Edicte del 06-02-2013 pel qual s’ordena la publicació dels formularis declaratius complementaris per dur a terme les obligacions tributàries d’acord amb els procediments previstos en el Reglament d’aplicació de la Llei 95/2010, de l’impost sobre societats, i de la Llei 96/2010, de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques del 13 de juny del 2012.

1. Al mes de setembre els obligats tributaris han d’efectuar un pagament a compte de la liquidació corresponent al període impositiu que estigui en curs l’1 de setembre.
2. El pagament a compte es calcula aplicant el percentatge del 50 per cent sobre la quota de liquidació de l’exercici immediatament anterior. En el cas que el període anterior tingui una durada inferior a dotze mesos, el pagament a compte es fa tenint en compte la part proporcional de la quota de liquidació de períodes anteriors fins a completar un període de dotze mesos.
3. El pagament a compte té la consideració de deute tributari d’acord amb l’article 33 de la Llei de bases de l’ordenament tributari.

1. En el termini previst a l’apartat 7 següent, tota societat matriu última d’un grup multinacional que resideixi a efectes fiscals al Principat d’Andorra ha de presentar un informe país per país, d’acord amb el contingut previst a l’apartat 6 següent, corresponent al seu exercici fiscal de presentació d’informació.

2. Així mateix, en el termini previst a l’apartat 7 següent, una entitat integrant que no sigui la societat matriu última d’un grup multinacional ha de presentar un informe país per país, d’acord amb el contingut previst a l’apartat 6 següent, corresponent a l’exercici fiscal de presentació del grup multinacional del qual forma part com a entitat integrant, si es donen les condicions següents:

   • a) Que l’entitat referida sigui resident fiscal al Principat d’Andorra, i
   • b) Que concorri alguna de les condicions següents:

• La societat matriu última del grup multinacional no està obligada a presentar un informe país per país a la jurisdicció de la seva residència fiscal; o

• La jurisdicció de residència fiscal de la societat matriu última compta amb un acord internacional vigent del qual el Principat d’Andorra és part, però no té un acord qualificat entre autoritats competents en vigor en el qual el Principat d’Andorra sigui part a la data prevista a l’apartat 7 següent per a la presentació de l’informe país per país corresponent a l’exercici fiscal de presentació d’informació; o

• La jurisdicció de residència fiscal de la societat matriu última ha comès una omissió sistemàtica que ha estat notificada pel ministeri encarregat de les finances a l’entitat integrant resident a efectes fiscals a Andorra.

Quan diverses entitats integrants del mateix grup multinacional siguin residents a efectes fiscals a Andorra i concorri una o més de les condicions previstes al punt b), el grup multinacional pot designar una d’aquestes entitats integrants perquè presenti l’informe país per país, en els termes i d’acord amb el contingut que estableix l’apartat 6 següent, en relació amb l’exercici fiscal de presentació d’informació dins del termini previst per l’apartat 7 i perquè notifiqui al ministeri encarregat de les finances que amb això es pretén complir les obligacions d’informació de totes les entitats integrants del grup multinacional que són residents fiscals a Andorra.

3. No obstant el que preveu l’apartat 2, quan es compleixin una o més de les condicions previstes al punt b) del dit apartat, una entitat que hi estigui inclosa no està obligada a presentar un informe país per país davant el ministeri encarregat de les finances en relació amb un exercici fiscal de presentació de la informació si el grup multinacional al qual pertany com a entitat integrant ha aportat un informe país per país, d’acord amb el contingut previst a l’apartat 6, en relació amb el període impositiu esmentat, a través d’una societat matriu representant que presenti l’informe a les autoritats tributàries de la jurisdicció de la seva residència fiscal, a la data prevista a l’apartat 7 o amb anterioritat, sempre que es compleixin les condicions següents:

   • a) La jurisdicció de residència fiscal de la societat matriu representant exigeix la presentació d’informes país per país de conformitat amb uns requisits de contingut anàleg als que preveu l’apartat 6,
   • b) La jurisdicció de residència fiscal de la societat matriu representant compta amb un acord qualificat entre autoritats competents en vigor en el qual el Principat d’Andorra sigui part a la data prevista a l’apartat 7 per a la presentació de l’informe país per país corresponent a l’exercici fiscal de presentació d’informació,
   • c) La jurisdicció de residència fiscal de la societat matriu representant no ha notificat al ministeri encarregat de les finances una omissió sistemàtica,
   • d) La jurisdicció de residència fiscal de la societat matriu representant ha estat informada, en termes anàlegs als previstos a l’apartat 4, per l’entitat integrant resident fiscalment en aquella jurisdicció, que actua com a societat matriu representant, i
   • e) S’ha remès una notificació al ministeri encarregat de les finances en els termes previstos a l’apartat 5.

4. Una entitat integrant d’un grup multinacional que sigui resident fiscal a Andorra ha de comunicar al ministeri encarregat de les finances si és la societat matriu última o la societat matriu representant, durant el termini de presentació de la declaració de l’impost sobre societats corresponent a l’exercici fiscal de presentació d’informació, en els termes que s’estableixin reglamentàriament.

5. Quan una entitat integrant d’un grup multinacional que sigui resident fiscal a Andorra no sigui la societat matriu última ni la societat matriu representant, ha de comunicar al ministeri encarregat de les finances la identitat i la residència fiscal de l’entitat informadora, durant el termini de presentació de la declaració de l’impost sobre societats corresponent a l’exercici fiscal de presentació d’informació, en els termes que s’estableixin reglamentàriament.

6. A l’efecte d’aquesta Llei, l’informe país per país relatiu a un grup multinacional conté:

   • a) Informació agregada relativa a l’import dels ingressos, beneficis o pèrdues abans de l’impost sobre societats, impostos sobre societats pagats, impostos sobre societats meritats, capital declarat, resultats no distribuïts, número de treballadors i actius tangibles diferents de la tresoreria i dels instruments equivalents a tresoreria i inversions immobiliàries, per a cada jurisdicció en la qual el grup multinacional operi.
   • b) La identificació de cada entitat que integra del grup multinacional, indicant-ne la jurisdicció de residència fiscal, així com, en els casos en què sigui diferent, la jurisdicció en virtut de la legislació de la qual s’ha constituït i la naturalesa de l’activitat o les activitats econòmiques principals de l’entitat integrant referida.

Reglamentàriament es determina el format previst per a la presentació de l’informe país per país.

7. L’informe país per país al qual fa referència aquest article s’ha de presentar, com a màxim, en el termini de 12 mesos després de l’últim dia de l’exercici fiscal de presentació de la informació del grup multinacional.
8. L’incompliment de les obligacions d’informació previstes en aquest article constitueix una infracció tributària que es pot sancionar d’acord amb el que preveu la lletra c) de l’apartat 2 de l’article 127 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.

1. En el termini previst a l’apartat 7 següent, tota societat matriu última d’un grup multinacional que resideixi a efectes fiscals al Principat d’Andorra ha de presentar un informe país per país, d’acord amb el contingut previst a l’apartat 6 següent, corresponent al seu exercici fiscal de presentació d’informació.

2. Així mateix, en el termini previst a l’apartat 7 següent, una entitat integrant que no sigui la societat matriu última d’un grup multinacional ha de presentar un informe país per país, d’acord amb el contingut previst a l’apartat 6 següent, corresponent a l’exercici fiscal de presentació del grup multinacional del qual forma part com a entitat integrant, si es donen les condicions següents:

   • a) Que l’entitat referida sigui resident fiscal al Principat d’Andorra, i
   • b) Que concorri alguna de les condicions següents:

• La societat matriu última del grup multinacional no està obligada a presentar un informe país per país a la jurisdicció de la seva residència fiscal; o

• La jurisdicció de residència fiscal de la societat matriu última compta amb un acord internacional vigent del qual el Principat d’Andorra és part, però no té un acord qualificat entre autoritats competents en vigor en el qual el Principat d’Andorra sigui part a la data prevista a l’apartat 7 següent per a la presentació de l’informe país per país corresponent a l’exercici fiscal de presentació d’informació; o

• La jurisdicció de residència fiscal de la societat matriu última ha comès una omissió sistemàtica que ha estat notificada pel ministeri encarregat de les finances a l’entitat integrant resident a efectes fiscals a Andorra.

Quan diverses entitats integrants del mateix grup multinacional siguin residents a efectes fiscals a Andorra i concorri una o més de les condicions previstes al punt b), el grup multinacional pot designar una d’aquestes entitats integrants perquè presenti l’informe país per país, en els termes i d’acord amb el contingut que estableix l’apartat 6 següent, en relació amb l’exercici fiscal de presentació d’informació dins del termini previst per l’apartat 7 i perquè notifiqui al ministeri encarregat de les finances que amb això es pretén complir les obligacions d’informació de totes les entitats integrants del grup multinacional que són residents fiscals a Andorra.

3. No obstant el que preveu l’apartat 2, quan es compleixin una o més de les condicions previstes al punt b) del dit apartat, una entitat que hi estigui inclosa no està obligada a presentar un informe país per país davant el ministeri encarregat de les finances en relació amb un exercici fiscal de presentació de la informació si el grup multinacional al qual pertany com a entitat integrant ha aportat un informe país per país, d’acord amb el contingut previst a l’apartat 6, en relació amb el període impositiu esmentat, a través d’una societat matriu representant que presenti l’informe a les autoritats tributàries de la jurisdicció de la seva residència fiscal, a la data prevista a l’apartat 7 o amb anterioritat, sempre que es compleixin les condicions següents:

   • a) La jurisdicció de residència fiscal de la societat matriu representant exigeix la presentació d’informes país per país de conformitat amb uns requisits de contingut anàleg als que preveu l’apartat 6,
   • b) La jurisdicció de residència fiscal de la societat matriu representant compta amb un acord qualificat entre autoritats competents en vigor en el qual el Principat d’Andorra sigui part a la data prevista a l’apartat 7 per a la presentació de l’informe país per país corresponent a l’exercici fiscal de presentació d’informació,
   • c) La jurisdicció de residència fiscal de la societat matriu representant no ha notificat al ministeri encarregat de les finances una omissió sistemàtica,
   • d) La jurisdicció de residència fiscal de la societat matriu representant ha estat informada, en termes anàlegs als previstos a l’apartat 4, per l’entitat integrant resident fiscalment en aquella jurisdicció, que actua com a societat matriu representant, i
   • e) S’ha remès una notificació al ministeri encarregat de les finances en els termes previstos a l’apartat 5.

4. Una entitat integrant d’un grup multinacional que sigui resident fiscal a Andorra ha de comunicar al ministeri encarregat de les finances si és la societat matriu última o la societat matriu representant, durant el termini de presentació de la declaració de l’impost sobre societats corresponent a l’exercici fiscal de presentació d’informació, en els termes que s’estableixin reglamentàriament.

5. Quan una entitat integrant d’un grup multinacional que sigui resident fiscal a Andorra no sigui la societat matriu última ni la societat matriu representant, ha de comunicar al ministeri encarregat de les finances la identitat i la residència fiscal de l’entitat informadora, durant el termini de presentació de la declaració de l’impost sobre societats corresponent a l’exercici fiscal de presentació d’informació, en els termes que s’estableixin reglamentàriament.

6. A l’efecte d’aquesta Llei, l’informe país per país relatiu a un grup multinacional conté:

   • a) Informació agregada relativa a l’import dels ingressos, beneficis o pèrdues abans de l’impost sobre societats, impostos sobre societats pagats, impostos sobre societats meritats, capital declarat, resultats no distribuïts, número de treballadors i actius tangibles diferents de la tresoreria i dels instruments equivalents a tresoreria i inversions immobiliàries, per a cada jurisdicció en la qual el grup multinacional operi.
   • b) La identificació de cada entitat que integra del grup multinacional, indicant-ne la jurisdicció de residència fiscal, així com, en els casos en què sigui diferent, la jurisdicció en virtut de la legislació de la qual s’ha constituït i la naturalesa de l’activitat o les activitats econòmiques principals de l’entitat integrant referida.

Reglamentàriament es determina el format previst per a la presentació de l’informe país per país.

7. L’informe país per país al qual fa referència aquest article s’ha de presentar, com a màxim, en el termini de 12 mesos després de l’últim dia de l’exercici fiscal de presentació de la informació del grup multinacional.
8. L’incompliment de les obligacions d’informació previstes en aquest article constitueix una infracció tributària que es pot sancionar d’acord amb el que preveu la lletra c) de l’apartat 2 de l’article 127 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.

1. En el termini previst a l’apartat 7 següent, tota societat matriu última d’un grup multinacional que resideixi a efectes fiscals al Principat d’Andorra ha de presentar un informe país per país, d’acord amb el contingut previst a l’apartat 6 següent, corresponent al seu exercici fiscal de presentació d’informació.

