Llei de l’ensenyament superior a Andorra

La Constitució del Principat d’Andorra garanteix, en virtut de l’apartat 1 de l’article 20, que tota persona té dret a l’educació, la qual s’ha d’orientar vers el desenvolupament ple de la personalitat humana i de la dignitat tot enfortint el respecte a la llibertat i als drets fonamentals. Aquest mateix article reconeix la llibertat d’ensenyament i de creació de centres docents. La Llei qualificada d’educació del 3 de setembre de 1993, concreta en el primer article que tothom té dret a accedir als nivells superiors de l’ensenyament, en funció de les seves aptituds, aprofitament i vocació. En l’article 29 estableix que la llibertat de creació de centres docents, reconeguda per la Constitució, comprèn la llibertat de creació de centres d’ensenyament superior de titularitat privada. Històricament, el model d’ensenyament superior andorrà ha estat condicionat per les dimensions tant geogràfiques com humanes del país. Aquesta realitat va ser la que va veure el naixement de l’ensenyament superior andorrà i de la Universitat d’Andorra, a finals dels anys vuitanta i noranta, respectivament. La Llei 12/2008, del 12 de juny, d’ordenació de l’ensenyament superior volia donar resposta als reptes sorgits arran de les declaracions de la Sorbona (1998) i de Bolonya (1999), que van suposar el tret de sortida de la comunitat universitària europea per treballar vers un procés de convergència dels sistemes d’ensenyament superior. Aquest procés, el Procés de Bolonya, té entre els seus objectius principals garantir la qualitat de l’ensenyament superior, promoure la mobilitat dels estudiants i dels professors, posar en funcionament un sistema flexible de titulacions basat en tres cicles universitaris, adoptar l’anomenat suplement europeu al diploma i promoure l’aprenentatge permanent al llarg de la vida i la dimensió europea en l’ensenyament superior. Al llarg d’aquests anys Andorra ha adequat la seva normativa a fi d’assolir aquests objectius. Consegüentment, en aquests moments és desitjable fer un pas més i millorar el marc legislatiu perquè el país s’adapti als nous reptes de l’ensenyament superior amb una estructura que sigui prou versàtil i compleixi totes les garanties de la qualitat internacional perquè la internacionalització de l’ensenyament superior andorrà pugui ser una realitat. L’Estat ha de crear el marc per donar resposta a les necessitats formatives dels ciutadans en els dos àmbits de l’ensenyament superior: els estudis universitaris i els d’ensenyament professional superior, sense oblidar ni la recerca ni l’aprenentatge permanent al llarg de la vida que es poden donar en qualsevol dels àmbits de l’ensenyament superior. Les lleis que han regulat l’ensenyament superior també han regulat sempre la Universitat d’Andorra (UdA). Aquesta estructura responia a una realitat històrica que actualment ja no és vigent. La Universitat d’Andorra ha de tenir una normativa pròpia i la Llei de l’ensenyament superior ha de ser la norma d’aplicació per a totes les institucions, públiques i privades, que desenvolupin ensenyament superior al Principat. L’esperit que regeix aquesta Llei és crear una norma que s’adapti a la nova realitat de l’ensenyament superior europeu sent coherents amb el context andorrà. Aquest marc ha de promoure l’evolució i el creixement del sector tot garantint-ne la qualitat. Aquesta Llei formalitza el tractament de la discapacitat en l’ensenyament superior i s’adequa als principis del Conveni relatiu del drets de les persones amb discapacitat, fet a Nova York el 13 de desembre del 2006. La Llei s’estructura en sis capítols, una

La Llei 12/2008, del 12 de juny, d’ordenació de l’ensenyament superior, preveia un títol per als establiments d’ensenyament professional superior del sistema educatiu andorrà, però en aquesta Llei no és necessari fer-ho perquè s’ha inclòs l’ensenyament professional superior com a part de l’ensenyament superior. Aquest canvi reforça la formació professional superior i la situa al mateix nivell que la formació universitària. La Llei 12/2008, del 12 de juny, d’ordenació de l’ensenyament superior també preveia un títol per a l’ensenyament superior privat, que ara tampoc és necessari ja que no es diferencia l’ensenyament superior públic del privat, excepte que s’indiqui expressament. Finalment, la Llei presenta una disposició derogatòria relativa a la Llei 12/2008, del 12 de juny, d’ordenació de l’ensenyament superior, una

