Llei 6/2015, del 15 de gener, del Fons de reserva de jubilació (Text refós sense caràcter oficial)

Capítol primer. Naturalesa i objecte

En un període màxim de noranta dies des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei s’ha de constituir la Comissió Gestora descrita al capítol segon. Excepcionalment, la durada del càrrec dels membres de la Comissió Gestora que siguin membres del Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social finirà no més tard de cessar la seva condició de membre del Consell d’Administració.

Disposició transitòria segona

1. El canvi de titularitat dels actius de la Caixa Andorrana de Seguretat Social descrits a l’apartat 1 de l’article 19 d’aquesta Llei que formen el patrimoni inicial del Fons de reserva s’ha de dur a terme dins de l’exercici que finalitza el 31 de desembre del 2015. Amb independència de la data de formalització, el canvi de titularitat té efectes a partir de l’1 de gener del 2016.
2. El traspàs d’actius es fa valorant, de forma inicial, a preu de mercat i en data 31 de març del 2015, tots els actius objecte de traspàs. Els valors que no cotitzen en mercats reglamentats i els altres actius es valoren pel seu valor estimat de realització o valor probable de negociació, fent prevaldre criteris de prudència. La valoració dels actius financers es realitza per part de les entitats dipositàries dels mateixos actius. La Intervenció General de l’Estat supervisa el resultat de les valoracions i dóna el vistiplau a l’import global del traspàs. Per a aquesta supervisió la Intervenció disposa d’un termini de 60 dies naturals a comptar del moment que la Caixa Andorrana de Seguretat Social li notifiqui la valoració.
3. En qualsevol cas, la valoració dels actius s’ha de dur a terme segons el que preveu l’article 30 de la Llei.
4. Una vegada la Intervenció General de l’Estat hagi donat el vistiplau al resultat de les valoracions i a l’import global del traspàs, la Caixa Andorrana de Seguretat Social formalitzarà el traspàs dels actius a favor del Fons de reserva de jubilació. La formalització del traspàs s’ha de fer dintre del termini fixat a l’apartat 1 d’aquesta disposició transitòria.

Formalitzat el traspàs dels actius, la Caixa Andorrana de Seguretat Social ha de lliurar a la Intervenció General de l’Estat, a efectes informatius, un informe del valor dels actius en la data de formalització del canvi de titularitat, en el qual ha de fer notar, quan sigui el cas, els canvis que s’hagin produït entre el valor atribuït als actius indicats en data 31 de març del 2015 i el valor dels mateixos actius en la data de formalització del canvi de titularitat.

1. La Comissió Gestora del Fons de reserva de jubilació disposa de sis mesos des de la seva constitució per adaptar els contractes de gestió i dipòsit amb les entitats corresponents. 2. Els criteris de valoració per a la selecció de noves entitats gestores del Fons de reserva descrits a l’apartat 4 de l’article 33, també els hauran de complir les entitats gestores existents en la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei. Les entitats disposaran de sis mesos per donar resposta a la petició d’informació que li haurà de fer la Comissió Gestora del Fons de Reserva. La Comissió Gestora disposarà d’un termini de sis mesos des de la seva constitució per fer la petició d’informació a les entitats. 3. De la mateixa manera, els criteris de valoració per a la selecció de noves entitats dipositàries del Fons de reserva descrits a l’apartat 4 de l’article 35, també els han de complir les entitats dipositàries existents en la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei. Les entitats disposaran de sis mesos per donar resposta a la petició d’informació que li haurà de fer la Comissió Gestora del Fons de Reserva. La Comissió Gestora disposarà d’un termini de sis mesos des de la seva constitució per fer la petició d’informació a les entitats. 4. La Comissió Gestora disposa de sis mesos a comptar de la recepció de la resposta per valorar la informació facilitada per les entitats de gestió i dipòsit i redactar unes conclusions sobre les mateixes entitats. Si de les conclusions de la Comissió Gestora es desprèn que alguna entitat gestora o de dipòsit no compleix els requisits i les característiques exigits en els articles 33 i 35 d’aquesta Llei, la Comissió Gestora decideix quines entitats gestores i/o dipositàries han d’assumir la gestió i/o la dipositaria d’acord amb el que estableix aquesta Llei. Transitòriament i fins a un màxim de 18 mesos, la Comissió Gestora pot mantenir aquests actius en l’entitat a substituir o en d’altres entitats gestores o dipositàries, malgrat que se superin els límits establerts en l’article 32 d’aquesta Llei.
2. La Comissió Gestora disposa de sis mesos a comptar de la recepció de la resposta per valorar la informació facilitada per les entitats de gestió i dipòsit i redactar unes conclusions sobre les mateixes entitats. Si de les conclusions de la Comissió Gestora es desprèn que alguna entitat gestora o de dipòsit no compleix els requisits i les característiques exigits en els articles 33 i 35 d’aquesta Llei, la Comissió Gestora decideix quines entitats gestores i/o dipositàries han d’assumir la gestió i/o la dipositaria d’acord amb el que estableix aquesta Llei. Transitòriament i fins a un màxim de 18 mesos, la Comissió Gestora pot mantenir aquests actius en l’entitat a substituir o en d’altres entitats gestores o dipositàries, malgrat que se superin els límits establerts en l’article 32 d’aquesta Llei.

