Llei 48/2014, del 18 de desembre, de l’exercici de la professió d’advocat i del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra (Text refós sense caràcter oficial)

En data 18 de desembre del 2014, el Consell General va aprovar la Llei de l’exercici de la professió d’advocat i del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra amb la finalitat de definir de forma conjunta tant el contingut i les funcions pròpies de l’advocat i els requisits d’accés a l’exercici de la professió com l’objecte, les finalitats i les atribucions del Col·legi Oficial d’Advocats, tenint en compte la funció social que comporta la professió d’advocat i l’interès públic associat a les seves funcions, íntimament vinculades a l’exercici dels drets i les llibertats fonamentals. L’experiència adquirida amb l’aplicació de la Llei referida ha demostrat la necessitat d’introduir-hi modificacions per millorar la regulació de certs aspectes relacionats amb l’àmbit d’actuació i l’exercici de la professió d’advocat, els requisits d’accés a la professió, els drets i deures dels advocats i el procediment disciplinari. Així, en primer lloc, es precisen les activitats que l’advocat exerceix en exclusiva i s’introdueix l’emissió de laudes arbitrals. En segon lloc, amb aquesta modificació legislativa s’incorpora la facultat de la Junta de Govern del Col·legi Oficial d’Advocats de designar o substituir un advocat que estigui incapacitat per continuar la defensa dels clients en els tràmits o actuacions que siguin inajornables, tot per evitar situacions d’indefensió. En tercer lloc, pel que respecta a la col·legiació dels advocats, s’adapten els requisits als de la Llei que regula l’exercici de les professions titulades, introduint en el text la facultat de la Junta de Govern del Col·legi Oficial d’Advocats de suspendre un advocat en exercici en cas de condemna per delictes majors dolosos comesos en l’exercici de la professió. Es regula també el procediment d’incapacitació d’un advocat, ja previst a l’article 8, que fins ara no estava desenvolupat i que respecta els drets de l’advocat afectat, tant de defensa en el marc del procediment com a la intimitat i a la dignitat. Així mateix, es modifica el procediment disciplinari, precisant les mesures cautelars que es poden acordar, per adaptar-lo a la normativa general que regula el procediment sancionador, i se suprimeixen els tràmits innecessaris per fer-ne una tramitació més àgil, tot respectant les garanties de defensa i d’audiència que ha de complir el procediment en aquesta matèria per a la persona interessada. Finalment, a través d’una disposició transitòria, s’estableix que els advocats que estiguin en possessió del nivell 6a del Marc andorrà de qualificacions, si figuren inscrits com a advocats no exercents en la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, poden continuar inscrits en aquesta qualitat, però es precisa que si opten per exercir com a advocats exercents han de disposar d’un títol del nivell 7 del Marc andorrà de qualificacions en l’àmbit del dret, d’acord amb l’article 7, apartat 2.c, modificat per l’article 5 d’aquesta Llei. També s’exceptuen els advocats que ja hagin exercit la professió de l’obligació de tornar a presentar les titulacions corresponents.

Es modifiquen els apartats 2 i 3 de l’article 3 de la Llei 48/2014, del 18 de desembre, de l’exercici de la professió d’advocat i del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra, que queden redactats com segueix:

S’addiciona l’apartat 6 a l’article 4 de la Llei 48/2014, del 18 de desembre, de l’exercici de la professió d’advocat i del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra, amb la redacció següent:

[…] 2. L’advocat exerceix en exclusiva les activitats professionals de consulta, estudi, assessorament en l’àmbit jurídic, emissió d’informes o dictàmens jurídics per a tercers i de direcció, defensa o representació de les parts en qualsevol procediment administratiu o judicial, sense perjudici de les funcions atribuïdes igualment als procuradors en matèria de representació. No s’entenen inclosos en el paràgraf anterior les consultes, i els estudis, assessoraments i informes estrictament tècnics que efectuïn altres professionals degudament autoritzats, sempre que estiguin directament i intrínseca relacionats amb la seva activitat principal, tinguin un caràcter merament accessori en relació amb aquesta activitat, i s’efectuïn dins els límits permesos per la normativa aplicable al professional i en el marc de les competències que li atribueix la seva titulació. Els juristes assalariats d’empreses privades només poden emetre informes jurídics per a l’ús exclusiu de la seva empresa. 3. L’advocat també pot exercir les activitats professionals de tramitació, gestió, administració, representació, negociació, contractació, mediació, promoció, relatives a qualsevol negoci jurídic, operació, transacció, dret o interès, o qualsevol altra activitat relacionada amb la normativa aplicable i la seva interpretació, en tots els àmbits del dret, així com l’emissió de laudes arbitrals.”

