Llei 37/2018, del 20 de desembre, de l’esport del Principat d’Andorra

1. L’objecte d’aquesta Llei és l’ordenació de l’activitat física i de l’esport al territori del Principat d’Andorra amb l’establiment d’un sistema que garanteixi el dret de tots els ciutadans a desenvolupar les facultats físiques, intel·lectuals i morals mitjançant l’accés lliure a una formació física adequada i a la pràctica de l’esport professional, competitiu, privat, educatiu, formatiu, de lleure o de qualsevol altra mena.
2. Correspon als poders públics establir els instruments necessaris per tal de garantir i promoure l’accés a l’activitat física, a l’educació física i a la pràctica de l’esport de totes les persones sense cap tipus de distinció per raó de sexe, gènere, raça, religió, nacionalitat o de qualsevol altra índole.
3. Especialment, correspon als poders públics establir els instruments necessaris per garantir i promoure l’accés a l’activitat física, a l’educació física i a la pràctica de l’esport de les persones amb discapacitat i l’eliminació de barreres que puguin comportar exclusió o discriminació.
4. Correspon als poders públics vetllar perquè qualsevol pràctica esportiva es dugui a terme en condicions respectuoses amb el medi ambient.

a

El Govern exerceix, mitjançant l’òrgan governamental competent en matèria d’esports o l’òrgan que correspongui en cada moment, totes les facultats i competències en matèria d’esports i d’educació física que no siguin atribuïdes als comuns, a la Fundació de l’Esport o a altres entitats per aquesta Llei o per la resta de l’ordenament jurídic.

Corresponen als comuns les atribucions en matèria d’esports que els atorga la legislació en matèria de delimitació de competències dels comuns vigent en cada moment.

1. Correspon al Govern i els comuns, dins l’àmbit de les competències respectives, implicar els actors públics i privats relacionats amb l’esport en les bones pràctiques mediambientals, en la gestió sostenible de l’esport i dels esdeveniments esportius, en la planificació i utilització responsable de les infraestructures i en qualsevol altre aspecte relacionat amb la pràctica esportiva.
2. Les bones pràctiques en matèria mediambiental es tenen en compte a l’hora d’autoritzar qualsevol manifestació o pràctica esportiva i de donar-hi suport públic.
3. El ministeri responsable de medi ambient proposa i aprova una proposta de bones pràctiques mediambientals en l’àmbit de l’esport.

1. Correspon al Govern i als comuns, en l’àmbit de les competències respectives, fomentar la pràctica de l’esport com a vehicle d’integració i desenvolupament personal dels ciutadans i com a mitjà de cohesió i igualtat social.
2. En l’àmbit de la diversitat funcional, es reconeix la funció de “Special Olympics Andorra” com a entitat promotora i coordinadora de la pràctica esportiva per a persones amb discapacitat intel·lectual per afavorir-ne la plena integració i l’autonomia progressiva. Es reconeix la funció de la FADEA com a entitat esportiva encarregada del foment i de la coordinació de la pràctica esportiva per a persones amb discapacitats motrius i/o sensorials.

1. El Comitè Olímpic Andorrà, constituït d’acord amb els principis i les normes del Comitè Olímpic Internacional, és un organisme amb personalitat jurídica, plena capacitat d’obrar, patrimoni propi, duració il·limitada i sense ànim de lucre.

2. El Comitè Olímpic Andorrà es regeix pels seus estatuts, pels reglaments aprovats pel Comitè Olímpic Internacional i per la legislació vigent en cada moment.

3. El Comitè Olímpic Andorrà actua en col·laboració amb el Govern, amb les federacions esportives afiliades a les federacions internacionals reconegudes pel Comitè Olímpic Internacional, i amb altres federacions esportives i organitzacions esportives pròpies o reconegudes legalment al Principat d’Andorra.

4. Les federacions esportives de modalitats olímpiques han de formar part del Comitè Olímpic Andorrà.

5. Com a Comitè Olímpic Nacional, té totes les competències que li atribueix la Carta Olímpica, entre les quals destaquen les següents:

   • a) Assumir la representació i la defensa adequades dels interessos de l’esport en l’àmbit olímpic en el si del Comitè Olímpic Internacional.
   • b) Confegir el pla d’actuacions biennal o quadriennal necessari per a la preparació dels esportistes i la seva participació en les competicions olímpiques.
   • c) Fixar els criteris de qualitat dels esportistes de cada especialitat o prova, tenint en compte els criteris fixats per les federacions esportives interessades, amb la finalitat d’adequar i posar els mitjans per a la preparació dels esportistes per a la participació en els Jocs Olímpics, els Jocs dels Petits Estats o altres manifestacions de caràcter olímpic.
   • d) Coordinar l’activitat de totes les federacions esportives en l’activitat olímpica dins el pla d’actuacions confegit pel Comitè.
   • e) Organitzar i gestionar la inscripció i la participació dels esportistes i dels tècnics en l’esport olímpic, col·laborar en la seva preparació o formació i estimular la pràctica de les activitats representades en aquest esport.
   • f) Autoritzar l’ús en el territori del Principat d’Andorra del símbol olímpic, de la bandera olímpica, del lema olímpic, de l’himne olímpic, de les identificacions olímpiques com les denominacions de “Jocs Olímpics, Jocs Paralímpics, Jocs de l’Olimpíada, etc.”, així com les designacions, els emblemes, la flama i les torxes, entre altres, tal i com es defineixen en la Carta Olímpica.

1. D’acord amb els objectius de foment d’una societat més inclusiva mitjançant l’esport, es reconeix el Comitè Paralímpic Andorrà com a organisme encarregat del foment de l’esport paralímpic i de la coordinació amb les organitzacions esportives d’àmbit internacional que regulen l’esport paralímpic.
2. El Comitè Paralímpic Andorrà, constituït d’acord amb els principis i les normes del Comitè Paralímpic Internacional, és un organisme amb personalitat jurídica, plena capacitat d’obrar, patrimoni propi i duració il·limitada, sense finalitat de lucre.
3. El Comitè Paralímpic Andorrà fixa els criteris de qualitat dels esportistes de cada especialitat o prova, d’acord amb les federacions nacionals esportives de cada especialitat, a les quals correspon dissenyar i executar els programes de tecnificació dels esportistes paralímpics.
4. El Comitè Paralímpic Andorrà té les mateixes competències en l’esport paralímpic que les que estableix aquesta Llei per al Comitè Olímpic Andorrà en l’esport olímpic.

Títol II. Entitats i suport a l’esport

Capítol primer. Entitats esportives

Secció primera. Clubs esportius i seccions d’acció esportiva

Quarta

3. Mentre no s’aprovin els reglaments previstos als apartats 4 i 5 de l’article 62, la Comissió nacional de reconeixement professional esportiu resta igualment legitimada i serà l’òrgan encarregat d’establir el nivell i les equivalències entre les formacions estrangeres i les nacionals, de conformitat amb els criteris i la metodologia aplicats actualment.”
4. Es modifica la disposició final quarta de la Llei 37/2018, del 20 de desembre, de l’esport del Principat d’Andorra, que queda redactada de la manera següent:

“Quarta

1. S’autoritza el Govern per dictar les disposicions necessàries per aplicar i desplegar aquesta Llei.
2. S’encomana al Govern aprovar, en el termini màxim de dos anys a partir de l’entrada en vigor de la Llei de creació del sistema de validació dels aprenentatges basats en l’experiència, els reglaments previstos als apartats 4 i 5 de l’article 62 d’aquesta Llei.

1. A l’efecte d’aquesta Llei els clubs esportius són associacions privades sense ànim de lucre, amb personalitat jurídica pròpia i capacitat d’obrar plenes, que tenen per objecte l’estudi, la promoció d’una o més modalitats o especialitats esportives i/o la pràctica esportiva per part de les persones associades.
2. Els òrgans de govern del club esportiu són l’Assemblea General, la Junta Directiva i la Presidència. Els membres de la Junta Directiva exerceixen els càrrecs gratuïtament i no poden formar-ne part els socis o afiliats que exerceixen una activitat retribuïda per l’entitat esportiva, amb l’excepció del secretari, el qual pot ser remunerat, no obstant en aquest cas no té dret a vot pel que fa als acords de la Junta Directiva.
3. Per participar en activitats i competicions esportives i per organitzar-les, a més dels altres requisits que s’estableixen en aquesta Llei, cal que l’entitat estigui afiliada, almenys, en la federació esportiva corresponent, sense perjudici del que estableix l’article 42.3 en relació amb l’activitat no federada al Principat d’Andorra.

u

1. Les entitats públiques o privades que duguin a terme activitats físiques esportives sense ànim de lucre de caràcter accessori a la seva finalitat principal, poden crear en el seu si seccions d’acció esportiva, que s’han d’inscriure, als efectes oportuns, al Registre d’Associacions.
2. Per participar en activitats i competicions esportives i per organitzar-les, les seccions d’acció esportiva han d’afiliar-se en la federació esportiva corresponent.

1. Per a la constitució d’una secció d’acció esportiva, els representants legals de les entitats han de presentar a l’òrgan governamental competent la seva voluntat de constituir l’associació en una acta fundacional, s’han de dotar d’uns estatuts on s’expressin les regles d’organització i funcionament i han de dur a terme la resta de formalitats establertes en aquesta llei i en la legislació en matèria d’associacions vigent en cada moment.
2. Per a la inscripció al Registre d’Associacions s’han de presentar, a més dels estatuts, el certificat de validació de l’òrgan governamental.

1. Són agrupacions esportives, a l’efecte d’aquesta Llei, les associacions privades sense ànim de lucre constituïdes per persones físiques relacionades per vincles de caràcter personal, professional o social, que s’associïn per a l’estudi, la promoció o la pràctica d’activitats fisicoesportives, i que no tinguin una finalitat essencialment competitiva.
2. Per a la constitució d’una agrupació esportiva, un mínim de tres persones físiques han de manifestar la seva voluntat de constituir-se com associació en una acta fundacional i dur a terme les formalitats establertes en la legislació en matèria d’associacions vigents en cada moment.
3. Per a la inscripció al Registre d’Associacions s’han de presentar, a més dels estatuts, el certificat de validació de l’òrgan governamental.

Els estatuts de les entitats esportives regulades en aquesta secció, han de tenir el contingut mínim del model aprovat reglamentàriament pel Govern, han de respondre al principi de representativitat d’acord amb les normes esportives que són aplicables i han de ser aprovats pels fundadors.