1. Fins al 31 de desembre del 2015, la gestió dels actius que es traspassen al Fons de reserva de jubilació segueix les regles següents: a) Mentre no s’hagi constituït la Comissió Gestora, el Consell d’Administració del Fons de reserva de jubilació pren les decisions de gestió dels actius i dóna les instruccions pertinents al Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, que es responsabilitza d’executar-les. b) Constituïda la Comissió Gestora, és aquest òrgan qui dóna les instruccions de gestió dels actius del Fons de reserva de jubilació al Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, perquè aquest darrer les executi. 2. En qualsevol dels casos a què es refereix l’apartat precedent, s’apliquen a la gestió del Fons els principis i criteris de política d’inversió establerts pel capítol quart d’aquesta Llei.

Durant l’exercici que finalitza el 31 de desembre del 2015, les despeses generades pel Fons de reserva de jubilació es financen amb càrrec als crèdits del programa “Fons de reserva” del pressupost de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. La Caixa Andorrana de Seguretat Social gestiona aquestes despeses i els pagaments corresponents, seguint, si escau, les indicacions del Consell d’Administració del Fons de reserva de jubilació i de la Comissió Gestora del Fons de reserva de jubilació. A l’efecte de fer front a les despeses que es generin durant l’any 2015 com a conseqüència del compliment de les disposicions d’aquesta Llei, els crèdits del programa “Fons de reserva” del pressupost de la Caixa Andorrana de Seguretat Social tenen el caràcter d’ampliables.

Aquesta Llei deroga els apartats 5 i 6 de l’article 84 i l’article 85 de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social.

Aquesta Llei deroga el Reglament d’aplicació núm. 21 de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, de 12 d’octubre de 1989 i altres disposicions legals o reglamentàries s’oposin a la present Llei.

1. Es constitueix el Fons de reserva de jubilació com una entitat de dret públic amb patrimoni i personalitat jurídica propis i amb plena capacitat d’obrar, públicament i privadament, amb independència de l’Administració general, per desenvolupar les funcions que li són atribuïdes d’acord amb el que estableix aquesta Llei i la resta de la legislació vigent. 2. La titularitat dels recursos que componen aquest patrimoni correspon als beneficiaris de la branca jubilació de la seguretat social andorrana (Caixa Andorrana de Seguretat Social), en la seva modalitat contributiva. 3. L’administració i la representació del Fons de reserva de jubilació són exercides pel Consell d’Administració del Fons de Reserva i per la Comissió Gestora, d’acord amb la distribució de competències que estableix aquesta Llei.

Capítol segon. Organització i administració Secció primera. Òrgans de govern

1. Els membres de la Comissió Gestora han de ser persones d’honorabilitat empresarial i professional destacada, amb coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec i amb una experiència professional adequada. 2. Es considera que són persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional les que tenen una bona reputació personal i professional, les persones la imatge pública de les quals correspon a la de bons administradors i, d’una manera específica, les que: a) No tenen antecedents penals per delictes de falsedat, d’infidelitat en la custòdia de documents i violació de secrets, de malbaratament de cabals públics, de descobriment i revelació de secrets o per delictes contra el patrimoni. b) No tenen antecedents penals per altres delictes dolosos. c) No estan ni han estat inhabilitades per exercir càrrecs públics o d’administració o de direcció en entitats públiques o privades a Andorra o a l’estranger. d) No estan ni han estat declarades en fallida o en situació d’arranjament judicial, i si ho han estat, han estat judicialment rehabilitades. 3. Es considera que disposen d’experiència professional adequada les persones que han exercit amb normalitat durant un termini igual o superior a cinc anys algun dels càrrecs o responsabilitats següents: a) Funcions d’alta administració, de direcció, de control, d’auditoria o d’assessorament financer, en entitats operatives del sistema financer, empreses d’auditoria o companyies d’assegurances, preferiblement en l’àmbit de la gestió financera i de serveis d’inversió a tercers. b) Funcions de responsabilitat similar a les del punt anterior i en l’àmbit financer, en altres entitats privades o en l’Administració pública. c) Funcions d’anàlisi, desenvolupament i/o execució de política econòmica i financera. 4. Es considera que disposen de coneixements idonis si tenen una titulació universitària en economia, finances o administració i direcció d’empreses, o bé tenen una altra titulació superior i formació complementària en matèria financera. Els membres experts independents han d’acreditar, a més, formació especialitzada de reconeguda solvència acadèmica o experiència professional adequada en gestió d’actius i passius, gestió de riscos d’inversió o d’assegurances, banca, mercats financers o similar. 5. En tots els casos, la designació d’un membre ha de contenir la motivació suficient que avali la idoneïtat de la persona per al càrrec. 6. Els membres de la Comissió Gestora han de ser preferiblement de nacionalitat andorrana; excepcionalment, però, es podrà recórrer a persones no andorranes, per raó de la seva vàlua, coneixements i experiència en la matèria.