[…] 6. En cas d’incapacitat d’un advocat per a l’exercici de la seva professió, d’acord amb les circumstàncies previstes a l’article 8, la Junta de Govern, sempre que el mateix advocat o el client no ho disposin altrament, pot designar un o diversos advocats per substituir l’advocat incapacitat per continuar en l’exercici eficaç de la defensa o la representació inajornables dels seus clients. La substitució de l’advocat d’acord amb aquest supòsit no genera cap responsabilitat per al Col·legi Oficial d’Advocats.” Article 3. Modificació de l’apartat 7 de l’article 5 Es modifica l’apartat 7 de l’article 5 de la Llei 48/2014, del 18 de desembre, de l’exercici de la professió d’advocat i del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra, que queda redactat com segueix:

[…] 7. Correspon al Govern determinar per la via reglamentària la regulació de l’accés a l’exercici professional, mitjançant l’establiment dels requisits necessaris per obtenir el certificat d’aptitud per a l’exercici de la professió d’advocat.” Article 4. Modificació de la lletra i de l’apartat 2 de l’article 6 Es modifica la lletra i de l’apartat 2 de l’article 6 de la Llei 48/2014, del 18 de desembre, de l’exercici de la professió d’advocat i del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra, que queda redactat com segueix:

[…] 2. El Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra agrupa els professionals que exerceixen o poden exercir la professió d’advocat al Principat d’Andorra, amb les finalitats següents: […] i) Facilitar la utilització de l’arbitratge de dret privat, la mediació i la composició com a mitjans per a la resolució de conflictes individuals o col·lectius entre particulars, i participar, com a soci, en la constitució i composició de tribunals d’arbitratge. […].” Article 5. Modificació de l’article 7 Es modifica l’article 7 de la Llei 48/2014, del 18 de desembre, de l’exercici de la professió d’advocat i del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra, que queda redactat com segueix:

1. El Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra té dos règims de col·legiació: amb exercici professional com a membre exercent i sense exercici professional com a membre no exercent. En tots dos casos s’és membre de ple dret del Col·legi, sense perjudici dels drets i els deures específics que es derivin de cadascun dels dos règims de col·legiació. 2. Per ser admès al Col·legi és necessari, en tot cas, complir els requisits següents: a) Estar en possessió de la nacionalitat andorrana o acreditar la residència efectiva i permanent al Principat d’Andorra, o, en el cas que l’exercici professional titulat es desenvolupi, exclusivament, per compte aliè, acreditar que es disposa d’una autorització d’immigració de treball fronterer vigent. b) Estar en plena possessió dels drets civils i polítics. En el cas dels nacionals no andorrans, aquesta possessió s’entén referida als seus estats d’origen. c) Estar en possessió d’una titulació d’ensenyament superior del nivell 7 del Marc andorrà de qualificacions (MAQ). El primer i el segon cicle d’estudis oficials d’ensenyament superior, 6A MAQ i 7 MAQ, cumulativament, han de ser en l’àmbit del dret i lliurats o reconeguts pel Govern. 3. Les persones que volen exercir la professió d’advocat s’han de col·legiar com a membres exercents. S’entén per exercici professional la prestació, habitualment remunerada, dels serveis d’assistència, consell i defensa jurídica dels drets aliens i, en concret, l’exercici de les activitats assenyalades als apartats 1 i 2 de l’article 3. 4. Per ser admès al Col·legi com a membre exercent i poder continuar exercint la professió cal complir, a més dels requisits establerts en l’apartat 2 d’aquest article, els següents: a) No haver estat condemnat per delictes majors dolosos, en qualsevol grau de participació, que hagin estat comesos com a conseqüència o en el marc de l’exercici de la professió d’advocat, ni al Principat d’Andorra ni a l’estranger, mentre no s’hagi produït la cancel·lació dels antecedents penals. En cas de condemna del col·legiat amb posterioritat a ser admès com a membre exercent, la Junta de Govern decideix, mitjançant resolució motivada i després d’haver concedit un termini de quinze dies al col·legiat per formular al·legacions, la suspensió de l’advocat en l’exercici de la professió i, un cop la resolució ha esdevingut ferma, ho comunica al Consell Superior de la Justícia i als presidents de la Batllia, del Tribunal de Corts i del Tribunal Superior de Justícia. La Junta de Govern, a petició de l’interessat, deixa sense efecte la suspensió quan el col·legiat acredita la cancel·lació dels antecedents penals. b) No estar incapacitat per a l’exercici de la professió, en concórrer alguna de les circumstàncies previstes a l’article 8. c) No trobar-se comprès en cap de les causes d’incompatibilitat per a l’exercici de la professió previstes a l’article 9, o de prohibició de l’exercici de la professió. d) Obtenir l’autorització d’exercici de la professió titulada per part del Govern. e) Estar en possessió del certificat d’aptitud per a l’exercici de la professió d’advocat lliurat pel Col·legi. f) Haver estat admès a actuar davant els tribunals andorrans, segons disposa l’article 98 de la Llei qualificada de la justícia. 5. Sense perjudici del que estableixen els apartats anteriors, l’admissió al Col·legi com a membre exercent no es pot fer efectiva fins que la persona interessada tingui obert un despatx professional o bufet, o bé s’incorpori a un despatx professional o bufet ja obert, que garanteixi la llibertat i la independència en l’exercici de la professió.” Article 6. Modificació de l’article 8 Es modifica l’article 8 de la Llei 48/2014, del 18 de desembre, de l’exercici de la professió d’advocat i del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra, que queda redactat com segueix:

