Llei 21/2022, del 9 de juny, d’estacions de muntanya.

L’aprofitament dels espais naturals al Principat és un pilar essencial per al desenvolupament d’activitats turístiques, econòmiques i comercials, i constitueix un instrument important per assolir la diversificació econòmica. Aquest aprofitament ha de ser compatible amb la conservació del territori i amb l’objectiu de desenvolupar un model de societat en què el creixement econòmic, la cohesió social i la protecció del medi ambient es tractin conjuntament.

L’increment de l’oferta de serveis relacionats amb la pràctica de l’esquí i les activitats de muntanya, així com la desestacionalització de les activitats que es duen a terme a les estacions, fa necessari adaptar i actualitzar la normativa d’acord amb les noves situacions i necessitats.

Aquesta Llei pretén consolidar les instal·lacions esportives existents relacionades amb les activitats en el domini d’una estació de muntanya i alhora regular la creació de noves estacions i activitats, evitant generar pressions en la qualitat ambiental i la biodiversitat dels espais naturals.

Després de més de vint anys d’aplicació, la Llei relativa a les estacions d’esquí i les instal·lacions de transport per cable, del 9 de novembre del 2000, requereix una actualització i una adaptació centrada en l’evolució del concepte d’estació d’esquí, per considerar l’oferta de serveis i activitats durant tot l’any. Per tant, és necessari considerar l’estació com un conjunt organitzat d’activitats i focalitzar la regulació en la mateixa estació, descentrant-la de les instal·lacions mecàniques.

La disposició final segona de la Llei 37/2018, del 20 de desembre, de l’esport del Principat d’Andorra, que modifica l’article 13 de la Llei relativa a les estacions d’esquí i les instal·lacions de transport per cable, del 9 de novembre del 2000, disposa que, en una estació d’esquí, tant l’esquí de muntanya com les activitats de neu altres que l’esquí alpí i l’esquí nòrdic poden ser o no autoritzades per la mateixa entitat explotadora segons les disposicions que dictamini.

Així doncs, atenent la disposició final segona de la Llei 37/2018, del 20 de desembre, de l’esport del Principat d’Andorra i amb la voluntat de garantir el principi de seguretat jurídica tant per als explotadors de les estacions com per als usuaris d’aquestes instal·lacions, aquesta Llei té per objecte compatibilitzar la pràctica dels esports de l’esquí i de muntanya en totes les modalitats i regular, entre altres aspectes, els drets i deures dels usuaris i dels explotadors dels dominis, així com el règim sancionador.

Aquesta Llei està formada per cinc capítols, dues disposicions addicionals, dues disposicions transitòries, una

El capítol primer conté una sèrie de disposicions generals relatives a l’objecte i a les finalitats, a l’àmbit d’aplicació i a les definicions.

El capítol segon fa referència a la delimitació territorial on es du a terme l’activitat. En aquest capítol es distingeixen les àrees del domini d’una estació.

El capítol tercer està destinat a regular les condicions per exercir l’activitat dels explotadors i les disposicions referents a les autoritzacions per explotar, crear, ampliar o modificar una estació de muntanya, amb les infraestructures i els equipaments necessaris.

El capítol quart té com a objecte els drets i deures dels usuaris d’una estació de muntanya. En aquest capítol es distingeixen les normes específiques per practicar les activitats, així com l’adquisició del forfet que dona dret a la pràctica.

El capítol cinquè conté una disposició que regula les infraccions i sancions als usuaris.

La Llei conclou amb dues disposicions addicionals, en les què s’indica la compatibilitat de les activitats tradicionals d’explotació dels recursos naturals i el desenvolupament de les activitats de l’estació de muntanya i es reconeix la importància de l’esquí com a esport nacional, preveient alhora l’obligació del Govern de fomentar la pràctica d’aquest esport en l’àmbit escolar; dos disposicions transitòries, que s’ocupen de l’adaptació de les estacions d’esquí a les normes establertes en aquesta Llei i dels canvis en les autoritzacions de les activitats comercials; una disposició derogatòria, que deroga la Llei relativa a les estacions d’esquí i les instal·lacions de transport per cable, del 9 de novembre del 2000 i el decret del 18 de desembre del 2020, d’aprovació del Reglament dels requisits per practicar esports de neu altres que l’esquí alpí i l’esquí nòrdic a les estacions d’esquí; i cinc disposicions finals, que introdueixen modificacions puntuals a la Llei 18/2016, del 30 de novembre, de designació de carreteres i gestió de la xarxa viària, encomanen al Govern la regulació de la professió de guia de muntanya i la presentació del projecte de text consolidat de la Llei 18/2016, i anuncien el termini màxim de dotze mesos perquè el Govern aprovi les disposicions reglamentàries necessàries per aplicar la Llei, així com la data d’entrada en vigor de la Llei.

Capítol primer. Disposicions generals

En els contractes de concessió d’ús de domini públic en què estigui previst, el desenvolupament de les activitats de l’estació de muntanya ha de ser compatible amb la realització de les activitats tradicionals d’explotació dels recursos naturals, com ara la ramaderia, l’apicultura, la caça i la pesca, així com el dret de pas. En particular, s’ha de garantir l’accés a les infraestructures públiques.

L’exercici d’aquestes facultats és en les condicions que resultin menys restrictives per a les activitats de l’estació de muntanya.

1. Atenent la importància de l’esquí com a esport nacional el Govern ha de fomentar la seva pràctica en l’àmbit escolar.

Els explotadors de les estacions de muntanya han de facilitar la pràctica de l’esquí escolar.

2. A l’efecte del que preveu l’apartat anterior, el Govern i els explotadors de les estacions de muntanya han d’acordar els preus del forfet escolar diari i de l’hora de monitor/alumne, a més tardar el 31 d’octubre de cada any. A manca d’acord, s’apliquen els preus establerts per a la temporada anterior, incrementats en funció de la variació percentual que hagi experimentat l’índex general de preus de consum (IPC).

Les estacions d’esquí actualment existents al Principat d’Andorra han d’adaptar-se a les normes establertes per aquesta Llei en el termini de sis mesos a partir de la data d’entrada en vigor de la Llei.

Les estacions de muntanya que en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei no tinguin autoritzada l’activitat al Registre de Comerç i Indústria com a estacions de muntanya han de sol·licitar el canvi prop del Registre de Comerç.

Aquest canvi s’ha de sol·licitar en un termini màxim de sis mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Una vegada vençut el termini esmentat, els que no hagin dut a terme el canvi d’activitat comercial a estació de muntanya només podran desenvolupar les activitats inscrites en el seu Registre de Comerç i Indústria.

Disposició derogatòria

Amb l’entrada en vigor d’aquesta Llei queden derogades les disposicions de rang igual o inferior que s’hi oposin i en concret la Llei relativa a les estacions d’esquí i les instal·lacions de transport per cable, del 9 de novembre del 2000, i el Decret del 18-12-2020 d’aprovació del Reglament dels requisits per practicar esports de neu altres que l’esquí alpí i l’esquí nòrdic a les estacions d’esquí.

1. Es modifica l’apartat 3 de l’article 8 de la Llei 18/2016, del 30 de novembre, de designació de carreteres i gestió de la xarxa viària, que queda redactat com segueix:

1. S’encomana al Govern que en el termini màxim de dos anys des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, presenti al Consell General un projecte de Llei relatiu a la regulació de la professió de guia de muntanya i a la titulació requerida per a l’exercici de la professió referida.
2. Mentre no entri en vigor la Llei prevista a l’apartat anterior, únicament podran exercir la professió de guia de muntanya les persones que disposin de la titulació emesa per l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya (EFPEM) o d’una titulació equivalent.

S’encomana al Govern, en els termes previstos a l’article 116 del Reglament del Consell General, que en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei presenti al Consell General el projecte de consolidació de la Llei 18/2016, del 30 de novembre, de designació de carreteres i gestió de la xarxa viària, amb la incorporació de totes les modificacions que s’hi han produït.

El Govern ha d’aprovar les disposicions reglamentàries necessàries per aplicar aquesta Llei en el termini màxim de dotze mesos a comptar de l’endemà de la data en què es publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Casa de la Vall, 9 de juny del 2022

Roser Suñé PascuetSíndica General

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Emmanuel Macron Joan Enric Vives SicíliaPresident de la República Francesa Bisbe d’UrgellCopríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra

Aquesta Llei té per objecte regular l’activitat de les estacions de muntanya, amb la finalitat de delimitar l’àmbit d’actuació i responsabilitats dels explotadors i dels usuaris, així com les altres condicions que promoguin la competitivitat del sector, en un entorn de seguretat per a les persones i de respecte envers el medi natural.

L’objecte expressat en l’article anterior es concreta en la consecució de les finalitats següents:

1. Regular la seguretat de les activitats de les estacions de muntanya.
2. Garantir la protecció de l’usuari de les estacions de muntanya.
3. Concretar i establir les responsabilitats dels diversos agents que intervenen en l’explotació de les estacions i en la pràctica dels esports de neu i de muntanya.
4. Fer compatible la pràctica de l’esport de neu i de muntanya en totes les modalitats amb el respecte al medi natural.
5. Regular la creació, la modificació i l’explotació d’una estació de muntanya.
6. Regular els drets i les obligacions dels agents que intervenen en les instal·lacions de transport per cable, dels serveis i de les activitats de les estacions de muntanya.
7. Regular els drets i obligacions dels usuaris.

