Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.

i a manera de resum, val a dir que

s'ha pretès aconseguir un Codi complet, modern i assimilable al dret penal

continental, sense oblidar ni menystenir, però, les particularitats i les

característiques del Principat i el seu estatus internacional, econòmic i social. Títol preliminar. Les garanties penals i l'aplicació de la llei penal

1. Qui converteixi o transmeti fons que provinguin, directament o indirectament, de qualsevol activitat delictiva que tingui assenyalada una pena de presó el límit mínim de la qual sigui superior a sis mesos, o de qualsevol delicte relatiu

• a la prostitució, dels articles 150 a 154 bis del Codi penal;

• al tràfic d’òrgans, teixits, cèl·lules o gàmetes humans, de l’article 121 del Codi penal;

• al tràfic d’éssers humans i menors, dels articles 121 bis, 134 bis, 157 bis i 164 del Codi penal;

• a l’estafa, l’apropiació indeguda i l’administració deslleial, dels articles 208 a 215 del Codi penal;

• a la propietat intel·lectual i industrial, dels articles 229 a 231 del Codi penal;

• a l’ús d’informació privilegiada, de l’article 247 bis del Codi penal;

• al contraban, de l’article 245 del Codi penal;

• a la manipulació de mercat, de l’article 247 ter del Codi penal;

• al tràfic d’immigrants clandestins, de l’article 252 del Codi penal;

• al tràfic d’armes i aparells explosius, dels articles 264 a 267 del Codi penal;

• al tràfic de substàncies nocives, de l’article 273 del Codi penal;

• al tràfic il·legal de drogues tòxiques, dels articles 281 a 285 del Codi penal;

• al medi ambient i els recursos naturals, dels articles 289 a 293 del Codi penal;

• al tràfic de flora protegida i d’espècies amenaçades o protegides, dels articles 294 i 296 del Codi penal;

• a les associacions il·lícites, dels articles 359 i 360 del Codi penal;

• a la concussió i a les exaccions il·legals, dels articles 378 i 379 del Codi penal;

• a la corrupció i el tràfic d’influències, dels articles 380 a 386 bis del Codi penal; o

• a la falsedat de document, dels articles 435 a 441 del Codi penal;

coneixent-ne la procedència, amb el propòsit d’ocultar o dissimular-ne l’origen il·lícit o d’ajudar qualsevol persona que hagi participat en la comissió del delicte a eludir les conseqüències jurídiques dels seus actes, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a cinc anys i multa de fins al triple del seu valor.

2. Qui per imprudència greu realitzi les conductes descrites al paràgraf anterior ha de ser castigat amb pena de fins a un any de presó.

3. Amb les mateixes penes que estableix l’apartat 1 ha de ser castigat qui intencionadament:

   • a) adquireixi, posseeixi o utilitzi fons sabent, en el moment de rebre’ls, que són producte, directe o indirecte, d’algun dels delictes expressats a l’apartat 1 anterior.
   • b) oculti o encobreixi la veritable naturalesa, origen, ubicació, moviment o propietat de fons, o dels drets legítims sobre aquests fons, sabent que són producte, directe o indirecte, d’algun dels delictes expressats a l’apartat 1 anterior.

4. El concepte de fons s’entén segons el que estableix a l’apartat 3 de l’article 366 bis d’aquest Codi.

5. La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.”.

informàtiques Secció

Queda derogat el Codi penal de l'11 de juliol de 1990.

segona L'article 248 no és aplicable fins que no es promulgui la llei que reguli l'impost

sobre les rendes de l'estalvi.

penades per les lleis especials. La resta de disposicions d'aquest Codi

s'apliquen com a supletòries en el que no preveuen les lleis especials. Llibre primer. Part general Títol I. La infracció penal Capítol primer. Regles generals sobre delictes i contravencions penals

lucratiu de la comissió d'un delicte o contravenció penal, està obligat al

rescabalament fins a la quantia del seu benefici.

pecuniàries derivades de la infracció penal, si els béns del responsable civil no

són suficients, el tribunal acorda satisfer la quantitat obtinguda, segons l'ordre

següent: 1. La responsabilitat civil. 2. Les despeses processals. 3. La multa.

aplicables. Llibre segon. Delictes Títol I. Delictes contra la vida humana independent

1. El delicte fiscal que regula l’article 248 ha de ser castigat amb la pena de presó d’un a cinc anys i multa des de l’equivalent a l’import defraudat fins al quàdruple d’aquest quan la defraudació s’hagués comés concorrent alguna de les següents circumstàncies:

   • a) Que la quantia de la quota defraudada, l’import no ingressat de les retencions o dels beneficis fiscals, exempcions, desgravacions o devolucions indegudament obtinguts superi els 150.000 euros i, representi, almenys, un 5% de la quota tributària exigible;
   • b) Que els fets s’hagin comès en el sí d’una organització criminal. Es considera organització criminal l’agrupació de tres o més persones que existeix des de fa un cert temps i estan coordinades i concertades per a la comissió de delictes, d’acord amb el que està establert en els convenis internacionals.

2. Als supòsits descrits en aquest article els seran d’aplicació les restants previsions contingudes a l’article 248.”

“Article 248 ter. Reducció de pena de delicte fiscal

Si la quota defraudada és ingressada en els dos mesos següents a la notificació del requeriment previ de l’Administració o, si s’escau, de la notificació oficial que el procediment penal es dirigeix contra el presumpte responsable s’aplicarà la reducció de pena prevista a l’article 54.1.

contra l'Estat de dret, influeixi o tracti d'influir en el Consell General, el Govern,

els comuns, el Consell Superior de la Justícia o el Tribunal Constitucional a

adoptar una decisió, o li impedeixi o tracti d'impedir d'acordar-la o d'executar-la,

ha de ser castigat amb pena de presó de tres a deu anys. El qui realitzi la conducta anteriorment esmentada contra un membre dels

òrgans referits o li impedeixi d'acudir a una sessió ha de ser castigat amb pena

de presó de dos a cinc anys.

greument el desenvolupament d'una sessió del Ple o d'una Comissió, ha de ser

castigat amb pena de presó fins a dos anys o d'arrest.

fora dels supòsits o sense els requisits establerts per la legislació vigent incorre

en les penes previstes en aquest Codi en la seva meitat superior i a més en la

d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a dotze anys.

veritat, realitzi públicament imputacions relatives a l'actuació del Consell

General, el Govern, el Consell Superior de la Justícia, els òrgans judicials, el

Ministeri Fiscal o els comuns que puguin perjudicar el seu prestigi, ha de ser

castigat amb pena de multa fins a 30.000 euros i inhabilitació per a l'exercici de

càrrec públic fins a quatre anys, sense perjudici de les penes que, si escau,

corresponguin pels atemptats contra l'honor de les persones. Capítol tercer. Delictes electorals

El tribunal pot imposar, així mateix, les mesures següents:

• a) El comís del producte obtingut, en els termes previstos a l'article 70.
• b) Les altres mesures, referides a les persones físiques o a les persones

jurídiques, esmentades a l'article 71.".

substàncies, màquines, programes d'ordinador, aparells o altres estris,

específicament adreçats a la creació de moneda inautèntica, ha de ser

castigada amb pena de presó fins a dos anys sempre que se'n pugui derivar un

perill per al tràfic monetari. Secció segona. Falsedat d'efectes timbrats

sobre les rendes de l'estalvi.

Codi penal fins ara vigent, si globalment considerades són més favorables a

l'imputat, al detingut, al processat o al reu pres o condemnat en procediment

incoat amb anterioritat a l'entrada en vigor del present Codi penal. Això no obstant, en matèria de suspensió condicional de l'execució de la pena,

la comparació s'ha de fer entre els articles corresponents del nou Codi penal i

els corresponents del Codi de procediment penal vigents fins a la data.

restrictiva de llibertat l'execució de la qual no s'hagi suspès i que encara no

s'hagi complert en la seva totalitat a l'entrada en vigor d'aquest Codi, poden

instar el corresponent judici de revisió en la forma establerta als articles 253 i

següents del Codi de procediment penal. També poden fer-ho, dins el termini d'un any a partir de l'entrada en vigor

d'aquest Codi, aquelles persones condemnades a una pena privativa o

restrictiva de llibertat l'execució de la qual s'hagi suspès totalment o parcialment

i el termini de suspensió de la qual no hagi transcorregut a la data d'entrada en

vigor d'aquest Codi.

"Contenciós penal" del Reglament contenciós dels Reglaments del règim

andorrà de seguretat social, aprovat per Decret dels MM.II. Delegats

Permanents de 29 de desembre de 1967.

judicials, del 21 de desembre de 1993, que queden redactats com segueix: "Article 47 En absència de tractat internacional les sentències estrangeres dictades per

tribunals penals, administratius, fiscals, militars, de guerra, de seguretat i

d'excepció no són en cap cas executòries a Andorra i no s'admet la petició

d'execució a Andorra. Només les sentències civils, inclosos els efectes civils d'una sentència penal,

poden ser objecte d'aprovació prèvia del Tribunal Superior de Justícia

d'Andorra quan la demani una de les parts en la sentència de referència. També poden ser objecte de comís, sempre que es compleixin les condicions i

formalitats previstes en el present article i els següents, els diners i valors i els

béns adquirits amb aquests, o llur contrapartida, que provinguin de delicte

major o menor que ho sigui també al Principat, si, com a resultat d'una

sentència ferma d'un tribunal estranger dictada amb garantia dels drets de la

defensa, l'Estat demandant ha formulat una sol·licitud en aquest sentit, sempre

que tercers de bona fe hagin pogut fer valer llurs drets, que la resolució no sigui

incompatible amb una resolució dels tribunals andorrans o que no hagi estat

dictada en violació de les regles de competència exclusiva previstes pel dret

andorrà." "Article 54 La menció que fa l'article 45 de la Llei qualificada de la justícia a la

contravenció penal és sense perjudici que els fets puguin ser constitutius de

delicte." "Article 55 El batlle de guàrdia assegura la permanència en el càrrec durant els dies

inhàbils fixats en l'article 42.2 de la Llei qualificada de la justícia, durant les

hores no hàbils segons l'article 42.3 de la mateixa Llei i durant les hores no

ordinàries de despatx i les hores i dies hàbils per a les matèries la competència

de les quals sigui atribuïda al batlle de guàrdia per llei o les que estableixi el

president de la Batllia a l'inici de l'any judicial."

Estan exempts de responsabilitat criminal i subjectes únicament a la civil pels

delictes previstos en aquest títol que cometin entre ells, fora dels casos en què

concorri violència o intimidació i del delicte d'administració deslleial: Els cònjuges que no estiguin separats legalment o de fet o en procés judicial de

separació, divorci o nul·litat del matrimoni i les persones unides per situació de

fet equivalent. Els ascendents, descendents i germans per naturalesa o per adopció. El cònjuge vidu en relació amb els béns mobles del consort difunt mentre en

tingui la possessió. Títol XII. Delictes contra l'ordre socioeconòmic Capítol primer. Delictes relatius als concursos i subhastes públics

subjecte, exterioritzada per la comissió d'un fet previst com a delicte. 2. Les mesures de seguretat no poden excedir del límit necessari per prevenir

la perillositat del subjecte. 3. Les mesures de seguretat privatives de llibertat no poden tenir més durada

que la pena que seria aplicable al delicte comès, si no s'hagués apreciat la

circumstància excloent completa o incompleta.

Article únic S’aprova el Reglament regulador de les condicions i el procediment en l’execució de les penes i les mesures de treballs o serveis en benefici de la comunitat, que entrarà en vigor el dia 3 de març del 2015. Reglament regulador de les condicions i el procediment en l’execució de les penes i les mesures de treballs o serveis en benefici de la comunitat

responsabilitat penal. Si l'error, ateses les circumstàncies del fet i les personals

de l'autor, és vencible, la infracció ha de ser castigada, sempre que ho permeti

aquest Codi, com a imprudent. L'error sobre un fet que qualifiqui la infracció o sobre una circumstància

agreujant n'impedeix l'apreciació.

la responsabilitat penal. Si l'error és vencible s'aplica la reducció qualificada de

pena prevista en l'article 54.

altres, o per mitjà d'algú de qui se serveix com a instrument. També ha de ser considerat autor el qui de manera directa i conscient indueix

un altre o uns altres a executar-lo.

per omissió si el sentit de la infracció corresponent així ho permet. En aquest

cas es consideren autors per omissió els qui, tenint una obligació d'evitar el

resultat i podent-ho fer, n'hagin permès la producció.

coopera conscientment en l'execució del fet punible amb actes anteriors o

simultanis a aquell fet. Les conductes omissives, anteriors o simultànies, realitzades per afavorir

conscientment l'autor o els autors del delicte es castiguen com a complicitat,

tret que siguin constitutives d'un delicte diferent pel qual la llei assenyali una

pena més greu.

li és aplicable el que disposa la Llei qualificada de la jurisdicció de menors. A la persona que no hagi complert els vint-i-un anys i que hagi comès una

infracció penal li pot ser aplicada la Llei esmentada en els casos i amb els

requisits que s'hi preveuen. Si no és el cas, s'apliquen les reduccions de pena

previstes a l'article 54.

els requisits necessaris per eximir de responsabilitat, atenuen de manera

qualificada la pena d'acord amb el que disposa l'article 54.

estat passional d'una importància semblant. 2. Haver contribuït l'ofès en una mesura significativa a la realització del fet típic,

amb una acció o omissió, dolosa o culposa. 3. Obrar a causa d'una addicció a drogues tòxiques, substàncies psicotròpiques

o begudes alcohòliques. 4. Obrar per motius humanitaris o socialment valuosos. 5. Haver procedit el culpable, abans de conèixer que el procediment penal es

dirigeix contra ell, a confessar la infracció a les autoritats. 6. Col·laborar amb les autoritats fins al moment de la vista oral per evitar una

altra infracció que tingui caràcter de delicte major, la comissió de la qual sigui

racionalment previsible. 7. Haver reparat el dany ocasionat a la víctima, totalment o en una mesura

rellevant d'acord amb la pròpia capacitat i la naturalesa del delicte comès, fins

al moment de la vista oral, o haver-se esforçat per assolir una compensació a

favor de la víctima. 8. Qualsevol altra circumstància que tingui una significació anàloga a les

anteriors o a la de parentiu prevista a l'article 31.

sofriment de la víctima causant-li patiments que excedeixin dels necessaris per

a l'execució del delicte. 2. Executar el fet amb traïdoria, emprant mitjans tendents directament a

assegurar l'acció sense el risc que pugui procedir de la defensa per part de

l'ofès. 3. Abusar de l'autoritat, la superioritat o la confiança. 4. Buscar o aprofitar-se de les circumstàncies de lloc, de temps o de la

concurrència d'altres persones que facilitin l'execució o augmentin el greuge

sobre la víctima. 5. Ser la víctima especialment vulnerable tenint en compte l'edat, la condició

física o psíquica, la incapacitat o una altra circumstància semblant. 6. Cometre el fet per motius racistes, xenòfobs o relatius a ideologia, religió,

nacionalitat, ètnia, sexe, orientació sexual, malaltia o disminució física o

psíquica de la víctima. 7. La reincidència. Hi ha reincidència quan en el moment de cometre el delicte

el culpable hagi estat condemnat per sentència ferma per un delicte que tingui

assenyalada una pena igual o superior, o per diversos delictes encara que

tinguin assenyalada una pena inferior. En tot cas només generen reincidència

els delictes compresos en el mateix títol i que siguin de la mateixa naturalesa.

No es tenen en compte els antecedents penals quan es donen les condicions

legalment establertes per a la rehabilitació del reu. En els delictes de tràfic de drogues, de segrest, de venda il·legal d'armes, els

relatius a la prostitució, de terrorisme, de falsificació de moneda, de blanqueig

de diners i tots els delictes comesos en forma de criminalitat organitzada, els

antecedents per condemna a l'estranger per fets constitutius dels mateixos

delictes previstos en aquest Codi s'han d'equiparar als antecedents nacionals

per a l'aplicació d'aquesta circumstància. 8. Cometre la infracció mitjançant preu, promesa o recompensa. 9. Que el subjecte passiu sigui funcionari o autoritat i la infracció penal s'hagi

comès quan aquest subjecte es trobava en l'exercici del seu càrrec o per raó

del mateix càrrec.

grau, per consanguinitat, adopció o afinitat, és una circumstància que pot

modificar la responsabilitat criminal en sentit agreujant o atenuant segons la

naturalesa i els efectes del delicte o els motius de l'autor. Capítol quart. Definicions generals

anomalia física o psíquica persistent que li impedeix governar-se, amb

independència que hagi estat o no declarada la seva incapacitació.

una declaració atribuïble a una persona, apte per a la prova de fets amb

rellevància jurídica. 2. Als efectes d'aquest Codi es considera document públic tot aquell que,

complint amb els requisits abans esmentats, hagi estat emès per un funcionari

o per un òrgan de l'Administració amb una determinada finalitat probatòria,

seguint el procediment corresponent i amb les formalitats essencials

establertes per la normativa aplicable. Títol II. Les penes Capítol primer. Classificació

equivalents. 2. Arrest domiciliari fins a un mes. 3. Arrest parcial diari fins a dos mesos. 4. Multa fins a 6.000 euros o fins al doble del benefici obtingut o que es pretenia

obtenir amb la comissió de la infracció, si era superior. 5. Treballs en benefici de la comunitat per un termini no superior a un mes. 6. Privació del permís de conduir fins a un any. 7. Privació del permís d'arma fins a un any. 8. Privació de la llicència de caça o pesca fins a tres anys. 9. Prohibició de contractar amb les administracions públiques fins a un any. 10. Suspensió per a l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a sis mesos. 11. Amonestació pública o privada.

d'expulsió temporal o definitiva de la persona condemnada de nacionalitat

estrangera. En els delictes majors i menors el tribunal pot imposar la pena complementària

de privació temporal o definitiva del permís d'arma, de la llicència de caça o

pesca i/o la de treballs en benefici de la comunitat, fins a un màxim de dos anys

si es tracta d'un delicte major i d'un any si es tracta d'un delicte menor. 2. En els supòsits en què tingui relació amb el delicte comès el tribunal pot

imposar, per un termini no superior al de la més greu de les penes principals

imposades en la sentència, una o diverses de les penes següents: a) Inhabilitació per a l'exercici de drets públics, de càrrec públic, de drets de

família, de l'ofici o el càrrec. b) Suspensió per a l'exercici de drets públics, de càrrec públic, de drets de

família, de l'ofici o el càrrec. c) Privació del permís de conduir. d) Prohibició d'emetre xecs o d'utilitzar targetes de crèdit fins a sis anys. e) Prohibició de contractar amb les administracions públiques. 3. En els delictes contra la vida, la integritat física i moral, la llibertat sexual, i

d'amenaces, atenent a les relacions entre el culpable i la víctima i a la

necessitat de protecció de la víctima o de tercers, el tribunal pot imposar la

pena complementària de prohibició de contactar amb la víctima, fins a un

màxim de dotze anys en cas de delicte major i de sis anys en cas de delicte

menor. Capítol segon. Contingut de les penes

hores compreses en cap de setmana o temps festiu per al condemnat, segons

el criteri del tribunal, i s'executa en un establiment penitenciari especial o en

unitat separada.

o en unitat separada, durant deu hores seguides diàries segons l'horari fixat pel

tribunal.

domicili que fixi el tribunal amb el consentiment del seu titular, de manera

ininterrompuda durant el temps assenyalat a la sentència. Si el condemnat no té domicili al Principat, l'arrest es compleix en un

establiment penitenciari especial o en unitat separada.

tots els càrrecs i la privació del dret de ser elegit o nomenat per a qualsevol

càrrec públic. La pena d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic comporta la pèrdua dels

càrrecs als quals afecti, que han de ser especificats en la sentència, i la

privació del dret a ser elegit o nomenat per als mateixos càrrecs. La pena d'inhabilitació per a l'exercici dels drets de família comporta la privació

dels drets que determini el tribunal en relació amb la pàtria potestat, la tutela, la

curatela, la guarda i custòdia i el dret de visites. La pena d'inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el càrrec comporta la privació

dels drets inherents a l'exercici de la professió, l'ofici o el comerç, la indústria o

el càrrec societari a què afecti, que han de ser especificats en la sentència.

residir en el domicili de la víctima, d'atansar-se-li i d'entrar-hi en contacte per

qualsevol mitjà. El tribunal pot estendre la pena amb la prohibició de residir a la

mateixa vila o a una distància determinada del domicili o lloc de treball de la

víctima. També pot, raonant-ho en la sentència, estendre les prohibicions

anteriors en relació amb terceres persones. Capítol tercer. Determinació de les penes

consumada.

límits mínim i màxim previstos a la llei.

reducció a la meitat dels límits mínim i màxim previstos a la llei. El tribunal pot

aplicar una segona reducció en els mateixos termes tenint en compte el grau

d'execució i el perill inherent a la temptativa. 2. Les mateixes reduccions s'imposen en cas de provocació o conspiració

punibles. 3. Les mateixes reduccions s'imposen a l'autor de la infracció si concorre una

causa excloent incompleta, o l'error de prohibició vencible o si el responsable

és menor de vint-i-un anys. 4. El tribunal pot aplicar, raonant-ho, les mateixes reduccions en el cas

d'apreciar més d'una circumstància atenuant, l'atenuant de reparació de la

víctima o qualsevol altra a la qual calgui concedir significació especial. 5. En el cas de complicitat s'ha de tenir en compte, a més d'aquestes

reduccions, la reducció prevista a l'article anterior.

segons el que resulti de l'aplicació dels articles anteriors, valorant les

circumstàncies atenuants i agreujants concurrents i, en general, la gravetat del

fet, les circumstàncies personals i la reinserció social assolida pel condemnat o

les expectatives que afavoreixin una futura reinserció. Les circumstàncies agreujants o atenuants no es tenen en compte quan formin

part de la infracció o hi siguin inherents.

per raó de la seva naturalesa i efectes s'han de complir simultàniament. 2. Quan diverses infraccions comeses per una mateixa persona siguin o puguin

ser objecte d'un mateix procediment, les penes es compleixen successivament,

seguint l'ordre de la seva gravetat, amb els límits següents: a) La suma de les penes imposades no pot excedir el doble de la pena més

greu. b) El màxim de la pena de presó imposable no pot excedir els vint-i-cinc anys, o

els trenta quan almenys un dels delictes tingui assignada legalment una pena

màxima de vint anys o superior. c) En el cas que les penes previstes per a les infraccions siguin de presó i

d'arrest, el tribunal només ha d'imposar la pena de presó que correspongui i pot

substituir la pena d'arrest d'acord amb el que preveu l'article 65.5. 3. En el cas de diverses infraccions objecte de procediments separats,

comeses per una mateixa persona, el tribunal ha de tenir en compte les

limitacions anteriors, ja sigui en la sentència ja sigui posteriorment mitjançant

resolució raonada.

comporta la realització de dues o més infraccions o quan una és el mitjà

necessari per cometre'n una altra. En aquests casos s'ha d'aplicar la pena

prevista per a la infracció més greu en la seva meitat superior, segons el que

resulti de l'aplicació prèvia dels articles 52 a 54, sense que pugui excedir la que

resultaria de penar les infraccions separadament. Capítol quart. Suspensió, substitució i execució de les penes

infringeixin preceptes penals de naturalesa igual o similar, comeses en

execució d'un pla preconcebut o aprofitant una ocasió idèntica, ha de ser

qualificada com una sola infracció continuada. Si es tracta d'infraccions

patrimonials o de contraban, la infracció es qualifica tenint en compte el

perjudici total causat o el valor total de la mercaderia. S'exceptuen de la consideració d'infracció continuada les ofenses a béns

eminentment personals, llevat de les ofenses relatives a l'honor i la llibertat

sexual comeses contra la mateixa víctima, en les quals s'ha de valorar la natura

del fet i del precepte infringit per considerar la infracció com a continuada. El tribunal pot, mitjançant resolució raonada, imposar la pena prevista per al

delicte augmentada fins a la meitat del seu límit superior, quan concorri una

generalitat de perjudicats o quan així ho aconsellin el nombre i la gravetat

d'accions o omissions realitzades.

acordar la suspensió de l'execució de les penes privatives o restrictives de

llibertat imposades als condemnats la suma de les quals no sigui superior a tres

anys, sempre que no hi hagi apreciat reincidència i a condició que el reu no

torni a delinquir durant el temps de suspensió fixat pel tribunal i hagi fet front a

la responsabilitat civil en la mesura del possible. 2. El termini de la suspensió no pot excedir quatre anys en els delictes dolosos i

dos anys en els delictes imprudents.

Article 55Substitució automàtica de les penes

1. Quan en aplicació de les regles sobre reducció de pena el tribunal ha d’imposar una pena de presó inferior a tres mesos, s’ha de substituir per una pena d’arrest d’acord amb el que preveuen els articles 65 i 66.
2. Quan en aplicació de les regles sobre reducció de pena el tribunal ha d’imposar una pena d’inhabilitació inferior a tres anys, s’ha de substituir per la pena de suspensió que correspongui i per la mateixa durada que la pena d’inhabilitació imposada.

estat castigat mitjançant sentència ferma tres vegades per un delicte comprès

en el mateix títol del Codi, durant un termini de cinc anys.

d'execució sobre el patrimoni del condemnat. Excepcionalment, quan el

condemnat demostri que la manca de pagament és conseqüència de

l'empitjorament de la seva situació econòmica, no provocat voluntàriament per

ell, el tribunal pot: 1. Concedir un nou termini per al pagament. 2. Acordar el pagament fraccionat, o modificar els terminis establerts amb

anterioritat. 3. Reduir l'import de la multa. En aquest supòsit el pagament extingeix

l'obligació inicial, encara que després del compliment el reu millori de fortuna.

penal. Títol III. Conseqüències accessòries del delicte referides a les persones

físiques o a les persones jurídiques

previstos al Codi de procediment penal, el tribunal ha d'acordar el comís dels

instruments utilitzats per a la comissió de la infracció, del producte obtingut i

dels beneficis que se n'hagin derivat i de la seva eventual transformació

posterior. No poden ser objecte de comís els béns pertanyents a un tercer no

responsable que els hagi adquirit legalment. El tribunal pot no acordar el comís o acordar-lo parcialment si els guanys o els

instruments són de comerç lícit i no tenen proporció amb la naturalesa o la

gravetat de la infracció, o quan altres raons així ho aconsellin.

informes previs que estimi convenients, a les persones que es trobin en els

supòsits que es determinen en aquest capítol, sempre que concorrin les

circumstàncies següents: 1. Que la sentència apreciï que el subjecte ha comès un fet constitutiu de

delicte. 2. Que del fet i de les circumstàncies personals del subjecte se'n dedueixi un

pronòstic de comportament futur que indiqui la probabilitat de comissió de nous

delictes.

un centre de deshabituació o en un establiment educatiu especial o de

rehabilitació. 2. Són mesures no privatives de llibertat: a) Seguiment de tractament ambulatori en centres terapèutics. b) Seguiment de programes especials de tipus formatiu i educatiu. c) Expulsió del territori del Principat de persones de nacionalitat estrangera. d) Prohibició d'assistir a llocs o actes determinats. e) Prohibició de tenir cap contacte amb persones determinades. f) Prohibició de conduir vehicles automòbils. g) Prohibició de tenir o usar armes. h) Prohibició de consumir begudes alcohòliques en establiments o llocs públics. i) Prohibició de sortir durant hores determinades del domicili que es fixi, sense

control monitoritzat o amb control i amb el consentiment del titular del domicili. j) Submissió a custòdia d'un familiar que es faci càrrec voluntàriament de

l'atenció i la vigilància. k) Inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el càrrec.

5 i 6 de l'article 27, li és aplicable la mesura privativa de llibertat que escaigui

entre les previstes en l'article 73.1, si és necessari, per prevenir la perillositat

criminal, i sempre que per al delicte s'hagi previst una pena privativa de llibertat.

