Llei 10/2005, del 21 de febrer, qualificada de modificació del Codi de procediment penal.

La promulgació del nou Codi penal obliga a derogar o a modificar certes

normes del Codi de procediment penal, que ja havia estat modificat globalment

mitjançant la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del

10 de desembre de 1998, i parcialment per la Llei de cooperació penal

internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la

delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000, per adequar-lo a la

nova normativa substantiva. Certs articles, especialment els que feien

referència a les figures de la suspensió i la substitució de les penes, han hagut

de ser derogats, en tractar el nou Codi penal aquestes figures punitives, i en

d'altres, també relatius a les mateixes figures, però de contingut processal,

s'han hagut de realitzar les modificacions oportunes.

Aprofitant l'oportunitat, s'han esmenat altres articles que presentaven petits

defectes que s'havien fet palesos en el decurs de la seva aplicació i que

entorpien el procediment penal innecessàriament o creaven disfuncions en la

pràctica judicial. La inclusió de les dites modificacions, que no tenien un lligam

directe amb la nova normativa material, i la mateixa extensió de les

modificacions realitzades excloïa la possibilitat de procedir a les modificacions

preteses mitjançant una

cregut oportú promulgar de manera separada la present Llei qualificada de

modificació del Codi de procediment penal.

Queden derogats els articles 215, 216, 217, 220, 222 i 223 del Codi de

procediment penal vigent.

La facultat d'administrar justícia en matèria criminal, jutjant i fent executar allò

que hagi estat jutjat, correspon exclusivament al Tribunal Superior de Justícia

d'Andorra, al Tribunal de Corts, al seu president, al Tribunal de Batlles i als

batlles, sense perjudici de la competència que correspongui a altres òrgans

internacionals en mèrits dels tractats corresponents establerts d'acord amb el

que disposa l'article 65 de la Constitució."

1. Els batlles i els magistrats han d'abstenir-se, i en cas de no fer-ho poden ser

recusats, en els supòsits següents: matrimoni o situació de fet equivalent, o

parentiu fins al quart grau amb qualsevol de les parts, el seu advocat o el

representant del Ministeri Fiscal; ser o haver estat tutor, advocat o procurador

de qualsevol de les parts; estar o haver estat denunciat, acusat o demandat per

qualsevol de les parts, llevat que la denúncia, acusació o demanda no hagi

estat admesa o hagi estat rebutjada per manca manifesta de fonamentació;

tenir o haver tingut qualsevol relació jurídica, mercantil o econòmica amb

qualsevol de les parts o els seus advocats; tenir plet civil pendent amb

qualsevol de les parts o el seu advocat; tenir amistat o enemistat manifesta

amb qualsevol de les parts o els seus advocats; tenir interès directe en l'objecte

del plet; ser el superior jeràrquic d'una de les parts en litigi.

2. No poden fer sala conjuntament aquells batlles o magistrats que estiguin

units per vincle matrimonial o situació de fet equivalent, ni aquells que tinguin

entre ells parentiu fins al segon grau de consanguinitat o d'afinitat.

3. Poden recusar el Ministeri Fiscal, el processat, l'actor civil o l'acusador

particular, el responsable civil subsidiari o llurs advocats.

4. El president dels batlles i els dels tribunals respectius han de ser informats

pel batlle o magistrat que hagi decidit abstenir-se de les seves motivacions i

decidirà sobre la procedència de la seva admissió. Quan el president dels

batlles s'abstingui ho ha de notificar al batlle més antic i al més jove en el

càrrec, adscrits a la secció afectada, els quals han de decidir sobre la

procedència de la seva admissió. Quan el president del tribunal s'abstingui ho

ha de notificar als altres magistrats, els quals han de decidir sobre la

procedència de la seva admissió.

5. El Tribunal Superior resol sobre les recusacions dels membres del Tribunal

de Corts, i aquest, sobre les dels batlles. Si la recusació s'adreça a un membre

del Tribunal Superior, l'ha de resoldre una secció de tres membres de la qual

no pot formar part el recusat.

6. Per mentre se substanciï la recusació, el magistrat recusat s'ha d'abstenir

d'entendre la causa. Quan es tracti d'un batlle, el substitueix en la instrucció el

batlle següent en el torn."

L'acció penal per delicte o contravenció penal és pública. El Ministeri Fiscal

l'exerceix en tots els casos en els quals la llei no requereix la instància de la

part agreujada o ofesa.

No són part en el procediment els denunciants o els perjudicats que no s'hagin

constituït formalment en acusació particular o privada, o en actor civil.

L'exercici de l'acció penal pels perjudicats o els ofesos per la infracció

perseguible d'ofici o perseguible prèvia denúncia, comporta obligatòriament la

presentació de la querella corresponent, en la forma prevista a l'article 39, la

constitució en acusació particular, la designació d'advocat i de domicili al

Principat i, posteriorment, la petició de pena concreta contra l'autor i els altres

partícips de la infracció en el moment de la qualificació jurídica de la causa.