1. Les entitats esportives regulades en aquesta secció han de portar una comptabilitat d’acord amb la normativa aplicable vigent en cada moment.

2. Les entitats esportives regulades en aquesta secció tenen el seu règim propi d’administració i gestió de pressupost i patrimoni, i els són aplicables, en tot cas, els principis següents:

   • a) Els beneficis econòmics que generi la seva activitat s’han d’aplicar al desenvolupament del seu objecte social.
   • b) Poden gravar i alienar els seus béns immobles, i disposar de diners en préstec, sempre que el negoci jurídic corresponent no comprometi de forma irreversible el patrimoni de l’entitat o el seu objecte social. Quan es tracta de béns immobles que hagin estat finançats, en tot o en part, amb fons públics, és preceptiva l’autorització de l’òrgan governamental competent per al gravamen o l’alienació.
   • c) Sense perjudici del que preveu l’apartat anterior, no poden contreure obligacions econòmiques sense disponibilitat pressupostària prèvia.
   • d) Poden exercir complementàriament activitats de caràcter econòmic i destinar els seus béns i recursos als mateixos objectius esportius, però en cap cas no poden repartir beneficis entre els seus membres.

Secció segona. Federacions esportives

1. Les federacions esportives són entitats privades sense ànim de lucre, d’interès públic i social, constituïdes bàsicament per entitats esportives, tècnics, jutges, àrbitres, esportistes i per qualsevol altra persona dedicades a la promoció, la gestió i la coordinació de la pràctica dels esports específics reconeguts en l’àmbit nacional.
2. Les federacions esportives gaudeixen de personalitat jurídica pròpia i capacitat d’obrar plenes per al compliment dels seus fins. Estan acollides al règim de pressupost i patrimoni propis i han de sotmetre anyalment llur comptabilitat a la verificació comptable, d’acord amb les disposicions del Govern.
3. Les federacions esportives, a més de les seves pròpies atribucions, exerceixen per delegació funcions públiques de caràcter administratiu, i en aquest cas actuen com a agents col·laboradors de l’Administració pública.

1. Per constituir una federació esportiva són necessaris els requisits següents:

   • a) La pràctica habitual prèvia d’una modalitat esportiva específica que no estigui assumida o no pugui ser assumida per cap federació reconeguda.
   • b) Una proposta formulada per una o més entitats esportives que acrediti la necessitat de l’existència de la federació.

2. Correspon a l’òrgan governamental competent en matèria d’esports l’autorització o la denegació de la inscripció com a federació esportiva en funció de criteris de reconeixement internacional de la modalitat, d’interès esportiu i de la implantació real de la modalitat esportiva.

3. Perquè una federació esportiva tingui el reconeixement legal, cal que hagi estat inscrita en el Registre d’Associacions.

4. Per a la inscripció al Registre d’Associacions s’han de presentar, a més dels estatuts, el certificat de validació de l’òrgan governamental.

1. Les federacions esportives, sota la coordinació i tutela de l’òrgan governamental competent en matèria d’esports, exerceixen les funcions de caràcter públic següents:

   • a) Qualificar i organitzar –directament o indirectament– les activitats i les competicions esportives d’àmbit estatal i establir el programa oficial de competicions i altres esdeveniments.

   • b) Promoure amb caràcter general la modalitat esportiva de la federació i les seves especialitats, des de l’esport de base fins a l’esport d’elit.

   • c) Vetllar per la seguretat i la salut de les persones i entitats federades, cooperar amb les federacions internacionals i amb l’Agència Andorrana Antidopatge en matèria de lluita contra el dopatge i exercir una funció de prevenció i lluita contra el dopatge en tot l’entorn federatiu, d’acord amb el capítol segon del títol IV.

   • d) Col·laborar amb la Fundació de l’Esport.

   • e) Dissenyar i executar els plans de preparació dels esportistes d’alt nivell i dels esportistes promesa en la modalitat esportiva pròpia, d’acord amb les directrius del Comitè Olímpic Andorrà i el Comitè Paralímpic Andorrà, amb l’acord de l’òrgan governamental competent en matèria d’esports.

   • f) Triar els esportistes de les seleccions nacionals.

   • g) Organitzar o tutelar les competicions promogudes per les federacions internacionals que tinguin lloc al Principat d’Andorra.

   • h) Col·laborar amb l’Escola de Formació de professions Esportives i de Muntanya i altres entitats nacionals o internacionals en la formació de tècnics esportius.

     • i) Col·laborar en l’organització de l’esport de base en edat escolar i en els jocs escolars

   • j) Vetllar pel compliment de la normativa esportiva

   • k) Executar les resolucions de la Comissió Jurídica Esportiva.

2. Les federacions esportives exerceixen la representació del Principat d’Andorra en les activitats i les competicions esportives d’àmbit internacional. A aquest efecte, el president ha de ser de nacionalitat andorrana.

1. Els òrgans de govern i representació de les federacions esportives i el seu règim electoral i de funcionament es regeixen per criteris democràtics i representatius, d’acord amb les disposicions reglamentàries corresponents.
2. Els òrgans de govern i representació de les federacions esportives són l’Assemblea General, la Junta Directiva i la Presidència.
3. Correspon als fundadors l’aprovació inicial dels estatuts i correspon a l’Assemblea General la modificació dels estatuts i l’aprovació i la modificació dels reglaments, que ha de sotmetre a l’aprovació de l’òrgan governamental competent en matèria d’esports.
4. Les disposicions estatutàries i els reglaments de les federacions s’han de publicar a les webs federatives o per qualsevol altre mitjà que garanteixi el coneixement del funcionament i l’actuació de les entitats per part de tot l’entorn de la federació. La difusió de la normativa és responsabilitat de cada federació.

1. Les federacions esportives han de posar en coneixement de l’òrgan governamental competent en matèria d’esports el pressupost i el detall de la liquidació del pressupost en cada exercici pressupostari.
2. En el marc del que estableixi la normativa d’ajudes públiques del Principat d’Andorra les federacions i les altres entitats esportives han de posar la documentació que els sigui exigida a la disposició de l’òrgan governamental competent en matèria d’esports que hagi de resoldre l’atorgament d’ajudes i fer-ne el seguiment i el control.
3. Les federacions no poden aprovar pressupostos deficitaris, sense autorització expressa de l’òrgan governamental competent en matèria d’esports.

1. Les federacions esportives han d’adoptar un codi que estableixi les pràctiques de bon govern inspirades en els principis de democràcia i participació. El Codi ha de contenir normes sobre la gestió, la transparència i el control de totes les transaccions econòmiques i de direcció i organització que efectuïn, tant si estan finançades amb ajudes públiques com si no ho estan.
2. Les bones pràctiques establertes i realment executades per les federacions i les entitats que en formen part constitueixen un dels criteris de la classificació regulada a l’article 37 i es tenen en compte per a l’accés a les subvencions i les ajudes públiques, d’acord amb la resta de legislació.

La Intervenció General del Govern exerceix el control financer de les federacions en els termes previstos en la legislació en matèria de finances públiques vigent en cada moment, en cas de rebre subvencions o altres ajuts a càrrec del pressupost general.

Si una federació esportiva és declarada insolvent conforme a la legislació mercantil, l’òrgan governamental competent en matèria d’esports pot assumir l’exercici de les funcions delegades de forma directa fins que conclogui la situació d’insolvència o es liquidi la federació insolvent amb la finalitat d’evitar la finalització o la interrupció de l’activitat esportiva.

Secció tercera. Règim específic de les societats anònimes amb objecte esportiu (SAOE)

1. Els clubs esportius que participen en competicions oficials estrangeres poden crear una SAOE. La decisió de crear una SAOE s’adopta per l’Assemblea General del club esportiu, d’acord amb l’establert en la legislació en matèria d’associacions vigent en cada moment i amb els seus estatuts.
2. La constitució d’una SAOE es du a terme de conformitat amb l’establert en aquesta Llei i en la legislació en matèria de societats anònimes vigent en cada moment. Posteriorment a la constitució d’una SAOE, els clubs esportius poden transmetre les seves accions de la societat a favor de tercers, d’acord amb l’establert en els seus estatuts, en aquesta Llei i en la legislació en matèria de societats anònimes vigent en cada moment.
3. L’objecte social de les SAOE ha de mencionar la participació en competicions oficials estrangeres.
4. L’administració i la gestió de les SAOE, el règim de responsabilitat, la retribució de càrrecs, el pressupost, la comptabilitat i qualsevol altre aspecte d’aquestes societats estan subjectes al règim general establert per a les societats anònimes, amb les particularitats que es contenen en aquesta Llei i en les normes que la despleguen.
5. En la denominació social d’aquestes societats s’han d’incloure les sigles “SAOE”.

Les SAOE s’han d’inscriure al Registre de Societats Mercantils i a la federació andorrana corresponent sempre i quan aquesta inscripció a la federació andorrana no suposi un perjudici o un impediment per la SAOE per a inscriure’s a la competició oficial estrangera.

El capital social mínim de les SAOE ha de ser com a mínim el que estableix la legislació en matèria de societats anònimes vigent en cada moment.

1. Les SAOE han de comunicar, prèviament, a l’òrgan governamental competent en matèria d’esports tots els actes o negocis jurídics dels seus accionistes que constitueixin una disposició inter vivos de les accions de la societat, en els termes establerts reglamentàriament.
2. Cap accionista no pot posseir accions en una proporció superior al percentatge de capital que es fixi reglamentàriament, de forma simultània, en dues o més SAOE que participen en la mateixa competició.
3. Per calcular el límit fixat a l’apartat anterior es tenen en compte no només les accions posseïdes directament pel titular, sinó també les que pertanyin a una altra persona o unes altres persones o entitats que constitueixin una unitat de decisió amb el titular.
4. Les persones físiques que tinguin un vincle laboral, professional o de qualsevol altra mena amb una SAOE no poden posseir accions d’una altra societat que participi en la mateixa competició que excedeixin el percentatge establert reglamentàriament per als accionistes.
5. En cas que un accionista, persona física o jurídica, per qualsevol motiu superi el límit establert, té un termini de tres mesos, a comptar del moment en què ha assolit aquesta situació irregular, per alienar la quantitat d’accions necessàries per respectar el límit legal. Fins al moment de l’alienació, la persona afectada no pot exercir el dret de vot en cap de les dues o més societats.
6. Les juntes generals d’accionistes de les SAOE no poden reconèixer l’exercici dels drets polítics als qui n’adquireixin accions incomplint aquest article.