El tribunal fixa en la sentència la durada màxima de la mesura tenint en compte

el que es disposa a l'article 6.3.

punts 4, 5 i 6 de l'article 27, es poden aplicar, a més de la pena atenuada

corresponent d'acord amb l'article 54, les mesures privatives de llibertat, si es

donen els requisits de l'article anterior. El tribunal fixa en la sentència la durada

màxima de la mesura tenint en compte el que es disposa a l'article 6.3. En cas de concurrència de pena i mesura, ambdues privatives de llibertat, el

tribunal ha d'acordar el compliment de la mesura en primer lloc, que s'abona

per al còmput de temps de la pena. La durada conjunta de la pena i la mesura

ha de ser fixada en el seu màxim a la sentència i no pot excedir de la durada de

la pena imposable en el cas de no haver existit l'atenuació qualificada. Acabat l'internament, el tribunal acorda el compliment de la part de pena que

resta per complir. Excepcionalment, en el cas que amb l'execució de la pena es

posin en perill els efectes aconseguits amb la mesura, el tribunal, mitjançant

audiència de les parts i de manera raonada, pot substituir-la per una o més de

les mesures no privatives de llibertat o, fins i tot, si el ròssec de pena pendent

de complir és inferior a un terç de la pena imposada, dispensar-ne el

compliment.

llibertat poden ser acordades pel tribunal, conjuntament o no amb les mesures

privatives de llibertat. Les mesures no privatives de llibertat no poden excedir de deu anys. El tribunal

fixa en la sentència la durada màxima de la mesura, evitant que sigui

desproporcionada en relació amb la naturalesa i durada de la pena imposable

al delicte. Capítol segon. Execució de les mesures de seguretat

responsabilitat criminal.

responsabilitat penal quan es tracti de delictes que, per ser perseguits,

requereixin la presentació de querella per un particular.

l'acció o l'omissió punible. No obstant això, en els delictes de resultat

consumats el còmput es verifica a partir del moment en què el resultat s'hagi

produït, i en les agressions i delictes sexuals contra menors d'edat, a partir del

moment en què la víctima faci els 18 anys d'edat o a partir de la seva mort si no

els ha fet. En cas d'infracció continuada el termini es computa des del dia en què s'ha

realitzat la darrera infracció.

procediment es dirigeix contra el culpable i per qualsevol acte posterior del

procediment sigui quin sigui l'estat en què es trobi la causa. El termini de

prescripció també queda interromput per la compareixença del perjudicat. Produïda la interrupció, el termini de prescripció torna a computar-se des de

l'inici.

computar des del dia de la notificació o publicació de la sentència ferma o de la

data de trencament de la condemna o mesura. El còmput queda interromput

per la comissió d'un nou delicte punible a Andorra.

fixada en el Decret corresponent. L'indult no extingeix les penes

complementàries llevat que no es disposi el contrari expressament. Capítol segon. La rehabilitació

benefici de la rehabilitació sempre que concorrin els requisits següents: 1. Que hagin satisfet en la mesura del que sigui possible la responsabilitat civil

que dimana del delicte. 2. Que hagi transcorregut el termini de deu anys per a les penes de presó

imposades de deu o més anys, el termini de cinc anys per a la resta de penes

imposades per delictes majors i el termini de dos anys per a les penes

imposades per delictes menors. 3. Que no hagin comès cap delicte dolós durant el període que correspongui.

d'extinció de la pena. Excepcionalment, en cas de penes de privació de

llibertat, si el condemnat es beneficia de la suspensió condicional, el termini es

computa des de la data de la fermesa de la sentència o l'aute en què la

suspensió hagi estat atorgada, sempre que durant el període que s'assenyali

d'acord amb el què disposen els articles 61 i 62 no s'hagi infringit la condició o

les condicions imposades per a la suspensió. En el supòsit d'imposició conjunta

de diverses penes només es pren en consideració el termini més llarg.

es refereixi. Títol VI. La responsabilitat civil

contravenció penal, han de ser rescabalats d'acord amb les disposicions

d'aquest Codi i, subsidiàriament, amb les normes civils.

correspongui. 2. La reparació del dany. 3. La indemnització dels perjudicis morals i materials.

interessos legals a comptar de la data que fixi el tribunal o, en el seu defecte, a

partir dels trenta dies següents a la data en què esdevingui ferma la sentència

o l'aute que, en període d'execució, la determini.

rescabalament s'ha de determinar proporcionalment tenint en compte la seva

contribució.

civilment si del fet se'n deriven danys i perjudicis. Si els responsables són dos o

més, els tribunals han d'assenyalar la quota amb què cadascú ha de

respondre, en proporció a la participació i a la culpabilitat, sense perjudici de la

seva responsabilitat solidària davant de tercers perjudicats. Els autors i els còmplices, cadascú dins la seva classe, són responsables

solidàriament per les seves quotes i, subsidiàriament, per les quotes

corresponents als altres responsables. La responsabilitat subsidiària es fa efectiva en primer lloc contra el patrimoni

dels autors i després contra el dels còmplices. Tant en els casos en què es faci efectiva la responsabilitat solidària com en els

que es faci efectiva la responsabilitat subsidiària, el qui hagi pagat té el dret de

repetició contra els altres per les quotes corresponents a cada un d'ells.

responsabilitat civil. Els supòsits d'exempció de responsabilitat penal dels punts 3, 4, 5, 6, 7 i 8 de

l'article 27 no comprenen l'exempció de la responsabilitat civil, que es

determina com segueix: 1. En els supòsits dels punts 3 i 7 són responsables civils directes les persones

a favor de les quals s'ha evitat el mal, en la proporció que determini el tribunal. 2. Els supòsits dels punts 4 i 6 no exoneren de responsabilitat civil la persona a

qui s'ha apreciat l'eximent. Endemés, són responsables civils subsidiaris les

persones que tinguin sota la seva potestat o guarda, legal o de fet, els declarats

exempts de responsabilitat penal, excepte quan provin que no hi ha hagut culpa

o negligència per part seva. 3. És també responsable civil l'exempt de responsabilitat penal en mèrits del

que disposa el punt 5 de l'article 27. 4. En el cas d'exempció de responsabilitat en mèrits del que disposa el punt 8

de l'article 27 respon principalment el qui ha ocasionat la por i, subsidiàriament,

el qui hagi executat el fet. En tots aquests supòsits el tribunal, en dictar sentència absolutòria o aute de

sobreseïment, a instància de la persona perjudicada, pot fixar les

responsabilitats civils oportunes.

les responsabilitats pecuniàries derivades de la possessió, de l'ús o de

l'explotació de qualsevol bé, empresa, indústria o activitat, quan es produeixi

l'esdeveniment que determina el risc assegurat responen solidàriament amb el

responsable penal fins al límit de la indemnització legalment establerta o

convencionalment pactada, sense perjudici del dret de repetició contra qui

correspongui.

aquest en l'exercici de les seves funcions, obligacions o serveis, en cas de

delicte o contravenció penal amb incompliment de les normes de seguretat o

higiene en el treball, o contra el medi ambient.

fet, un major de 18 anys, dels danys i perjudicis causats pels delictes o

contravencions penals comesos per aquest, si hi ha hagut culpa o negligència

de part seva. 2. Els empresaris de fet i els titulars oficials de l'establiment, dels danys i

perjudicis causats pels delictes o les contravencions penals que es cometin en

llurs establiments, sempre que hi concorri culpa seva o dels seus empleats. 3. Els patrons i els titulars oficials de l'establiment, dels danys i perjudicis

ocasionats per les infraccions penals comeses pels seus empleats o

representants en l'exercici de les seves funcions, obligacions o serveis. 4. Les entitats públiques o privades i els organismes oficials, dels danys i

perjudicis ocasionats per les infraccions penals comeses per les autoritats o

pels seus funcionaris o empleats en l'exercici de les seves funcions, obligacions

o serveis. 5. Els propietaris de fet i els titulars oficials de qualsevol mitjà de difusió o de

comunicació pública, dels danys i perjudicis causats per les infraccions penals

comeses fent ús d'aquests mitjans. 6. Els propietaris de fet i els titulars oficials de vehicles automòbils, dels danys i

perjudicis per les infraccions penals comeses en la utilització d'aquests

automòbils per llurs empleats, representants o persones autoritzades. 7. Els propietaris de fet i els titulars oficials d'animals o màquines susceptibles

de crear risc per a tercers, dels danys i perjudicis per les infraccions penals

comeses en la custòdia o utilització d'aquests per llurs empleats, representants

o persones autoritzades, sempre que hi concorri culpa seva. 8. Els prestanoms, dels danys i perjudicis causats per les infraccions penals

comeses pel propietari de fet en l'exercici de l'activitat del negoci o indústria del

qual són titulars oficialment.

de deu a setze anys. La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.

circumstàncies següents: 1. Crueltat o acarnissament, que consisteix en augmentar intencionadament el

sofriment de la víctima causant-li patiments que excedeixin dels necessaris per

a l'execució del delicte. 2. Traïdoria, que consisteix a emprar mitjans tendents directament a assegurar

l'acció o a evitar el risc que pugui procedir de la defensa per part de la víctima. 3. Realitzar el fet per preu o per obtenir una recompensa. 4. Realitzar el fet per preparar, facilitar o executar un altre delicte o per afavorir

la fugida o assegurar la impunitat dels autors o còmplices del delicte. L'autor d'assassinat ha de ser castigat amb pena de presó de catorze a vint-i- cinc anys. La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.

imprudent i ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys o

multa fins a 60.000 euros. Quan l'homicidi es cometi per imprudència professional s'ha d'imposar a més la

pena d'inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a sis anys. Quan l'homicidi imprudent es cometi utilitzant un vehicle automòbil o una arma

de foc s'ha d'imposar a més, respectivament, la pena de privació del permís de

conduir i la de privació del permís d'arma, fins a sis anys. 2. El qui per imprudència lleu produeix la mort d'una persona ha de ser castigat

amb pena d'arrest o multa fins a 6.000 euros. Quan l'homicidi imprudent es produeixi utilitzant un vehicle automòbil o una

arma de foc, s'ha d'imposar a més, respectivament, la pena de privació del

permís de conduir i la de privació del permís d'arma, fins a dos anys.

de quatre a vuit anys. Amb la mateixa pena ha de ser castigat el qui coopera activament en el suïcidi

d'una persona. Quan la cooperació arriba a l'extrem d'executar la mort s'ha de

castigar amb pena de presó de cinc a deu anys. La temptativa d'aquest delicte és punible si va seguida de l'inici de l'execució

del suïcidi.

manera pròxima i inexorable a la mort, o que li produeixi patiments permanents

de caràcter greu i insuportable, i sol·liciti a algú, de forma expressa i

inequívoca, que li causi la mort o l'assisteixi executivament a morir, el fet ha de

ser qualificat com a homicidi consentit. En aquest cas, qui hagi causat la mort o

hagi assistit executivament ha de ser castigat amb pena de presó de tres

mesos a tres anys. La temptativa és punible. Títol II. Delictes contra la vida humana prenatal

castigat amb pena de presó de quatre a deu anys i inhabilitació per exercir

qualsevol professió sanitària fins a deu anys. Les mateixes penes s'han d'imposar en cas que el consentiment de la dona

s'hagi obtingut mitjançant violència, intimidació o abús de la vulnerabilitat de la

víctima derivada de la seva edat, incapacitat o circumstància similar. La temptativa és punible.

castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per exercir

qualsevol professió sanitària per un període fins a cinc anys. 2. La dona que produeixi el seu avortament o consenti que una altra persona

l'hi provoqui ha de ser castigada amb pena d'arrest. 3. La temptativa de la conducta descrita en el primer apartat és punible.

pena d'arrest o multa fins a 30.000 euros. 2. Quan l'avortament es cometi per imprudència professional s'ha d'imposar a

més la pena d'inhabilitació per a l'exercici de professió o ofici fins a tres anys. 3. L'embarassada no ha de ser penada per aquesta infracció. Títol III. Delictes contra la integritat física i moral Capítol primer. Tortura i delictes contra la integritat moral comesos amb abús

de càrrec públic

o per mitjà d'una altra persona, i amb la finalitat d'obtenir una confessió o una

informació, d'intimidar o com a càstig, sotmeti una persona a condicions o

procediments que li produeixin sofriments físics o psíquics greus. L'autor de

tortura ha de ser castigat amb pena de presó d'un a sis anys i inhabilitació per a

drets públics fins a nou anys. Les mateixes penes s'han d'imposar a les autoritats o als funcionaris

d'institucions penitenciàries o de centres de menors que cometin els actes

esmentats sobre un detingut o un intern. La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles. Si els mitjans de tortura emprats són particularment greus per la intensitat del

sofriment que provoquen o si comporten un perill per a la vida de l'ofès, el

tribunal pot augmentar les penes fins a la meitat del seu límit superior.

la realització de tortures per part d'un subordinat ha de ser castigat amb les

mateixes penes previstes per a la tortura. L'autoritat o el funcionari que, fora dels casos inclosos en el paràgraf anterior,

no impedeixi o no denunciï la realització de tortures de les quals tingui

coneixement directe, ha de ser castigat amb les penes previstes per als autors

de les tortures amb les reduccions previstes a l'article 53.

constitutius de tortura, sotmeti una persona a un tracte degradant ha de ser

castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys. Capítol segon. Delictes contra la salut i la integritat de les persones

una deformitat greu, la impotència, l'esterilitat o la pèrdua o la inutilitat d'un

òrgan, d'un membre o d'un sentit, ha de ser castigat amb pena de presó de tres

a deu anys. La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.

persones o tenint coneixement de la seva possessió per altres participants, ha

de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys o amb pena

d'arrest.

en els quals hi hagi consentiment per part de la víctima d'acord amb la llei i el

costum, ni els fets imprudents que siguin conseqüència de la lliure exposició

per part de la víctima a una situació de perill. No es considera vàlid el consentiment obtingut viciadament o el dels menors

d'edat i els incapaços, ni el prestat pels seus representants legals. Capítol tercer. Altres delictes contra la salut i la integritat dels éssers humans

perjudiqui greument el seu desenvolupament o li provoqui una tara física o

psíquica persistent més enllà del naixement, ha de ser castigat amb pena de

presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per exercir qualsevol professió

sanitària fins a sis anys. La temptativa és punible. 2. El qui per imprudència greu realitzi el fet descrit en l'apartat anterior ha de

ser castigat amb pena d'arrest o multa fins a 18.000 euros. Quan els fets

s'hagin comès per imprudència professional s'ha d'imposar a més la pena

d'inhabilitació per a l'exercici de la professió o l'ofici fins a tres anys.

amb òrgans, teixits, cèl·lules o gàmetes humans ha de ser castigat amb pena

de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per exercir tota professió

sanitària o relacionada amb la investigació científica fins a cinc anys. 2. Quan el tràfic tingui per objecte un òrgan obtingut il·lícitament, la pena de

presó ha de ser de dos a cinc anys. 3. Si els fets es realitzen en el marc d'una organització la pena imposable pot

arribar fins al límit màxim augmentat de la meitat. 4. La temptativa és punible.

amb finalitats cosmètiques, sense el seu consentiment o amb abús de

necessitat, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i

inhabilitació per a l'exercici de tota professió sanitària o relacionada amb la

investigació científica fins a cinc anys. El consentiment dels menors d'edat o incapaços, fins i tot el prestat pels seus

representants legals, és irrellevant. La temptativa és punible. Títol IV. Delictes relatius a la genètica i a la reproducció humanes

genètica sobre un ésser humà i produeixi una alteració del genotip amb la

finalitat de modificar la seva descendència, ha de ser castigat amb pena de

presó de tres a vuit anys i inhabilitació per exercir qualsevol professió sanitària

o relacionada amb la investigació científica fins a deu anys. La temptativa és punible.

humans i produeixi una alteració del genotip o un clonatge, ha de ser castigat

amb pena de presó de vuit a dotze anys i inhabilitació per exercir qualsevol

professió sanitària o relacionada amb la investigació científica fins a setze anys. Si la manipulació es produeix en el marc d'un pla preconcebut i afecta un grup

de persones s'ha d'imposar pena de presó de dotze a vint anys i inhabilitació

fins a vint anys. La temptativa i la conspiració són punibles.

genètiques d'un ésser humà sense el seu consentiment o el dels seus

representants legals, o sense autorització judicial, ha de ser castigat amb pena

de presó de tres mesos a tres anys. 2. El qui havent obtingut lícitament les característiques genètiques d'un ésser

humà les utilitzi amb finalitat lucrativa, ha de ser castigat amb la mateixa pena

que la prevista a l'apartat anterior. 3. La temptativa és punible en ambdós supòsits.

consentiment o el dels seus representants legals, o sense autorització judicial,

ha de ser castigat amb pena de presó d'un a quatre anys.

castigat amb pena de presó de vuit a dotze anys i inhabilitació per a l'exercici

de qualsevol professió sanitària o relacionada amb la investigació científica fins

a vint anys. La temptativa i la conspiració són punibles.

diferent de la procreació ha de ser castigat amb pena de presó d'un a cinc anys

i inhabilitació per a l'exercici de qualsevol professió sanitària o relacionada amb

la investigació científica fins a vuit anys. La temptativa és punible.

1. En el moment de dictar sentència condemnatòria i, en absència d’aquesta sentència, en els supòsits establerts en el Codi de procediment penal, el tribunal ha d’acordar el comís dels instruments utilitzats o que, en cas de temptativa punible, s’anaven a utilitzar per cometre la infracció, del producte obtingut i dels beneficis que se n’hagin derivat i de la seva eventual transformació o conversió posterior.

El comís es pot dur a terme malgrat que el suposat responsable sigui ignorat, hagi mort, estigui proveït de mesures de suport per a l’exercici de la capacitat, estigui absent o hagi estat declarat exempt de responsabilitat criminal, de conformitat amb les disposicions dels articles 129 i 174 del Codi de procediment penal, segons el cas, i sempre que es pugui demostrar l’existència del fet delictiu amb independència de la seva imputació a una persona en concret.

2. En el moment de dictar sentència condemnatòria, el tribunal ha d’acordar el comís dels béns que pertanyen a la persona condemnada sobre els quals hi hagi indicis objectius suficients que procedeixen, directament o indirectament, d’activitats delictives i dels quals no se n’acrediti l’origen lícit.

El comís previst en aquest apartat únicament es decideix en cas de sentències condemnatòries dictades per la comissió de qualsevol delicte.

Als efectes d’aquest apartat, es consideren “indicis objectius”, entre d’altres, que el valor del patrimoni de la persona condemnada sigui desproporcionat en relació amb els seus ingressos d’origen lícit; l’ocultació de la titularitat dels béns de la persona condemnada o de qualsevol poder de disposició sobre aquests béns; la utilització de persones físiques o jurídiques o d’estructures o estratègies tendents a dificultar la identificació o a ocultar la veritable titularitat dels béns o els seus drets, i la transferència de béns mitjançant operacions que impedeixin o dificultin la seva localització o traçabilitat i no tinguin una justificació econòmica coherent.

3. En el moment de dictar sentència condemnatòria i, en absència d’aquesta sentència, en els supòsits establerts en el Codi de procediment penal, el tribunal ha d’acordar el comís dels instruments utilitzats o que, en cas de temptativa punible, s’anaven a utilitzar per cometre la infracció, del producte obtingut i dels beneficis que se n’hagin derivat i de la seva eventual transformació o conversió posterior que, directament o indirectament, hagin estat transferits a terceres persones per la persona encausada, processada o condemnada, o que hagin estat adquirits per terceres persones a la persona encausada, processada o condemnada, quan aquestes terceres persones hagin tingut coneixement o haguessin hagut de tenir coneixement que l’objectiu de la transferència o l’adquisició era evitar-ne el comís.

No poden ser objecte de comís els béns pertanyents a una tercera persona no responsable que els hagi adquirit de bona fe. No obstant això, es presumeix, llevat de prova en contrari, que la tercera persona tenia coneixement o havia de tenir coneixement que l’objectiu de la transferència o l’adquisició era evitar el comís quan hagin estat gratuïtes o per un preu significativament inferior al preu de mercat, o quan la tercera persona sigui una persona afí a la persona encausada, processada o condemnada, o sigui una persona jurídica sobre la qual la persona encausada, processada o condemnada, individualment o conjuntament amb persones que li són afins, exerceixi un control efectiu.

La tercera persona els béns de la qual es puguin veure afectats per un comís eventual ha de comparèixer en el procés penal corresponent de conformitat amb les garanties previstes al Codi de procediment penal.

4. En el cas que els instruments utilitzats o que, en cas de temptativa punible, s’anaven a utilitzar per cometre la infracció, del producte obtingut i dels beneficis que se n’hagin derivat i de la seva eventual transformació o conversió posterior no puguin ser localitzats, o no puguin ser repatriats de l’estranger, el tribunal pot acordar el comís del seu equivalent.
5. En el cas que els instruments utilitzats o que, en cas de temptativa punible, s’anaven a utilitzar per cometre la infracció, del producte obtingut i dels beneficis que se n’hagin derivat i de la seva eventual transformació o conversió posterior es trobin confosos amb béns i drets de provinença lícita, el tribunal ha d’acordar el comís o el comís del seu valor equivalent fins el valor dels béns i drets de provinença il·lícita.

El tribunal pot no acordar el comís o acordar-lo parcialment si els guanys o els instruments són de comerç lícit i no tenen proporció amb la naturalesa o la gravetat de la infracció, o quan hi hagi altres raons que així ho aconsellin.

6. No poden ser objecte de comís els béns inembargables.
7. Quan els béns que s’hagin comissat tinguin escàs valor, estiguin deteriorats o obsolets, el batlle pot acordar la seva destrucció, inutilització o abandó.
8. L’Estat resta obligat a retornar els fons comissats indegudament, sempre que la improcedència del comís quedi degudament establerta per resolució judicial.

responsabilitat criminal en els delictes d'aquest títol. Títol V. Omissió del deure de socors

acte personal o demanant la intervenció de tercers, a una tercera persona

exposada a un perill manifest i greu per a la vida o la integritat física, ha de ser

castigat amb pena d'arrest. 2. Si el perill prové d'un accident causat fortuïtament per l'autor de l'omissió de

socors, la pena ha de ser de dos anys de presó com a màxim. 3. Si l'accident és degut a la seva imprudència, la pena ha de ser de tres mesos

a tres anys de presó. 4. Si l'autor de la infracció és una persona obligada per la seva professió a

prestar socors a tercers, se li pot imposar, a més, la pena d'inhabilitació per a

l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a sis anys.

perill manifest i greu per a la vida o la integritat física, ha de ser castigat amb

pena de presó fins a dos anys o amb pena d'arrest. La temptativa és punible. Títol VI. Delictes contra la llibertat Capítol primer. Delictes contra la llibertat de moviments de les persones

detenint-la ha de ser castigat amb pena de presó de tres a sis anys. 2. Si la privació de llibertat dura menys de vint-i-quatre hores, la pena ha de ser

de presó de tres mesos a tres anys. 3. La pena ha de ser de presó de cinc a vuit anys si la privació de llibertat dura

més de set dies o si es posa en perill la vida de la víctima. 4. La temptativa és punible.

de presó de quatre a dotze anys. S'entén per esclavatge la situació de la persona sobre la qual un altre exerceix,

fins i tot de fet, tots o alguns dels atributs del dret de propietat, com ara

comprar-la, vendre-la, prestar-la o donar-la en permuta.

condició per alliberar-la ha de ser castigat amb pena de presó de cinc a deu

anys. 2. Si la privació de llibertat dura menys de vint-i-quatre hores la pena ha de ser

de presó de tres mesos a tres anys. 3. La pena ha de ser de presó de set a tretze anys si la privació de llibertat dura

més de set dies o si es posa en perill la vida de la víctima. 4. Si l'autor allibera la persona detinguda renunciant a obtenir el seu propòsit el

tribunal pot imposar les penes previstes per al delicte de detenció il·legal. 5. La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.

la seva meitat superior quan es doni alguna de les circumstàncies següents: 1. Quan la víctima sigui especialment vulnerable per raó de la seva edat,

incapacitat o malaltia. 2. Quan l'autor s'apoderi o prengui el control d'una nau, una aeronau o un mitjà

o un vehicle automòbil de transport col·lectiu de persones. 3. Quan la víctima sigui autoritat o funcionari en l'exercici de les seves funcions,

sempre que l'actuació en tal condició no doni lloc a un altre delicte.

de ser de presó de vuit a setze anys.

hi hagi motiu legal inicial, cometi un dels fets descrits en els articles anteriors

d'aquest capítol ha de ser castigat amb les penes previstes per als supòsits

respectius en la seva meitat superior i, a més, amb la inhabilitació de drets

públics fins a dotze anys en els casos dels articles 133 i 135, o fins a vint anys

en el cas de l'article 137. Capítol segon. Coaccions i amenaces

realitzar una acció o una omissió o a suportar allò a què no està legalment

obligat, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys o d'arrest. La temptativa és punible. 2. Si la coacció consisteix a impedir l'exercici d'un dret o d'una llibertat previstos

als capítols III o IV del títol II de la Constitució, la pena ha de ser de presó de

tres mesos a tres anys, tret que el fet tingui assenyalada una pena superior en

una altra norma penal.

d'un delicte contra la integritat física exigint qualsevol condició, lícita o il·lícita,

ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys. 2. Si l'amenaça és de mort i està feta reiteradament, o amb arma o amb un

mitjà que doni a entendre una fermesa en la intenció, la pena ha de ser d'un a

cinc anys de presó. 3. Les penes previstes anteriorment s'han d'imposar en la seva meitat inferior si

l'autor no ha aconseguit el seu propòsit.

exigint qualsevol condició que no consisteixi en una conducta deguda, ha de

ser castigat amb pena d'arrest.

condició, sota amenaça de revelar o difondre fets reservats que puguin afectar

negativament l'honor o el patrimoni de l'amenaçat o de persones que hi estan

íntimament vinculades, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a

tres anys. 2. Si l'autor ha aconseguit que li sigui lliurada totalment o parcialment la

quantitat exigida o que es compleixi la condició, se li ha d'imposar pena de

presó d'un a quatre anys. 3. Si el fet consisteix en l'amenaça de revelar o denunciar la comissió d'alguna

infracció penal, el tribunal ho ha de tenir en compte als efectes de l'aplicació de

l'article 56. Així mateix, en aquests casos el Ministeri Fiscal, per tal de facilitar la

persecució penal del xantatge, pot abstenir-se d'acusar per la infracció motiu

del xantatge, sempre que no es tracti d'un delicte major.

contra algú de la seva família o contra una persona amb qui tingui vinculació

íntima, un delicte contra la vida o la integritat física o un delicte major del qual

es derivi un risc contra la vida de les persones, ha de ser castigat amb pena de

presó fins a dos anys o d'arrest. Títol VII. Delictes contra la llibertat sexual Capítol primer. Agressions sexuals

en un comportament o relació sexual ha de ser castigat amb pena de presó de

tres mesos a tres anys. La temptativa és punible.

en introducció d'objectes o membres corporals per alguna de les dues primeres

vies, l'autor ha de ser castigat amb pena de presó de tres a deu anys. La temptativa és punible.

els supòsits de l'article 144 i amb pena de presó de sis a quinze anys en els de

l'article 145, quan en el fet hi concorri alguna de les circumstàncies següents: 1. Executar el fet en grup, concorrent-hi dues o més persones. 2. Ser el culpable ascendent, descendent o germà de la víctima o persona que

exerceix de fet o de dret autoritat familiar sobre ella. 3. Ser la víctima especialment vulnerable per raó de la seva edat, malaltia,

incapacitat o situació. En tot cas es considera que la víctima és especialment

vulnerable per raó de la seva edat quan tingui una edat inferior a catorze anys.