1. Són circumstàncies que incapaciten per a l’exercici de la professió d’advocat: a) Els impediments físics o psíquics que per la seva naturalesa o entitat impossibilitin el compliment de les funcions atribuïdes als advocats. b) La inhabilitació o la suspensió en l’exercici de la professió d’advocat, en virtut d’una resolució judicial, administrativa o col·legial ferma. c) L’expulsió del Col·legi mitjançant una resolució col·legial ferma. 2. La Junta de Govern, per resolució motivada, acorda la inhabilitació en l’exercici de la professió d’un col·legiat en exercici per causa d’impediments físics o psíquics, quan aquests impediments impossibilitin el compliment de les seves funcions d’advocat. La resolució s’ha d’adoptar després de la incoació i la instrucció d’un expedient, en el curs del qual s’ha de concedir un termini de quinze dies hàbils al col·legiat per formular al·legacions, i després que la Junta de Govern hagi sol·licitat, de forma motivada, els informes mèdics pertinents per avaluar l’aptitud per a l’exercici de la professió d’advocat al Servei de Medicina Legal i Forense o, alternativament, a un facultatiu degudament autoritzat, que ha de ser designat per la Junta de Govern. Un cop la resolució ha esdevingut executiva, la Junta de Govern la comunica al Consell Superior de la Justícia i als presidents de la Batllia, del Tribunal de Corts i del Tribunal Superior de Justícia. 3. La Junta de Govern, a partir d’un informe mèdic que posi en evidència la transcendència dels impediments físics o psíquics per a l’exercici de la professió, pot acordar, en qualsevol moment de la instrucció de l’expedient a partir del mateix moment en què s’incoa, mitjançant resolució motivada i amb audiència prèvia de la persona interessada, la suspensió cautelar en l’exercici de la professió del col·legiat fins que s’acabi l’expedient. Aquesta mesura cautelar es comunica al Consell Superior de la Justícia i als presidents de la Batllia, del Tribunal de Corts i del Tribunal Superior de Justícia. 4. La Junta de Govern, sol·licitant els informes mèdics pertinents, ha d’efectuar el seguiment de l’evolució de les causes i els impediments que han motivat la inhabilitació i també dels impediments físics o psíquics d’un col·legiat que, encara que no hagi estat inhabilitat, puguin impossibilitar l’exercici de la professió. 5. Les actuacions previstes en els apartats anteriors s’han de fer respectant el dret a la intimitat i la dignitat dels col·legiats i la confidencialitat de la informació relacionada amb els impediments físics o psíquics que presentin. 6. En tot cas, les incapacitats desapareixen quan cessen les causes que les han motivat o quan s’ha extingit la responsabilitat penal o disciplinària corresponent.” Article 7. Modificació de l’article 12 Es modifica l’article 12 de la Llei 48/2014, del 18 de desembre, de l’exercici de la professió d’advocat i del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra, que queda redactat com segueix:

Es modifica l’article 17 de la Llei 48/2014, del 18 de desembre, de l’exercici de la professió d’advocat i del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra, que queda redactat com segueix:

Es modifica l’apartat 3 de l’article 21 de la Llei 48/2014, del 18 de desembre, de l’exercici de la professió d’advocat i del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra, que queda redactat com segueix:

Es modifica l’article 23 de la Llei 48/2014, del 18 de desembre, de l’exercici de la professió d’advocat i del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra, que queda redactat com segueix:

1. Els òrgans de govern del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra són l’Assemblea General i la Junta de Govern, presidida pel degà. El càrrec de degà és retribuït amb la remuneració que acorda l’Assemblea General. 2. La Junta de Govern és l’òrgan col·legiat d’administració i direcció del Col·legi. Els estatuts del Col·legi han de desenvolupar el règim de convocatòria i de constitució i el funcionament i la composició de la Junta de Govern, així com el procediment de designació, destitució i renovació dels seus membres i la durada del seu mandat. 3. Contra les resolucions adoptades per la Junta de Govern es pot recórrer davant de la mateixa Junta de Govern, en el termini d’un mes des de l’endemà del dia en què es notifiquen. La Junta de Govern disposa d’un termini de quinze dies hàbils per resoldre el recurs formulat. Exhaurida aquesta via, es pot interposar un recurs davant de la Secció Administrativa de la Batllia, en els termes que preveu la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal. 4. L’Assemblea General és l’òrgan suprem de govern del Col·legi, i es pot reunir en sessió ordinària o extraordinària. En totes les qüestions sotmeses a votació de l’Assemblea General, cada membre exercent té dret a emetre quatre vots, i cada membre no exercent, un vot. Els estatuts del Col·legi han de desenvolupar el règim de convocatòria i de constitució, i també el funcionament i la composició de l’Assemblea General. La modificació dels estatuts requereix l’acord de l’Assemblea General per majoria simple dels vots emesos, sempre que aquesta majoria representi, almenys, un terç dels vots dels membres del Col·legi, tenint en compte la ponderació de vots prevista al paràgraf anterior. 5. Els estatuts del Col·legi també han de regular el règim econòmic col·legial.” Article 8. Modificació de l’apartat 4 de l’article 13 Es modifica l’apartat 4 de l’article 13 de la Llei 48/2014, del 18 de desembre, de l’exercici de la professió d’advocat i del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra, que queda redactat com segueix:

[…] 4. Són deures específics dels advocats els que les lleis, els estatuts, les normes i els usos deontològics o els acords dels òrgans col·legials els imposin per a l’exercici adequat dels serveis d’assessorament i consell jurídic, i de direcció, defensa i representació de les parts en qualsevol procediment administratiu o judicial, i els altres serveis i funcions que els encomanen les lleis. En qualsevol cas, tenen les obligacions següents: a) Portar els llibres actualitzats dels assumptes en què intervenen i dels comptes amb els seus clients, la qual cosa pot fer-se per mitjans informàtics. b) Retre comptes als seus clients, especificant i detallant les quantitats que n’han percebut i els pagaments efectuats en el seu benefici, i precisant, de forma desglossada quan se’ls requereixi a aquest efecte, les actuacions endegades i l’import dels honoraris que s’hi corresponen. c) Satisfer en els terminis assenyalats les quotes col·legials ordinàries o extraordinàries. d) Contractar una assegurança que cobreixi els riscos de responsabilitat en què puguin incórrer a causa de l’exercici de la professió, l’import mínim de la qual s’ha d’establir als estatuts del Col·legi. e) Fer saber al Col·legi els actes d’intrusisme o d’exercici il·legal de la professió, així com les actuacions professionals irregulars. f) Fer saber al Col·legi qualsevol acte que afecti la independència o la llibertat d’un advocat en l’exercici de les seves funcions. g) Exercir la defensa i l’assistència lletrades d’ofici i gratuïtes en els termes establerts per les lleis, els reglaments i els estatuts del Col·legi. h) Fer formació continuada en l’àmbit del dret, amb el mínim d’hores que estableixi la Junta del Col·legi Oficial d’Advocats, ja sigui en cursos, seminaris o altres modalitats similars, i aportar els justificants del seguiment a la Junta de Govern perquè els validi. […].”