Les disposicions d’aquesta Llei s’apliquen a les entitats explotadores, als agents que intervenen a l’explotació i als usuaris de les estacions de muntanya.

1. L’activitat inscrita en el Registre de Comerç és la d’estació de muntanya, la qual permet la realització de totes les activitats pròpies de les estacions de muntanya. Són pròpies de les estacions de muntanya les activitats esportives, turístiques o lúdiques relacionades amb l’ús del domini, sempre que no estiguin prohibides en el contracte privat o públic de cessió d’ús. En tot cas, es requereix l’autorització del propietari dels terrenys i la validació de l’Àrea competent en matèria de transport per cable.
2. Els explotadors i els agents que intervenen en l’explotació estan obligats a complir amb els requisits específics que siguin necessaris per desenvolupar la seva activitat, com ara disposar de les titulacions específiques, entre altres.
3. L’activitat esmentada té naturalesa mercantil i s’exerceix en condicions de llibertat d’empresa, sense perjudici del que s’estableix en aquesta Llei.

A efectes de la Llei, s’entén per:

1. Activitat de muntanya: modalitat esportiva practicada a l’estació de muntanya que no sigui l’esquí alpí ni l’esquí nòrdic.
2. Activitat regulada: activitat identificada i desenvolupada en el reglament intern de l’estació que permet exercir l’activitat en el domini de l’estació en les condicions d’ús indicades.
3. Entitat explotadora (explotador): qualsevol persona física o jurídica, pública o privada, que disposi de l’autorització del Govern per explotar les estacions de muntanya.
4. Esquí: pràctica en què s’efectua el descens d’una muntanya amb esquís, planxes de neu o altres aparells que s’utilitzin en les disciplines de lliscament associades i autoritzades per l’estació, sigui alpina o nòrdica.
5. Esquiador: usuari d’una estació de muntanya que practica l’esquí o altres disciplines associades autoritzades a l’estació de muntanya.
6. Esquí de muntanya: activitat de muntanya que consisteix en l’ascens i el descens de muntanyes amb esquís i sense l’ús de cap mena de remuntador o instal·lació mecànica.
7. Estació de muntanya: activitat mercantil que, en l’àmbit territorial d’un domini i per mitjà d’un conjunt coordinat d’instal·lacions, desenvolupa la prestació de serveis relacionats amb la pràctica de l’esquí i els esports de muntanya, així com activitats turístiques i lúdiques en el seu àmbit territorial.
8. Forfet: títol personal i intransferible adquirit a l’estació que faculta per a l’ús de serveis, instal·lacions o activitats.
9. Itineraris d’interès: espais ocupats per recs i les seves voreres agençades com a passeig, els camins i senders de muntanya aptes per a l’excursionisme, els camins ramaders i els passos de pescador a les vores del riu, catalogats en els plans d’ordenació i urbanisme parroquials.
10. Itinerari regulat: recorregut delimitat prèviament per l’estació per a la pràctica d’una o diverses activitats de muntanya, preparat, condicionat, abalisat, senyalitzat, atès i supervisat pel servei de pistes de l’estació.
11. Itinerari no regulat: recorregut ubicat en una àrea d’activitats no regulades, no preparat ni condicionat per l’estació.
12. Pista: recorregut delimitat prèviament per l’estació per a la pràctica de l’esquí, preparat, condicionat, abalisat, senyalitzat, atès i supervisat pel servei de pistes de l’estació.
13. Remuntador: tota instal·lació o sistema utilitzat per al transport de persones que l’estació destina a la pràctica de l’esquí i les activitats de muntanya, així com activitats turístiques i lúdiques, i que no es limiten als mitjans tradicionals de transport per cable.
14. Reglament d’explotació: document que es lliura amb la demanda d’explotació. Ha de fixar les condicions per a l’explotació de cada infraestructura o activitat.
15. Reglament d’ús: document que es lliura amb la demanda d’explotació. Ha de garantir la seguretat dels usuaris i informar sobre les normes de comportament i les condicions d’ús de cada infraestructura o activitat.
16. Reglament intern de l’estació de muntanya: document elaborat per l’entitat explotadora amb l’objectiu de regular la pràctica i les condicions d’ús de les activitats, per als usuaris, que es desenvolupen en el domini d’una estació en els diferents períodes de l’any, exceptuant les tarifes i els preus de venda dels serveis i productes.
17. Usuari: tota persona que accedeix a una estació. Engloba els termes esquiador i vianant i tota altra persona que practiqui activitats de muntanya, turístiques o lúdiques dins del domini, i utilitzi una àrea regulada d’activitats, els serveis, les instal·lacions o les infraestructures de l’estació.
18. Usuari d’una activitat de muntanya: tota persona que accedeix a una estació de muntanya i que practica qualsevol de les activitats autoritzades per l’estació.
19. Vianant: usuari diferent de l’esquiador i del practicant d’activitats de muntanya.

Capítol segon. Delimitació de la superfície d’una estació de muntanya

1. Es considera domini d’una estació de muntanya el territori de muntanya en què l’estació du a terme la seva activitat. Pot abastar les àrees d’activitat, les instal·lacions mecàniques i els edificis de serveis de l’estació.
2. Quan el domini de l’estació de muntanya és, en tot o en part, de titularitat pública i no l’explota l’administració pública titular del terreny, la part de terreny de titularitat pública ha de ser objecte de concessió. La concessió ha de delimitar el terreny sobre el que es projecta i les facultats que hi pot exercir el concessionari. Quan el domini de l’estació és, en tot o en part, de titularitat privada, l’explotador ha de gaudir de la propietat o d’un dret d’ús del terreny de titularitat privada, que s’ha de formalitzar en document notarial, d’acord amb el dret privat.

1. L’àrea regulada d’activitat és la zona preparada per l’estació de muntanya per a la pràctica d’una o diverses de les activitats que ofereix i es troba dins del domini d’una estació de muntanya.
2. Comprèn l’àrea esquiable, els itineraris regulats, les pistes, els parcs de neu i els recorreguts reservats a la pràctica de l’esquí i altres activitats de muntanya autoritzades per l’estació.
3. Tant les activitats que es desenvolupen com les condicions d’ús s’estableixen en el reglament intern de l’estació de muntanya.
4. La seguretat i el rescat són assegurats per l’explotador, que ha de disposar del personal qualificat i del material necessari, sense perjudici que degut a les característiques o la magnitud del rescat, puguin intervenir els serveis públics de seguretat i salvament de l’Estat.
5. L’estació de muntanya efectuarà les actuacions i els treballs de preparació i manteniment garantint l’adequat abalisament, condicionament i senyalització conforme a l’establert per la legislació i els reglaments d’explotació.
6. Sense perjudici del que preveu l’apartat 2 de l’article 18, en cas que l’establiment d’una àrea regulada d’activitat afecti, total o parcialment, l’accés a itineraris d’interès o a camins comunals, l’establiment de l’àrea regulada d’activitat ha de rebre la validació prèvia per part de l’autoritat corresponent.

[…]

3. Les carreteres secundàries independentment de discórrer per una o més parròquies han de mantenir l’amplada establerta a l’annex III en tot el seu recorregut. No obstant això, en aquells trams on es pugui justificar per raons de sostenibilitat, de preservació paisatgística de conservació del medi natural o de preservació dels nuclis poblacionals existents, els comuns podran establir justificadament i mitjançant els plans d’ordenació i urbanisme parroquials amplades inferiors.

[…].”

2. Es modifica l’annex I de la Llei 18/2016, del 30 de novembre, de designació de carreteres i gestió de la xarxa viària, que queda redactat com segueix:

“ANNEX I. Directori de carreteres generals

El traçat de les carreteres generals és el que, per a cada una d’elles, es detalla a continuació:

Carretera General núm. 1 (CG1)

Té el seu inici a Andorra la Vella a la rotonda del carrer de la Unió coneguda per “quilòmetre zero”, segueix en sentit descendent per l’av. Tarragona, l’av. Salou, i el vial de desviació de Santa Coloma que discorre pel marge esquerre del Valira fins a la rotonda de la Margineda, entra a la Parròquia de Sant Julià de Lòria a la zona de la Margineda, travessa la rotonda d’Aixovall, discorre per la desviació de Sant Julià de Lòria (túnel de la Tàpia i vial pel marge dret del Valira) fins a la l’enllaç amb l’av. Francesc Cairat a la plaça Laurèdia, i, des d’aquest punt, prossegueix per l’av. Francesc Cairat, i té el seu final a la frontera del riu Runer.

Carretera General 1-A (CG1-A)

Té l’origen al pont de Santa Coloma, segueix pel carrer Verge del Remei, rotonda de Santa Coloma i av. d’Enclar fins a la rotonda de la Margineda.