En aquest supòsit les penes s'apliquen en la seva meitat superior. 4. Quan en atenció a la naturalesa de la conducta sexual, els mitjans emprats,

les circumstàncies específiques o qualsevol altre motiu, l'agressió sexual tingui

un caràcter especialment degradant i vexatori per a la víctima. 5. Quan, mitjançant l'agressió, es posi en perill la vida o la integritat física de la

víctima. Capítol segon. Abusos sexuals

anys o privada de sentit, inconscient o incapaç d'oposar resistència o amb abús

de la seva incapacitat ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a

tres anys. 2. Quan el fet consisteixi en accés carnal per via vaginal, anal o oral o en

introducció d'objectes o membres corporals per una de les dues primeres vies

ha de ser castigat amb pena de presó de tres a deu anys. 3. Si l'autor és ascendent, descendent o germà de la víctima o una persona que

exerceix de fet o de dret autoritat familiar sobre ella, o si la víctima és

especialment vulnerable per raó de la seva edat, malaltia o situació, la pena ha

de ser de dos a set anys de presó en el supòsit de l'apartat primer i de sis a

quinze anys de presó en el de l'apartat segon. 4. La temptativa és punible en tots els casos.

menys de divuit anys d'edat prevalent-se d'una situació de superioritat ha de

ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys. 2. Si el fet consisteix en accés carnal per via vaginal, anal, oral o en introducció

d'objectes o membres corporals per una de les dues primeres vies, la pena de

presó ha de ser de dos a sis anys. 3. Si l'autor és ascendent, descendent, o germà de la víctima, o persona que hi

exerceix de fet o de dret autoritat familiar, o si la víctima és especialment

vulnerable per raó de la seva edat, malaltia o situació, la pena s'ha d'imposar

en la seva meitat superior. 4. La temptativa és punible.

prevalença de superioritat o situació, ha de ser castigat amb pena de presó fins

a un any o d'arrest. 2. Si el fet consisteix en accés carnal per via vaginal, anal o oral, o introducció

d'objectes o membres corporals per alguna de les dues primeres vies la pena

ha de ser de presó de tres mesos a tres anys. 3. La temptativa és punible. Capítol tercer. Delictes relatius a la prostitució

1. Qui converteixi o transmeti fons que provinguin, directament o indirectament, de qualsevol activitat delictiva que tingui assenyalada una pena de presó el límit mínim de la qual sigui superior a sis mesos, o de qualsevol delicte relatiu

• a la prostitució, dels articles 150 a 154 bis del Codi penal;

• al tràfic d’òrgans, teixits, cèl·lules o gàmetes humans, de l’article 121 del Codi penal;

• al tràfic d’éssers humans i menors, dels articles 121 bis, 134 bis, 157 bis i 164 del Codi penal;

• a l’estafa, l’apropiació indeguda i l’administració deslleial, dels articles 208 a 215 del Codi penal;

• a la propietat intel·lectual i industrial, dels articles 229 a 231 del Codi penal;

• a l’ús d’informació privilegiada, de l’article 247 bis del Codi penal;

• al contraban, de l’article 245 del Codi penal;

• a la manipulació de mercat, de l’article 247 ter del Codi penal;

• al tràfic d’immigrants clandestins, de l’article 252 del Codi penal;

• al tràfic d’armes i aparells explosius, dels articles 264 a 267 del Codi penal;

• al tràfic de substàncies nocives, de l’article 273 del Codi penal;

• al tràfic il·legal de drogues tòxiques, dels articles 281 a 285 del Codi penal;

• al medi ambient i els recursos naturals, dels articles 289 a 293 del Codi penal;

• al tràfic de flora protegida i d’espècies amenaçades o protegides, dels articles 294 i 296 del Codi penal;

• a les associacions il·lícites, dels articles 359 i 360 del Codi penal;

• a la concussió i a les exaccions il·legals, dels articles 378 i 379 del Codi penal;

• a la corrupció i el tràfic d’influències, dels articles 380 a 386 bis del Codi penal; o

• a la falsedat de document, dels articles 435 a 441 del Codi penal;

coneixent-ne la procedència, amb el propòsit d’ocultar o dissimular-ne l’origen il·lícit o d’ajudar qualsevol persona que hagi participat en la comissió del delicte a eludir les conseqüències jurídiques dels seus actes, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a cinc anys i multa de fins al triple del seu valor.

2. Qui per imprudència greu realitzi les conductes descrites al paràgraf anterior ha de ser castigat amb pena de fins a un any de presó.

3. Amb les mateixes penes que estableix l’apartat 1 ha de ser castigat qui intencionadament:

   • a) adquireixi, posseeixi o utilitzi fons sabent, en el moment de rebre’ls, que són producte, directe o indirecte, d’algun dels delictes expressats a l’apartat 1 anterior.
   • b) oculti o encobreixi la veritable naturalesa, origen, ubicació, moviment o propietat de fons, o dels drets legítims sobre aquests fons, sabent que són producte, directe o indirecte, d’algun dels delictes expressats a l’apartat 1 anterior.

4. El concepte de fons s’entén segons el que estableix a l’apartat 3 de l’article 366 bis d’aquest Codi.

5. La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.”.

pena de presó de tres mesos a tres anys. 2. Si la víctima és un menor o una persona vulnerable per raó de malaltia o

deficiència física o psíquica s'ha d'imposar pena de presó de dos a cinc anys.

Si el fet és comès pels titulars de la pàtria potestat o tutela, la pena s'ha

d'imposar en la meitat superior. 3. Si la infracció és comesa en el marc d'un grup organitzat, el límit màxim de la

pena prevista pot ser augmentat en la meitat.

superioritat o amb engany suficient determini algú a prostituir-se o a continuar- ho fent, ha de ser castigat amb pena de presó de dos a cinc anys. La temptativa és punible. 2. Si la víctima és un menor o una persona vulnerable per raó de malaltia o

deficiència física o psíquica s'ha d'imposar pena de presó de tres a deu anys.

Si el fet és comès pels titulars de la pàtria potestat o tutela, la pena s'ha

d'imposar en la meitat superior. 3. Si la infracció és comesa en el marc d'un grup organitzat el límit màxim de la

pena prevista pot ser augmentat en la meitat.

castigat amb pena de presó d'un a cinc anys. La temptativa és punible. Capítol quart. Delictes relatius a la pornografia i les conductes de provocació

sexual

econòmic, a més de les penes previstes s'ha d'imposar multa fins a 30.000

euros.

produir material pornogràfic ha de ser castigat amb pena de presó fins a un

any. La temptativa és punible. 2. El qui utilitzi un menor o un incapaç amb finalitats pornogràfiques o

exhibicionistes i el qui produeixi, vengui, distribueixi, difongui, cedeixi o

exhibeixi per qualsevol mitjà material pornogràfic en el qual apareguin imatges

de menors, reals o amb aparença de realitat, ha de ser castigat amb pena de

presó d'un a quatre anys. La temptativa és punible. 3. El qui posseeixi material pornogràfic en el qual apareguin imatges de

menors, reals o amb aparença de realitat, amb la finalitat de vendre'l o divulgar- lo, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys. 4. Quan el culpable de qualsevol de les infraccions previstes en aquest article

obtingui un profit econòmic, a més de les penes previstes s'ha d'imposar multa

fins a 30.000 euros.

davant de menors d'edat o incapaços amb abús de la seva incapacitat ha de

ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i multa fins a 6.000

euros. La temptativa és punible.

d'edat o incapaços amb abús de la seva incapacitat ha de ser castigat amb

pena de presó fins a un any i multa fins a 6.000 euros o del tant al doble del

benefici obtingut o que es pretenia obtenir. La temptativa és punible. 2. Si es tracta de material pornogràfic en el qual apareguin imatges de menors

d'edat, reals o amb aparença de realitat, s'ha d'imposar pena de presó d'un a

quatre anys. Capítol cinquè. Disposicions comunes

denúncia de la persona ofesa, del seu representant legal o del Ministeri Fiscal,

que ha de ponderar els interessos concurrents. En aquests delictes el perdó de l'ofès no extingeix l'acció ni la responsabilitat

penal.

previstes per a cada delicte, la pena d'inhabilitació per a l'exercici dels drets de

família o la pena d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic o per a l'exercici

de l'ofici o el càrrec, quan el culpable sigui ascendent, tutor, mestre o qualsevol

persona encarregada de fet o de dret del menor o incapaç, per un període fins

a sis anys. També pot imposar pena d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a

sis anys quan el culpable sigui autoritat o funcionari i hagi obrat amb abús del

seu càrrec.

perjudici de castigar, a més, les agressions o els abusos sexuals que s'hagin

comès.

del fet delictiu s'han utilitzat establiments o locals oberts al públic, el tribunal pot

acordar-ne, raonant-ho en la sentència, el tancament temporal o definitiu.

També en pot acordar el tancament temporal com a mesura cautelar. Títol VIII. Delictes contra les relacions familiars Capítol primer. Delictes contra les institucions protectores dels menors i

incapaços

prolongada l'exercici de les funcions de guarda per part dels seus titulars, ha de

ser castigat amb pena de presó de dos a sis anys, llevat que el fet sigui

constitutiu d'un delicte de segrest o detenció il·legal. 2. En cas que la sostracció sigui realitzada per un ascendent, el tribunal pot

aplicar la reducció de pena prevista a l'article 53. 3. La temptativa és punible.

lloc on resideixi impedint l'exercici de les funcions de guarda per part dels seus

titulars, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys. 2. El qui cooperi a l'abandó ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any

o d'arrest.

presó de tres mesos a tres anys. 2. Amb la mateixa pena ha de ser castigat el qui, amb la mateixa finalitat, rebi el

menor i el qui actuï com a intermediari. 3. Si en les conductes anteriors hi concorre ànim lucratiu la pena a imposar ha

de ser de presó de dos a cinc anys. Amb la mateixa pena ha de ser castigat el

qui rep el menor si ofereix o dóna compensació econòmica. 4. La temptativa és punible.

augmentades fins a la meitat del seu màxim si els fets es realitzen en el marc

d'un grup organitzat.

professió cometi un dels delictes previstos en aquest capítol ha de ser castigat,

a més de les penes previstes, amb inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic,

ofici o càrrec fins a deu anys. 2. El tribunal pot imposar a l'ascendent o al tutor que cometi algun dels delictes

prevists en els articles anteriors d'aquest capítol la pena d'inhabilitació per a

l'exercici dels drets de família fins a deu anys. 3. Si els fets s'han comès utilitzant un centre docent o establiment dedicat a la

guarda o cura d'infants o d'incapaços, el tribunal pot acordar el tancament

temporal o definitiu de l'establiment. Capítol segon. Delictes comesos en l'exercici de les funcions de protecció

encarregada de guardar-lo ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos

anys. 2. Si el fet és comès pels titulars de les funcions de guarda, la pena ha de ser

de presó de tres mesos a tres anys. 3. Si per les circumstàncies de l'abandó es posa en perill la vida o la salut del

menor o de l'incapaç la pena ha de ser de dos a cinc anys de presó.

dels seus descendents, ascendents o cònjuge que es trobin en situació de

necessitat ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any o d'arrest. La

mateixa pena s'ha d'imposar al tutor o curador respecte al menor o incapaç

subjecte a tutela o curatela. Aquest delicte només és perseguible amb denúncia prèvia de la persona ofesa

o de qui en tingui la representació legal. Si es tracta d'un menor d'edat, incapaç

o persona desvalguda, pot denunciar el fet el Ministeri Fiscal.

n'obtingui un profit ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any o

d'arrest. La temptativa és punible. 2. Si el fet es comet en el marc d'un grup organitzat, el culpable que hi pertanyi

ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.

capítol la pena d'inhabilitació dels drets de família i/o d'inhabilitació per a

l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a deu anys. Capítol tercer. Bigàmia

l'anterior ha de ser castigat amb pena d'arrest o de presó fins a un any. Títol IX. Delictes contra l'honor

menyspreu temerari a la veritat ha de ser castigada com a calúmnia amb pena

d'arrest. Si es propaga amb publicitat, la pena ha de ser de presó de tres

mesos a tres anys. L'acusat per delicte de calúmnia queda exempt de tota responsabilitat si prova

el fet criminal que hagi imputat, tret que aquest fet hagi prescrit, que hagi estat

amnistiat o que s'hagin cancel·lat els antecedents.

reputació d'una persona, feta amb publicitat i amb coneixement de la seva

falsedat o amb menyspreu temerari de la veritat, ha de ser castigada amb pena

de presó fins a un any o d'arrest. 2. Si la difamació es dirigeix contra autoritats o funcionaris públics sobre fets

referents a l'exercici dels seus càrrecs, ha de ser castigada amb pena de presó

fins a dos anys o amb pena d'arrest si la difamació no és greu. 3. L'acusat de difamació queda exempt de tota responsabilitat provant la veritat

de les imputacions.

Qui cometi difamació contra una persona sense atemptar greument contra la seva autoestima o la seva reputació ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 3.000 euros.

Per a la persecució de la difamació cal, en tot cas, querella de la persona ofesa per la infracció o del representant legal. Són, a més, aplicables a aquestes contravencions penals les disposicions previstes en els articles 174 a 181 d’aquest Codi.

quan es propaguen per mitjà de la impremta, la radiodifusió o de qualsevol altre

mitjà d'eficàcia similar.

la persona física o jurídica propietària del mitjà a través del qual s'hagi propagat

la calúmnia, la difamació o la injúria.

o la incertesa de les imputacions i se'n retracta, el tribunal ha de reduir la pena

o, si ho creu convenient, dispensar-la. El tribunal davant del qual es produeixi el reconeixement ha d'ordenar que es

lliuri testimoniatge de retractació a l'ofès i, si aquest ho sol·licita, ha d'ordenar la

publicació en el mateix mitjà en el qual es va proferir la calúmnia o la difamació,

en espai idèntic o similar a aquell en què es produí la difusió i en el termini que

assenyali.

condemnatòria en el mateix mitjà en el qual es va proferir la calúmnia, la

difamació o la injúria, en espai idèntic o similar a aquell en què es va produir la

seva difusió, en el temps que el tribunal consideri més adequat. La publicació o

la divulgació de la sentència condemnatòria s'ha de fer a costa del condemnat.

querella de la persona ofesa o del seu representant legal o, en cas de mort de

l'ofès, del seu cònjuge, dels seus ascendents, descendents o hereus. 2. És suficient la denúncia quan l'ofensa es dirigeixi contra funcionari o autoritat

sobre fets referents a l'exercici dels seus càrrecs.

llicència prèvia del tribunal que en conegui o n'hagi conegut.

responsabilitat criminal pel perdó de la persona ofesa o del seu representant

legal. El perdó ha d'atorgar-se de forma expressa abans de dictar-se sentència. En les difamacions, les injúries o les calúmnies contra menors o incapacitats, el

batlle o el tribunal, un cop escoltat el Ministeri Fiscal, pot refusar l'eficàcia del

perdó atorgat pel representant legal d'aquells i ordenar la continuació del

procediment. Per refusar el perdó al qual es refereix el paràgraf anterior, el batlle o el tribunal

han d'escoltar novament el representant del menor o l'incapaç amb caràcter

previ. Títol X. Delictes contra la intimitat i la inviolabilitat de domicili Capítol primer. Descobriment i revelació de secrets

de papers, cartes o altres documents qualssevol o efectes personals ha de ser

castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys. La temptativa és punible.

seves telecomunicacions o utilitzi artificis tècnics d'escolta, consulta electrònica,

transmissió, gravació o reproducció del so o de la imatge, o de qualsevol altre

senyal de comunicació, ha de ser castigat amb pena de presó d'un a quatre

anys. La temptativa és punible.

autorització i en perjudici de tercer, realitzi una de les actuacions següents: a) Crear o utilitzar fitxers clandestins de dades personals automatitzats

electrònicament en infracció d'allò que es disposa en les normes legals de

protecció de dades personals. b) Recollir dades personals amb fins d'automatització electrònica o

automatitzar-les contravenint les normes legals de protecció de dades

personals. c) Modificar, alterar o creuar dades personals automatitzades contravenint les

normes legals de protecció de dades personals. La temptativa és punible.

dades o els fets descoberts a què fa referència l'article 182. 2. S'ha d'imposar pena de dos a cinc anys de presó si es revelen o cedeixen a

tercers les dades o fets descoberts o les imatges captades a què fa referència

l'article 183. 3. S'ha d'imposar pena de tres a sis anys de presó si es revelen, cedeixen o

transmeten a tercers les dades personals automatitzades a què fa referència

l'article 184.

personal, referents a la ideologia, la religió, la salut, l'origen social, l'orientació o

el comportament sexual, s'han d'imposar les penes previstes en la seva meitat

superior.

d'un grup organitzat, les penes s'han d'imposar en la seva meitat superior.

coneixement d'un origen il·lícit, i sense haver pres part en les conductes

descrites en els articles 182, 183 i 184, reveli a tercers les dades o fets

descoberts, les imatges captades, o les dades personals.

càrrec, realitzi qualsevol de les conductes descrites en els articles anteriors

d'aquest capítol, ha de ser castigat amb les penes respectivament previstes en

els mateixos articles en la seva meitat superior i, a més, amb la pena

d'inhabilitació de drets públics fins a sis anys si el límit màxim de la pena no

supera els tres anys de presó i fins a nou anys si és superior.

per raó d'ofici o de les seves relacions laborals, ha de ser castigat amb pena de

presó de tres mesos a tres anys. No queda compresa en aquest article la informació privada facilitada amb

finalitat de garantia pels administradors d'un banc als d'una altra entitat

bancària del Principat, relativa estrictament als crèdits acordats o als riscos

assumits pel primer a un dels seus clients.

secrets d'una altra persona, ha de ser castigat amb pena de presó de tres

mesos a tres anys i inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a sis

anys.

malgrat que la persona hagi deixat d'exercir la professió o l'ofici, o hagi cessat

la seva relació contractual.

denúncia de la persona ofesa, d'un representant legal o de l'encarregat o

responsable dels fitxers de dades personals. Quan la persona ofesa sigui menor d'edat, incapaç o persona desvalguda,

també pot denunciar el Ministeri Fiscal, que ha de ponderar els interessos en

presència. 2. No es requereix la denúncia exigida en l'apartat anterior per procedir pels

fets descrits en els articles 185 i 189, ni quan el delicte afecti una pluralitat de

persones. Capítol segon. Violació de domicili o establiment

la voluntat de qui hi habita, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos

anys. La temptativa és punible. 2. Si el fet s'executa amb violència o intimidació la pena ha de ser de presó

d'un a quatre anys.

voluntat del seu titular en el domicili d'una persona jurídica pública o privada,

despatx professional o oficina, o en un establiment mercantil o local obert al

públic fora de les hores d'obertura. 2. Ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys el qui amb

violència o intimidació entri o romangui contra la voluntat del seu titular en el

domicili d'una persona jurídica pública o privada, despatx professional o oficina,

o en un establiment mercantil o local obert al públic. 3. La temptativa és punible.

haver-hi motiu legal inicial referit a la persecució d'un delicte, cometi qualsevol

dels fets descrits en els dos articles anteriors, ha de ser castigat amb la pena

prevista respectivament en els mateixos en la seva meitat superior, i

inhabilitació de drets públics fins a sis anys. Títol XI. Delictes contra el patrimoni Capítol primer. Delictes patrimonials d'apoderament

cosa moble aliena sense el consentiment del seu propietari. El culpable de furt per valor superior a 600 euros ha de ser castigat amb pena

de presó fins a dos anys o d'arrest. La temptativa és punible.

amb pena de presó d'un a quatre anys si hi concorre alguna de les

circumstàncies següents: a) Forçament de porta, finestra, objecte que contingui la cosa o dels mitjans

instal·lats pel propietari per evitar o dificultar l'accés a la cosa, inutilització de

sistemes d'alarma o guarda o ús de claus falses o de possessió il·legítima o de

codis de coneixement il·lícit. b) Escalament per accedir al lloc on es troba la cosa. 2. Si el furt es comet amb accés il·lícit a casa habitada, amb independència del

valor de la cosa furtada, s'ha d'imposar pena de presó de dos a sis anys. 3. La temptativa és punible.

pany. b) Les targetes magnètiques, perforades o d'un altre tipus, i els comandaments

o mitjans d'obertura a distància.

permanent d'una o més persones, encara que es trobin absents quan el furt es

produeixi.

amb violència o intimidació en les persones. El culpable de robatori ha de ser castigat amb pena de presó de dos a sis anys. El tribunal ha d'imposar pena de presó d'un a quatre anys quan la violència o

intimidació exercida tingui escassa significació. La temptativa és punible.

pugui posar en perill la vida o la integritat física de les persones. b) Quan s'executi en grup de tres o més persones organitzades de les quals

almenys una porti una arma.

superior a 2.000 euros, sense ànim d'apropiar-se'l, ha de ser castigat amb pena

d'arrest o multa fins a 6.000 euros. El tribunal pot dispensar la pena anterior si el culpable ha restituït el vehicle en

el termini de 24 hores després de la sostracció, tenint en compte els mòbils i les

altres circumstàncies del fet.

sostreu una cosa moble de valor superior a 600 euros de qui la té legítimament

en penyora o com a dipositari per raó d'embargament o administració judicial,

ha de ser castigat amb pena de multa fins al quàdruple del valor de la cosa.

violència o intimidació en les persones, s'han de castigar amb la pena prevista

per al robatori. La temptativa és punible. Capítol segon. Extorsió

realitzar o ometre un negoci o un acte jurídic en perjudici del seu patrimoni o

del d'un tercer, ha de ser castigat, segons les circumstàncies que hi concorrin,

amb les penes previstes per al robatori o per al robatori qualificat. La temptativa és punible. Capítol tercer. Defraudacions

1. Qui converteixi o transmeti fons que provinguin, directament o indirectament, de qualsevol activitat delictiva que tingui assenyalada una pena de presó el límit mínim de la qual sigui superior a sis mesos, o de qualsevol delicte relatiu

• a la prostitució, dels articles 150 a 154 bis del Codi penal;

• al tràfic d’òrgans, teixits, cèl·lules o gàmetes humans, de l’article 121 del Codi penal;

• al tràfic d’éssers humans i menors, dels articles 121 bis, 134 bis, 157 bis i 164 del Codi penal;

• a l’estafa, l’apropiació indeguda i l’administració deslleial, dels articles 208 a 215 del Codi penal;

• a la propietat intel·lectual i industrial, dels articles 229 a 231 del Codi penal;

• a l’ús d’informació privilegiada, de l’article 247 bis del Codi penal;

• al contraban, de l’article 245 del Codi penal;

• a la manipulació de mercat, de l’article 247 ter del Codi penal;

• al tràfic d’immigrants clandestins, de l’article 252 del Codi penal;

• al tràfic d’armes i aparells explosius, dels articles 264 a 267 del Codi penal;

• al tràfic de substàncies nocives, de l’article 273 del Codi penal;

• al tràfic il·legal de drogues tòxiques, dels articles 281 a 285 del Codi penal;

• al medi ambient i els recursos naturals, dels articles 289 a 293 del Codi penal;

• al tràfic de flora protegida i d’espècies amenaçades o protegides, dels articles 294 i 296 del Codi penal;

• a les associacions il·lícites, dels articles 359 i 360 del Codi penal;

• a la concussió i a les exaccions il·legals, dels articles 378 i 379 del Codi penal;

• a la corrupció i el tràfic d’influències, dels articles 380 a 386 bis del Codi penal; o

• a la falsedat de document, dels articles 435 a 441 del Codi penal;

coneixent-ne la procedència, amb el propòsit d’ocultar o dissimular-ne l’origen il·lícit o d’ajudar qualsevol persona que hagi participat en la comissió del delicte a eludir les conseqüències jurídiques dels seus actes, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a cinc anys i multa de fins al triple del seu valor.

2. Qui per imprudència greu realitzi les conductes descrites al paràgraf anterior ha de ser castigat amb pena de fins a un any de presó.

3. Amb les mateixes penes que estableix l’apartat 1 ha de ser castigat qui intencionadament:

   • a) adquireixi, posseeixi o utilitzi fons sabent, en el moment de rebre’ls, que són producte, directe o indirecte, d’algun dels delictes expressats a l’apartat 1 anterior.
   • b) oculti o encobreixi la veritable naturalesa, origen, ubicació, moviment o propietat de fons, o dels drets legítims sobre aquests fons, sabent que són producte, directe o indirecte, d’algun dels delictes expressats a l’apartat 1 anterior.

4. El concepte de fons s’entén segons el que estableix a l’apartat 3 de l’article 366 bis d’aquest Codi.

5. La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.”.

els casos següents: a) Que tingui com a objecte l'habitatge o altres béns de primera necessitat o

d'utilitat social reconeguda. b) Que es realitzi amb simulació de plet o ús d'un altre frau processal. c) Que es realitzi mitjançant xec, targeta de crèdit, pagaré, lletra de canvi en

blanc o negoci canviari fictici. d) Que es realitzi demanant fons amb finalitats humanitàries o caritatives. e) Que el perjudici tingui un valor superior a 6.000 euros. f) Que la defraudació posi la víctima en una situació econòmica difícil per

atendre les seves necessitats i les de la seva família. 2. El tribunal pot imposar a més en aquests supòsits, tenint en compte les

circumstàncies del fet i del culpable, una pena de multa fins al quàdruple del

perjudici patrimonial causat.

semblant, realitzi una transferència o disposició no autoritzada que provoqui a

una persona un perjudici patrimonial superior a 600 euros, ha de ser castigat

amb les penes previstes per a l'estafa o per a l'estafa qualificada si es dóna

algun dels supòsits dels apartats e) o f) del punt 1 de l'article anterior. La temptativa és punible.

d'hoteleria o restauració, mitjans de transport o estacions de servei, causant un

perjudici superior a 600 euros, ha de ser castigat amb pena d'arrest.

clandestins o codis secrets, cometi defraudació per un valor superior a 600

euros en la utilització d'energia elèctrica, gas, aigua o altres formes d'energia o

fluids aliens, o de sistemes de telecomunicació, ha de ser castigat amb pena

d'arrest o multa fins al triple del perjudici causat.

efectes, valors o qualsevol altra cosa moble de valor superior a 600 euros, que

hagi rebut en dipòsit o per un altre títol que produeixi l'obligació de lliurar-los o

retornar-los, ha de ser castigat amb la pena prevista per a l'estafa o amb la

pena prevista per a l'estafa qualificada si hi concorre algun dels supòsits

prevists als apartats e) o f) del punt 1 de l'article 209. La temptativa és punible.

propietari desconegut, o que posseeix per error propi o del trametent, ha de ser

castigat amb pena de multa fins al triple del valor de la cosa apropiada, si

aquest és superior a 600 euros. Si es tracta de coses de valor històric, artístic o cultural, o de significació

especial per al desenvolupament científic o tecnològic, la pena ha de ser de

presó fins a dos anys o d'arrest.

aliens, exerceixi els seus poders de manera abusiva en benefici propi o d'un

tercer i causi un perjudici superior a 600 euros, ha de ser castigat amb pena de

presó de tres mesos a tres anys. Capítol quart. Receptació

el patrimoni en el qual no hagi intervingut ni com a autor ni com a còmplice,

adquireix o transmet a un tercer els seus efectes, ha de ser castigat amb pena

de presó fins a dos anys. En cap cas la pena imposable al receptador no pot

excedir de la que la llei preveu per als autors del delicte aprofitat. El qui de manera habitual es dedica a la receptació de delictes ha de ser

castigat amb pena de presó d'un a quatre anys. El tribunal pot imposar-li a més

pena de multa fins al quàdruple del benefici obtingut amb aquesta activitat.

de contravenció penal contra la propietat, habitualment adquireixi o transmeti a

un tercer els seus efectes, ha de ser castigat amb pena d'arrest.

tribunal pot imposar, a més de les penes previstes en els dos articles anteriors,

i tenint en compte les circumstàncies del fet i del culpable, la pena

d'inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a cinc anys i acordar el

tancament temporal o definitiu de l'establiment.

còmplice de la infracció de la qual provinguin els efectes aprofitats sigui una

persona desconeguda, sigui irresponsable o estigui personalment exempt de

pena. Capítol cinquè. Insolvències punibles

qualsevol que en sigui l'origen, amagui els seus béns o realitzi actes de

disposició patrimonial o generadors de crèdits preferents, a fi de frustrar en tot

o en part l'eficàcia de qualsevol embargament o procediment d'execució

judicial, extrajudicial o administratiu, iniciat o de previsible iniciació. b) Si, endemés de la conducta anterior, es produís voluntàriament la fallida,

aquesta darrera s'ha de considerar delictiva. c) En relació amb allò disposat a la lletra a) té la consideració de deutor el

responsable penal o civil de qualsevol fet delictiu que, amb posterioritat a la

seva comissió i amb la finalitat d'eludir el compliment de les responsabilitats

civils derivades del mateix fet, realitzi actes de disposició o contragui

obligacions que disminueixin el seu patrimoni, per fer-se totalment o

parcialment insolvent.

personalment o com a administrador d'una persona jurídica, conscient d'un

increment invencible dels seus deutes, o que per qualsevol altra causa es trobi

en la impossibilitat de pagar els seus deutes, davant la inevitable iniciació d'un

procediment concursal: a) Realitzi alguna de les conductes descrites a l'article anterior. b) Falsegi el balanç a fi de dificultar la comprovació de la situació patrimonial. c) Distregui, en benefici propi, béns destinats a la massa de creditors. d) Doni, destrueixi o deteriori béns que haurien pogut incorporar-se a la massa. e) Contragui obligacions infringint les regles del comportament comercial

normal. f) Alieni béns o valors propis o de l'empresa a preu inferior a l'establert en el

seu moment al mercat. g) Destrueixi, danyi, oculti o falsegi els llibres de comerç a fi d'impossibilitar o

dificultar la comprovació dels crèdits pendents de satisfacció. 2. Queda exempt de pena el deutor que restauri el seu patrimoni abans de la

conclusió del procés concursal, sense perjudici de les responsabilitats civils en

què hagi pogut incórrer. 3. Si la fallida, en qualsevol d'aquelles circumstàncies, ha suposat la pèrdua

dels estalvis de grans grups de persones o de persones que hagin confiat en el

fallit des d'una situació de penúria econòmica, la pena s'ha d'imposar en la

seva meitat superior. 4. No pot ser tingut en consideració per integrar aquest delicte cap dels

supòsits indicats si ja han estat objecte d'un procés penal propi i separat. Capítol sisè. Danys

la desaparició d'una cosa d'altri.

amb pena d'arrest o de treballs en benefici de la comunitat per un període no

superior a vuit mesos. 2. La pena ha de ser de presó fins a dos anys quan la infracció es cometi: a) Contra béns d'una autoritat, funcionari, perit o advocat per influenciar el seu

comportament en l'exercici de les seves funcions o de la seva comesa. b) Contra béns d'un tercer, sigui per impedir-li declarar o denunciar una

infracció, o a causa de la seva denúncia o declaració. c) Posant la víctima en una situació econòmica difícil per atendre les seves

necessitats o les de la seva família. d) Contra béns de domini o utilitat pública. e) Mitjançant incendi, explosió o mitjà que comporti un risc d'extensió dels

efectes del delicte, llevat que el fet constitueixi un delicte d'estralls. Si del fet en

pot derivar un risc per a la vida o la salut de les persones, la pena ha de ser de

tres mesos a tres anys de presó.

