El sistema educatiu andorrà s’ha afermat al llarg del temps i pretén donar resposta al màxim ventall de necessitats formatives tant dels infants i dels joves com de la ciutadania en general, tenint en compte les exigències i les particularitats del context actual de la nostra societat, així com l’evolució constant i ràpida dels sistemes d’ensenyament. Al llarg dels anys, s’ha anat desenvolupant més enllà de l’educació escolar diversificant les ofertes formatives, especialment en el nivell d’ensenyament postobligatori, i el batxillerat general s’ha mantingut com una opció de continuïtat d’estudis acadèmics.

És amb la finalitat d’actualitzar els referents del sistema educatiu andorrà que es publica la Llei 17/2018, del 26 de juliol, d’ordenament del sistema educatiu andorrà, que substitueix la versió del 1994. Aquesta Llei defineix en el capítol quart, secció primera, el nivell educatiu de batxillerat i n’especifica les finalitats, l’estructura, l’avaluació i la titulació requerida als docents que hi intervenen.

Amb l’arribada al batxillerat general de la primera promoció d’alumnes que ha cursat la segona ensenyança seguint les orientacions establertes en el marc del Pla estratègic de renovació i millora del sistema educatiu andorrà, es va publicar el Decret del 27-2-2019 d’ordenament del batxillerat general del sistema educatiu andorrà.

L’element central promogut en el Pla estratègic de renovació i millora del sistema educatiu andorrà és l’enfocament per competències, que exigeix als alumnes, a més d’adquirir coneixements de diversos àmbits, que es mobilitzin en contextos complexos. Això transforma els processos d’ensenyament, d’aprenentatge i d’avaluació regulats fins avui.

Així mateix, tot i mantenir la coherència de plantejament entre l’ensenyament obligatori i el batxillerat general, per a aquest nivell educatiu es planteja que tots els alumnes desenvolupin un nucli bàsic de cultura general que es complementa amb una especialització de l’aprenentatge en funció de la seva orientació futura.

Els interessos, les motivacions i els punts forts i febles han de permetre a l’alumne personalitzar el seu itinerari de formació.

Després de dos cursos escolars d’implementació del Decret, un dels quals en condicions extraordinàries degut a la situació d’emergència sanitària ocasionada pel SARS-CoV-2, s’aprova el Decret 4/2021, del 24-2-2021, d’ordenament del nivell de batxillerat general del sistema educatiu andorrà que deroga l’anterior decret del 2019. En el decret del 2021, s’actualitzen aspectes relacionats amb l’avaluació amb l’objectiu de racionalitzar el calendari i reduir el nombre d’exàmens.

Posteriorment, s’aproven el Decret 443/2022, del 26-10-2022, d’ordenament del nivell de batxillerat general del sistema educatiu andorrà i el Decret 58/2024, del 14-2-2024, d’ordenament del nivell de batxillerat general del sistema educatiu andorrà, que introdueixen respectivament modificacions relatives a l’atenció a la diversitat en coherència amb el conjunt de nivells del sistema educatiu andorrà, i actualitzen el Pla d’estudis, la distribució de les competències entre horari de centre i horari unificat, els procediments per qualificar els criteris d’avaluació i les competències. També modifiquen aspectes referents a l’acompanyament, la durada i l’avaluació del projecte de recerca per als candidats presencials i concreten aspectes relatius al batxillerat internacional. En concret, s’actualitza la taula d’equivalències de qualificacions entre el batxillerat internacional i el batxillerat general.

Aquest Decret que s’aprova ara, i que incorpora les modificacions dels articles 10, 38, 39, 43, 44 i 72, així com les disposicions transitòries primera i segona, deroga el Decret 304/2024, del 31-7-2024, d’ordenament del nivell de batxillerat general del sistema educatiu andorrà. A més, s’introdueixen alguns canvis per simplificar els processos d’avaluació per a l’obtenció del títol de batxiller, per donar resposta a la demanda, compartida per tota la comunitat educativa, d’ampliar el temps lectiu al segon curs de batxillerat. També es precisen alguns aspectes relatius a la millora de la modalitat d’obtenció del títol de batxiller per a candidats lliures.

Aquest Decret d’ordenament del batxillerat general del sistema educatiu andorrà té 87 articles organitzats en nou capítols, una disposició derogatòria, dos disposicions transitòries i una

El capítol primer d’aquest Decret estableix les disposicions generals del batxillerat general reprenent elements ja definits per a l’ensenyament obligatori i que constitueixen els referents del sistema educatiu andorrà.

El capítol segon fa referència als programes incidint en els elements que configuren el marc curricular.

El capítol tercer menciona el projecte curricular de centre i el mapa d’unitats, i defineix el concepte de unitats de programacions i l’equip educatiu, elements indispensables per planificar el procés d’ensenyament i aprenentatge.

Així mateix, s’incorpora un nou article dins del capítol tercer, dedicat a la planificació del procés d’ensenyament i aprenentatge, que formalitza el projecte educatiu de centre (PEC) com a eina essencial de planificació estratègica i pedagògica. Aquest document, elaborat per la comunitat educativa, articula l’ideari, els trets d’identitat, l’organització i els compromisos del centre amb una educació equitativa i de qualitat.

El capítol quart estableix el marc per atendre la diversitat en el nivell del batxillerat general.

El capítol cinquè introdueix els condicionants lligats a l’avaluació dels alumnes i el seu grau de desenvolupament de competències al llarg del nivell educatiu.

El capítol sisè regula les especificitats per als candidats presencials que volen obtenir el títol de batxiller.

El capítol setè regula les especificitats per als candidats lliures que volen obtenir el títol de batxiller amb suport formatiu o sense.

Els capítols vuitè i novè defineixen respectivament els aspectes lligats a la prova oficial de batxillerat i a l’obtenció del títol.

Finalment, els annexos 1 a 4 precisen el perfil del batxiller, el Pla d’estudis del batxillerat general presencial, la taula d’equivalències d’assignatures entre el batxillerat general del sistema educatiu andorrà i el batxillerat internacional i la taula d’equivalència de qualificacions entre el batxillerat internacional i el batxillerat general del sistema educatiu andorrà.

Tenint en compte el que s’ha exposat, el Govern, a proposta del ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, en la sessió del 10 de setembre del 2025, aprova aquest Decret amb el contingut següent:

Capítol primer. Disposicions generals

L’objecte d’aquest Decret és definir els principis generals, l’estructura, el marc curricular, la planificació del procés d’ensenyament i d’aprenentatge, el sistema d’avaluació i el procediment per acreditar el nivell de batxillerat del sistema educatiu andorrà, que comprèn tant l’Escola Andorrana com qualsevol altre centre públic o privat adscrit a aquest sistema que imparteixi el nivell de batxillerat.

L’actuació educativa del nivell de batxillerat es basa en el principi d’equitat, el respecte dels drets humans i els valors i la cultura de ciutadania democràtica, la igualtat de gènere, l’educació inclusiva i l’educació en la diversitat, el plurilingüisme, la interculturalitat, el desenvolupament sostenible i, en general, en els drets i principis proclamats per la Convenció sobre els drets de l’infant, aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989 i en vigor al Principat des de l’1 de febrer de 1996.

Una educació per a una ciutadania i una cultura democràtiques s’orienta a proposar contextos d’aprenentatge, autèntics i vivencials, per viure experiències reals de democràcia en les quals l’alumnat pugui exercir, de manera responsable, els drets, els deures i les llibertats fonamentals, establerts a la Constitució i a la legislació andorranes, i pugui participar-hi activament.

Una educació per a una ciutadania i una cultura democràtiques es fonamenta en els principis de pluralisme, diàleg, participació, cooperació i convivència.

1. El principi de pluralisme consisteix en el respecte per adoptar visions i perspectives diverses i diferents sobre la vida i el món, i per formar-se un judici propi.
2. El principi de diàleg s’orienta a la construcció d’una entesa pacífica entre les persones a partir de l’ús d’un llenguatge assertiu, la gestió i la resolució dels conflictes i la implicació en la cerca de consensos entre els membres d’un grup o d’una comunitat.
3. El principi de participació implica que totes les persones tenen dret a estar informades, expressar-se amb judici propi i ser escoltades, deliberar i participar en la presa de decisions sobre les qüestions que afecten el propi aprenentatge, la vida en comú i la millora de les condicions de vida.
4. El principi de cooperació comporta que les persones col·laboren per aprendre conjuntament, per contribuir a l’aprenentatge dels altres i al propi, per dur a terme empreses i projectes comuns.
5. El principi de convivència harmònica i pacífica entre els membres de la comunitat educativa suposa una perspectiva d’inclusió, de respecte i de cohesió social.

L’educació inclusiva valora i accepta la diversitat humana com un element enriquidor a través de l’educació.

L’educació inclusiva vetlla pel ple desenvolupament de la persona i per respondre a les necessitats educatives de tots els alumnes, organitzant els suports i els ajustaments necessaris per fer-ho efectiu.

Cal organitzar i aplicar els suports i els ajustaments raonables mitjançant les mesures concretes necessàries encaminades a fer efectiva una educació inclusiva amb l’objectiu de crear un entorn segur i adaptat que faciliti el desenvolupament integral de l’alumnat i la participació activa en l’aprenentatge. Aquests suports i ajustaments poden ser materials, organitzatius o pedagògics.

Una educació inclusiva es basa en els principis d’igualtat i d’equitat.

El principi d’igualtat s’expressa en la voluntat d’aconseguir una educació de qualitat per a tothom, independentment de les condicions personals, de gènere, d’origen social o de les capacitats de les persones que l’hagin de rebre.

El principi d’equitat es manifesta en el fet de promoure una acció educativa dirigida a un disseny universal de l’aprenentatge que reconeix la diversitat de l’alumnat i crea planificacions flexibles per a tots els estudiants alhora que redueix les barreres, proporciona suports i adaptacions i manté expectatives altes per a tots.

El disseny de la pràctica educativa té en compte la diversitat de tots els alumnes, és a dir, la diversitat de nivells de coneixement, d’habilitats, de capacitats, de motivacions i interessos, de forces i febleses, i de maneres d’afrontar l’aprenentatge.

El sistema educatiu andorrà, en tots els nivells educatius, acull els alumnes susceptibles de trobar barreres en l’aprenentatge i en la participació i identifica les seves necessitats per planificar la resposta educativa. Es garanteixen els principi de no-discriminació i no-segregació de tots els alumnes.