1. Els advocats i els despatxos col·lectius d’advocats únicament es poden anunciar i poden comunicar els seus serveis o fer-ne publicitat en la forma i les condicions previstes en aquest article, a condició que la informació sigui lliurada amb respecte a la independència i l’honor de la professió i sigui digna, fidel, veraç, lleial envers els companys i envers els clients, i respectuosa del secret professional i dels altres principis essencials de la professió. 2. Els actes de publicitat només poden tenir per objecte donar a conèixer al públic l’existència i la situació del despatx professional, el nom i la qualificació dels advocats que hi treballen, les seves àrees d’activitat i els serveis que presten. 3. La publicitat i la comunicació que tinguin per objecte incitar directament o indirectament al consum de serveis jurídics o l’exercici d’accions judicials estan prohibides. Únicament el Col·legi pot promoure amb caràcter general els serveis de les persones col·legiades, per mitjà de campanyes de publicitat institucional. 4. La publicitat i la comunicació de l’advocat no poden, en cap cas: a) Revelar directament o indirectament fets, dates o situacions emparats pel secret professional. b) Afectar la independència de l’advocat. c) Prometre l’obtenció de resultats que no depenguin exclusivament de l’activitat de l’advocat que es publicita. d) Fer referència directament o indirectament a clients de l’advocat que es publicita o a assumptes que ha portat. e) Establir comparació amb altres advocats o amb les seves actuacions. f) Utilitzar els emblemes o símbols col·legials o altres que puguin generar confusió amb aquests emblemes o símbols. g) Comportar una referència explícita o xifrada als honoraris de l’advocat. 5. El control de la publicitat i la comunicació dels advocats i de la seva correcció deontològica correspon al Col·legi Oficial d’Advocats i és exercit per la Junta de Govern, o per la comissió ad hoc en què aquesta Junta el delegui. 6. Els actes de publicitat i comunicació prohibides, il·lícites o que vulneren les disposicions d’aquest article són sancionables d’acord amb les normes del capítol quart d’aquesta Llei.”

[…] 3. Si en el decurs de la tramitació d’un expedient disciplinari es manifesten indicis de conductes que poden constituir una infracció penal, la Junta Disciplinària, després d’adoptar, si ho creu oportú, mesures provisionals d’acord amb l’article 24, ho ha de fer saber a l’òrgan jurisdiccional competent i ha de suspendre, tot seguit, la tramitació de l’expedient esmentat, la qual cosa interromp el còmput dels terminis de prescripció i caducitat, fins que recaigui una resolució ferma en l’àmbit penal. D’altra banda, quan s’estigui instruint o jutjant un procés penal pels mateixos fets que han originat o han de comportar la incoació d’un expedient disciplinari, o per altres fets que hi estiguin íntimament vinculats, s’ha d’iniciar la tramitació de l’expedient disciplinari, si no s’ha iniciat amb anterioritat; i la Junta Disciplinària, després d’adoptar, si ho creu oportú, mesures provisionals d’acord amb l’article 24, en suspèn tot seguit la tramitació, la qual cosa interromp el còmput dels terminis de prescripció o caducitat, fins que recaigui una resolució ferma en l’àmbit penal. En qualsevol cas, la declaració de fets provats que pugui fer el tribunal penal és vinculant per a la Junta Disciplinària.”

1. Els membres de la Junta de Govern del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra, en el termini d’un any des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, han de convocar una assemblea general extraordinària, la qual ha d’aprovar els estatuts del Col·legi adaptats a aquesta Llei. 2. Els estatuts, una vegada aprovats, juntament amb la certificació de l’acta de l’assemblea, s’han de remetre al Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals, adscrit al ministeri encarregat de la justícia, a l’efecte d’inscriure’ls en la secció corresponent, un cop se n’hagi qualificat l’adequació a la legalitat.