2. Així mateix, en el termini previst a l’apartat 7 següent, una entitat integrant que no sigui la societat matriu última d’un grup multinacional ha de presentar un informe país per país, d’acord amb el contingut previst a l’apartat 6 següent, corresponent a l’exercici fiscal de presentació del grup multinacional del qual forma part com a entitat integrant, si es donen les condicions següents:

   • a) Que l’entitat referida sigui resident fiscal al Principat d’Andorra, i
   • b) Que concorri alguna de les condicions següents:

• La societat matriu última del grup multinacional no està obligada a presentar un informe país per país a la jurisdicció de la seva residència fiscal; o

• La jurisdicció de residència fiscal de la societat matriu última compta amb un acord internacional vigent del qual el Principat d’Andorra és part, però no té un acord qualificat entre autoritats competents en vigor en el qual el Principat d’Andorra sigui part a la data prevista a l’apartat 7 següent per a la presentació de l’informe país per país corresponent a l’exercici fiscal de presentació d’informació; o

• La jurisdicció de residència fiscal de la societat matriu última ha comès una omissió sistemàtica que ha estat notificada pel ministeri encarregat de les finances a l’entitat integrant resident a efectes fiscals a Andorra.

Quan diverses entitats integrants del mateix grup multinacional siguin residents a efectes fiscals a Andorra i concorri una o més de les condicions previstes al punt b), el grup multinacional pot designar una d’aquestes entitats integrants perquè presenti l’informe país per país, en els termes i d’acord amb el contingut que estableix l’apartat 6 següent, en relació amb l’exercici fiscal de presentació d’informació dins del termini previst per l’apartat 7 i perquè notifiqui al ministeri encarregat de les finances que amb això es pretén complir les obligacions d’informació de totes les entitats integrants del grup multinacional que són residents fiscals a Andorra.

3. No obstant el que preveu l’apartat 2, quan es compleixin una o més de les condicions previstes al punt b) del dit apartat, una entitat que hi estigui inclosa no està obligada a presentar un informe país per país davant el ministeri encarregat de les finances en relació amb un exercici fiscal de presentació de la informació si el grup multinacional al qual pertany com a entitat integrant ha aportat un informe país per país, d’acord amb el contingut previst a l’apartat 6, en relació amb el període impositiu esmentat, a través d’una societat matriu representant que presenti l’informe a les autoritats tributàries de la jurisdicció de la seva residència fiscal, a la data prevista a l’apartat 7 o amb anterioritat, sempre que es compleixin les condicions següents:

   • a) La jurisdicció de residència fiscal de la societat matriu representant exigeix la presentació d’informes país per país de conformitat amb uns requisits de contingut anàleg als que preveu l’apartat 6,
   • b) La jurisdicció de residència fiscal de la societat matriu representant compta amb un acord qualificat entre autoritats competents en vigor en el qual el Principat d’Andorra sigui part a la data prevista a l’apartat 7 per a la presentació de l’informe país per país corresponent a l’exercici fiscal de presentació d’informació,
   • c) La jurisdicció de residència fiscal de la societat matriu representant no ha notificat al ministeri encarregat de les finances una omissió sistemàtica,
   • d) La jurisdicció de residència fiscal de la societat matriu representant ha estat informada, en termes anàlegs als previstos a l’apartat 4, per l’entitat integrant resident fiscalment en aquella jurisdicció, que actua com a societat matriu representant, i
   • e) S’ha remès una notificació al ministeri encarregat de les finances en els termes previstos a l’apartat 5.

4. Una entitat integrant d’un grup multinacional que sigui resident fiscal a Andorra ha de comunicar al ministeri encarregat de les finances si és la societat matriu última o la societat matriu representant, durant el termini de presentació de la declaració de l’impost sobre societats corresponent a l’exercici fiscal de presentació d’informació, en els termes que s’estableixin reglamentàriament.

5. Quan una entitat integrant d’un grup multinacional que sigui resident fiscal a Andorra no sigui la societat matriu última ni la societat matriu representant, ha de comunicar al ministeri encarregat de les finances la identitat i la residència fiscal de l’entitat informadora, durant el termini de presentació de la declaració de l’impost sobre societats corresponent a l’exercici fiscal de presentació d’informació, en els termes que s’estableixin reglamentàriament.

6. A l’efecte d’aquesta Llei, l’informe país per país relatiu a un grup multinacional conté:

   • a) Informació agregada relativa a l’import dels ingressos, beneficis o pèrdues abans de l’impost sobre societats, impostos sobre societats pagats, impostos sobre societats meritats, capital declarat, resultats no distribuïts, número de treballadors i actius tangibles diferents de la tresoreria i dels instruments equivalents a tresoreria i inversions immobiliàries, per a cada jurisdicció en la qual el grup multinacional operi.
   • b) La identificació de cada entitat que integra del grup multinacional, indicant-ne la jurisdicció de residència fiscal, així com, en els casos en què sigui diferent, la jurisdicció en virtut de la legislació de la qual s’ha constituït i la naturalesa de l’activitat o les activitats econòmiques principals de l’entitat integrant referida.

Reglamentàriament es determina el format previst per a la presentació de l’informe país per país.

7. L’informe país per país al qual fa referència aquest article s’ha de presentar, com a màxim, en el termini de 12 mesos després de l’últim dia de l’exercici fiscal de presentació de la informació del grup multinacional.
8. L’incompliment de les obligacions d’informació previstes en aquest article constitueix una infracció tributària que es pot sancionar d’acord amb el que preveu la lletra c) de l’apartat 2 de l’article 127 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.

• b) Els administradors de societats, sempre que la societat no estigui donada de baixa provisional al Registre Tributari al qual fa referència l’article 47 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, i que compleixin acumulativament els requisits següents:

• Que no siguin assalariats de la societat de la qual són administradors o bé estiguin inclosos a l’article 18.g d’aquesta Llei.

• Que percebin una remuneració amb caràcter periòdic o no, fixa o variable, per exercir el càrrec d’administrador, d’acord amb la llei en matèria de societats mercantils. A aquest efecte, no s’inclouran dins del col·lectiu els administradors que no percebin la dita retribució, encara que els estatuts socials prevegin la possibilitat remuneratòria per als administradors; si els administradors exerceixen el càrrec de forma gratuïta es consideren persones que duen a terme una activitat per compte propi quan no cotitzen com a assegurats directes en cap altre col·lectiu del règim general de la seguretat social. Tampoc no es consideraran persones que duen a terme una activitat per compte propi els administradors de societats que exerceixen el càrrec de forma gratuïta i cotitzen en el règim especial de persones amb discapacitat previst a l’article 222 o que cotitzen en el règim especial de persones prejubilades previst a l’article 225.

• Que siguin residents legalment al Principat d’Andorra, llevat que siguin titulars d’una autorització de residència sense activitat lucrativa, de residència per a professionals amb projecció internacional, o de residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu, o en virtut de qualsevol altra modalitat d’autorització de residència prevista a la Llei d’immigració que exigeixi disposar d’una cobertura i assegurança per malaltia aliena a la de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

En el cas de constitució de noves societats, l’obligació de cotització s’inicia transcorreguts trenta dies naturals des de la inscripció al Registre de Societats del Govern.

La demostració que l’administrador d’una societat no percep una remuneració, amb caràcter periòdic o no, fixa o variable, o que exerceix el càrrec de forma gratuïta, correspon a la persona interessada. Es considera demostrada aquesta circumstància mitjançant la presentació del formulari que conté la declaració corresponent i una còpia dels estatuts de la societat que estableixin que el càrrec d’administrador no és retribuït, mentre no hi hagi prova en contrari. La Caixa Andorrana de Seguretat Social té per vigent aquesta informació mentre no li consti, o l’administrador no li ho comuniqui, el contrari. No obstant això, en el cas que els estatuts socials estableixin la gratuïtat del càrrec d’administrador i la possibilitat de remunerar-lo o sols aquesta darrera circumstància, i fixin el sistema de retribució, d’acord amb la legislació en matèria de societats mercantils, la prova de la no retribució exigeix la presentació addicional d’un certificat de l’acord social de la gratuïtat o de la no retribució adoptat per la junta general. Aquest certificat ha de ser expedit per les persones facultades a aquest efecte per la legislació en matèria de societats mercantils.

En l’exercici de les seves funcions d’inspecció i de control, la Caixa Andorrana de Seguretat Social pot sol·licitar a la persona assegurada que aporti tota la documentació que consideri necessària per acreditar els requisits establerts en aquest apartat.

També poden cotitzar com a persones que duen a terme una activitat per compte propi els socis de les societats que no estiguin donades de baixa provisional al Registre Tributari, sempre que compleixin acumulativament els requisits següents:

• Que realitzin una activitat efectiva en la societat de la qual són socis.

• Que legalment no puguin ser assalariats de la societat de la qual són socis per manca de subordinació respecte dels òrgans de la societat o perquè ostentin el control de la societat, circumstàncies que haurà d’acreditar l’interessat.

“Article 120. Inici de la cobertura de les prestacions

• Que siguin residents legalment al Principat d’Andorra, llevat que siguin titulars d’una autorització de residència sense activitat lucrativa, de residència per a professionals amb projecció internacional o de residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu, o en virtut de qualsevol altra modalitat d’autorització de residència prevista a la Llei d’immigració que exigeixi disposar d’una cobertura i assegurança per malaltia aliena a la de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

2. Per tenir dret a les prestacions de la branca general derivades de malaltia comuna o accident no laboral les persones assalariades i les persones que realitzen una activitat per compte propi, a més dels requisits generals, han de complir les condicions següents:

• Que optin expressament per cotitzar dins del col·lectiu de persones que duen a terme una activitat per compte propi.

  • a) En tot cas, haver cotitzat un mínim de vint-i-cinc dies naturals en aquesta branca.

Els socis que opten per cotitzar com a persones que duen a terme una activitat per compte propi, si deixen de cotitzar en aquest col·lectiu per la societat o les societats de les quals són socis, no poden sol·licitar novament l’alta en aquest col·lectiu fins que no hagin transcorregut almenys vint-i-quatre mesos a comptar de la data de la baixa.”

• b) Si han cotitzat més de vint-i-cinc dies naturals i menys de dotze mesos, haver cotitzat un període de quinze dies naturals durant el mes anterior al moment en què se sol·licita la demanda de prestacions.

2. Es modifica l’apartat 1 de l’article 91, que queda redactat de la manera següent:

   • c) Si han cotitzat dotze mesos o més i menys de trenta-sis mesos, haver cotitzat un període de deu dies naturals durant els dos mesos anteriors al moment en què se sol·licita la demanda de prestacions.

“Article 91. Rescabalament en cas d’accident de treball o malaltia professional

• d) Si han cotitzat trenta-sis mesos o més i menys de seixanta mesos, haver cotitzat un període de cinc dies naturals durant els tres mesos anteriors al moment en què se sol·licita la demanda de prestacions.

1. Sense perjudici de l’aplicació de l’article anterior quan escaigui, si l’accident de treball o la malaltia professional deriva d’una falta inexcusable imputable a l’empresari, la CASS pot exigir-li el pagament de la totalitat de les despeses ocasionades per l’atenció sanitària íntegra de la persona assegurada que ha comportat aquest accident o aquesta malaltia professional, així com de la resta de prestacions que hagi de satisfer per aquesta causa, i de les altres compensacions econòmiques que hagi de satisfer a la persona assegurada, amb el límit màxim de 30 vegades el salari mínim.

   • e) Si han cotitzat seixanta mesos o més, es comencen a comptar des del primer dia.

En cas que l’empresari contracti o subcontracti amb altres empresaris la realització d’obres o serveis corresponents a la seva pròpia activitat, l’empresari principal respon solidàriament amb l’empresa subcontractada del pagament a què fa referència el paràgraf anterior, però si la falta inexcusable que ha donat lloc a l’accident de treball o la malaltia professional és imputable únicament a l’empresari principal, llavors respon únicament aquest últim i no ho fa l’empresa contractada o subcontractada.”

[…]”

3. S’addicionen dos apartats a l’article 93, numerats 4 i 5, amb el contingut següent:
4. S’addiciona un apartat –entre els apartats 1 i 2– i es modifica i renumera l’apartat 2 de l’article 140, amb la redacció següent:

“Article 93. Recàrrec per pagament extemporani

“Article 140. Finalització de les prestacions

4. En els supòsits de bona fe i d’absència de negligència greu o de reincidència, els recàrrecs es redueixen en un 50% si el subjecte responsable del pagament ingressa l’import de la liquidació de les cotitzacions degudes abans que el requereixi la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Es redueixen en un 30% si el subjecte responsable del pagament ingressa l’import de la liquidació en el termini de deu dies a comptar del requeriment.
5. En el supòsit d’extinció de la relació de treball mitjançant el pagament d’una compensació econòmica per preavís i/o d’una compensació econòmica per acomiadament no causal o per causes objectives, l’import percebut per la persona assegurada per aquests conceptes dona dret a prestacions de reembossament pel temps al qual correspon aquesta compensació, i sempre que es compleixin els requisits establerts en aquesta Llei. En el full de declaració corresponent l’empresa ha de fer constar separadament l’import que correspon a la compensació econòmica per preavís i/o per acomiadament, i a quantes mensualitats de salari correspon.
6. A efectes exclusius d’aquest article, es considera que hi ha reincidència si existeix una resolució ferma d’imposició d’un recàrrec per pagament extemporani durant el període de dos anys immediatament anteriors.”
7. Si en el moment de la data del cessament o de la finalització es perceben prestacions econòmiques d’incapacitat temporal o maternitat, els límits establerts als números anteriors comencen a comptar des del moment en què finalitza el dret a percebre la prestació a la qual té dret la persona beneficiària.”
8. Es modifica l’article 108, que queda redactat de la manera següent:
9. Es modifica el títol del capítol quart del títol II del llibre tercer, que queda redactat de la manera següent:

“Article 108. Procediment

“Capítol quart. Prestacions de maternitat, de paternitat o per a la parella que hagi reconegut legalment l’infant, d’adopció, d’acolliment familiar i de risc durant l’embaràs”

1. El període voluntari de recaptació s’inicia en la data de començament del termini reglamentari d’ingrés i es prolonga, si no hi ha pagament íntegre o una altra causa d’extinció del deute, fins a l’emissió de la provisió de constrenyiment, amb la qual s’inicia el període de recaptació executiva.
2. Es modifica l’article 152, que queda redactat de la manera següent:
3. Transcorregut el termini reglamentari d’ingrés sense pagament íntegre del deute, s’apliquen els recàrrecs corresponents i els interessos moratoris establerts en la present Llei.