3.000 euros ha de ser castigat amb pena de multa fins al quàdruple del dany

causat i/o amb pena de treballs en benefici de la comunitat per un període no

superior a quatre mesos. En cas de concórrer alguna de les circumstàncies previstes al punt 2 de l'article

anterior s'ha d'imposar pena d'arrest o treballs en benefici de la comunitat per

un període no superior a vuit mesos.

informàtic aliè ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys. En els casos menys greus, la pena ha de ser d'arrest o treballs en benefici de la

comunitat fins a un màxim d'un any.

La temptativa dels delictes compresos en aquest capítol és punible. Capítol setè. Disposicions comunes

inhabilitació especial fins a sis anys per licitar en una subhasta o concurs

públic, ja sigui judicial o d'entitats públiques: a) El qui demani premi o promeses per tal de no prendre part en un concurs o

subhasta públic. b) El qui mitjançant amenaces, premis, promeses o qualsevol altre mitjà intenti

que un tercer no prengui part en una subhasta o concurs públic. c) Els que es posin d'acord per alterar el preu d'adjudicació o perquè la

subhasta o concurs quedi desert. 2. Si es tracta d'una subhasta o concurs de qualsevol entitat pública, es pot

imposar, a més, la privació del dret de contractar amb les administracions

públiques fins a sis anys a l'autor o a la persona física o jurídica que

representa. Capítol segon. Delictes contra la propietat intel·lectual i industrial

1. Qui converteixi o transmeti fons que provinguin, directament o indirectament, de qualsevol activitat delictiva que tingui assenyalada una pena de presó el límit mínim de la qual sigui superior a sis mesos, o de qualsevol delicte relatiu

• a la prostitució, dels articles 150 a 154 bis del Codi penal;

• al tràfic d’òrgans, teixits, cèl·lules o gàmetes humans, de l’article 121 del Codi penal;

• al tràfic d’éssers humans i menors, dels articles 121 bis, 134 bis, 157 bis i 164 del Codi penal;

• a l’estafa, l’apropiació indeguda i l’administració deslleial, dels articles 208 a 215 del Codi penal;

• a la propietat intel·lectual i industrial, dels articles 229 a 231 del Codi penal;

• a l’ús d’informació privilegiada, de l’article 247 bis del Codi penal;

• al contraban, de l’article 245 del Codi penal;

• a la manipulació de mercat, de l’article 247 ter del Codi penal;

• al tràfic d’immigrants clandestins, de l’article 252 del Codi penal;

• al tràfic d’armes i aparells explosius, dels articles 264 a 267 del Codi penal;

• al tràfic de substàncies nocives, de l’article 273 del Codi penal;

• al tràfic il·legal de drogues tòxiques, dels articles 281 a 285 del Codi penal;

• al medi ambient i els recursos naturals, dels articles 289 a 293 del Codi penal;

• al tràfic de flora protegida i d’espècies amenaçades o protegides, dels articles 294 i 296 del Codi penal;

• a les associacions il·lícites, dels articles 359 i 360 del Codi penal;

• a la concussió i a les exaccions il·legals, dels articles 378 i 379 del Codi penal;

• a la corrupció i el tràfic d’influències, dels articles 380 a 386 bis del Codi penal; o

• a la falsedat de document, dels articles 435 a 441 del Codi penal;

coneixent-ne la procedència, amb el propòsit d’ocultar o dissimular-ne l’origen il·lícit o d’ajudar qualsevol persona que hagi participat en la comissió del delicte a eludir les conseqüències jurídiques dels seus actes, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a cinc anys i multa de fins al triple del seu valor.

2. Qui per imprudència greu realitzi les conductes descrites al paràgraf anterior ha de ser castigat amb pena de fins a un any de presó.

3. Amb les mateixes penes que estableix l’apartat 1 ha de ser castigat qui intencionadament:

   • a) adquireixi, posseeixi o utilitzi fons sabent, en el moment de rebre’ls, que són producte, directe o indirecte, d’algun dels delictes expressats a l’apartat 1 anterior.
   • b) oculti o encobreixi la veritable naturalesa, origen, ubicació, moviment o propietat de fons, o dels drets legítims sobre aquests fons, sabent que són producte, directe o indirecte, d’algun dels delictes expressats a l’apartat 1 anterior.

4. El concepte de fons s’entén segons el que estableix a l’apartat 3 de l’article 366 bis d’aquest Codi.

5. La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.”.

amb ànim de lucre i amb finalitats industrials o comercials, sense el

consentiment del titular d'una patent o model d'utilitat i amb coneixement del

seu registre: a) Fabriqui, importi, posseeixi, faci ús, ofereixi o introdueixi en el comerç

objectes emparats per aquests drets. b) Faci ús o ofereixi la utilització d'un procediment objecte d'una patent, o

posseeixi, ofereixi, introdueixi en el comerç, o faci ús del producte directament

obtingut del procediment patentat.

ànim de lucre i amb finalitats industrials o comercials, sense el consentiment

del titular d'un dret de propietat industrial o comercial registrat d'acord amb la

legislació de marques i amb coneixement del seu registre: a) Reprodueixi, imiti, modifiqui o de qualsevol altra manera faci ús d'un signe

distintiu idèntic o similar, per als mateixos o similars productes o serveis per als

que el dret es troba registrat. b) Posseeixi per a la seva comercialització, importi o introdueixi en el comerç

productes o serveis amb signes distintius que suposin una infracció als drets

exclusius del titular.

necessària la presentació prèvia de querella del perjudicat. No obstant això els

fets poden ser perseguibles a instància del Ministeri Fiscal si considera que

poden atemptar contra el prestigi del Principat. Capítol tercer. Delictes relatius al mercat i als consumidors

objectes que constitueixin o continguin un secret rellevant per a la competitivitat

d'una empresa ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres

anys. Si en el supòsit anterior es revela el secret o se cedeix a un tercer, la pena ha

de ser d'un a quatre anys de presó. La temptativa és punible.

cedeixi a un tercer un secret dels previstos a l'article anterior ha de ser castigat

amb pena de presó de tres mesos a tres anys.

descobriment, difongui, reveli o cedeixi a un tercer un secret dels previstos a

l'article 233 ha de ser castigat amb pena d'arrest.

serveis amb indicacions o representacions falses, enganyoses o que puguin

produir error sobre la naturalesa, la composició o la qualitat substancial dels

productes o serveis oferts ha de ser castigat amb pena d'arrest.

productes o serveis oferts, mitjançant l'alteració o manipulació d'aparells

automàtics de mesura, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys o

d'arrest. Capítol quart. Delictes contra l'activitat mercantil de les empreses

documents que reflecteixin la situació jurídica o econòmica d'una societat o

empresa, de manera idònia per causar un perjudici a la mateixa societat o

empresa, a un dels socis o a un tercer, han de ser castigats amb pena de presó

d'un a quatre anys.

general d'accionistes o de qualsevol altre òrgan d'administració d'una societat o

empresa, imposi acords abusius amb ànim de lucre propi o aliè, en perjudici

dels altres socis i sense que reporti beneficis a la societat, ha de ser castigat

amb pena de presó de tres mesos a tres anys.

benefici propi o d'un tercer, aprofitant-se de les funcions pròpies del seu càrrec,

realitzin operacions abusives que comprometin la competitivitat de la societat o

empresa, han de ser castigats amb pena de presó de tres mesos a tres anys.

societat o empresa fictícia, sense objecte o amb objecte simulat, ha de ser

castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.

castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys, llevat que els fets no

siguin constitutius del tipus de l'article 488. El tribunal pot condemnar, quan sigui el cas, a la indemnització del perjudici

causat amb l'ús indegut de la targeta, tret que opti perquè aquesta qüestió sigui

resolta pels tribunals civils. Capítol cinquè. Delictes contra la seguretat social

ometi declarar totalment o parcial el salari dels treballadors, respecte dels que

hi hagi obligació legal de cotitzar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social,

amb la finalitat d'eludir el pagament de les cotitzacions ha de ser castigat amb

pena de presó de tres mesos a tres anys si l'import defraudat en els dotze

mesos anteriors supera els 30.000 euros. El consentiment del treballador és irrellevant. Queda exempt de responsabilitat el qui regularitzi la seva situació abans de

conèixer que el procediment judicial es dirigeix contra ell, mitjançant el

corresponent aute de processament. Capítol sisè. Delictes de contraban

mercaderia sensible en la Llei de control de les mercaderies sensibles, del 4 de

març de 1999, per un valor igual o superior a 18.000 euros, ha de ser castigat

amb pena de presó fins a dos anys i multa fins al doble del valor de la

mercaderia. 2. De la mateixa manera ha de ser castigat el qui sigui controlat dins de la

franja duanera, definida a la Llei contra el frau en matèria duanera, del 4 de

març de 1999, sense l'autorització corresponent, detenint o circulant amb la

mercaderia sensible esmentada al punt 1 per un valor igual o superior a 18.000

euros. 3. El qui realitzi qualsevol dels delictes esmentats als punts 1 i 2 per un valor

superior a 60.000 euros, ha de ser castigat amb una pena de presó de tres

mesos a tres anys i multa fins al doble del valor de la mercaderia. 4. La modificació o l'alteració de parts o de l'estructura d'un vehicle per crear

cavitats amagades o dobles fons especialment arranjats i destinats a ocultar

mercaderia ha de ser castigada amb pena de presó fins a un any. 5. En els supòsits previstos en el present article el tribunal pot imposar,

endemés de les penes complementàries i les conseqüències accessòries que

cregui oportunes, la pena d'inhabilitació per operar amb mercaderies sensibles

fins a quatre anys. Capítol setè. Delictes contra el sistema bancari i financer

facultat legal, d'acord amb les disposicions vigents, ha de ser castigat amb

pena d'un a quatre anys de presó i multa fins a 150.000 euros. El tribunal pot

imposar raonadament qualsevol de les mesures previstes a l'article 71.

presó fins a un any. A efectes penals, es considera préstec usurari el que tingui un tipus d'interès

que superi en més del doble el tipus d'interès que correspondria, segons la

pràctica bancària al Principat, per la mateixa classe d'operació. Capítol vuitè. Delictes fiscals

l'impost sobre les rendes de l'estalvi, falsejant documents o servint-se de títols

falsos o inexactes quant al seu contingut, ha de ser castigat amb pena de tres

mesos a tres anys de presó. No obstant el que es disposa en el paràgraf anterior, queda exempt de

responsabilitat penal el qui doni compliment espontani a les obligacions i

deures tributaris fora dels terminis preceptius, sense que s'hagi produït un

requeriment previ de l'Administració i, en tot cas, abans de tenir coneixement

que el procediment penal es dirigeix contra ell. L'exempció de responsabilitat

s'estén a les falsedats documentals instrumentals emprades en la defraudació. Títol XIII. Delictes contra els drets dels treballadors

incompatibles amb la dignitat humana o perilloses per a la salut, ha de ser

castigat amb pena de presó fins a dos anys i inhabilitació per a l'exercici de

l'ofici o el càrrec fins a sis anys. Si les condicions degradants o perilloses s'imposen a menors, les penes s'han

d'imposar en la seva meitat superior.

tingui al seu servei condicions de treball o de seguretat que perjudiquin,

suprimeixin o restringeixin els drets que tinguin reconeguts per disposicions

legals especials o normativa de caràcter general, o els mantingui en aquestes

condicions, ha de ser castigat amb pena d'arrest i inhabilitació per a l'exercici

de l'ofici o el càrrec fins a tres anys. El qui realitzi les conductes anteriorment descrites amb violència o intimidació

ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i amb pena

d'inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a sis anys.

en el treball, no proveeixi dels mitjans necessaris perquè els treballadors

desenvolupin la seva activitat amb les mesures de seguretat i higiene

adequades, de manera que es pugui posar en perill greu la vida, la salut o la

integritat física d'aquests, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys

o multa fins a 30.000 euros, així com inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el

càrrec fins a sis anys.

transport d'immigrants clandestins en trànsit pel Principat d'Andorra o que hi

tingui el seu origen o destinació, ha de ser castigat amb pena de presó de tres

mesos a tres anys i multa fins a 60.000 euros, sense perjudici de les

responsabilitats penals en les quals pugui incórrer per la comissió d'altres

delictes. 2. Ha de ser castigat amb pena de presó de dos a cinc anys i multa fins a

180.000 euros el qui realitzi aquestes conductes concorrent-hi alguna

d'aquestes circumstàncies: Que pertanyi a una organització dedicada, entre altres, eventualment o

permanentment, a aquesta activitat, o actuï en relació amb ella. Que empri engany. Que empri violència o intimidació. Que posi en perill la vida, o que generi un risc greu per a la salut o la integritat

física de les víctimes. Que les víctimes siguin menors de divuit anys o incapaces. 3. La pena privativa de llibertat corresponent als punts 1 i 2 d'aquest article s'ha

d'imposar en la seva meitat superior, respectivament, al qui realitzi les

conductes previstes en algun d'aquests punts concorrent-hi alguna de les

circumstàncies següents: Que l'autor sigui funcionari i actuï en exercici de les seves funcions. En aquest

cas, a més de les penes previstes anteriorment, s'ha d'imposar la pena

d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a vuit anys. Que l'autor sigui el cap, l'administrador o l'encarregat de l'organització delictiva. Títol XIV. Delictes contra la seguretat col·lectiva Capítol primer. L'energia nuclear i els grans estralls

radioactius que puguin posar en perill la vida o la salut de les persones ha de

ser castigat amb pena de presó d'un a cinc anys. Si el material nuclear o els productes radioactius han estat sostrets amb

violència o intimidació, o mitjançant grup organitzat, s'ha d'imposar pena de

presó de tres a vuit anys.

de material nuclear o productes radioactius que puguin posar en perill la vida o

la salut de les persones ha de ser castigat amb pena de presó de tres a vuit

anys. La temptativa és punible.

posar en perill la seva vida o la seva salut ha de ser castigat amb pena de cinc

a deu anys de presó i inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a

dotze anys. La temptativa és punible.

en el qual s'utilitzin material nuclear o productes radioactius, de manera que es

pugui posar en perill la vida o la salut de les persones, ha de ser castigat amb

pena de presó d'un a cinc anys. La temptativa és punible.

nuclear o productes radioactius que puguin posar en perill la vida o la salut de

les persones ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa fins a 60.000 euros.

puguin posar en perill la vida o la salut de les persones ha de ser castigat amb

pena d'arrest o multa fins a 60.000 euros. Capítol segon. Estralls i delictes de risc catastròfic

destructiva similar, provoqui la destrucció o un deteriorament greu d'un edifici,

d'un local públic o d'una obra pública, instal·lació industrial, pont, presa, mitjà

de transport col·lectiu o sistema de comunicacions o de subministrament o

infraestructures assimilables, ha de ser castigat amb pena de presó de dos a

cinc anys. Si del fet se'n pot derivar un perill per a la vida o la salut de les persones la

pena ha de ser de presó de tres a vuit anys. La temptativa és punible.

d'arrest o multa fins a 30.000 euros. Si del fet se'n pot derivar un perill per a la

vida o la salut de les persones ha d'imposar-se pena d'arrest.

perill la vida o la salut de les persones ha de ser castigat amb pena de presó

d'un a quatre anys.

comercialització de matèries, residus, artificis, organismes o substàncies

perilloses infringeixi les normes de seguretat establertes de manera que pugui

posar en perill la vida o la salut de les persones ha de ser castigat amb pena de

presó fins a dos anys o d'arrest. En tot cas s'ha d'imposar, a més, la pena d'inhabilitació per a l'exercici de l'ofici

o el càrrec o la de privació del permís de conduir fins a sis anys. Les mateixes penes s'han d'imposar al qui en la construcció o la demolició d'un

dels béns o en l'execució d'una de les obres descrites a l'article 259 infringeixi

les normes de seguretat establertes i pugui posar en perill la vida o la salut de

les persones. Capítol tercer. Tinença, tràfic i dipòsit d'armes, municions o explosius

amb pena de presó fins a un any. 2. S'ha d'imposar pena de presó de tres mesos a tres anys quan hi concorri

alguna de les circumstàncies següents: a) Que es tracti d'arma curta de foc. b) Que hi manquin les marques de fàbrica o de nombre, o les tinguin alterades

o esborrades. c) Que hagin estat introduïdes il·legalment en territori andorrà. 3. Quan es tracti de tinença d'armes de foc prohibides o que siguin el resultat

de la modificació substancial de les característiques originals de fabricació

d'armes de foc reglamentades, la pena ha de ser d'un a quatre anys de presó.

El port ha de ser castigat en la seva meitat superior. 4. El tribunal pot aplicar la pena d'arrest sempre que per les circumstàncies del

fet i del culpable es dedueixi la manca d'intenció d'usar les armes amb finalitats

il·lícites.

1. Qui converteixi o transmeti fons que provinguin, directament o indirectament, de qualsevol activitat delictiva que tingui assenyalada una pena de presó el límit mínim de la qual sigui superior a sis mesos, o de qualsevol delicte relatiu

• a la prostitució, dels articles 150 a 154 bis del Codi penal;

• al tràfic d’òrgans, teixits, cèl·lules o gàmetes humans, de l’article 121 del Codi penal;

• al tràfic d’éssers humans i menors, dels articles 121 bis, 134 bis, 157 bis i 164 del Codi penal;

• a l’estafa, l’apropiació indeguda i l’administració deslleial, dels articles 208 a 215 del Codi penal;

• a la propietat intel·lectual i industrial, dels articles 229 a 231 del Codi penal;

• a l’ús d’informació privilegiada, de l’article 247 bis del Codi penal;

• al contraban, de l’article 245 del Codi penal;

• a la manipulació de mercat, de l’article 247 ter del Codi penal;

• al tràfic d’immigrants clandestins, de l’article 252 del Codi penal;

• al tràfic d’armes i aparells explosius, dels articles 264 a 267 del Codi penal;

• al tràfic de substàncies nocives, de l’article 273 del Codi penal;

• al tràfic il·legal de drogues tòxiques, dels articles 281 a 285 del Codi penal;

• al medi ambient i els recursos naturals, dels articles 289 a 293 del Codi penal;

• al tràfic de flora protegida i d’espècies amenaçades o protegides, dels articles 294 i 296 del Codi penal;

• a les associacions il·lícites, dels articles 359 i 360 del Codi penal;

• a la concussió i a les exaccions il·legals, dels articles 378 i 379 del Codi penal;

• a la corrupció i el tràfic d’influències, dels articles 380 a 386 bis del Codi penal; o

• a la falsedat de document, dels articles 435 a 441 del Codi penal;

coneixent-ne la procedència, amb el propòsit d’ocultar o dissimular-ne l’origen il·lícit o d’ajudar qualsevol persona que hagi participat en la comissió del delicte a eludir les conseqüències jurídiques dels seus actes, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a cinc anys i multa de fins al triple del seu valor.

2. Qui per imprudència greu realitzi les conductes descrites al paràgraf anterior ha de ser castigat amb pena de fins a un any de presó.

3. Amb les mateixes penes que estableix l’apartat 1 ha de ser castigat qui intencionadament:

   • a) adquireixi, posseeixi o utilitzi fons sabent, en el moment de rebre’ls, que són producte, directe o indirecte, d’algun dels delictes expressats a l’apartat 1 anterior.
   • b) oculti o encobreixi la veritable naturalesa, origen, ubicació, moviment o propietat de fons, o dels drets legítims sobre aquests fons, sabent que són producte, directe o indirecte, d’algun dels delictes expressats a l’apartat 1 anterior.

4. El concepte de fons s’entén segons el que estableix a l’apartat 3 de l’article 366 bis d’aquest Codi.

5. La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.”.

d'armes de guerra o llurs municions ha de ser castigat amb pena de presó de

quatre a deu anys. 2. Es considera dipòsit d'armes de guerra la tinença de més d'una qualsevol

d'aquestes armes o llurs municions, amb independència del seu model o

classe, fins i tot si es troben en peces desmuntades. La possessió d'una sola

arma de guerra es castiga com a tinença d'arma de foc prohibida. La

comercialització comprèn tant l'adquisició com la venda, la importació o

l'exportació. 3. Es considera arma de guerra la que així vingui qualificada en les

disposicions reguladores de la matèria. 4. La temptativa és punible.

cessió o el dipòsit d'armes químiques o biològiques o llurs municions ha de ser

castigada amb pena de presó de sis a dotze anys. 2. Es considera dipòsit d'armes químiques o biològiques la tinença de més

d'una qualsevol d'aquestes armes o llurs municions, fins i tot si es troben en

peces desmuntades, i es considera possessió la tinença d'una sola arma o llur

munició, fins i tot si es troba en peces desmuntades. La comercialització

comprèn tant l'adquisició com la venda, la importació o l'exportació. 3. Es considera desenvolupament d'armes químiques o biològiques qualsevol

activitat consistent en la investigació o l'estudi de caràcter científic o tècnic

dirigits a la creació d'una nova arma química o a la modificació d'una de

preexistent. 4. Es considera arma química o biològica la determinada com a tal en els

tractats o convenis internacionals dels quals Andorra sigui part. 5. El qui empri armes químiques o biològiques, o iniciï preparatius militars a

aquest efecte, ha de ser castigat amb pena de presó de quinze a vint anys,

sense perjudici de les penes que es puguin imposar d'acord amb altres

preceptes d'aquest Codi. 6. La temptativa és punible.

inflamables, incendiaris o asfixiants, o llurs components, així com la seva

fabricació, transport, importació, exportació, venda o cessió, han de ser

castigats amb pena de presó de tres a vuit anys. La pena s'ha d'imposar en la

seva meitat superior si es tracta de substàncies no reglamentades. 2. El tribunal pot aplicar la reducció de pena prevista a l'article 53 sempre que

de les circumstàncies del fet i del culpable se'n dedueixi escassa perillositat. 3. La temptativa és punible. Capítol quart. Delictes contra la seguretat del trànsit

perill per al trànsit a causa del consum de begudes alcohòliques, drogues o

substàncies d'efectes anàlegs, ha de ser castigat amb pena de presó fins a un

any o d'arrest, i privació del permís de conduir fins a tres anys. 2. El qui, en les mateixes circumstàncies, condueixi un vehicle automòbil de

transport col·lectiu amb passatgers, un vehicle automòbil d'un pes total màxim

superior a 3.500 quilograms, un tren o una aeronau, ha de ser castigat amb

pena de presó fins a dos anys i privació del permís de conduir fins a quatre

anys. El tribunal també pot imposar la pena d'inhabilitació per a l'exercici de

l'ofici o el càrrec fins a quatre anys.

legítimament requerit per un agent de l'autoritat i no accepti sotmetre's a una

prova d'anàlisi de sang, ha de ser castigat amb pena de privació del permís de

conduir fins a tres anys i fins a quatre anys en el supòsit del punt segon de

l'article anterior.

efectivament en perill concret la vida o la salut de les persones ha de ser

castigat amb pena de presó fins a dos anys i privació del permís de conduir fins

a sis anys. El qui condueixi un vehicle automòbil de transport col·lectiu amb passatgers, un

vehicle automòbil d'un pes total màxim superior a 3.500 quilograms, un tren o

una aeronau en les condicions anteriorment expressades, ha de ser castigat

amb pena de presó de tres mesos a tres anys i privació del permís de conduir

fins a sis anys. El tribunal també pot imposar la pena d'inhabilitació per a

l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a quatre anys.

automòbils, la deteriori greument o hi aboqui substàncies lliscants o inflamables

o inutilitzi o alteri la senyalització, de manera que se'n pugui derivar un perill per

a la vida i la integritat de les persones, ha de ser castigat amb pena de presó

fins a dos anys o d'arrest. Si com a conseqüència d'alguna de les conductes anteriors es posa en perill

greu la vida o la integritat de les persones la pena ha de ser de presó de tres

mesos a tres anys. 2. El qui realitzi alguna de les conductes previstes en el punt anterior en una

altra via destinada al transport de passatgers, o en remogui els cables, les vies

o les instal·lacions, o produeixi una alteració en els senyals emprats per a la

comunicació o per garantir la seguretat en el trànsit d'aquestes o en el trànsit

aeri, o manipuli sense estar-hi autoritzat els aparells o mecanismes de

seguretat de manera que se'n pugui derivar un perill per a la vida o la integritat

de les persones, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres

anys. Si com a conseqüència d'alguna de les conductes anteriors es posa en perill

greu la vida o la integritat de les persones la pena ha de ser de presó de dos a

cinc anys.