1. El procediment disciplinari l’inicia la Junta de Govern del Col·legi mitjançant la incoació d’un expedient disciplinari, d’ofici o arran d’una denúncia o una comunicació adreçada al degà o a la Junta de Govern, que es tramita amb respecte dels principis generals del règim sancionador. Si la persona denunciant ho demana, se l’ha d’informar de la incoació de l’expedient, però no és mai part ni té accés a l’expedient sancionador. 2. Abans de l’obertura d’un expedient disciplinari, la Junta de Govern pot acordar la incoació d’un expedient informatiu, amb la finalitat d’esbrinar si concorren les circumstàncies que en justifiquin la iniciació. L’acord d’incoació d’un expedient informatiu comporta la designació d’un instructor d’entre els membres de la Junta. Aquesta decisió s’ha de notificar a la persona col·legiada que n’és l’objecte, a qui s’ha de comunicar la identitat de l’instructor i si l’origen de l’expedient és d’ofici o a conseqüència d’una queixa, i se li ha de concedir també un tràmit d’al·legacions. 3. Quan hagi acordat la incoació d’un expedient informatiu, la Junta de Govern, en vista de la proposta formulada per la persona designada per instruir, decideix començar l’expedient disciplinari o bé arxivar les actuacions. 4. La resolució d’arxivament de les actuacions s’ha de notificar a la persona col·legiada objecte de l’expedient, als efectes escaients. A la persona que ha presentat la queixa se li notifica únicament la decisió definitiva. 5. En cas d’incoar-se un expedient sancionador la Junta de Govern designa un instructor entre els seus membres, al qual ha de trametre totes les actuacions i els documents, per instruir l’expedient i formular, en el termini màxim de tres mesos, el plec de càrrecs corresponent, amb el contingut i les formalitats que preveu l’apartat 9. L’acord d’incoació de l’expedient s’ha de notificar al col·legiat presumptament responsable amb les informacions següents: a) Una breu referència dels fets objecte de l’expedient. b) La identitat del col·legiat presumptament responsable. c) La designació de l’instructor de l’expedient. L’acord d’incoació, si ho creu convenient l’instructor, també pot concedir un termini de deu dies per formular al·legacions i proposar proves. 6. Quan els fets estiguin recollits amb precisió suficient en els documents i les actuacions prèvies, l’instructor pot redactar immediatament el plec de càrrecs. En aquest cas notifica simultàniament la incoació de l’expedient i el plec de càrrecs al col·legiat que apareix com a presumptament responsable. 7. Altrament, l’instructor notifica l’acord d’incoació de l’expedient al col·legiat presumptament responsable i ordena la pràctica de totes les actuacions que consideri adequades per esclarir els fets i determinar les responsabilitats susceptibles de sanció. Posteriorment ha de formular un plec de càrrecs o bé una proposta d’arxivament de l’expedient. 8. A partir de la notificació de l’acord d’incoació el col·legiat expedientat pot examinar l’expedient i pot defensar-se ell mateix o mitjançant un altre advocat. 9. El plec de càrrecs ha de tenir, com a mínim, el contingut següent: a) La descripció dels fets. b) La qualificació jurídica dels fets, amb indicació de les disposicions legals que els tipifiquen com a infracció. c) El col·legiat presumptament responsable dels fets. En cas que siguin diversos ha de precisar els fets que imputa a cada un d’ells. d) La sanció concreta que es proposa imposar, amb indicació de la disposició legal que l’estableix. En cas que siguin diversos els col·legiats expedientats, ha de precisar la sanció que proposa per a cada un d’ells. El plec de càrrecs ha d’informar el col·legiat o els col·legiats expedientats del seu dret d’examinar l’expedient, formular al·legacions, aportar documents i proposar la pràctica de les proves, en el termini de deu dies. El col·legiat expedientat pot defensar-se ell mateix, o mitjançant un altre advocat. 10. A petició del col·legiat o els col·legiats expedientats, o d’ofici després de rebre les al·legacions, l’instructor pot acordar l’obertura d’un període de prova, per un termini no superior a tres mesos, que pot prorrogar de forma motivada quan les proves que cal practicar ho facin aconsellable. L’instructor ha de refusar les proves proposades que siguin improcedents o innecessàries. El refús s’ha de motivar expressament i ha de constar a la proposta de resolució. 