La constitució en acusació particular pot produir-se en qualsevol moment de la

instrucció de la causa fins que no s'hagi dictat aute de conclusió del sumari.

Les associacions i les corporacions legalment constituïdes poden exercir les

accions penals i civils per a la defensa dels interessos col·lectius que

representen. Aquestes persones jurídiques actuen per mitjà del seu

representant legal."

1. L'acció penal derivada dels delictes o contravencions penals a què fan

referència els articles 158, 168, 179.2, 193, 232 i 514 del Codi penal, requereix

la prèvia denúncia o querella de la persona ofesa, del seu representant legal o

del Ministeri Fiscal, en els supòsits allí establerts, que haurà de ponderar els

interessos concurrents. L'exercici de l'acció penal pels perjudicats comporta els

mateixos requisits que per als delictes perseguibles d'ofici a què fa referència

l'article 14 anterior.

En aquests delictes, de caràcter semipúblic, el perdó de l'ofès no extingeix

l'acció ni la responsabilitat penal.

2. L'acció penal derivada dels delictes a què fan referència els articles 179.1,

242, 479, i 487 del Codi penal, així com les contravencions penals de danys en

accident de circulació a què fa referència l'article 485 del Codi penal, requereix

la interposició prèvia de querella del perjudicat o del seu representant legal.

En aquests delictes, de caràcter privat, l'exercici de l'acció penal s'efectua com

a acusació privada, en la forma i en les condicions de l'article 14, i la renúncia a

l'acció penal feta en qualsevol estat del procediment comporta l'extinció i l'arxiu

de la causa."

L'acció penal s'extingeix per l'amnistia, la prescripció i la mort de l'inculpat, però

subsisteix la civil contra l'infractor o els seus hereus i drethavents, que solament

pot exercir-se davant la jurisdicció civil.

L'indult no comporta l'extinció de l'acció penal, però s'ha de tenir en compte en

el moment de l'execució de la pena. Llevat que el decret d'indult prescrigui el

contrari, quan a un fet delictiu li sigui aplicable més d'un indult, s'apliquen tots

de forma acumulada."

1. L'atestat ha de contenir:

   • a) El lloc, l'hora, el dia, el mes i l'any en què s'inicia.
   • b) El nom, la professió, l'estat civil i el domicili de cada una de les persones que

hi han intervingut.

• c) Les declaracions, els informes i els resultats de qualsevol diligència i

dictamen abreujats, tendents a obtenir no solament el coneixement complet del

fet reputat criminal i de totes les circumstàncies, tant adverses com favorables,

que contribuiran a la qualificació exacta del delicte, sinó també la referència de

qualsevol presumpció, indici o sospita pels quals puguin arribar-se a descobrir

els autors i els còmplices.

• d) La signatura de tots els qui han intervingut en les diligències, o la menció del

motiu pel qual no signen.

• e) La determinació dels agents de policia que hi han intervingut i de les

diligències practicades per cada un d'ells així com la llista completa de totes les

armes, els instruments, els vehicles, els telèfons mòbils, els objectes, els

documents i altres béns intervinguts amb indicació del lloc on es troben, quan

no puguin ser units a l'expedient d'acord amb el que disposa el punt 2 de

l'article 26. Igualment s'ha de precisar el lloc i la persona del dipositari en el cas

de vehicles accidentats.

2. Els atestats i les manifestacions que efectuen els agents de policia a

conseqüència de les indagacions que han practicat es consideren denúncies a

efectes legals. En qualsevol cas, en l'atestat no s'ha de fer menció de la

qualificació jurídica dels fets continguts."

Per reunir les proves necessàries, els agents del Servei de Policia, sempre que

sigui necessari, han de:

1. Traslladar-se al lloc de la infracció; procedir a tota constatació material,

realitzant, quan escaigui, el reportatge fotogràfic o audiovisual corresponent;

fer-se assistir per persones amb competència especial, requerides a aquest

efecte; prendre declaració a tota persona susceptible d'aportar indicacions;

procedir a les perquisicions necessàries amb el consentiment previ i signat de

la persona que ocupi el lloc i sempre amb l'obligació de notificar-li prèviament el

dret que té de negar-s'hi.

En cas de negativa o absència de la persona interessada, la policia necessita

següents del present Codi.

autorització escrita del batlle.

3. Entrar en un domicili o un altre lloc i registrar-lo quan un delinqüent

L'autorització del batlle ha de concretar els domicilis o les dependències on

immediatament perseguit s'hi amagui o s'hi refugiï, o bé sigui sorprès in fraganti

s'efectuaran els escorcolls i raonar la conveniència de l'escorcoll a practicar.

en la comissió d'un delicte. Si es procedeix a una perquisició s'han de complir

L'autorització es presenta a qualsevol persona que ocupi el lloc o les

les formalitats previstes als punts 1 i 2 anteriors.

dependències. En cas d'absència de l'ocupant l'escorcoll s'ha de practicar en

4. Intervenir les comunicacions telefòniques, telegràfiques, postals o altres,

presència d'un secretari judicial que n'aixequi acta amb la llista de tots i cada un

amb autorització judicial prèvia, en les condicions previstes a l'apartat segon de

dels documents i béns intervinguts. Excepcionalment i per raons d'urgència,

l'article 87.

l'escorcoll es pot practicar sense la presència del secretari judicial, amb

5. Procedir als enregistraments tècnics audiovisuals oportuns."

l'autorització verbal prèvia del batlle, que haurà de raonar l'autorització amb

posterioritat.