Carrer Major del Pas de la Casa

Carretera General núm. 2 (CG2)

Ordino

Té el seu inici a Andorra la Vella a la rotonda del carrer de la Unió coneguda per “quilòmetre zero”, segueix en sentit ascendent per la carretera de l’Obac, la carretera d’Engolasters en sentit descendent, entra a la Parròquia d’Encamp a la zona de FEDA discorrent pels dos marges del riu Valira d’Orient i per l’av. de la Bartra, inclou la corba sobre el Valira i el túnel, ambdós a la zona de Ràdio Andorra, segueix pel vial de desviació d’Encamp per l’Obac, entra a la Parròquia de Canillo pel torrent Pregó, segueix per Racons, travessa els pobles de Canillo i Soldeu, torna a entrar a la Parròquia d’Encamp a la zona d’Envalira, discorre pel port d’Envalira i per l’av. del Consell General del Pas de la Casa, i té el seu final a la frontera amb França.

CG3

Carretera General núm. 2-A (CG2-A)

CS 340 coll d’Ordino

Té l’origen a la rotonda de Grau Roig, discorre pel túnel d’Envalira i el viaducte sobre el riu Arieja, i finalitza a la frontera amb França.

CS 380 Arcalís

Carretera General núm. 3 (CG3)

La Massana

Té l’origen a la rotonda del carrer de la Unió coneguda per “quilòmetre zero”, segueix pel carrer de la Unió i el carrer del Valira, rotonda coneguda com a “dama de gel”, i túnel del Pont Pla, discorre pels túnels de Sant Antoni i creua la vila de la Massana a través de les av. de Sant Antoni i del Través, entra a la Parròquia d’Ordino per l’av. del Lloser, creua Ordino per la travessia d’Ordino i l’av. de les Moles, i segueix fins al pont del Castellar, on té el seu final.

CG3

Carretera General núm. 3-A (CG3-A)

CG4

Té l’origen a l’enllaç del túnel dels Dos Valires amb la carretera general núm. 2, segueix pel túnel i acaba a l’enllaç d’aquest amb la carretera general núm. 3.

CG5

Carretera General núm. 4 (CG4)

CS 320 Sispony, des de la connexió amb la CG3 fins a la connexió amb la CS 321

Té el seu inici a la rotonda de la plaça del Quart, a l’encreuament amb la carretera general núm. 3 a la Massana, i té el seu final al port de Cabús, a la frontera amb Espanya.

CS 321 Sispony els Plans

Carretera General núm. 5 (CG5)

CS 330 Escàs, des de la connexió amb la CG3 (Carrer Major) fins a la connexió amb la CS 321

Té el seu inici a la cruïlla d’Erts, i té el seu final al pont Pedregat d’Arinsal.

CS 335 Aldosa

Carretera General núm. 6 (CG6)

CS 310 Anyós, des de la connexió amb la CG3 fins a la connexió amb la CS 335

Té el seu inici a Sant Julià de Lòria a la rotonda d’Aixovall, a l’encreuament amb la carretera general núm. 1, i té el seu final al pas fronterer amb Espanya a la vall del riu d’Ós.”

Andorra la Vella

3. Es modifica l’annex II de la Llei 18/2016, del 30 de novembre, de designació de carreteres i gestió de la xarxa viària que queda redactat com segueix:

CG1

“ANNEX II. Xarxa bàsica de vials

CG1-A

La xarxa bàsica de vials comprèn aquelles vies de circulació que, per a cada parròquia, es detallen a continuació:

CG3

Canillo

Av. d’Enclar

CG2

Av. Santa Coloma

CS 240 Montaup

Av. Príncep Benlloch

Encamp

Av. Meritxell

CG2

C/ Prat de la Creu

CG2-A

C/ Bonaventura Armengol

Av. de Joan Martí

C/ Baixada del Molí

Av. de François Mitterrand

C/ Doctor Nequi

Carrer de Sant Jordi del Pas de la Casa

C/ Mn. Cinto Verdaguer

C/ Mn. Tremosa

C/ les Canals

Av. Consell d’Europa

C/ Doctor Vilanova

Av. Doctor Mitjavila

Sant Julià de Lòria

CG1

CG6

Enllaç de la plaça Laurèdia

Té el seu origen a la CS101, a la Comella, i la seva finalització al Centre de tractament de residus d’Andorra (CTRA).

Av. Verge de Canòlic

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Escaldes-Engordany

Carretera de Certers (CS120)

CG2

Té el seu origen a Sant Julià de Lòria, a la plaça Laurèdia, i la seva finalització a Certers.

CG3

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Av. de les Escoles

Carretera de la Rabassa (CS130)

Av. Copríncep de Gaulle

Té el seu origen a Sant Julià de Lòria, a la plaça Laurèdia, i la seva finalització al Camp de neu de la Rabassa.

Av. del Pessebre

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Av. Carlemany, entre l’avinguda de les Escoles i la placeta del Madriu

Carretera de la Peguera (CS131)

Av. del Pont de la Tosca

Té el seu origen a la CS130, a Aixirivall, i la seva finalització a la CS130, entre els quilòmetres 13 i 14.

Av. Fiter i Rossell

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

C/ Josep Viladomat

Carretera de Fontaneda (CS140)

C/ Esteve Albert

Té el seu origen a la CG1, al pont de Fontaneda, i la seva finalització al poble de Fontaneda.

C/ de la Unió

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Av. del Fener

Carretera de la Moixella (CS141)

C/ Nacions Unides

Té el seu origen a la CS140, prop de Fontaneda, i la seva finalització al llogaret de la Moixella.

C/ de la Constitució

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

C/ del Prat Gran

Carretera secundària del coll de la Gallina (CS142)

C/ del Parnal”

Té el seu origen a la CS140, prop de Fontaneda, i la seva finalització al cap del coll de la Gallina.

4. Es modifica l’annex III de la Llei 18/2016, del 30 de novembre, de designació de carreteres i gestió de la xarxa viària que queda redactat com segueix:

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

“ANNEX III. Directori de carreteres secundàries

Carretera secundària del Mas d’Alins (CS143)

Les carreteres secundàries tenen el traçat i les amplades (amb els increments en els revolts i en les zones de transició a revolt que es determinen reglamentàriament) que figuren a continuació.

Té el seu origen a la CS141, a la borda del Gastó, i la seva finalització al Mas d’Alins.

En tots els casos que a continuació es relacionen, l’abreviatura V es refereix a amplada mínima de voravia, i l’abreviatura C, a dimensió mínima de carril de circulació. El/s carril/s conformen la calçada de circulació de vehicles per addició, i la calçada és la dimensió o l’espai lliure entre vorades.

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Carretera de la Comella i de la Plana (CS101)

Carretera de Mossers i de Civís (CS144)

Té el seu origen a la CG1, a la rotonda de la Comella, i la seva finalització a la confluència amb la CS200, al pont del riu Madriu.

Té el seu origen a la CS142, al cap del coll de la Gallina, i la seva finalització a la frontera amb Espanya.

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Carretera de Cal Rosselló (CS102)

Carretera d’Engolasters (CS200)

Té el seu origen a la CG2, a la carretera de l’Obac, i la seva finalització a l’estany d’Engolasters.

Té una amplada de 13 metres des de la seva confluència amb la CG2 amb la seva confluència amb la CS101, distribuïts de la manera següent: (2 V + 4,5 C + 4,5 C + 2V) i de 10 metres a partir d’aquest punt i en sentit ascendent distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Carretera de Vila i de Beixalís (CS210)

Té el seu origen a Encamp, a la rotonda de confluència de l’av. Príncep Benlloch amb el carrer de la Molina, i la seva finalització al cap de la collada de Beixalís, a la confluència amb la CS310.

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Carretera dels Cortals d’Encamp (CS220)

Té el seu origen a la CG2, al pont del riu Aixec, i la seva finalització als Cortals d’Encamp.

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Carretera de Meritxell (CS230)

Carretera de Sant Pere (CS266)

Té el seu origen a la CG2, a la rotonda de les Molleres, i la seva finalització al poble de Meritxell.

Té el seu origen a la CG2 i la seva finalització a Sant Pere.

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Carretera de Montaup (CS240)

Carretera de la Vall d’Incles (CS270)

Té el seu origen a Canillo, a la confluència amb la CG2, i la seva finalització al coll d’Ordino on es troba amb la CS340.

Té el seu origen a la CG2, al pont d’Incles, i la seva finalització a la vall d’Incles.

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Carretera de Prats (CS250)

Carretera del Grau Roig (CS280)

Té el seu origen a Canillo, a la confluència amb la CG2, i la seva finalització a Prats.

Té el seu origen a la CG2, a Envalira, i la seva finalització a Grau Roig.

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Carretera del Forn (CS251)

Carretera dels Vilars (CS300)

Té el seu origen a la CS250, prop de Prats, i la seva finalització al Forn.

Té el seu origen a l’av. Fiter i Rossell d’Escaldes-Engordany, i la seva finalització als Vilars.