11. En vista de les al·legacions que s’hagin presentat i de les proves practicades, quan sigui el cas, l’instructor, en el termini d’un mes, formula una proposta de resolució, que fixa de forma definitiva els fets, la seva qualificació jurídica i el col·legiat o els col·legiats que en resulten responsables, i proposa la imposició de les sancions que corresponguin o bé l’arxivament de l’expedient. 12. L’instructor notifica la proposta de resolució al col·legiat o als col·legiats expedientats i els concedeix un termini de deu dies per examinar l’expedient i formular al·legacions. Això no obstant, quan la proposta de resolució no modifiqui el plec de càrrecs en relació amb els fets que es consideren provats i la seva qualificació jurídica, i tampoc no modifiqui a l’alça la sanció proposada, l’instructor pot prescindir d’aquest tràmit. 13. L’instructor eleva la proposta de resolució, juntament amb l’expedient, a la Junta de Govern, que es constitueix llavors en Junta Disciplinària de Primera Instància, sota la presidència del degà, i de la qual no pot formar part l’instructor designat. 14. La Junta Disciplinària de Primera Instància ha de dictar en el termini de quinze dies hàbils la resolució corresponent, la qual ha de ser motivada i no pot incloure fets diferents dels que constin en la proposta de resolució de l’instructor sense perjudici de la valoració jurídica que se’n faci. Si la resolució és sancionadora, s’han de determinar amb precisió les infraccions comeses, els preceptes en què estan tipificades i les sancions imposades, que no poden ser superiors a les previstes a la proposta de resolució de l’instructor. En cas que, per motius d’abstenció, recusació o per altres causes d’incompatibilitat, la composició de la Junta Disciplinària de Primera Instància quedi reduïda a un nombre de membres inferior a cinc, la Junta de Govern, pel sistema d’insaculació presidit pel degà o pel vicedegà, ha de designar els advocats inscrits en exercici que siguin necessaris per completar la Junta Disciplinària de Primera Instància fins que tingui cinc membres. La resolució s’adopta amb el vot favorable de la majoria o de les dos terceres parts dels membres de la Junta Disciplinària de Primera Instància, d’acord amb l’apartat 2 de l’article 21, excepte el de l’instructor designat. El degà disposa de vot diriment en cas d’empat. Quan durant la tramitació del procediment s’hagin adoptat mesures cautelars, la resolució s’ha de pronunciar motivadament sobre el manteniment o l’aixecament d’aquestes mesures. La resolució també pot adoptar motivadament mesures cautelars per garantir la seva eficàcia mentre no s’executi, fins i tot si no s’havien previst en la proposta de resolució. 15. Contra la resolució dictada per la Junta Disciplinària de Primera Instància es pot interposar un recurs davant la Junta Disciplinària de Segona Instància, dins el termini d’un mes des de l’endemà del dia de la notificació de la resolució. La Junta Disciplinària de Segona Instància es constitueix amb nou col·legiats exercents, nomenats per la Junta de Govern i que no han format part de la Junta Disciplinària de Primera Instància ni han estat designats instructors de l’expedient. La Junta Disciplinària de Segona Instància, que és presidida pel col·legiat amb més antiguitat en l’exercici de la professió, ha de dictar en el termini de quinze dies hàbils la resolució corresponent, la qual ha de ser motivada. La resolució s’adopta amb el vot favorable de la majoria o de les dos terceres parts dels membres de la Junta Disciplinària de Segona Instància, d’acord amb l’apartat 2 de l’article 21. El president disposa de vot diriment en cas d’empat. 16. Els col·legiats designats com a membres de la Junta Disciplinària no es poden inhibir, llevat de causa justificada que el degà aprecia. La manca d’assistència o de compliment de les funcions per a les quals han estat designats constitueix una infracció col·legial greu. Els membres de la Junta Disciplinària també poden ser recusats i, en cas que així sigui, resol el degà. 17. La resolució de la Junta Disciplinària de Segona Instància exhaureix la via administrativa i pot ser impugnada davant la Secció Administrativa de la Batllia en els termes que preveu la normativa que regula el procediment contenciós administratiu.” Article 12. Modificació de l’article 24 Es modifica l’article 24 de la Llei 48/2014, del 18 de desembre, de l’exercici de la professió d’advocat i del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra, que queda redactat com segueix:

S’encomana al Govern, en els termes previstos a l’article 116 del Reglament del Consell General, que en el termini màxim de tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei presenti al Consell General el projecte de consolidació de la Llei 48/2014, del 18 de desembre, de l’exercici de la professió d’advocat i del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra, amb la incorporació de totes les modificacions que s’hi han efectuat.

1. La Junta Disciplinària pot acordar, mitjançant una resolució motivada i amb l’audiència prèvia de la persona interessada, la suspensió cautelar en l’exercici de la professió del col·legiat exercent contra el qual se segueix un expedient disciplinari, tenint en compte la gravetat dels fets comesos i les circumstàncies que concorrin. 2. La suspensió de l’expedient disciplinari per prejudicialitat penal no impedeix el manteniment de les mesures cautelars adoptades, sempre que no siguin incompatibles amb les que s’adoptin en el procés penal. 3. En tot cas, el termini de suspensió cautelar no pot ser superior al de la sanció que pugui ser imposada per la infracció presumptament comesa, i el temps transcorregut de suspensió cautelar s’ha de computar als efectes de compliment del termini de la sanció d’inhabilitació professional que, eventualment, imposi la resolució que posi fi a l’expedient.” Article 13. Modificació de l’apartat 4 de l’article 26 Es modifica l’apartat 4 de l’article 26 de la Llei 48/2014, del 18 de desembre, de l’exercici de la professió d’advocat i del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra, que queda redactat com segueix:

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Casa de la Vall, 30 de gener del 2023 Roser Suñé PascuetSíndica General Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Joan Enric Vives Sicília Emmanuel MacronBisbe d’Urgell President de la República FrancesaCopríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra

[…] 4. Són infraccions col·legials greus: a) L’incompliment dels deures o de les obligacions establerts en aquesta Llei o en els estatuts del Col·legi, quan no sigui constitutiu d’infracció professional ni es pugui qualificar com una infracció col·legial molt greu. b) L’incompliment de les decisions o els acords adoptats pels òrgans del Col·legi en matèries que afectin el seu sosteniment econòmic, sempre que no es pugui qualificar com una infracció col·legial molt greu. c) Els actes, les expressions o les accions que atemptin contra la dignitat o l’honor dels advocats en l’exercici de la professió, quan no es puguin qualificar com una infracció col·legial molt greu. d) L’incompliment de resolucions fermes adoptades per la Junta Disciplinària en expedients disciplinaris. e) La manca de realització de formació continuada d’acord amb el mínim d’hores establert per la Junta de Govern. f) La comissió d’actes que constitueixin una ofensa a la dignitat de la professió o a les normes deontològiques que la governen, quan no es pugui qualificar com una infracció col·legial molt greu. g) La comissió de dos infraccions col·legials lleus, encara que siguin de distinta naturalesa, sempre que es cometin dins el període de sis mesos des de la primera de les infraccions i que l’autor hagi estat sancionat per aquesta infracció. […].”

1. Sense perjudici del que estableixen les disposicions transitòries segona i tercera de la Llei 48/2014, del 18 de desembre, de l’exercici de la professió d’advocat i del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra, els advocats en possessió d’un títol del nivell 6a del Marc andorrà de qualificacions en l’àmbit del dret que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei estiguin inscrits com a no exercents al Col·legi d’Advocats poden continuar inscrits en aquesta qualitat. Si opten per exercir com a advocats exercents han de disposar d’un títol de nivell 7 del Marc andorrà de qualificacions en l’àmbit del dret. 2. Els advocats que ja hagin exercit la professió i els advocats que optin a la reincorporació com a membres exercents, queden eximits de tornar a presentar l’expedient amb les titulacions corresponents, que ja obren al Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra.

Els expedients disciplinaris que s’estiguin tramitant en la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei es regulen d’acord amb la normativa vigent abans de la data esmentada, llevat que les disposicions d’aquesta Llei siguin més beneficioses per a la persona expedientada.