2. Retenir totes les peces i els objectes que es refereixin a la infracció, en

particular les armes i els instruments que han servit o eren destinats a

perpetrar-la, i també tot allò que sembli haver estat producte de la infracció o en

pugui constituir un indici. Els objectes intervinguts han de ser precintats i s'han

d'adjuntar a les diligències practicades, juntament amb l'inventari complet.

Quan pel seu volum o altres característiques els béns requisats no puguin ser

adjuntats a l'expedient, se n'ha de fer la llista corresponent indicant el lloc on es

troba cadascun i la persona que se'n fa càrrec, i els béns han de quedar a

disposició judicial. El precinte de tots els béns intervinguts pot ser aixecat

únicament pel batlle o el tribunal. Als béns que no tinguin interès per a la causa

se'ls ha de donar, al més aviat possible, el destí a què fa referència l'article 79.

Fins i tot en el cas que la policia no hagi tingut temps material d'examinar tots

els objectes retinguts, aquests objectes han de ser lliurats al batlle, llevat que,

mitjançant l'aute raonat corresponent, el batlle autoritzi la policia a examinar-los

per un termini màxim de deu dies, sense perjudici que posteriorment s'acordi la

pràctica d'una prova pericial d'acord amb el que disposen els articles 80 i

La persona contra la qual no existeix cap indici que deixi suposar que ha comès

o hagi intentat cometre una infracció penal només ha de romandre a les

dependències policials o judicials el temps necessari per declarar en qualitat de

testimoni.

Si de la declaració en resulten indicis de participació delictiva del testimoni en el

delicte investigat o en un altre, s'ha d'aturar immediatament la declaració i

procedir de la forma prevista a l'article 24 i següents del present Codi."

Acabada l'enquesta preliminar, la totalitat de les diligències practicades han de

ser trameses immediatament al batlle instructor. La tramesa de l'expedient i

dels objectes personals de l'interessat no pot superar els terminis establerts a

l'article 28 quan afectin una persona detinguda o s'hagi procedit a la retenció

del seu permís de conducció, d'armes o una altra documentació personal."

L'acció penal únicament pot exercir-se mitjançant querella, de conformitat amb

les normes següents:

1. En l'escrit d'interposició s'han d'expressar les mencions d'identitat del

querellant i les del querellat de les quals es tingui coneixement, l'exposició

detallada dels fets amb la seva qualificació jurídica i de les diligències que se

sol·licitin, i les pretensions sobre la situació processal i els béns del querellat.

2. En el supòsit d'infraccions de calúmnia, injúria i difamació s'ha d'intentar

prèviament la conciliació judicial, i quan hagin estat proferides en un judici, és

necessari obtenir prèviament l'autorització del batlle o el tribunal corresponent.

3. La querella ha d'estar signada pel querellant o el seu procurador o

representant, i el seu advocat. En tot cas el batlle ha de rebre amb posterioritat

la declaració del querellant, si és una persona física, o del representant legal de

l'entitat, si és una persona jurídica, mitjançant la comissió rogatòria

corresponent o qualsevol altre mitjà al seu abast.

Presentada la querella, el batlle l'admet o la rebutja segons que els fets puguin

ser o no constitutius de delicte i, en el primer cas, mana la pràctica de les

diligències oportunes i exigeix, si ho creu convenient, la prestació de fiança en

la quantia i la classe que es considerin necessàries."

Quan sigui manifest que els fets són clarament constitutius de delicte o

contravenció penal, o que no ho són, no és procedent incoar diligències

prèvies. En aquest darrer supòsit s'ha de procedir a arxivar les actuacions com

a diligències indeterminades."

Abans de la primera declaració de l'encausat, el batlle l'ha d'informar davant

d'advocat dels drets que té; a més, l'encausat ha de signar conforme li ho han

notificat i ha de mencionar o ratificar la designació d'advocat. Si l'encausat no

n'ha designat, actua sempre l'advocat de guàrdia.

Seguidament l'advocat de l'encausat, ja sigui el lletrat de guàrdia o aquell que

hagi designat, pot entrevistar-se amb l'encausat i, simultàniament, tenir accés a

les actuacions practicades, llevat que se'n decreti el secret sumarial, de totes o

d'una part.

Posteriorment, es pren declaració a l'encausat."

Si la perquisició s'efectua al domicili de l'inculpat, pot practicar-se a qualsevol

hora del dia o de la nit, i en presència seva, si s'hi troba.