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Carretera de l’Aldosa de Canillo (CS255)

Carretera d’Anyós (CS310)

Té el seu origen a la CG2 i la seva finalització a l’Aldosa.

Té el seu origen a la CG3 i la seva finalització a la collada de Beixalís, a la confluència amb la CS210.

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Carretera de Ransol (CS260)

Carretera de Sispony (CS320)

Té el seu origen a la CG2 i la seva finalització a la coma de Ransol.

Té el seu origen a la CG3 i la seva finalització als cortals de Sispony.

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Carretera dels Plans de Ransol (CS261)

Carretera de Sispony i dels Plans (CS321)

Té el seu origen a la CS260, a Ransol, i la seva finalització als Plans.

Té el seu origen a la CS320, a Sispony, i la seva finalització a la confluència amb la CS330 als Plans.

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Carretera d’Entor (CS262)

Carretera d’Escàs (CS330)

Té el seu origen a la CS260, al pont de Mos, i la seva finalització a Entor.

Té el seu origen a la CG3, a la Massana, i la seva finalització a Escàs.

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Carretera del Tarter (CS265)

Carretera de l’Aldosa de la Massana (CS335)

Té el seu origen a la CG2 i la seva finalització al Tarter.

Té el seu origen a la CG3 i la seva finalització a Anyós, a la confluència amb la CS310.

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Carretera del coll d’Ordino (CS340)

Té el seu origen a la CG3, a Ordino, a la confluència amb la CS240, fins a la seva finalització al cap del coll d’Ordino.

Té una amplada de 13 metres fins al km 2,5, distribuïts de la manera següent: (2 V + 4,5 C + 4,5 C + 2V), i de 10 metres a partir del km 2,5 fins al coll d’Ordino, distribuïts de la manera següent: (1,5V + 3,5 C+ 3,5 C + 1,5 V).

Carretera de Segudet (CS345)

Té el seu origen al carrer major d’Ordino i la seva finalització a Segudet.

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Carretera de Sornàs (CS350)

Té el seu origen a la CG3, al pont de Sornàs, i la seva finalització al poble de Sornàs.

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Carretera d’Arans (CS360)

Carretera de prats Sobirans (CS530)

Té el seu origen a la CG3 i la seva finalització a Arans.

Té el seu origen a la CG5, al pont Pedregat, i la seva finalització a prats Sobirans.

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Carretera de Sorteny (CS370)

Carretera de Canòlic (CS600)

Té el seu origen a la CG3, al Serrat, i la seva finalització a Sorteny.

Té el seu origen a la CG6, a Bixessarri, i la seva finalització al coll de la Gallina, a la confluència amb la CS142.

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Carretera d’Arcalís (CS380)

Carretera d’Aixàs (CS610)

Té el seu origen al pont del Castellar, i la seva finalització al túnel del port de Rat a Arcalís.

Té el seu origen a la CG6, a Bixessarri, i la seva finalització a Aixàs.

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Carretera del Pui (CS400)

Té el seu origen a la CG4, a la Massana, i la seva finalització al Pui.

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Carretera de la Caubella (CS420)

Té el seu origen a la CG4 i la seva finalització al planell de la Caubella.

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Carretera del collet dels Colls (CS430)

Té el seu origen a la CG4, a la Massana, i la seva finalització al collet dels Colls.

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Carretera del Puiol del Piu (CS500)

Té el seu origen a la CG5, a Erts, i la seva finalització al Puiol del Piu.

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Carretera del Mas de Ribafeta (CS510)

Té el seu origen a la CG5, prop del cementiri d’Arinsal, i la seva finalització al Mas de Ribafeta.

Té una amplada de 10 metres distribuïts de la manera següent: (1,5 V + 3,5 C + 3,5 C + 1,5 V).

Carretera de Comallemple (CS520)

Té el seu origen a la CG5, al pont Pedregat, i la seva finalització al Camp de neu d’Arinsal.

1. L’àrea no regulada d’activitat és la zona en la qual és possible la pràctica d’una o diverses activitats de l’estació de muntanya sense que el camp de neu hi dugui a terme actuacions de condicionament, ni de protecció ni d’una altra classe, i que no s’inclou entre les àrees regulades d’activitat de l’estació.
2. Comprèn els itineraris no regulats creats o no per l’explotador, les zones de fora de pista i les àrees no supervisades per l’estació. La seguretat i el rescat no són assegurats per l’explotador.
3. Els usuaris poden accedir-hi provinguin o no dels remuntadors de l’estació, però les conseqüències que puguin ocasionar-se de la seva actuació, a ells mateixos o a tercers, queden sota la seva responsabilitat o la del seu professor o guia; l’explotador queda exempt de responsabilitat, excepte quan el professor o guia sigui contractat pel propi explotador.
4. Tenen la consideració de zona fora de pista les àrees sense preparar ni condicionar situades entre les pistes o en els marges d’aquestes pistes.
5. Els itineraris d’interès que es trobin dins del domini de l’estació es consideren àrea no regulada d’activitat.

Sense perjudici de les disposicions establertes al contracte de concessió administrativa, en cas que l’estació de muntanya estigui explotada mitjançant concessió administrativa, en les zones destinades a l’aparcament de vehicles que formen part del domini:

1. L’explotador regula les condicions d’entrada, d’estacionament, de circulació i, en general, d’ús.
2. L’explotador és titular del dret d’admissió de vehicles als aparcaments, en particular quan se’n pugui deduir pràctiques o comportaments potencialment contraris a la Llei o al reglament intern de l’estació.

Capítol tercer. Entitats explotadores

1. Les actuacions per desenvolupar la prestació de serveis relacionats amb la pràctica de l’esquí i les activitats de muntanya, així com activitats turístiques i lúdiques en el seu àmbit territorial en el domini de l’estació, estan subjectes a les condicions regulades en els plans d’ordenació i urbanisme parroquials corresponents i en la legislació específica que regula l’ordenació del territori i el règim del sòl, l’urbanisme i l’edificació.
2. Tota persona física o jurídica que vulgui crear, ampliar o modificar una estació de muntanya ha d’obtenir prèviament i successivament les autoritzacions del propietari del terreny i del comú corresponent per a l’ocupació del terreny. Alhora ha de sol·licitar i obtenir les llicències i autoritzacions administratives escaients abans d’iniciar els treballs. Un cop acabades les obres, i abans d’iniciar-se l’explotació, cal l’autorització del Govern.
3. El manteniment de l’autorització d’explotació d’una estació de muntanya està condicionada entre d’altres a la vigència d’un contracte d’assegurança de responsabilitat civil amb una companyia legalment autoritzada al Principat d’Andorra que cobreixi tots els riscos que es puguin derivar, directament o indirectament, de l’explotació de l’estació de muntanya. La quantia s’ha ajustar a les activitats realitzades i a la capacitat màxima d’usuaris de l’estació de muntanya.
4. Les entitats explotadores de les estacions de muntanya que disposen en les seves instal·lacions de ginys mecànics de transport per cable, així com de tapissos i telecordes, són empreses de transport de viatgers per cable i estan subjectes a la legislació corresponent.

1. L’explotador efectua, dins del domini, totes les activitats econòmiques relacionades amb l’estació de muntanya que consideri oportunes, sense perjudici de les condicions i limitacions previstes al contracte de concessió, en cas que l’estació de muntanya estigui explotada mitjançant concessió administrativa. En queden excloses únicament les activitats econòmiques següents:

   • a) Aquelles que estiguin expressament prohibides en el contracte privat o públic de cessió de l’ús dels terrenys que constitueixen el domini.
   • b) Aquelles per a les quals l’explotador no obtingui, o perdi, l’autorització administrativa corresponent, per no complir els requisits que exigeix la normativa general per fer l’activitat.

2. L’explotador du a terme les activitats d’estació de muntanya per compte propi. Tanmateix, l’explotador pot cedir a tercers la realització d’activitats per raons d’especialització, prestigi, qualitat o altres que repercuteixin positivament en l’estació.

3. No es pot cedir a tercers cap activitat relacionada amb l’explotació dels remuntadors de l’estació si aquests ginys es troben exclusivament dins del domini.

4. En cas de cessió, les empreses cessionàries han d’obtenir i mantenir les autoritzacions administratives necessàries per desenvolupar l’activitat.

5. Qualsevol activitat mercantil que vulgui desenvolupar-se en l’àmbit del domini per part de tercers diferents de l’explotador requereix l’autorització expressa i escrita d’aquest últim. S’exceptuen d’autorització les activitats que es realitzin en zones d’activitat no regulada, sempre que no comportin instal·lacions fixes. Igualment, en les àrees d’activitat regulada en què l’activitat es desenvolupi únicament durant una temporada de l’any, l’autorització només serà necessària durant la temporada de l’activitat.

1. L’explotador assegura la prestació dels serveis de l’estació de muntanya dins de l’àmbit territorial del domini, en els termes previstos en el seu reglament intern.