Una educació plurilingüe i intercultural pretén desenvolupar l’alumnat com un actor social que és capaç de participar en els contextos comunicatius, diversos i globalitzats, i d’adaptar-s’hi. Una educació plurilingüe i intercultural entén la diversitat social i cultural de l’alumnat com un element enriquidor a través de l’educació. Una educació plurilingüe i intercultural es basa en els principis de diversitat lingüística i cultural i d’obertura a una cultura universal.

El principi de diversitat lingüística i cultural permet reflexionar críticament, respectar i valorar la diversitat de llengües i cultures, amb les quals es facilita una comprensió crítica d’un mateix i dels altres, i fomentar la intercomprensió entre les persones.

El principi d’obertura a una cultura universal s’orienta a comprendre les diverses formes d’alteritat (lingüística i cultural) i a interactuar-hi.

L’escola desenvolupa en els alumnes una mentalitat oberta, de respecte i curiositat envers les diverses cultures, especialment de les cultures presents a l’escola i a Andorra.

El nivell de batxillerat té com a finalitat ampliar en els alumnes la competència plurilingüe i intercultural, necessària en un context globalitzat, i capacitar-los per accedir a estudis superiors en entorns lingüístics i culturals diversos.

Amb aquest objectiu, l’aprenentatge de llengües s’organitza al voltant de les assignatures pròpiament lingüístiques i la vehiculació de diverses assignatures en llengua catalana, castellana i francesa.

1. El perfil de batxiller és el conjunt de qualitats que descriuen les capacitats, els coneixements, els valors i les actituds que l’estudiant ha d’haver integrat en finalitzar el nivell de batxillerat del sistema educatiu andorrà.
2. El perfil de batxiller guia i orienta les decisions educatives.
3. Les qualitats incloses en el perfil de batxiller en finalitzar el nivell educatiu i que es desenvolupen a l’annex 1 són: culte, comunicador eficaç, plurilingüe, pensador crític, pensador creatiu, obert mentalment, demòcrata, lliure, responsable, cooperatiu, equilibrat, assertiu, respectuós, emprenedor.

Capítol segon. Programa

1. El programa és el document oficial que ordena l’ensenyament, l’aprenentatge i l’avaluació en el nivell de batxillerat del sistema educatiu andorrà.
2. Els programes contenen el conjunt de competències específiques o transversals, els recursos d’aprenentatge, les expectatives de final de cicle, els criteris d’avaluació i les orientacions pedagògiques i per a l’avaluació.

Els elements curriculars dels programes són les competències específiques o transversals, els recursos d’aprenentatge, les expectatives de final de cicle i els criteris d’avaluació. S’acompanyen d’orientacions pedagògiques que afavoreixen la interpretació i en guien la concreció en els documents curriculars de centre i d’aula.

1. Les competències específiques són les actuacions que integren i mobilitzen el conjunt organitzat de recursos d’aprenentatge per resoldre amb èxit una situació complexa o un problema de la vida relacionats amb una assignatura o més d’un àmbit de coneixement.
2. Les competències transversals són les actuacions que integren i mobilitzen el conjunt organitzat de recursos d’aprenentatge per resoldre amb èxit una situació complexa o un problema de la vida relacionats amb totes les disciplines escolars o amb aspectes metadisciplinaris.
3. Els recursos d’aprenentatge són els sabers conceptuals, procedimentals i actitudinals necessaris per desenvolupar cada competència específica i transversal.
4. Les expectatives de final de cicle descriuen el nivell de desenvolupament esperat de cada competència específica o transversal al final de cada cicle.
5. Els criteris d’avaluació són les qualitats de la competència específica o transversal que permeten emetre un judici de valor sobre el desenvolupament competencial de l’alumne.

Els programes de les assignatures i de les competències transversals es publiquen mitjançant el decret corresponent.

Capítol tercer. Planificació del procés d’ensenyament i aprenentatge

1. El projecte educatiu de centre (PEC) és el document elaborat per la comunitat educativa que articula i orienta les decisions i els projectes del centre i els dona coherència.
2. El PEC defineix l’ideari, els trets d’identitat, el context del centre, la relació amb l’entorn, els principis de l’actuació educativa, l’organització pedagògica, l’estructura organitzativa i el plantejament lingüístic, així com les normes de funcionament i de convivència del centre.
3. El PEC mostra el compromís del centre amb la resposta educativa equitativa i de qualitat que s’ha d’oferir a tot l’alumnat, perquè desenvolupi les competències del currículum i aconsegueixi l’èxit escolar.
4. És responsabilitat de la direcció del centre impulsar l’elaboració i la revisió periòdica del PEC.
5. El PEC es revisa i s’actualitza periòdicament, i com a mínim cada cinc anys. No obstant això, el procés de revisió i d’actualització es pot avançar a petició dels docents, per iniciativa de l’equip directiu o a demanda de la direcció del departament encarregat de l’ensenyament obligatori.
6. El Consell de les Escoles ratifica el PEC.

1. El projecte curricular de centre és el document de concreció i planificació de l’aplicació dels programes.

2. El projecte curricular de centre conté la informació següent:

   • a) Mapa d’unitats de programació

   • b) Organització dels espais d’aprenentatge

   • c) Organització del treball personal

   • d) Organització de l’avaluació

   • e) Accions, calendari i documents de comunicació amb les famílies

   • f) Pla lingüístic de centre

   • g) Pla d’inclusió de centre

   • h) Pla d’acció tutorial

     • i) Tota la informació que el centre consideri necessària

3. L’equip docent elabora el projecte curricular de centre sota el lideratge del cap d’estudis.

4. És responsabilitat de la direcció del centre impulsar l’elaboració i la revisió periòdica del projecte curricular de centre.

5. El projecte curricular de centre es revisa i s’actualitza periòdicament, com a mínim, cada cinc anys. No obstant això, el procés de revisió i actualització es pot avançar a petició dels docents, per iniciativa de l’equip directiu o a demanda de la direcció del departament concernit.

6. La direcció del departament concernit valida el projecte curricular de cada centre.

El mapa d’unitats de programació és una eina de planificació de la intervenció docent que reflecteix la distribució i la progressió de les competències específiques i transversals juntament amb els recursos de cada assignatura al llarg del cicle. Aquests elements es treballen de manera integrada segons la naturalesa de cada assignatura i d’acord amb les orientacions metodològiques.

1. La unitat de programació és el document que recull la concreció dels referents del programa, defineix la seqüència d’activitats d’aprenentatge i d’avaluació i concreta les variables metodològiques per a la intervenció docent d’acord amb la planificació establerta al mapa d’unitats de programació.
2. Correspon als docents elaborar, concretar i actualitzar les unitats de programació de les assignatures.
3. Correspon al cap d’estudis del centre vetllar per la qualitat i l’actualització de les unitats de programació.

L’equip educatiu de l’alumne és un òrgan col·legiat del centre educatiu que té com a funcions fer l’acompanyament i la guia del procés d’aprenentatge de cada alumne, prendre decisions consensuades sobre les mesures educatives i determinar el nivell de desenvolupament de les competències transversals.

La composició de l’equip educatiu és la següent:

• a) Un membre de l’equip directiu del centre, n’assumeix la presidència i garanteix la coherència pedagògica de tot el procés.
• b) El professor tutor de l’alumne, que coordina l’equip educatiu, pren nota dels acords, en fa el seguiment i comunica les decisions als pares o tutors legals i als alumnes. En cas d’absència del membre de l’equip directiu, assumeix la presidència de l’equip educatiu.
• c) Els docents de les assignatures corresponents a l’itinerari de l’alumne, que informen sobre el progrés i els resultats corresponents al desenvolupament de les competències específiques i transversals i proposen les orientacions pertinents.
• d) Si escau, el psicopedagog, que aporta informació complementària sobre la situació personal i acadèmica de l’alumne i sobre la seva orientació acadèmica i professional.

Capítol quart. Atenció a la diversitat

La diferenciació pedagògica és un conjunt de recursos humans i materials, mesures i estratègies educatives i organitzatives que permeten donar resposta a l’heterogeneïtat d’alumnes del sistema educatiu andorrà, amb la finalitat que tots desenvolupin de manera òptima les competències establertes als programes.

A banda de la flexibilització metodològica que fan tots els docents a les aules mitjançant l’ajustament de les variables metodològiques, les mesures de diferenciació pedagògica són la modificació curricular, l’exempció curricular i l’adequació temporal.

En matèria d’atenció a la diversitat i per planificar les mesures de diferenciació pedagògica, és obligatori fer un traspàs d’informació entre els equips professionals dels centres i nivells educatius, especialment en el cas d’alumnes amb necessitats educatives específiques ja detectades anteriorment i que han tingut un pla de treball individual en nivells educatius anteriors.

1. La modificació curricular és el conjunt de reajustaments que s’apliquen en les expectatives de final de cicle d’una o diverses competències específiques o transversals, adreçat a l’alumne amb necessitats educatives específiques que ho requereixi.
2. Les mesures de modificació curricular queden recollides en el pla de treball individual de l’alumne, són vàlides per al cicle i s’han de revisar en finalitzar cada semestre del cicle.
3. Les decisions de modificació curricular són responsabilitat de l’equip educatiu del grup classe i del psicopedagog de centre, sota la supervisió de l’equip directiu.

L’exempció curricular és una mesura educativa extraordinària que consisteix en l’eliminació d’una o més competències específiques o transversals del programa o en l’eliminació d’un criteri d’avaluació de la competència i de la part de l’expectativa de final de cicle corresponent.

L’exempció curricular s’aplica en situacions mèdiques o de pràctica d’esport d’alt nivell, degudament justificades, i en casos de discapacitat reconeguda per l’organisme oficialment competent en la valoració de la discapacitat, que impedeixen el desenvolupament d’alguna competència i per a la qual no es poden aplicar mesures compensatòries.

L’exempció curricular ha de quedar recollida en el pla de treball individual de l’alumne.

L’exempció curricular no compromet l’obtenció del títol de batxiller.

La família o l’alumne major d’edat, orientats, si escau, pel tutor i el psicopedagog, sol·licita a la direcció del centre l’exempció curricular corresponent, aportant els justificants necessaris. Si la direcció del centre estima la demanda, la tramet a l’àrea encarregada de la inspecció educativa, que resol la sol·licitud d’exempció curricular en un termini màxim de deu dies hàbils a partir de la tramesa per part de la direcció del centre.