Si s'efectua al domicili de qualsevol altre ciutadà, i excepte que el batlle ho

cregui imprescindible, solament pot realitzar-se de les 6 hores a les 21 hores.

L'interessat té dret a assistir-hi si es troba al domicili.

En cas d'absència de la persona interessada o de l'inculpat, o d'una persona

designada per un d'ells, ha de ser-hi present el secretari judicial, que n'ha

d'aixecar l'acta corresponent."

El batlle pot decretar, en l'aute de processament o mitjançant aute posterior,

raonant els motius d'aquesta mesura excepcional endemés d'aquells que

consisteixin en la imputació del delicte al processat, la presó provisional o

l'arrest provisional, en qualsevol de les seves tres modalitats, del processat per

un delicte:

1. Quan la llibertat del processat presenti un perill per a la seguretat pública, o

bé el fet hagi causat alarma social.

2. Si existeixen motius, tenint en compte les circumstàncies dels fets i la

gravetat del delicte i la pena assignada, per creure que el delinqüent intentarà

sostreure's a l'acció de la justícia.

3. Si el delicte ha causat un perjudici a un tercer i no ha estat presentada una

caució o una fiança suficient.

4. Si la detenció és necessària per a la protecció del processat o per prevenir la

reiteració del delicte.

5. Si l'inculpat no compleix l'ordre de compareixença dictada pel tribunal o el

batlle.

6. Si el manteniment en llibertat pot perjudicar el desenvolupament normal de la

instrucció.

El batlle pot fer controlar en tot moment, mitjançant el Servei de Policia, la

presència del processat al lloc assignat en cas d'arrest.

Les mesures de control monitoritzat mitjançant sistemes de vigilància

electrònica no poden adoptar-se sense el consentiment previ de l'interessat, i

les despeses telefòniques o d'una altra mena generades van a càrrec del

processat, llevat del cas que no disposi de recursos econòmics suficients."

Contra la resolució del batlle que acorda o denega la presó, l'arrest o la llibertat

provisionals, o qualsevol mesura d'assegurament de la responsabilitat civil, pot

interposar-se recurs d'apel·lació en la forma prevista a l'article 194 del present

Codi.

El batlle ha d'advertir el processat i el responsable civil del dret que els atorga

el present article."

El termini de presó provisional o d'arrest provisional amb o sense control

monitoritzat no pot excedir quatre mesos.

No obstant això, el batlle o el tribunal competent poden, per resolució raonada,

prorrogar aquest termini pel mateix temps, transcorregut el qual s'ha d'acordar

preceptivament la llibertat provisional si es tracta de delictes menors. En cas de

delictes majors, i únicament pel que fa a la situació de presó provisional, les

pròrrogues són de quatre mesos i no poden excedir de dues. Excepcionalment

hi cap una tercera pròrroga en el cas de causes seguides per delictes de tràfic

de drogues, de segrest, de tràfic d'infants, de tràfic il·legal d'armes, de

proxenetisme, de terrorisme o de blanqueig de diners o de valors provinents

dels dits delictes, així com d'associació per atemptar contra el Principat o l'ordre

constitucional.

En tot cas, el termini de presó provisional no pot excedir la meitat de la pena

assenyalada al Codi penal pel o pels delictes pels quals s'ha processat, tenint

en compte el sistema d'acumulació de penes, i el termini d'arrest no pot excedir

vuit mesos.

Si es produeix apel·lació, el termini de presó preventiva no pot excedir divuit

mesos a partir de la notificació de la sentència i, en tot cas, s'ha d'acordar

preceptivament la llibertat provisional quan el termini de presó provisional arribi

al de la pena imposada pel tribunal de primera instància.

Si després de la comissió del delicte, trobant-se l'encausat en situació de presó

o d'arrest provisionals, sobrevé la seva demència, el batlle o el tribunal han de

disposar el seu ingrés en un establiment adequat, del qual ha de sortir, quan

s'obtingui l'alta mèdica i havent-ne informat prèviament l'autoritat judicial, per

continuar en la mateixa situació processal anterior. L'internament suspèn els

terminis establerts per a la presó i l'arrest provisionals, sense perjudici que

pugui ser tingut en compte posteriorment per a l'abonament de la pena de

presó o d'arrest. Contra la decisió d'internament adoptada pel batlle instructor o

el tribunal es pot interposar recurs, d'acord amb el que disposen

respectivament els articles 194, 195 i següents del present Codi."

1. El batlle pot condicionar l'efectivitat de la llibertat provisional a la prestació

prèvia d'una fiança o a satisfer, excepcionalment, en el termini màxim de 24

hores, i ha de determinar la naturalesa i la quantitat que s'hagi de prestar, atesa

la naturalesa del delicte, el quantum del perjudici ocasionat, la solvència i els

antecedents del processat, l'interès eventual d'aquest a sostreure's a l'acció de

la justícia i la repercussió social del fet.