“Article 152. Cobertura

3. La Caixa Andorrana de Seguretat Social pot procedir a la recaptació per via de constrenyiment, d’acord amb les normes que regulen el procediment de recaptació tributària en període executiu; també pot acudir al saig per obtenir l’execució forçosa. En qualsevol cas, la impugnació en via administrativa o jurisdiccional de l’acte que s’executa impedeix l’execució forçosa fins que l’acte esdevingui ferm. L’òrgan competent per acordar i tramitar l’execució forçosa és la Direcció General, que la pot delegar en el director adjunt o en un o diversos caps de servei.
4. La prestació econòmica per maternitat i paternitat o per a la parella que hagi reconegut legalment l’infant cobreix la pèrdua d’ingressos consecutiva al descans pres durant l’embaràs i després del part o de l’adopció d’un infant o adolescent, d’acord amb la Llei de relacions laborals.
5. El procediment de recaptació s’impulsa d’ofici en tots els seus tràmits i només se suspèn en els casos que s’estableixin per reglament.
6. La prestació econòmica per acolliment familiar cobreix la pèrdua d’ingressos consecutiva al descans pres per aquest motiu, d’acord amb la Llei de relacions laborals.
7. En cas de pagament parcial del deute en concepte de cotitzacions, la CASS imputa en primer lloc la suma pagada al deute corresponent a la branca de jubilació.
8. La prestació econòmica per risc durant l’embaràs cobreix la pèrdua d’ingressos consecutiva al descans pres durant l’embaràs, d’acord amb la regulació que estableix la Llei de la seguretat i la salut en el treball.”
9. La terminació del procediment recaptatori, tant en període voluntari com en via executiva, es produeix en els casos d’anul·lació o extinció del dèbit perseguit en els termes i les condicions que s’estableixen per reglament.
10. Es modifica l’article 153, que queda redactat de la manera següent:
11. En tot allò no previst en aquesta Llei s’aplica el procediment establert pel Codi de l’Administració i la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal.

“Article 153. Prestacions econòmiques

8. En cas de cessació de pagaments i/o fallida d’un empresari, els crèdits actualitzats per cotitzacions degudes, inclosos els corresponents a les cotitzacions dels salaris deguts, tenen la consideració de crèdits privilegiats.
9. Tenen dret a les prestacions econòmiques d’aquest capítol les persones assalariades i assimilades que han estat donades d’alta a la seguretat social amb una antelació mínima de sis mesos i que han cotitzat almenys tres mesos durant els sis mesos anteriors al part, i en els casos d’adopció o d’acolliment familiar les persones que acreditin aquests requisits a la data d’arribada efectiva de l’infant o adolescent a la família i/o a la data en què comença a comptar el període de descans d’acord amb la Llei de relacions laborals.
10. Es modifica l’apartat 2 de l’article 114, que queda redactat de la manera següent:
11. Les persones beneficiàries d’una prestació econòmica han de complir les mateixes condicions. El període de percepció de la prestació econòmica s’assimila al de l’exercici d’una activitat.

“Article 114. Prescripció de les prestacions

3. Tenen dret a les prestacions econòmiques d’aquest capítol les persones que realitzen una activitat per compte propi que estiguin donades d’alta a la seguretat social amb una antelació mínima de sis mesos i que han cotitzat almenys tres mesos durant els sis mesos anteriors al part, i en els casos d’adopció o d’acolliment familiar les persones que acreditin aquests requisits a la data d’arribada efectiva de l’infant o adolescent a la família i/o a la data en què comença a comptar el període de descans d’acord amb la Llei de relacions laborals.”
4. Aquest dret es fa efectiu d’ençà de la circumstància que ocasiona el naixement de la prestació corresponent si es sol·licita dins del termini dels sis mesos següents. La presentació d’aquesta sol·licitud fora de termini, implica l’efectivitat del dret d’ençà del moment de la sol·licitud.
5. Es modifica l’article 154, que queda redactat de la manera següent:

[…]”

“Article 154. Durada de la prestació econòmica per maternitat o per paternitat i per adopció

6. Es modifica l’apartat 2 de l’article 120, que queda redactat de la manera següent:
7. En el cas de persones assalariades i assimilades, el dret a la prestació econòmica per maternitat o per paternitat o per adopció neix des del mateix dia que comença el període de descans corresponent, i té la mateixa durada que el període de descans de què gaudeixi efectivament la persona que s’hi acull, d’acord amb la legislació laboral.
8. Si la mare i/o el pare o la parella que ha reconegut legalment l’infant o l’adolescent o les persones adoptants són persones treballadores per compte propi, tenen dret a la prestació econòmica per maternitat o per paternitat des del mateix dia que comencin el període de descans corresponent, d’acord amb la suspensió de l’activitat econòmica, i la prestació té, com a màxim, la durada de descans que la Llei de relacions laborals reconeix a les persones assalariades, sempre que mantinguin suspesa de forma efectiva l’activitat econòmica durant tot el període.
9. Si el pare o la parella que ha reconegut legalment l’infant substitueix la mare en una part del període de descans per maternitat, d’acord amb la regulació continguda en la normativa laboral, té dret a la prestació econòmica des del dia següent a aquell en què es produeix la substitució i per a tot el període que manca fins a l’extinció de la prestació. La mare que percebia la pensió deixa de percebre-la el dia de la substitució.
10. En cas de mort del fill, la mare té dret a la prestació per maternitat durant els dies que falten per completar el seu període de descans per maternitat.”
11. S’addiciona un nou article 154 bis, amb el contingut següent:

“Article 154 bis. Durada de la prestació econòmica per acolliment familiar

1. En el cas de persones assalariades i assimilades, el dret a la prestació econòmica per acolliment familiar neix des del mateix dia que comença el període de descans corresponent i/o a l’arribada efectiva de l’infant o adolescent a la família, i té la mateixa durada que el període de descans de què gaudeixi efectivament la persona que s’hi acull, d’acord amb la legislació laboral.
2. Si les persones acollidores exerceixen una activitat per compte propi tenen dret a la prestació econòmica per acolliment familiar des del mateix dia que comença el període de descans corresponent i/o a l’arribada de l’infant o adolescent a la família, amb suspensió de l’activitat econòmica, i la prestació té, com a màxim, la durada de descans que la Llei de relacions laborals reconeix a les persones assalariades, sempre que mantinguin suspesa de forma efectiva l’activitat econòmica durant tot el període.
3. En cas de substitució, d’acord amb la normativa continguda en la normativa laboral, la persona acollidora té dret a la prestació econòmica des del dia següent a aquell en què es produeix la substitució i per a tot el període que manca fins a l’extinció de la prestació.”
4. Es modifica l’article 155, que queda redactat de la manera següent:

“Disposició addicional dissetena

“Article 155. Abonament de les prestacions

Els punts de jubilació de les persones assalariades declarats amb posterioritat a la data d’entrada en vigor d’aquesta disposició es consideren adquirits des del moment de la declaració, amb independència del fet que hagin estat efectivament pagats o no per l’empresari, i sense importar el resultat de les actuacions que la Caixa Andorrana de Seguretat Social emprengui per cobrar-los.”

1. Les prestacions econòmiques per maternitat, per paternitat, per adopció i per acolliment familiar, s’abonen a cada persona beneficiària mentre durin els corresponents períodes de descans.
2. S’addiciona la disposició transitòria vuitena, amb el contingut següent:
3. En el cas que el pare o la parella que hagi reconegut legalment l’infant substitueixi la mare, la prestació econòmica per maternitat es paga al pare o la parella que hagi reconegut legalment l’infant, sempre que compleixi les condicions de generació de drets fixades en l’article 153. Si durant aquesta situació el pare o la parella que hagi reconegut legalment l’infant mor, la mare pot ser beneficiària de la prestació que pertoqui fins a esgotar la durada màxima corresponent, fins i tot si ja s’hagués incorporat a la feina anteriorment.

“Disposició transitòria vuitena

3. En cas de mort de la mare, el pare o la parella que hagi reconegut legalment l’infant pot fer ús del període de descans que li corresponia a la mare, d’acord amb la regulació continguda en la normativa laboral, i percebre la totalitat o la part que resti de les prestacions corresponents.”

Les persones que no estaven obligades a estar afiliades al sistema de Seguretat social abans de l’entrada en vigor de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, que disposaven d’un termini fins al 30 de juny del 2013 per regular la seva situació i adaptar-se al que disposa aquesta Llei, i que actualment no estan obligades a assegurar-se d’acord amb aquesta Llei, es poden acollir al règim especial de persones assegurades voluntàries a la branca general que regula l’article 223 quater.

14. Es modifica l’apartat 1 i s’addiciona un nou apartat 4 a l’article 180, que queda redactat de la manera següent:

“Article 180. Generació del dret

1. Perquè neixi el dret a la pensió de viduïtat, la persona assegurada difunta per motiu de malaltia comuna o accident no laboral ha d’haver cotitzat almenys trenta-sis mensualitats en els últims quaranta-vuit mesos, tant a la branca general com a la branca de jubilació, si tenia menys de trenta anys en el moment de la defunció; o haver cotitzat seixanta mensualitats en els últims setanta-dos mesos, tant a la branca general com a la branca de jubilació, si tenia trenta o més anys en el moment de la defunció. En qualsevol cas, si la persona assegurada difunta ha cotitzat quinze anys, tant a la branca general com a la branca de jubilació, genera el dret a pensió de viduïtat. Si la persona assegurada difunta és titular d’una pensió de jubilació i ha cotitzat almenys dotze mesos a la branca general i a la branca de jubilació, genera el dret a pensió de viduïtat.

També computen com a períodes efectius de cotització aquells en què la persona assegurada difunta hagi estat inscrita com a demandant d’ocupació en el Servei d’Ocupació. S’assimilen a períodes cotitzats a la branca general i a la branca jubilació els períodes en què la persona assegurada difunta hagi percebut una pensió d’invalidesa.

S’assimilen a períodes cotitzats a la branca general i a la branca jubilació els períodes en què la persona assegurada difunta hagi treballat com a assalariada, encara que l’empresa no hagi fet efectiu a la CASS l’import de les cotitzacions.

4. No pot tenir la condició de beneficiari de la pensió de reversió que li hagués pogut correspondre la persona condemnada per un delicte d’homicidi dolós o d’assassinat o per un delicte de violència de gènere o per un delicte de maltractament i/o lesió en l’àmbit domèstic quan la víctima sigui el subjecte causant de la pensió.”
5. S’addiciona un nou article 220 quater, amb el contingut següent:

“Article 220 quater. Persones assegurades indirectes de l’article 13.1.d que no ho poden continuar sent després de la majoria d’edat i que no es poden acollir a un altre règim

1. Es troben compreses en aquest règim especial les persones assegurades indirectes en virtut de la lletra d de l’apartat 1 de l’article 13 des que arriben a la majoria d’edat fins que compleixen els vint-i-cinc anys, sempre que no tinguin dret directament a les prestacions de reembossament, o que hagin estat sota la tutela del Govern i que compleixin un dels requisits següents:

   • a) Cursar estudis en un establiment d’ensenyança reconegut, mantenint un bon aprofitament acadèmic.
   • b) No percebre rendes regulars derivades de treball assalariat o d’activitat professional d’una quantitat igual o superior al salari mínim.
   • c) Estar inscrites com a demandants d’ocupació en el Servei d’Ocupació i no haver refusat cap oferta de treball adequada.
   • d) No poder accedir o mantenir-se al món laboral per motius mèdics o socials.

2. Les persones compreses en l’àmbit d’aplicació d’aquest article, o el seu representant legal si la sol·licitud es fa abans de la majoria d’edat, han de sol·licitar al Govern que les prengui en càrrec en aquest règim especial; la sol·licitud ha d’anar acompanyada de la valoració social o sociosanitària emesa per justificar que la persona sol·licitant compleix els requisits previstos a l’apartat 1. Rebuda la sol·licitud, el ministeri competent en matèria d’afers socials tramita l’expedient, efectua les comprovacions oportunes i dicta una resolució que, si és favorable, té una vigència d’un any com a màxim. Aquesta resolució es pot revocar si es deixen de complir els requisits establerts. La vigència es pot prorrogar amb la revisió prèvia que la persona beneficiària continua complint algun dels requisits de l’apartat 1, feta a petició de la persona interessada, que la pot demanar des de tres mesos abans que expiri la vigència.