1. Les SAOE no poden repartir dividends fins que no estigui constituïda una única reserva legal igual, almenys, a la mitjana de les despeses realitzades en els tres últims exercicis. Durant els tres primers exercicis aquesta quantitat s’ha de calcular sobre la mitjana de les despeses realitzades o sobre l’import del pressupost inicial si no es disposa del tancament anyal.
2. Els accionistes i administradors que realitzin préstecs a favor de les SAOE no els poden exigir si la societat no ha obtingut beneficis en l’últim exercici anterior al seu venciment. En aquest cas, els préstecs queden renovats fins al tancament de l’exercici, moment en què seran retornats si s’han obtingut beneficis.
3. En cas d’obtenir beneficis, les SAOE poden fer aportacions a la Fundació de l’Esport amb les bonificacions que es puguin establir en el pagament de l’impost sobre societats.

1. Les relacions entre el club esportiu i la SAOE que ha creat el club es regeixen pel conveni que aproven els seus representants legals respectius.
2. El conveni, que inclou, a més de les condicions d’utilització o cessió a la SAOE dels signes distintius del club, la informació obligatòria al club de les deliberacions dels òrgans socials de la SAOE, entra en vigor després de l’aprovació de l’òrgan governamental competent en matèria d’esports i, en tot cas, al cap de dos mesos d’haver-lo presentat a aprovació sense que hi hagi hagut oposició de l’òrgan governamental competent en matèria d’esports.

Cap SAOE pot mantenir més d’un equip en la mateixa categoria d’una competició esportiva.

Secció quarta. Disposicions comunes a les entitats esportives

1. El Registre d’Associacions és l’organisme administratiu dependent del Govern que té per objecte, entre altres, la inscripció de les entitats esportives regulades en aquesta Llei, llevat de les SAOE.

L’existència d’una entitat esportiva constituïda s’acredita mitjançant certificació del Registre d’Associacions, llevat de les SAOE.

2. El Registre de Societats Mercantils és l’organisme administratiu dependent del Govern en el que s’inscriuen les SAOE.

L’existència d’una SAOE s’acredita mitjançant certificació del Registre de Societats Mercantils.

3. El Registre de Societats Mercantils comunica al Registre d’Associacions la constitució de la SAOE amb les dades del club constituent a l’efecte de l’anotació corresponent al Registre d’Associacions.
4. Les inscripcions de les altes i les baixes de les entitats esportives són objecte de publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, llevat de les SAOE.
5. El referits registres donen fe de les dades i d’altres informacions que s’hi contenen.
6. Les entitats esportives no poden utilitzar una denominació idèntica a la d’altres entitats ja registrades, ni una altra denominació que s’hi pugui confondre, llevat de les SAOE.

1. Els clubs esportius, les seccions d’acció esportiva i les federacions esportives es dissolen:

   • a) Per decisió de l’Assemblea General.
   • b) Per qualsevol causa prevista als estatuts.
   • c) Per la cancel·lació de la seva inscripció al Registre d’Associacions en el cas de les entitats esportives inscrites en aquest registre.
   • d) Per les altres causes que determinin les lleis.

2. El règim aplicable en relació amb la liquidació dels clubs esportius, les seccions d’acció esportiva i les federacions esportives serà el que es disposa en la legislació en matèria d’associacions vigent en cada moment.

3. L’extinció de les SAOE s’inicia amb la dissolució de la societat que n’obre la seva liquidació i es produeix quan concorre una de les causes previstes en aquesta Llei, en la legislació en matèria de societats vigent en cada moment o als estatuts de la societat. El procediment de dissolució i el règim aplicable per a la liquidació serà el que es disposa en la legislació en matèria de societats vigent en cada moment.

4. També s’extingeixen per insolvència econòmica en els termes que fixi la legislació mercantil en matèria d‘insolvència vigent en cada moment.

5. En tot cas, el patrimoni net s’ha de destinar exclusivament al compliment de l’objecte i les finalitats de cada entitat esportiva d’acord amb les normes estatutàries.

Capítol segon. Subvencions i altres ajuts a l’esport

1. A fi de promoure l’esport, l’òrgan governamental competent en matèria d’esports pot fomentar els programes i les activitats que siguin coherents amb els criteris i les directrius de la política esportiva de l’Estat.

2. Les subvencions a l’esport poden consistir en prestacions o en ajuts de caràcter econòmic, i s’han de destinar a un o diversos objectius esportius precisos.

3. Els sistemes de suport econòmic poden ser directes o indirectes, i les bases per a l’atorgament de subvencions i ajuts a l’esport poden tenir caràcter plurianual, anual o puntual.

4. Es reconeixen nivells diferents de subvencions, amb obligacions, responsabilitats i drets que s’estableixen reglamentàriament en funció dels criteris que s’enumeren a continuació sense caràcter de prelació entre ells:

   • a) La vinculació de la disciplina esportiva amb la neu, la muntanya i les característiques geopolítiques del Principat d’Andorra.
   • b) La prioritat de la disciplina esportiva dins els plans nacionals de foment de l’esport andorrà que pugui establir l’òrgan governamental competent en matèria d’esports.
   • c) Els resultats internacionals dels esportistes federats.
   • d) La incidència social, mediambiental i econòmica de la disciplina esportiva que representen.
   • e) El compliment del Codi de bones pràctiques regulat a l’article 23, la transparència i la bona gestió econòmica, i el funcionament democràtic de l’entitat.
   • f) El nombre d’esportistes federats.

1. L’atorgament de qualsevol subvenció o ajuda es regeix pels principis de transparència i equitat, té en compte els criteris de l’article 23 i està sotmès a l’obligació d’aplicar íntegrament la subvenció o ajuda al programa o l’activitat subvencionada.
2. En tot cas, les subvencions a l’esport reuneixen les característiques administratives derivades del caràcter facultatiu i la condicionalitat de l’atorgament, el qual està supeditat a la consignació i la disponibilitat que s’estableixi en la Llei del pressupost de cada exercici.
3. La convocatòria i l’adjudicació de subvencions es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

1. Les entitats que sol·liciten una subvenció o ajut han de complir els requisits generals següents:

   • a) Estar inscrites al registre que correspongui segons el tipus d’entitat esportiva.
   • b) Formalitzar la sol·licitud i la documentació requerida per al tipus de subvenció, dins dels terminis establerts en la convocatòria i d’acord amb les bases corresponents.
   • c) Complir, amb caràcter general, les prescripcions contingudes en aquesta Llei i en la normativa de desplegament.

2. Es poden establir altres requisits específics per garantir l’aplicació efectiva de la subvenció a les finalitats subvencionades.

Títol III. Pràctica esportiva

Capítol primer. Manifestacions esportives

1. S’entén per competició esportiva, la manifestació esportiva consistent en l’enfrontament, individual o per equips, de diversos adversaris en una prova o un conjunt de proves organitzades habitualment per una entitat esportiva reconeguda legalment, d’acord amb unes regles concretes emanades dels òrgans esportius competents i acceptades lliurement pels participants.
2. Les competicions de caràcter oficial són les que promouen, organitzen, tutelen o autoritzen les federacions esportives.
3. També poden tenir la consideració d’oficials altres competicions de caràcter puntual o regular, d’acord amb l’òrgan governamental competent en matèria d’esports.
4. Correspon a l’òrgan governamental competent en matèria d’esports l’aprovació de la reglamentació general que autoritzi la participació en competicions esportives oficials de persones que no tinguin residència legal al Principat d’Andorra d’acord amb la legislació andorrana sobre residència i nacionalitat.
5. Els organitzadors de les competicions esportives poden encomanar-ne la gestió material, mitjançant qualsevol negoci jurídic vàlid en dret, a entitats públiques o privades. Els termes de l’encàrrec i les responsabilitats recíproques es determinen en el negoci jurídic corresponent.

S’entén per prova esportiva la manifestació esportiva consistent en l’enfrontament, individual o per equips, de diversos adversaris d’acord amb unes regles concretes emanades de l’entitat organitzadora i acceptades lliurement pels participants.

1. Correspon a tots els organismes i entitats amb responsabilitat en alguna manifestació esportiva prevenir i combatre qualsevol tipus d’actuació violenta, racista, xenòfoba i intolerant, i també fomentar els valors associats especialment en el camp de la prevenció i la lluita contra el dopatge.

2. L’organitzador d’una manifestació esportiva elabora una proposta de recursos materials i humans per garantir la seguretat de la manifestació i la sotmet a la validació de l’òrgan governamental competent en matèria de protecció civil perquè sigui aprovada d’acord amb la legislació vigent.

3. Els organismes públics competents poden exonerar l’organitzador de la manifestació de la prestació efectiva de tot o una part del dispositiu.

4. L’obligació del paràgraf 1 ha de constar als estatuts de les federacions esportives.

5. Les mesures de seguretat adoptades pels organitzadors d’una manifestació esportiva s’han d’adequar a les circumstàncies concretes de cada esdeveniment. Entre altres previsions, han de tenir en compte, si escau:

   • a) La presència de personal de seguretat als estadis o llocs de grans aglomeracions de persones i a les vies d’accés a aquests indrets.
   • b) La separació dels aficionats rivals.
   • c) El control rigorós de les vendes de bitllets.
   • d) La prohibició d’introduir o vendre begudes alcohòliques als estadis o llocs de grans aglomeracions de persones.
   • e) Els controls de seguretat amb vista a detectar objectes susceptibles de ser utilitzats per a actes violents.
   • f) El condicionament del lloc on s’hagi de dur a terme la manifestació esportiva per garantir la seguretat dels espectadors.

6. Les federacions esportives i qualsevol altra entitat promotora o organitzadora d’una manifestació esportiva cooperen amb els poders públics en la difusió i el suport de les mesures socioeducatives que s’estableixin per prevenir la violència i el racisme en l’àmbit de les entitats i els esportistes que hi estan federats i en les competicions que organitzen o en què participen.

7. En les grans competicions internacionals, els òrgans públics responsables en matèria policial i esportiva cooperen amb les autoritats dels països afectats per identificar riscos possibles, prevenir actes de violència i assegurar la seguretat dels espectadors.