El batlle pot en tot moment, si ha variat la seva apreciació anterior del fet o de

les circumstàncies, modificar l'import de la fiança o deixar sense efecte la

llibertat provisional i acordar novament la presó o una altra mesura restrictiva

de drets.

disposi de recursos econòmics suficients."

2. El batlle també pot condicionar l'efectivitat de la llibertat provisional al

compliment d'una o més de les obligacions següents:

• a) Justificar l'exercici d'un treball regular.
• b) Presentar-se en terminis prefixats a la Batllia o a l'organisme que el batlle

determini.

• c) Abstenir-se de conduir vehicles automòbils, amb entrega del permís de

conduir. En el cas que durant la instrucció de la causa es permeti a l'interessat

conduir per treballar, cada dia ha de ser comptat com a mig dia de pena de

retirada del permís.

• d) Abstenir-se d'assistir a llocs públics determinats o d'atansar-se o entrar en

contacte amb una o més persones, o de circular o romandre en una vila o en

un radi prop del domicili o el lloc de treball de la víctima o terceres persones.

• e) Romandre al domicili durant els horaris establerts pel batlle, amb o sense

control monitoritzat.

• f) Romandre al Principat amb entrega, si escau, de la documentació d'identitat i

el passaport, amb o sense control monitoritzat.

• g) Sotmetre's a certes mesures mèdiques d'examen, tractament o cura, fins i tot

en règim d'hospitalització.

• h) Abstenir-se de lliurar xecs, amb entrega dels talonaris, si escau.

  • i) Justificar el compliment de càrregues familiars imposades legalment.

• j) Abstenir-se de fer ús de cap arma, amb entrega del permís d'armes i

d'aquestes armes, si escau.

En cas d'incompliment el batlle pot ordenar la presó o l'arrest immediatament.

Les mesures de control monitoritzat no poden adoptar-se sense el

consentiment previ de la persona interessada, i les despeses telefòniques o

d'una altra mena generades van a càrrec del processat, llevat del cas que no

Realitzades les proves sol·licitades, o desestimades per resolució raonada, el

batlle dicta aute de conclusió del sumari, que es notifica a l'acusador particular

o privat, a l'actor civil, al processat i a les persones declarades responsables

civils. Així mateix, es notifica al Ministeri Fiscal i es trameten els autes al

tribunal competent."

"Secció setzena. Entrega vigilada d'objectes delictius i agent encobert

Rebuts els autes, el tribunal els posa de manifest immediatament a la

Secretaria del tribunal, al fiscal, a l'actor civil, al querellant, al defensor o als

defensors i als tercers responsables, dins un termini conjunt de 15 dies, per tal

que puguin proposar:

• a) La pràctica de noves diligències sumarials.
• b) La pràctica d'aquelles proves que no es puguin practicar en el moment de la

vista.

• c) El sobreseïment de la causa.
• d) Qualsevol altre pronunciament convenient al seu dret.
• e) L'obertura del judici oral. Quan el fiscal sol·liciti l'obertura del judici oral, en el

mateix escrit ha de formular la qualificació provisional dels fets i ha de proposar

les proves de les quals intenti valer-se."

El sobreseïment definitiu és irrevocable i deixa fermament tancat el judici.

El sobreseïment provisional deixa el sumari obert fins a l'aparició de noves

dades o comprovants, llevat del cas de prescripció.

En cas de sobreseïment provisional o d'extinció de l'acció penal per raó de la

mort de l'imputat, sempre que en aquests casos quedi comprovat el fet criminal,

els diners o valors que provinguin de delicte major o de delicte menor i els béns

adquirits amb aquests o llur contrapartida poden ser objecte de comís d'acord

amb el que es disposa a l'article 70 del Codi penal. A aquest efecte, el

procediment ha de continuar amb la representació dels hereus o els

representants legals del processat, que són considerats responsables civils

directes pel que respecta als béns objecte de comís, llevat que aquests

renunciïn a la propietat, i s'ha de procedir a la vista de la causa i a dictar

sentència declarant o no l'existència del delicte i decretant el comís definitiu o

aixecant el comís provisionalment acordat.

Contra la sentència que acordi o aixequi el comís hi cap recurs d'apel·lació en

la forma establerta a l'article 195."

Si el Ministeri Fiscal demana el sobreseïment i no hi ha hagut constitució en

acusació particular, el tribunal ha d'acordar que es faci saber la pretensió del

fiscal a les persones que puguin estar interessades a exercir l'acció penal

perquè dins el termini de 15 dies puguin exercir-la si ho consideren oportú; si

no ho fan, el tribunal acorda el sobreseïment.

En el supòsit que ja hi hagi constitució en acusació particular, o constituïda

aquesta en mèrits del que es disposa al paràgraf anterior, s'ha de donar el

termini de 15 dies per a què formuli l'escrit sol·licitant l'obertura del judici oral i

en el mateix escrit formuli la qualificació provisional dels fets i proposi les

proves de les quals pretengui valer-se. La manca de presentació dins el termini

referit comporta el desistiment de l'acció penal i de l'acció civil en el procés

penal amb la pèrdua de la qualitat de part."