3. El Govern sol·licita, si escau, l’afiliació de la persona al règim de Seguretat Social, i comunica a la CASS l’inici i el cessament de la seva presa en càrrec perquè la persona sigui donada, respectivament, d’alta i de baixa d’acord amb els articles 33 i següents.

4. L’alta s’ha de sol·licitar a partir de la data de la resolució administrativa que acorda la presa en càrrec de la persona en aquest règim especial, o a partir de la data en què la persona compleix la majoria d’edat, si la resolució és anterior a aquella data.

5. La baixa s’ha de cursar en el moment en què el Govern dicta una resolució que revoca la presa en càrrec o des que perd vigència la resolució que l’acordava.

6. El Govern, amb càrrec als pressupostos de l’Estat, ha de fer el pagament de la totalitat de la cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

7. La base de cotització correspon al salari mínim oficial mensual.

8. L’obligació de cotitzar només fa referència a la cotització corresponent a la branca general. El percentatge de cotització és del 10%.

9. Les persones compreses en aquest règim tenen dret a gaudir de les prestacions de reembossament segons el règim regulat en els articles 132 i següents.”

10. S’addiciona la disposició addicional dissetena, amb el contingut següent:

• b) Els administradors de societats, sempre que la societat no estigui donada de baixa provisional al Registre Tributari al qual fa referència l’article 47 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, i que compleixin acumulativament els requisits següents:

• Que no siguin assalariats de la societat de la qual són administradors o bé estiguin inclosos a l’article 18.g d’aquesta Llei.

• Que percebin una remuneració amb caràcter periòdic o no, fixa o variable, per exercir el càrrec d’administrador, d’acord amb la llei en matèria de societats mercantils. A aquest efecte, no s’inclouran dins del col·lectiu els administradors que no percebin la dita retribució, encara que els estatuts socials prevegin la possibilitat remuneratòria per als administradors; si els administradors exerceixen el càrrec de forma gratuïta es consideren persones que duen a terme una activitat per compte propi quan no cotitzen com a assegurats directes en cap altre col·lectiu del règim general de la seguretat social. Tampoc no es consideraran persones que duen a terme una activitat per compte propi els administradors de societats que exerceixen el càrrec de forma gratuïta i cotitzen en el règim especial de persones amb discapacitat previst a l’article 222 o que cotitzen en el règim especial de persones prejubilades previst a l’article 225.

• Que siguin residents legalment al Principat d’Andorra, llevat que siguin titulars d’una autorització de residència sense activitat lucrativa, de residència per a professionals amb projecció internacional, o de residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu, o en virtut de qualsevol altra modalitat d’autorització de residència prevista a la Llei d’immigració que exigeixi disposar d’una cobertura i assegurança per malaltia aliena a la de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

En el cas de constitució de noves societats, l’obligació de cotització s’inicia transcorreguts trenta dies naturals des de la inscripció al Registre de Societats del Govern.

La demostració que l’administrador d’una societat no percep una remuneració, amb caràcter periòdic o no, fixa o variable, o que exerceix el càrrec de forma gratuïta, correspon a la persona interessada. Es considera demostrada aquesta circumstància mitjançant la presentació del formulari que conté la declaració corresponent i una còpia dels estatuts de la societat que estableixin que el càrrec d’administrador no és retribuït, mentre no hi hagi prova en contrari. La Caixa Andorrana de Seguretat Social té per vigent aquesta informació mentre no li consti, o l’administrador no li ho comuniqui, el contrari. No obstant això, en el cas que els estatuts socials estableixin la gratuïtat del càrrec d’administrador i la possibilitat de remunerar-lo o sols aquesta darrera circumstància, i fixin el sistema de retribució, d’acord amb la legislació en matèria de societats mercantils, la prova de la no retribució exigeix la presentació addicional d’un certificat de l’acord social de la gratuïtat o de la no retribució adoptat per la junta general. Aquest certificat ha de ser expedit per les persones facultades a aquest efecte per la legislació en matèria de societats mercantils.

En l’exercici de les seves funcions d’inspecció i de control, la Caixa Andorrana de Seguretat Social pot sol·licitar a la persona assegurada que aporti tota la documentació que consideri necessària per acreditar els requisits establerts en aquest apartat.

També poden cotitzar com a persones que duen a terme una activitat per compte propi els socis de les societats que no estiguin donades de baixa provisional al Registre Tributari, sempre que compleixin acumulativament els requisits següents:

• Que realitzin una activitat efectiva en la societat de la qual són socis.

• Que legalment no puguin ser assalariats de la societat de la qual són socis per manca de subordinació respecte dels òrgans de la societat o perquè ostentin el control de la societat, circumstàncies que haurà d’acreditar l’interessat.

“Article 120. Inici de la cobertura de les prestacions

• Que siguin residents legalment al Principat d’Andorra, llevat que siguin titulars d’una autorització de residència sense activitat lucrativa, de residència per a professionals amb projecció internacional o de residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu, o en virtut de qualsevol altra modalitat d’autorització de residència prevista a la Llei d’immigració que exigeixi disposar d’una cobertura i assegurança per malaltia aliena a la de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

2. Per tenir dret a les prestacions de la branca general derivades de malaltia comuna o accident no laboral les persones assalariades i les persones que realitzen una activitat per compte propi, a més dels requisits generals, han de complir les condicions següents:

• Que optin expressament per cotitzar dins del col·lectiu de persones que duen a terme una activitat per compte propi.

  • a) En tot cas, haver cotitzat un mínim de vint-i-cinc dies naturals en aquesta branca.

Els socis que opten per cotitzar com a persones que duen a terme una activitat per compte propi, si deixen de cotitzar en aquest col·lectiu per la societat o les societats de les quals són socis, no poden sol·licitar novament l’alta en aquest col·lectiu fins que no hagin transcorregut almenys vint-i-quatre mesos a comptar de la data de la baixa.”

• b) Si han cotitzat més de vint-i-cinc dies naturals i menys de dotze mesos, haver cotitzat un període de quinze dies naturals durant el mes anterior al moment en què se sol·licita la demanda de prestacions.

2. Es modifica l’apartat 1 de l’article 91, que queda redactat de la manera següent:

   • c) Si han cotitzat dotze mesos o més i menys de trenta-sis mesos, haver cotitzat un període de deu dies naturals durant els dos mesos anteriors al moment en què se sol·licita la demanda de prestacions.

“Article 91. Rescabalament en cas d’accident de treball o malaltia professional

• d) Si han cotitzat trenta-sis mesos o més i menys de seixanta mesos, haver cotitzat un període de cinc dies naturals durant els tres mesos anteriors al moment en què se sol·licita la demanda de prestacions.

1. Sense perjudici de l’aplicació de l’article anterior quan escaigui, si l’accident de treball o la malaltia professional deriva d’una falta inexcusable imputable a l’empresari, la CASS pot exigir-li el pagament de la totalitat de les despeses ocasionades per l’atenció sanitària íntegra de la persona assegurada que ha comportat aquest accident o aquesta malaltia professional, així com de la resta de prestacions que hagi de satisfer per aquesta causa, i de les altres compensacions econòmiques que hagi de satisfer a la persona assegurada, amb el límit màxim de 30 vegades el salari mínim.

   • e) Si han cotitzat seixanta mesos o més, es comencen a comptar des del primer dia.

En cas que l’empresari contracti o subcontracti amb altres empresaris la realització d’obres o serveis corresponents a la seva pròpia activitat, l’empresari principal respon solidàriament amb l’empresa subcontractada del pagament a què fa referència el paràgraf anterior, però si la falta inexcusable que ha donat lloc a l’accident de treball o la malaltia professional és imputable únicament a l’empresari principal, llavors respon únicament aquest últim i no ho fa l’empresa contractada o subcontractada.”

[…]”

3. S’addicionen dos apartats a l’article 93, numerats 4 i 5, amb el contingut següent:
4. S’addiciona un apartat –entre els apartats 1 i 2– i es modifica i renumera l’apartat 2 de l’article 140, amb la redacció següent:

“Article 93. Recàrrec per pagament extemporani

“Article 140. Finalització de les prestacions

4. En els supòsits de bona fe i d’absència de negligència greu o de reincidència, els recàrrecs es redueixen en un 50% si el subjecte responsable del pagament ingressa l’import de la liquidació de les cotitzacions degudes abans que el requereixi la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Es redueixen en un 30% si el subjecte responsable del pagament ingressa l’import de la liquidació en el termini de deu dies a comptar del requeriment.
5. En el supòsit d’extinció de la relació de treball mitjançant el pagament d’una compensació econòmica per preavís i/o d’una compensació econòmica per acomiadament no causal o per causes objectives, l’import percebut per la persona assegurada per aquests conceptes dona dret a prestacions de reembossament pel temps al qual correspon aquesta compensació, i sempre que es compleixin els requisits establerts en aquesta Llei. En el full de declaració corresponent l’empresa ha de fer constar separadament l’import que correspon a la compensació econòmica per preavís i/o per acomiadament, i a quantes mensualitats de salari correspon.
6. A efectes exclusius d’aquest article, es considera que hi ha reincidència si existeix una resolució ferma d’imposició d’un recàrrec per pagament extemporani durant el període de dos anys immediatament anteriors.”
7. Si en el moment de la data del cessament o de la finalització es perceben prestacions econòmiques d’incapacitat temporal o maternitat, els límits establerts als números anteriors comencen a comptar des del moment en què finalitza el dret a percebre la prestació a la qual té dret la persona beneficiària.”
8. Es modifica l’article 108, que queda redactat de la manera següent:
9. Es modifica el títol del capítol quart del títol II del llibre tercer, que queda redactat de la manera següent:

“Article 108. Procediment

“Capítol quart. Prestacions de maternitat, de paternitat o per a la parella que hagi reconegut legalment l’infant, d’adopció, d’acolliment familiar i de risc durant l’embaràs”

1. El període voluntari de recaptació s’inicia en la data de començament del termini reglamentari d’ingrés i es prolonga, si no hi ha pagament íntegre o una altra causa d’extinció del deute, fins a l’emissió de la provisió de constrenyiment, amb la qual s’inicia el període de recaptació executiva.
2. Es modifica l’article 152, que queda redactat de la manera següent:
3. Transcorregut el termini reglamentari d’ingrés sense pagament íntegre del deute, s’apliquen els recàrrecs corresponents i els interessos moratoris establerts en la present Llei.

“Article 152. Cobertura

3. La Caixa Andorrana de Seguretat Social pot procedir a la recaptació per via de constrenyiment, d’acord amb les normes que regulen el procediment de recaptació tributària en període executiu; també pot acudir al saig per obtenir l’execució forçosa. En qualsevol cas, la impugnació en via administrativa o jurisdiccional de l’acte que s’executa impedeix l’execució forçosa fins que l’acte esdevingui ferm. L’òrgan competent per acordar i tramitar l’execució forçosa és la Direcció General, que la pot delegar en el director adjunt o en un o diversos caps de servei.
4. La prestació econòmica per maternitat i paternitat o per a la parella que hagi reconegut legalment l’infant cobreix la pèrdua d’ingressos consecutiva al descans pres durant l’embaràs i després del part o de l’adopció d’un infant o adolescent, d’acord amb la Llei de relacions laborals.
5. El procediment de recaptació s’impulsa d’ofici en tots els seus tràmits i només se suspèn en els casos que s’estableixin per reglament.
6. La prestació econòmica per acolliment familiar cobreix la pèrdua d’ingressos consecutiva al descans pres per aquest motiu, d’acord amb la Llei de relacions laborals.
7. En cas de pagament parcial del deute en concepte de cotitzacions, la CASS imputa en primer lloc la suma pagada al deute corresponent a la branca de jubilació.
8. La prestació econòmica per risc durant l’embaràs cobreix la pèrdua d’ingressos consecutiva al descans pres durant l’embaràs, d’acord amb la regulació que estableix la Llei de la seguretat i la salut en el treball.”
9. La terminació del procediment recaptatori, tant en període voluntari com en via executiva, es produeix en els casos d’anul·lació o extinció del dèbit perseguit en els termes i les condicions que s’estableixen per reglament.
10. Es modifica l’article 153, que queda redactat de la manera següent:
11. En tot allò no previst en aquesta Llei s’aplica el procediment establert pel Codi de l’Administració i la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal.

“Article 153. Prestacions econòmiques

8. En cas de cessació de pagaments i/o fallida d’un empresari, els crèdits actualitzats per cotitzacions degudes, inclosos els corresponents a les cotitzacions dels salaris deguts, tenen la consideració de crèdits privilegiats.
9. Tenen dret a les prestacions econòmiques d’aquest capítol les persones assalariades i assimilades que han estat donades d’alta a la seguretat social amb una antelació mínima de sis mesos i que han cotitzat almenys tres mesos durant els sis mesos anteriors al part, i en els casos d’adopció o d’acolliment familiar les persones que acreditin aquests requisits a la data d’arribada efectiva de l’infant o adolescent a la família i/o a la data en què comença a comptar el període de descans d’acord amb la Llei de relacions laborals.
10. Es modifica l’apartat 2 de l’article 114, que queda redactat de la manera següent:
11. Les persones beneficiàries d’una prestació econòmica han de complir les mateixes condicions. El període de percepció de la prestació econòmica s’assimila al de l’exercici d’una activitat.