Article únic S’afegeix la disposició transitòria tercera al Reglament d’ordenació de les titulacions d’ensenyament superior estatals, amb el text següent: “Disposició transitòria tercera Les sol·licituds d’aprovació de plans d’estudis presentades abans de l’entrada en vigor del Decret 105/2025, del 26-3-2025, de modificació del Decret del 8-7-2020 pel qual s’aprova el Reglament d’ordenació de les titulacions d’ensenyament superior estatals, així com els plans d’estudis ja aprovats i vigents en aquesta mateixa data, es continuen regulant d’acord amb les normes vigents en aquell moment.

Article únic S’aprova el Reglament d’autorització d’universitats i altres institucions d’ensenyament superior privats del sistema andorrà d’ensenyament superior, que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Reglament d’autorització d’universitats i altres institucions d’ensenyament superior privades del sistema andorrà d’ensenyament superior Capítol primer. Disposicions generals

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Casa de la Vall, 21 de juny del 2018 Vicenç Mateu ZamoraSíndic General Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Joan Enric Vives Sicília Emmanuel Macron Bisbe d’Urgell President de la República FrancesaCopríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra

1. Aquesta Llei té per objecte l’ordenació de l’ensenyament superior en el marc de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. 2. Aquesta Llei estableix el marc per garantir que cap persona que compleixi les condicions per cursar estudis superiors amb aprofitament pugui quedar exclosa d’aquests estudis per raó de naixement, raça, sexe, origen, religió, opinió o qualsevol altra condició personal o social. 3. La disposició addicional d’aquesta Llei modifica la Llei qualificada d’educació del 3 de setembre de 1993, i té rang de llei qualificada. La resta de preceptes d’aquesta Llei tenen rang de llei ordinària, sense les limitacions establertes a l’apartat 3 de l’article 57 i a l’apartat 2 de l’article 60 de la Constitució.

1. Definicions: a) L’ensenyament superior comprèn tota la formació de nivell postbatxillerat. b) L’ensenyament superior està integrat per les institucions següents: universitats, centres de formació professional superior i altres centres d’ensenyament superior. L’ensenyament superior es desenvolupa mitjançant les activitats de docència, recerca i transferència de coneixements i tecnologia. 2. L’actuació pública en l’àmbit de l’ensenyament superior ha de fomentar el desenvolupament de la docència, de la recerca i la transferència de coneixements a la societat per contribuir a millorar la qualitat de vida i el desenvolupament socioeconòmic. Capítol segon. Finalitats i principis de l’ensenyament superior

Les finalitats de l’ensenyament superior s’han d’assolir en el marc de les directrius de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, i s’ha de fer un èmfasi especial en la gestió de la qualitat i garantir que l’accés no quedi impedit per motius socioeconòmics o de discapacitat. Aquestes finalitats són: a) Fomentar el coneixement, la cultura i els valors democràtics. b) Afavorir i difondre la recerca científica i la innovació. c) Afavorir el desenvolupament del pensament crític, el raonament lògic, el mètode científic i la capacitat d’anàlisi. d) Fomentar el desenvolupament competencial, l’autonomia i l’adaptabilitat de tots els actors de l’ensenyament superior. e) Afavorir un entorn, una economia i una societat sostenibles. f) Adequar l’oferta formativa a les necessitats del mercat laboral presents i futures. g) Assegurar l’equilibri entre teoria i pràctica fomentant estades formatives. h) Capacitar per a l’exercici professional. 2. 2. 2. 2.

4.