Qualificada la causa pel fiscal, es trasllada a les parts perquè en el termini de

15 dies l'acusació particular o privada i l'actor civil, si és el cas, formulin l'escrit

de qualificació. La manca de presentació dins el termini referit comporta el

desistiment de l'acció penal i de l'acció civil en el procés penal amb la pèrdua

de la qualitat de part. Transcorregut el termini esmentat, els defensors dels

processats i les terceres persones civilment responsables han de formular

l'escrit de qualificació corresponent, acompanyat de les còpies corresponents

per al Ministeri Fiscal i les altres parts.

Als escrits de qualificació s'han d'esmentar:

1. Els fets que es considerin provats.
2. La seva qualificació jurídica.
3. Les persones que es consideren responsables penals, i el seu grau de

participació i les circumstàncies eximents o modificatives de la responsabilitat

penal que les afectin.

4. L'absolució o la pena que se sol·liciti, llevat de l'actor o el responsable civil.
5. Les persones que es considerin responsables civils del delicte i la proporció

interna de responsabilitat de cadascuna.

6. Les reclamacions civils que s'efectuïn.
7. Les proves que se sol·licitin. Si se sol·licita la pràctica d'una prova que

comporti per part del tribunal la citació de persones perquè compareguin a la

vista de la causa, la demanda s'ha de presentar almenys amb una anticipació

de deu dies."

Els delictes menors i les contravencions penals poden ser jutjats pel

procediment d'ordenança penal sempre que el procediment no se segueixi, a

més, per un delicte major.

També es pot fer ús del procediment d'ordenança penal quan, a més de

resoldre sobre la responsabilitat penal, s'ha de resoldre sobre la responsabilitat

civil derivada de la infracció penal. En aquest supòsit, si no se'n pot fer

pronunciament en el mateix acte, la qüestió ha de ser resolta en període

d'execució de sentència, en què es determinen els responsables civils, el grau

de responsabilitat i els quantums indemnitzatoris. Per garantir el dret a la

defensa, s'ha d'atribuir advocat d'ofici al responsable penal, si no n'ha nomenat,

i també, sempre que s'aculli al torn de benefici de pobresa, a qualsevol altra

persona contra la qual es dirigeixi l'acció civil derivada del delicte."

El batlle de guàrdia o el batlle instructor, després de revisar l'expedient policial,

en qualsevol moment de la instrucció, fins i tot abans d'haver prestat davant

seu declaració escrita l'inculpat, pot acordar, per ordenança penal, verbalment i

sense cap altre tràmit llevat de la consulta prèvia al Ministeri Fiscal i al lletrat

defensor amb relació als fets, les circumstàncies personals de l'interessat i la

pena imposable, que s'han de manifestar també verbalment, la imposició

conjunta o alternativa de les penes assenyalades per als delictes menors i les

contravencions penals fins a un màxim de la meitat."

Notificada l'ordenança a l'interessat, al seu lletrat si n'ha designat o al lletrat de

guàrdia si no n'ha designat i al Ministeri Fiscal, aquest darrer i els interessats,

amb consulta prèvia amb el seu lletrat, en aquell mateix acte, poden formular

oposició per simple manifestació davant el secretari de la Batllia.

En defecte d'oposició l'ordenança esdevé ferma i executòria. En aquest cas es

notifica en aquell mateix acte i per escrit l'ordenança penal, que ha de contenir

un resum breu dels fets, la seva qualificació jurídica i la pena imposada i es

comunica, si escau, al Registre d'Antecedents Penals."

Si s'ha formulat oposició, l'ordenança queda sense efecte i la causa ha de ser

jutjada per un altre batlle, com a Tribunal Unipersonal, que correspongui per

torn o, en cas de delicte menor, després de practicar la instrucció, pel Tribunal

de Batlles. El batlle que hagi acordat l'ordenança no pot formar part del tribunal

i inicia la instrucció del sumari estenent diligència per fer constar la pena

proposada pel Ministeri Fiscal i la defensa, així com la pena acordada i no

acceptada, prenent declaració al processat o a l'inculpat i practicant les

diligències que convinguin, sense perjudici que posteriorment, si actua com a

batlle de guàrdia, trameti l'expedient al batlle instructor que correspongui.

En qualsevol cas, les condicions de naturalesa similar a la pena proposada per

ordenança que s'imposin per a la llibertat provisional del processat, han de ser

aixecades d'ofici pel batlle instructor o el tribunal, com a molt tard arribat el

moment en què s'hauria complert la pena proposada per ordenança, si

s'hagués acceptat, tenint en compte les equivalències de penes fixades al Codi

penal."

Són susceptibles de recurs d'apel·lació:

1. Les sentències i els acords en matèria de menors que no hagin estat dictats

en rebel·lia del condemnat.

2. Els autes de sobreseïment i les altres decisions que impedeixin la

prossecució de la causa.