   • a) La suspensió o les restriccions temporals en la prestació dels serveis es fonamenten en condicions meteorològiques, de seguretat dels béns o de les persones, o en situacions excepcionals alienes a la voluntat de l’explotador en què aquest últim no pugui assegurar el funcionament normal de l’estació.
   • b) Quan les condicions atmosfèriques, meteorològiques, nivals o altres circumstàncies alienes a l’estació no permetin el funcionament d’una activitat o infraestructura amb la seguretat requerida, l’estació ha de suspendre’n el funcionament. L’usuari té dret a les compensacions previstes per la llei vigent de protecció del consumidor.

2. En les actuacions sobre el medi natural per a la creació i l’explotació de l’estació de muntanya, l’explotador ha de preservar, en la mesura que sigui possible, els recursos naturals i l’equilibri ecològic i paisatgístic, i ha d’adoptar les mesures raonables per reduir l’impacte de l’activitat en el medi.

3. Amb la finalitat de garantir la seguretat de tots els usuaris, les entitats explotadores tenen la potestat d’autoritzar o no la pràctica de qualsevol activitat dins del seu domini.

   • a) En tot cas, l’autorització per practicar qualsevol activitat implica necessàriament que l’entitat explotadora hagi de reflectir-ho explícitament en el seu reglament intern, segons el que disposa l’article 17 d’aquesta Llei.
   • b) En aquest sentit, l’entitat explotadora ha de garantir, pels mitjans que cregui més oportuns, que els usuaris siguin coneixedors de les prescripcions del reglament intern.
   • c) L’explotador solament presta serveis de rescat en els supòsits previstos en aquesta Llei.

4. L’explotador disposa d’un llibre de reclamació segons el model definit reglamentàriament. El llibre o els fulls de reclamació han d’estar a disposició dels usuaris quan ho sol·licitin, per formular qualsevol queixa o reclamació en relació amb els serveis prestats a l’estació.

   • a) L’explotador té l’obligació de comunicar al departament corresponent del Govern les queixes o reclamacions, acompanyades d’un informe si fan referència a qüestions relacionades amb la seguretat de l’estació, en el termini màxim de 48 hores.
   • b) L’explotador té l’obligació de comunicar al departament competent del Govern i a altres autoritats concernides (com per exemple els serveis de seguretat o d’emergència, protecció civil i inspecció de treball) els incidents mecànics i els accidents corporals ocorreguts a les instal·lacions, en el termini més breu possible i com a màxim 24 hores després segons el que disposa l’article 33 d’aquesta Llei.

1. L’explotador ha de disposar d’una organització interna adequada per atendre les responsabilitats i els serveis. L’organització interna comporta l’obligatorietat de disposar de professionals de cada sector d’activitat, que han de ser titulars de la qualificació professional reconeguda oficialment i exigida per la normativa aplicable, i d’una estructura jeràrquica, en forma d’organigrama funcional, amb atribució clara de responsabilitats i quadres de comandament.
2. El Govern desenvolupa reglamentàriament els requisits professionals del personal d’explotació de l’estació de muntanya amb competències en l’àmbit del manteniment dels remuntadors, la seguretat, el salvament, les pistes i els circuits o altres matèries anàlogues.
3. El Govern verifica periòdicament, per a cada explotador, el compliment dels requisits tècnics dels professionals de l’estació de muntanya amb competències en l’àmbit del manteniment dels remuntadors, la seguretat, i el salvament, les pistes i els circuits o altres matèries anàlogues.

1. Es consideren actuacions els treballs de creació, ampliació o modificació d’una estació de muntanya amb les infraestructures i els equipaments necessaris.
2. Totes les actuacions que comportin la modificació de l’estat natural del terreny, moviments de terra, tala d’arbres, obertura de pistes o camins i la construcció o instal·lació de qualsevol mena estan sotmeses a l’atorgament d’una llicència urbanística, sense perjudici d’altres autoritzacions escaients.
3. La sol·licitud ha d’anar acompanyada d’un projecte d’execució dels treballs i, si escau, de la documentació requerible d’acord a la normativa vigent en el domini de l’estació de muntanya. El contingut del projecte s’estableix reglamentàriament.
4. El Govern ha d’establir reglamentàriament les condicions per a la construcció de remuntadors i altres instal·lacions mecàniques. La normativa inclou la regulació de qualsevol transformació, modificació, reconstrucció i substitució d’elements dels remuntadors.
5. L’explotador, el constructor i el director d’obra, cadascun per la part que els afecta, han d’assegurar-se que els remuntadors estan construïts, i mantinguts, de conformitat amb la reglamentació en vigor.

1. L’autorització d’explotació es lliura després d’haver efectuat l’actuació d’acord amb el projecte aprovat segons l’informe lliurat per la direcció facultativa dels treballs, i quan les infraestructures i els equipaments estan en condicions d’ús, i requereix la verificació prèvia del seu funcionament correcte en els termes que es determinin reglamentàriament.
2. Per a l’explotació és necessària la inscripció corresponent al Registre de Comerç.
3. La sol·licitud per obtenir l’autorització d’explotació ha d’anar acompanyada dels documents i els certificats que s’estableixin reglamentàriament per justificar que s’han efectuat les proves i les verificacions necessàries abans de la posada en servei.
4. L’explotació de les activitats i les infraestructures relacionades amb la pràctica de l’esquí i les activitats de muntanya requereixen, endemés de l’autorització administrativa corresponent, un reglament d’explotació i un reglament d’ús.
5. L’administració competent té facultats inspectores sobre les condicions de manteniment i d’explotació d’aquestes activitats i infraestructures segons el que disposa l’article 33 d’aquesta Llei.
6. L’entitat explotadora adoptarà les mesures i els mitjans adequats que permetin l’accés ordenat als remuntadors i a les zones d’embarcament i desembarcament i, en particular, el dels menors d’edat i els discapacitats.

1. Els reglaments d’explotació i els reglaments d’ús s’han de presentar al ministeri competent del Govern juntament amb la demanda d’explotació de la infraestructura o l’activitat i segons els models que s’estableixen reglamentàriament. Altrament, i perquè sigui plenament aplicable, el contingut del reglament d’explotació i el reglament d’ús, així com les seves modificacions, ha de ser validat prèviament pel departament competent en matèria de transport per cable del Govern. Aquesta validació no valora el compliment per part de l’explotador del contracte privat o públic de cessió de l’ús dels terrenys que constitueixen el domini.
2. Els reglaments d’ús, redactats obligatòriament en català i optativament en altres llengües, s’han d’exposar al públic permanentment prop de l’àrea d’accés de l’activitat en un lloc visible fàcilment. El personal d’explotació ha de conèixer perfectament els reglaments d’explotació i d’ús.

1. L’explotador ha de disposar d’un reglament intern, elaborat per la mateixa entitat explotadora, en què es regulen les àrees d’activitat en els diferents períodes de l’any, les condicions d’ús de les àrees i dels remuntadors i les instal·lacions mecàniques de l’estació, com també les activitats que s’hi desenvolupen. Alhora, ha de garantir la seguretat dels usuaris establint les normes de comportament.

En aquest sentit, l’entitat explotadora ha de vetllar perquè tots els usuaris de l’estació de muntanya siguin coneixedors de les disposicions del reglament intern.

2. El reglament intern ha de garantir el lliure accés als itineraris d’interès que creuin l’estació de muntanya per accedir a indrets fora del domini de l’estació. Aquests recorreguts, però, estan subjectes a les normes de seguretat de l’estació quan presentin una afectació directa sobre la seguretat dels usuaris o dels béns. El reglament intern preveu itineraris alternatius quan quedi compromesa la seguretat de béns o de persones, o quan l’ús de la ruta d’interès perjudiqui significativament l’activitat de l’estació.
3. El contingut del reglament intern i les seves modificacions s’han de presentar prèviament al departament competent en matèria de transport per cable del Govern perquè en faci la validació administrativa d’acord amb l’aplicació d’aquesta Llei. Donat el cas, de preveure propostes d’itineraris alternatius es requereix l’autorització del propietari dels terrenys.
4. El departament competent fixa per reglament el procediment administratiu de presentació del reglament intern.

Cadascuna de les activitats comercials que es desenvolupin en el domini ha d’obtenir l’autorització per part de l’administració corresponent.

1. L’explotador pot ser titular d’escoles a l’estació, dedicades a l’ensinistrament de l’esquí i d’activitats de muntanya.
2. Les persones que es dediquin a l’ensinistrament han de complir els requisits previstos a la normativa aplicable.

1. Els promotors, constructors, directors d’obra i explotadors estan obligats, cadascun en la part que l’afecta, a assegurar-se que les instal·lacions i els equipaments estan establerts, mantinguts, explotats, revisats i visitats de conformitat amb les disposicions de la reglamentació tècnica i de seguretat vigent, segons les normes d’explotació i de manteniment lliurades pel constructor, i d’acord amb les regles de l’art.
2. Els explotadors han de mantenir un registre d’explotació de les instal·lacions, en les condicions que es determinin reglamentàriament.
3. En el supòsit que l’entitat explotadora apreciï defectes o deficiències en una instal·lació o equipament que impliquin un risc per a les persones o béns, clausurarà temporalment l’activitat i/o instal·lació total o parcial amb caràcter preventiu fins que es corregeixin les deficiències.