vehicle utilitzat s'ha de considerar l'instrument del delicte als efectes del que

disposa l'article 70. El tribunal en pot decretar el comís sempre que aquesta

mesura no sigui desproporcionada tenint en compte la gravetat del delicte i el

valor actual del vehicle. Títol XV. Delictes contra la salut pública Capítol primer. Delictes contra la salut dels consumidors

químiques, tòxiques o greument perilloses per a la salut, ha de ser castigat amb

pena de presó d'un a quatre anys i multa fins a 60.000 euros, així com

inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a sis anys. 2. El qui, trobant-se autoritzat per a la comercialització de les substàncies a què

es refereix l'apartat anterior, les elabori, expedeixi o subministri sense complir

les formalitats previstes en les lleis i en els reglaments respectius, ha de ser

castigat amb pena de multa fins a 30.000 euros i inhabilitació per a l'exercici de

l'ofici o el càrrec fins a dos anys. 3. La temptativa és punible.

per a la salut en condicions normals d'utilització o consum, sense complir les

formalitats previstes en les lleis i en els reglaments, ha de ser castigat amb

pena de presó fins a dos anys, llevat que el fet constitueixi un delicte més greu

d'acord amb les disposicions d'aquest títol i sense perjudici de la responsabilitat

que pugui correspondre per la mort o les lesions causades com a conseqüència

de la conducta. La temptativa és punible.

productes alimentaris que puguin causar un dany greu a la salut ha de ser

castigat amb pena de presó d'un a quatre anys, sense perjudici de les penes

que puguin correspondre per les lesions o les morts ocasionades. La mateixa

pena s'ha d'imposar al qui, per ell o mitjançant un tercer, hagi provocat la

nocivitat del producte en fase de producció, distribució o venda. L'acompliment

dels requisits legalment establerts sobre elaboració, composició, conservació o

caducitat no eximeix de responsabilitat criminal quan el subjecte tingui

coneixement, per mitjans propis o aliens, de la greu nocivitat del producte,

sempre que aquesta nocivitat sigui desconeguda del públic. 2. El qui introdueixi en el mercat productes alimentaris que puguin causar dany

a la salut, infringint les normes relatives a l'elaboració, la composició, la

conservació o la caducitat, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos

a tres anys, llevat que el fet constitueixi el delicte previst a l'article anterior. La

mateixa pena s'ha d'imposar a qui hagi provocat la nocivitat del producte en

fase de producció, distribució o venda. 3. Quan la nocivitat del producte alimentari procedeixi d'una adulteració amb

additius o altres agents no autoritzats, es poden imposar les penes

respectivament assenyalades als punts anteriors en la seva meitat superior. 4. S'entén per producte alimentari el que estigui destinat al consum humà,

incloses les begudes, així com els seus envasos, embolcalls o qualsevol

instrument necessari per manipular-lo o consumir-lo. 5. La temptativa és punible.

caducats, o per incomplir les exigències tècniques relatives a la seva

composició, estabilitat, eficàcia o informació, puguin posar en perill la salut de

les persones atesa la seva nocivitat o manca d'eficàcia, han de ser castigats

amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l'exercici de

l'ofici o el càrrec fins a quatre anys. Amb la mateixa pena ha de ser castigat el

qui fabriqui, elabori, expedeixi, lliuri o subministri qualsevol medicament

incomplint les exigències tècniques, o sense respectar les quantitats, les dosis

o la seva composició genuïna, segons el que estigui autoritzat o declarat,

sempre que pugui causar un dany a la salut, ja sigui per la seva nocivitat ja

sigui per pèrdua d'eficàcia. 2. El qui provoqui, en fase de fabricació, distribució, emmagatzematge o venda,

la nocivitat o la pèrdua d'eficàcia del medicament en els termes descrits a

l'apartat anterior, ha de ser castigat amb les mateixes penes. 3. El qui introdueixi en el mercat productes que imitin o simulin ser

medicaments o substàncies productores d'efectes beneficiosos per a la salut,

donant-los aparença d'autenticitat, i amb això es posi en perill la salut de les

persones, ha de ser castigat amb pena d'arrest i inhabilitació per a l'exercici de

l'ofici o el càrrec fins a tres anys. 4. Quan la realització de les conductes descrites als apartats anteriors del

present article tingui per objecte productes cosmètics o d'higiene personal,

s'han d'imposar les penes respectivament assenyalades en la seva meitat

inferior. 5. Les penes d'inhabilitació previstes en aquest article han de ser d'una durada

màxima de sis anys quan els fets siguin comesos per farmacèutics, o pels

directors tècnics de laboratoris legalment autoritzats en nom o representació

dels quals actuïn. 6. La temptativa és punible.

realitzi qualsevol de les conductes següents: a) Donar al bestiar les carns o productes del qual es destinin al consum humà

substàncies no permeses que generin risc per a la salut de les persones o en

dosis superiors o per a finalitats diferents de les autoritzades. b) Sacrificar animals d'avituallament o destinar els seus productes al consum

humà, sabent que els han estat donades les substàncies esmentades a la lletra

anterior. c) Sacrificar animals d'avituallament als quals s'hagin aplicat tractaments

terapèutics mitjançant les substàncies referides a la lletra a). d) Vendre al públic les carns o els productes dels animals d'avituallament sense

respectar els períodes d'espera reglamentàriament previstos per a cada cas. 2. La temptativa és punible.

destinades a ús o consum públic amb substàncies infeccioses, radioactives,

altament tòxiques o altres que puguin ser extremadament nocives per a la

salut, ha de ser castigat amb pena de presó de tres a vuit anys i inhabilitació

per a l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a deu anys, sense perjudici de la

responsabilitat criminal en què pugui incórrer d'acord amb altres preceptes

d'aquest Codi. La temptativa és punible.

de l'establiment, la fàbrica, el laboratori o el local fins a sis anys, i en els

supòsits de molta gravetat es pot decretar el seu tancament per un temps

superior o amb caràcter definitiu.

d'aplicar la reducció qualificada de pena prevista a l'article 54. La realització dels fets descrits als articles 273.1, 275, 276.1 i 2 per

imprudència greu ha de ser castigada amb pena d'arrest i, si escau,

d'inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a dos anys. La comissió per imprudència greu dels fets descrits a l'article 278 ha de ser

castigada amb pena de presó fins a dos anys o d'arrest i, si escau, inhabilitació

per a l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a tres anys. Capítol segon. Delictes relatius al tràfic il·legal de drogues tòxiques

1. Qui converteixi o transmeti fons que provinguin, directament o indirectament, de qualsevol activitat delictiva que tingui assenyalada una pena de presó el límit mínim de la qual sigui superior a sis mesos, o de qualsevol delicte relatiu

• a la prostitució, dels articles 150 a 154 bis del Codi penal;

• al tràfic d’òrgans, teixits, cèl·lules o gàmetes humans, de l’article 121 del Codi penal;

• al tràfic d’éssers humans i menors, dels articles 121 bis, 134 bis, 157 bis i 164 del Codi penal;

• a l’estafa, l’apropiació indeguda i l’administració deslleial, dels articles 208 a 215 del Codi penal;

• a la propietat intel·lectual i industrial, dels articles 229 a 231 del Codi penal;

• a l’ús d’informació privilegiada, de l’article 247 bis del Codi penal;

• al contraban, de l’article 245 del Codi penal;

• a la manipulació de mercat, de l’article 247 ter del Codi penal;

• al tràfic d’immigrants clandestins, de l’article 252 del Codi penal;

• al tràfic d’armes i aparells explosius, dels articles 264 a 267 del Codi penal;

• al tràfic de substàncies nocives, de l’article 273 del Codi penal;

• al tràfic il·legal de drogues tòxiques, dels articles 281 a 285 del Codi penal;

• al medi ambient i els recursos naturals, dels articles 289 a 293 del Codi penal;

• al tràfic de flora protegida i d’espècies amenaçades o protegides, dels articles 294 i 296 del Codi penal;

• a les associacions il·lícites, dels articles 359 i 360 del Codi penal;

• a la concussió i a les exaccions il·legals, dels articles 378 i 379 del Codi penal;

• a la corrupció i el tràfic d’influències, dels articles 380 a 386 bis del Codi penal; o

• a la falsedat de document, dels articles 435 a 441 del Codi penal;

coneixent-ne la procedència, amb el propòsit d’ocultar o dissimular-ne l’origen il·lícit o d’ajudar qualsevol persona que hagi participat en la comissió del delicte a eludir les conseqüències jurídiques dels seus actes, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a cinc anys i multa de fins al triple del seu valor.

2. Qui per imprudència greu realitzi les conductes descrites al paràgraf anterior ha de ser castigat amb pena de fins a un any de presó.

3. Amb les mateixes penes que estableix l’apartat 1 ha de ser castigat qui intencionadament:

   • a) adquireixi, posseeixi o utilitzi fons sabent, en el moment de rebre’ls, que són producte, directe o indirecte, d’algun dels delictes expressats a l’apartat 1 anterior.
   • b) oculti o encobreixi la veritable naturalesa, origen, ubicació, moviment o propietat de fons, o dels drets legítims sobre aquests fons, sabent que són producte, directe o indirecte, d’algun dels delictes expressats a l’apartat 1 anterior.

4. El concepte de fons s’entén segons el que estableix a l’apartat 3 de l’article 366 bis d’aquest Codi.

5. La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.”.

il·lícitament o posseeixi drogues tòxiques amb alguna d'aquestes finalitats, ha

de ser castigat amb pena de presó d'un a cinc anys i multa fins al triple del valor

de la droga. 2. Si es tracta de cannabis o droga de toxicitat similar, la pena ha de ser de

presó fins a dos anys i multa fins al doble del valor de la droga. 3. La temptativa és punible.

presó de quatre a deu anys i multa fins al quàdruple en el primer cas i de presó

de tres a sis anys i multa fins al triple en el segon, si hi concorre alguna de les

circumstàncies següents: Que es tracti de gran quantitat de droga. Que la droga es faciliti a menors d'edat o incapaços. Que la droga es difongui en centres docents, d'esbarjo, assistencials o

penitenciaris. Que la substància estigui manipulada o adulterada de tal manera que augmenti

el perill per a la salut. Que la substància es faciliti a persones sotmeses a un tractament de

deshabituació o rehabilitació. Que el culpable pertanyi a una organització que tingui com a finalitat difondre

aquestes substàncies. Si concorren dues o més de les circumstàncies anteriors o si el culpable

exerceix una posició de poder de dret o de fet en l'organització, el tribunal pot

imposar, sempre que es tracti d'actes de tràfic a gran escala, pena de presó de

vuit a setze anys en el primer cas de l'article anterior i de presó de sis a dotze

anys en el segon, a més de les penes pecuniàries previstes. El tribunal pot

acordar en aquest supòsit, a més, alguna de les mesures previstes en l'article

ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any o d'arrest. El tribunal pot

imposar, a més, pena de multa fins a 1.200 euros. 2. Quan el consum es faci en local públic la pena ha de ser de presó fins a dos

anys i multa fins a 1.800 euros. 3. El qui ven o proporciona il·lícitament a una persona major d'edat una petita

quantitat de droga tòxica per al consum posterior ha de ser castigat amb pena

de presó de tres mesos a tres anys. Si es tracta de cannabis o una altra droga

de toxicitat similar la pena imposable és de presó fins a un any o d'arrest. 4. La temptativa és punible.

substàncies de les enumerades en els quadres I i II de la Convenció de les

Nacions Unides, feta a Viena el 20 de desembre de 1988, sobre el tràfic il·lícit

d'estupefaents i substàncies psicotròpiques, o d'altres que tinguin naturalesa i

efectes similars a les incloses i no estiguin autoritzades, amb la finalitat

d'utilitzar-les per a la producció il·legal de drogues tòxiques o amb el

coneixement que una altra persona té la intenció de destinar-les a aquesta

finalitat, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i

multa fins al triple del valor dels gèneres o efectes.

els hagi adquirit legalment, les drogues tòxiques, els equips, els materials i les

substàncies a què fa referència l'article anterior, els vehicles i tots els béns i els

efectes que hagin servit d'instrument per a la comissió de qualsevol dels

delictes d'aquest capítol o que en provinguin, així com els guanys que se

n'hagin obtingut, amb independència de les transformacions que hagin pogut

experimentar.

reducció de pena prevista en l'article 53 si el culpable ha abandonat

voluntàriament la seva activitat delictiva i ha col·laborat amb les autoritats per

disminuir el perill causat, per impedir la producció d'altres delictes o l'actuació o

el desenvolupament d'organitzacions amb les quals hagi estat involucrat o bé

per obtenir proves rellevants per a la identificació o la posada a disposició de la

justícia d'altres responsables. 2. Constitueix circumstància atenuant que pot arribar a ser de significació

especial el fet que durant la instrucció de la causa i fins al moment de la vista

oral el processat s'hagi sotmès voluntàriament a un tractament de

desintoxicació i s'hagi rehabilitat o hagi dedicat el seu esforç a aconseguir-ho.

aquest capítol, es té en compte el preu final de la droga, dels gèneres i dels

efectes intervinguts o, si escau, el guany obtingut pel culpable o que hauria

pogut obtenir. Títol XVI. Delictes contra el medi ambient Capítol primer. Delictes contra el medi ambient i els recursos naturals

1. Qui converteixi o transmeti fons que provinguin, directament o indirectament, de qualsevol activitat delictiva que tingui assenyalada una pena de presó el límit mínim de la qual sigui superior a sis mesos, o de qualsevol delicte relatiu

• a la prostitució, dels articles 150 a 154 bis del Codi penal;

• al tràfic d’òrgans, teixits, cèl·lules o gàmetes humans, de l’article 121 del Codi penal;

• al tràfic d’éssers humans i menors, dels articles 121 bis, 134 bis, 157 bis i 164 del Codi penal;

• a l’estafa, l’apropiació indeguda i l’administració deslleial, dels articles 208 a 215 del Codi penal;

• a la propietat intel·lectual i industrial, dels articles 229 a 231 del Codi penal;

• a l’ús d’informació privilegiada, de l’article 247 bis del Codi penal;

• al contraban, de l’article 245 del Codi penal;

• a la manipulació de mercat, de l’article 247 ter del Codi penal;

• al tràfic d’immigrants clandestins, de l’article 252 del Codi penal;

• al tràfic d’armes i aparells explosius, dels articles 264 a 267 del Codi penal;

• al tràfic de substàncies nocives, de l’article 273 del Codi penal;

• al tràfic il·legal de drogues tòxiques, dels articles 281 a 285 del Codi penal;

• al medi ambient i els recursos naturals, dels articles 289 a 293 del Codi penal;

• al tràfic de flora protegida i d’espècies amenaçades o protegides, dels articles 294 i 296 del Codi penal;

• a les associacions il·lícites, dels articles 359 i 360 del Codi penal;

• a la concussió i a les exaccions il·legals, dels articles 378 i 379 del Codi penal;

• a la corrupció i el tràfic d’influències, dels articles 380 a 386 bis del Codi penal; o

• a la falsedat de document, dels articles 435 a 441 del Codi penal;

coneixent-ne la procedència, amb el propòsit d’ocultar o dissimular-ne l’origen il·lícit o d’ajudar qualsevol persona que hagi participat en la comissió del delicte a eludir les conseqüències jurídiques dels seus actes, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a cinc anys i multa de fins al triple del seu valor.

2. Qui per imprudència greu realitzi les conductes descrites al paràgraf anterior ha de ser castigat amb pena de fins a un any de presó.

3. Amb les mateixes penes que estableix l’apartat 1 ha de ser castigat qui intencionadament:

   • a) adquireixi, posseeixi o utilitzi fons sabent, en el moment de rebre’ls, que són producte, directe o indirecte, d’algun dels delictes expressats a l’apartat 1 anterior.
   • b) oculti o encobreixi la veritable naturalesa, origen, ubicació, moviment o propietat de fons, o dels drets legítims sobre aquests fons, sabent que són producte, directe o indirecte, d’algun dels delictes expressats a l’apartat 1 anterior.

4. El concepte de fons s’entén segons el que estableix a l’apartat 3 de l’article 366 bis d’aquest Codi.

5. La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.”.

inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a sis anys, sense perjudici

de les penes que puguin correspondre d'acord amb altres preceptes d'aquest

Codi, quan en la comissió de qualsevol dels fets descrits a l'article anterior hi

concorri alguna de les circumstàncies següents: Que derivi d'una activitat comercial o industrial clandestina i mancada de les

autoritzacions corresponents. Que s'hagi falsejat o amagat a l'administració competent informació de l'activitat

sobre aspectes ambientals rellevants i directament relacionats amb els fets

descrits a l'article anterior. Que s'hagi produït un perill efectiu, greu i de caràcter col·lectiu per a l'equilibri o

les condicions de la flora, els espais naturals, la fauna o la salut de les

persones.

elements que hagin servit per qualificar un espai natural protegit, ha de ser

castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys, multa fins a 60.000

euros i inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a quatre anys. La temptativa és punible.

que resulti de l'aplicació prevista a l'article 53, en els seus supòsits respectius,

quan s'hagin comès per imprudència greu.

concedeixi autorització o llicència il·legal per a les activitats contaminants a què

es refereix l'article 289 o que, amb motiu de les seves inspeccions, hagi

silenciat la infracció de lleis, de disposicions de caràcter general o de les

autoritzacions administratives que les regulin ha de ser castigat amb les

mateixes penes, sense perjudici de les altres penes que puguin correspondre

d'acord amb altres preceptes d'aquest Codi. Capítol Segon. Delictes relatius a la flora i la fauna

1. Qui converteixi o transmeti fons que provinguin, directament o indirectament, de qualsevol activitat delictiva que tingui assenyalada una pena de presó el límit mínim de la qual sigui superior a sis mesos, o de qualsevol delicte relatiu

• a la prostitució, dels articles 150 a 154 bis del Codi penal;

• al tràfic d’òrgans, teixits, cèl·lules o gàmetes humans, de l’article 121 del Codi penal;

• al tràfic d’éssers humans i menors, dels articles 121 bis, 134 bis, 157 bis i 164 del Codi penal;

• a l’estafa, l’apropiació indeguda i l’administració deslleial, dels articles 208 a 215 del Codi penal;

• a la propietat intel·lectual i industrial, dels articles 229 a 231 del Codi penal;

• a l’ús d’informació privilegiada, de l’article 247 bis del Codi penal;

• al contraban, de l’article 245 del Codi penal;

• a la manipulació de mercat, de l’article 247 ter del Codi penal;

• al tràfic d’immigrants clandestins, de l’article 252 del Codi penal;

• al tràfic d’armes i aparells explosius, dels articles 264 a 267 del Codi penal;

• al tràfic de substàncies nocives, de l’article 273 del Codi penal;

• al tràfic il·legal de drogues tòxiques, dels articles 281 a 285 del Codi penal;

• al medi ambient i els recursos naturals, dels articles 289 a 293 del Codi penal;

• al tràfic de flora protegida i d’espècies amenaçades o protegides, dels articles 294 i 296 del Codi penal;

• a les associacions il·lícites, dels articles 359 i 360 del Codi penal;

• a la concussió i a les exaccions il·legals, dels articles 378 i 379 del Codi penal;

• a la corrupció i el tràfic d’influències, dels articles 380 a 386 bis del Codi penal; o

• a la falsedat de document, dels articles 435 a 441 del Codi penal;

coneixent-ne la procedència, amb el propòsit d’ocultar o dissimular-ne l’origen il·lícit o d’ajudar qualsevol persona que hagi participat en la comissió del delicte a eludir les conseqüències jurídiques dels seus actes, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a cinc anys i multa de fins al triple del seu valor.

2. Qui per imprudència greu realitzi les conductes descrites al paràgraf anterior ha de ser castigat amb pena de fins a un any de presó.

3. Amb les mateixes penes que estableix l’apartat 1 ha de ser castigat qui intencionadament:

   • a) adquireixi, posseeixi o utilitzi fons sabent, en el moment de rebre’ls, que són producte, directe o indirecte, d’algun dels delictes expressats a l’apartat 1 anterior.
   • b) oculti o encobreixi la veritable naturalesa, origen, ubicació, moviment o propietat de fons, o dels drets legítims sobre aquests fons, sabent que són producte, directe o indirecte, d’algun dels delictes expressats a l’apartat 1 anterior.

4. El concepte de fons s’entén segons el que estableix a l’apartat 3 de l’article 366 bis d’aquest Codi.

5. La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.”.

flora amenaçada o protegida ha de ser castigat amb pena d'arrest i multa fins a

30.000 euros.

1. Qui converteixi o transmeti fons que provinguin, directament o indirectament, de qualsevol activitat delictiva que tingui assenyalada una pena de presó el límit mínim de la qual sigui superior a sis mesos, o de qualsevol delicte relatiu

• a la prostitució, dels articles 150 a 154 bis del Codi penal;

• al tràfic d’òrgans, teixits, cèl·lules o gàmetes humans, de l’article 121 del Codi penal;

• al tràfic d’éssers humans i menors, dels articles 121 bis, 134 bis, 157 bis i 164 del Codi penal;

• a l’estafa, l’apropiació indeguda i l’administració deslleial, dels articles 208 a 215 del Codi penal;

• a la propietat intel·lectual i industrial, dels articles 229 a 231 del Codi penal;

• a l’ús d’informació privilegiada, de l’article 247 bis del Codi penal;

• al contraban, de l’article 245 del Codi penal;

• a la manipulació de mercat, de l’article 247 ter del Codi penal;

• al tràfic d’immigrants clandestins, de l’article 252 del Codi penal;

• al tràfic d’armes i aparells explosius, dels articles 264 a 267 del Codi penal;

• al tràfic de substàncies nocives, de l’article 273 del Codi penal;

• al tràfic il·legal de drogues tòxiques, dels articles 281 a 285 del Codi penal;

• al medi ambient i els recursos naturals, dels articles 289 a 293 del Codi penal;

• al tràfic de flora protegida i d’espècies amenaçades o protegides, dels articles 294 i 296 del Codi penal;

• a les associacions il·lícites, dels articles 359 i 360 del Codi penal;

• a la concussió i a les exaccions il·legals, dels articles 378 i 379 del Codi penal;

• a la corrupció i el tràfic d’influències, dels articles 380 a 386 bis del Codi penal; o

• a la falsedat de document, dels articles 435 a 441 del Codi penal;

coneixent-ne la procedència, amb el propòsit d’ocultar o dissimular-ne l’origen il·lícit o d’ajudar qualsevol persona que hagi participat en la comissió del delicte a eludir les conseqüències jurídiques dels seus actes, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a cinc anys i multa de fins al triple del seu valor.

2. Qui per imprudència greu realitzi les conductes descrites al paràgraf anterior ha de ser castigat amb pena de fins a un any de presó.

3. Amb les mateixes penes que estableix l’apartat 1 ha de ser castigat qui intencionadament:

   • a) adquireixi, posseeixi o utilitzi fons sabent, en el moment de rebre’ls, que són producte, directe o indirecte, d’algun dels delictes expressats a l’apartat 1 anterior.
   • b) oculti o encobreixi la veritable naturalesa, origen, ubicació, moviment o propietat de fons, o dels drets legítims sobre aquests fons, sabent que són producte, directe o indirecte, d’algun dels delictes expressats a l’apartat 1 anterior.

4. El concepte de fons s’entén segons el que estableix a l’apartat 3 de l’article 366 bis d’aquest Codi.

5. La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.”.

de matar o atordir, fonts lluminoses artificials, miralls o altres objectes

enlluernadors, aparells d'il·luminació de blancs, dispositius de mira amb

convertidor d'imatge electrònica, aparells d'infrarojos, aparells d'intensificació

de llum residual, silenciadors i ginys similars. b) Utilitzi explosius, verins, soporífers, esquers emmetzinats o amb

tranquil·litzants, gasos o fums, o animals vius com a reclam. c) Mati isards fora del període previst per a la seva caça. d) Mati cabrits d'isard en qualsevol època de l'any. e) Caci mitjançant vehicles de motor, telefèrics, telecadires, teleesquís,

aeronaus, qualsevol mitjà de transport mecànic, i qualsevol altra utilització de

ginys o mètodes contraris a l'art de la caça en general. 2. La temptativa és punible.

pena de privació de la llicència de caça o de pesca fins a tres anys. Capítol tercer. Incendis forestals

d'un a quatre anys i multa fins a 30.000 euros, sense perjudici de les penes que

puguin correspondre d'acord amb altres articles d'aquest Codi. Si del fet se'n pot derivar un perill per a la vida o la salut de les persones la

pena ha de ser de presó de dos a cinc anys i multa fins al doble de l'import

anterior.

superior quan l'incendi assoleixi especial gravetat, atesa la concurrència

d'alguna de les circumstàncies següents: Que afecti una superfície d'importància considerable. Que se'n derivin grans o greus efectes erosius en el sòl. Que s'alterin significativament les condicions de vida animal o vegetal. En tot cas, quan s'ocasioni un deteriorament o destrucció greu dels recursos

afectats. 2. Les mateixes penes de presó previstes a l'article anterior s'han d'imposar en

la seva meitat superior quan s'hagi actuat per obtenir un benefici amb els

efectes derivats de l'incendi. Les multes poden imposar-se fins al doble de les

previstes a l'article anterior.

articles anteriors ha de ser castigat amb pena d'arrest i multa fins a 12.000

euros.

l'incendi ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any i multa fins a 3.000

euros, sense perjudici de les penes que puguin correspondre d'acord amb

altres articles d'aquest Codi. 2. Sense perjudici de les penes que puguin correspondre d'acord amb altres

articles d'aquest Codi el responsable de la conducta prevista a l'apartat anterior

queda exempt de pena si l'incendi no es propaga per la seva acció voluntària i

positiva.

pot acordar que la qualificació del sòl a les zones afectades per l'incendi no

pugui modificar-se en un termini fins a quinze anys. Igualment pot acordar que

es limitin o se suprimeixin els usos que es vagin portant a terme a les zones

afectades per l'incendi, així com el comís de la fusta cremada procedent de

l'incendi.

boscos o masses forestals ha de ser castigat amb pena d'arrest i multa fins a

12.000 euros, sense perjudici de les penes que puguin correspondre d'acord

amb altres articles d'aquest Codi. Capítol quart. Disposicions comunes

tercer d'aquest títol afectin un espai natural protegit, s'han d'imposar les penes

previstes en la seva meitat superior.

de mesures encaminades a restaurar l'equilibri ecològic malmès, així com

adoptar qualsevol altra mesura necessària per a la protecció dels béns tutelats

en aquest títol.

voluntàriament a reparar el mal causat o a extingir els focus de perill generats,

el tribunal ha d'aplicar la reducció de pena prevista a l'article 53 quan no sigui

aplicable l'apartat 2 de l'article 302. Títol XVII. Delictes contra l'ordenació del territori i contra el patrimoni històric

ser castigat amb pena d'arrest i inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el càrrec

fins a tres anys. Si hi concorre ànim de lucre s'ha d'imposar, endemés, multa

fins al doble del benefici obtingut o que es pretenia obtenir. 2. El qui edifiqui o construeixi infringint les normes de seguretat de manera que

pugui posar en perill la vida o la salut de les persones, ha de ser castigat amb

les mateixes penes. 3. L'autoritat o el funcionari que concedeixi llicència il·legal per realitzar una

construcció o edificació de les previstes als apartats anteriors ha de ser castigat

amb les mateixes penes i endemés amb la pena d'inhabilitació per a l'exercici

de càrrec públic fins a quatre anys, sense perjudici de les penes que puguin

correspondre d'acord amb altres articles d'aquest Codi. 4. El tribunal pot ordenar la demolició de la construcció a càrrec del condemnat

sense perjudici d'acordar les indemnitzacions que corresponguin a terceres

persones. 5. La temptativa és punible.

significació especial per al desenvolupament científic o tecnològic, ha de ser

castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i de dos a cinc anys si el

dany és irreparable. Si el dany és d'escassa significació el tribunal ha d'imposar pena d'arrest o de

treballs en benefici de la comunitat fins a un any. La temptativa és punible.