1. Els membres de la Comissió Gestora cessen en el càrrec per qualsevol de les causes següents: a) Per finalització del període per al qual van ser nomenats. b) Per renúncia, presentada per escrit davant de qui els va nomenar. c) Per defunció. d) Per incapacitat declarada per resolució judicial ferma. e) Per condemna per la comissió d’un delicte dels que s’esmenten a l’apartat 2 de l’article 6. f) Per arribar a l’edat de 72 anys. g) Per incompliment greu o reiterat de les funcions pròpies del seu càrrec. En particular té aquesta consideració l’absència injustificada a més del 20% de les reunions de la Comissió Gestora en un any natural. 2. En el cas dels experts independents, el seu cessament forçós per les causes de la lletra g) anterior l’acorda el Consell d’Administració del Fons a proposta motivada i aprovada per unanimitat pels altres tres membres de la Comissió Gestora. 3. Els altres membres de la Comissió Gestora poden ser revocats i substituïts lliurement pels qui els correspon designar-los.

Són competències de la Comissió Gestora: 1. La definició, la implementació i el seguiment de la política d’inversió del Fons. 2. El seguiment dels eventuals mandats de gestió. 3. La formulació de la proposta d’estratègia d’inversió del Fons. 4. La supervisió i control de la gestió del patrimoni del Fons. 5. La selecció i contractació d’entitats gestores i dipositàries del Fons. 6. La supervisió i control de les entitats gestores i dipositàries respecte del Fons. 7. La formulació del reglament intern de la Comissió Gestora. 8. La supervisió, el control i la contractació dels comptes bancaris en què estiguin comptabilitzats els actius del Fons, d’acord amb el que estableix la Llei. 9. Representar el Fons de reserva de jubilació, judicialment i extrajudicialment, en les matèries que siguin de la seva competència. 10. Emetre informes al Consell d’Administració del Fons quan es proposi l’adopció de mesures que es considerin recomanables per la millora en la gestió del Fons. 11. Formular els comptes anuals i la liquidació pressupostària del Fons de reserva de jubilació i presentar-los al Consell d’Administració del Fons perquè els aprovi. 12. Formular el projecte de pressupost anual perquè l’aprovi el Consell d’Administració del Fons. 13. Aprovar anualment els objectius estratègics i les directrius generals de l’administració del Fons i supervisar-ne la consecució. 14. Proposar el director del Fons al Consell d’Administració del Fons. 15. Seleccionar els empleats i, en el cas escaient, dels professionals necessaris per a la correcta gestió, organització i control del Fons, sense perjudici de la facultat de delegació al Director del Fons.

Secció tercera. Director del Fons de reserva

1. El director exerceix les funcions d’execució i seguiment ordinari de les decisions de la Comissió Gestora. 2. Les competències del director, a títol enunciatiu i no limitatiu, són: a) Implementar i executar els acords de la Comissió Gestora referents a la política d’inversió del Fons. b) Fer el seguiment i el control de la gestió del Fons en cas que s’atorguin mandats de gestió a gestores externes. c) Fer el seguiment i el control de la qualitat, tenint en compte els paràmetres de selecció inicial i els d’avaluació continuada establerts per la Comissió Gestora en la política corresponent en relació amb les entitats gestores i dipositàries. d) La proposta de selecció i contractació d’entitats gestores i dipositàries del Fons. e) El seguiment operatiu dels comptes bancaris en què estiguin comptabilitzats els actius del Fons, d’acord amb el que estableix la Llei. f) Representar legalment, per delegació, el Fons de reserva de jubilació, judicialment i extrajudicialment. g) Gestionar i organitzar tècnicament el Fons. h) Contractar i acomiadar el personal del Fons, per delegació del Consell d’Administració del Fons. i) Emetre informes a la Comissió Gestora sobre totes aquelles mesures que es considerin necessàries i recomanables per la millora en la gestió del Fons.

Secció quarta. Supervisió del Fons de reserva

Secció cinquena. Codi de conducta i confidencialitat

El Consell d’Administració del Fons es dota d’un codi de conducta d’obligat compliment pels seus membres, els membres de la Comissió Gestora, el director del Fons i els empleats del Fons. Aquest codi de conducta inclou, com a mínim, les normes de conducta vigents del sistema financer andorrà. El referit codi de conducta s’aplica també a gestores, dipositàries i assessors del Fons.