1. El departament competent del Govern pot exigir la introducció de millores, controls, modificacions o revisions a les instal·lacions i activitats existents, seguint els criteris adoptats en altres països o després d’incidents o accidents ocorreguts en instal·lacions similars, amb l’objectiu de garantir la seguretat.
2. Totes les transformacions, modificacions, reconstruccions d’instal·lacions i substitucions d’elements, així com la modificació de l’explotació de les activitats i les infraestructures relacionades amb la pràctica de l’esquí i les activitats de muntanya, han de respectar igualment la normativa esmentada anteriorment.

L’explotador que emmagatzemi o utilitzi explosius per provocar despreniment d’allaus ha de complir amb la reglamentació de substàncies explosives vigent que li sigui aplicable, cosa que implica, entre altres aspectes, haver d’obtenir l’autorització d’emmagatzematge i l’autorització d’ús d’explosius.

1. L’explotador ha de disposar d’un pla d’autoprotecció, aprovat pel Govern, que reculli els procediments de rescat i auxili de persones en les àrees regulades d’activitat del domini, així com els requisits de personal qualificat i material necessari.
2. El pla d’autoprotecció ha d’incloure les àrees no regulades d’activitat, si bé els serveis de l’estació només hi actuen si el rescat no comporta riscos excessius i dins de les possibilitats de la mateixa estació.
3. Els serveis de l’estació no actuen en indrets situats fora de les àrees d’activitat, sense perjudici de col·laborar amb els serveis públics de rescat quan siguin requerits i en la mesura de la seva capacitat i mitjans.

1. L’explotador ha de disposar en l’estació d’un dispensari de primers auxilis, que ha de reunir les condicions que es fixin per reglament.
2. El Govern ha d’establir per via reglamentària les condicions d’explotació en què resulta obligatòria la presència d’un metge en el dispensari durant el període d’oferiment d’activitats per part de l’estació.

Capítol quart. Drets i deures dels usuaris

1. Els usuaris d’una estació de muntanya tenen dret a:

   • a) Rebre informació sobre els drets i les obligacions derivats de l’adquisició del forfet, de les condicions per practicar una activitat i de l’ús dels remuntadors i les instal·lacions i altres serveis diferenciats o complementaris que s’ofereixin, i del seu preu individualitzat.
   • b) Adquirir la modalitat del forfet que els habiliti a utilitzar els remuntadors, pistes o altres serveis diferenciats compresos en la seva oferta, d’acord amb la normativa de l’estació de muntanya.
   • c) Obtenir els documents que acreditin l’adquisició del forfet i la contractació d’altres serveis diferenciats i, en qualsevol cas, la factura que en justifiqui el pagament en els termes legalment establerts.

2. Pel fet d’accedir a una estació, l’usuari queda obligat a adequar el seu comportament al contingut d’aquesta normativa, així com a les normes particulars de cada estació.

3. La pràctica d’una activitat en el domini d’una estació es fa sota la responsabilitat de l’usuari, que assumeix els riscos inherents a l’activitat i ha de respectar les normes que la regulin, les normes particulars de cada estació i qualsevol altra que sigui aplicable.

4. Els usuaris són responsables de la seva pròpia seguretat i de la idoneïtat i utilització correcta del seu equipament.

5. S’han de respectar les consignes de seguretat, les recomanacions, les instruccions del personal acreditat i els horaris que s’indiquen en el reglament intern de l’estació.

6. Els usuaris han de ser capaços d’adaptar la pràctica de l’activitat en funció de les seves capacitats físiques i tècniques, de les irregularitats del terreny, dels obstacles, de les condicions atmosfèriques i de l’estat de la neu.

7. Independentment d’altres prescripcions que pugui dictaminar l’entitat explotadora, tot usuari del domini, sigui quina sigui l’activitat que dugui a terme i l’àrea en què la faci, ha de respectar les normes d’ús següents:

   • a) Respecte als altres. Els usuaris del domini s’han de comportar de manera que no posin en perill o perjudiquin altres persones o els béns de tercers i de l’explotador.
   • b) Control de velocitat. Tot usuari ha d’adaptar la velocitat i la forma de practicar l’activitat a les seves capacitats personals, a les condicions del terreny, a l’estat de la neu i a les condicions meteorològiques, així com a la quantitat de persones del seu entorn.
   • c) Elecció de la trajectòria. L’usuari que estigui situat al darrere ha de triar la seva trajectòria de manera que no posi en perill les persones que té davant o al costat.
   • d) Ús de l’àrea d’activitat. L’usuari ha de comprovar que amb les seves maniobres no es posi en perill a ell mateix ni posi en perill tercers. Quan s’incorpora a una pista d’esquí, a un circuit o a un recorregut senyalitzat, quan arrenca de nou després d’aturar-se, o quan es desplaça en ascens pels mateixos llocs esmentats, ha de respectar els altres usuaris que, en aquell moment, tenen preferència respecte d’ell.
   • e) Parada a l’àrea d’activitat. Llevat que sigui absolutament necessari, l’usuari que practica l’esquí o les activitats de muntanya ha d’evitar aturar-se a la pista o al circuit en llocs estrets o on la visibilitat sigui limitada. En cas de produir-se una caiguda en tal lloc, l’usuari s’ha d’apartar com més aviat millor i procurar que la seva posició sigui visible per a altres usuaris.
   • f) Ascens i descens a peu. L’usuari que es vegi obligat a pujar o baixar per una àrea regulada d’activitat ha de fer-ho per un dels extrems laterals de la pista o del circuit.
   • g) Respecte dels senyals i avisos. L’usuari ha de respectar tots els senyals i avisos que siguin efectuats tant pel personal de l’explotador com per altres persones que adverteixin d’un risc.
   • h) Assistència. En cas d’accident, els usuaris queden obligats a prestar la seva ajuda, considerant les seves capacitats i habilitats. S’han d’identificar facilitant tant el nom i els cognoms com la nacionalitat i el passaport o document d’identitat, així com qualsevol altra informació que sigui necessària per localitzar-los (adreça, telèfon, adreça de correu electrònic).

8. Salvada l’autorització expressa de l’explotador, està prohibit l’ús de les àrees regulades d’activitat amb l’acompanyament d’animals.

9. Resta prohibida la circulació de vehicles de motor pel domini en temporada hivernal, llevat de les activitats organitzades per l’estació o per empreses cessionàries i el personal de l’estació en l’exercici de les seves funcions. Els vehicles de motor que circulin o facin treballs durant l’horari d’obertura de l’estació ho han de fer amb la senyalització adequada, que consisteix en dispositius lluminosos o acústics. Han d’advertir de la seva presència els esquiadors, que han de modificar la seva trajectòria. Fora de la temporada hivernal, els vehicles que circulin pel domini estan subjectes a les normes de seguretat de l’estació quan presentin una afectació directa sobre la seguretat dels usuaris o dels béns.

10. Per raons de seguretat, tot usuari que pretén accedir a una estació amb un mitjà de lliscament diferent de l’esquí i el surf de neu ha de consultar prèviament a accedir-hi si l’ús hi està permès; en cas afirmatiu, ha de seguir les instruccions de l’estació sobre les modalitats de transport i l’ús de les pistes. Les condicions d’utilització han de ser tals que el transport i l’evacuació, en cas que sigui necessària, puguin fer-se amb seguretat.

11. L’estació pot adoptar les mesures necessàries per facilitar l’accés als esquiadors amb discapacitat si són capaços de respectar les normes de conducta establertes per la Federació Internacional d’Esquí. Si és el cas, els acompanyants han de tenir la formació adequada per dur a terme les seves activitats.

12. Els menors de dotze anys han d’estar en tot moment sota la supervisió d’un adult responsable, que els ha d’educar per a la pràctica de l’activitat de forma segura i ha de vetllar perquè facin servir els elements de seguretat escaients.

13. El forfet ha de ser exhibit a requeriment del personal de l’estació.

1. L’esquiador assumeix i accepta que en fer l’activitat es troba en un medi, que comparteix amb altres usuaris del domini, que implica un risc inherent per a la seva seguretat i la de les altres persones.

2. El risc és superior en determinades circumstàncies, com són:

   • a) L’elevada presència d’altres esquiadors i usuaris en la zona en la qual es practiqui l’esquí.
   • b) La pràctica de l’esquí en àrees d’activitat no regulades.
   • c) La pràctica de l’esquí sense respectar les normes de conducta o de seguretat establertes per l’explotador en el seu reglament intern.
   • d) La pràctica de l’esquí en condicions meteorològiques, o d’innivació o de l’estat del terreny que la dificulten.

3. L’esquiador és responsable de valorar la seva aptitud per utilitzar els remuntadors i les pistes, així com les condicions en les quals practicarà l’esquí, i té el deure de prendre les mesures escaients per mitigar el risc de lesions pròpies i de tercers, així com de causar danys.

4. En aquest sentit, ha de mantenir una deguda distància de seguretat respecte als usuaris que es troben per sota seu o en la seva trajectòria.