L’adequació temporal és una mesura extraordinària de flexibilització pedagògica que consisteix en l’ampliació o la reducció de la durada d’un cicle i, per tant, en la reorganització dels referents curriculars de l’alumne i dels espais d’aprenentatge.

La planificació de l’adequació temporal és responsabilitat de l’equip educatiu i del psicopedagog, sota la supervisió de l’equip directiu.

Es recomana preveure la mesura d’adequació temporal a l’inici del cicle i revisar-la en finalitzar cada curs. Ha de quedar concretada en el pla de treball individual de l’alumne, juntament amb la planificació dels espais d’aprenentatge, si escau.

S’informa de la mesura d’adequació temporal l’alumne o els tutors legals en cas que l’alumne no sigui major d’edat.

El pla de treball individual és el document que recull els referents curriculars i les mesures educatives que cal modificar per donar una resposta educativa ajustada a les necessitats educatives específiques de l’alumne que ho requereix. La informació recollida en el pla de treball individual de l’alumnat és la font de planificació de la intervenció educativa per part dels docents.

1. Correspon als docents, amb la col·laboració del psicopedagog, elaborar, concretar i actualitzar els plans de treball individuals. El pla de treball individual és propietat del centre escolar i ha de formar part del dossier de l’alumne.
2. Correspon al cap d’estudis del centre vetllar per la qualitat i l’actualització dels plans de treball individuals.
3. Correspon al tutor comunicar a l’alumne i, si escau, a la seva família les mesures acordades i reflectides en el pla de treball individual, així com els reajustaments que s’hi van incorporant al llarg del procés.
4. És recomanable fer partícip l’alumne en la concreció del seu pla de treball individual.

Aquesta mesura ha d’anar acompanyada d’un procés rigorós de comunicació i d’orientació educativa adreçat als alumnes, així com a les famílies o els representants legals.

Capítol cinquè. Avaluació

L’avaluació té com a finalitat emetre un judici de valor sobre l’actuació competencial de l’alumne i la seva capacitat per mobilitzar un conjunt de recursos que li permet resoldre una situació complexa determinada o un problema.

L’avaluació del desenvolupament de les competències dels alumnes és global, individual i contínua. És global en el sentit que l’alumne, en les seves actuacions, utilitza i mobilitza de manera integrada els diversos sabers i recursos que va adquirint. És individual perquè informa dels resultats i del procés personal de l’alumne. És contínua i inherent al procés d’ensenyament i d’aprenentatge perquè tant l’ensenyant com l’alumne recullen evidències sobre el desenvolupament progressiu de les competències.

L’avaluació de l’aprenentatge té una funció diagnòstica, reguladora, orientadora i certificadora en tres moments diferenciats: inicial, continu i final.

1. L’avaluació inicial té una funció diagnòstica i orientadora per a la intervenció educativa i identifica, a l’inici d’un procés determinat d’ensenyament i d’aprenentatge, els coneixements previs que té l’alumne, les seves capacitats i habilitats, les representacions que té en relació amb el nou aprenentatge i els seus punts forts i febles, per ajustar la intervenció docent. També permet que l’alumne prengui consciència de tots aquests aspectes per afrontar el seu propi procés d’aprenentatge.
2. L’avaluació contínua té una funció reguladora i orientadora perquè proporciona, de manera sistemàtica, al llarg del procés d’ensenyament i aprenentatge, informació sobre el progrés de l’alumne amb relació a l’adquisició, la mobilització i la integració de recursos per al desenvolupament de les competències. Permet ajustar la intervenció docent i acompanyar l’alumne en el procés d’aprenentatge. També fa possible que l’alumne prengui consciència de tots aquests aspectes per afrontar i regular el seu propi procés d’aprenentatge.
3. L’avaluació final té una funció certificadora amb caràcter normatiu, d’acord amb les expectatives de final de cicle establertes en els programes oficials en finalitzar el nivell de batxillerat, per atorgar una titulació oficial amb els efectes legals corresponents.

Les competències específiques i transversals establertes en els programes oficials són el referent per planificar el procés d’ensenyament, d’aprenentatge i d’avaluació.

La coordinació entre docents ha de garantir una planificació de l’avaluació per regular els processos d’ensenyament i d’aprenentatge. La planificació de l’avaluació duta a terme per l’equip educatiu ha d’incloure el paper de l’alumne com a agent actiu i partícip del seu procés d’aprenentatge i d’avaluació.

Les situacions, les activitats, les estratègies i els instruments d’avaluació s’han d’especificar en les unitats de programació.

Al llarg del nivell de batxillerat, la responsabilitat de l’avaluació del desenvolupament de les competències correspon a cada docent individualment per a les competències específiques i al conjunt de l’equip educatiu per a les competències transversals, d’acord amb el sistema de qualificació i els procediments descrits respectivament als articles 24, 25 i 26.

1. L’escala utilitzada per avaluar els criteris d’avaluació és una escala discreta literal formada per quatre qualificacions possibles:

A: domina totalment el criteri d’avaluació.

B: domina globalment el criteri d’avaluació.

C: domina parcialment el criteri d’avaluació.

D: no domina el criteri d’avaluació.

2. L’escala utilitzada per avaluar les competències específiques i transversals és una escala discreta literal formada per cinc qualificacions possibles:

A: competència totalment desenvolupada.

B: competència globalment desenvolupada.

C: competència parcialment desenvolupada.

D: competència no desenvolupada.

NA: competència no avaluada a causa d’una absència no justificada o per haver comès frau.

Es determinen les qualificacions del criteri d’avaluació a partir del judici de valor que emet el docent basant-se en les evidències recollides en la darrera observació de l’actuació competencial de l’alumne.

L’avaluació de les competències específiques i transversals correspon a la darrera vegada que s’ha observat l’actuació competencial de l’alumne i s’han recollit les evidències corresponents. Per aquest motiu, no pot ser una mitjana aritmètica dels resultats obtinguts per l’alumne al llarg del batxillerat.

Per determinar la qualificació del nivell de desenvolupament de cada competència obtinguda pels alumnes, es parteix de la qualificació de tots els criteris d’avaluació associats i s’apliquen les regles detallades a continuació seguint l’ordre de presentació següent.

1. Regla de domini mínim

Per poder considerar una competència desenvolupada (i obtenir, per tant, un resultat d’A, de B o de C), el percentatge de criteris d’avaluació de la competència qualificats amb una A, B o C ha de ser superior o igual al 50%. En cas contrari, la competència es considera no desenvolupada i es qualifica amb una D.

Això no obstant, en cas que el 50% dels criteris d’avaluació es qualifiqui amb una C i l’altre 50% es qualifiqui amb una D, la competència es qualifica amb una D i no s’aplica la regla relativa a la tendència central de les qualificacions.

2. Regla relativa a la tendència central de les qualificacions

Si el percentatge de criteris d’avaluació qualificats amb A, B o C és superior o igual al 50%, per poder calcular la tendència central de les qualificacions, s’atorguen els índexs següents a cada qualificació:

• A té un índex de 4.

• B té un índex de 3.

• C té un índex de 2.

• D té un índex de 0.

Per calcular la qualificació de la competència, es calcula la tendència central de les qualificacions dels criteris d’avaluació tenint en compte els índexs atorgats.

Quan el resultat de la tendència és un nombre decimal, s’arrodoneix de la manera següent:

• Quan el primer decimal és inferior a 5, s’arrodoneix a la baixa.

• Quan el primer decimal és superior o igual a 5, s’arrodoneix a l’alça.

Finalment, es transcriu el resultat a les qualificacions de l’escala discreta literal. Quan el resultat de la tendència central és un nombre decimal comprès entre 1 i 1,49, s’atorga la qualificació de C.

El registre del procés d’aprenentatge és un document personal del docent en què registra per a cada alumne les evidències que li permeten pronunciar-se sobre el grau de desenvolupament de la competència així com els resultats i les decisions de l’avaluació continuada al nivell de batxillerat.

Capítol sisè. Batxillerat presencial

Pot accedir al batxillerat presencial tota persona andorrana o establerta legalment al país de menys de vint anys que estigui en possessió del títol de graduat en segona ensenyança o d’un títol equivalent reconegut pel Govern d’Andorra. En casos excepcionals d’accés relacionats amb l’edat, cal l’autorització de l’àrea encarregada de la inspecció educativa.

S’ofereix als alumnes des del primer curs la possibilitat de cursar el Programa de diploma del batxillerat internacional.

El Programa de diploma (PD) està format per un tronc comú i sis grups d’assignatures.

El tronc comú té la finalitat d’ampliar l’experiència educativa. Els seus components són:

• Teoria del coneixement: es reflexiona sobre la naturalesa del coneixement i la forma en què es coneix el que s’afirma saber.

• Monografia: és un treball d’investigació independent que culmina amb un assaig de 4.000 paraules.

• Creativitat, acció i servei: s’ha de completar un projecte relacionat amb cadascun d’aquests tres conceptes.

Pel que fa als sis grups d’assignatures, els àmbits de coneixement són els següents.

• Estudis de llengua i literatura

• Adquisició de llengües

• Individus i societats

• Ciències

• Matemàtiques

• Arts

També s’ofereix als alumnes inscrits al batxillerat general la possibilitat de cursar només algunes assignatures del Programa de diploma del batxillerat internacional, a excepció del tronc comú, que només es pot cursar si es fa el Programa de diploma.

La inscripció al centre de batxillerat s’ha de fer en els terminis establerts pel ministeri encarregat de l’educació a l’avís corresponent. No es poden fer les inscripcions durant el curs escolar, tret dels alumnes ja escolaritzats en sistemes educatius altres que l’andorrà que, per motius greus i imprevistos, fan un canvi de sistema educatiu.

La sol·licitud per accedir al Programa de diploma del batxillerat internacional o bé a algunes assignatures del grup del mateix Programa es presenta en acabar el segon curs del segon cicle de segona ensenyança. L’alumne ha de presentar una carta de motivació i els resultats acadèmics del darrer semestre del segon curs del segon cicle de segona ensenyança. També ha de fer una entrevista amb la direcció, el coordinador i l’orientador del Programa de diploma del centre corresponent.

La candidatura avalada per l’equip directiu i l’orientador o el psicopedagog del centre d’origen es presenta davant el Comitè de Validació, format per la direcció del departament encarregat de l’Escola Andorrana i la direcció, el coordinador i l’orientador del Programa de diploma del centre corresponent. El Comitè de Validació emet la resolució sobre la idoneïtat de la candidatura.