Capítol tercer. Fonts de finançament i gestió patrimonial

1. En el moment de constituir el Fons de Reserva de Jubilació, els fons propis inicials estan formats per totes les partides de l’actiu del balanç de la Caixa Andorrana de Seguretat Social que corresponguin a la contrapartida de les reserves disponibles i immobilitzades del fons de reserva de la branca de jubilació, i als resultats de l’exercici del fons de reserva de la branca de jubilació del passiu del balanç de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. 2. Als efectes del que preveu l’apartat 1, es considera reserva no disponible la reserva tècnica prevista per garantir l’operativitat funcional i a curt termini que determini la legislació vigent. 3. Els actius de la Caixa Andorrana de Seguretat Social descrits a l’apartat 1 canvien de titularitat i passen a formar part de l’actiu del Fons de Reserva, i es constitueix una partida equivalent en el seu passiu anomenada Patrimoni del Fons de Reserva de Jubilació. 4. Els resultats que obtingui en cada exercici el Fons de Reserva de Jubilació en la gestió de les seves inversions s’integren en el balanç del Fons de Reserva i, juntament amb el patrimoni, formen el patrimoni del Fons de Reserva de Jubilació. 5. El Fons té un patrimoni mínim a l’inici de cada exercici, tal com preveu la legislació vigent en matèria de seguretat social.

1. La Caixa Andorrana de la Seguretat Social realitza aportacions ordinàries al Fons de reserva, fruit de l’abonament dels excessos per superàvits en la branca de jubilació, com a mínim cada tres mesos. 2. El pressupost del Fons de reserva inclou les previsions, tant d’aportacions com de reemborsaments, incloses en el pressupost de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, i se n’ha d’informar a la Comissió Gestora del Fons de reserva i al Govern. 3. En el cas que durant l’any la Caixa Andorrana de la Seguretat Social prevegi una desviació positiva o negativa superior al 10% respecte de la previsió anual de les aportacions ordinàries, el President del Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social n’ha d’informar la Comissió Gestora del Fons de reserva i el Govern. 4. Poden existir aportacions extraordinàries al Fons de reserva fruit de transferències dels pressupostos de l’Estat, amb l’objectiu de mantenir el nivell de cobertura mínim establert a l’apartat 4 de l’article 19 o bé per decisió del Govern.

1. Els reemborsaments a càrrec del patrimoni del Fons només estan permesos per complir amb les obligacions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social en el pagament de prestacions de la branca de jubilació, en el moment que ho requereixi. 2. El Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social planifica aquestes sortides de patrimoni en el pressupost anual i informa de la seva previsió al Consell General com també a la Comissió Gestora del Fons de reserva, a fi que gestioni les necessitats de tresoreria. En cas que els reemborsaments realitzats durant l’any resultin superiors a les necessitats reals efectives de la Caixa Andorrana de Seguretat Social pel pagament de prestacions de la branca de jubilació, aquests reemborsaments reverteixen automàticament al Fons de reserva abans de presentar al Consell General la liquidació de comptes corresponent a l’exercici en què s’hagi produït l’excés.

1. El Fons de reserva té el seu propi pressupost. 2. La Comissió Gestora presenta la proposta de pressupost del Fons de reserva al Consell d’Administració del Fons perquè l’aprovi. 3. El Consell d’Administració del Fons ha de trametre el pressupost al ministeri encarregat de les finances amb l’antelació suficient perquè pugui ser integrat en una secció específica del Projecte de llei del pressupost general per ser tramès al Consell General perquè l’aprovi. 4. El Govern no pot modificar la dita proposta de pressupost, i les observacions que pugui formular-hi han de ser considerades pel Consell d’Administració del Fons de reserva, el qual, si ho considera oportú, les tindrà en compte i formularà una nova proposta de pressupost. 5. El pressupost del Fons de reserva queda sotmès a la Llei general de les finances públiques i a les disposicions concordants i de desplegament.