deteriorament d'un bé immoble o moble d'interès històric, artístic o cultural o

d'especial significació per al desenvolupament científic o tecnològic ha de ser

castigat amb la mateixa pena prevista a l'article anterior i inhabilitació per a

l'exercici de càrrec públic fins a quatre anys. La temptativa és punible.

o de significació especial per al desenvolupament científic o tecnològic que, per

imprudència greu, no impedeixi la seva destrucció o deteriorament ha de ser

castigat amb pena d'arrest o multa fins a 30.000 euros i suspensió per a

l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a un any.

de ser castigat amb pena d'arrest o treballs en benefici de la comunitat. La temptativa és punible. Títol XVIII. Delictes contra la Constitució Capítol primer. Atemptat violent contra l'Estat de dret

armes, duguin a terme actes de violència col·lectiva que tendeixin a: Derogar, modificar o suspendre la Constitució. Dissoldre el Consell General, impedir que es reuneixi o forçar-lo a adoptar una

decisió. Impedir la celebració d'eleccions per a càrrecs públics. Substituir el Govern, impedir que es reuneixi o forçar-lo a adoptar alguna

resolució. Sostreure qualsevol força armada de l'obediència al Govern. Impedir que un comú es reuneixi o forçar-lo a adoptar una resolució.

imposada una pena de presó de dotze a vint anys i inhabilitació per a drets

públics fins a vint anys. Fora dels casos anteriors, el culpable que hi hagi pres part ha de ser castigat

amb una pena de presó de sis a dotze anys i inhabilitació per a drets públics

fins a vint anys. La responsabilitat establerta en aquest article ho és sense perjudici de la que

escaigui pels delictes o contravencions penals comesos amb motiu o en ocasió

de l'atemptat violent contra l'Estat de dret.

de les forces sobre les quals exerceixi comandament ha de ser castigada amb

les mateixes penes previstes per als responsables del delicte. El funcionari que conegui la preparació del delicte i no n'informi a qui pertoqui

impedir-lo o perseguir-lo ha de ser castigat amb pena de presó d'un a quatre

anys i inhabilitació per a drets públics fins a vuit anys.

l'Estat de dret, reveli el pla a temps de poder-ne impedir les conseqüències,

queda exempt de pena. El tribunal pot aplicar la reducció de pena prevista a l'article 53 als qui deposin

les armes abans d'haver-ne fet ús o s'esforcin per reduir la violència emprada

en la rebel·lió. Capítol segon. Delictes contra les institucions

pena de presó de divuit a vint-i-cinc anys. La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.

castigat amb les penes previstes per al delicte respectiu en la seva meitat

superior. Si com a conseqüència de la coacció o l'amenaça hom força un

copríncep a executar un acte o a adoptar una decisió perjudicial per als

interessos del Principat la pena ha de ser de presó de cinc a deu anys. La temptativa és punible. La conspiració i la provocació són punibles en cas de

segrest o detenció.

o injúria ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys. Si el fet és constitutiu de calúmnia ha de ser castigat amb pena de presó d'un a

quatre anys.

copríncep ha de ser castigat amb les penes previstes en aquest Codi per a

cada delicte, en la seva meitat superior.

seu vot en qualsevol elecció per a càrrecs públics o en el marc d'un òrgan

col·legiat de caràcter polític, ha de ser castigat amb pena de presó d'un a

quatre anys. La temptativa és punible. 2. El qui influeixi o tracti d'influir en el sentit del vot d'un elector mitjançant abús

d'una posició de poder, retribució o qualsevol forma de pressió, ha de ser

castigat amb pena de presó fins a dos anys.

audiovisuals o altres mitjans tècnics, descobreixi o intenti descobrir el vot d'un

elector, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.

pretès ha de ser castigat amb pena d'arrest.

realització d'eleccions en un col·legi electoral o n'alteri greument el

funcionament, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.

falsegi l'escrutini dels vots ha de ser castigat amb pena de presó d'un a quatre

anys. La temptativa és punible.

d'imposar al culpable, a més de les penes previstes respectivament, la

d'inhabilitació per a drets públics durant el temps de la condemna.

de ser castigat amb pena d'arrest i inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic

fins a quatre anys.

coneixement que no compleix els requisits legals per ser elector ha de ser

castigat amb pena de multa fins a 6.000 euros i suspensió de càrrec públic fins

a dos anys. El particular que l'indueixi ha de ser castigat amb la mateixa pena

de multa. Capítol quart. Delictes contra la divisió de poders i els deures de cooperació

de l'Estat, emeti un acte o resolució, ha de ser castigat amb pena de presó de

tres mesos a tres anys i inhabilitació de càrrec públic fins a deu anys. Si l'autoritat o el funcionari s'arroga il·lícitament competències legislatives i, en

l'exercici de les mateixes competències, dicta una disposició general o en

suspèn l'execució, s'apliquen les penes anteriors en la seva meitat superior.

magistrats dirigint-los instruccions o ordres amb la intenció d'influir en una

decisió que depèn d'ells, ha de ser castigat amb una pena de presó de tres

mesos a tres anys i inhabilitació per al càrrec fins a sis anys.

degut a una resolució d'un batlle o tribunal dictada en l'àmbit de la seva

competència i amb les formalitats legals, ha de ser castigat amb pena d'arrest i

inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a quatre anys. 2. Malgrat el que es disposa a l'apartat anterior, no incorren en responsabilitat

penal les autoritats i funcionaris que no donin compliment a un manament o

resolució que constitueixi una infracció manifesta i clara d'una norma legal.

seves funcions, no presti l'auxili degut a l'Administració de justícia o a qualsevol

servei públic, ha de ser castigat amb pena d'inhabilitació per a l'exercici de

càrrec públic fins a quatre anys. Capítol cinquè. Delictes de discriminació

o l'arrendament d'un bé o un servei o en subordina l'atorgament a condicions

especials. La discriminació es pot cometre respecte d'una persona jurídica

quan el mòbil discriminatori es refereix a un dels seus dirigents o a un dels seus

membres. També comet discriminació el qui, per raó d'un mòbil discriminatori,

refusa contractar laboralment algú, procedeix a un acomiadament o a una

sanció disciplinària o introdueix diferències en els salaris, les condicions de

treball o el desenvolupament de les carreres professionals. Malgrat el que es diu al paràgraf anterior, no constitueix discriminació la presa

en consideració de l'estat de salut en matèria d'assegurances de vida, de riscos

que afectin la integritat física de les persones o incapacitats de treball o

invalidesa, o en matèria laboral quan es constata mèdicament la inidoneïtat

física per al treball. 2. Constitueix mòbil discriminatori la presa en consideració, respecte d'una

persona física, del naixement, de l'origen o de la seva pertinença nacional o

ètnica, del sexe, de la religió, de l'opinió filosòfica, política o sindical o qualsevol

altra condició personal o social, com la seva minusvalidesa física o mental, el

seu mode de vida, els seus costums o la seva orientació sexual. 3. El qui comet discriminació ha de ser castigat amb pena d'arrest i inhabilitació

per a l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a tres anys. 4. L'autoritat o el funcionari que en l'exercici de les seves funcions i amb mòbil

discriminatori refusa la prestació d'un servei públic o l'atorgament d'un dret o

d'un avantatge acordat per la llei o en dificulta l'atorgament o provoca la seva

revocació ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any i inhabilitació per

a l'exercici del càrrec públic fins a tres anys.

greument ofensives per als membres d'un grup religiós, nacional, ètnic, sindical,

polític, o de persones que professin una determinada creença o ideologia, ha

de ser castigat amb pena d'arrest.

espai que serveixi per a la mateixa finalitat, ha de ser castigat amb pena de

presó fins a un any. Capítol sisè. Delictes contra l'exercici dels drets fonamentals

celebració d'una reunió o una manifestació, o impedeixi a una persona

d'assistir-hi o la forci a prendre-hi part contra la seva voluntat, ha de ser castigat

amb pena de presó de tres mesos a tres anys. Si l'impediment o la pertorbació és realitzat mitjançant aldarull o vies de fet s'ha

d'imposar pena d'arrest. Si el culpable és funcionari i actua en l'exercici del seu càrrec ha de ser castigat

a més amb la pena d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a sis

anys. 2. L'autoritat o el funcionari que, fora dels casos previstos legalment, prohibeixi

o dissolgui una reunió o manifestació, ha de ser castigat amb la pena

d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a sis anys i multa fins a

30.000 euros. 3. La temptativa és punible.

suspengui l'edició o la distribució de qualsevol publicació impresa o la difusió

de qualsevol emissió per via televisiva, radiofònica o xarxa de comunicació, ha

de ser castigat amb pena d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a

sis anys i multa fins a 30.000 euros.

capítols d'aquest Codi, impedeixi a una persona l'exercici de qualsevol dels

drets i llibertats proclamats en els capítols III i IV del títol II de la Constitució, ha

de ser castigat amb pena de suspensió de càrrec públic fins a tres anys. La temptativa és punible. Capítol setè. Delictes contra les garanties dels drets fonamentals Secció primera. Delictes contra les garanties del dret a la llibertat individual

perllongui la privació de llibertat d'una persona detinguda, presa o

condemnada, amb violació dels terminis o d'alguna de les garanties

constitucionals o legals, ha de ser castigat amb pena d'inhabilitació per a

l'exercici de càrrec públic fins a vuit anys.

detinguda, presa o condemnada amb violació dels terminis o altres garanties

constitucionals o legals, ha de ser castigat amb pena d'inhabilitació per a

l'exercici de càrrec públic fins a vuit anys.

detingut o el pres, procuri o afavoreixi la seva renúncia a l'assistència

esmentada o no l'informi de forma immediata i que li sigui comprensible dels

seus drets i de les raons de la seva detenció, ha de ser castigat amb pena

d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a quatre anys. La temptativa és punible.

restriccions de llibertat il·legals als interns o que cometi qualsevol vexació

il·legal ha de ser castigat amb pena d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec

públic fins a vuit anys. Secció segona. Delictes comesos per funcionaris públics contra la inviolabilitat

domiciliària i les altres garanties del dret a la intimitat

sense el consentiment de qui hi habita i sense respectar les garanties

constitucionals o legals, ha de ser castigat amb pena d'inhabilitació per a

l'exercici de càrrec públic fins a vuit anys. 2. El funcionari que, en ocasió d'una entrada lícita en un domicili, registri els

papers o documents o els efectes que s'hi trobin sense el consentiment del seu

titular i sense respectar les garanties constitucionals o legals, ha de ser castigat

amb pena d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a sis anys.

de correspondència privada, postal o electrònica, amb violació de les garanties

constitucionals o legals, ha de ser castigat amb pena d'inhabilitació per a

l'exercici de càrrec públic fins a sis anys. Si el funcionari divulga o revela la informació obtinguda, la pena s'ha d'imposar

en la seva meitat superior.

comunicacions o utilitzi artificis tècnics d'escolta, transmissió, gravació o

reproducció del so, de la imatge o de qualsevol altre senyal de comunicacions,

amb violació de les garanties constitucionals o legals, ha de ser castigat amb

pena d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a sis anys. Si el funcionari divulga o revela la informació obtinguda, la pena s'ha d'imposar

en la seva meitat superior. Títol XIX. Delictes contra l'ordre públic Capítol primer. Sedició

violència col·lectiva que tendeixin a: Impedir l'execució de resolucions administratives o judicials. Impedir l'exercici legítim de llurs funcions o el compliment dels seus acords a

qualsevol autoritat, administració pública, organisme oficial o funcionari.

quatre anys de presó i inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a vuit

anys. 2. Els inductors o dirigents de la sedició han de ser castigats amb pena de

presó de quatre a vuit anys, que s'ha d'imposar en la seva meitat superior si es

tracta d'autoritat o funcionari. En ambdós casos s'ha d'imposar, a més a més, la

pena d'inhabilitació per a drets públics fins a dotze anys. 3. La responsabilitat establerta en aquest article ho és sense perjudici de la que

s'escaigui pels delictes o contravencions penals comesos amb motiu o en

ocasió de la sedició.

públiques, el tribunal pot aplicar la reducció de pena prevista a l'article 53.

les vies públiques o llurs accessos de forma perillosa per als qui hi circulin, han

de ser castigats amb pena de presó fins a dos anys. S'ha d'imposar la mateixa

pena als qui envaeixin de forma violenta instal·lacions o edificis. La responsabilitat establerta en aquest article ho és sense perjudici de la que

s'escaigui per altres infraccions penals previstes en aquest Codi. La temptativa és punible.

explosius. 2. Els promotors o els dirigents d'una manifestació il·lícita definida a la lletra a)

del punt anterior o que, en el supòsit previst a la lletra b), coneguin que hi

concorren persones armades i no posin els mitjans al seu abast per impedir-ho,

han de ser castigats amb pena de presó de tres mesos a tres anys. Les persones que portin armes o artefactes explosius en el supòsit previst en la

lletra b) del punt primer han de ser castigades amb pena de presó de tres

mesos a tres anys. El tribunal pot imposar a més la pena de privació temporal o

definitiva del permís d'arma.

l'audiència d'un tribunal o batllia, en els actes de qualsevol corporació, oficina o

establiment públic, centre docent o amb motiu de la celebració d'actes oficials,

religiosos o espectacles esportius o culturals. Quan es tracti d'alteració de

l'ordre en un tribunal o batllia, la pena s'ha d'imposar en la seva meitat superior.

telecomunicacions, o el servei postal, així com les conduccions d'aigua, gas o

electricitat per a les poblacions, tot alterant greument el subministrament o el

servei, han de ser castigats amb pena de presó de tres mesos a tres anys. La temptativa és punible. Capítol tercer. Associacions il·lícites

1. Qui converteixi o transmeti fons que provinguin, directament o indirectament, de qualsevol activitat delictiva que tingui assenyalada una pena de presó el límit mínim de la qual sigui superior a sis mesos, o de qualsevol delicte relatiu

• a la prostitució, dels articles 150 a 154 bis del Codi penal;

• al tràfic d’òrgans, teixits, cèl·lules o gàmetes humans, de l’article 121 del Codi penal;

• al tràfic d’éssers humans i menors, dels articles 121 bis, 134 bis, 157 bis i 164 del Codi penal;

• a l’estafa, l’apropiació indeguda i l’administració deslleial, dels articles 208 a 215 del Codi penal;

• a la propietat intel·lectual i industrial, dels articles 229 a 231 del Codi penal;

• a l’ús d’informació privilegiada, de l’article 247 bis del Codi penal;

• al contraban, de l’article 245 del Codi penal;

• a la manipulació de mercat, de l’article 247 ter del Codi penal;

• al tràfic d’immigrants clandestins, de l’article 252 del Codi penal;

• al tràfic d’armes i aparells explosius, dels articles 264 a 267 del Codi penal;

• al tràfic de substàncies nocives, de l’article 273 del Codi penal;

• al tràfic il·legal de drogues tòxiques, dels articles 281 a 285 del Codi penal;

• al medi ambient i els recursos naturals, dels articles 289 a 293 del Codi penal;

• al tràfic de flora protegida i d’espècies amenaçades o protegides, dels articles 294 i 296 del Codi penal;

• a les associacions il·lícites, dels articles 359 i 360 del Codi penal;

• a la concussió i a les exaccions il·legals, dels articles 378 i 379 del Codi penal;

• a la corrupció i el tràfic d’influències, dels articles 380 a 386 bis del Codi penal; o

• a la falsedat de document, dels articles 435 a 441 del Codi penal;

coneixent-ne la procedència, amb el propòsit d’ocultar o dissimular-ne l’origen il·lícit o d’ajudar qualsevol persona que hagi participat en la comissió del delicte a eludir les conseqüències jurídiques dels seus actes, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a cinc anys i multa de fins al triple del seu valor.

2. Qui per imprudència greu realitzi les conductes descrites al paràgraf anterior ha de ser castigat amb pena de fins a un any de presó.

3. Amb les mateixes penes que estableix l’apartat 1 ha de ser castigat qui intencionadament:

   • a) adquireixi, posseeixi o utilitzi fons sabent, en el moment de rebre’ls, que són producte, directe o indirecte, d’algun dels delictes expressats a l’apartat 1 anterior.
   • b) oculti o encobreixi la veritable naturalesa, origen, ubicació, moviment o propietat de fons, o dels drets legítims sobre aquests fons, sabent que són producte, directe o indirecte, d’algun dels delictes expressats a l’apartat 1 anterior.

4. El concepte de fons s’entén segons el que estableix a l’apartat 3 de l’article 366 bis d’aquest Codi.

5. La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.”.

1. Qui converteixi o transmeti fons que provinguin, directament o indirectament, de qualsevol activitat delictiva que tingui assenyalada una pena de presó el límit mínim de la qual sigui superior a sis mesos, o de qualsevol delicte relatiu

• a la prostitució, dels articles 150 a 154 bis del Codi penal;

• al tràfic d’òrgans, teixits, cèl·lules o gàmetes humans, de l’article 121 del Codi penal;

• al tràfic d’éssers humans i menors, dels articles 121 bis, 134 bis, 157 bis i 164 del Codi penal;

• a l’estafa, l’apropiació indeguda i l’administració deslleial, dels articles 208 a 215 del Codi penal;

• a la propietat intel·lectual i industrial, dels articles 229 a 231 del Codi penal;

• a l’ús d’informació privilegiada, de l’article 247 bis del Codi penal;

• al contraban, de l’article 245 del Codi penal;

• a la manipulació de mercat, de l’article 247 ter del Codi penal;

• al tràfic d’immigrants clandestins, de l’article 252 del Codi penal;

• al tràfic d’armes i aparells explosius, dels articles 264 a 267 del Codi penal;

• al tràfic de substàncies nocives, de l’article 273 del Codi penal;

• al tràfic il·legal de drogues tòxiques, dels articles 281 a 285 del Codi penal;

• al medi ambient i els recursos naturals, dels articles 289 a 293 del Codi penal;

• al tràfic de flora protegida i d’espècies amenaçades o protegides, dels articles 294 i 296 del Codi penal;

• a les associacions il·lícites, dels articles 359 i 360 del Codi penal;

• a la concussió i a les exaccions il·legals, dels articles 378 i 379 del Codi penal;

• a la corrupció i el tràfic d’influències, dels articles 380 a 386 bis del Codi penal; o

• a la falsedat de document, dels articles 435 a 441 del Codi penal;

coneixent-ne la procedència, amb el propòsit d’ocultar o dissimular-ne l’origen il·lícit o d’ajudar qualsevol persona que hagi participat en la comissió del delicte a eludir les conseqüències jurídiques dels seus actes, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a cinc anys i multa de fins al triple del seu valor.

2. Qui per imprudència greu realitzi les conductes descrites al paràgraf anterior ha de ser castigat amb pena de fins a un any de presó.

3. Amb les mateixes penes que estableix l’apartat 1 ha de ser castigat qui intencionadament:

   • a) adquireixi, posseeixi o utilitzi fons sabent, en el moment de rebre’ls, que són producte, directe o indirecte, d’algun dels delictes expressats a l’apartat 1 anterior.
   • b) oculti o encobreixi la veritable naturalesa, origen, ubicació, moviment o propietat de fons, o dels drets legítims sobre aquests fons, sabent que són producte, directe o indirecte, d’algun dels delictes expressats a l’apartat 1 anterior.

4. El concepte de fons s’entén segons el que estableix a l’apartat 3 de l’article 366 bis d’aquest Codi.

5. La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.”.

relació amb l'associació il·lícita. Als culpables que siguin autoritat o funcionari i hagin obrat amb abús del seu

càrrec els ha de ser imposada a més a més una pena d'inhabilitació per a

l'exercici de càrrec públic fins a deu anys. Capítol quart. Delictes de terrorisme

individual o col·lectiu que tingui per objectiu la subversió de l'ordre

constitucional o l'atemptat greu de l'ordre i la pau públics mitjançant la

intimidació i el terror, les infraccions següents: Els atemptats voluntaris contra la vida i la integritat de les persones. La detenció il·legal, el segrest, les amenaces o les coaccions. Els robatoris, les extorsions, els danys, els estralls, els incendis, així com les

infraccions en matèria informàtica definides en aquest Codi. El dipòsit d'armes o municions, o la tinença o el dipòsit de substàncies o

aparells explosius, inflamables, incendiaris o asfixiants, o llurs components, així

com la fabricació, el tràfic, el transport o el subministrament en qualsevol forma. 2. Constitueix grup terrorista l'agrupació de persones armades i organitzades

per a la realització d'actes de terrorisme.

cometi qualsevol acte de terrorisme ha de ser castigat: a) Amb pena de vint a trenta anys de presó quan la infracció estigui castigada

amb pena de presó fins a vint anys. b) Amb pena de quinze a vint anys de presó quan la infracció estigui castigada

amb pena de presó fins a quinze anys. c) Amb pena de deu a quinze anys de presó quan la infracció estigui castigada

amb pena de presó fins a deu anys. d) Amb pena de cinc a vuit anys de presó quan la infracció estigui castigada

amb pena de presó fins a cinc anys. e) Amb pena de tres a cinc anys de presó quan la infracció estigui castigada

amb pena de presó fins a tres anys. 2. La comissió d'un acte de terrorisme sense pertànyer o sense actuar al servei

de banda armada, organització o grup terrorista, ha de ser castigada amb la

pena que correspongui al fet comès en la seva meitat superior.

finalitat establerta a l'apartat primer de l'article 362, cometi qualsevol altra

infracció prevista en aquest Codi, ha de ser castigat amb la pena que

correspongui al fet comès en la seva meitat superior. 2. El qui difongui per qualsevol mitjà una ideologia o doctrina dirigida a justificar

el recurs al terrorisme o a fer apologia de grups o organitzacions que l'hagin

practicat o li hagin donat suport ha de ser castigat amb pena de presó de tres

mesos a tres anys.

pena de presó de tres a vuit anys, sense perjudici de la responsabilitat pels

delictes de terrorisme comesos.

incórrer en autoria o complicitat amb els actes terroristes, consumats o

intentats, realitzi actes de col·laboració amb les activitats o les finalitats d'un

grup terrorista, ha de ser castigat amb pena de presó de dos a cinc anys. 2. Són actes de col·laboració: La informació o la vigilància de persones, béns o instal·lacions. La construcció, la preparació, la cessió o la utilització d'allotjaments o dipòsits. L'ocultació o el trasllat de persones vinculades amb bandes armades,

organitzacions o grups terroristes. L'organització de pràctiques d'ensinistrament o assistència a aquestes

pràctiques. La provisió o la recaptació de diners. En general, qualsevol altra forma de gravetat equivalent de cooperació, ajuda o

mediació, econòmica o d'una altra naturalesa, amb les activitats d'un grup

terrorista.

pena prevista a l'article 53 raonadament en la sentència, per al delicte de què

es tracti, quan el subjecte hagi abandonat voluntàriament l'activitat terrorista i

es presenti a les autoritats per confessar els fets en els quals hagi participat i, a

més a més, col·labori activament per evitar la producció del delicte o per

facilitar proves decisives per identificar o detenir els autors, o per impedir

l'actuació del grup. Títol XX. Delictes contra la pau i la independència del Principat

tot o una part del territori del Principat a la sobirania d'un altre Estat ha de ser

castigat amb pena de presó de deu a vint anys. La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.

agressió militar contra el Principat d'Andorra o la participació del Principat en un

conflicte armat, ha de ser castigat amb pena de quinze a vint anys de presó si

és autoritat o funcionari i de deu a quinze anys si no ho és. Si del fet no se'n deriven conseqüències transcendents per a la vida, la salut o

la dignitat de les persones, les penes han de ser atenuades d'acord amb el que

disposa l'article 53. La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.

comprometi greument la neutralitat o la seguretat internacional del Principat ha

de ser castigat amb pena de presó de sis a dotze anys. La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.

Principat d'Andorra ha de ser castigat amb pena de presó de cinc a quinze

anys. També ha de ser castigat amb la mateixa pena el qui en cas de conflicte

armat amb participació del Principat o d'agressió exterior subministri armes,

financi o comuniqui informació sensible a un Estat o poder exterior. La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles. Títol XXI. Delictes contra la funció pública Capítol primer. Prevaricació en la funció pública

una decisió arbitrària en un afer administratiu ha de ser castigat amb pena

d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a deu anys.

coneixement de la seva arbitrarietat, proposi o nomeni per a l'exercici d'un

determinat càrrec públic qualsevol persona sense que concorrin els requisits

legalment establerts, ha de ser castigat amb pena d'inhabilitació per a l'exercici

de càrrec públic fins a cinc anys. El qui accepti la proposta o el nomenament sabent que li manquen els requisits

legalment exigits ha de ser castigat amb pena de multa fins a 6.000 euros. Capítol segon. Infidelitat en la custòdia de documents i violació de secret

totalment o parcialment, documents dels quals tingui la custòdia per raó del seu

càrrec, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i

inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a sis anys. 2. El particular que sostregui, destrueixi, inutilitzi o amagui, totalment o

parcialment, documents públics ha de ser castigat amb pena d'arrest.

custòdia de documents dels que l'autoritat competent n'ha restringit el seu

accés i que destrueixi o inutilitzi els mitjans posats per impedir aquest accés o

consenti la seva destrucció o inutilització, ha de ser castigat amb pena de presó

fins un any i inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a tres anys. 2. El particular que destrueixi o inutilitzi els mitjans referits a l'apartat anterior ha

de ser castigat amb pena d'arrest.

documents secrets la custòdia dels quals li ha estat confiada per raó del seu

càrrec, ha de ser castigat amb pena d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec

públic fins a tres anys. 2. El particular que accedeixi il·lícitament a documents públics secrets ha de ser

castigat amb pena d'arrest.

intimitat d'una persona, dels quals tingui coneixement per raó del seu càrrec i

que no hagin de ser divulgats, ha de ser castigat amb pena d'inhabilitació per a

l'exercici de càrrec públic fins a tres anys. 2. El particular que reveli secrets o informacions de les descrites a l'apartat

anterior ha de ser castigat amb pena de multa fins a 6.000 euros. 3. Si la revelació a la qual es refereixen els apartats anteriors afecta la intimitat

d'una persona la pena ha de ser de presó de tres mesos a tres anys i

inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a cinc anys. Capítol tercer. La concussió i les exaccions il·legals

1. Qui converteixi o transmeti fons que provinguin, directament o indirectament, de qualsevol activitat delictiva que tingui assenyalada una pena de presó el límit mínim de la qual sigui superior a sis mesos, o de qualsevol delicte relatiu

• a la prostitució, dels articles 150 a 154 bis del Codi penal;

• al tràfic d’òrgans, teixits, cèl·lules o gàmetes humans, de l’article 121 del Codi penal;

• al tràfic d’éssers humans i menors, dels articles 121 bis, 134 bis, 157 bis i 164 del Codi penal;

• a l’estafa, l’apropiació indeguda i l’administració deslleial, dels articles 208 a 215 del Codi penal;

• a la propietat intel·lectual i industrial, dels articles 229 a 231 del Codi penal;

• a l’ús d’informació privilegiada, de l’article 247 bis del Codi penal;

• al contraban, de l’article 245 del Codi penal;

• a la manipulació de mercat, de l’article 247 ter del Codi penal;

• al tràfic d’immigrants clandestins, de l’article 252 del Codi penal;

• al tràfic d’armes i aparells explosius, dels articles 264 a 267 del Codi penal;

• al tràfic de substàncies nocives, de l’article 273 del Codi penal;

• al tràfic il·legal de drogues tòxiques, dels articles 281 a 285 del Codi penal;

• al medi ambient i els recursos naturals, dels articles 289 a 293 del Codi penal;

• al tràfic de flora protegida i d’espècies amenaçades o protegides, dels articles 294 i 296 del Codi penal;

• a les associacions il·lícites, dels articles 359 i 360 del Codi penal;

• a la concussió i a les exaccions il·legals, dels articles 378 i 379 del Codi penal;

• a la corrupció i el tràfic d’influències, dels articles 380 a 386 bis del Codi penal; o

• a la falsedat de document, dels articles 435 a 441 del Codi penal;

coneixent-ne la procedència, amb el propòsit d’ocultar o dissimular-ne l’origen il·lícit o d’ajudar qualsevol persona que hagi participat en la comissió del delicte a eludir les conseqüències jurídiques dels seus actes, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a cinc anys i multa de fins al triple del seu valor.