Els alumnes que hagin cursat la segona ensenyança en un centre educatiu del sistema educatiu andorrà i que vulguin fer el primer curs de batxillerat a l’estranger i incorporar-se posteriorment al batxillerat del sistema educatiu andorrà, ja sigui al primer curs del cicle o al segon, han de tenir en compte el següent:

1. En finalitzar el quart curs de segona ensenyança, la família ha de comunicar al centre de batxillerat que l’alumne no s’incorporarà el curs següent i formalitzar una reserva de plaça al centre.
2. Cal sol·licitar a l’àrea encarregada de la inspecció educativa la resolució referent a la coincidència entre les assignatures que l’alumne preveu cursar a l’estranger i les assignatures del batxillerat del sistema educatiu andorrà, adjuntant un document que acrediti les assignatures que l’alumne cursarà a l’estranger. Es recomana que aquest pas es faci abans d’iniciar l’estada a l’estranger.
3. Per poder-se incorporar directament al segon curs de batxillerat, cal que l’itinerari cursat i aprovat per l’alumne a l’estranger coincideixi, com a mínim, en cinc assignatures amb l’itinerari que l’alumne cursarà al centre de batxillerat, sense perjudici del que estableix el punt 5.
4. Per reincorporar-se al centre de batxillerat, després de l’estada a l’estranger, la família ha de formalitzar la matrícula en el període d’inscripció establert pel ministeri encarregat de l’educació.
5. L’itinerari d’assignatures per als alumnes que s’incorporen a segon curs de batxillerat queda supeditat a la disponibilitat de places de cada assignatura.

En el cas de la modalitat presencial, l’assistència a classe de tot l’alumnat és obligatòria. Un nombre d’absències no validades pel centre superior al 20% comporta la pèrdua de l’escolaritat. El centre escolar regula en el seu reglament de règim intern les autoritzacions i les justificacions d’absència, com es controlen i altres mesures sobre l’assiduïtat escolar.

El nivell de batxillerat presencial s’estructura en un únic cicle de dos cursos escolars.

En el cas de la modalitat presencial, l’alumne disposa d’un màxim de tres cursos per cursar el batxillerat.

En casos excepcionals d’absències degudament justificades i associades a la salut o a una resolució de la Conava, l’alumne pot romandre al centre durant un període de més de tres cursos escolars.

1. Les assignatures del batxillerat s’organitzen al voltant de cinc blocs: desenvolupament i iniciativa personal, llengües i literatura, individu i societat, ciències i matemàtiques, i arts. Cada bloc conté els elements següents:

   • a) Bloc 1: desenvolupament i iniciativa personal

Assignatures

• Educació física

• Filosofia

• Teoria del coneixement (BI)

• Comunicació en llengua catalana

• Llengua i literatura catalanes

• Llengua A: llengua i literatura (BI)

• Comunicació en llengua anglesa

  • d) Bloc 4: ciències i matemàtiques

• Llengua B: anglès (BI)

Assignatures

Projectes

• Biologia

• Projecte de recerca

• Biologia (BI)

• Monografia (BI)

• Ciència i societat

• Projecte de participació, actuació i servei

• Física

• Projecte de creació, actuació i servei (BI)

• Física 2

Tutoria

• Física (BI)

  • b) Bloc 2: llengües i literatura

• Matemàtiques cientificotècniques

Assignatures

• Matemàtiques: anàlisi i enfocaments de nivell superior (BI)

• Comunicació en llengua castellana

• Matemàtiques aplicades a les ciències socials

• Comunicació en llengua francesa

• Psicologia: aquesta assignatura pertany al bloc 3 i al bloc 4

• Cultura i llengües clàssiques

• Química

• Llengua i literatura castellanes

• Química (BI)

• Llengua i literatura franceses

• Tecnologia i enginyeria

• Literatura universal

  • e) Bloc 5: arts
  • c) Bloc 3: individu i societat

Assignatures

Assignatures

• Arts plàstiques

• Economia

• Cinema

• Economia (BI)

• Comunicació i realització audiovisual

• Geografia

• Disseny

• Història

• Educació musical

• Història (BI)

• Història de les arts: aquesta assignatura pertany al bloc 3 i al bloc 5

• Individu i societat actual

2. El Govern pot ampliar qualsevol d’aquests blocs amb altres assignatures, a iniciativa pròpia o a demanda dels centres educatius adherits al sistema educatiu andorrà.

• Psicologia: aquesta assignatura pertany al bloc 3 i al bloc 4

3. Les llengües vehiculars del nivell de batxillerat són: la llengua catalana, la llengua castellana i la llengua francesa. El centre educatiu ha de determinar les llengües de vehiculació de cada assignatura i vetllar per una presència equilibrada de cadascuna.

• Sociologia

4. El volum horari de cadascuna de les assignatures del Pla d’estudis es publica a l’annex 2.

• Història de les arts: aquesta assignatura pertany al bloc 3 i al bloc 5

Per completar l’aprenentatge de l’alumne, a més dels elements curriculars de les assignatures, s’incorporen elements curriculars transversals que orienten el procés d’ensenyament i d’aprenentatge des d’un punt de vista global. Aquests elements es publiquen en el decret del Programa de competències transversals.

1. El projecte de recerca

El projecte de recerca és un treball de reflexió en què l’alumne planteja una pregunta d’investigació i emet una hipòtesi al respecte que cal validar o refutar a partir de l’aplicació d’un mètode de treball sistemàtic.

El projecte de recerca contribueix al desenvolupament de les competències transversals i al reforç o l’aprofundiment de determinades competències específiques relacionades amb l’itinerari de l’alumne.

El projecte de recerca és individual i en el cas dels candidats presencials té una durada mínima de dos semestres.

El projecte de recerca és conduït per un docent de l’assignatura relacionada amb la temàtica escollida per l’alumne.

Els procediments i els criteris de validació del projecte de recerca es determinen en el projecte curricular de centre.

2. El projecte de participació, actuació i servei

El projecte de participació, actuació i servei és una acció de servei comunitari que permet als alumnes implicar-se en l’entorn social proper i proposar-se reptes i desafiaments que els poden portar a un creixement personal.

Aquest projecte contribueix al desenvolupament de les competències transversals.

El projecte de participació, actuació i servei té una durada de dos semestres.

L’itinerari de l’alumne és el conjunt d’assignatures i projectes que l’alumne configura en coherència amb els seus interessos, motivacions i orientació acadèmica i personal, i seguint les pautes establertes a l’article següent.

Per configurar el seu itinerari, cal que l’alumne:

1. Cursi les assignatures i els projectes del bloc 1. L’alumne ha d’escollir obligatòriament una de les tres assignatures de llengua catalana: comunicació en llengua catalana, o llengua i literatura catalanes, o llengua A: llengua i literatura (BI). Aquestes assignatures són excloents, només se’n pot escollir una.
2. Esculli un mínim d’una assignatura dels blocs 2, 3, 4 i 5. Les assignatures de llengua i literatura castellanes i comunicació en llengua castellana són excloents, no poden escollir-se totes dos. Les assignatures de llengua i literatura franceses i comunicació en llengua francesa són excloents, no poden escollir-se totes dos. Les assignatures de matemàtiques cientificotècniques, de matemàtiques aplicades a les ciències socials, de matemàtiques: anàlisi i enfocament de nivell superior (BI) i de matemàtiques: anàlisi i enfocament de nivell mitjà (BI) són excloents, només se’n pot escollir una. Les assignatures de física, física 2 i física de BI són excloents, només se’n pot escollir una. Les assignatures de química i química de BI són excloents, només se’n pot escollir una. Les assignatures de biologia i biologia de BI són excloents, només se’n pot escollir una.
3. Esculli un total de tres assignatures de quatre o cinc hores.
4. Esculli un total de quatre assignatures de dos hores si ha escollit l’assignatura de llengua i literatura catalanes i un total de tres assignatures de dos hores si ha escollit l’assignatura de comunicació en llengua catalana o llengua A: llengua i literatura (BI).
5. L’alumne que ha escollit tres assignatures de quatre hores del bloc de ciències i matemàtiques pot escollir l’assignatura de física 2 i configurar un itinerari de 31 hores. En aquest cas, per obtenir el títol de batxiller, es té en compte el total de competències de l’itinerari de 31 hores.

1. Els candidats inscrits al Programa de diploma del batxillerat internacional tenen un itinerari formatiu compost per set assignatures equivalents a les assignatures següents del batxillerat general andorrà: filosofia, llengua i literatura catalanes, comunicació en llengua anglesa, història, matemàtiques cientificotècniques, biologia i química (annex 3).
2. Han de cursar l’assignatura d’educació física, avaluada en el marc del batxillerat andorrà.
3. Poden no cursar cap assignatura del bloc 5.
4. Les assignatures de matemàtiques: anàlisi i enfocament de nivell superior (BI) i de matemàtiques: anàlisi i enfocament de nivell mitjà (BI) són excloents, només se’n pot escollir una.

1. El tutor desenvolupa, alhora, una tutoria individual i una tutoria grupal. El tutor guia i orienta els alumnes en el desenvolupament del seu projecte vital des d’una doble perspectiva: com a individus i com a integrants d’una comunitat.
2. El tutor és un guia-orientador que acompanya l’alumne en el seu seguiment personal, acadèmic i professional, i és l’encarregat d’implicar en el procés educatiu els mateixos alumnes, l’equip educatiu i les famílies.
3. El tutor és l’encarregat de conduir el projecte de participació, actuació i servei (PAS).

Les proves d’avaluació efectuades per l’alumne són de la seva propietat i queden sota la seva custòdia.

L’equip educatiu es reuneix de manera ordinària un mínim de tres vegades al llarg del cicle, és a dir una vegada cada semestre, sense perjudici de les reunions extraordinàries que es puguin convocar, per interpretar i analitzar la informació registrada relativa a la progressió de l’alumne en el desenvolupament de les competències específiques i transversals.

El tutor comunica periòdicament el progrés i els resultats relatius al desenvolupament de les competències específiques i transversals, i les informacions i decisions sobre el procés d’aprenentatge de l’alumne, al mateix alumne i als seus pares o tutors legals per mitjà d’entrevistes personals i d’informes escrits.