1. La Comissió Gestora administra el Fons de Reserva de Jubilació amb total independència de l’Administració general, respectant els principis de transparència, eficiència, eficàcia i prudència, i valorant en cada cas les circumstàncies dels mercats. 2. L’òrgan de contractació del Fons de Reserva és la Comissió Gestora, sense perjudici de les competències que aquesta Llei atribueix al Consell d’Administració. 3. La Comissió Gestora pot delegar a la Direcció del Fons la facultat de contractar, sempre que aquesta delegació es limiti als contractes menors. La delegació ha de ser expressa i s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, havent-ho posat prèviament en coneixement del Consell d’Administració. 4. La selecció i contractació d’entitats gestores i dipositàries, així com els contractes de prestació de serveis relacionats amb la gestió del patrimoni del Fons, es pot efectuar mitjançant contractació directa. L’òrgan contractant convida, sempre que sigui possible i de manera justificada, un mínim de tres licitadors legitimats per contractar amb l’entitat i que compleixen els requisits del plec de clàusules administratives i de prescripcions tècniques. 5. La selecció i la contractació d’entitats gestores i dipositàries, així com els contractes de prestació de serveis relacionats amb la gestió del patrimoni del Fons, es poden efectuar també mitjançant un procediment negociat, regulat en la Llei de contractació pública, sempre que la naturalesa d’aquests contractes faci que les característiques de la prestació siguin tals que no es puguin determinar les condicions del contracte amb la precisió necessària per adjudicar els serveis seleccionant la millor oferta d’acord amb les normes que regeixen el procediment obert o restringit. 6. La preparació dels processos de selecció de les entitats gestores i dipositàries del Fons i l’adjudicació dels contractes es regeixen per aquesta Llei, i en allò que no hi està especialment previst s’aplica subsidiàriament la Llei de contractació pública.

1. La Comissió Gestora del Fons formula els comptes anuals del Fons de reserva de jubilació en el termini màxim de tres mesos a comptar del tancament de l’exercici. 2. Els comptes anuals es formulen duent a terme les adaptacions que siguin necessàries d’acord amb les característiques i la naturalesa de les activitats del Fons de reserva de jubilació. 3. El Consell d’Administració del Fons aprova els comptes anuals un cop rebut l’informe anual de seguiment i control previst en l’article 37. 4. Un cop el Consell d’Administració hagi aprovat els comptes anuals del Fons de reserva, els tramet al ministeri encarregat de les finances perquè els sotmeti al Consell General.

Capítol quart. Definició i implementació de l’estratègia d’inversió

1. L’estratègia d’inversió del Fons es regeix pels principis de responsabilitat, transparència, liquiditat, seguretat, eficiència i diversificació, a la vegada que procura aconseguir a mig i llarg termini una rendibilitat real positiva, és a dir, superior a la inflació andorrana. Així mateix, l’estratègia d’inversió del Fons de reserva ha d’incloure la política d’inversió i ha de tenir en compte almenys qüestions com els mètodes d’identificació, mesura i control dels riscos derivats de la inversió i gestió del Fons, així com la col·locació estratègica dels actius respecte a la naturalesa dels compromisos del Fons de reserva. 2. En la definició de l’estratègia d’inversió es tenen en compte les conclusions de l’estudi actuarial que la Caixa Andorrana de Seguretat Social realitza segons el que estableix la normativa vigent així com les conclusions derivades d’altres estudis realitzats pel Govern. 3. Els actius del Fons s’inverteixen d’acord amb la regla de persona prudent, i en particular, d’acord amb les següents normes: a) Els actius s’invertiran defensant al màxim els interessos dels beneficiaris. En cas de possible conflicte d’interès, la Comissió Gestora vetlla perquè la inversió es realitzi defensant únicament l’interès dels beneficiaris; b) Els actius s’invertiran majoritàriament en mercats reglamentats. Les inversions en actius que no puguin negociar-se en un mercat financer reglamentat hauran de mantenir-se sempre dins de nivells prudencials; c) Els actius s’invertiran prenent en consideració en tot moment els principis prudencials de diversificació de riscos, de forma que s’eviti una excessiva concentració de risc de crèdit, de risc de contrapart, de risc país, de risc divisa, de risc de mercat, de risc de tipus d’interès o de risc sectorial. d) La inversió en instruments derivats serà possible en la mesura en què contribueixi a la reducció o a la cobertura del risc d’inversió o faciliti la gestió eficaç de la cartera, respectant els límits de risc en termes nets previstos en l’estratègia d’inversió o els mandats de gestió. Aquests instruments derivats es valoraran d’acord amb les normes internacionals de comptabilitat i informació financera, i s’inclouran en la valoració dels actius del Fons de reserva. e) La inversió en actius immobiliaris és possible tant mitjançant actius directes com a través de vehicles d’inversió. f) Els béns immobles propietat del Fons de Reserva de Jubilació tenen el caràcter de béns patrimonials. L’adquisició, la venda i l’arrendament d’aquests béns estan subjectes als principis de publicitat i concurrència, però queden exclosos del règim jurídic dels béns patrimonials que regula el Codi de l’Administració. g) La declaració d’alienabilitat d’aquests béns és competència del Consell d’Administració del Fons. h) La Comissió Gestora del Fons és competent per gestionar la venda, amb la prèvia declaració d’alienabilitat prevista a l’apartat anterior, i per acordar i gestionar l’adquisició i l’arrendament de béns immobles. Pot delegar a la Direcció del Fons les facultats relatives a l’arrendament dels immobles que es destinin a aquesta finalitat, una volta que el procediment hagi estat regulat pel reglament intern a què es refereix l’apartat següent. i) Per garantir la transparència i concurrència en els processos de contractació vinculats als immobles, el Consell d’Administració del Fons, a proposta de la Comissió Gestora, ha d’aprovar un reglament intern que reguli, com a mínim, el procés de determinació dels preus dels contractes de compra, de venda i d’arrendament d’immobles i el seu procés d’adjudicació. Aquest reglament intern es publica al portal electrònic del Fons de Reserva de Jubilació. 4. El Fons de reserva no pot contraure préstecs ni fer de garant per compte de tercers. No obstant això, la Comissió Gestora podrà autoritzar al Fons de reserva a contraure cert nivell de palanquejament solament amb l’objectiu d’obtenir liquiditat, i amb caràcter temporal sempre a curt termini i respectant els principis establerts a l’apartat 1. 5. En la gestió del Fons de reserva es tenen en compte criteris d’inversió socialment responsable, tenint com a referència els Principis d’Inversió Responsable promoguts per Nacions Unides.