2. Qui per imprudència greu realitzi les conductes descrites al paràgraf anterior ha de ser castigat amb pena de fins a un any de presó.

3. Amb les mateixes penes que estableix l’apartat 1 ha de ser castigat qui intencionadament:

   • a) adquireixi, posseeixi o utilitzi fons sabent, en el moment de rebre’ls, que són producte, directe o indirecte, d’algun dels delictes expressats a l’apartat 1 anterior.
   • b) oculti o encobreixi la veritable naturalesa, origen, ubicació, moviment o propietat de fons, o dels drets legítims sobre aquests fons, sabent que són producte, directe o indirecte, d’algun dels delictes expressats a l’apartat 1 anterior.

4. El concepte de fons s’entén segons el que estableix a l’apartat 3 de l’article 366 bis d’aquest Codi.

5. La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.”.

1. Qui converteixi o transmeti fons que provinguin, directament o indirectament, de qualsevol activitat delictiva que tingui assenyalada una pena de presó el límit mínim de la qual sigui superior a sis mesos, o de qualsevol delicte relatiu

• a la prostitució, dels articles 150 a 154 bis del Codi penal;

• al tràfic d’òrgans, teixits, cèl·lules o gàmetes humans, de l’article 121 del Codi penal;

• al tràfic d’éssers humans i menors, dels articles 121 bis, 134 bis, 157 bis i 164 del Codi penal;

• a l’estafa, l’apropiació indeguda i l’administració deslleial, dels articles 208 a 215 del Codi penal;

• a la propietat intel·lectual i industrial, dels articles 229 a 231 del Codi penal;

• a l’ús d’informació privilegiada, de l’article 247 bis del Codi penal;

• al contraban, de l’article 245 del Codi penal;

• a la manipulació de mercat, de l’article 247 ter del Codi penal;

• al tràfic d’immigrants clandestins, de l’article 252 del Codi penal;

• al tràfic d’armes i aparells explosius, dels articles 264 a 267 del Codi penal;

• al tràfic de substàncies nocives, de l’article 273 del Codi penal;

• al tràfic il·legal de drogues tòxiques, dels articles 281 a 285 del Codi penal;

• al medi ambient i els recursos naturals, dels articles 289 a 293 del Codi penal;

• al tràfic de flora protegida i d’espècies amenaçades o protegides, dels articles 294 i 296 del Codi penal;

• a les associacions il·lícites, dels articles 359 i 360 del Codi penal;

• a la concussió i a les exaccions il·legals, dels articles 378 i 379 del Codi penal;

• a la corrupció i el tràfic d’influències, dels articles 380 a 386 bis del Codi penal; o

• a la falsedat de document, dels articles 435 a 441 del Codi penal;

coneixent-ne la procedència, amb el propòsit d’ocultar o dissimular-ne l’origen il·lícit o d’ajudar qualsevol persona que hagi participat en la comissió del delicte a eludir les conseqüències jurídiques dels seus actes, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a cinc anys i multa de fins al triple del seu valor.

2. Qui per imprudència greu realitzi les conductes descrites al paràgraf anterior ha de ser castigat amb pena de fins a un any de presó.

3. Amb les mateixes penes que estableix l’apartat 1 ha de ser castigat qui intencionadament:

   • a) adquireixi, posseeixi o utilitzi fons sabent, en el moment de rebre’ls, que són producte, directe o indirecte, d’algun dels delictes expressats a l’apartat 1 anterior.
   • b) oculti o encobreixi la veritable naturalesa, origen, ubicació, moviment o propietat de fons, o dels drets legítims sobre aquests fons, sabent que són producte, directe o indirecte, d’algun dels delictes expressats a l’apartat 1 anterior.

4. El concepte de fons s’entén segons el que estableix a l’apartat 3 de l’article 366 bis d’aquest Codi.

5. La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.”.

1. Qui converteixi o transmeti fons que provinguin, directament o indirectament, de qualsevol activitat delictiva que tingui assenyalada una pena de presó el límit mínim de la qual sigui superior a sis mesos, o de qualsevol delicte relatiu

• a la prostitució, dels articles 150 a 154 bis del Codi penal;

• al tràfic d’òrgans, teixits, cèl·lules o gàmetes humans, de l’article 121 del Codi penal;

• al tràfic d’éssers humans i menors, dels articles 121 bis, 134 bis, 157 bis i 164 del Codi penal;

• a l’estafa, l’apropiació indeguda i l’administració deslleial, dels articles 208 a 215 del Codi penal;

• a la propietat intel·lectual i industrial, dels articles 229 a 231 del Codi penal;

• a l’ús d’informació privilegiada, de l’article 247 bis del Codi penal;

• al contraban, de l’article 245 del Codi penal;

• a la manipulació de mercat, de l’article 247 ter del Codi penal;

• al tràfic d’immigrants clandestins, de l’article 252 del Codi penal;

• al tràfic d’armes i aparells explosius, dels articles 264 a 267 del Codi penal;

• al tràfic de substàncies nocives, de l’article 273 del Codi penal;

• al tràfic il·legal de drogues tòxiques, dels articles 281 a 285 del Codi penal;

• al medi ambient i els recursos naturals, dels articles 289 a 293 del Codi penal;

• al tràfic de flora protegida i d’espècies amenaçades o protegides, dels articles 294 i 296 del Codi penal;

• a les associacions il·lícites, dels articles 359 i 360 del Codi penal;

• a la concussió i a les exaccions il·legals, dels articles 378 i 379 del Codi penal;

• a la corrupció i el tràfic d’influències, dels articles 380 a 386 bis del Codi penal; o

• a la falsedat de document, dels articles 435 a 441 del Codi penal;

coneixent-ne la procedència, amb el propòsit d’ocultar o dissimular-ne l’origen il·lícit o d’ajudar qualsevol persona que hagi participat en la comissió del delicte a eludir les conseqüències jurídiques dels seus actes, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a cinc anys i multa de fins al triple del seu valor.

2. Qui per imprudència greu realitzi les conductes descrites al paràgraf anterior ha de ser castigat amb pena de fins a un any de presó.

3. Amb les mateixes penes que estableix l’apartat 1 ha de ser castigat qui intencionadament:

   • a) adquireixi, posseeixi o utilitzi fons sabent, en el moment de rebre’ls, que són producte, directe o indirecte, d’algun dels delictes expressats a l’apartat 1 anterior.
   • b) oculti o encobreixi la veritable naturalesa, origen, ubicació, moviment o propietat de fons, o dels drets legítims sobre aquests fons, sabent que són producte, directe o indirecte, d’algun dels delictes expressats a l’apartat 1 anterior.

4. El concepte de fons s’entén segons el que estableix a l’apartat 3 de l’article 366 bis d’aquest Codi.

5. La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.”.

és també aplicable als jurats, àrbitres, perits, intèrprets o qualsevol persona que

participi en l'exercici de la funció pública, substituint la pena d'inhabilitació per a

l'exercici de càrrec públic per la d'inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el

càrrec quan escaigui.

les condicions imposats a la Llei de finançament de partits polítics ha de ser

castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i multa fins al triple de

l'import rebut. Capítol sisè. Malbaratament de cabals públics

públics posats al seu càrrec per raó de les seves funcions, ha de ser castigat

amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a drets públics

fins a sis anys. 2. Si el fet revesteix especial gravetat atesos l'import d'allò sostret, el sector

públic afectat o la naturalesa i la destinació dels cabals o efectes sostrets, s'ha

d'imposar pena de presó de dos a cinc anys i inhabilitació per a drets públics

fins a dotze anys. 3. La temptativa és punible.

competència per disposar, celebrar negocis jurídics o obligar en nom de

qualsevol entitat pública o parapública i abusi en benefici propi o d'un tercer

d'aquesta competència causant un perjudici a l'entitat, ha de ser castigat amb

pena de presó d'un a quatre anys i inhabilitació per a drets públics fins a vuit

anys.

disposició cabals o efectes públics i els utilitzi o en disposi sense ànim

d'apoderament definitiu, en benefici propi o d'un tercer, ha de ser castigat amb

pena d'arrest i suspensió de càrrec públic fins a dos anys sempre que el

culpable ho reintegri en el termini de 10 dies des de la distracció o, altrament,

amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l'exercici de

càrrec públic fins a sis anys. Capítol setè. Altres abusos en l'exercici de la funció pública

càrrec, en qualsevol classe de contracte, afer, operació o activitat, s'aprofiti

d'aquesta circumstància per forçar o facilitar-se qualsevol forma de participació,

directa o per persona interposada, en aquests negocis o activitats, ha de ser

castigat amb pena d'arrest i inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a

quatre anys. 2. El que es disposa a l'apartat anterior és també aplicable als perits, àrbitres,

tutors, curadors o marmessors, substituint-se la pena d'inhabilitació per a

l'exercici de càrrec públic per la d'inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el

càrrec.

dels actes de les modalitats de contractació pública o en liquidacions d'efectes

o havers públics, es concerti amb els interessats o faci ús de qualsevol altre

artifici per defraudar qualsevol entitat pública o parapública, ha de ser castigat

amb pena d'arrest i inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a quatre

anys. 2. El particular que es concerti amb l'autoritat o el funcionari per portar a terme

els fets descrits a l'apartat anterior ha de ser castigat amb la mateixa pena

d'arrest, a més de la prohibició de contractar amb les administracions públiques

fins a sis anys.

per raó del seu ofici o càrrec, o d'una informació privilegiada, amb ànim

d'obtenir un benefici econòmic per a ell o un tercer, ha de ser castigat amb

pena de multa fins al triple del benefici perseguit, obtingut o facilitat i

inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a quatre anys. Si s'obté el

benefici s'han d'imposar les penes en la seva meitat superior. 2. Si en resulta un perjudici greu per a la causa pública o per a tercers, la pena

ha de ser de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l'exercici de

càrrec públic fins a sis anys. 3. A efectes d'aquest Codi, s'entén per informació privilegiada tota informació

de caràcter concret que es tingui exclusivament per raó del càrrec i que encara

no hagi estat notificada, publicada o divulgada.

privilegiada que obtingui d'una autoritat o un funcionari, o a la qual accedeixi de

manera il·lícita, ha de ser castigat amb pena de multa fins al triple del benefici

obtingut. 2. Si en resulta un perjudici greu per a la causa pública o per a tercers, s'ha

d'imposar a més de la pena de multa referida a l'apartat anterior, la pena

d'arrest. 3. El tribunal pot imposar, a més, la pena de prohibició de contractar amb les

administracions públiques fins a tres anys. Capítol vuitè. Matrimoni il·legal

amb pena d'arrest i inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a tres anys. Amb la mateixa pena d'arrest ha de ser castigat el particular que indueix a la

conducta anterior. Capítol novè. Atemptats contra els funcionaris i usurpació de funcions

públiques

o un funcionari en l'exercici de les seves funcions o d'impedir-ne l'exercici ha de

ser castigat amb pena de presó d'un a quatre anys, sense perjudici de la pena

que correspongui per les conseqüències derivades del fet.

greument l'autoritat administrativa o judicial o els funcionaris públics quan

estiguin exercint legítimament funcions pròpies del seu càrrec, ha de ser

castigat amb pena d'arrest o multa fins a 6.000 euros.

administratives ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa fins a 6.000 euros.

caràcter oficial, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres

anys. Títol XXII. Delictes contra l'Administració de Justícia Capítol primer. Prevaricació judicial

castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a

l'exercici de càrrec públic fins a dotze anys, sense perjudici que els fets siguin

castigats, endemés, d'acord amb altres preceptes d'aquest Codi si, com a

conseqüència de la resolució injusta, s'origina o es perllonga la privació de

llibertat d'una persona o s'atempta contra altres drets fonamentals. 2. L'àrbitre que cometi la conducta anterior ha de ser castigat amb pena de

presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el

càrrec fins a sis anys.

sentència o resolució manifestament injusta ha de ser castigat amb pena

d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a sis anys.

a dictar resolució ha de ser castigat amb pena d'inhabilitació per a l'exercici de

càrrec públic fins a quatre anys.

desenvolupament de qualsevol procediment que tingui al seu càrrec, amb la

finalitat d'afavorir o perjudicar una part o de fer estèril l'objecte de l'acció

processal ha de ser castigat amb pena d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec

públic fins a quatre anys. 2. Quan el responsable dels fets descrits a l'apartat anterior sigui un altre

funcionari judicial s'ha d'aplicar la reducció de pena prevista a l'article 53. Capítol segon. L'omissió del deure d'impedir delictes o de perseguir-los

qualsevol delicte major o d'un delicte menor contra la integritat física de les

persones, mitjançant la seva acció personal o demanant la intervenció de

tercers, i s'abstingui de fer-ho, ha de ser castigat amb pena d'arrest. 2. Amb les mateixes penes ha de ser castigat el qui, podent-ho fer, no

comuniqui a l'autoritat o als seus agents la comissió imminent o actual d'un

delicte dels descrits a l'apartat anterior, si s'és a temps de poder-lo impedir o de

disminuir-ne els efectes. 3. L'autoritat o el funcionari que, mancant a l'obligació del seu càrrec, cometi la

conducta descrita a l'apartat primer d'aquest article, ha de ser castigat amb

pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l'exercici de càrrec

públic fins a quatre anys.

promoure la persecució de delictes dels quals tingui coneixement, o dels seus

responsables, ha de ser castigat amb pena d'inhabilitació per a l'exercici de

càrrec públic fins a dos anys. Capítol tercer. Encobriment

haver-hi participat com a autor o com a còmplice, intervingui amb posterioritat a

la seva execució: Amagant, alterant o inutilitzant el cos del delicte, els seus efectes o els

instruments. Ajudant, sense ànim de lucre, els autors o els còmplices a aprofitar-se dels

béns procedents del delicte. Ajudant els partícips del delicte a eludir la investigació de l'autoritat o dels seus

agents, o a sostreure's a la seva recerca i captura, sempre que el delicte

encobert sigui constitutiu de delicte contra la vida de les persones, de genocidi

o de terrorisme.

quatre anys. Si ho és d'un delicte menor ha de ser castigat amb pena de presó

fins a un any. Quan l'autor del delicte d'encobriment sigui autoritat o funcionari i

hagi obrat amb abús de les seves funcions s'ha d'imposar, endemés de la pena

de presó prevista, la pena d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a

sis anys. 2. En cap cas es pot imposar una pena privativa de llibertat superior a la que

s'hauria imposat al còmplice del delicte o delictes encoberts. 3. Queda exempt de pena l'encobridor que ho sigui del cònjuge o d'una

persona unida a ell per situació de fet equivalent, d'ascendent, de descendent o

de germà per naturalesa o adopció.

còmplice del delicte encobert qualsevol de les circumstàncies previstes als

articles 26 i 27 o 227. Capítol quart. Delictes de blanqueig de diners o valors

adquirits amb aquests o llur contrapartida, provenint de qualsevol delicte major

que tingui assenyalada una pena de presó el límit màxim de la qual sigui

superior a tres anys o d'un delicte menor de proxenetisme o tràfic de drogues,

coneixent-ne la procedència i sense haver estat condemnat com a autor o

còmplice, ha de ser castigat amb pena de presó d'un a cinc anys i multa fins al

triple del seu valor. La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.

següents circumstàncies: 1. Quan el delicte es cometi mitjançant grup organitzat. 2. Quan el subjecte obri amb habitualitat. 3. Quan l'autor del blanqueig actuï dins el marc d'un establiment bancari o

financer, d'una agència immobiliària o d'una companyia d'assegurances. En

aquest cas el tribunal pot imposar, a més, la pena d'inhabilitació per a l'exercici

de l'ofici o el càrrec fins a deu anys.

establiments oberts al públic. 3. Suspensió de les activitats de l'organització, o clausura dels seus locals o

establiments oberts al públic per un període no superior a cinc anys. 4. Prohibició de realitzar les activitats, operacions mercantils o negocis,

mitjançant l'exercici dels quals s'hagi facilitat o encobert el delicte, per temps no

superior a cinc anys.

estat realitzat a l'estranger, sempre que aquest delicte estigui penalment

castigat per la llei andorrana.

seves revelacions el desmantellament d'una xarxa de traficants de drogues

tòxiques o de blanqueig de diners se li aplica la reducció de pena prevista a

l'article 53. El tribunal pot deixar d'imposar les penes privatives de llibertat a qui

espontàniament posi en coneixement, abans de l'obertura d'una investigació o

una instrucció d'ofici, fets constitutius dels delictes més amunt esmentats amb

suficient precisió per fer detenir llurs responsables. Capítol cinquè. Realització arbitrària del propi dret

l'Administració, faci ús de força en les coses o d'altres mitjans il·lícits, ha de ser

castigat amb pena d'arrest, sempre que els fets no siguin constitutius d'un altre

delicte o contravenció penal. Capítol sisè. Acusació i denúncia falses i simulació de delicte

amb menyspreu temerari a la veritat, davant una autoritat o un funcionari

judicial o administratiu que tingui el deure de procedir a la seva investigació

perquè així ho faci, ha de ser castigada amb pena de presó de tres mesos a

tres anys si es tracta d'un delicte i d'arrest si es tracta d'una contravenció penal. 2. Quan, endemés, el denunciant o l'acusador hagi propagat la falsa denúncia o

acusació amb publicitat, en la forma que ha estat definida a l'article 175, les

penes previstes s'han d'imposar en la seva meitat superior i s'ha d'aplicar, si

escau, la pena de publicació de la sentència. En aquest supòsit, és

responsable civil subsidiària la persona física o jurídica propietària del mitjà

informatiu a través del qual s'hagi propagat la falsa denúncia o acusació. 3. No es pot procedir contra el denunciant o l'acusador més que després

d'haver-se dictat sentència ferma absolutòria o aute, també ferm, de

sobreseïment definitiu o provisional o d'arxiu, del batlle o tribunal que hagi

conegut de la infracció imputada. Aquests han d'ordenar la corresponent

instrucció de sumari contra el denunciant o l'acusador quan hi hagi indicis

racionals de la falsedat de la imputació.

responsable o haver estat víctima d'una infracció penal inexistent, ha de ser

castigat amb pena d'arrest.

pena si es retracta abans d'haver provocat actuacions processals. Si ho fa

posteriorment, i abans de la celebració de la vista de la causa, li ha de ser

aplicada la reducció prevista a l'article 53. Capítol setè. Testimoniatge, dictamen i traducció falsos

menyspreu temerari a la mateixa, en un procediment judicial ha de ser castigat

amb pena de presó de tres mesos a tres anys i en la seva meitat superior quan

es tracti d'un procediment penal. 2. Quan el testimoniatge fals es produeixi en un procediment penal en perjudici

del reu s'ha de castigar amb pena de presó d'un a quatre anys. 3. Les mateixes penes s'han d'imposar quan el testimoniatge fals es produeixi

davant tribunals internacionals competents en mèrits de tractats internacionals

o en compliment d'una comissió rogatòria d'un tribunal estranger.

menyspreu temerari a la mateixa veritat, emeti traducció, dictamen o

assessorament, o el ratifiqui en procediment judicial, ha de ser castigat amb les

mateixes penes previstes a l'article anterior endemés de la d'inhabilitació per a

l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a cinc anys.

persones descrites a l'article 31 s'ha d'aplicar la reducció de pena prevista a

l'article 53.

traducció falsos es retracta expressament, manifestant la veritat perquè faci

efecte abans que es dicti sentència. Si a conseqüència del testimoniatge fals

s'ha produït privació de llibertat s'ha d'aplicar la reducció prevista a l'article 53. Capítol vuitè. Obstrucció a la justícia i deslleialtat professional i processal

comparèixer davant un tribunal en un procés penal amb el reu en presó

provisional, i provoqui la suspensió de la vista oral, ha de ser castigat amb pena

d'arrest o multa fins a 6.000 euros. 2. Quan el responsable sigui advocat o procurador en actuació professional,

s'ha d'imposar, endemés, la pena d'inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el

càrrec fins a quatre anys.

que sigui denunciant, part o imputada, advocat, procurador, perit, intèrpret o

testimoni en un procediment, perquè modifiqui la seva actuació processal, ha

de ser castigat amb pena de presó d'un a quatre anys, sense perjudici de la

pena que correspongui per les conseqüències derivades del fet. Si la conducta anterior es realitza oferint un avantatge o una promesa

d'avantatge la pena ha de ser de presó fins a dos anys.

declaració de culpabilitat d'un processat, sense que resultin inculpatoris per a

ell o una de les persones descrites a l'article 31, els destrueixi, inutilitzi o

s'abstingui d'aportar-los davant l'autoritat, ha de ser castigat amb pena de presó

de tres mesos a tres anys si el processat es troba en situació de presó

provisional i amb pena d'arrest en els altres casos. 2. Quan el responsable sigui agent de l'autoritat que intervingui o hagi

intervingut en el procés s'ha d'imposar, endemés, la pena d'inhabilitació per a

l'exercici de càrrec públic fins a quatre anys. 3. Quan el responsable sigui advocat o procurador del processat, s'ha

d'imposar, endemés, la pena d'inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el càrrec

fins a sis anys.

secretes per l'autoritat judicial, ha de ser castigat amb pena d'arrest i

inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a quatre anys. 2. Si es tracta de batlle, magistrat, representant del Ministeri Fiscal, secretari

judicial o qualsevol funcionari al servei de l'Administració de justícia se li ha

d'imposar pena d'arrest i inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a sis

anys. 3. Si es tracta d'un particular, se li ha d'imposar pena d'arrest. El tribunal pot

imposar, endemés, la pena de suspensió per a l'exercici de l'ofici o el càrrec

fins a quatre anys.

representació d'una persona, defensi o representi de manera simultània o

successiva en el mateix afer a qui tingui interessos contraris, sense el

consentiment d'aquests, ha de ser castigat amb pena d'arrest i inhabilitació per

a l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a sis anys. 2. L'advocat o el procurador que, per acció o omissió, perjudiqui de forma

manifesta els interessos que li han estat encomanats ha de ser castigat amb

pena de multa fins a 30.000 euros i inhabilitació per a l'exercici de l'ofici o el

càrrec fins a quatre anys.

resolució judicial, ha de ser castigat amb pena d'arrest. L'incompliment de resolucions judicials referents a la guarda i custòdia de

menors o al pagament de pensions alimentàries a familiars ha de ser castigat

amb la mateixa pena. Capítol novè. Crebantament i ajut a l'evasió

condemna de presó, la presó provisional o la detenció, ha de ser castigat amb

pena de presó fins a un any. 2. Quan, en el supòsit de l'apartat anterior, es faci ús de violència o intimidació

sobre les persones o prenent part en un motí, s'ha d'imposar pena de presó

d'un a quatre anys. 3. El pres que no retorni al centre penitenciari després d'un permís, ha de ser

castigat amb pena d'arrest. 4. El qui crebanti la pena d'expulsió del Principat ha de ser castigat amb pena

de presó fins a vuit mesos llevat que no li sigui d'aplicació l'article 65 punt 3. 5. El condemnat a pena d'arrest que crebanti la pena imposada ha de ser

castigat amb pena de presó fins a vuit mesos. 6. El condemnat a penes de les no compreses en els apartats anteriors que

crebanti la pena que li ha estat imposada ha de ser castigat amb pena d'arrest.

ser castigat amb pena de presó fins a un any. 2. Si es fa ús de violència o intimidació en les persones, de força en les coses o

de suborn, s'ha d'imposar pena de presó de tres mesos a tres anys. 3. Quan el responsable sigui el cònjuge del condemnat, pres o detingut, o

persona unida a ell per situació de fet equivalent, o el seu ascendent,

descendent o germà per naturalesa o adopció, s'ha d'aplicar la reducció de

pena prevista a l'article 53. 4. Quan el responsable sigui funcionari encarregat de la conducció o custòdia

del condemnat, pres o detingut, s'ha d'aplicar la pena en la seva meitat superior

i, endemés, la pena d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a deu

anys. Títol XXIII. Delictes contra la seguretat en el tràfic jurídic Capítol primer. Falsedat de moneda i efectes timbrats Secció primera. Falsedat de moneda

o a qualsevol altre país estranger. 2. Els títols de crèdit nacionals o estrangers que, per llei, hagin de constar en

un tipus de paper o d'impressió especialment adreçada a impedir o dificultar la

seva falsificació i que per la seva naturalesa o finalitat hagin d'incorporar un

valor patrimonial. 3. Les targetes de crèdit o de dèbit i els xecs de viatge.

triple del valor aparent de la moneda: a) El qui confeccioni moneda inautèntica amb intenció de posar-la o que sigui

posada en circulació. Als efectes d'aquesta secció es considera també moneda

inautèntica la fabricada en instal·lacions o amb materials lícits, però sense les

degudes autoritzacions. b) El qui alteri moneda ja emesa, variant el seu valor aparent o fent

desaparèixer els signes d'inutilització, amb intenció de posar-la o que sigui

posada en circulació. c) El qui, havent rebut la moneda amb coneixement de la seva inautenticitat, la

posi en circulació. La temptativa és punible. 2. Ha de ser castigat amb pena de tres mesos a tres anys de presó i amb multa

fins al doble del valor aparent de la moneda: a) El qui, havent rebut moneda coneixent la seva inautenticitat, la posseeixi

amb la finalitat de posar-la o que sigui posada en circulació. b) Qui, havent rebut moneda coneixent la seva inautenticitat, la introdueixi en

territori andorrà amb la finalitat de posar-la o que sigui posada en circulació. 3. El qui realitzi alguna de les conductes previstes als apartats anteriors ha de

ser castigat, en el cas de l'apartat primer, amb pena de presó de cinc a vuit

anys i multa fins al sèxtuple del valor aparent de la moneda, i en el cas de

l'apartat segon, amb pena de presó de quatre a vuit anys i multa fins al

quíntuple del valor aparent de la moneda, quan hi concorri alguna de les

circumstàncies següents: a) Quan l'autor pertanyi a una organització dedicada a la creació o a la posada

en circulació de moneda alterada. b) Quan es dediqui habitualment a aquestes activitats. c) Quan la quantitat de moneda inautèntica sigui suficient per a desestabilitzar

el sistema econòmic del país. 4. El qui, havent rebut moneda falsa sense tenir-ne coneixement, la posi en

circulació després de conèixer la seva inautenticitat, ha de ser castigat amb

arrest i multa fins al doble del valor aparent de la moneda, quan hi concorri

alguna de les circumstàncies següents: a) Que es tracti d'una quantitat superior a 600 euros. b) Que s'actuï en grup.

figura el segell del Principat d'Andorra i que són venuts directament per l'Estat o

per mitjà d'una entitat concessionària, adreçats a acreditar el pagament

d'obligacions fiscals o el pagament de serveis públics, per rebre exaccions que

tinguin prescrita aquesta forma de pagament i per fer efectives responsabilitats

pecuniàries. 2. Són efectes timbrats els segells de correus.

fins al triple del valor aparent de l'efecte: a) El qui confeccioni efectes timbrats inautèntics amb intenció de posar-los o

que siguin posats en circulació. b) El qui alteri efectes timbrats ja emesos amb intenció de posar-los o que

siguin posats en circulació. c) El qui, havent rebut efectes timbrats amb coneixement de la seva

inautenticitat, els posi en circulació. La temptativa és punible. 2. Ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any i multa fins al doble del

valor aparent de l'efecte: a) El qui, havent rebut efectes timbrats coneixent la seva inautenticitat, els

posseeixi amb la finalitat de posar-los en circulació o de possibilitar la seva

posada en circulació. b) El qui, havent rebut efectes timbrats coneixent la seva inautenticitat, els

introdueixi en territori andorrà amb la finalitat de posar-los en circulació o de

possibilitar la seva posada en circulació. Capítol segon. Falsedat de documents, d'enregistraments tècnics i de dades

informàtiques Secció primera. Falsedat de document

1. Qui converteixi o transmeti fons que provinguin, directament o indirectament, de qualsevol activitat delictiva que tingui assenyalada una pena de presó el límit mínim de la qual sigui superior a sis mesos, o de qualsevol delicte relatiu

• a la prostitució, dels articles 150 a 154 bis del Codi penal;

• al tràfic d’òrgans, teixits, cèl·lules o gàmetes humans, de l’article 121 del Codi penal;

• al tràfic d’éssers humans i menors, dels articles 121 bis, 134 bis, 157 bis i 164 del Codi penal;

• a l’estafa, l’apropiació indeguda i l’administració deslleial, dels articles 208 a 215 del Codi penal;

• a la propietat intel·lectual i industrial, dels articles 229 a 231 del Codi penal;

• a l’ús d’informació privilegiada, de l’article 247 bis del Codi penal;

• al contraban, de l’article 245 del Codi penal;

• a la manipulació de mercat, de l’article 247 ter del Codi penal;

• al tràfic d’immigrants clandestins, de l’article 252 del Codi penal;

• al tràfic d’armes i aparells explosius, dels articles 264 a 267 del Codi penal;

• al tràfic de substàncies nocives, de l’article 273 del Codi penal;

• al tràfic il·legal de drogues tòxiques, dels articles 281 a 285 del Codi penal;

• al medi ambient i els recursos naturals, dels articles 289 a 293 del Codi penal;

• al tràfic de flora protegida i d’espècies amenaçades o protegides, dels articles 294 i 296 del Codi penal;

• a les associacions il·lícites, dels articles 359 i 360 del Codi penal;

• a la concussió i a les exaccions il·legals, dels articles 378 i 379 del Codi penal;

• a la corrupció i el tràfic d’influències, dels articles 380 a 386 bis del Codi penal; o

• a la falsedat de document, dels articles 435 a 441 del Codi penal;

coneixent-ne la procedència, amb el propòsit d’ocultar o dissimular-ne l’origen il·lícit o d’ajudar qualsevol persona que hagi participat en la comissió del delicte a eludir les conseqüències jurídiques dels seus actes, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a cinc anys i multa de fins al triple del seu valor.