1. S’ha de garantir un mínim de dos entrevistes per curs escolar amb el mateix alumne.
2. En el cas dels alumnes menors d’edat, s’ha de garantir una entrevista per curs escolar amb els pares o tutors legals.
3. En el cas dels alumnes majors d’edat, si els pares volen mantenir una entrevista, cal l’autorització prèvia de l’alumne.

S’ha de garantir un mínim d’un informe escrit per semestre.

1. L’acta d’entrevista

L’acta d’entrevista recull el contingut de les entrevistes individuals del tutor o docent de l’assignatura concernida amb els tutors legals de l’alumne o amb el mateix alumne.

Les actes d’entrevistes, degudament signades per tots els assistents, queden recollides al dossier personal de l’alumne sota la custòdia del centre educatiu, que en lliura una còpia als pares o tutors legals de l’alumne o directament a l’alumne en cas que sigui major d’edat.

2. L’informe semestral

L’informe d’avaluació semestral és un document adreçat a l’alumne o als seus pares o tutors legals que reflecteix la valoració del seu procés d’aprenentatge i els resultats corresponents al desenvolupament de cada competència específica i transversal de cada assignatura, el grau de compleció en què es troben el projecte de recerca i el projecte d’actuació i servei, els aspectes personals que escaiguin i les mesures educatives complementàries que s’hagin pogut adoptar.

També s’inclou en cada informe semestral una simulació de resultats de l’alumne en relació amb els requisits del final de batxillerat, amb el percentatge de competències desenvolupades i no desenvolupades i la traducció d’aquest perfil a una nota numèrica global.

L’informe semestral ha de ser omplert i signat pels ensenyants de l’equip educatiu i forma part del dossier personal de l’alumne. Resta sota la custòdia del centre educatiu, que en lliura una còpia als pares o tutors legals de l’alumne o directament a l’alumne si escau.

En finalitzar el primer curs de batxillerat, per a la promoció a segon curs l’alumne ha de superar el 50% de les competències desenvolupades (A, B o C) tant en el bloc d’assignatures obligatòries com en el conjunt d’assignatures de quatre hores i en el conjunt d’assignatures de dos hores del seu itinerari.

Els alumnes que vulguin millorar el seu perfil competencial o bé modificar algunes de les assignatures que configuren el seu itinerari formatiu o totes, independentment del percentatge de competències desenvolupades al nivell esperat (C, B o A), tenen la possibilitat de reiniciar la totalitat del primer curs del nivell de batxillerat.

Els alumnes que reinicien el primer curs del nivell de batxillerat no poden mantenir les qualificacions obtingudes anteriorment.

En finalitzar el cicle de batxillerat, els alumnes seran avaluats de les competències de les assignatures dels blocs 2, 3, 4 i 5 que configuren el seu itinerari i de les competències de l’assignatura d’educació física i de les competències C3 i C4 de l’assignatura de llengua i literatura catalanes del bloc 1.

Els candidats inscrits al batxillerat internacional passen els exàmens de la prova oficial de batxillerat de l’assignatura d’educació física i els exàmens de prova de les assignatures del batxillerat internacional del seu itinerari amb les quals s’ha establert una equivalència amb el batxillerat general del sistema educatiu andorrà i que es detallen a l’annex 3.

La qualificació de les competències d’aquestes assignatures s’obté a partir de la traducció, cap a l’escala literal descrita a l’article 24, de la nota numèrica obtinguda en els exàmens de prova, fets en el marc del batxillerat internacional. Aquesta traducció es du a terme a partir de la taula d’equivalències de l’annex 4.

La valoració del projecte de participació, actuació i servei es correspon amb la valoració del projecte de creativitat, activitat i servei, avaluat en el marc del batxillerat internacional.

La valoració del projecte de recerca es correspon amb la valoració de la monografia, avaluada en el marc del Programa de diploma del batxillerat internacional.

En el cas dels alumnes que hagin escollit alguna assignatura del batxillerat internacional, se certifiquen d’acord amb els criteris del batxillerat internacional i rebran el certificat BI en aquella assignatura. La valoració del seu projecte de recerca també es pot correspondre amb les avaluacions internes de les assignatures de biologia, química, història, matemàtiques: anàlisi i enfocaments i llengua i literatura A del batxillerat internacional.

A partir de les qualificacions obtingudes, es determina la nota d’avaluació de centre (AVAC), que correspon al percentatge de competències desenvolupades dels blocs mencionats anteriorment.

Per a l’obtenció del títol de batxiller, els alumnes s’han de presentar a la prova oficial de batxillerat (POB).

L’alumne que no hagi pogut presentar-se a alguna de les proves de l’avaluació de centre, per causa de força major, independent de la seva voluntat, ha d’adreçar una comunicació escrita, degudament justificada, a l’equip directiu del centre de batxillerat, que ha d’oferir a l’alumne la possibilitat de fer les proves en un altre moment.

El centre de batxillerat desenvolupa els seus mecanismes de control de qualitat tant en l’elaboració d’exàmens com en l’administració i la correcció, i emet els informes de resultats corresponents a l’avaluació de centre (AVAC) adreçats al Comitè Tècnic de Batxillerat.

Capítol setè. Batxillerat per a candidats lliures

1. S’entén per candidat lliure sense suport formatiu tota persona andorrana o legalment establerta al país que es presenta als exàmens oficials del sistema educatiu andorrà i que no està lligada administrativament a cap centre educatiu del país.
2. S’entén per candidat lliure amb suport formatiu tota persona andorrana o legalment establerta al país que està inscrita al suport formatiu organitzat pel Centre de Formació al Llarg de la Vida i que es presenta als exàmens oficials del sistema educatiu andorrà.

Tots els candidats lliures disposen d’un màxim de cinc anys consecutius per obtenir el títol de batxiller, a partir de la primera inscripció al procés d’avaluació de centre o a la prova oficial de batxillerat.

1. Les assignatures del batxillerat per a candidats lliures s’organitzen entorn de cinc blocs: desenvolupament i iniciativa personal, llengües i literatura, individu i societat, ciències i matemàtiques i arts. Cada bloc conté els elements següents:

   • a) Bloc 1: desenvolupament i iniciativa personal

Assignatures

• Filosofia

• Comunicació en llengua catalana

• Llengua i literatura catalanes

• Comunicació en llengua anglesa

• Projecte de recerca

  • b) Bloc 2: llengües i literatura

Assignatures

3. Les llengües vehiculars del batxillerat per a candidats lliures són: la llengua catalana, la llengua castellana i la llengua francesa. El centre educatiu ha de determinar les llengües de vehiculació de cada assignatura i vetllar per una presència equilibrada de cadascuna.

• Comunicació en llengua castellana (índex 2)

• Comunicació en llengua francesa (índex 2)

• Llengua i literatura castellanes (índex 4)

• Llengua i literatura franceses (índex 4)

  • c) Bloc 3: individu i societat

Assignatures

• Economia (índex 4)

• Història (índex 4)

• Individu i societat actual (índex 2)

• Sociologia (índex 2)

• Història de les arts: aquesta assignatura pertany al bloc 3 i al bloc 5 (índex 2)

  • d) Bloc 4: ciències i matemàtiques

Assignatures

• Biologia (índex 4)

• Ciència i societat (índex 2)

• Física 2 (índex 2)

• Matemàtiques cientificotècniques (índex 4)

• Matemàtiques aplicades a les ciències socials (índex 4)

  • e) Bloc 5: arts

Assignatures

• Cinema (índex 2)

• Comunicació i realització audiovisual (índex 4)

• Disseny (índex 4)

• Educació musical (índex 2)

• Història de les arts: aquesta assignatura pertany al bloc 3 i al bloc 5 (índex 2)

2. El Govern pot ampliar qualsevol d’aquests blocs amb altres assignatures.

1. L’itinerari d’avaluació del candidat lliure es compon de nou assignatures.
2. Tots els candidats lliures són avaluats obligatòriament de les competències de les assignatures de filosofia i de comunicació en llengua anglesa.
3. Tots els candidats lliures han de ser avaluats obligatòriament de les competències de l’assignatura de comunicació en llengua catalana o de llengua i literatura catalanes. El candidat lliure escull quina d’aquestes dos assignatures formarà part del seu itinerari d’avaluació.
4. Tots els candidats lliures completen el seu itinerari d’avaluació amb sis assignatures escollides entre els blocs 2, 3, 4 i 5 establerts a l’article 48. L’itinerari d’avaluació del candidat lliure ha de contenir, com a mínim, una assignatura de cadascun dels blocs.

Les assignatures de llengua i literatura castellanes i comunicació en llengua castellana són excloents, no poden escollir-se totes dos. Les assignatures de llengua i literatura franceses i comunicació en llengua francesa són excloents, no poden escollir-se totes dos. Les assignatures de matemàtiques cientificotècniques i de matemàtiques aplicades a les ciències socials són excloents, no poden escollir-se totes dos.

5. Per a cada assignatura dels blocs 2, 3, 4 i 5 que consten a l’article 48, s’estableix un índex en funció del còmput horari de l’assignatura definit en el Pla d’estudis de batxillerat.

Les assignatures de quatre hores en el Pla d’estudis de batxillerat reben la consideració d’índex 4 per a tots els candidats lliures. Les assignatures de dos hores en el Pla d’estudis de batxillerat reben la consideració d’índex 2.

En cas que el candidat lliure esculli l’assignatura de comunicació en llengua catalana, el seu itinerari ha d’incloure tres assignatures d’índex 4 i tres assignatures d’índex 2 escollides en els blocs 2, 3, 4 i 5.

En cas que el candidat lliure esculli l’assignatura de llengua i literatura catalanes, el seu itinerari ha d’incloure dos assignatures d’índex 4 i quatre assignatures d’índex 2 escollides en els blocs 2, 3, 4 i 5.

El ministeri encarregat de l’educació posa a disposició dels candidats lliures que ho vulguin un suport formatiu, amb la modalitat que determina el Centre de Formació al Llarg de la Vida, per preparar-se per passar les proves per a l’obtenció del títol de batxiller. El Centre de Formació al Llarg de la Vida és l’encarregat d’impartir aquest suport.

Els candidats lliures que vulguin seguir el suport formatiu han de complir els requisits següents: tenir la nacionalitat andorrana o estar legalment establerts al país, ser més gran de setze anys, o complir-los en l’any natural en curs, i estar en possessió del títol de graduat en segona ensenyança o un títol equivalent reconegut pel Govern d’Andorra.

Els candidats han de fer la inscripció en els terminis establerts pel Centre de Formació al Llarg de la Vida.