1. Per accedir a l’ensenyament superior es requereix una titulació mínima de batxillerat, batxillerat professional o el seu equivalent reconegut pel Govern d’Andorra, o haver superat les proves d’accés que s’hagin establert, ja sigui de forma general o per a determinats estudis. 2. El Govern determina mitjançant reglament les condicions mínimes d’accés a cada nivell d’estudis. 3. Els joves i els adults amb discapacitat tenen dret a l’accés a l’ensenyament superior una vegada acreditat el nivell de desenvolupament de competències requerit, en igualtat de condicions amb la resta d’alumnes. S’ajustaran els plans d’estudis a les necessitats específiques d’aquests alumnes seguint el precepte d’ajustament raonable promogut pel Conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat (CDPD), fet a Nova York el 13 de desembre del 2006.

1. El reconeixement acadèmic i professional de títols i la convalidació de períodes d’estudi té com a finalitat promoure la mobilitat acadèmica i la professional. 2. El reconeixement acadèmic i professional de les titulacions d’ensenyament superior estrangeres correspon al Govern. El Govern ha de regular les condicions de reconeixement dels títols estrangers d’ensenyament superior. 3. Les institucions d’ensenyament superior són competents per convalidar unitats d’ensenyament, assignatures i períodes d’estudis, d’acord amb la normativa vigent. 4. El Govern ha de regular per decret les condicions generals de la convalidació d’unitats d’ensenyament, assignatures i períodes d’estudi.

1. La llengua pròpia de l’ensenyament superior és el català. 2. S’ha de promoure el desenvolupament de competències lingüístiques en altres llengües que el català, que poden tenir el caràcter de llengua vehicular en el desenvolupament de programes acadèmics i de recerca. 3. Les institucions d’ensenyament superior establertes a Andorra han d’afavorir el coneixement de la llengua i la cultura d’Andorra.

1. El Govern té la potestat d’inspecció i avaluació respecte a les institucions d’ensenyament superior. 2. L’avaluació de la qualitat de l’ensenyament superior ha d’estar orientada a la millora contínua de l’ensenyament superior segons els ESG (Estàndards i directrius per a l’assegurament de la qualitat en l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior), promoguts per l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. 3. És responsabilitat de cada centre d’ensenyament superior garantir la qualitat interna en coordinació amb l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA). 4. De conformitat amb la Llei que la regula, l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA) és una institució de dret públic que vetlla per la gestió externa de la qualitat de l’ensenyament superior. Capítol quart. Institucions d’ensenyament superior

1. Poden ser institucions d’ensenyament superior les creades de conformitat amb aquesta Llei i que desenvolupin els principis i les finalitats establertes en aquesta Llei. 2. La creació de la universitat pública es fa mitjançant llei i la creació d’universitats privades i d’altres institucions d’ensenyament superior es fa mitjançant autorització administrativa emesa pel Govern d’Andorra. 3. Les institucions d’ensenyament superior que imparteixin formacions oficials estrangeres en territori andorrà han d’obtenir l’autorització del ministeri encarregat de l’ensenyament superior abans de l’inici de l’activitat acadèmica.

Les universitats i les altres institucions d’ensenyament superior de caràcter públic i privat estableixen lliurement en els seus estatuts les normes pròpies de funcionament, que han d’incloure un règim disciplinari i sancionador. Aquestes normes han de ser públiques.

La relació entre el Govern i les institucions d’ensenyament superior públiques que no depenen del Govern es materialitza en un contracte programa que pot ser anual o plurianual. Aquest document ha de ser públic.

1. Les institucions d’ensenyament superior podran tenir adscrits centres d’ensenyament superior tant nacionals com internacionals. 2. Els centres adscrits han d’estar legalment autoritzats i han de posseir les autoritzacions que permetin l’activitat acadèmica. 3. Per a les formacions conduents a títols d’estat, el Govern desplegarà reglamentàriament les condicions que han de regular l’adscripció de centres a una institució d’ensenyament superior. Capítol cinquè. Recerca

La recerca té les finalitats següents: 1. Fomentar, sobre la base dels principis de qualitat i oportunitat, la investigació, el desenvolupament i la transferència del coneixement. 2. Nodrir la docència i promoure’n la qualitat. 3. Promoure la formació del capital humà en els àmbits científic, tecnològic i humanístic. 4. Afavorir la cooperació entre els investigadors i els altres actors de la societat. 5. Fomentar la competitivitat i la capacitat d’adaptació i d’innovació de les empreses afavorint la transferència de coneixements dels centres investigadors al sector productiu.