8. El Govern pot desautoritzar la realització d’una manifestació esportiva i la participació de les entitats andorranes en algun esdeveniment per causa justificada relacionada amb la violència, el racisme, la xenofòbia, la intolerància o altres pràctiques tipificades com a infracció molt greu en aquesta Llei i, en general, en cas de risc per a la seguretat dels espectadors o els participants.

Capítol segon. Instal·lacions esportives

1. Correspon al Govern, i als comuns en el marc de les seves competències, establir el règim i les condicions d’utilització de les instal·lacions esportives i les obligacions de les persones que hi acudeixen tant per practicar un esport com per assistir a un esdeveniment.
2. L’òrgan governamental competent en matèria d’esports pot adoptar directrius vinculants per al reconeixement esportiu de les instal·lacions amb vista a la seguretat, la qualitat i la utilització per a usos esportius, d’acord amb els articles 44 i 45.
3. Les directrius sobre les instal·lacions han d’incloure l’obligatorietat de garantir a les persones amb discapacitat l’accés a aquestes instal·lacions.
4. La normativa reguladora de les instal·lacions públiques ha de garantir-ne un ús responsable, sostenible i respectuós amb el medi ambient.

Capítol tercer. Agents de la pràctica esportiva

Es considera esportista qualsevol persona, independentment de l’edat i de les capacitats, que practica alguna modalitat o especialitat esportiva, encara que no estigui federada o no participi en competicions.

1. Els poders públics i les federacions esportives han d’articular mesures per incentivar que totes les entitats esportives fomentin l’esport de base i evitin qualsevol actuació que constitueixi una explotació d’aquest nivell esportiu.
2. No poden exigir-se drets de retenció, de pròrroga, de formació, de compensació o anàlegs sobre els esportistes menors de setze anys, entre entitats radicades al Principat d’Andorra.

1. Es considera esportista d’alt nivell la persona que practica una modalitat o especialitat esportiva caracteritzada per les altes exigències tècniques i científiques de la preparació, per l’excel·lència esportiva i per la participació en competicions d’àmbit internacional en condicions de màxim rendiment i competitivitat.
2. Correspon a l’òrgan governamental en matèria d’esports, amb l’assessorament de la Fundació de l’Esport, les federacions esportives concernides i els comitès Olímpic i Paralímpic, establir els criteris objectius específics i les condicions concretes per obtenir la qualificació d’esportista d’alt nivell.
3. La condició d’esportista d’alt nivell s’adquireix amb la inclusió en la llista d’esportistes d’alt nivell que publica anyalment al Butlletí oficial del Principat d’Andorra l’òrgan governamental competent en matèria d’esports, a la vista de les propostes fetes per la Fundació de l’Esport i les federacions esportives.

1. Correspon al Govern, a la Fundació de l’Esport, a les federacions, al Comitè Olímpic Andorrà i al Comitè Paralímpic Andorrà, en les seves competències respectives, promoure coordinadament l’esport d’alt nivell.

2. El Govern i els comuns, dins l’àmbit de les competències respectives, han d’adoptar les mesures necessàries per facilitar la preparació tècnica, la formació i la plena integració social i professional dels esportistes d’alt nivell durant la seva carrera esportiva i també al final de la seva carrera.

3. Les federacions esportives i, si escau, les altres entitats concernides, acorden amb l’òrgan governamental competent en matèria d’esports, que exerceix la tutela i el control de l’esport d’alt nivell, els programes, els plans de preparació, el sistema d’execució i seguiment, i les tasques de recerca.

4. Entre altres, es poden adoptar les mesures específiques de suport següents:

   • a) Promoure disposicions, acords i programes que permetin a l’esportista d’alt nivell compaginar l’activitat esportiva amb el desenvolupament i el bon resultat dels seus estudis.
   • b) Establir ajuts que s’assignin a les federacions esportives per a esportistes amb aquesta qualificació.
   • c) Fixar exempcions de requisits específics, exigits per a l’accés a l’ensenyament de l’esport, de la forma que es determini reglamentàriament.
   • d) Establir, si l’esportista d’alt nivell presta servei a l’Administració pública, condicions de treball que li permetin l’entrenament i la participació en competicions esportives.

5. L’òrgan governamental competent en matèria d’esports pot impulsar l’establiment de convenis entre empreses públiques o privades i els esportistes d’alt nivell, per garantir la seva formació i promoció professional i per assegurar-li unes condicions de treball compatibles amb l’entrenament i amb la participació en les competicions esportives.

6. La condició d’esportista d’alt nivell es considera, en els termes que estableixi la normativa de funció pública, un mèrit avaluable a l’efecte de l’accés i la promoció en l’àmbit de l’Administració pública.

1. Es considera promesa l’esportista de categoria inferior a l’absoluta que practica una modalitat o especialitat esportiva reconeguda d’alt nivell sense complir els criteris per ser inclòs a la llista de l’article 50.3, però amb un nivell de realització excel·lent i un potencial i una capacitat de progressió que fan preveure amb moltes probabilitats el compliment de les condicions per ser esportista d’alt nivell.

2. Coincidint amb la publicació anyal de la llista dels esportistes d’alt nivell, l’òrgan governamental competent en matèria d’esports publica els noms dels esportistes reconeguts com a promesa, després d’analitzar les propostes de la Fundació de l’Esport i les federacions esportives.

3. L’òrgan governamental competent en matèria d’esports estableix amb l’assessorament de la Fundació de l’Esport, les federacions esportives concernides i els comitès Olímpic i Paralímpic, els programes, els plans de preparació i el sistema de seguiment dels esportistes promesa, i coordina les mesures de suport aplicables amb la resta de ministeris i administracions implicats.

4. Entre altres, es poden adoptar les mesures específiques de suport als esportistes promesa següents:

   • a) Promoure disposicions i acords que permetin a l’esportista promesa compaginar l’activitat esportiva amb el desenvolupament i el bon resultat dels seus estudis. En especial preveure adaptacions específiques o generals de l’horari escolar per la planificació d’entrenament o de projectes d’esport-estudi.
   • b) Establir ajuts que s’assignin a les federacions esportives per a esportistes amb aquesta qualificació.
   • c) Fixar exempcions de requisits específics, exigits per a l’accés a l’ensenyament de l’esport, de la forma que es determini reglamentàriament.

1. Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per esportista professional la persona que, estant subjecta a una relació establerta amb caràcter regular amb una entitat esportiva, es dedica a la pràctica de l’esport per compte i dins l’àmbit d’organització i direcció d’aquesta entitat a canvi d’una retribució, i també la persona que es dedica a la pràctica de l’esport com a activitat per compte propi.
2. Els esportistes que reuneixen la condició establerta a l’apartat anterior han d’estar afiliats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social en les condicions establertes legalment.
3. La relació laboral establerta entre l’esportista professional i l’entitat esportiva per compte de la qual practica l’esport es regeix per allò expressament pactat entre les parts, per l’eventual normativa especial relativa a aquestes relacions laborals vigent en cada moment, i per la legislació en matèria laboral vigent en cada moment, la qual s’hi aplica amb caràcter subsidiari o supletori.

1. Es consideren entrenadors o tècnics esportius les persones que, amb la titulació exigida en l’ordenament jurídic andorrà, exerceixen funcions d’entrenament, planificació, formació, perfeccionament, prevenció de lesions, direcció tècnica i altres funcions anàlogues en relació amb una modalitat o especialitat esportiva.
2. L’entrenador esportiu que exerceix en el marc d’una federació esportiva, a més, ha de disposar de la llicència federativa corresponent, d’acord amb els estatuts federatius.
3. Els entrenadors de les seleccions nacionals que participen en competicions d’alt nivell es poden beneficiar de les mesures de suport de l’article 51.
4. Correspon al Govern, mitjançant els òrgans competents en educació i esports, establir la formació i la titulació necessària per exercir les funcions d’aquest article amb la concreció del marc general de titulacions esportives, i fomentar la realització dels cursos i les activitats per a la formació i el perfeccionament dels entrenadors i tècnics esportius.

1. A l’efecte d’aquesta Llei, es considera àrbitre o jutge esportiu la persona que té la funció de jutjar, interpretar i aplicar les regles tècniques en el desenvolupament d’una competició esportiva.
2. En el transcurs de la competició els àrbitres i els jutges esportius gaudeixen de l’autoritat que els atorga la seva responsabilitat, i els comportaments agressius o antiesportius envers ells són objecte de les sancions establertes al títol V.
3. L’àrbitre o el jutge esportiu ha de disposar de la llicència federativa corresponent a la modalitat o especialitat esportiva d’acord amb els estatuts federatius.
4. Els àrbitres i els jutges esportius exerceixen la seva funció amb independència i imparcialitat, d’acord amb les normes establertes per a cada modalitat esportiva.
5. Correspon a cada federació esportiva fomentar la realització dels cursos i les activitats que siguin necessaris per a la formació i el perfeccionament dels àrbitres i els jutges esportius.

1. Els tècnics esportius o qualsevol persona que rebi una remuneració per ensenyar una activitat física o esportiva, tant si es tracta d’una ocupació principal com si és secundària, tant si és una dedicació habitual com si és temporal o esporàdica, han de disposar del diploma, títol o certificat que es determini reglamentàriament tenint en compte les característiques de cada activitat.
2. Les persones que estiguin formant-se per un diploma, un títol o un certificat que habiliti per a la professió descrita al paràgraf anterior poden exercir a canvi d’una remuneració en les condicions establertes reglamentàriament.
3. No poden exercir la funció descrita al paràgraf primer, ni a canvi de remuneració ni de forma gratuïta, les persones menors de 16 anys, les que tinguin antecedents penals per delictes contra la integritat física i moral o per delictes relacionats amb menors, les que hagin comès una infracció del capítol segon del títol IV durant el termini de compliment de la sanció, i les que siguin objecte d’una mesura administrativa que els prohibeixi participar, per qualsevol causa, en activitats amb joves o menors.
4. Correspon al Govern, mitjançant els òrgans competents en educació i esports, establir la formació i la titulació necessària per exercir les funcions d’aquest article amb la concreció del marc general de titulacions esportives, i fomentar la realització dels cursos i les activitats per a la formació i el perfeccionament dels tècnics esportius.

Capítol quart. Educació, formació tècnica i professions esportives

1. L’educació física s’imparteix com a matèria, d’acord amb els programes, els nivells i els graus educatius establerts legalment.