“Article 114. Prescripció de les prestacions

3. Tenen dret a les prestacions econòmiques d’aquest capítol les persones que realitzen una activitat per compte propi que estiguin donades d’alta a la seguretat social amb una antelació mínima de sis mesos i que han cotitzat almenys tres mesos durant els sis mesos anteriors al part, i en els casos d’adopció o d’acolliment familiar les persones que acreditin aquests requisits a la data d’arribada efectiva de l’infant o adolescent a la família i/o a la data en què comença a comptar el període de descans d’acord amb la Llei de relacions laborals.”
4. Aquest dret es fa efectiu d’ençà de la circumstància que ocasiona el naixement de la prestació corresponent si es sol·licita dins del termini dels sis mesos següents. La presentació d’aquesta sol·licitud fora de termini, implica l’efectivitat del dret d’ençà del moment de la sol·licitud.
5. Es modifica l’article 154, que queda redactat de la manera següent:

[…]”

“Article 154. Durada de la prestació econòmica per maternitat o per paternitat i per adopció

6. Es modifica l’apartat 2 de l’article 120, que queda redactat de la manera següent:
7. En el cas de persones assalariades i assimilades, el dret a la prestació econòmica per maternitat o per paternitat o per adopció neix des del mateix dia que comença el període de descans corresponent, i té la mateixa durada que el període de descans de què gaudeixi efectivament la persona que s’hi acull, d’acord amb la legislació laboral.
8. Si la mare i/o el pare o la parella que ha reconegut legalment l’infant o l’adolescent o les persones adoptants són persones treballadores per compte propi, tenen dret a la prestació econòmica per maternitat o per paternitat des del mateix dia que comencin el període de descans corresponent, d’acord amb la suspensió de l’activitat econòmica, i la prestació té, com a màxim, la durada de descans que la Llei de relacions laborals reconeix a les persones assalariades, sempre que mantinguin suspesa de forma efectiva l’activitat econòmica durant tot el període.
9. Si el pare o la parella que ha reconegut legalment l’infant substitueix la mare en una part del període de descans per maternitat, d’acord amb la regulació continguda en la normativa laboral, té dret a la prestació econòmica des del dia següent a aquell en què es produeix la substitució i per a tot el període que manca fins a l’extinció de la prestació. La mare que percebia la pensió deixa de percebre-la el dia de la substitució.
10. En cas de mort del fill, la mare té dret a la prestació per maternitat durant els dies que falten per completar el seu període de descans per maternitat.”
11. S’addiciona un nou article 154 bis, amb el contingut següent:

“Article 154 bis. Durada de la prestació econòmica per acolliment familiar

1. En el cas de persones assalariades i assimilades, el dret a la prestació econòmica per acolliment familiar neix des del mateix dia que comença el període de descans corresponent i/o a l’arribada efectiva de l’infant o adolescent a la família, i té la mateixa durada que el període de descans de què gaudeixi efectivament la persona que s’hi acull, d’acord amb la legislació laboral.
2. Si les persones acollidores exerceixen una activitat per compte propi tenen dret a la prestació econòmica per acolliment familiar des del mateix dia que comença el període de descans corresponent i/o a l’arribada de l’infant o adolescent a la família, amb suspensió de l’activitat econòmica, i la prestació té, com a màxim, la durada de descans que la Llei de relacions laborals reconeix a les persones assalariades, sempre que mantinguin suspesa de forma efectiva l’activitat econòmica durant tot el període.
3. En cas de substitució, d’acord amb la normativa continguda en la normativa laboral, la persona acollidora té dret a la prestació econòmica des del dia següent a aquell en què es produeix la substitució i per a tot el període que manca fins a l’extinció de la prestació.”
4. Es modifica l’article 155, que queda redactat de la manera següent:

“Disposició addicional dissetena

“Article 155. Abonament de les prestacions

Els punts de jubilació de les persones assalariades declarats amb posterioritat a la data d’entrada en vigor d’aquesta disposició es consideren adquirits des del moment de la declaració, amb independència del fet que hagin estat efectivament pagats o no per l’empresari, i sense importar el resultat de les actuacions que la Caixa Andorrana de Seguretat Social emprengui per cobrar-los.”

1. Les prestacions econòmiques per maternitat, per paternitat, per adopció i per acolliment familiar, s’abonen a cada persona beneficiària mentre durin els corresponents períodes de descans.
2. S’addiciona la disposició transitòria vuitena, amb el contingut següent:
3. En el cas que el pare o la parella que hagi reconegut legalment l’infant substitueixi la mare, la prestació econòmica per maternitat es paga al pare o la parella que hagi reconegut legalment l’infant, sempre que compleixi les condicions de generació de drets fixades en l’article 153. Si durant aquesta situació el pare o la parella que hagi reconegut legalment l’infant mor, la mare pot ser beneficiària de la prestació que pertoqui fins a esgotar la durada màxima corresponent, fins i tot si ja s’hagués incorporat a la feina anteriorment.

“Disposició transitòria vuitena

3. En cas de mort de la mare, el pare o la parella que hagi reconegut legalment l’infant pot fer ús del període de descans que li corresponia a la mare, d’acord amb la regulació continguda en la normativa laboral, i percebre la totalitat o la part que resti de les prestacions corresponents.”

Les persones que no estaven obligades a estar afiliades al sistema de Seguretat social abans de l’entrada en vigor de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, que disposaven d’un termini fins al 30 de juny del 2013 per regular la seva situació i adaptar-se al que disposa aquesta Llei, i que actualment no estan obligades a assegurar-se d’acord amb aquesta Llei, es poden acollir al règim especial de persones assegurades voluntàries a la branca general que regula l’article 223 quater.

14. Es modifica l’apartat 1 i s’addiciona un nou apartat 4 a l’article 180, que queda redactat de la manera següent:

“Article 180. Generació del dret

1. Perquè neixi el dret a la pensió de viduïtat, la persona assegurada difunta per motiu de malaltia comuna o accident no laboral ha d’haver cotitzat almenys trenta-sis mensualitats en els últims quaranta-vuit mesos, tant a la branca general com a la branca de jubilació, si tenia menys de trenta anys en el moment de la defunció; o haver cotitzat seixanta mensualitats en els últims setanta-dos mesos, tant a la branca general com a la branca de jubilació, si tenia trenta o més anys en el moment de la defunció. En qualsevol cas, si la persona assegurada difunta ha cotitzat quinze anys, tant a la branca general com a la branca de jubilació, genera el dret a pensió de viduïtat. Si la persona assegurada difunta és titular d’una pensió de jubilació i ha cotitzat almenys dotze mesos a la branca general i a la branca de jubilació, genera el dret a pensió de viduïtat.

També computen com a períodes efectius de cotització aquells en què la persona assegurada difunta hagi estat inscrita com a demandant d’ocupació en el Servei d’Ocupació. S’assimilen a períodes cotitzats a la branca general i a la branca jubilació els períodes en què la persona assegurada difunta hagi percebut una pensió d’invalidesa.

S’assimilen a períodes cotitzats a la branca general i a la branca jubilació els períodes en què la persona assegurada difunta hagi treballat com a assalariada, encara que l’empresa no hagi fet efectiu a la CASS l’import de les cotitzacions.

4. No pot tenir la condició de beneficiari de la pensió de reversió que li hagués pogut correspondre la persona condemnada per un delicte d’homicidi dolós o d’assassinat o per un delicte de violència de gènere o per un delicte de maltractament i/o lesió en l’àmbit domèstic quan la víctima sigui el subjecte causant de la pensió.”
5. S’addiciona un nou article 220 quater, amb el contingut següent:

“Article 220 quater. Persones assegurades indirectes de l’article 13.1.d que no ho poden continuar sent després de la majoria d’edat i que no es poden acollir a un altre règim

1. Es troben compreses en aquest règim especial les persones assegurades indirectes en virtut de la lletra d de l’apartat 1 de l’article 13 des que arriben a la majoria d’edat fins que compleixen els vint-i-cinc anys, sempre que no tinguin dret directament a les prestacions de reembossament, o que hagin estat sota la tutela del Govern i que compleixin un dels requisits següents:

   • a) Cursar estudis en un establiment d’ensenyança reconegut, mantenint un bon aprofitament acadèmic.
   • b) No percebre rendes regulars derivades de treball assalariat o d’activitat professional d’una quantitat igual o superior al salari mínim.
   • c) Estar inscrites com a demandants d’ocupació en el Servei d’Ocupació i no haver refusat cap oferta de treball adequada.
   • d) No poder accedir o mantenir-se al món laboral per motius mèdics o socials.

2. Les persones compreses en l’àmbit d’aplicació d’aquest article, o el seu representant legal si la sol·licitud es fa abans de la majoria d’edat, han de sol·licitar al Govern que les prengui en càrrec en aquest règim especial; la sol·licitud ha d’anar acompanyada de la valoració social o sociosanitària emesa per justificar que la persona sol·licitant compleix els requisits previstos a l’apartat 1. Rebuda la sol·licitud, el ministeri competent en matèria d’afers socials tramita l’expedient, efectua les comprovacions oportunes i dicta una resolució que, si és favorable, té una vigència d’un any com a màxim. Aquesta resolució es pot revocar si es deixen de complir els requisits establerts. La vigència es pot prorrogar amb la revisió prèvia que la persona beneficiària continua complint algun dels requisits de l’apartat 1, feta a petició de la persona interessada, que la pot demanar des de tres mesos abans que expiri la vigència.

3. El Govern sol·licita, si escau, l’afiliació de la persona al règim de Seguretat Social, i comunica a la CASS l’inici i el cessament de la seva presa en càrrec perquè la persona sigui donada, respectivament, d’alta i de baixa d’acord amb els articles 33 i següents.

4. L’alta s’ha de sol·licitar a partir de la data de la resolució administrativa que acorda la presa en càrrec de la persona en aquest règim especial, o a partir de la data en què la persona compleix la majoria d’edat, si la resolució és anterior a aquella data.

5. La baixa s’ha de cursar en el moment en què el Govern dicta una resolució que revoca la presa en càrrec o des que perd vigència la resolució que l’acordava.

6. El Govern, amb càrrec als pressupostos de l’Estat, ha de fer el pagament de la totalitat de la cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

7. La base de cotització correspon al salari mínim oficial mensual.

8. L’obligació de cotitzar només fa referència a la cotització corresponent a la branca general. El percentatge de cotització és del 10%.

9. Les persones compreses en aquest règim tenen dret a gaudir de les prestacions de reembossament segons el règim regulat en els articles 132 i següents.”

10. S’addiciona la disposició addicional dissetena, amb el contingut següent:

• b) Els administradors de societats, sempre que la societat no estigui donada de baixa provisional al Registre Tributari al qual fa referència l’article 47 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, i que compleixin acumulativament els requisits següents:

• Que no siguin assalariats de la societat de la qual són administradors o bé estiguin inclosos a l’article 18.g d’aquesta Llei.

• Que percebin una remuneració amb caràcter periòdic o no, fixa o variable, per exercir el càrrec d’administrador, d’acord amb la llei en matèria de societats mercantils. A aquest efecte, no s’inclouran dins del col·lectiu els administradors que no percebin la dita retribució, encara que els estatuts socials prevegin la possibilitat remuneratòria per als administradors; si els administradors exerceixen el càrrec de forma gratuïta es consideren persones que duen a terme una activitat per compte propi quan no cotitzen com a assegurats directes en cap altre col·lectiu del règim general de la seguretat social. Tampoc no es consideraran persones que duen a terme una activitat per compte propi els administradors de societats que exerceixen el càrrec de forma gratuïta i cotitzen en el règim especial de persones amb discapacitat previst a l’article 222 o que cotitzen en el règim especial de persones prejubilades previst a l’article 225.

• Que siguin residents legalment al Principat d’Andorra, llevat que siguin titulars d’una autorització de residència sense activitat lucrativa, de residència per a professionals amb projecció internacional, o de residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu, o en virtut de qualsevol altra modalitat d’autorització de residència prevista a la Llei d’immigració que exigeixi disposar d’una cobertura i assegurança per malaltia aliena a la de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

En el cas de constitució de noves societats, l’obligació de cotització s’inicia transcorreguts trenta dies naturals des de la inscripció al Registre de Societats del Govern.

La demostració que l’administrador d’una societat no percep una remuneració, amb caràcter periòdic o no, fixa o variable, o que exerceix el càrrec de forma gratuïta, correspon a la persona interessada. Es considera demostrada aquesta circumstància mitjançant la presentació del formulari que conté la declaració corresponent i una còpia dels estatuts de la societat que estableixin que el càrrec d’administrador no és retribuït, mentre no hi hagi prova en contrari. La Caixa Andorrana de Seguretat Social té per vigent aquesta informació mentre no li consti, o l’administrador no li ho comuniqui, el contrari. No obstant això, en el cas que els estatuts socials estableixin la gratuïtat del càrrec d’administrador i la possibilitat de remunerar-lo o sols aquesta darrera circumstància, i fixin el sistema de retribució, d’acord amb la legislació en matèria de societats mercantils, la prova de la no retribució exigeix la presentació addicional d’un certificat de l’acord social de la gratuïtat o de la no retribució adoptat per la junta general. Aquest certificat ha de ser expedit per les persones facultades a aquest efecte per la legislació en matèria de societats mercantils.