En la gestió del Fons de reserva es tenen en compte criteris d’Inversió socialment responsable, tenint com a referència els Principis d’Inversió Responsable promoguts per Nacions Unides, i qui s’encarrega d’aquesta tasca és la Comissió Gestora del Fons, desenvolupant les eines i les polítiques necessàries del Fons.

1. Es consideren actius aptes per a la inversió, als quals es refereix la lletra d) de l’apartat 1 de l’article 27: a) Valors negociables i instruments del mercat monetari admesos o negociats en mercats reglamentats. b) Valors negociables i instruments del mercat monetari negociats en altres mercats reglamentats, en funcionament regular, reconeguts i oberts al públic. c) Valors negociables i instruments del mercat monetari emesos recentment i que estan pendents de ser negociats en mercats reglamentats, en funcionament regular, reconeguts i oberts al públic, i sempre que les seves condicions d’emissió prevegin que siguin admesos a cotització en el termini màxim d’un any. d) Accions i participacions d’organismes d’inversió col·lectiva autoritzats conforme a la legislació andorrana o que estiguin sotmesos a una regulació assimilable, sempre que: - disposin d’un nivell de protecció dels inversors assimilable al que s’atorga a Andorra; - facilitin informació periòdica (com a mínim semestral) que permeti l’avaluació de l’actiu i del passiu, dels beneficis i de les operacions del període considerat. e) Dipòsits bancaris a entitats bancàries amb domicili social en un estat membre de la Unió Europea, de l’OCDE o a Andorra. En cas que no disposin de domicili social en un estat membre de la Unió Europea, de l’OCDE o a Andorra, els dipòsits poden ser constituïts en altres entitats sempre que aquestes estiguin subjectes a unes normes cautelars que l’AFA consideri equivalents a les vigents a Andorra. f) Derivats, inclosos els instruments equivalents que requereixin un pagament en efectiu, negociats en un mercat reglamentat, i/o derivats OTC (over-the-counter), a condició que: - l’actiu subjacent sigui un instrument financer, índex financer, tipus d’interès, tipus de canvi o divises en què el Fons de reserva pugui invertir segons la seva política d’inversió; - les contraparts de les transaccions amb derivats OTC siguin entitats subjectes a supervisió cautelar, i pertanyin a categories autoritzades per la política d’inversió del Fons de reserva; - els derivats OTC que estiguin subjectes a una avaluació diària fiable i verificable diàriament i puguin vendre’s, liquidar-se o saldar-se en qualsevol moment al seu valor just mitjançant una operació compensatòria per iniciativa del Fons de reserva o de qui estigui autoritzat per gestionar en el seu nom. g) Instruments del mercat monetari a excepció dels negociats en un mercat reglamentat, l’emissor dels quals estigui regulat per tal de donar cobertura als inversors i a l’estalvi, i sempre que: - siguin emesos o estiguin garantits per una administració central, regional o local, el banc central d’un estat membre de la Unió Europea, d’Andorra o d’algun país de l’OCDE o per algun organisme públic internacional al qual pertanyin alguns d’aquests països (BCE, BEI, etc.); - siguin emesos per una empresa, els títols de la qual es negocien en un mercat reglamentat; - siguin emesos o estiguin garantits per una entitat subjecta a supervisió cautelar conforme als criteris definits en la legislació europea o que actuï d’acord amb unes normes cautelars que, a judici de l’AFA, siguin, com a mínim, tan rigoroses com les que estan establertes a Andorra; - siguin emesos per altres entitats que ofereixin les proteccions per als inversors similars als mencionats en els tres supòsits anteriors, i sempre que disposin de l’autorització de l’AFA. 2. Es podran establir limitacions addicionals reglamentàriament per part del Govern o bé en les estratègies que pugui establir la Comissió Gestora del Fons de reserva de jubilació.