2. Els plans i els programes per a l’ensenyament i la pràctica de l’educació física i de l’esport escolar estan orientats a:

   • a) L’educació integral dels escolars i el desenvolupament harmònic de la seva personalitat.
   • b) La consecució d’unes condicions físiques i d’una formació que possibilitin la pràctica continuada de l’esport en edats posteriors.

3. Tots els centres docents, públics o privats, han de tenir accés als equipaments i al material esportiu suficient per atendre l’educació física i la pràctica de l’esport.

4. La pràctica de l’esport escolar ha de ser poliesportiva i no orientada exclusivament a la competició, de manera que els escolars, cíclicament, coneguin practicant-les les diverses modalitats esportives, d’acord amb la seva aptitud i la seva edat.

1. L’esport extraescolar és el que practiquen els infants en edat escolar fora de l’horari lectiu i al marge de l’esport federat.
2. La pràctica de l’esport extraescolar ha de ser poliesportiva i no orientada exclusivament a la competició.

Sense perjudici de les titulacions acadèmiques universitàries relacionades amb l’esport que es puguin establir, la Universitat d’Andorra i qualsevol altra institució universitària o centre d’ensenyament superior implantats al Principat d’Andorra han de promoure la pràctica de l’esport tant competitiu com de lleure entre els estudiants.

1. És missió de l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya i del ministeri encarregat de l’educació proporcionar, als tècnics esportius, una formació tècnica esportiva mitjançant cursos temporals o permanents de formació o reciclatge, teòrics i pràctics.
2. La supervisió de la formació tècnica esportiva que duen a terme altres institucions, públiques o privades, correspon a l’òrgan governamental competent en matèria d’esports en coordinació amb al ministeri encarregat de l’educació i l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya.
3. El Govern pot acreditar altres institucions públiques o privades per realitzar formacions mitjançant cursos temporals o permanents de formació o reciclatge, teòrics i pràctics, als tècnics esportius i als directors tècnics de federacions i entitats esportives.

s

Títol IV. Seguretat, salut i lluita contra el dopatge

Capítol primer. Seguretat i salut dels esportistes

Totes les persones i entitats integrants del sistema esportiu andorrà tenen la responsabilitat de promoure la concòrdia en l’esport, el joc net, la convivència i la integració en la societat, i s’han d’implicar activament en l’eradicació de la violència, el racisme, la intolerància i la xenofòbia en l’esport.

1. Correspon a l’òrgan governamental competent en matèria d’esports, en coordinació amb tots els ministeris i organismes afectats, impulsar les mesures necessàries amb la cooperació de les federacions esportives per protegir la seguretat i la salut dels esportistes, i per lluitar contra el dopatge.
2. El Govern ha d’impulsar actuacions de prevenció i orientació dels efectes que l’esport i l’activitat física tenen sobre la salut, i ha de garantir que les persones participants en competicions esportives tinguin accés a informació i recomanacions sobre els riscos i els beneficis de la seva participació en aquestes competicions.

Article únic

S’aprova el Reglament del reconeixement mèdic d’aptitud per a la pràctica de l’esport i l’obtenció del certificat oficial mèdic esportiu, que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Reglament del reconeixement mèdic d’aptitud per a la pràctica de l’esport i l’obtenció del certificat oficial mèdic esportiu

Article únic

S’aprova el Reglament del reconeixement mèdic d’aptitud per a la pràctica de l’esport i l’obtenció del certificat oficial mèdic esportiu, que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Reglament del reconeixement mèdic d’aptitud per a la pràctica de l’esport i l’obtenció del certificat oficial mèdic esportiu

Capítol segon. Lluita contra el dopatge

1. De conformitat amb la Llei 3/2016, del 10 de març, l’Agència Andorrana Antidopatge és l’organització antidopatge independent del Principat d’Andorra amb autoritat i competència per actuar en matèria antidopatge d’acord amb el Codi mundial antidopatge dins el marc de l’ordenament jurídic andorrà.

La lluita contra el dopatge al Principat d’Andorra es regeix per les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge establertes de conformitat amb el Codi mundial antidopatge i aprovades pel Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge.

1. D’acord amb el Conveni internacional contra el dopatge en l’esport, del 19 d’octubre de 2005, i amb la resta de l’ordenament jurídic andorrà, correspon al Govern l’impuls i la realització d’una política pública activa per a la prevenció i repressió del dopatge en l’àmbit de l’activitat física, en general, i de l’activitat esportiva, en particular.
2. A aquest efecte presta el suport necessari a l’Agència Andorrana Antidopatge en l’objectiu de l’Estat de prevenir i evitar l’ús intencional o no intencional de substàncies i mètodes prohibits o la comissió de qualsevol altra infracció de les Regles antidopatge.
3. El Govern, per mitjà dels diversos òrgans implicats en la prevenció i la lluita contra el dopatge, potencia els instruments de col·laboració entre administracions, organitzacions responsables de lluita contra el dopatge i entitats esportives.

1. Les federacions nacionals esportives andorranes exerceixen la funció de prevenció i lluita contra el dopatge entre tots els esportistes i tot el personal de suport als esportistes que participen, a títol d’entrenadors, preparadors, mànagers, membres d’equip, oficials, personal mèdic o personal auxiliar sanitari, en una competició o en una activitat autoritzada o organitzada per la mateixa federació o una de les seves organitzacions membre o afiliada.
2. Les federacions nacionals esportives andorranes i els seus membres estan sotmesos a les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge, que han d’incorporar als documents de base federatius aplicables als membres de l’organització o a qualsevol persona que participi en algun dels seus esdeveniments.
3. A aquest efecte, correspon a les federacions nacionals esportives andorranes garantir que totes les persones que estan sota la seva responsabilitat en el sentit d’aquest article estan informades i accepten estar vinculades per les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge, incloses les que fan referència als diversos tipus de control, a les obligacions de localització, a les normes per al tractament de dades personals i sobre confidencialitat del sistema de gestió i administració antidopatge de l’Agència Mundial Antidopatge i als procediments de decisió i recurs sobre infraccions de les Regles antidopatge, com a condició prèvia a l’adhesió, l’acreditació o la participació a qualsevol esdeveniment autoritzat o organitzat per la federació nacional.
4. Les federacions nacionals esportives andorranes han de comunicar qualsevol informació relativa a una infracció de les Regles antidopatge a l’Agència Andorrana Antidopatge i a la seva federació internacional, i cooperar en les investigacions que duguin a terme les organitzacions antidopatge competents.

El Comitè Olímpic Andorrà i el Comitè Paralímpic Andorrà col·laboren amb l’Agència Andorrana Antidopatge en la lluita per eradicar qualsevol actuació constitutiva d’infracció de l’esport andorrà i hi cooperen imposant les sancions que són de la seva competència.

1. Qualsevol organisme, entitat esportiva o entitat organitzadora d’una manifestació esportiva que, en l’exercici de les seves competències, té coneixement de la comissió d’una infracció relacionada amb la lluita contra el dopatge té l’obligació d’informar-ne l’Agència Andorrana Antidopatge i de cooperar-hi.
2. Els òrgans administratius que rebin informació sobre el tràfic o la venda de substàncies i procediments prohibits per aquesta Llei han de crear mecanismes de cooperació i intercanvi de dades amb vista al compliment dels objectius de lluita contra el dopatge.
3. L’Agència Andorrana Antidopatge està habilitada per intercanviar informació sobre el tràfic i la venda de substàncies i els procediments prohibits esmentats al paràgraf anterior amb els organismes reconeguts per l’Agència Mundial Antidopatge amb competències anàlogues.

L’Agència Andorrana Antidopatge pot procedir al tractament informatitzat de les dades de què disposi i fer servir el sistema de gestió i administració antidopatge de l’Agència Mundial Antidopatge dins el respecte de la legislació sobre protecció de dades personals d’Andorra aplicable al Principat d’Andorra.

Les disposicions d’aquest capítol s’apliquen a:

• a) Els esportistes inclosos dins el grup sotmès a control de l’Agència Andorrana Antidopatge, que han de mantenir una conducta activa de lluita contra el dopatge i contra la utilització de mètodes prohibits en l’esport.
• b) Els esportistes, els seus entrenadors, preparadors, mànagers, membres d’equip, personal mèdic o personal auxiliar sanitari, així com els clubs i equips esportius als quals estigui adscrit l’esportista i els directius dels clubs i les organitzacions esportives.
• c) Els esportistes no federats, i el seu personal de suport, que participen o s’entrenen per participar en esdeveniments d’una federació nacional esportiva andorrana o d’una organització membre o afiliada a una federació nacional esportiva andorrana, o que participen en qualsevol esdeveniment nacional o en una lliga nacional que no estiguin afiliats a una federació nacional.
• d) Els esportistes nacionals, i el seu personal de suport, que participen o s’entrenen per participar en competicions internacionals en disciplines que no disposen d’una federació nacional andorrana.
• e) Les persones que exerceixen un poder disciplinari en les federacions nacionals esportives, i les federacions nacionals esportives andorranes.
• f) Les persones que han intervingut com a còmplices en les infraccions establertes en aquest capítol.

1. En matèria de prevenció i de lluita contra el dopatge, els esportistes i la resta de persones sotmesos a les normes d’aquest capítol tenen les obligacions següents:

1.1. Conèixer i complir les normes antidopatge aplicables a la pràctica esportiva o la funció que realitzen.

1.2. Conèixer les substàncies i els mètodes prohibits de la llista de prohibicions de l’article 77 d’aquesta Llei i no fer-ne ús si no és en les circumstàncies autoritzades legalment.

1.3. Responsabilitzar-se dels productes i substàncies que penetren en el seu organisme o faciliten.

1.4. Estar disponibles per a l’obtenció de mostres dels controls.

1.5. Informar el personal mèdic de les prohibicions a les quals estan sotmesos.

2. Conforme a l’article 2 de les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge, es considera dopatge:

2.1. La presència d’una substància prohibida, els seus metabòlits o els seus marcadors en una mostra proporcionada per un esportista.

2.2. La utilització o l’intent d’utilització per part d’un esportista d’una substància prohibida o d’un mètode prohibit.

2.3. Sostreure’s a l’extracció d’una mostra, negar-se a l’extracció d’una mostra o no sotmetre’s a l’extracció d’una mostra.