La inscripció al suport formatiu dona dret al candidat a examinar-se al mateix centre de les competències de les assignatures dels blocs 2, 3, 4 i 5 que configuren el seu itinerari i a les quals s’hagi inscrit. Durant el procés, els candidats només poden ser avaluats una única vegada de les competències d’una assignatura. Els candidats de setze anys, o que compleixin setze anys en l’any natural en curs, només es poden inscriure a tres assignatures per convocatòria durant les dos primeres convocatòries del seu recorregut avaluatiu.

Per obtenir el títol de batxiller, els candidats han de completar el seu procés d’avaluació presentant-se a la prova oficial de batxillerat (POB).

És necessari un mínim d’assistència del 80% al suport formatiu de cada assignatura a la qual està inscrit el candidat per mantenir la consideració de candidat lliure inscrit al suport formatiu. En cas de no complir aquest criteri, el candidat passa a ser considerat candidat lliure sense suport formatiu per a totes les assignatures.

1. El Centre de Formació al Llarg de la Vida organitza dos convocatòries per curs escolar de les proves de les assignatures dels blocs 2, 3, 4 i 5.

La primera convocatòria té lloc al mes de desembre i s’ofereixen les proves de totes les assignatures d’índex 2, detallades a l’article 48.

La segona convocatòria té lloc al mes de maig i s’ofereixen les proves de totes les assignatures d’índex 2 i d’índex 4, detallades a l’article 48.

2. L’àrea encarregada dels exàmens oficials publica l’avís d’exàmens de cada convocatòria al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
3. En les bases de l’avís d’exàmens de la convocatòria es determinen el lloc, la data i l’hora en què es fan aquests exàmens, així com la data, l’hora i els canals de publicació dels resultats.

Els candidats no inscrits al suport formatiu seran avaluats de les competències dels blocs 2, 3, 4 i 5 que configuren el seu itinerari al Centre de Formació al Llarg de la Vida en el marc de les convocatòries publicades a l’avís d’exàmens corresponent. Durant el procés, els candidats només poden ser avaluats una única vegada de les competències d’una assignatura.

Per formalitzar la inscripció a l’avaluació de centre:

1. El candidat ha de seguir el procediment que fixa l’avís de la convocatòria.
2. El candidat ha de fer efectiu el pagament de la quota de drets d’exàmens fixada anualment pel Govern. El pagament d’aquesta quota dona dret al candidat a presentar-se a una única convocatòria.
3. El pagament d’aquesta quota dona dret a presentar-se als exàmens de les assignatures seleccionades en una única convocatòria.
4. En el cas dels candidats de setze anys, o que compleixin els setze anys en l’any natural en curs, que es presenten per obtenir el títol, es limita a tres el nombre de les assignatures a les quals es poden inscriure durant les dos primeres convocatòries.
5. Per garantir les condicions d’igualtat, els candidats amb necessitats educatives específiques poden sol·licitar l’adequació dels exàmens de l’avaluació de centre d’acord amb el que estableix el decret que regula les mesures específiques per a les proves oficials.

Per obtenir el títol de batxiller, els candidats han de completar el seu procés d’avaluació presentant-se a la prova oficial de batxillerat (POB).

El Centre de Formació al Llarg de la Vida s’encarrega de fer el seguiment de tots els candidats lliures que s’inscriuen al projecte de recerca i d’avaluar-los.

El Centre de Formació al Llarg de la Vida designa el tutor de projecte que fa el seguiment dels candidats durant l’elaboració del projecte, valida la part escrita i organitza els tribunals per a la presentació oral.

Els criteris de validació del projecte de recerca es determinen al Projecte curricular del centre.

Els tribunals de presentació del projecte de recerca es convoquen dos cops l’any, coincidint amb les convocatòries de la prova oficial de batxillerat.

El candidat que no hagi pogut presentar-se a alguna de les proves de l’avaluació de centre, per causa de força major, independent de la seva voluntat, ha d’adreçar una comunicació escrita, degudament justificada, a l’equip directiu del Centre de Formació al Llarg de la Vida, que ha d’oferir al candidat la possibilitat de fer la prova o les proves en un altre moment.

El Centre de Formació al Llarg de la Vida desenvolupa els seus mecanismes de control de qualitat tant en l’elaboració d’exàmens com en l’administració i la correcció, i emet els informes de resultats corresponents a l’avaluació de centre (AVAC) adreçats al Comitè Tècnic de Batxillerat.

Capítol vuitè. Prova oficial de batxillerat

La prova oficial de batxillerat consisteix en una sèrie d’exàmens en què el candidat ha de demostrar, en finalitzar el seu procés formatiu, el grau de desenvolupament de les competències del bloc 1, a l’excepció de l’educació física i de les competències C3 i C4 de llengua i literatura catalanes.

1. L’àrea encarregada dels exàmens oficials convoca una vegada l’any la prova oficial de batxillerat mitjançant un avís d’exàmens al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Aquesta convocatòria té lloc entre els mesos de maig i juny.

2. En les bases de l’avís d’exàmens de la convocatòria es determinen el lloc, la data i l’hora en què es fan aquests exàmens, així com la data, l’hora i els canals de publicació dels resultats.

Accedeixen a la convocatòria de la prova oficial de batxillerat els alumnes de segon curs inscrits al batxillerat del sistema educatiu andorrà i els candidats lliures que ho sol·liciten.

Per formalitzar la inscripció a la prova oficial de batxillerat:

1. El candidat ha de seguir el procediment que fixa l’avís de la convocatòria.
2. El candidat ha de fer efectiu el pagament de la quota de drets d’exàmens fixada anualment pel Govern. El pagament d’aquesta quota dona dret al candidat a presentar-se a una única convocatòria.
3. En el cas dels candidats lliures, el pagament d’aquesta quota els dona dret a presentar-se als exàmens de les assignatures seleccionades en una única convocatòria.
4. Per garantir les condicions d’igualtat, els candidats amb necessitats educatives específiques poden sol·licitar l’adequació dels exàmens de la prova oficial de batxillerat d’acord amb el que estableix el decret que regula les mesures específiques per a les proves oficials.

1. El Comitè Tècnic de Batxillerat és un òrgan ministerial extern als centres educatius que es compon dels membres següents:

   • a) El director del departament encarregat dels exàmens oficials, que n’assumeix la presidència.

   • b) El director del departament encarregat de l’Escola Andorrana.

   • c) El director del departament encarregat de la formació al llarg de la vida.

   • d) El cap de l’àrea encarregada dels exàmens oficials.

   • e) El director del centre o un representant de les direccions dels centres de batxillerat, en cas que n’hi hagi més d’un.

   • f) El director del Centre de Formació al Llarg de la Vida.

   • g) El cap d’estudis del centre o un representant dels centres de batxillerat, en cas que n’hi hagi més d’un.

   • h) El cap d’estudis o coordinador del batxillerat per a candidats lliures del Centre de Formació al Llarg de la Vida.

     • i) Un tècnic de l’àrea encarregada dels exàmens oficials, que actua com a secretari.

2. Les funcions del Comitè Tècnic de Batxillerat són:

   • a) Validar el calendari de proves de l’avaluació de centre.
   • b) Validar l’avís d’exàmens en què es determinen les normes, el calendari i els espais de la prova oficial de batxillerat.
   • c) Validar les propostes d’elaboradors, correctors i examinadors externs al ministeri encarregat de l’educació, fetes per l’àrea encarregada dels exàmens oficials.
   • d) Validar els resultats de la qualificació final de batxillerat de la prova oficial de batxillerat.
   • e) Decidir les accions correctores per normalitzar els resultats, si escau.
   • f) Invalidar proves en cas de vulneració de la confidencialitat i decidir les accions correctores.
   • g) Resoldre sol·licituds específiques i queixes que puguin presentar els candidats.
   • h) Fer propostes de millora dels processos d’avaluació, si escau.

El decret descriptiu dels exàmens inclou informació sobre el marc legal de referència i especifica les competències, les expectatives, els criteris d’avaluació i els indicadors d’avaluació o els descriptors que l’examen ha de permetre observar, la llengua de producció, la durada, les condicions en què s’ha de dur a terme la prova, la seva tipologia i tots els aspectes que es creguin convenients per elaborar els exàmens.

1. L’àrea encarregada dels exàmens oficials publica una crida perquè les persones interessades en l’elaboració dels exàmens es puguin presentar com a voluntàries per fer aquesta tasca.
2. L’àrea encarregada dels exàmens oficials designa les persones encarregades d’elaborar els exàmens per a la prova oficial de batxillerat entre el personal tècnic d’ensenyament adscrit al Cos Especial d’Ensenyament que tingui, almenys, la titulació necessària per exercir la docència al nivell de batxillerat, preferentment en l’especialitat corresponent.

En casos excepcionals, el Comitè Tècnic de Batxillerat pot sol·licitar la participació d’elaboradors externs al ministeri encarregat de l’educació amb el mateix nivell de qualificació.

3. Les persones designades per elaborar els exàmens han de respectar els referents següents:

• El decret del programa de l’assignatura corresponent.

• El decret descriptiu de l’examen o els exàmens de l’assignatura corresponent.

4. L’àrea encarregada dels exàmens oficials acompanya el procés d’elaboració de les proves. En aquest sentit, revisa les propostes de proves lliurades pels elaboradors d’acord amb la normativa vigent i amb els procediments de control de qualitat establerts internament a l’àrea, resol els dubtes dels elaboradors, si escau, i dona forma als documents d’acord amb les característiques d’estil establertes.

1. El cap de l’àrea encarregada dels exàmens oficials tramet al cap de l’àrea encarregada de la inspecció educativa el conjunt d’exàmens de totes les assignatures acompanyats de les guies de correcció i dels informes corresponents als filtres de qualitat.
2. L’àrea encarregada de la inspecció educativa convoca les comissions de validació i harmonització dels exàmens per assignatura.

1. La Comissió de Validació i Harmonització de les Proves està formada pels membres següents:

   • a) Un inspector educatiu, que n’assumeix la presidència.
   • b) Dos especialistes de l’assignatura corresponent.
   • c) El tècnic pedagògic de l’àrea encarregada dels exàmens oficials a càrrec de l’assignatura corresponent.