El criteri general de valoració dels actius del Fons de reserva és el valor de mercat. Els valors cotitzats en mercats reglamentats es valoren d’acord amb la cotització oficial coneguda del mercat en què cotitzen. Els actius immobiliaris s’han de valorar prenent en consideració els estàndards internacionals de valoració. Els valors que no cotitzen en mercats reglamentats són valorats pel seu valor estimat de realització o valor probable de negociació, fent servir procediments comptables de valoració admesos internacionalment. Els criteris emprats han de perseguir en tot moment la recerca de la valoració més encertada, tenint en compte tots els factors que entren en joc a l’hora de valorar actius no cotitzats. En aquest sentit, cal tenir en compte els criteris acceptats a escala internacional com a bones pràctiques de valoració.

Capítol cinquè. Entitats gestores i dipositàries

1. La Comissió Gestora del Fons podrà acordar que la inversió del patrimoni es porti a terme a través d’entitats gestores andorranes o estrangeres, regulades d’acord amb la legislació OCDE, andorrana o assimilable. En aquest cas, la gestió es duria a terme en base a un mandat de gestió únic o específic per cadascuna d’elles i la Comissió Gestora hauria d’establir els percentatges de patrimoni a invertir a través d’una mateixa entitat gestora amb l’objecte de garantir una diversificació correcta. 2. El número d’entitats gestores vindrà determinat pel volum de patrimoni del Fons de reserva en cada moment i els criteris o principis de gestió del Fons. S’estableix un màxim de patrimoni gestionat per una mateixa entitat d’un 25% del total del patrimoni del Fons de reserva. 3. La Comissió Gestora revisa anualment el compliment d’aquests criteris. 4. Es considerarà com a una única entitat gestora i per tant subjecta a aquests límits, les entitats gestores que formin part del mateix grup o que tinguin una participació superior al 25% en el seu accionariat, tant en el moment d’entrada en vigor d’aquesta Llei com si es donés aquesta circumstància en el futur fruit d’operacions societàries.

1. Atesa la seva especificitat, els processos de selecció i contractació d’entitats gestores o dipositàries es regiran segons el que s’estableix en aquesta Llei. 2. Els criteris generals per seleccionar les entitats gestores són els de diversificació, experiència, especialització, capacitat, seguretat, rendibilitat, risc, tenint en compte tant les capacitats de les entitats en la gestió d’actius com els aspectes operatius i d’organització i control de la mateixa entitat. 3. L’òrgan de contractació del Fons de reserva estableix els plecs de clàusules administratives i de prescripcions tècniques. 4. En el plec de prescripcions tècniques s’estableixen els criteris específics que s’utilitzen per valorar tant les capacitats de les entitats en la gestió d’actius, com els aspectes operatius i d’organització i control de l’entitat. Aquests criteris específics han de permetre valorar les entitats en el compliment dels aspectes següents: a) Disposar d’un procés d’inversió clarament articulat del qual es pugui esperar que generi valor afegit consistentment dins dels paràmetres definits pels objectius i per la política d’inversió del Fons de reserva. b) Demostrar experiència i especialització suficients, així com disposar d’equips de gestió estables, especialitzats i adequadament incentivats. c) Valorar la qualitat de la gestió mitjançant els indicadors més adequats en cada cas. Oferir una proposta de comissions de gestió competitiva, tenint en compte comissions fixes i variables en funció de resultats. d) Disposar d’estructures d’organització de l’entitat que demostrin un compromís amb l’activitat de gestió d’actius i que assegurin el bon govern de l’entitat, tenint en compte la importància d’un departament o funció de compliment i de control intern independent, que asseguri el compliment dels requisits legals i reglamentaris que afectin a les activitats de l’entitat així com les normes internes. e) Disposar de tecnologia i recursos suficients per recolzar les seves estratègies d’inversió, per assegurar la màxima eficiència, per assegurar la integritat de les dades i per minimitzar els errors humans. f) Disposar de processos i mecanismes per identificar i gestionar el risc de contrapart, per assegurar el compliment de les directius d’inversió i per controlar el nivell de ràting de les entitats dipositàries amb què treballa. També ha de disposar de controls adequats per liquidar i conciliar operacions amb les entitats dipositàries. 5. La relació contractual entre el Fons i les entitats es regeix pel dret privat. Els contractes amb les entitats estableixen el període de validesa, el qual pot ser prorrogable. 6. Els criteris de repartiment entre les diferents entitats gestores de les aportacions, dels reemborsaments o de les reponderacions del Patrimoni del Fons de reserva els determina la Comissió Gestora segons criteris estrictament tècnics que permetin objectivar en mètriques concretes els principis de: diversificació, experiència, especialització, capacitat, seguretat, eficiència, rendibilitat i risc.