2.4. Incomplir les obligacions en matèria de localització que tenen alguns esportistes.

2.5. Falsificar o intentar falsificar qualsevol element del control de dopatge.

2.6. Posseir una substància prohibida o un mètode prohibit.

2.7. El tràfic o l’intent de tràfic d’una substància prohibida o un mètode prohibit.

2.8. Administrar o intentar administrar a un esportista en competició una substància prohibida o un mètode prohibit, o administrar o intentar administrar a un esportista fora de competició una substància prohibida o un mètode prohibit en el marc dels controls fora de competició.

2.9. La complicitat.

2.10. L’associació prohibida.

2.11. Qualsevol altra infracció en matèria antidopatge que incorporin les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge, en compliment de les normes internacionals antidopatge i d’acord amb l’ordenament jurídic andorrà.

1. La relació de les substàncies i els mètodes prohibits tant en les competicions com fora de les competicions i tenint en compte les especificitats de cada esport constitueix l’Estàndard internacional d’harmonització de les polítiques de lluita contra el dopatge i és la que aprova, actualitza i fa pública periòdicament l’Agència Mundial Antidopatge en compliment de l’article 4 del Codi mundial antidopatge.
2. Les condicions de les prohibicions de les substàncies i els mètodes prohibits esmentats al paràgraf 1 s’estableixen a les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge.
3. La Llista de substàncies i mètodes prohibits actualitzada ha de ser publicada per l’Agència Andorrana Antidopatge al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i al seu web. L’òrgan governamental competent en matèria d’esports coopera en la difusió mitjançant la publicació de la llista als mitjans físics i telemàtics oficials.
4. L’ús d’una substància prohibida per part d’un esportista per raons terapèutiques pot ser autoritzat en les condicions establertes a les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge.

1. Correspon a l’Agència Andorrana Antidopatge, a les federacions esportives nacionals organitzadores d’esdeveniments esportius nacionals, a l’Agència Mundial Antidopatge o a l’organització internacional responsable d’un esdeveniment internacional, dur a terme els controls i les investigacions de lluita contra el dopatge d’acord amb l’Estàndard internacional per als controls i les investigacions, en les condicions establertes a les Regles antidopatge i al Codi mundial antidopatge.
2. Les persones habilitades per l’Agència Andorrana Antidopatge per efectuar controls tenen la condició de persones jurades i estan sotmeses al secret professional.
3. Amb l’objectiu d’optimitzar l’eficàcia dels controls i evitar repeticions, l’Agència Andorrana Antidopatge planifica i coordina els controls mitjançant el sistema de gestió i administració antidopatge de l’Agència Mundial Antidopatge, dins el marc de la legislació sobre protecció de dades personals aplicable al Principat d’Andorra.
4. L’anàlisi d’una mostra proporcionada per un esportista per detectar la presència d’una substància prohibida, els seus metabòlits o els seus marcadors només es pot fer en laboratoris acreditats o aprovats per l’Agència Mundial Antidopatge, i en les condicions fixades a les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge i per l’Estàndard internacional per als laboratoris.

1. L’Agència Andorrana Antidopatge és responsable de la gestió dels resultats de les persones sobre les quals exerceix la competència antidopatge, en les condicions establertes a les Regles antidopatge.
2. La gestió dels resultats inclou l’examen de resultats anormals o atípics dels controls, l’examen de les formes de dopatge establertes a l’article 2 (del 2.2 al 2.6), la verificació d’eventuals vulneracions anteriors i d’eventuals autoritzacions per a ús terapèutic de la persona afectada, les condicions de l’establiment de la mesura de suspensió provisional i de resolució sense audiència, la notificació de les decisions sobre gestió de resultats i el procediment en cas de retirada esportiva.

1. El procediment d’audiència i de decisió sobre una o més infraccions de les Regles antidopatge constatades per l’Agència Andorrana Antidopatge correspon a la Comissió de Disciplina contra el Dopatge (CDD), amb reserva de la competència que té atribuïda el Tribunal d’Arbitratge de l’Esport en relació amb els esportistes i esdeveniments internacionals que estan sota la seva jurisdicció, en les condicions establertes a les Regles antidopatge i el Reglament de la Comissió de Disciplina contra el Dopatge.
2. El procediment es regeix pels principis d’audiència, imparcialitat, equitat i d’establiment de terminis de durada raonable i es regula a les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge i els seus reglaments.

1. El règim disciplinari en matèria de lluita contra el dopatge s’estableix a les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge sense perjudici de la responsabilitat penal que escaigui a cada supòsit.
2. El que es disposa en aquest article s’entén sense perjudici del règim disciplinari establert en aquesta Llei per causes diferents de les establertes a les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge.

Les qüestions relatives a audiència i recursos en el marc del règim disciplinari en matèria de lluita contra el dopatge s’estableixen en les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge.

L’Agència Andorrana Antidopatge només pot recollir, conservar, tractar o divulgar dades personals sobre una infracció de les Regles antidopatge en les condicions estrictes establertes a l’Estàndard internacional per a la protecció de les dades personals i la resta d’estàndards internacionals de l’Agència Mundial Antidopatge, d’acord amb les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge i amb la legislació andorrana sobre protecció de dades personals aplicable al Principat d’Andorra.

Títol V. Règim disciplinari

Capítol primer. Règim disciplinari general

1. L’àmbit de la disciplina esportiva d’aquest capítol comprèn les infraccions de les regles del joc o la competició, les relacionades amb la conducta esportiva i les que es cometen contra les normes generals esportives en el marc de les manifestacions esportives nacionals i, si és el cas, internacionals comeses per les persones que hi participen.
2. Les infraccions es tipifiquen amb caràcter general en aquesta Llei, a les disposicions de desplegament i a les normes estatutàries específiques de les federacions esportives andorranes, que poden completar el règim legal en aspectes directament relacionats amb les peculiaritats de l’activitat esportiva corresponent.
3. Les federacions esportives han d’incloure en els estatuts un sistema tipificat d’infraccions, i qualificar-les segons la gravetat en molt greus, greus i lleus. Si les disposicions estatutàries federatives tipifiquen les mateixes infraccions que aquesta Llei quant a disciplina esportiva, la qualificació dels estatuts ha de coincidir amb la gradació establerta en aquest títol.
4. El procediment disciplinari i de determinació de la responsabilitat disciplinària és el que s’estableixi reglamentàriament.
5. El règim disciplinari de les infraccions en matèria de dopatge és el que estableixen les disposicions del capítol segon del títol IV.

1. L’exercici de la potestat disciplinària esportiva correspon:

   • a) Als clubs esportius, a les seccions esportives i a les SAOE, en el marc del règim disciplinari dels seus propis estatuts.
   • b) A les federacions esportives, en relació amb totes les persones que formen part de l’estructura orgànica; els seus esportistes, tècnics i directius; els jutges i els àrbitres i, en general, totes les persones i entitats federades que duen a terme l’activitat esportiva corresponent en el seu àmbit de competència.
   • c) A l’òrgan governamental competent en matèria d’esports, en relació amb totes les federacions esportives.
   • d) A la Comissió Jurídica Esportiva, que exhaureix la via administrativa en relació amb les persones i entitats esportives enumerades anteriorment. La resolució de la Comissió Jurídica Esportiva pot ser impugnada en la via jurisdiccional.

2. No es considera exercici de la potestat disciplinària esportiva la facultat de direcció del joc, la prova o la competició per part dels jutges o àrbitres mitjançant la mera aplicació.

1. Les infraccions d’aquest títol poden ser molt greus, greus i lleus.

2. Són infraccions molt greus:

   • a) Els comportaments, les actituds i els gestos agressius o antiesportius quan s’adrecin a l’àrbitre, al jutge, a esportistes o al públic.

   • b) L’alineació indeguda i la incompareixença o la retirada injustificades de les proves, els jocs o les competicions.

   • c) La negativa injustificada a assistir a les convocatòries, als entrenaments, a les proves o a les competicions de les seleccions esportives nacionals.

   • d) Les modificacions fraudulentes del resultat de les proves o competicions, incloses les conductes prèvies a la celebració que intentin influir en el resultat mitjançant acord, intimidació, preu o qualsevol altre mitjà fraudulent.

   • e) La manipulació o l’alteració del material d’equipament esportiu, en contra de les regles tècniques, quan pugui alterar el resultat de les proves o posi en perill la integritat de les persones.

   • f) Els abusos d’autoritat i la usurpació d’atribucions.

   • g) Les declaracions públiques de directius, tècnics, àrbitres, esportistes o afeccionats que incitin els seus equips o els espectadors a la violència, el racisme, la xenofòbia o la intolerància en l’esport.

   • h) Els actes dirigits a predeterminar no esportivament el resultat d’un joc, una prova o una competició.

   • a) Les observacions formulades, de manera incorrecta, a jutges, àrbitres, tècnics i directius, i totes les altres autoritats esportives en l’exercici de llurs funcions.

     • i) El trencament de la sanció imposada per infracció molt greu o greu d’acord amb les disposicions d’aquest títol.

   • b) La incorrecció amb el públic, els companys i els subordinats.

   • j) La inexecució de les resolucions de la Comissió Jurídica Esportiva.

   • c) L’actitud passiva en el compliment de les ordres i les instruccions rebudes de jutges, àrbitres i totes les altres autoritats esportives en l’exercici de llurs funcions.

   • k) Les que estableixin amb aquest caràcter les federacions, els clubs esportius o les seccions esportives com a infracció de les regles del joc, la prova o la competició i de la conducta esportiva.

   • d) Les conductes clarament contràries a les normes esportives que no es tipifiquen com a molt greus o greus en aquesta Llei i en les seves disposicions de desplegament, o en les normes reglamentàries o estatutàries de les entitats esportives.

   • l) L’exercici d’una professió esportiva sense la titulació esportiva corresponent quan posa en perill o constitueix un risc per a les persones.

   • e) Les que estableixin amb aquest caràcter les entitats esportives com a infracció de les regles del joc, la prova o la competició, i de la conducta esportiva.

3. Amb independència de les infraccions establertes a l’apartat anterior, són infraccions específiques molt greus dels directius de les entitats esportives, les següents:

   • a) L’incompliment dels acords de l’Assemblea General, i també de les disposicions estatutàries o reglamentàries.

   • b) La no convocatòria de forma sistemàtica i reiterada, en els terminis o les condicions legals, dels òrgans col·legiats esportius.