2. Aquesta Comissió té les funcions següents:

En relació amb la validació dels exàmens:

• a) Comprovar que les proves compleixen amb el programa i el descriptiu de l’assignatura.
• b) Comprovar que les proves no contenen formulacions o temàtiques que podrien considerar-se com a tendencioses, polèmiques o provocadores.
• c) Comprovar que les proves s’adapten a l’edat dels candidats.
• d) Comprovar que les proves no contenen biaixos culturals que en podrien dificultar la comprensió i resolució.
• e) Comprovar que la redacció de les consignes és clara i de lectura fàcil per a tots els candidats.
• f) Comprovar que els documents de suport de l’examen són adequats.
• g) Comprovar que les proves són inèdites.

En relació amb l’harmonització dels exàmens:

• a) Comprovar que els exàmens d’una mateixa assignatura tinguin un nivell de dificultat equivalent.
• b) Comprovar que els exàmens d’una mateixa assignatura tractin temàtiques diferents.

1. L’inspector convoca els membres de la Comissió de Validació i Harmonització de les Proves i els envia la documentació necessària.
2. Un cop efectuades les comissions de validació i harmonització, l’inspector emplena l’acta i la fa signar a tots els membres de la comissió.
3. En cas que no es validin les propostes d’examen perquè no compleixen els requisits establerts, es retornen a l’àrea encarregada dels exàmens oficials perquè es facin els reajustaments necessaris. Un cop fets els reajustaments, l’inspector torna a convocar una comissió de validació.
4. En el cas que no es validi la prova en la segona convocatòria de la Comissió, la prova queda invalidada i l’elaborador no rep la compensació corresponent.

L’administració dels exàmens es refereix al conjunt de procediments que, en el moment de dur a terme les proves, garanteixen el respecte de les normes establertes a l’avís d’exàmens i a les consignes per als candidats, les condicions logístiques necessàries per fer els exàmens, l’atenció personalitzada als candidats i la supervisió de tot el procés.

L’àrea encarregada dels exàmens oficials és responsable de l’administració dels exàmens conjuntament amb la resta d’àrees concernides del ministeri encarregat de l’educació.

L’àrea encarregada dels exàmens oficials designa els correctors dels exàmens entre el personal tècnic adscrit al Cos Especial d’Ensenyament que tingui, almenys, la titulació equivalent a la necessària per exercir la docència al nivell educatiu de batxillerat, preferentment en l’especialitat que ha de corregir. En casos excepcionals, el Comitè Tècnic de Batxillerat pot sol·licitar la participació de correctors externs al ministeri encarregat de l’educació amb el mateix nivell de qualificació.

L’àrea encarregada dels exàmens oficials facilita als correctors dels exàmens les consignes, la guia de correcció i la rúbrica de cada examen per a la qualificació de les competències.

La qualificació de les competències es fa mitjançant una escala discreta literal formada per les lletres A, B, C, D i NA, tal com es defineix a l’article 24, i seguint els procediments detallats als articles 25 i 26.

Es considera que la competència està desenvolupada quan el resultat és A, B o C.

Es considera que la competència no està desenvolupada quan el resultat és D.

Per determinar la qualificació del nivell de desenvolupament de cada competència obtinguda pels alumnes, es parteix de la qualificació de tots els criteris d’avaluació associats i s’apliquen les regles detallades a continuació seguint l’ordre de presentació següent.

1. Regla de domini mínim

Per obtenir un resultat d’A, B o C, el percentatge de criteris d’avaluació qualificats amb una A, una B o una C ha de ser superior o igual al 50%.

En cas contrari, la competència es qualifica amb una D.

2. Regla relativa a la tendència central de les qualificacions

Si el percentatge de criteris d’avaluació qualificats amb A, B o C és superior o igual al 50%, per poder calcular la tendència central de les qualificacions, s’atorguen els índexs següents a cada qualificació:

• A té un índex de 4.

• B té un índex de 3.

• C té un índex de 2.

• D té un índex de 0.

Per calcular la qualificació de la competència, es calcula la tendència central de les qualificacions dels criteris d’avaluació tenint en compte els índexs atorgats.

Quan el resultat de la tendència és un nombre decimal, s’arrodoneix de la manera següent:

• Quan el primer decimal és inferior a 5, s’arrodoneix a la baixa.

• Quan el primer decimal és superior o igual a 5, s’arrodoneix a l’alça.

Finalment, es transcriu el resultat a les qualificacions de l’escala discreta literal. Quan el resultat de la tendència central és un nombre decimal comprès entre 1 i 1,49, s’atorga la qualificació de C.

A la prova oficial de batxillerat els candidats són avaluats de les competències de les assignatures del bloc 1, a excepció de l’assignatura d’educació física i de les competències C3 i C4 de llengua i literatura catalanes.

A partir de les qualificacions obtingudes, es determina la nota de la POB, que correspon al percentatge de competències desenvolupades en aquest apartat.

Els candidats inscrits al batxillerat internacional passen les darreres proves d’avaluació continuada de les assignatures del batxillerat internacional del seu itinerari amb les quals s’ha establert una equivalència amb el batxillerat general del sistema educatiu andorrà, que es detalla a l’annex 3.

La qualificació de les competències d’aquestes assignatures s’obté a partir de la traducció, cap a l’escala literal descrita a l’article 24, de la nota numèrica obtinguda en la darrera prova d’avaluació continuada, feta en el marc del batxillerat internacional. Aquesta traducció es du a terme a partir de la taula d’equivalències de l’annex 4.

El candidat que, en cas d’absència relacionada amb un esdeveniment per causa de força major, independent de la seva voluntat, no hagi pogut presentar-se a algun examen o a cap, ha d’adreçar una comunicació escrita, degudament justificada, com a màxim cinc dies hàbils després de l’absència, a l’àrea encarregada dels exàmens oficials, que la tramet al Comitè Tècnic de Batxillerat perquè la resolgui.

La resolució de la demanda es comunica per escrit al candidat amb el nou calendari de l’examen o dels exàmens, si escau.

A cada convocatòria, l’àrea encarregada dels exàmens oficials verifica la qualitat de les correccions i emet un informe amb l’anàlisi dels resultats, adreçat al Comitè Tècnic de Batxillerat, que aplica, si escau, les accions correctores per normalitzar els resultats.

La qualificació final de batxillerat s’obté sumant el percentatge de competències desenvolupades en l’avaluació de centre, descrita als articles 43, 53 i 54, i el percentatge de competències desenvolupades en la prova oficial de batxillerat, descrita a l’article 72.

Abans de sumar el percentatge de cada apartat, s’aplica un coeficient a cada nota: 0.7 en el cas de la nota de l’AVAC i 0.3 en el cas de la nota de la POB.

De l’aplicació del coeficient corresponent i de la suma de les dos notes, s’obté la QFB. La QFB s’expressa en un percentatge que correspon al percentatge global de desenvolupament del conjunt de les competències.

Per als candidats lliures que finalitzen el procés de certificació i per a tots els candidats presencials, l’àrea encarregada dels exàmens oficials, seguint els procediments establerts a l’avís d’exàmens corresponent, envia a cada candidat el butlletí que recull les qualificacions obtingudes a cada competència, la qualificació final de batxillerat, la valoració del projecte de participació, actuació i servei (només per als candidats presencials) i del projecte de recerca, així com la resolució d’apte o no apte per obtenir el títol de batxiller.

A més, el butlletí conté la nota numèrica de cada assignatura i la nota numèrica global, establertes d’acord amb el sistema de traducció detallat a l’article 83.

Després de la comunicació dels resultats, el candidat pot sol·licitar la consulta dels seus exàmens. Aquesta sol·licitud s’ha de fer en un termini màxim de dos dies hàbils a partir de la comunicació dels resultats. La consulta d’exàmens s’ha de fer en un termini màxim de cinc dies hàbils a partir de la comunicació dels resultats.

1. Després de la comunicació dels resultats, el candidat pot sol·licitar a l’àrea encarregada dels exàmens oficials una segona correcció dels exàmens de la POB a excepció de les proves orals de llengua. La sol·licitud d’una segona correcció té com a finalitat que l’examen sigui corregit novament per un corrector diferent del que ha fet la primera correcció.

Per sol·licitar la segona correcció, els candidats s’han d’adreçar al Servei de Tràmits del Govern i emplenar la sol·licitud de segona correcció d’un examen de la prova oficial de batxillerat.

2. La sol·licitud de segona correcció s’ha de fer en un termini màxim de cinc dies hàbils a partir de la comunicació dels resultats. L’àrea encarregada dels exàmens oficials comunica als candidats concernits els resultats de la segona correcció en un termini màxim de quinze dies hàbils.

En cas que el resultat de la segona correcció:

• Sigui el mateix que el de la primera, es guarda el resultat final.

• Sigui immediatament inferior o superior al de la primera, el resultat final correspon al de la segona correcció.

• En la resta de casos, es fa una tercera correcció i la qualificació final és el resultat predominant dels tres resultats.

3. En cas que un candidat vulgui anul·lar una sol·licitud de segona correcció durant el procés, cal que s’adreci al Servei de Tràmits del Govern.

La resolució emesa posa fi a la via administrativa.

1. Es considera frau durant el desenvolupament de les proves (exàmens escrits i orals):

   • a) Tota comunicació escrita o oral entre els candidats.
   • b) L’ús de documents no autoritzats.
   • c) L’ús de mitjans de comunicació i tecnològics no autoritzats.
   • d) La suplantació d’identitat.
   • e) El plagi.
   • f) L’emmagatzematge en una memòria externa de qualsevol mena d’informació no autoritzada.

2. Tot frau comès pel candidat durant els exàmens escrits o orals és comunicat immediatament per la persona encarregada de la vigilància o pel corrector al cap de l’àrea encarregada dels exàmens oficials. El frau comès comporta la qualificació de no avaluat (NA) a l’examen i la pèrdua de la convocatòria.

Totes les persones que participen en la prova oficial de batxillerat han de respectar la confidencialitat dels exàmens i dels resultats.

Capítol novè. Títol de batxiller

Per obtenir el títol de batxiller cal que el candidat:

1. Obtingui una qualificació en la totalitat de les competències específiques del seu itinerari. Una qualificació de no avaluat (NA) en alguna de les competències comporta automàticament la no obtenció del títol de batxiller.
2. Demostri un desenvolupament al nivell esperat (valoració A, B o C) com a mínim del 50% del conjunt de les competències que configuren el seu itinerari.
3. Validi el seu projecte de recerca amb la qualificació d’apte.
4. Validi el seu projecte de participació, actuació i servei amb la qualificació d’apte, en el cas dels candidats presencials.