En l’exercici de les seves funcions d’inspecció i de control, la Caixa Andorrana de Seguretat Social pot sol·licitar a la persona assegurada que aporti tota la documentació que consideri necessària per acreditar els requisits establerts en aquest apartat.

També poden cotitzar com a persones que duen a terme una activitat per compte propi els socis de les societats que no estiguin donades de baixa provisional al Registre Tributari, sempre que compleixin acumulativament els requisits següents:

• Que realitzin una activitat efectiva en la societat de la qual són socis.

• Que legalment no puguin ser assalariats de la societat de la qual són socis per manca de subordinació respecte dels òrgans de la societat o perquè ostentin el control de la societat, circumstàncies que haurà d’acreditar l’interessat.

“Article 120. Inici de la cobertura de les prestacions

• Que siguin residents legalment al Principat d’Andorra, llevat que siguin titulars d’una autorització de residència sense activitat lucrativa, de residència per a professionals amb projecció internacional o de residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu, o en virtut de qualsevol altra modalitat d’autorització de residència prevista a la Llei d’immigració que exigeixi disposar d’una cobertura i assegurança per malaltia aliena a la de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

2. Per tenir dret a les prestacions de la branca general derivades de malaltia comuna o accident no laboral les persones assalariades i les persones que realitzen una activitat per compte propi, a més dels requisits generals, han de complir les condicions següents:

• Que optin expressament per cotitzar dins del col·lectiu de persones que duen a terme una activitat per compte propi.

  • a) En tot cas, haver cotitzat un mínim de vint-i-cinc dies naturals en aquesta branca.

Els socis que opten per cotitzar com a persones que duen a terme una activitat per compte propi, si deixen de cotitzar en aquest col·lectiu per la societat o les societats de les quals són socis, no poden sol·licitar novament l’alta en aquest col·lectiu fins que no hagin transcorregut almenys vint-i-quatre mesos a comptar de la data de la baixa.”

• b) Si han cotitzat més de vint-i-cinc dies naturals i menys de dotze mesos, haver cotitzat un període de quinze dies naturals durant el mes anterior al moment en què se sol·licita la demanda de prestacions.

2. Es modifica l’apartat 1 de l’article 91, que queda redactat de la manera següent:

   • c) Si han cotitzat dotze mesos o més i menys de trenta-sis mesos, haver cotitzat un període de deu dies naturals durant els dos mesos anteriors al moment en què se sol·licita la demanda de prestacions.

“Article 91. Rescabalament en cas d’accident de treball o malaltia professional

• d) Si han cotitzat trenta-sis mesos o més i menys de seixanta mesos, haver cotitzat un període de cinc dies naturals durant els tres mesos anteriors al moment en què se sol·licita la demanda de prestacions.

1. Sense perjudici de l’aplicació de l’article anterior quan escaigui, si l’accident de treball o la malaltia professional deriva d’una falta inexcusable imputable a l’empresari, la CASS pot exigir-li el pagament de la totalitat de les despeses ocasionades per l’atenció sanitària íntegra de la persona assegurada que ha comportat aquest accident o aquesta malaltia professional, així com de la resta de prestacions que hagi de satisfer per aquesta causa, i de les altres compensacions econòmiques que hagi de satisfer a la persona assegurada, amb el límit màxim de 30 vegades el salari mínim.

   • e) Si han cotitzat seixanta mesos o més, es comencen a comptar des del primer dia.

En cas que l’empresari contracti o subcontracti amb altres empresaris la realització d’obres o serveis corresponents a la seva pròpia activitat, l’empresari principal respon solidàriament amb l’empresa subcontractada del pagament a què fa referència el paràgraf anterior, però si la falta inexcusable que ha donat lloc a l’accident de treball o la malaltia professional és imputable únicament a l’empresari principal, llavors respon únicament aquest últim i no ho fa l’empresa contractada o subcontractada.”

[…]”

3. S’addicionen dos apartats a l’article 93, numerats 4 i 5, amb el contingut següent:
4. S’addiciona un apartat –entre els apartats 1 i 2– i es modifica i renumera l’apartat 2 de l’article 140, amb la redacció següent:

“Article 93. Recàrrec per pagament extemporani

“Article 140. Finalització de les prestacions

4. En els supòsits de bona fe i d’absència de negligència greu o de reincidència, els recàrrecs es redueixen en un 50% si el subjecte responsable del pagament ingressa l’import de la liquidació de les cotitzacions degudes abans que el requereixi la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Es redueixen en un 30% si el subjecte responsable del pagament ingressa l’import de la liquidació en el termini de deu dies a comptar del requeriment.
5. En el supòsit d’extinció de la relació de treball mitjançant el pagament d’una compensació econòmica per preavís i/o d’una compensació econòmica per acomiadament no causal o per causes objectives, l’import percebut per la persona assegurada per aquests conceptes dona dret a prestacions de reembossament pel temps al qual correspon aquesta compensació, i sempre que es compleixin els requisits establerts en aquesta Llei. En el full de declaració corresponent l’empresa ha de fer constar separadament l’import que correspon a la compensació econòmica per preavís i/o per acomiadament, i a quantes mensualitats de salari correspon.
6. A efectes exclusius d’aquest article, es considera que hi ha reincidència si existeix una resolució ferma d’imposició d’un recàrrec per pagament extemporani durant el període de dos anys immediatament anteriors.”
7. Si en el moment de la data del cessament o de la finalització es perceben prestacions econòmiques d’incapacitat temporal o maternitat, els límits establerts als números anteriors comencen a comptar des del moment en què finalitza el dret a percebre la prestació a la qual té dret la persona beneficiària.”
8. Es modifica l’article 108, que queda redactat de la manera següent:
9. Es modifica el títol del capítol quart del títol II del llibre tercer, que queda redactat de la manera següent:

“Article 108. Procediment

“Capítol quart. Prestacions de maternitat, de paternitat o per a la parella que hagi reconegut legalment l’infant, d’adopció, d’acolliment familiar i de risc durant l’embaràs”

1. El període voluntari de recaptació s’inicia en la data de començament del termini reglamentari d’ingrés i es prolonga, si no hi ha pagament íntegre o una altra causa d’extinció del deute, fins a l’emissió de la provisió de constrenyiment, amb la qual s’inicia el període de recaptació executiva.
2. Es modifica l’article 152, que queda redactat de la manera següent:
3. Transcorregut el termini reglamentari d’ingrés sense pagament íntegre del deute, s’apliquen els recàrrecs corresponents i els interessos moratoris establerts en la present Llei.

“Article 152. Cobertura

3. La Caixa Andorrana de Seguretat Social pot procedir a la recaptació per via de constrenyiment, d’acord amb les normes que regulen el procediment de recaptació tributària en període executiu; també pot acudir al saig per obtenir l’execució forçosa. En qualsevol cas, la impugnació en via administrativa o jurisdiccional de l’acte que s’executa impedeix l’execució forçosa fins que l’acte esdevingui ferm. L’òrgan competent per acordar i tramitar l’execució forçosa és la Direcció General, que la pot delegar en el director adjunt o en un o diversos caps de servei.
4. La prestació econòmica per maternitat i paternitat o per a la parella que hagi reconegut legalment l’infant cobreix la pèrdua d’ingressos consecutiva al descans pres durant l’embaràs i després del part o de l’adopció d’un infant o adolescent, d’acord amb la Llei de relacions laborals.
5. El procediment de recaptació s’impulsa d’ofici en tots els seus tràmits i només se suspèn en els casos que s’estableixin per reglament.
6. La prestació econòmica per acolliment familiar cobreix la pèrdua d’ingressos consecutiva al descans pres per aquest motiu, d’acord amb la Llei de relacions laborals.
7. En cas de pagament parcial del deute en concepte de cotitzacions, la CASS imputa en primer lloc la suma pagada al deute corresponent a la branca de jubilació.
8. La prestació econòmica per risc durant l’embaràs cobreix la pèrdua d’ingressos consecutiva al descans pres durant l’embaràs, d’acord amb la regulació que estableix la Llei de la seguretat i la salut en el treball.”
9. La terminació del procediment recaptatori, tant en període voluntari com en via executiva, es produeix en els casos d’anul·lació o extinció del dèbit perseguit en els termes i les condicions que s’estableixen per reglament.
10. Es modifica l’article 153, que queda redactat de la manera següent:
11. En tot allò no previst en aquesta Llei s’aplica el procediment establert pel Codi de l’Administració i la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal.

“Article 153. Prestacions econòmiques

8. En cas de cessació de pagaments i/o fallida d’un empresari, els crèdits actualitzats per cotitzacions degudes, inclosos els corresponents a les cotitzacions dels salaris deguts, tenen la consideració de crèdits privilegiats.
9. Tenen dret a les prestacions econòmiques d’aquest capítol les persones assalariades i assimilades que han estat donades d’alta a la seguretat social amb una antelació mínima de sis mesos i que han cotitzat almenys tres mesos durant els sis mesos anteriors al part, i en els casos d’adopció o d’acolliment familiar les persones que acreditin aquests requisits a la data d’arribada efectiva de l’infant o adolescent a la família i/o a la data en què comença a comptar el període de descans d’acord amb la Llei de relacions laborals.
10. Es modifica l’apartat 2 de l’article 114, que queda redactat de la manera següent:
11. Les persones beneficiàries d’una prestació econòmica han de complir les mateixes condicions. El període de percepció de la prestació econòmica s’assimila al de l’exercici d’una activitat.

“Article 114. Prescripció de les prestacions

3. Tenen dret a les prestacions econòmiques d’aquest capítol les persones que realitzen una activitat per compte propi que estiguin donades d’alta a la seguretat social amb una antelació mínima de sis mesos i que han cotitzat almenys tres mesos durant els sis mesos anteriors al part, i en els casos d’adopció o d’acolliment familiar les persones que acreditin aquests requisits a la data d’arribada efectiva de l’infant o adolescent a la família i/o a la data en què comença a comptar el període de descans d’acord amb la Llei de relacions laborals.”
4. Aquest dret es fa efectiu d’ençà de la circumstància que ocasiona el naixement de la prestació corresponent si es sol·licita dins del termini dels sis mesos següents. La presentació d’aquesta sol·licitud fora de termini, implica l’efectivitat del dret d’ençà del moment de la sol·licitud.
5. Es modifica l’article 154, que queda redactat de la manera següent:

[…]”

“Article 154. Durada de la prestació econòmica per maternitat o per paternitat i per adopció

6. Es modifica l’apartat 2 de l’article 120, que queda redactat de la manera següent:
7. En el cas de persones assalariades i assimilades, el dret a la prestació econòmica per maternitat o per paternitat o per adopció neix des del mateix dia que comença el període de descans corresponent, i té la mateixa durada que el període de descans de què gaudeixi efectivament la persona que s’hi acull, d’acord amb la legislació laboral.
8. Si la mare i/o el pare o la parella que ha reconegut legalment l’infant o l’adolescent o les persones adoptants són persones treballadores per compte propi, tenen dret a la prestació econòmica per maternitat o per paternitat des del mateix dia que comencin el període de descans corresponent, d’acord amb la suspensió de l’activitat econòmica, i la prestació té, com a màxim, la durada de descans que la Llei de relacions laborals reconeix a les persones assalariades, sempre que mantinguin suspesa de forma efectiva l’activitat econòmica durant tot el període.
9. Si el pare o la parella que ha reconegut legalment l’infant substitueix la mare en una part del període de descans per maternitat, d’acord amb la regulació continguda en la normativa laboral, té dret a la prestació econòmica des del dia següent a aquell en què es produeix la substitució i per a tot el període que manca fins a l’extinció de la prestació. La mare que percebia la pensió deixa de percebre-la el dia de la substitució.
10. En cas de mort del fill, la mare té dret a la prestació per maternitat durant els dies que falten per completar el seu període de descans per maternitat.”
11. S’addiciona un nou article 154 bis, amb el contingut següent:

“Article 154 bis. Durada de la prestació econòmica per acolliment familiar

1. En el cas de persones assalariades i assimilades, el dret a la prestació econòmica per acolliment familiar neix des del mateix dia que comença el període de descans corresponent i/o a l’arribada efectiva de l’infant o adolescent a la família, i té la mateixa durada que el període de descans de què gaudeixi efectivament la persona que s’hi acull, d’acord amb la legislació laboral.
2. Si les persones acollidores exerceixen una activitat per compte propi tenen dret a la prestació econòmica per acolliment familiar des del mateix dia que comença el període de descans corresponent i/o a l’arribada de l’infant o adolescent a la família, amb suspensió de l’activitat econòmica, i la prestació té, com a màxim, la durada de descans que la Llei de relacions laborals reconeix a les persones assalariades, sempre que mantinguin suspesa de forma efectiva l’activitat econòmica durant tot el període.
3. En cas de substitució, d’acord amb la normativa continguda en la normativa laboral, la persona acollidora té dret a la prestació econòmica des del dia següent a aquell en què es produeix la substitució i per a tot el període que manca fins a l’extinció de la prestació.”
4. Es modifica l’article 155, que queda redactat de la manera següent:

“Disposició addicional dissetena

“Article 155. Abonament de les prestacions

Els punts de jubilació de les persones assalariades declarats amb posterioritat a la data d’entrada en vigor d’aquesta disposició es consideren adquirits des del moment de la declaració, amb independència del fet que hagin estat efectivament pagats o no per l’empresari, i sense importar el resultat de les actuacions que la Caixa Andorrana de Seguretat Social emprengui per cobrar-los.”