5. Per als menors de dotze anys que practiquin l’esquí alpí és obligatori l’ús de casc i són recomanables altres elements de seguretat. No obstant això, en el reglament intern de l’estació de muntanya, l’entitat explotadora pot afegir-hi altres prescripcions.

1. El vianant pot fer ús dels remuntadors específicament indicats a aquest efecte. Amb el material adequat, pot usar els circuits, els recorreguts, les instal·lacions i les pistes autoritzades en el reglament intern de l’estació.
2. Resta prohibit el trànsit de vianants per les àrees i zones no habilitades a aquest efecte per l’estació. No obstant això, i sense perjudici del que preveu l’apartat 2 de l’article 18, no es pot restringir l’accés de vianants als camins comunals o als itineraris d’interès.
3. El reglament d’ús ha de preveure, entre altres coses, si està permès l’accés de vianants amb gossos o altres animals de companyia, si bé no pot prohibir l’accés de vianants amb gossos pigall que acompanyen les persones invidents, així com els gossos d’assistència i els animals terapèutics degudament acreditats i identificats amb el distintiu oficial corresponent.

A banda d’altres prescripcions més restrictives que pugui dictaminar l’entitat explotadora, la pràctica de l’esquí de muntanya, com a mínim, ha de tenir en compte les consideracions següents:

1. Únicament està permès en els itineraris o a les pistes d’esquí i en els horaris previstos per l’entitat explotadora.

2. No es poden portar gossos.

3. En sentit de pujada, i si l’itinerari és per pista d’esquí, l’usuari ha de pujar pel costat de la pista vigilant en tot moment els esquiadors que baixen. Si els usuaris pugen en grup, ho han de fer en fila índia.

4. En horari nocturn, l’usuari ha de baixar a una velocitat moderada i ha de dur una llanterna frontal que generi un flux lluminós de com a mínim 300 lúmens i utilitzar accessoris reflectors.

5. En sentit de baixada:

   • a) De dia, si l’usuari baixa per una pista d’esquí li són aplicables les normes de conducta establertes per la Federació Internacional d’Esquí.
   • b) De nit, si l’usuari baixa per una pista d’esquí ha de fer-ho sempre pel lateral de la pista per no malmetre i respectar el treball dels maquinistes.

6. Si es fa ús d’una àrea d’activitat regulada, el pas s’efectua exclusivament pels indrets establerts per l’explotador i en les condicions exigides en el reglament intern de l’estació.

1. Tot usuari ha d’adquirir la modalitat del forfet que li doni dret a la pràctica de l’activitat que vol fer segons el reglament intern de l’estació.
2. Tot usuari que practiqui una activitat dins del domini d’una estació ha de portar el forfet corresponent quan així ho requereixi el reglament intern.
3. El forfet dona dret a l’usuari a utilitzar els remuntadors de l’estació, les àrees regulades d’activitats i totes les restants instal·lacions que corresponguin a cada modalitat de forfet, així com els serveis de rescat en les condicions previstes en aquesta Llei.
4. No es pot requerir el forfet als vianants que no facin ús de cap servei de l’estació o que únicament accedeixin a àrees no regulades d’activitat.
5. Per practicar esports i activitats de muntanya, com l’esquí de muntanya, en àrees d’activitats regulades és necessària l’adquisició d’un forfet.
6. L’adquisició dels forfets solament pot efectuar-se directament a l’explotador, o a empreses que acreditin l’autorització per comercialitzar-los per l’explotador.
7. El forfet no pot ser cedit a terceres persones, ni utilitzat més enllà de la seva vigència.
8. En utilitzacions del domini de baixa intensitat o en períodes d’escassa afluència d’usuaris, l’explotador pot autoritzar l’ús dels serveis i instal·lacions previstos a l’apartat 3 sense adquisició de forfet.
9. L’estació de muntanya ha d’oferir als usuaris la possibilitat d’adquirir, conjuntament amb el forfet, una assegurança d’accident i de responsabilitat civil d’una durada igual a la de la validesa del forfet.
10. L’explotador té la competència per controlar que els usuaris disposen del forfet corresponent a l’activitat que porten a terme, i pot sol·licitar-ne l’exhibició en qualsevol moment.

1. La pràctica de qualsevol activitat regulada en el domini sense forfet, quan el forfet sigui preceptiu, comporta l’obligació de l’usuari de satisfer un import equivalent a tres vegades el preu del forfet diari corresponent a l’activitat efectuada.
2. Sense perjudici de les responsabilitats penals que escaiguin, la utilització d’un forfet per una persona diferent del seu titular, o la manipulació del forfet per alterar les característiques de la seva emissió, o el consentiment del titular per a qualsevol de les conductes anteriors, comporta la retirada immediata i una sanció econòmica del triple del seu valor.
3. En cas d’una utilització abusiva o fraudulenta del forfet, el personal acreditat de l’estació el pot retirar immediatament i pot prohibir la utilització de les instal·lacions i la circulació per les pistes, sense perjudici de les accions legals que pugui exercir l’estació.
4. L’explotador nega l’accés al domini i procedeix a la retirada o inutilització immediata del forfet als usuaris que incompleixen les obligacions que els imposen aquesta Llei i el reglament intern de l’estació.

Capítol cinquè. Règim administratiu sancionador

Tota actuació que contradigui el que estableix aquesta Llei o les disposicions reglamentàries que la desenvolupin i totes les complementàries pot donar lloc a l’adopció de les mesures destinades a restablir l’ordre jurídic infringit o a la imposició de sancions després de la instrucció prèvia de l’expedient corresponent de conformitat amb el que està establert per la normativa vigent, sense perjudici de les responsabilitats civils, penals i de les previstes en el contracte privat o de concessió i de qualsevol altre tipus que hi puguin concórrer.

1. La inspecció i el control de tot el que estableix aquesta Llei són facultats de l’òrgan administratiu competent en matèria de transport per cable.

2. Són inspectors de les estacions els funcionaris adscrits al ministeri competent en matèria de transports per cable que tenen la potestat d’inspecció i que estan proveïts de la documentació que acredita la seva condició, que han d’exhibir quan actuïn.

   • a) En l’exercici de la potestat d’inspecció, els inspectors de transports per cable tenen la consideració d’agents de l’autoritat pública a tots els efectes, poden sol·licitar la cooperació de la Policia o de qualsevol altra autoritat i estan obligats a complir el deure de secret professional.
   • b) En l’exercici de la potestat d’inspecció, els inspectors de transports per cable estan facultats per accedir a les estacions de muntanya i examinar, als efectes establerts en aquesta Llei, les instal·lacions, la documentació, els llibres i els registres obligatoris que la persona responsable de l’estació té l’obligació de lliurar-los en el termini que els inspectors determinin.

3. En els supòsits en què, mitjançant la inspecció corresponent, s’apreciïn defectes o deficiències que impliquin un risc greu per a les persones o béns, l’inspector competent en matèria de transport per cable, amb caràcter preventiu, pot paralitzar i clausurar temporalment l’activitat o instal·lació totalment o parcialment, i demanar als responsables que corregeixin les deficiències o ajustin el seu funcionament a les normes reguladores, sense perjudici de les sancions que es puguin imposar per la infracció comesa.

1. La competència per acordar la incoació dels expedients sancionadors i la imposició de les sancions previstes en aquesta Llei correspon al ministeri encarregat del transport per cable, que també és competent per adoptar les mesures cautelars que siguin procedents i refermar-les, segons el que disposa l’article 33 d’aquesta Llei.
2. Les infraccions no poden ser objecte de sanció sense la instrucció prèvia del procediment administratiu corresponent per part del ministeri competent en matèria de transport per cable, sense perjudici de les responsabilitats d’una altra mena que hi puguin concórrer.
3. El procediment sancionador s’ha de tramitar d’acord amb el que disposen el Codi de l’Administració i el Reglament regulador del procediment sancionador.

Són responsables de les infraccions en les matèries objecte d’aquesta Llei les persones físiques o jurídiques que hi incorrin. En particular, es consideren responsables els titulars de les estacions de muntanya i els usuaris que accedeixen al domini d’una estació.

Les persones, físiques o jurídiques, titulars de les estacions estan obligades a facilitar les actuacions inspectores i a subministrar totes les dades i la informació que els inspectors de transport per cable els demanin en el marc d’aquesta Llei i de les seves competències.

1. Quan una mateixa acció o omissió estigui sancionada per una disposició penal i per una disposició que estableixi una sanció administrativa i, a més, existeixi un procés penal en curs, se suspèn la tramitació del procediment administratiu fins que es dicti sentència ferma en la via penal o s’arxivi o se sobresegui la causa.
2. En cas que hi hagi una pluralitat de disposicions que estableixin una pluralitat de sancions administratives, s’aplica sempre la disposició especial.

1. Les infraccions tipificades per aquesta Llei es divideixen en lleus, greus i molt greus.
2. Les inobservances de les disposicions contingudes en aquesta Llei i en la normativa que la desenvolupi i que no tinguin transcendència directa de caràcter econòmic ni riscos ni perjudicis greus per als usuaris o per a la mateixa estació, constitueixen infraccions lleus sempre que no estiguin tipificades com a falta greu o molt greu.