2. Qui per imprudència greu realitzi les conductes descrites al paràgraf anterior ha de ser castigat amb pena de fins a un any de presó.

3. Amb les mateixes penes que estableix l’apartat 1 ha de ser castigat qui intencionadament:

   • a) adquireixi, posseeixi o utilitzi fons sabent, en el moment de rebre’ls, que són producte, directe o indirecte, d’algun dels delictes expressats a l’apartat 1 anterior.
   • b) oculti o encobreixi la veritable naturalesa, origen, ubicació, moviment o propietat de fons, o dels drets legítims sobre aquests fons, sabent que són producte, directe o indirecte, d’algun dels delictes expressats a l’apartat 1 anterior.

4. El concepte de fons s’entén segons el que estableix a l’apartat 3 de l’article 366 bis d’aquest Codi.

5. La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.”.

previstes en l'article anterior en relació amb un document públic que pugui

emetre o utilitzar, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres

anys i amb pena d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a vuit anys.

funcions, o en consignar dades en un registre, llibre o fitxer públic, ho faci

consignant falsament declaracions, fets o actes sobre els quals el document té

un valor probatori enfront de tercers, ha de ser castigat amb pena de presó de

tres mesos a tres anys i amb pena d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec

públic fins a vuit anys. 2. La utilització o la comercialització d'aquesta classe de documents ha de ser

castigada amb pena de presó de tres mesos a tres anys. Si el culpable és un

funcionari que actua en exercici de les seves funcions, ha de ser castigat amb

pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l'exercici de càrrec

públic fins a vuit anys.

enregistri en documents, fitxers llibres o registres públics, declaracions, actes o

fets que no s'han produït o que no s'han emès, o en forma diferent de la que ha

estat consignada, i sobre les quals l'instrument públic en faci prova enfront de

tercers, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys. 2. La utilització o la comercialització d'aquesta classe de documents ha de ser

castigada amb la mateixa pena. Si el culpable és un funcionari que actua en

exercici de les seves funcions, ha de ser castigat amb pena de presó de tres

mesos a tres anys i inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic fins a vuit anys.

comercialització previstes als articles anteriors d'aquesta secció.

exercici de la seva activitat, emeti certificació consignant falsament fets sobre

els quals aquesta en faci prova, ha de ser castigat amb pena d'arrest i de

suspensió per a l'exercici de l'ofici o el càrrec fins a tres anys. 2. La utilització o la comercialització d'un certificat així emès ha de ser

castigada amb pena d'arrest.

exclusivament, amb la finalitat d'obtenir un avantatge per a ell o per a un tercer

o de causar un perjudici a un tercer, ha de ser castigat amb pena de presó de

tres mesos a tres anys si es tracta de document públic o títol valor. En un altre

cas, ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any. Secció segona. Falsedat d'enregistraments tècnics

càlcul, situacions o transcurs d'esdeveniments, no atribuïda a una persona,

creada per un aparell tècnic que funcioni completament o parcialment de

manera automàtica, que permet reconèixer a la generalitat o a iniciats l'objecte

de l'enregistrament i que és apte per a la comprovació de fets jurídicament

rellevants.

enregistrament tècnic inautèntic, directament o manipulant el procés d'anotació

de manera que s'alteri el resultat, o alteri un enregistrament tècnic autèntic, ha

de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys.

pena de presó fins a dos anys.

li pertanyi exclusivament, amb la finalitat d'obtenir un avantatge per a ell o per a

un tercer o de causar un perjudici a un tercer, ha de ser castigat amb pena de

presó fins a dos anys. Secció tercera. Falsedat de dades informàtiques

directament o manipulant el funcionament del procés de dades, o alteri dades

informàtiques rellevants per a la prova que no compleixin els requisits per ser

document, de manera que, si es compleixen aquests requisits, el resultat de

l'activitat sigui un document inautèntic, ha de ser castigat amb pena de presó

fins a dos anys.

anterior ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys. Capítol tercer. Falsedats personals

anys, sense perjudici de la que correspongui als altres delictes que hagi comès.

acadèmic que acrediti la capacitació necessària que l'habiliti per al seu exercici,

expedit o reconegut al Principat d'Andorra segons la legislació vigent, ha de ser

castigat amb pena d'arrest. 2. Quan l'autor de la conducta descrita a l'apartat anterior s'atribueixi

públicament la qualitat professional esmentada ha de ser castigat amb pena

d'arrest i multa fins a 30.000 euros. Títol XXIV. Delictes contra la comunitat internacional Capítol primer. Delictes contra el dret de gents

per un tractat internacional, ha de ser castigat amb pena de presó de divuit a

vint-i-cinc anys. La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.

de les definides a l'article anterior ha de ser castigat amb les penes previstes

per al delicte respectiu en la seva meitat superior. Si com a conseqüència de la

coacció o amenaça hom força una d'aquestes persones a executar un acte o a

adoptar una decisió perjudicial per als interessos del Principat la pena ha de ser

de presó de cinc a deu anys. La temptativa és punible. La conspiració i la provocació són punibles en cas de segrest o detenció.

de difamació o injúria ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a

tres anys. Si el fet és constitutiu de calúmnia ha de ser castigat amb pena de presó d'un a

quatre anys.

cap d'Estat estranger ha de ser castigat amb les penes previstes en aquest

Codi per a cada delicte, en la seva meitat superior.

immunitat d'un cap d'Estat estranger o d'una persona internacionalment

protegida per un tractat internacional, ha de ser castigat amb pena de presó de

tres mesos a tres anys.

aeronau en la qual es transportin persones, ha de ser castigat amb pena d'un a

cinc anys de presó o de set a tretze anys de presó si es donen les

circumstàncies del punt 3 de l'article 135. La temptativa és punible. Capítol segon. Genocidi

d'un grup nacional, ètnic o religiós, o d'un grup determinat a partir de qualsevol

altre criteri arbitrari, cometi un dels delictes següents, ha de ser castigat: a) Amb pena de presó de vint a trenta anys en cas d'homicidi o assassinat. b) Amb pena de presó de quinze a vint anys en cas de segrest de membres del

grup en qüestió, seguida de la seva desaparició. c) Amb pena de presó de deu a quinze anys en cas de deportació forçada de

tots o de part dels membres del grup en qüestió. d) Amb pena de presó de deu a vint anys en cas de submissió a condicions

d'existència de naturalesa a produir la destrucció total o parcial del grup en

qüestió. e) Amb pena de presó de vuit a dotze anys en cas de mesures preses respecte

de la totalitat o de part del grup en qüestió tendents a impedir o dificultar els

naixements. f) Amb pena de presó de vuit a dotze anys en cas de tractes inhumans o

degradants, o de reducció de la totalitat o de part del grup a l'esclavatge. g) Amb pena de presó de vuit a setze anys en cas d'agressió sexual. 2. La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.

l'article següent com a part d'un atac generalitzat o sistemàtic contra la població

civil o un sector d'aquesta població. En tot cas, es considera delicte contra la humanitat la comissió d'un tal atac: Pel fet de pertànyer la víctima a un grup o col·lectiu perseguit per motius

polítics, racials, nacionals, ètnics, culturals o religiosos. En el context d'un règim institucionalitzat d'opressió i dominació sistemàtiques

d'un grup racial sobre un o més grups racials i amb la intenció de mantenir

aquell règim.

tribunal pot imposar la pena prevista augmentada en la meitat del seu límit

superior si hi concorre alguna de les circumstàncies constitutives del delicte

d'assassinat. Amb pena de presó de dotze a quinze anys si cometen una violació i de quatre

a sis anys si el fet consisteix en una altra classe d'agressió sexual. Amb pena de presó de dotze a quinze anys si produeixen alguna de les lesions

de l'article 116, amb la de vuit a dotze anys de presó si sotmeten les persones

a condicions d'existència que posin en perill la seva vida o pertorbin greument

la seva salut, i amb la de quatre a vuit anys de presó si cometen alguna de les

lesions de l'article 115. Amb pena de presó de vuit a dotze anys si deporten o traslladen per la força,

sense motius autoritzats pel dret internacional, una o més persones a un altre

Estat o lloc mitjançant l'expulsió o altres actes de coacció. Amb pena de presó de sis a vuit anys si forcen l'embaràs d'alguna dona amb la

intenció de modificar la composició ètnica de la població, sense perjudici de la

pena que escaigui per altres delictes. Amb pena de presó de dotze a quinze anys si detenen alguna persona i es

neguen a reconèixer aquesta privació de llibertat o a donar raó del lloc on es

troba la persona detinguda. Amb pena de presó de vuit a dotze anys si detenen una persona, privant-la de

la seva llibertat, amb infracció de les normes internacionals sobre la detenció.

S'ha d'imposar la pena en la seva meitat inferior quan la detenció duri menys

de 15 dies. Amb pena de quatre a vuit anys de presó si cometen tortura greu sobre

persones que tinguin sota la seva custòdia o control i amb la de dos a sis anys

de presó si és menys greu. Als efectes d'aquest article s'entén per tortura la

submissió de la persona a sofriments físics o psíquics. La pena per la tortura

s'ha d'imposar sense perjudici de les que corresponguin pels atemptats contra

altres drets de la víctima. Amb pena de presó de quatre a vuit anys si cometen alguna de les conductes

relatives a l'afavoriment de la prostitució i amb presó de sis a vuit anys en els

supòsits de proxenetisme. S'ha d'imposar la pena de sis a vuit anys de presó

als qui traslladin persones d'un lloc a un altre, amb el propòsit de la seva

explotació sexual, emprant violència, intimidació o engany, o abusant d'una

situació de superioritat o de necessitat o de la vulnerabilitat de la víctima. Quan

els fets es cometen sobre menors d'edat o incapaços el tribunal pot imposar la

pena prevista augmentada en la meitat del seu límit superior. Amb pena de presó de quatre a vuit anys si sotmeten alguna persona a

esclavatge o l'hi mantenen. La pena s'ha d'aplicar sense perjudici de les que

corresponguin pels atemptats concrets comesos contra els drets de les

persones. 2. La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.

política, o es cometen a gran escala, s'han d'aplicar les penes respectives en la

seva meitat superior.

seu abast per evitar la comissió, per persones sotmeses al seu comandament o

control efectiu, d'algun dels delictes compresos en aquest capítol, ha de ser

castigat amb la mateixa pena que els autors. Si la conducta anterior es realitza per imprudència greu s'han d'aplicar les

reduccions de pena previstes a l'article 53. L'autoritat, o qui actuï efectivament com a tal, que no adopti les mesures al seu

abast perquè siguin perseguits els delictes compresos en aquest capítol,

comesos per persones sotmeses al seu comandament o control efectiu, ha de

ser castigat amb les mateixes penes que els autors amb les reduccions

previstes a l'article 53.

competència, no adopti les mesures al seu abast per evitar la comissió pels

seus subordinats d'algun dels delictes compresos en aquest capítol, ha de ser

castigat amb la mateixa pena que els autors. El superior no comprès en l'article anterior que no adopti les mesures al seu

abast perquè siguin perseguits els delictes compresos en aquest capítol

comesos pels seus subordinats, ha de ser castigat amb la pena dels autors,

amb la reducció prevista a l'article 53.

articles anteriors i mancant a l'obligació del seu càrrec, deixi de promoure la

persecució d'algun dels delictes d'aquest capítol del qual tingui notícia, ha de

ser castigat amb la pena d'inhabilitació per a càrrec públic de dos a sis anys.

resulta aplicable als qui compleixin ordres de cometre o participar en els fets

inclosos en el present capítol. Capítol quart. Crims de guerra i d'agressió

la pena que correspongui pels resultats produïts, el qui, en ocasió de conflicte

armat: a) Utilitzi mitjans de combat: prohibits destinats a causar sofriments innecessaris o mals superflus que puguin causar danys perdurables i greus en el medi ambient, de manera

que es posi en perill la vida o la salut de les persones. b) Realitzi atacs indiscriminats o excessius o sotmeti la població civil a atacs,

represàlies o actes o amenaces de violència, amb la finalitat principal d'aterrir- la. c) Ordeni no donar quarter.

integritat de qualsevol persona protegida, la sotmeti a tortura o a tractes

degradants, inclosos els experiments biològics, li causi grans sofriments o la

faci objecte d'un acte mèdic no indicat per al seu estat de salut, ni adequat a les

normes mèdiques reconegudes generalment que el responsable de l'actuació

aplicaria en circumstàncies anàlogues als seus propis nacionals no privats de

llibertat, ha de ser castigat amb pena de presó de cinc a deu anys, sense

perjudici de la pena que correspongui pels resultats lesius produïts. 2. Amb la mateixa pena ha de ser castigat el qui deporti, traslladi de manera

forçosa, prengui com a ostatge, detingui o confini il·legalment qualsevol

persona protegida o la utilitzi per posar certs punts, zones o forces militars a

recer dels atacs de la part adversa i el qui realitzi o mantingui, respecte de

qualsevol persona protegida, pràctiques de segregació racial i altres pràctiques

inhumanes o degradants basades en altres distincions de caràcter

desfavorable, que comportin una ofensa contra la dignitat personal.

pena que correspongui pels resultats produïts, el qui, en ocasió de conflicte

armat: Destrueixi o danyi de manera innecessària, amb violació de les normes de dret

internacional aplicables als conflictes armats, un vaixell o una aeronau no

militars d'una part adversa o neutral, sense donar temps o sense adoptar les

mesures necessàries per garantir la seguretat de les persones i la conservació

de la documentació. Obligui un presoner de guerra o un civil a servir a les forces armades de la part

adversa o el privi del dret a ser jutjat de manera regular i imparcial. Traslladi i assenti, directament o indirectament, en territori ocupat contingents

de població de la part ocupant a fi que hi resideixin de manera permanent. Impedeixi o demori de manera injustificada l'alliberament o la repatriació de

presoners de guerra o de persones civils.

pena que correspongui pels resultats produïts, el qui, en ocasió de conflicte

armat: Violi la protecció deguda a instal·lacions, hospitals, material, unitats i mitjans de

transport sanitari, camps de presoners, zones i localitats sanitàries i de

seguretat, zones neutralitzades, llocs d'internament de població civil, localitats

no defensades i zones desmilitaritzades, donades a conèixer pels signes

distintius apropiats. Exerceixi violència sobre personal sanitari o religiós o que integri la missió

mèdica, o de les societats de socors o contra personal habilitat per usar els

signes distintius dels convenis de Ginebra, d'acord amb el dret internacional. Maltracti, injuriï greument, privi de l'aliment indispensable o de l'assistència

mèdica necessària qualsevol persona protegida, ometi o demori informar-la

injustificadament de la seva situació, imposi càstigs col·lectius per actes

individuals o violi les prescripcions sobre allotjament de dones i famílies o sobre

protecció especial de dones i infants establertes en els tractats internacionals

dels quals Andorra sigui part. Usi indegudament o de manera que pugui induir a error els signes distintius de

la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja o altres signes protectors o distintius,

emblemes o senyals establerts i reconeguts en els tractats internacionals dels

quals Andorra és part. Utilitzi indegudament o de manera que pugui induir a error bandera, uniforme,

insígnia o emblema distintiu d'estats neutrals, de les Nacions Unides o d'altres

estats que no siguin part en el conflicte o de parts adverses, durant els atacs o

per cobrir, afavorir, protegir o obstaculitzar operacions militars, llevat dels casos

exceptuats expressament segons els tractats internacionals dels quals Andorra

sigui part. Utilitzi indegudament o de manera que pugui induir a error bandera de

parlament o de rendició, atempti contra la inviolabilitat o retingui indegudament

un parlamentari o qualsevol de les persones que l'acompanyin, personal de la

potència protectora o qui el substitueixi o un membre d'una comissió

internacional d'enquesta. Sostregui els efectes d'un cadàver, ferit, malalt, nàufrag, presoner de guerra o

persona civil internada.

conflicte armat, realitzi alguna de les accions següents: Ataqui o efectuï represàlies o actes d'hostilitat contra béns culturals o llocs de

culte, clarament reconeguts, que constitueixen el patrimoni cultural o espiritual

dels pobles, i als quals hom hagi conferit protecció en virtut d'acords especials,

o béns culturals sota protecció reforçada, causant extenses destruccions,

sempre que els béns no estiguin situats en la proximitat immediata d'objectius

militars o no siguin utilitzats per donar suport a l'esforç militar de l'adversari. Ataqui o efectuï represàlies o actes d'hostilitat contra béns de caràcter civil de

la part adversa, causant-ne la destrucció, sempre que això no ofereixi, en les

circumstàncies del cas, un avantatge militar definit o que els béns no

contribueixin de manera eficaç a l'acció militar de l'adversari. Ataqui, destrueixi, sostregui o inutilitzi els béns indispensables per a la

supervivència de la població civil, tret que la part adversa utilitzi els béns per

donar suport directament a una acció militar o exclusivament com a mitjà de

subsistència per als membres de les seves forces armades. Ataqui o efectuï represàlies contra les obres o les instal·lacions que continguin

forces perilloses, quan els atacs puguin produir l'alliberament de les forces i

causar pèrdues importants en la població civil, llevat que les obres o

instal·lacions s'utilitzin per donar suport a les operacions militars de manera

regular, important i directa i que els atacs siguin l'únic mitjà factible de posar fi

al suport. Destrueixi, danyi o sostregui, sense necessitat militar, coses alienes, obligui

algú altre a lliurar-les o realitzi altres actes de pillatge.

política o es cometen a gran escala, s'han d'aplicar les penes respectives en la

seva meitat superior.

abast per evitar la comissió, per les forces sotmeses al seu comandament o

control efectiu, d'algun dels delictes compresos en aquest capítol, ha de ser

castigat amb la mateixa pena que els autors. Si la conducta anterior es realitza per imprudència greu s'ha d'aplicar la

reducció de pena prevista a l'article 53. L'autoritat, o qui actuï efectivament com a tal, que no adopti les mesures al seu

abast perquè siguin perseguits els delictes compresos en aquest capítol,

comesos per persones sotmeses al seu comandament o control efectiu, ha de

ser castigat amb la pena de l'autor amb la reducció prevista a l'article 53.

competència, no adopti les mesures al seu abast per evitar la comissió pels

seus subordinats d'algun dels delictes compresos en aquest capítol, ha de ser

castigat amb la mateixa pena que els autors. El superior no comprès en l'article anterior que no adopti les mesures al seu

abast perquè siguin perseguits els delictes compresos en aquest capítol

comesos pels seus subordinats, ha de ser castigat amb la pena prevista per a

l'autor reduïda d'acord amb el que disposa l'article 53.

articles anteriors d'aquest capítol i mancant a l'obligació del seu càrrec, deixi de

promoure la persecució d'algun dels delictes d'aquest capítol del qual tingui

notícia, ha de ser castigat amb la pena d'inhabilitació per a càrrec públic de dos

a sis anys.

malalts o nàufrags, el personal sanitari o religiós, els presoners de guerra, els

parlamentaris i personal acompanyant, la població civil i qualsevol altra persona

que tingui reconeguda aquesta condició pel dret internacional i pels tractats

internacionals dels quals Andorra sigui part. Llibre tercer. Contravencions penals Títol I. Contravencions penals contra les persones

ha de ser castigat amb pena de multa fins a 3.000 euros. Quan la lesió es produeixi utilitzant un vehicle automòbil o una arma de foc,

s'ha d'imposar a més, respectivament, la pena de privació del permís de

conduir o la de privació del permís d'arma fins a tres mesos.

la seva autoestima o la seva reputació, ha de ser castigat amb pena d'arrest.

allotjament degradants, ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa fins a

3.000 euros. Títol II. Contravencions penals contra el patrimoni

pena d'arrest o multa fins al doble del valor de la cosa furtada. 2. El qui, sense ànim d'apropiar-se'l, sostreu un vehicle automòbil aliè d'un valor

no superior a 2.000 euros ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa fins a

600 euros. 3. El qui comet furt impropi d'una cosa de valor no superior a 600 euros, ha de

ser castigat amb pena de multa fins al doble del valor de la cosa. 4. La temptativa és punible.

a 600 euros ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa fins al doble del

perjudici patrimonial ocasionat. 2. De la mateixa manera ha de ser castigat el qui comet estafa informàtica per

valor no superior a 600 euros. 3. El qui comet defraudació en l'ús de fluids o de sistemes de telecomunicació

per valor no superior a 600 euros, ha de ser castigat amb pena de multa fins al

doble del perjudici causat. 4. El qui cometi apropiació indeguda o administració deslleial per valor no

superior a 600 euros ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa de fins el

doble del valor de la cosa o del perjudici ocasionat. Si es tracta d'apropiació de

cosa perduda per valor no superior a 600 euros, la pena ha de ser de multa del

tant al doble del valor de la cosa apropiada. 5. La temptativa és punible.

de contravenció penal contra la propietat, adquireixi o transmeti a un tercer els

seus efectes, ha de ser castigat amb pena de multa fins al doble del valor de

l'efecte.

amb pena de treball en benefici de la comunitat fins a un mes o multa fins al

doble del dany causat. Si es tracta de danys a béns d'interès especial dels previstos en l'article 309 els

fets s'han de considerar en tot cas com a delicte. 2. El qui sense autorització faci inscripcions, pintades o fixi cartells o altres

objectes a edificis o al mobiliari urbà, ha de ser castigat amb pena de multa

equivalent a l'import de la reparació o de treballs en benefici de la comunitat. 3. La temptativa és punible.

intimidació o força en les coses en altres béns immobles que els descrits en els

dits articles, han de ser castigades amb pena d'arrest o multa fins a 600 euros. 2. L'alteració o la destrucció de fites o marques de delimitació de la propietat ha

de ser castigada amb pena d'arrest o multa fins a 600 euros. 3. La temptativa és punible.

raó de parentiu prevista en l'article 227. Títol III. Contravencions penals contra els interessos generals

elements que hagin servit per qualificar un espai natural protegit, ha de ser

castigat amb pena d'arrest o multa fins a 1.500 euros. La temptativa és punible.

flora amenaçada o protegida ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa fins

a 1.500 euros. La temptativa és punible.

299 o 300 ha de ser castigat amb pena de multa fins a 6.000 euros.

cultural o de significació especial per al desenvolupament científic o tecnològic,

ha de ser castigat amb pena de multa fins a 6.000 euros.

recerca històrica o científica ha de ser castigat amb pena de multa fins a 6.000

euros.

ometi declarar totalment o parcial el salari dels treballadors respecte dels quals

hi hagi obligació legal de cotitzar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social,

amb la finalitat d'eludir el pagament de les cotitzacions, ha de ser castigat amb

pena d'arrest o multa fins al doble de l'import defraudat si l'import defraudat en

els dotze mesos anteriors supera els 10.000 euros. El consentiment del treballador és irrellevant. Queda exempt de responsabilitat el qui regularitzi la seva situació abans de

conèixer que el procediment judicial es dirigeix contra ell.

mercaderia sensible en la Llei de control de les mercaderies sensibles, del 4 de

març de 1999, per un valor igual o superior a 6.000 euros, ha de ser castigat

amb pena d'arrest i multa fins al doble del valor de la mercaderia. 2. De la mateixa manera ha de ser castigat el qui sigui controlat dins de la

franja duanera, definida a la Llei contra el frau en matèria duanera, del 4 de

març de 1999, sense l'autorització corresponent detenint o circulant amb la

mercaderia sensible esmentada al punt 1 per un valor igual o superior a 6.000

euros.

droga de toxicitat similar per al consum propi han de ser castigats amb pena de

treballs en benefici de la comunitat o multa fins a 600 euros.

públic ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa fins a 600 euros. Als

efectes del present apartat, s'assimilen a local públic els llocs públics amb

concurrència de persones. 2. El consum conjunt per dos o més persones de cannabis o droga de toxicitat

similar ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa fins a 600 euros.

manera que puguin provocar contagi de malalties o altres danys a les

persones, ha de ser castigat amb pena de treballs en benefici de la comunitat i

multa fins a 600 euros.

fins a 600 euros. Si el fet es realitza en un espectacle públic, la pena a imposar

ha de ser de multa fins a 3.000 euros.

públic o en condicions de poder causar algun mal a les persones, ha de ser

castigat amb pena de multa fins a 1.200 euros.

consentiment d'aquestes, ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa fins a

1.500 euros. La temptativa és punible.

l'ordre públic, fora dels supòsits previstos com a delicte, ha de ser castigat amb

la pena de treballs en benefici de la comunitat, arrest o multa fins a 1.500

euros. La temptativa és punible.

capítol I del títol IV o al capítol I del títol VII, del llibre segon d'aquest Codi, ha

de ser castigat amb pena de multa fins a 3.000 euros. No és punible l'omissió de denúncia quan aquesta perjudiqui l'omitent, el seu

cònjuge o persona unida a ell per situació de fet equivalent, o els seus

ascendents, descendents o germans per naturalesa o adopció.

falsament l'existència d'artefactes explosius, o d'altres situacions que puguin

comportar un perill greu, ha de ser castigat amb pena d'arrest o multa fins a

3.000 euros, atesa l'alarma o l'alteració de l'ordre efectivament produïda.

els funcionaris públics quan estiguin exercint legítimament funcions pròpies del

seu càrrec, ha de ser castigat amb pena de multa fins a 1.500 euros.

requerit per autoritat o funcionari per prestar la seva col·laboració i, sense justa

causa, s'hi refusi, ha de ser castigat amb pena de multa fins a 3.000 euros,

sempre que el fet no sigui constitutiu de delicte. 2. El qui havent estat citat en forma legal deixi de comparèixer sense causa

justa davant un tribunal en un procés, ocasionant perjudici a una de les parts o

al desenvolupament de la causa, ha de ser castigat amb la mateixa pena.