1. És responsabilitat de la Comissió Gestora la selecció de les entitats dipositàries del patrimoni del Fons i establir els percentatges de patrimoni a dipositar en una mateixa entitat. 2. La Comissió Gestora del Fons pot acordar que el dipòsit i custòdia del patrimoni es porti a terme a través d’entitats dipositàries andorranes o estrangeres regulades d’acord amb la legislació OCDE, andorrana o assimilable i establir els percentatges de patrimoni a dipositar en una mateixa entitat amb l’objecte de garantir una diversificació correcta. 3. El número d’entitats dipositàries ve determinat pel volum de patrimoni del Fons de reserva en cada moment, per les necessitats d’informació i control que pugui tenir la Comissió Gestora i per la maximització de l’eficiència en la prestació d’aquest servei. En compliment de l’anterior, es permet contractar entitats dipositàries andorranes que formin part del mateix grup financer que les entitats gestores andorranes, i a la vegada la contractació d’una entitat dipositària global, que dugui a terme les funcions de dipòsit i custòdia d’actius dipositats fora d’Andorra.

Capítol sisè. Deure d’informació

1. La Comissió Gestora del Fons de Reserva elabora un informe anual de seguiment i control del Fons. 2. L’informe anual conté com a mínim la informació següent: a) Canvis en la política d’inversió b) Canvis significatius en el mandat de gestió c) Incompliments del mandat de gestió que s’hagin produït d) Canvis en les entitats gestores o dipositàries e) Evolució de les polítiques, els criteris i les iniciatives d’inversió socialment responsable f) L’informe anual d’auditoria previst en l’article 38 g) L’informe anual especial de revisió de procediments acordats previst en l’article 39 h) L’avaluació del compliment dels criteris de selecció de les entitats gestores i dipositàries. 3. Aquest informe es tramet al Consell d’Administració del Fons perquè l’aprovi. 4. Un cop aprovat i dins el primer trimestre de l’any següent, l’informe es fa arribar al Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, al Govern i al Tribunal de Comptes. El President del Consell d’Administració de la Seguretat Social ha de presentar l’informe a la Comissió Legislativa del Consell General encarregada de la gestió de la Seguretat Social. 5. En el supòsit que el Consell d’Administració del Fons no aprovi l’informe anual, n’informa a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i al Govern, que al seu torn ho posa en coneixement del Consell General i del Tribunal de Comptes.

El Fons de reserva està sotmès a una auditoria de comptes anual per part d’una entitat auditora independent i de prestigi. Els auditors externs i les entitats auditores han de respectar les normes ètiques professionals més exigents. En aquest sentit, els auditors externs i les entitats auditores han de tenir en consideració els principis reflectits en el Codi ètic de la Federació Internacional de Comptables (IFAC) i efectuar els treballs d’auditoria d’acord amb el que estableixen les Normes internacionals d’auditoria emeses per la Internacional Auditing and Assurance Standards Board i queden subjectes a les prescripcions de la Llei 10/2024, del 27 de maig, d’auditoria de comptes del Principat d’Andorra. En aquest sentit, han de documentar de forma fefaent davant el Fons de reserva de jubilació l’existència d’una fiança o aval suficient i d’una assegurança de responsabilitat civil segons requereix l’article 22 de la Llei 10/2024. L’entitat auditora és nomenada per un període inicial màxim de cinc anys, renovable, sense que en cap cas el còmput global d’aquest nomenament no pugui excedir els deu anys consecutius. Quan es produeixi un canvi d’auditor, l’auditor sortint no pot auditar els comptes del Fons de reserva de jubilació durant, almenys, els tres exercicis següents. La direcció i la signatura dels treballs d’auditoria poden correspondre a un o diversos socis d’una mateixa entitat auditora. Els informes d’auditoria han d’anar signats amb l’anagrama de l’entitat esmentada i és necessària la signatura dels socis responsables que han estat a càrrec del treball de camp dut a terme en l’entitat auditada. Els informes no poden ser signats per altres socis de la mateixa entitat que no hagin participat en el treball. En cas que els auditors externs tinguin coneixement de l’existència d’elements susceptibles d’afectar significativament l’estabilitat del Fons de reserva, han d’emetre un informe adreçat a la Comissió Gestora, la qual té l’obligació de remetre’n una còpia al Consell d’Administració del Fons i al Govern com més aviat millor. Si en el termini de deu dies hàbils l’auditor no té constatació fefaent que s’ha produït aquesta tramesa, ha d’enviar directament una còpia de l’informe esmentat al Consell d’Administració del Fons i al Govern.

El Consell d’Administració del Fons de Reserva vetlla perquè s’estableixin els canals telemàtics necessaris per tal de facilitar informació a la ciutadania sobre l’estructura organitzativa del Fons de reserva, sobre els principis de la seva estratègia d’inversió, que inclou la política d’inversió i la gestió dels riscos, sobre els resultats obtinguts anualment i sobre altres temes d’interès que consideri oportuns.