1. Són infraccions lleus de l’explotador:

   • a) No portar al dia el Registre d’explotació dels remuntadors.
   • b) No exposar al públic el reglament intern de l’estació.
   • c) No exposar al públic, prop de l’àrea d’accés, el seu reglament d’ús.
   • d) No comunicar al departament corresponent del Govern les queixes o reclamacions, acompanyades d’un informe si fan referència a qüestions relacionades amb la seguretat de l’estació, en el termini de 48 hores.
   • e) La insuficiència de la informació destinada als usuaris prevista en els reglaments. En particular, l’absència del reglament intern en la contractació de serveis.
   • f) L’incompliment per part del personal de l’estació dels deures i obligacions establertes.
   • g) No portar al dia el registre de pistes o el registre d’accidents.

2. Són infraccions lleus dels usuaris tot incompliment dels deures o de les prohibicions que imposa aquesta Llei, sempre que no es qualifiqui de greu.

1. Són infraccions greus de l’explotador:

   • a) No comunicar al departament competent del Govern i a les altres autoritats concernides els incidents mecànics que afecten la seguretat i els accidents corporals ocorreguts a les instal·lacions, en el termini màxim de 24 hores.

   • b) Crear, ampliar, modificar o explotar una estació de muntanya sense les autoritzacions del Govern.

   • c) Construir, modificar i explotar instal·lacions, equipament o remuntadors sense les autoritzacions del Govern.

   • d) Explotar una estació sense disposar del personal tècnic necessari o dels equips de salvament i de socors obligatoris, o dels requisits d’organització interna que exigeix aquesta Llei.

   • e) La deficiència en el condicionament, la classificació o la senyalització de les pistes.

   • f) La deficiència en el condicionament o la senyalització de les activitats de l’estació de muntanya.

   • g) Circular per les àrees regulades d’activitat amb vehicles de motor sense utilitzar els senyals acústics i lluminosos reglamentaris, o sense senyalitzar en els accessos la presència de les màquines de manteniment.

   • h) No atendre els accidentats de manera diligent.

     • i) No disposar del personal qualificat, o del local i el material necessaris per a les evacuacions i el tractament de ferits.

   • j) Explotar una instal·lació sense respectar el reglament intern de l’estació.

   • k) La cessió a tercers de l’explotació d’un o diversos remuntadors.

   • l) La reincidència en una infracció lleu en el termini d’un any a comptar de la fermesa de la sanció.

   • m) Cometre simultàniament dos o més infraccions lleus.

2. Són infraccions greus dels usuaris els incompliments dels deures o les prohibicions imposats per aquesta Llei que, ensems, posin en perill la seguretat de les persones o de béns de tercers. En particular constitueixen infraccions greus les modalitats d’ús de les àrees regulades d’activitat que generin risc de col·lisió amb els usuaris que practiquin l’activitat de conformitat amb l’ús previst en el reglament intern.

Són infraccions molt greus de l’explotador:

• a) Explotar els remuntadors i els equipaments sense assegurar-se que estiguin establerts, mantinguts, explotats, revisats i visitats de conformitat amb les disposicions reglamentàries, les normes d’explotació i de manteniment lliurades pel constructor i les regles de l’art.
• b) No introduir les millores o modificacions a les instal·lacions o equipament que exigeixin els serveis tècnics del ministeri competent a fi de garantir la seguretat de les persones i els béns.
• c) No tancar una pista, un circuit, una instal·lació o un remuntador quan utilitzar-los comporti un risc excessiu per a l’usuari.
• d) No mantenir vigent la pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil.
• e) La reincidència en una infracció greu en el termini d’un any a comptar de la fermesa de la sanció.
• f) Cometre simultàniament dos o més infraccions greus.

1. Sense perjudici de les sancions recollides en el contracte privat o públic de cessió de l’ús dels terrenys que constitueixen el domini, les sancions que es poden imposar a les persones físiques o jurídiques titulars d’estacions de muntanya, les empleades i els usuaris que accedeixen al domini d’una estació per les infraccions previstes en aquesta Llei poden ser:

   • a) Sanció pecuniària.
   • b) Suspensió de la responsabilitat en l’organització interna de les estacions de muntanya.
   • c) Suspensió de les activitats empresarials.

2. Les infraccions són sancionades de la forma següent:

   • a) Les infraccions lleus se sancionen amb multa d’un màxim de 3.000 euros.
   • b) Les infraccions greus se sancionen amb multa de 3.001 a 12.000 euros. Com a mesura accessòria, el ministeri encarregat del transport per cable pot establir restriccions en l’organització interna del personal directament responsable d’una o més faltes greus, per un període màxim d’un any.
   • c) Les infraccions molt greus se sancionen amb multa de 12.001 a 30.000 euros. La imposició d’una sanció molt greu pot comportar la suspensió de les activitats empresarials, per un període màxim d’un any, o la clausura temporal de l’estació. Aquesta darrera sanció és aplicable únicament en cas de perjudicis molt greus causats al prestigi turístic d’Andorra, i fins a un màxim d’un any.

El ministeri encarregat del transport per cable podrà establir restriccions en l’organització interna del personal directament responsable d’una falta molt greu, per un període màxim de tres anys.

3. Una infracció no pot comportar, en cap supòsit, un benefici econòmic per a l’infractor. Si la suma de la sanció imposada i el cost de les accions per restaurar la legalitat és inferior al benefici resultant de la infracció, s’incrementa la quantia de la sanció fins a assolir l’import del benefici obtingut il·lícitament.

1. Per determinar l’import de les sancions en els graus mínim, mitjà i màxim, es tenen en compte els criteris de graduació següents:

   • a) Els riscos o els perjudicis ocasionats als usuaris o a l’explotador.

   • b) El benefici il·lícit obtingut.

   • c) La naturalesa dels perjudicis causats.

   • d) El grau d’intencionalitat.

   • e) La capacitat econòmica de l’infractor.

   • f) El termini de temps durant el qual s’ha comès la infracció.

   • g) La generalització de la infracció.

   • h) La reincidència.

     • i) La resolució, durant la tramitació de l’expedient, de les anomalies que originen l’expedient sancionador a l’explotador.

   • j) La inobservança dels requeriments, les recomanacions o els advertiments de l’òrgan administratiu competent en matèria de transport per cable.

   • k) Les infraccions que consisteixin en la persistència continuada de la comissió o de l’omissió se sancionen en el grau màxim de la qualificació que correspongui.

2. Hi ha reincidència quan es comet una infracció del mateix tipus i qualificació que la que va motivar una sanció anterior o diverses infraccions de diferent naturalesa en el termini dels 365 dies següents a la notificació d’aquesta primera; en aquest supòsit, cal que la resolució sancionadora hagi guanyat fermesa.

3. Les infraccions prescriuen:

   • a) Les lleus, al cap de sis mesos.
   • b) Les greus, al cap d’un any.
   • c) Les molt greus, al cap de dos anys.

4. El termini de prescripció de les infraccions es comença a comptar des de la data en què han estat comeses. En les infraccions derivades d’una activitat continuada, la data inicial del còmput és la de la fi de l’activitat o la de l’últim acte amb el qual es consumi la infracció.

5. La prescripció de les infraccions queda interrompuda amb la incoació de l’expedient sancionador.

6. Les sancions prescriuen:

   • a) Les lleus, al cap de sis mesos.
   • b) Les greus, al cap d’un any.
   • c) Les molt greus, al cap de dos anys.

7. El termini de prescripció de les sancions es comença a comptar des de la data de notificació de la resolució sancionadora esdevinguda ferma.

1. En el curs de la instrucció, l’Administració pot adoptar en qualsevol moment les mesures cautelars, conservatòries i provisòries necessàries per salvaguardar la decisió que ha de prendre o per prevenir riscos o perills derivats de les anomalies constatades pel servei d’inspecció o de les presumptes infraccions comeses.
2. També pot suspendre cautelarment de la responsabilitat en l’organització interna de l’estació i en altres estacions d’Andorra el personal que presumptament sigui directament responsable d’una infracció greu o molt greu.
3. Contra la decisió presa per l’inspector de transport per cable o per l’Administració es pot presentar recurs administratiu davant del ministeri encarregat del transport per cable, que ha de resoldre en el termini màxim de tres dies hàbils, confirmant la decisió o revocant-la i ordenant les mesures correctores pertinents. La mesura s’aixeca immediatament quan l’empresari acrediti la correcció de les deficiències que la van originar. Aquesta decisió no prejutja la incoació o la continuació de l’expedient sancionador corresponent.
4. Quan una persona física o jurídica pot ser responsable d’una conducta constitutiva d’infracció i no resideix al Principat d’Andorra, l’Administració li exigeix un dipòsit d’una quantia equivalent a la proposta màxima de sanció per garantir-ne el cobrament. En cas de no poder satisfer el dipòsit esmentat, l’Administració procedeix a la immobilització dels vehicles, de la maquinària o d’altres béns relacionats amb el desenvolupament de l’activitat infractora.