1. Les prestacions econòmiques per maternitat, per paternitat, per adopció i per acolliment familiar, s’abonen a cada persona beneficiària mentre durin els corresponents períodes de descans.
2. S’addiciona la disposició transitòria vuitena, amb el contingut següent:
3. En el cas que el pare o la parella que hagi reconegut legalment l’infant substitueixi la mare, la prestació econòmica per maternitat es paga al pare o la parella que hagi reconegut legalment l’infant, sempre que compleixi les condicions de generació de drets fixades en l’article 153. Si durant aquesta situació el pare o la parella que hagi reconegut legalment l’infant mor, la mare pot ser beneficiària de la prestació que pertoqui fins a esgotar la durada màxima corresponent, fins i tot si ja s’hagués incorporat a la feina anteriorment.

“Disposició transitòria vuitena

3. En cas de mort de la mare, el pare o la parella que hagi reconegut legalment l’infant pot fer ús del període de descans que li corresponia a la mare, d’acord amb la regulació continguda en la normativa laboral, i percebre la totalitat o la part que resti de les prestacions corresponents.”

Les persones que no estaven obligades a estar afiliades al sistema de Seguretat social abans de l’entrada en vigor de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, que disposaven d’un termini fins al 30 de juny del 2013 per regular la seva situació i adaptar-se al que disposa aquesta Llei, i que actualment no estan obligades a assegurar-se d’acord amb aquesta Llei, es poden acollir al règim especial de persones assegurades voluntàries a la branca general que regula l’article 223 quater.

14. Es modifica l’apartat 1 i s’addiciona un nou apartat 4 a l’article 180, que queda redactat de la manera següent:

“Article 180. Generació del dret

1. Perquè neixi el dret a la pensió de viduïtat, la persona assegurada difunta per motiu de malaltia comuna o accident no laboral ha d’haver cotitzat almenys trenta-sis mensualitats en els últims quaranta-vuit mesos, tant a la branca general com a la branca de jubilació, si tenia menys de trenta anys en el moment de la defunció; o haver cotitzat seixanta mensualitats en els últims setanta-dos mesos, tant a la branca general com a la branca de jubilació, si tenia trenta o més anys en el moment de la defunció. En qualsevol cas, si la persona assegurada difunta ha cotitzat quinze anys, tant a la branca general com a la branca de jubilació, genera el dret a pensió de viduïtat. Si la persona assegurada difunta és titular d’una pensió de jubilació i ha cotitzat almenys dotze mesos a la branca general i a la branca de jubilació, genera el dret a pensió de viduïtat.

També computen com a períodes efectius de cotització aquells en què la persona assegurada difunta hagi estat inscrita com a demandant d’ocupació en el Servei d’Ocupació. S’assimilen a períodes cotitzats a la branca general i a la branca jubilació els períodes en què la persona assegurada difunta hagi percebut una pensió d’invalidesa.

S’assimilen a períodes cotitzats a la branca general i a la branca jubilació els períodes en què la persona assegurada difunta hagi treballat com a assalariada, encara que l’empresa no hagi fet efectiu a la CASS l’import de les cotitzacions.

4. No pot tenir la condició de beneficiari de la pensió de reversió que li hagués pogut correspondre la persona condemnada per un delicte d’homicidi dolós o d’assassinat o per un delicte de violència de gènere o per un delicte de maltractament i/o lesió en l’àmbit domèstic quan la víctima sigui el subjecte causant de la pensió.”
5. S’addiciona un nou article 220 quater, amb el contingut següent:

“Article 220 quater. Persones assegurades indirectes de l’article 13.1.d que no ho poden continuar sent després de la majoria d’edat i que no es poden acollir a un altre règim

1. Es troben compreses en aquest règim especial les persones assegurades indirectes en virtut de la lletra d de l’apartat 1 de l’article 13 des que arriben a la majoria d’edat fins que compleixen els vint-i-cinc anys, sempre que no tinguin dret directament a les prestacions de reembossament, o que hagin estat sota la tutela del Govern i que compleixin un dels requisits següents:

   • a) Cursar estudis en un establiment d’ensenyança reconegut, mantenint un bon aprofitament acadèmic.
   • b) No percebre rendes regulars derivades de treball assalariat o d’activitat professional d’una quantitat igual o superior al salari mínim.
   • c) Estar inscrites com a demandants d’ocupació en el Servei d’Ocupació i no haver refusat cap oferta de treball adequada.
   • d) No poder accedir o mantenir-se al món laboral per motius mèdics o socials.

2. Les persones compreses en l’àmbit d’aplicació d’aquest article, o el seu representant legal si la sol·licitud es fa abans de la majoria d’edat, han de sol·licitar al Govern que les prengui en càrrec en aquest règim especial; la sol·licitud ha d’anar acompanyada de la valoració social o sociosanitària emesa per justificar que la persona sol·licitant compleix els requisits previstos a l’apartat 1. Rebuda la sol·licitud, el ministeri competent en matèria d’afers socials tramita l’expedient, efectua les comprovacions oportunes i dicta una resolució que, si és favorable, té una vigència d’un any com a màxim. Aquesta resolució es pot revocar si es deixen de complir els requisits establerts. La vigència es pot prorrogar amb la revisió prèvia que la persona beneficiària continua complint algun dels requisits de l’apartat 1, feta a petició de la persona interessada, que la pot demanar des de tres mesos abans que expiri la vigència.

3. El Govern sol·licita, si escau, l’afiliació de la persona al règim de Seguretat Social, i comunica a la CASS l’inici i el cessament de la seva presa en càrrec perquè la persona sigui donada, respectivament, d’alta i de baixa d’acord amb els articles 33 i següents.

4. L’alta s’ha de sol·licitar a partir de la data de la resolució administrativa que acorda la presa en càrrec de la persona en aquest règim especial, o a partir de la data en què la persona compleix la majoria d’edat, si la resolució és anterior a aquella data.

5. La baixa s’ha de cursar en el moment en què el Govern dicta una resolució que revoca la presa en càrrec o des que perd vigència la resolució que l’acordava.

6. El Govern, amb càrrec als pressupostos de l’Estat, ha de fer el pagament de la totalitat de la cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

7. La base de cotització correspon al salari mínim oficial mensual.

8. L’obligació de cotitzar només fa referència a la cotització corresponent a la branca general. El percentatge de cotització és del 10%.

9. Les persones compreses en aquest règim tenen dret a gaudir de les prestacions de reembossament segons el règim regulat en els articles 132 i següents.”

10. S’addiciona la disposició addicional dissetena, amb el contingut següent:

• b) Els administradors de societats, sempre que la societat no estigui donada de baixa provisional al Registre Tributari al qual fa referència l’article 47 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, i que compleixin acumulativament els requisits següents:

• Que no siguin assalariats de la societat de la qual són administradors o bé estiguin inclosos a l’article 18.g d’aquesta Llei.

• Que percebin una remuneració amb caràcter periòdic o no, fixa o variable, per exercir el càrrec d’administrador, d’acord amb la llei en matèria de societats mercantils. A aquest efecte, no s’inclouran dins del col·lectiu els administradors que no percebin la dita retribució, encara que els estatuts socials prevegin la possibilitat remuneratòria per als administradors; si els administradors exerceixen el càrrec de forma gratuïta es consideren persones que duen a terme una activitat per compte propi quan no cotitzen com a assegurats directes en cap altre col·lectiu del règim general de la seguretat social. Tampoc no es consideraran persones que duen a terme una activitat per compte propi els administradors de societats que exerceixen el càrrec de forma gratuïta i cotitzen en el règim especial de persones amb discapacitat previst a l’article 222 o que cotitzen en el règim especial de persones prejubilades previst a l’article 225.

• Que siguin residents legalment al Principat d’Andorra, llevat que siguin titulars d’una autorització de residència sense activitat lucrativa, de residència per a professionals amb projecció internacional, o de residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu, o en virtut de qualsevol altra modalitat d’autorització de residència prevista a la Llei d’immigració que exigeixi disposar d’una cobertura i assegurança per malaltia aliena a la de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

En el cas de constitució de noves societats, l’obligació de cotització s’inicia transcorreguts trenta dies naturals des de la inscripció al Registre de Societats del Govern.

La demostració que l’administrador d’una societat no percep una remuneració, amb caràcter periòdic o no, fixa o variable, o que exerceix el càrrec de forma gratuïta, correspon a la persona interessada. Es considera demostrada aquesta circumstància mitjançant la presentació del formulari que conté la declaració corresponent i una còpia dels estatuts de la societat que estableixin que el càrrec d’administrador no és retribuït, mentre no hi hagi prova en contrari. La Caixa Andorrana de Seguretat Social té per vigent aquesta informació mentre no li consti, o l’administrador no li ho comuniqui, el contrari. No obstant això, en el cas que els estatuts socials estableixin la gratuïtat del càrrec d’administrador i la possibilitat de remunerar-lo o sols aquesta darrera circumstància, i fixin el sistema de retribució, d’acord amb la legislació en matèria de societats mercantils, la prova de la no retribució exigeix la presentació addicional d’un certificat de l’acord social de la gratuïtat o de la no retribució adoptat per la junta general. Aquest certificat ha de ser expedit per les persones facultades a aquest efecte per la legislació en matèria de societats mercantils.

En l’exercici de les seves funcions d’inspecció i de control, la Caixa Andorrana de Seguretat Social pot sol·licitar a la persona assegurada que aporti tota la documentació que consideri necessària per acreditar els requisits establerts en aquest apartat.

També poden cotitzar com a persones que duen a terme una activitat per compte propi els socis de les societats que no estiguin donades de baixa provisional al Registre Tributari, sempre que compleixin acumulativament els requisits següents:

• Que realitzin una activitat efectiva en la societat de la qual són socis.

• Que legalment no puguin ser assalariats de la societat de la qual són socis per manca de subordinació respecte dels òrgans de la societat o perquè ostentin el control de la societat, circumstàncies que haurà d’acreditar l’interessat.

“Article 120. Inici de la cobertura de les prestacions

• Que siguin residents legalment al Principat d’Andorra, llevat que siguin titulars d’una autorització de residència sense activitat lucrativa, de residència per a professionals amb projecció internacional o de residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu, o en virtut de qualsevol altra modalitat d’autorització de residència prevista a la Llei d’immigració que exigeixi disposar d’una cobertura i assegurança per malaltia aliena a la de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

2. Per tenir dret a les prestacions de la branca general derivades de malaltia comuna o accident no laboral les persones assalariades i les persones que realitzen una activitat per compte propi, a més dels requisits generals, han de complir les condicions següents:

• Que optin expressament per cotitzar dins del col·lectiu de persones que duen a terme una activitat per compte propi.

  • a) En tot cas, haver cotitzat un mínim de vint-i-cinc dies naturals en aquesta branca.

Els socis que opten per cotitzar com a persones que duen a terme una activitat per compte propi, si deixen de cotitzar en aquest col·lectiu per la societat o les societats de les quals són socis, no poden sol·licitar novament l’alta en aquest col·lectiu fins que no hagin transcorregut almenys vint-i-quatre mesos a comptar de la data de la baixa.”

• b) Si han cotitzat més de vint-i-cinc dies naturals i menys de dotze mesos, haver cotitzat un període de quinze dies naturals durant el mes anterior al moment en què se sol·licita la demanda de prestacions.

2. Es modifica l’apartat 1 de l’article 91, que queda redactat de la manera següent:

   • c) Si han cotitzat dotze mesos o més i menys de trenta-sis mesos, haver cotitzat un període de deu dies naturals durant els dos mesos anteriors al moment en què se sol·licita la demanda de prestacions.

“Article 91. Rescabalament en cas d’accident de treball o malaltia professional

• d) Si han cotitzat trenta-sis mesos o més i menys de seixanta mesos, haver cotitzat un període de cinc dies naturals durant els tres mesos anteriors al moment en què se sol·licita la demanda de prestacions.

1. Sense perjudici de l’aplicació de l’article anterior quan escaigui, si l’accident de treball o la malaltia professional deriva d’una falta inexcusable imputable a l’empresari, la CASS pot exigir-li el pagament de la totalitat de les despeses ocasionades per l’atenció sanitària íntegra de la persona assegurada que ha comportat aquest accident o aquesta malaltia professional, així com de la resta de prestacions que hagi de satisfer per aquesta causa, i de les altres compensacions econòmiques que hagi de satisfer a la persona assegurada, amb el límit màxim de 30 vegades el salari mínim.