   • c) La utilització incorrecta dels fons privats de l’entitat esportiva o de les subvencions, els crèdits, els avals i els altres ajuts que pugui atorgar l’Administració pública, sense perjudici de les reclamacions que puguin correspondre per la via jurisdiccional competent. L’apreciació de la utilització incorrecta de fons públics es regeix pels criteris fixats a la legislació vigent pel que fa a l’ús d’ajudes i subvencions públiques. Per apreciar la utilització incorrecta de fons privats es té en compte el caràcter culpable o dolós de les conductes.

   • d) L’organització d’activitats o competicions esportives de caràcter internacional sense l’autorització preceptiva.

   • e) Contreure obligacions econòmiques que puguin comportar un perjudici greu per a l’economia de l’entitat sense la disponibilitat pressupostària prèvia.

   • f) Els actes dirigits a predeterminar o alterar els resultats de les eleccions dels càrrecs de representació o de direcció d’entitats esportives.

   • g) Les que estableixin amb aquest caràcter les entitats a què es refereix aquesta Llei.

   • h) El trencament de les sancions greus imposades d’acord amb les disposicions d’aquest títol.

     • i) La no expedició injustificada de llicències federatives, i també l’expedició fraudulenta de les mateixes llicències.

4. Són infraccions greus:

   • a) Actuar públicament i notòriament contra la dignitat o el respecte que exigeix el desenvolupament de l’activitat esportiva, sempre que aquesta actuació no tingui el caràcter d’infracció molt greu.

   • b) Els insults i les ofenses greus a jutges, àrbitres, esportistes, tècnics, autoritats esportives, públic assistent i altres participants en els esdeveniments esportius.

   • c) La manipulació i l’alteració, ja sigui personalment ja sigui mitjançant persona interposada, del material o l’equipament esportiu en contra de les regles tècniques de cada esport quan la conducta no sigui considerada com a infracció molt greu.

   • d) La no convocatòria, en els terminis o les condicions legals, dels òrgans col·legiats esportius.

   • e) El trencament de la sanció o de la mesura cautelar imposada per una falta lleu d’acord amb les disposicions d’aquest títol.

   • f) Les que estableixin amb aquest caràcter les entitats esportives com a infracció de les regles del joc, la prova o la competició i de la conducta esportiva.

   • g) L’incompliment de les regles d’administració i gestió del pressupost i patrimoni previstes en aquesta Llei i en les disposicions de desplegament.

   • h) L’exercici d’activitats públiques o privades declarades incompatibles amb l’activitat o la funció esportiva exercida.

     • i) L’exercici d’una professió esportiva sense la titulació esportiva corresponent quan no posa en perill ni constitueix un risc per a les persones.

   • j) L’ús de la denominació de competició oficial sense el reconeixement preceptiu quan en resultin perjudicis econòmics greus per a terceres persones.

5. Són infraccions lleus:

1. Són circumstàncies agreujants de la responsabilitat:

   • a) La reiteració.
   • b) La reincidència.
   • c) La remuneració o l’ànim de lucre.
   • d) El perjudici econòmic ocasionat.

2. Són circumstàncies atenuants de la responsabilitat:

   • a) La provocació suficient, immediatament anterior a la comissió de la infracció.
   • b) El penediment espontani.
   • c) El fet de no haver estat sancionada la persona infractora, amb anterioritat, en el transcurs de la seva vida esportiva.

1. Les sancions susceptibles d’aplicació són les següents:

   • a) Inhabilitació, suspensió o privació de llicència esportiva, amb caràcter temporal o definitiu, proporcionalment adequada a la infracció o les infraccions comeses.
   • b) Sanció econòmica, que ha de constar quantitativament en el reglament disciplinari de cada federació. Aquesta sanció només es pot imposar a les persones infractores que perceben retribució econòmica per la seva tasca.
   • c) Clausura del recinte esportiu.
   • d) Prohibició d’accés al recinte on es practica l’esport, pèrdua de la condició de soci, o realització de la competició esportiva a porta tancada.
   • e) Advertència privada o amonestació de caràcter públic.
   • f) Inhabilitació temporal o definitiva.
   • g) Destitució del càrrec.
   • h) Descens de categoria, pèrdua de punts en la classificació i pèrdua del partit o de la trobada o prova o celebració de l’acte sense l’assistència de públic.

2. Es pot establir, a petició de la part interessada, la suspensió provisional de l’execució d’una sanció fins que es produeixi la resolució definitiva de l’expedient disciplinari.

3. Amb independència de les sancions que puguin correspondre, els òrgans disciplinaris tenen la facultat d’alterar el resultat dels jocs, les proves o les competicions per causa de predeterminació no esportiva del resultat d’un joc, una prova o una competició, en supòsits d’alineació indeguda i, en general, en tots els casos en què la infracció suposi una alteració greu de l’ordre del joc, la prova o la competició.

4. Les sancions econòmiques s’apliquen tenint en compte els imports següents:

   • a) Per infraccions lleus: sanció d’un import màxim de 1.000 euros.
   • b) Per infraccions greus: sanció d’un import entre 1.001 i 3000 euros.
   • c) Per infraccions molt greus: sanció d’un import entre 3.001 i 12.000 euros.

5. Les quanties de les sancions poden ser actualitzades pel Govern.

6. Sanció molt greu a les federacions esportives andorranes. Per la comissió de les infraccions previstes en l’article 87.3 podrà imposar-se una sanció pecuniària a la Federació que es tracti, amb independència del dret d’aquesta a repetir contra la persona o persones que poguessin ser responsables directes d’aquesta infracció.

i

1. La responsabilitat disciplinària s’extingeix:

   • a) Pel compliment de la sanció.
   • b) Per prescripció de les infraccions o de les sancions.
   • c) Per mort de la persona inculpada o sancionada.
   • d) Per aixecament de la sanció.

2. Les infraccions lleus prescriuen al cap d’un mes; les infraccions greus, al cap d’un any, i les infraccions molt greus, al cap de tres anys d’haver estat comeses. En cas de ser infraccions continuades en el temps, els indicats terminis es compten a partir del dia en què cessa l’acció o l’omissió de què es tracti.

3. Les sancions prescriuen al cap d’un mes, si han estat imposades per infracció lleu; al cap d’un any, si ho han estat per infracció greu, i al cap de tres anys si corresponen a una infracció molt greu, sempre que no siguin definitives.

4. El termini de prescripció de la sanció comença a comptar l’endemà del dia que adquireix fermesa la resolució sancionadora o el dia que se n’ha violat el compliment, si la sanció havia començat a complir-se.

Capítol segon. Òrgans de decisió i mediació

1. La Comissió Jurídica Esportiva (CJE) és l’entitat adscrita orgànicament a l’òrgan governamental competent en matèria d’esports que, actuant amb total independència, decideix en darrera instància administrativa sobre les qüestions esportives de la seva competència.
2. Les resolucions de la Comissió Jurídica Esportiva exhaureixen la via administrativa i només s’hi poden interposar en contra els recursos jurisdiccionals que escaiguin.

1. Són competència de la Comissió Jurídica Esportiva el coneixement i la resolució dels recursos interposats contra els acords dels òrgans directius de les federacions esportives, adoptats en exercici de les funcions públiques de caràcter administratiu que els corresponen legalment.
2. La Comissió Jurídica Esportiva també té competència per resoldre en qualsevol altra acció o omissió que, per la seva transcendència dins l’activitat esportiva, estimi oportú tractar d’ofici o a instància de l’òrgan governamental competent en matèria d’esports.

1. La Comissió Jurídica Esportiva està integrada per tres membres i un secretari, amb experiència acreditada en la matèria, nomenats pel Govern, després de consulta prèvia a la Fundació de l’Esport.
2. Les condicions del mandat i les normes de funcionament són les que fixen les normes reglamentàries, d’acord amb les normes administratives i els principis generals disciplinaris i sancionadors d’aquest títol.
3. En tot cas, la Comissió, abans de resoldre, ha d’instruir expedient i respectar el dret d’audiència de la persona interessada, la qual pot comparèixer en el procediment amb l’assistència de la persona que designi.

Primera

Segona

Tercera

Quarta

Cinquena

Sisena

Exposició de motius

L’activitat física, l’educació física i l’esport són fonamentals per al correcte desenvolupament de la persona. Entre altres beneficis, contribueixen a la millora de la salut i del benestar físic i mental, promouen els valors socials i contribueixen a la inclusió social, la integració i la igualtat d’oportunitats.

En aquest sentit, l’Estat ha de garantir que totes les persones, sense cap tipus de distinció, tinguin el dret de dur a terme qualsevol activitat física, d’accedir a una educació física de qualitat i poliesportiva i de practicar l’esport en les millors condicions possibles. La garantia d’aquest dret comporta l’ordenació de les diferents implicacions socials, econòmiques i mediambientals, així com el compliment de normativa internacional, el qual ha de permetre assegurar l’exercici efectiu d’aquests drets.

Aquesta Llei substitueix la Llei de l’esport, del 30 de juny de 1998, i posa la base legal d’un ampli projecte de modernització i d’actualització del sistema esportiu andorrà, d’acord amb les necessitats i els requeriments actuals.

Partint d’una voluntat sistematitzadora, la nova regulació conserva aspectes essencials de la indicada Llei del 1998 de vigència indiscutible i alhora introdueix instruments que tenen l’objectiu de fer més operatives i transparents les entitats esportives, d’agilitzar les seves relacions amb l’Administració pública, d’homologar la legislació andorrana amb la normativa internacional, de protegir amb més recursos la igualtat d’accés de tothom a l’activitat física, l’educació física i l’esport, i de respectar el medi ambient, entre altres finalitats.

Les principals novetats de la nova regulació són la previsió de la creació de la Fundació privada del sector públic de l’Esport com a organisme que integra tots els sectors de la societat que hi estan relacionats inclosa l‘Administració pública; l’establiment de criteris generals per a les entitats esportives per a l’obtenció de recursos públics basats en l’interès nacional, les bones pràctiques i la implantació de cada esport al país. Per respondre a les necessitats del sector, es regulen les societats anònimes amb objecte esportiu (SAOE) per a les seccions professionals dels clubs esportius que han de competir a l’estranger. Finalment, el text s’adequa a les normes internacionals vigents de lluita contra el dopatge i a la normativa ja desplegada per l’organisme nacional de lluita contra el dopatge.