3. Els autes que, en període d'execució de sentència, fixin indemnitzacions de

qualsevol naturalesa o resolguin sobre qualsevol incident, llevat que aquest

Codi en disposi el contrari.

4. Les resolucions revocatòries de qualsevol benefici relatiu al compliment de la

condemna a què es refereixen els articles 214, 221 i 234.

5. Les resolucions a què fa referència l'article 78 del Codi penal, així com les

resolucions relatives a substitucions de mesures de seguretat, o a deixar sense

efectes les suspensions o les substitucions a què fa referència l'article 77 del

Codi penal."

Interposat el recurs, el tribunal que ha dictat la resolució contra la qual es

recorre remet la totalitat dels autes al tribunal competent, entrega una còpia del

recurs al Ministeri Fiscal i a les altres parts, i les cita perquè en el termini de 15

dies compareguin davant el tribunal competent.

Dins el termini de la citació el Ministeri Fiscal i les altres parts poden oposar-se

al recurs i a les proves sol·licitades davant el mateix tribunal competent.

El tribunal competent entrega còpia del nou recurs a les altres parts i al

Ministeri Fiscal, que poden oposar-se a aquest recurs i a les proves

sol·licitades, en el termini de 15 dies."

El recurrent pot desistir del recurs, ja sigui expressament o ja sigui per

incompareixença el dia de la vista. En cas d'haver-hi altres recursos, el

procediment d'aquests segueix el seu curs. En cas contrari, la resolució objecte

de recurs esdevé ferma i s'imposa el pagament de les costes al particular

recurrent.

La vista és pública llevat del cas que el tribunal ordeni que se celebri totalment

o parcialment a porta tancada, atesa la naturalesa del delicte.

El condemnat té dret a comparèixer a la vista, i a aquest efecte se l'ha

d'informar del dia i l'hora de la celebració; també té dret que se li faciliti un

intèrpret, si escau, i a tenir la darrera paraula. La incompareixença del

condemnat, llevat que al·legui causa justificada a criteri del tribunal, no suspèn

la celebració de la vista ni la resolució del recurs.

La vista comença amb la pràctica de les proves admeses i continua amb els

informes, en primer lloc, del fiscal o de l'acusació particular o privada o de

l'actor civil si han interposat recurs, o de l'advocat del recurrent en cas contrari.

En cas d'haver estat interposats diversos recursos, el tribunal concedeix un sol

torn d'intervenció a cada part, i s'intervé en l'ordre següent: el Ministeri Fiscal, si

és recurrent; les acusacions particulars o privades, si són recurrents, per ordre

de data d'interposició dels recursos; els actors civils, si són recurrents, per

ordre de data d'interposició dels recursos i, en darrer lloc, els advocats dels

condemnats recurrents també per ordre de la data d'interposició dels recursos.

Finalment intervenen les parts recorregudes que no hagin formulat recurs.

El tribunal pot fer aclarir o puntualitzar qualsevol punt o qüestió que consideri

d'interès per a la decisió.

A la fi es concedeix la paraula al condemnat si hi és present.

Són aplicables les normes dels articles 155 i següents del present Codi pel que

fa al bon ordre de les sessions."

L'execució de les sentències que recaiguin en els judicis per contravencions

penals correspon al batlle; pels delictes menors, al ponent del Tribunal de

Batlles; i pels delictes majors, al ponent del Tribunal de Corts. Els incidents en

període d'execució són resolts pels mateixos tribunals, respectivament."

El compliment a Andorra de les penes privatives i restrictives de llibertat

s'ajusta al que disposen les lleis especials i els reglaments corresponents.

S'ha d'abonar enterament el temps de presó preventiva, el temps d'arrest i el

temps de privació de permís d'arma o de conduir que s'hagi efectuat durant la

instrucció de la causa, tenint en compte, si escau, les equivalències de l'article

43 del Codi penal i el que es disposa a l'article 110 apartat 2, lletra c) del

present Codi.

Els beneficis relatius a la reducció o al compliment de les penes de presó ferma

són acumulables dins els límits previstos per la llei."

En el cas d'arrest de cap de setmana o d'arrest parcial diari en dependència

separada del centre penitenciari o al propi domicili, correspon als tribunals fixar

els horaris i les condicions particulars d'execució. Quan existeixi control

monitoritzat, les despeses van a càrrec de l'interessat llevat que no disposi de

recursos econòmics suficients."

Contra la decisió que adopti el tribunal, en el supòsit de l'article 64.3 del Codi

penal, que pot adoptar-se en la mateixa sentència o mitjançant un aute raonat

posterior, o en el supòsit de l'article 63, que s'adopta en aute raonat posterior,

es pot interposar recurs d'apel·lació."

El tribunal, d'ofici o a instància d'una part, d'acord amb el que disposa l'article

63 del Codi penal, pot modificar les obligacions imposades o bé disminuir el

termini durant el qual seran aplicables, després d'informe escrit del fiscal, de la

defensa i, si escau, de la part perjudicada."