Per optimitzar la programació i la gestió de les activitats de foment i coordinació en matèria de recerca, així com de la transferència de coneixements, el ministeri competent en matèria de recerca ha de fer les accions següents: a) Promoure el desenvolupament de la recerca. b) Fomentar la col·laboració entre els actors de la recerca així com amb els actors socials, tant de l’àmbit nacional com l’internacional. c) Promoure la transversalitat. Capítol sisè. La comunitat educativa

1. La comunitat educativa de les institucions d’ensenyament superior està constituïda pels estudiants, pel personal docent, pel personal investigador i pel personal administratiu i tècnic. 2. Les institucions d’ensenyament superior han d’afavorir la comunicació entre els membres de la comunitat educativa.

Tenen la condició d’estudiants totes les persones matriculades en universitats o en les altres institucions d’ensenyament superior reconegudes pel Govern.

1. L’estudi és un dret i un deure dels estudiants. 2. Els estudiants tenen dret: a) De gaudir d’igualtat d’oportunitats i no patir cap mena de discriminació. b) A rebre una orientació i una informació adequades en relació amb els estudis i les seves competències i sortides professionals. c) A rebre una docència de qualitat i l’assistència necessària del professorat. d) De ser avaluats amb criteris de transparència, rigor i objectivitat. e) A gaudir de representació en els òrgans de govern i de representació de la institució d’ensenyament superior. f) D’exercir la llibertat d’expressió, reunió i associació. g) D’utilitzar uns serveis i unes instal·lacions adequats i accessibles. h) Al que prevegin els estatuts de la mateixa institució. 3. Els estudiants tenen els deures següents: a) Desenvolupar l’activitat d’estudi amb la dedicació i l’aprofitament necessaris. b) Complir els estatuts i els reglaments interns de la institució d’ensenyament superior. c) Participar en els òrgans de govern, de representació i de gestió, així com elegir els seus representants, d’acord amb les normes de la institució d’ensenyament superior. d) Participar en els processos de gestió de la qualitat que estableixi el Govern, l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA) i la mateixa institució. e) Contribuir a l’acompliment de les finalitats i a la millora del funcionament de la institució d’ensenyament superior.

1. El personal docent de les universitats o altres institucions d’ensenyament superior es compon de les categories següents: a) Professorat titular. b) Professorat ajudant. c) Professorat visitant. d) Professorat col·laborador. 2. El personal docent ha de desenvolupar activitats acadèmiques, docents i de recerca. 3. Pot exercir la docència amb responsabilitat plena el professorat titular, visitant i col·laborador. 4. Per poder exercir amb responsabilitat plena la docència encaminada a l’obtenció d’un títol de diploma professional avançat, de bàtxelor o de màster, el professorat ha d’estar en possessió d’un títol de màster o de doctor. 5. Per poder dirigir projectes de recerca i exercir amb responsabilitat plena la docència encaminada a l’obtenció d’un títol de doctor, el professorat ha d’estar en possessió del títol de doctor. 6. Per impartir determinades unitats d’ensenyament, assignatures o parts d’assignatures, les universitats i les altres institucions d’ensenyament superior poden contractar professionals que, sense complir els requisits establerts en l’apartat anterior, reuneixin dels mèrits necessaris per desenvolupar correctament la tasca docent. Aquests professionals requeriran un informe previ de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra que els acrediti com a professorat que pot desenvolupar l’activitat docent. 7. El professorat ajudant s’encarrega de les tasques de suport a la docència i a la recerca. 8. El personal és contractat d’acord amb la legislació laboral andorrana.