Aquesta Llei s’estructura en cinc Títols intitulats Organització de l’esport, Entitats i suport a l’esport, Pràctica esportiva, Seguretat, salut i lluita contra el dopatge, i Règim disciplinari.

El Títol primer estableix els objectius d’aquesta Llei i els principis de la política esportiva, referencia les competències del Govern i dels comuns en matèria d’esports, defineix els principis rectors del nou sistema andorrà de l’esport i reconeix el Comitè Olímpic Andorrà, el Comitè Paralímpic, els Special Olympics Andorra i la Federació Andorrana d’Esports Adaptats (FADEA) com a actors essencials de l’esport andorrà en general i de l’esport inclusiu en particular.

El Títol segon, d’una banda, regula els drets i les obligacions dels clubs esportius, de les seccions d’acció esportiva, de les agrupacions esportives, de les federacions i de les SAOE. D’altra banda, estableix els requisits i el procediment per a l’atorgament de subvencions i d’ajuts a les entitats esportives per part del Govern.

El Títol tercer defineix els diferents tipus de manifestacions esportives, promou la lluita contra la violència i seguretat de les manifestacions esportives, regula el relatiu a les instal·lacions esportives, defineix els diferents agents de la pràctica esportiva, regula la formació tècnica, les professions esportives i l’educació introduint la pràctica de l’esport extraescolar i de l’esport universitari com a novetat. Aquest darrer amb l’objectiu de fomentar la pràctica esportiva en aquest nivell superior d’ensenyament.

El Títol quart defineix i regula la seguretat i la salut dels esportistes i tracta de les qüestions relatives a la lluita contra el dopatge.

El Títol cinquè estableix un règim disciplinari general.

Finalment, el text clou amb quatre disposicions addicionals, quatre disposicions transitòries, una disposició derogatòria i sis disposicions finals.

Títol I. Organització de l’esport

Per a la solució de les controvèrsies sorgides en les relacions esportives de caràcter no disciplinari, les parts es poden sotmetre als procediments de mediació i arbitratge establerts legalment.

Disposicions addicionals

Primera

Els convenis o els acords que pugui establir el Govern amb les federacions esportives o amb altres entitats públiques o privades tenen naturalesa jurídica administrativa, llevat que se’ls atorgui expressament un caràcter diferent.

Segona

1. Tota persona física o jurídica que constitueixi o exploti amb afany lucratiu o comercial un establiment destinat a la pràctica d’activitats físiques o esportives està sotmesa a les prescripcions d’aquesta Llei que li siguin aplicables.
2. Correspon al Govern vetllar perquè els serveis prestats per aquestes persones s’adeqüin a les condicions de salut, higiene i aptitud esportiva determinades per aquesta Llei.

Tercera

L’òrgan governamental competent en matèria d’esports pot autoritzar la representació internacional de l’esport andorrà a entitats esportives andorranes diferents de les federacions esportives quan no existeixi la federació esportiva corresponent o d’acord amb la federació esportiva corresponent.

Quarta

L’Automòbil Club d’Andorra, per mitjà de la seva Comissió Esportiva, exerceix les funcions de Federació d’Automobilisme i les disposicions d’aquesta Llei li són aplicables.

Disposicions transitòries

Primera

Fins a l’entrada en funcionament de la Fundació de l’Esport correspon a l’òrgan governamental en matèria d’esports exercir les funcions que li atribueix aquesta Llei.

Segona

Les entitats esportives han d’adaptar les seves disposicions estatutàries i reglamentàries a les prescripcions d’aquesta Llei dins el termini d’un any a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Tercera

La societat Bàsquet Club Andorra, SA disposa del termini de dos anys a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei per adaptar-se a les disposicions previstes per a les SAOE. Sense perjudici de l’anterior, per al Bàsquet Club Andorra, SA no s’aplicarà l’establert en els apartats 1 i 2 de l’article 27 d’aquesta Llei, tot i reconeixent-se la propietat de les accions d’aquesta societat anònima a favor dels seus actuals propietaris de conformitat amb el que consti inscrit en el Registre de Societats.

Quarta

1. Els requisits de titulació introduïts per aquesta Llei per als professionals esportius entraran en vigor amb l’aprovació del marc general de titulacions i homologacions de professions esportives, que ha d’aprovar el Govern dins un termini de dos anys a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
2. El marc general de titulacions i homologacions de professions esportives ha de regular les condicions d’homologació dels professionals que en el moment de l’entrada en vigor dels nous requisits acreditin una experiència mínima de tres anys en una professió esportiva sense la titulació exigida.

Disposicións finals

Primera

1. Es modifica el títol XV de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal amb l’addició d’un capítol tercer, que queda redactat de la manera següent:

“Capítol tercer. Delictes contra la salut dels esportistes

Han de ser objecte de comís, tret que pertanyin a un tercer no responsable que els hagi adquirit legalment, les substàncies a què fa referència l’article 288 bis, els vehicles i tots els béns i els efectes que hagin servit d’instrument per a la comissió de qualsevol dels delictes d’aquest capítol o que en provinguin, així com els guanys que se n’hagin obtingut, amb independència de les transformacions que hagin pogut experimentar.”

2. Es modifica l’article 273 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix:

“Article 273. Elaboració i tràfic de substàncies nocives

1. El qui, sense estar-hi autoritzat, elabori, distribueixi o vengui substàncies químiques, tòxiques o greument perilloses per a la salut, o substàncies, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys i multa fins a 60.000 euros, així com inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a sis anys.
2. El qui, trobant-se autoritzat per a la comercialització de les substàncies a què es refereix l’apartat anterior, les elabori, expedeixi o subministri sense complir les formalitats previstes en les lleis i en els reglaments respectius, ha de ser castigat amb pena de multa fins a 30.000 euros i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a dos anys.
3. La temptativa és punible.”
4. S’encomana al Govern que, en el termini màxim de sis mesos de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text refós de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal que inclogui les modificacions introduïdes fins al moment en aquesta Llei.

Segona

Es modifica l’article 13 de la Llei relativa a les estacions d’esquí i les instal·lacions de transport per cable, del 9 de novembre del 2000, que queda redactat com segueix:

“Article 13. Esquí de muntanya

Vicenç Mateu Zamora Síndic General

L’esquí de muntanya i les altres activitats que poden tenir lloc dins els dominis esquiables del Principat d’Andorra s’han de practicar en les àrees i en els horaris habilitats i autoritzats per les persones físiques o jurídiques explotadores.

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

S’encomana al Govern que, en el termini de vuit mesos a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, elabori una Llei, que reguli, entre altres, els drets i deures dels usuaris dels dominis esquiables així com el règim sancionador.”

Joan Enric Vives Sicília Emmanuel MacronBisbe d’Urgell President de la República FrancesaCopríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra

Tercera

Document associat

Es modifica l’article 8 de la Llei 3/2016, del 10 de març, de creació de l’Agència Andorrana Antidopatge, amb l’addició d’un darrer guió a l’apartat c) del paràgraf primer, que queda redactat de la manera següent:

“Article 8. Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge

1. El Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge s’estructura de la manera següent:

   • a) Presidència, que correspon al ministre competent en matèria d’esports o bé a un representant nomenat per ell.
   • b) Vicepresidència, que exerceix la persona que està al capdavant de la Direcció Executiva de l’Agència Andorrana Antidopatge.
   • c) Vocals, que exerceixen les persones següents:

• Un representant per cada un dels ministeris responsables d’Esports, d’Educació, de Salut, d’Interior i d’Afers Exteriors, designats pel ministre titular respectiu.

• Un metge especialista en medecina esportiva o el responsable estatal d’aquesta matèria, si existeix. Aquest vocal es designat pel col·legi de metges.

• El president del comitè olímpic andorrà o un representant delegat per ell.

• Un representant de les federacions esportives elegit per aquestes federacions.

• Un representant de les associacions andorranes d’esportistes elegit per aquestes associacions o, a manca d’aquest representant, l’esportista designat o designades pel ministre competent en matèria d’esports.

• El president del col·legi de Farmacèutics o un representant delegat per ell.

• Un representant del col·legi de Dietistes i Nutricionistes d’Andorra.

2. A les sessions del Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge, el president de la Comissió hi pot convidar els experts que consideri convenients en funció dels temes que s’hi tractin.
3. Únicament podran rebre remuneració econòmica aquells membres que vinguin a efectuar tasques tècniques i que la seva presència en el Consell no vingui determinada per la seva representació dels diferents ministeris de Govern o de federacions esportives, associacions o col·legis professionals.
4. Tots els membres del Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge són designats per un període de sis anys renovable al final de cada període i han d’exercir les seves funcions de manera totalment independent de qualsevol altra responsabilitat que ostentin.”

Quarta

S’autoritza el Govern per dictar les disposicions necessàries per aplicar i desplegar aquesta Llei.

Cinquena

S’encomana al Govern que presenti un projecte de modificació de la Llei de l’Impost de Societats i de la Llei de Impost de la renda de les persones físiques, on s’introdueixin incentius fiscals a les societats i empreses que patrocinen entitats sense ànim de lucre en l’àmbit de l’esport, la cultura i l’acció social.

Sisena

Aquesta Llei entrarà en vigor al cap de quinze dies de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Casa de la Vall, 20 de desembre del 2018

1. Les conductes previstes en l’article anterior han de ser castigades amb pena de presó d’un a cinc anys, multa fins a 150.000 euros i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a dotze anys, si hi concorre alguna de les circumstàncies següents:

   • a) Que la substància es faciliti a menors d’edat o incapaços.
   • b) Que s’hagi emprat engany o intimidació.
   • c) Que la substància estigui manipulada o adulterada de tal manera que augmenti el perill per a la salut.
   • d) Que el responsable s’hagi prevalgut d’una relació de superioritat laboral o professional.
   • e) Que el responsable sigui un professional sanitari.
   • f) Que la infracció s’hagi comès en banda organitzada.

2. Si concorren dues o més de les circumstàncies anteriors o si el culpable exerceix una posició de poder de dret o de fet en l’organització, el tribunal pot imposar, sempre que es tracti d’actes de tràfic a gran escala, pena de presó de dos a sis anys, a més de les penes pecuniàries i d’inhabilitació previstes. El tribunal pot acordar en aquest supòsit, a més, alguna de les mesures previstes en l’article 71.

3. La temptativa és punible.