En cas d'incompliment de les condicions de la suspensió o en cas de manca de

notificació de canvi de domicili, el tribunal adopta la decisió corresponent

d'acord amb el que disposa l'article 64.4 del Codi penal, després d'audiència de

les parts. Tanmateix, el tribunal pot acordar immediatament la revocació

provisional. En aquest cas ha de resoldre definitivament en el termini màxim

d'un mes, si el condemnat ha estat empresonat. Contra les decisions, tant

provisionals com definitives, que s'adoptin es pot interposar recurs d'apel·lació."

El condemnat que, en període d'execució de sentència, hagi complert almenys

les dues terceres parts de la pena de presó ferma, després d'haver-se aplicat

els beneficis de l'article 209 si és el cas, pot sol·licitar acollir-se al règim de

semillibertat amb o sense control monitoritzat, per un termini igual a la durada

de la pena que li quedi per complir, amb independència del que disposa l'article

anterior.

Acordada la semillibertat pel tribunal en mèrits del present article o de l'article

anterior, i transcorreguda la meitat del termini previst per la semillibertat, el

tribunal, d'ofici o a instància del pres, pot acordar la seva llibertat condicional

per un termini igual a la durada de la pena que li quedi per complir.

Els tribunals poden atorgar igualment la llibertat condicional al condemnat, hagi

o no estat expulsat, quan hagi complert les cinc sisenes parts de la pena de

presó ferma imposada en la sentència, o del ròssec resultant després de

l'aplicació del benefici establert a l'article 209 i amb independència de si la pena

de presó ha estat substituïda per la d'arrest domiciliari prevista a l'article 210

del present Codi."

El tribunal acorda o denega l'acolliment al règim de semillibertat o de llibertat

condicional, en funció dels elements acreditatius de les possibilitats de

reinserció social del condemnat."

La cancel·lació produeix l'anul·lació de l'antecedent a què afecti."

Es delega el Govern perquè en el termini de sis mesos a partir de la data

d'entrada en vigor de la present Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat

d'Andorra el text refós del Codi de procediment penal incloent-hi totes les

modificacions realitzades.

Disposició final

La present Llei entrarà en vigor al cap de sis mesos de ser publicada al Butlletí

Oficial del Principat d'Andorra.

Casa de la Vall, 21 de febrer del 2005

Francesc Areny Casal

Síndic General

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n'ordenem la publicació

en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

Jacques Chirac Joan Enric Vives Sicília

President de la República Francesa Bisbe d'Urgell

Copríncep d'Andorra Copríncep d'Andorra

1. El batlle instructor, o si escau el batlle de guàrdia, pot autoritzar a demanda

del director del Servei de Policia la circulació o l'entrega de drogues tòxiques,

estupefaents o substàncies psicòtropes, així com armes de foc, obres d'art,

moneda falsa, representacions d'infants dedicats a activitats sexuals o de les

seves parts sexuals, òrgans humans, objectes o diners i valors procedents

d'una operació de blanqueig de diners. Per adoptar aquestes mesures, s'ha de

tenir en compte si són necessàries en relació amb la importància del delicte i

amb les possibilitats de vigilància.

2. La circulació o l'entrega controlada consisteix a permetre trameses il·lícites

de drogues, objectes o substàncies esmentades en el paràgraf anterior, així

com de les coses o valors que les hagin substituït, i fer-ne un seguiment de la

circulació, la sortida o l'entrada sense interferència que ho obstaculitzi per part

de l'autoritat o dels seus agents i sota la seva vigilància. Aquesta operació té

per finalitat descobrir o identificar persones involucrades en la comissió d'algun

delicte en relació amb les dites drogues, els objectes o les substàncies o de

prestar ajuda a autoritats estrangeres que persegueixen els mateixos fins.

3. Els funcionaris de Policia han de donar compte de llur actuació de forma

immediata al batlle competent.

El batlle instructor, o si escau el batlle de guàrdia, pot autoritzar a demanda del

director del Servei de Policia la participació activa d'un agent encobert en els

delictes relacionats amb la droga, les armes de foc, la moneda falsa, el

proxenetisme, el terrorisme, la venda d'infants, la prostitució infantil i la

utilització d'infants en la pornografia, el tràfic d'òrgans humans i el blanqueig de

diners.

Aquest agent encobert ha de revestir obligatòriament la condició de funcionari

de Policia amb funcions de policia judicial.

Per aplicació dels dos articles anteriors, sense perjudici del que disposin els

convenis internacionals sobre la matèria, el batlle competent pot condicionar

l'acord donat a les autoritats estrangeres al compliment de requisits particulars

en relació amb l'organització i el control de la mesura per part de les autoritats

andorranes.

En tots els casos, el Servei de Policia i les autoritats judicials andorranes han

de ser informats amb la màxima diligència del desenvolupament de la mesura i

de tot esdeveniment que pugui tenir transcendència en l'operació."