A partir dels resultats obtinguts pel candidat a cadascuna de les competències, es genera una nota numèrica per a cadascuna de les assignatures del seu itinerari, així com una nota numèrica global corresponent al seu perfil competencial. En tots dos casos, l’escala utilitzada és una escala numèrica contínua creixent entre el 0 i el 10, arrodonida a dos decimals en el cas de la nota numèrica d’assignatura i a tres decimals en el cas de la nota numèrica global.

1. Per traduir el perfil competencial de l’alumne en una nota numèrica global, s’utilitzen dos fórmules alternatives:

• Si el percentatge de competències suficientment desenvolupades (qualificades amb una A (%A), una B (%B) o una C (%C)) és inferior al 50%, s’aplica la fórmula següent:

1,6665 + 0,03334 x %C + 0,05 x %B + 0,06667 x %A.

• Si el percentatge de competències suficientment desenvolupades (qualificades amb una A (%A), una B (%B) o una C (%C)) és igual o superior al 50%, s’aplica la fórmula següent:

3,333 + 0,03334 x %C + 0,05 x %B + 0,06667 x %A.

2. Per traduir els resultats obtinguts en les competències d’una assignatura a una nota numèrica d’assignatura, s’utilitza el mateix procediment descrit a l’apartat 1 d’aquest article.

L’acta d’acreditació dels resultats finals de batxillerat (AVAC més POB) és un document oficial signat per tots els membres del Comitè Tècnic de Batxillerat en el qual consta la informació següent:

• a) Els cognoms i el nom dels candidats.

• b) L’any acadèmic.

• c) La valoració del projecte de recerca.

• d) La valoració del projecte d’actuació i servei, en el cas dels candidats presencials.

• e) Les qualificacions obtingudes pel candidat en la valoració de les competències.

• f) El percentatge de competències desenvolupades i de competències no desenvolupades.

• g) La resolució: apte o no apte.

• h) La nota numèrica global.

  • i) La identificació i la signatura dels membres del Comitè Tècnic de Batxillerat.

• j) El lloc i la data.

• k) Les observacions que el Comitè Tècnic de Batxillerat cregui convenients.

L’acta d’acreditació s’arxiva a l’àrea que s’ocupa dels exàmens oficials del ministeri encarregat de l’educació.

1. És declarat no apte el candidat que no compleix els requisits de l’article 82.

2. En finalitzar el procés, el candidat presencial declarat no apte per a l’obtenció del títol de batxiller pot:

   • a) Cursar de nou el segon curs de batxillerat sempre que es respectin els requisits establerts en l’article 28 d’aquest Decret. En aquest cas, no es reserva cap qualificació generada, ni en l’avaluació de centre ni en la prova oficial de batxillerat.
   • b) Inscriure’s com a candidat lliure. En aquest cas, el candidat pot conservar les qualificacions obtingudes a l’avaluació de centre i a la prova oficial de batxillerat de les competències suficientment desenvolupades, completant i signant un formulari oficial facilitat per l’àrea encarregada dels exàmens oficials, en què precisi les competències que vol conservar.

1. El ministeri encarregat de l’educació emet el títol de batxiller a tots els candidats declarats aptes.
2. Els títols atorgats s’inscriuen en el Registre oficial de títols d’ensenyament obligatori i postobligatori de caràcter estatal.

L’expedició del títol de batxiller es fa tal com especifica el Decret del 17-4-2013 pel qual es regula l’expedició de diplomes i títols d’ensenyament obligatori i postobligatori de caràcter estatal del ministeri encarregat de l’educació i de la formació professional.

Es modifica l’article 33, que queda redactat com segueix:

Durant el curs escolar 2025-2026, els candidats lliures que van iniciar el procés avaluatiu per a l’obtenció del diploma de batxillerat amb anterioritat continuen sotmesos als articles del Decret 304/2024, del 31-7-2024, d’ordenament del nivell de batxillerat general del sistema educatiu andorrà relatius al Pla d’estudis i a la relació d’assignatures de les quals poden ser avaluats.

Disposició final

Aquest Decret entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 10 de setembre del 2025

Xavier Espot ZamoraCap de Govern

Annex 1. Perfil del batxiller

Culte, és a dir, amb curiositat i coneixements polièdrics d’abast humanístic, social i cientificotècnic, i de sensibilitat artística variada, amb gust per la lectura, les arts i la natura.

Comunicador eficaç, amb cura especial de la correcció i l’elegància expressiva, tant oral com escrita, audiovisual o digital, sempre amb ple respecte pels valors ètics de la comunicació en tots els àmbits.

Plurilingüe, amb un domini elevat del català, el castellà i el francès –practicats en esperit de convivència plena– i amb un nivell d’usuari independent de l’anglès.

3 hores

Pensador crític, amb capacitat per a l’anàlisi processual i contextual de problemes i situacions, a partir sempre de criteris interpretatius i valoratius oberts i revisables, i amb disposició a superar prejudicis propis i a dialogar sabent escoltar i construint argumentacions lògiques i ètiques. També té capacitat crítica per usar les tecnologies i és conscient del seu caràcter instrumental.

Llengua B: anglès (BI)

Pensador creatiu, capaç de generar idees noves i actuacions constructives, de sortir dels plantejaments rutinaris o tòpics de les qüestions i de cercar-hi perspectives originals, de ser flexible i de gosar fer elaboracions particulars.

3 hores

Obert mentalment, és a dir, capaç de reconèixer sincerament i de respectar la pluralitat i diversitat de formes de pensar en tots els ordres –religiós, ètic, ideològic, polític, etc.– i de practicar una actitud intercultural, i alhora de tenir flexibilitat per adaptar els aprenentatges de tot ordre al relleu complex de la vida i d’una societat en canvi constant.

Bloc 2: Llengües i literatura

Demòcrata, disposat, com a ciutadà, a participar en els assumptes públics; practicant convençut del diàleg, la deliberació i el consens; respectuós de les minories i de totes les formes de pensar però no submís a cap actitud autoritària, i compromès amb el valor dels drets, els deures i les llibertats per implicar-se activament en una convivència pacífica i solidària.

Comunicació en llengua castellana

Lliure, gràcies a un pensament propi i un exercici autònom de valors ètics ben assumits, fruit de la reflexió personal, del diàleg plural i del compromís actiu; amb valentia davant les incerteses i els riscos.

2 hores

Responsable, sabedor que els actes humans tenen conseqüències sobre un mateix, sobre la societat i sobre la natura i conscient dels impactes que les pròpies accions tenen en l’entorn local i global. També sabedor que les accions personals en l’univers digital deixen rastre i tenen conseqüències en la definició de la pròpia identitat digital i en termes de ciberseguretat.

Comunicació en llengua francesa

Cooperatiu, que assumeix progressivament l’obertura i extensió del propi jo en compromís amb els altres, implicat en objectius compartits com a millor via de realització personal i de plenitud democràtica.

2 hores

Equilibrat, que cerca el benestar físic, mental i emocional, té control de si mateix i dels propis impulsos i instints, i reacciona de manera reflexiva i proporcionada a cada situació. Aquest tret implica gestionar els propis talents, les motivacions i les limitacions de forma realista i actuar amb confiança i seguretat.

Cultura i llengües clàssiques

Assertiu, capaç de defensar les pròpies posicions amb fermesa i respecte davant de les que són discrepants.

4 hores

Respectuós, amb empatia, tolerància i solidaritat amb totes les persones.

Llengua i literatura castellanes

Emprenedor, proactiu, amb iniciativa i creador de projectes personals, socials o empresarials. Amb una actitud innovadora i resilient, capaç de veure tot el ventall de possibilitats que ofereix el futur per liderar, així, la pròpia vida.

4 hores

Annex 2. Pla d’estudis del batxillerat general presencial

Llengua i literatura franceses

Bloc 1: Desenvolupament i iniciativa personal

4 hores

Educació física

Literatura universal

2 hores

4 hores

Filosofia

Bloc 3: Individu i societat

2 hores

Economia

Teoria del coneixement

4 hores

2 hores

Geografia

Comunicació en llengua catalana

4 hores

2 hores

Història

Llengua i literatura catalanes

4 hores

4 hores

Història (BI)

Llengua A: llengua i literatura (BI)

4 hores

5 hores

Individu i societat actual

Comunicació en llengua anglesa

2 hores

Psicologia

2 hores

Sociologia

2 hores

Història de les arts: aquesta assignatura pertany al bloc 3 i al bloc 5

2 hores

Bloc 4: Ciències i matemàtiques

Biologia

4 hores

4 hores

Biologia (BI)

Cinema

4 hores

2 hores

Ciència i societat

Comunicació i realització audiovisual

2 hores

4 hores

Física

Disseny

4 hores

4 hores

Física 2

Educació musical

2 hores

2 hores

Física(IB)

Història de les arts: aquesta assignatura pertany al bloc 3 i al bloc 5

4 hores

2 hores

Matemàtiques cientificotècniques

Annex 3. Taula d’equivalències d’assignatures entre el batxillerat general del sistema educatiu andorrà i el batxillerat internacional

4 hores

Batxillerat general del sistema educatiu andorrà

Matemàtiques: anàlisi i enfocaments, nivell superior (BI)

Batxillerat internacional (BI)

5 hores

Nivell de cada assignatura BI

Matemàtiques: anàlisi i enfocaments, nivell mitjà (BI)

Economia C1 C2

4 hores

Economia

Matemàtiques aplicades a les ciències socials

NS

4 hores

Física C1 C2 C3

Química

Física

4 hores

NM

Química (BI)

Filosofia C1 C2

5 hores

Teoria del coneixement

Tecnologia i enginyeria

Llengua i literatura catalanes C1 C2 C3 C4

4 hores

Llengua A: llengua i literatura

Bloc 5: Arts

NS

Arts plàstiques

Anglès C1 C2 C3

Llengua B: anglès

NM

Història C1 C2

Història

NM

Matemàtiques CT C1 C2 C3 C4

Matemàtiques: anàlisi i enfocaments

NS i NM

Biologia C1 C2 C3

Biologia

NM

Química C1 C2 C3

Química

NS

NM: nivell mitjà

NS: nivell superior

Annex 4. Taula d’equivalència de qualificacions entre el batxillerat internacional i el batxillerat general del sistema educatiu andorrà

Qualificació del BI

Qualificació del batxillerat general del sistema educatiu andorrà

7

A

6

A

5

A

4

B

3

B

2

C

1

D

Document associat