1. El personal docent i investigador té els drets següents: a) Exercir la llibertat de càtedra. b) Contribuir a l’elaboració dels plans docents i, si escau, dels projectes de recerca. c) Disposar dels mitjans adequats per dur a terme la tasca docent i investigadora, en funció de les disponibilitats pressupostàries. d) Formar part d’equips de recerca i rebre ajuts per a la investigació. e) Participar en activitats de formació continuada que permetin l’actualització dels seus coneixements. f) Col·laborar en la planificació, el desenvolupament i l’avaluació dels ensenyaments teòrics i pràctics corresponents a la seva disciplina. g) Ser avaluat amb criteris de transparència, rigor i objectivitat. h) Exercir la llibertat d’expressió, reunió i associació. i) Utilitzar uns serveis i unes instal·lacions adequats i accessibles. j) Fer activitats per millorar la capacitat professional i aplicar els coneixements adquirits en benefici de la societat andorrana, dins el marc establert per les institucions d’ensenyament superior. k) Tenir el reconeixement de l’activitat intel·lectual de les obres pròpies, d’acord amb la normativa vigent. l) Els que prevegin els estatuts de la institució d’ensenyament superior. 2. El personal docent i investigador té els deures següents: a) Assumir la responsabilitat del càrrec per al qual ha estat designat o elegit i complir les funcions que comporta. b) Exercir les funcions docents i investigadores i qualsevol altra que es derivi de la seva relació amb les institucions d’ensenyament superior. c) Mantenir i actualitzar els seus coneixements. d) Atendre la diversitat dels estudiants. e) Informar els alumnes, amb antelació suficient, sobre els criteris d’acord amb els quals seran avaluats. f) Respectar la llibertat de càtedra dels altres membres de la comunitat acadèmica. g) Participar en els processos de gestió de la qualitat que estableixi el Govern, l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA) i la mateixa institució. h) Participar en els òrgans de govern, de representació i de gestió, així com elegir els seus representants, d’acord amb les normes del centre d’ensenyament superior. i) Contribuir a l’acompliment de les finalitats i a la millora del funcionament de la institució d’ensenyament superior. j) Complir els estatuts de la institució d’ensenyament superior així com els reglaments que els desenvolupin.

1. El personal administratiu i tècnic desenvolupa la gestió i l’administració en els àmbits administratiu i tècnic, de recursos humans, d’afers econòmics, de serveis generals, d’informàtica i de biblioteques, així com d’altres processos administratius o de suport que es puguin determinar i els que prevegin els estatuts de la institució d’ensenyament superior. 2. El personal administratiu i tècnic és contractat per la institució d’ensenyament superior d’acord amb la legislació laboral andorrana.

1. Són drets del personal administratiu i tècnic els següents: a) Participar en els òrgans de govern i de gestió d’acord amb el que la normativa estableixi. b) Exercir la llibertat d’expressió, reunió i associació. c) Disposar dels recursos adequats per al desenvolupament de les seves funcions. d) Assistir a les activitats organitzades o concertades per les institucions d’ensenyament superior que es considerin d’interès per a la seva formació. e) Utilitzar uns serveis i unes instal·lacions adequats i accessibles. f) Els previstos als estatuts de la institució d’ensenyament superior. 2. El personal administratiu i tècnic té els deures següents: a) Complir els estatuts de la institució d’ensenyament superior així com els reglaments que els desenvolupin. b) Contribuir a l’acompliment de les finalitats i a la millora del funcionament de la institució d’ensenyament superior. c) Assumir les responsabilitats que comporten els càrrecs per als quals han estat escollits. d) Mantenir i actualitzar els seus coneixements. e) Exercir les funcions assignades al seu lloc de treball i les altres que es derivin de la seva relació amb les institucions d’ensenyament superior, d’acord amb els estatuts i altres normes que s’estableixin. f) Participar en tot allò que afecta la vida universitària, segons el que estableixin els estatuts de la institució d’ensenyament superior. g) Participar en els processos de gestió de la qualitat que estableixi el Govern, l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA) i la mateixa institució. Disposició derogatòria Queda derogada la Llei 12/2008, del 12 de juny, d’ordenació de l’ensenyament superior així com qualsevol norma d’igual o inferior rang que contradigui aquesta Llei. Disposició final primera Es modifica l’apartat 1 de l’article 29 de la Llei qualificada d’educació, del 3 de setembre de 1993, que queda redactat de la manera següent: “És universitat pública la que sigui reconeguda com a tal per llei del Consell General a proposta del Govern. Les universitats privades i els centres d’ensenyament superior són autoritzats pel Govern i no requereixen aprovació per llei del Consell General.”.