   • e) Si han cotitzat seixanta mesos o més, es comencen a comptar des del primer dia.

En cas que l’empresari contracti o subcontracti amb altres empresaris la realització d’obres o serveis corresponents a la seva pròpia activitat, l’empresari principal respon solidàriament amb l’empresa subcontractada del pagament a què fa referència el paràgraf anterior, però si la falta inexcusable que ha donat lloc a l’accident de treball o la malaltia professional és imputable únicament a l’empresari principal, llavors respon únicament aquest últim i no ho fa l’empresa contractada o subcontractada.”

[…]”

3. S’addicionen dos apartats a l’article 93, numerats 4 i 5, amb el contingut següent:
4. S’addiciona un apartat –entre els apartats 1 i 2– i es modifica i renumera l’apartat 2 de l’article 140, amb la redacció següent:

“Article 93. Recàrrec per pagament extemporani

“Article 140. Finalització de les prestacions

4. En els supòsits de bona fe i d’absència de negligència greu o de reincidència, els recàrrecs es redueixen en un 50% si el subjecte responsable del pagament ingressa l’import de la liquidació de les cotitzacions degudes abans que el requereixi la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Es redueixen en un 30% si el subjecte responsable del pagament ingressa l’import de la liquidació en el termini de deu dies a comptar del requeriment.
5. En el supòsit d’extinció de la relació de treball mitjançant el pagament d’una compensació econòmica per preavís i/o d’una compensació econòmica per acomiadament no causal o per causes objectives, l’import percebut per la persona assegurada per aquests conceptes dona dret a prestacions de reembossament pel temps al qual correspon aquesta compensació, i sempre que es compleixin els requisits establerts en aquesta Llei. En el full de declaració corresponent l’empresa ha de fer constar separadament l’import que correspon a la compensació econòmica per preavís i/o per acomiadament, i a quantes mensualitats de salari correspon.
6. A efectes exclusius d’aquest article, es considera que hi ha reincidència si existeix una resolució ferma d’imposició d’un recàrrec per pagament extemporani durant el període de dos anys immediatament anteriors.”
7. Si en el moment de la data del cessament o de la finalització es perceben prestacions econòmiques d’incapacitat temporal o maternitat, els límits establerts als números anteriors comencen a comptar des del moment en què finalitza el dret a percebre la prestació a la qual té dret la persona beneficiària.”
8. Es modifica l’article 108, que queda redactat de la manera següent:
9. Es modifica el títol del capítol quart del títol II del llibre tercer, que queda redactat de la manera següent:

“Article 108. Procediment

“Capítol quart. Prestacions de maternitat, de paternitat o per a la parella que hagi reconegut legalment l’infant, d’adopció, d’acolliment familiar i de risc durant l’embaràs”

1. El període voluntari de recaptació s’inicia en la data de començament del termini reglamentari d’ingrés i es prolonga, si no hi ha pagament íntegre o una altra causa d’extinció del deute, fins a l’emissió de la provisió de constrenyiment, amb la qual s’inicia el període de recaptació executiva.
2. Es modifica l’article 152, que queda redactat de la manera següent:
3. Transcorregut el termini reglamentari d’ingrés sense pagament íntegre del deute, s’apliquen els recàrrecs corresponents i els interessos moratoris establerts en la present Llei.

“Article 152. Cobertura

3. La Caixa Andorrana de Seguretat Social pot procedir a la recaptació per via de constrenyiment, d’acord amb les normes que regulen el procediment de recaptació tributària en període executiu; també pot acudir al saig per obtenir l’execució forçosa. En qualsevol cas, la impugnació en via administrativa o jurisdiccional de l’acte que s’executa impedeix l’execució forçosa fins que l’acte esdevingui ferm. L’òrgan competent per acordar i tramitar l’execució forçosa és la Direcció General, que la pot delegar en el director adjunt o en un o diversos caps de servei.
4. La prestació econòmica per maternitat i paternitat o per a la parella que hagi reconegut legalment l’infant cobreix la pèrdua d’ingressos consecutiva al descans pres durant l’embaràs i després del part o de l’adopció d’un infant o adolescent, d’acord amb la Llei de relacions laborals.
5. El procediment de recaptació s’impulsa d’ofici en tots els seus tràmits i només se suspèn en els casos que s’estableixin per reglament.
6. La prestació econòmica per acolliment familiar cobreix la pèrdua d’ingressos consecutiva al descans pres per aquest motiu, d’acord amb la Llei de relacions laborals.
7. En cas de pagament parcial del deute en concepte de cotitzacions, la CASS imputa en primer lloc la suma pagada al deute corresponent a la branca de jubilació.
8. La prestació econòmica per risc durant l’embaràs cobreix la pèrdua d’ingressos consecutiva al descans pres durant l’embaràs, d’acord amb la regulació que estableix la Llei de la seguretat i la salut en el treball.”
9. La terminació del procediment recaptatori, tant en període voluntari com en via executiva, es produeix en els casos d’anul·lació o extinció del dèbit perseguit en els termes i les condicions que s’estableixen per reglament.
10. Es modifica l’article 153, que queda redactat de la manera següent:
11. En tot allò no previst en aquesta Llei s’aplica el procediment establert pel Codi de l’Administració i la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal.

“Article 153. Prestacions econòmiques

8. En cas de cessació de pagaments i/o fallida d’un empresari, els crèdits actualitzats per cotitzacions degudes, inclosos els corresponents a les cotitzacions dels salaris deguts, tenen la consideració de crèdits privilegiats.
9. Tenen dret a les prestacions econòmiques d’aquest capítol les persones assalariades i assimilades que han estat donades d’alta a la seguretat social amb una antelació mínima de sis mesos i que han cotitzat almenys tres mesos durant els sis mesos anteriors al part, i en els casos d’adopció o d’acolliment familiar les persones que acreditin aquests requisits a la data d’arribada efectiva de l’infant o adolescent a la família i/o a la data en què comença a comptar el període de descans d’acord amb la Llei de relacions laborals.
10. Es modifica l’apartat 2 de l’article 114, que queda redactat de la manera següent:
11. Les persones beneficiàries d’una prestació econòmica han de complir les mateixes condicions. El període de percepció de la prestació econòmica s’assimila al de l’exercici d’una activitat.

“Article 114. Prescripció de les prestacions

3. Tenen dret a les prestacions econòmiques d’aquest capítol les persones que realitzen una activitat per compte propi que estiguin donades d’alta a la seguretat social amb una antelació mínima de sis mesos i que han cotitzat almenys tres mesos durant els sis mesos anteriors al part, i en els casos d’adopció o d’acolliment familiar les persones que acreditin aquests requisits a la data d’arribada efectiva de l’infant o adolescent a la família i/o a la data en què comença a comptar el període de descans d’acord amb la Llei de relacions laborals.”
4. Aquest dret es fa efectiu d’ençà de la circumstància que ocasiona el naixement de la prestació corresponent si es sol·licita dins del termini dels sis mesos següents. La presentació d’aquesta sol·licitud fora de termini, implica l’efectivitat del dret d’ençà del moment de la sol·licitud.
5. Es modifica l’article 154, que queda redactat de la manera següent:

[…]”

“Article 154. Durada de la prestació econòmica per maternitat o per paternitat i per adopció

6. Es modifica l’apartat 2 de l’article 120, que queda redactat de la manera següent:
7. En el cas de persones assalariades i assimilades, el dret a la prestació econòmica per maternitat o per paternitat o per adopció neix des del mateix dia que comença el període de descans corresponent, i té la mateixa durada que el període de descans de què gaudeixi efectivament la persona que s’hi acull, d’acord amb la legislació laboral.
8. Si la mare i/o el pare o la parella que ha reconegut legalment l’infant o l’adolescent o les persones adoptants són persones treballadores per compte propi, tenen dret a la prestació econòmica per maternitat o per paternitat des del mateix dia que comencin el període de descans corresponent, d’acord amb la suspensió de l’activitat econòmica, i la prestació té, com a màxim, la durada de descans que la Llei de relacions laborals reconeix a les persones assalariades, sempre que mantinguin suspesa de forma efectiva l’activitat econòmica durant tot el període.
9. Si el pare o la parella que ha reconegut legalment l’infant substitueix la mare en una part del període de descans per maternitat, d’acord amb la regulació continguda en la normativa laboral, té dret a la prestació econòmica des del dia següent a aquell en què es produeix la substitució i per a tot el període que manca fins a l’extinció de la prestació. La mare que percebia la pensió deixa de percebre-la el dia de la substitució.
10. En cas de mort del fill, la mare té dret a la prestació per maternitat durant els dies que falten per completar el seu període de descans per maternitat.”
11. S’addiciona un nou article 154 bis, amb el contingut següent:

“Article 154 bis. Durada de la prestació econòmica per acolliment familiar

1. En el cas de persones assalariades i assimilades, el dret a la prestació econòmica per acolliment familiar neix des del mateix dia que comença el període de descans corresponent i/o a l’arribada efectiva de l’infant o adolescent a la família, i té la mateixa durada que el període de descans de què gaudeixi efectivament la persona que s’hi acull, d’acord amb la legislació laboral.
2. Si les persones acollidores exerceixen una activitat per compte propi tenen dret a la prestació econòmica per acolliment familiar des del mateix dia que comença el període de descans corresponent i/o a l’arribada de l’infant o adolescent a la família, amb suspensió de l’activitat econòmica, i la prestació té, com a màxim, la durada de descans que la Llei de relacions laborals reconeix a les persones assalariades, sempre que mantinguin suspesa de forma efectiva l’activitat econòmica durant tot el període.
3. En cas de substitució, d’acord amb la normativa continguda en la normativa laboral, la persona acollidora té dret a la prestació econòmica des del dia següent a aquell en què es produeix la substitució i per a tot el període que manca fins a l’extinció de la prestació.”
4. Es modifica l’article 155, que queda redactat de la manera següent:

“Disposició addicional dissetena

“Article 155. Abonament de les prestacions

Els punts de jubilació de les persones assalariades declarats amb posterioritat a la data d’entrada en vigor d’aquesta disposició es consideren adquirits des del moment de la declaració, amb independència del fet que hagin estat efectivament pagats o no per l’empresari, i sense importar el resultat de les actuacions que la Caixa Andorrana de Seguretat Social emprengui per cobrar-los.”

1. Les prestacions econòmiques per maternitat, per paternitat, per adopció i per acolliment familiar, s’abonen a cada persona beneficiària mentre durin els corresponents períodes de descans.
2. S’addiciona la disposició transitòria vuitena, amb el contingut següent:
3. En el cas que el pare o la parella que hagi reconegut legalment l’infant substitueixi la mare, la prestació econòmica per maternitat es paga al pare o la parella que hagi reconegut legalment l’infant, sempre que compleixi les condicions de generació de drets fixades en l’article 153. Si durant aquesta situació el pare o la parella que hagi reconegut legalment l’infant mor, la mare pot ser beneficiària de la prestació que pertoqui fins a esgotar la durada màxima corresponent, fins i tot si ja s’hagués incorporat a la feina anteriorment.

“Disposició transitòria vuitena

3. En cas de mort de la mare, el pare o la parella que hagi reconegut legalment l’infant pot fer ús del període de descans que li corresponia a la mare, d’acord amb la regulació continguda en la normativa laboral, i percebre la totalitat o la part que resti de les prestacions corresponents.”

Les persones que no estaven obligades a estar afiliades al sistema de Seguretat social abans de l’entrada en vigor de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, que disposaven d’un termini fins al 30 de juny del 2013 per regular la seva situació i adaptar-se al que disposa aquesta Llei, i que actualment no estan obligades a assegurar-se d’acord amb aquesta Llei, es poden acollir al règim especial de persones assegurades voluntàries a la branca general que regula l’article 223 quater.

14. Es modifica l’apartat 1 i s’addiciona un nou apartat 4 a l’article 180, que queda redactat de la manera següent:

“Article 180. Generació del dret

1. Perquè neixi el dret a la pensió de viduïtat, la persona assegurada difunta per motiu de malaltia comuna o accident no laboral ha d’haver cotitzat almenys trenta-sis mensualitats en els últims quaranta-vuit mesos, tant a la branca general com a la branca de jubilació, si tenia menys de trenta anys en el moment de la defunció; o haver cotitzat seixanta mensualitats en els últims setanta-dos mesos, tant a la branca general com a la branca de jubilació, si tenia trenta o més anys en el moment de la defunció. En qualsevol cas, si la persona assegurada difunta ha cotitzat quinze anys, tant a la branca general com a la branca de jubilació, genera el dret a pensió de viduïtat. Si la persona assegurada difunta és titular d’una pensió de jubilació i ha cotitzat almenys dotze mesos a la branca general i a la branca de jubilació, genera el dret a pensió de viduïtat.

També computen com a períodes efectius de cotització aquells en què la persona assegurada difunta hagi estat inscrita com a demandant d’ocupació en el Servei d’Ocupació. S’assimilen a períodes cotitzats a la branca general i a la branca jubilació els períodes en què la persona assegurada difunta hagi percebut una pensió d’invalidesa.

S’assimilen a períodes cotitzats a la branca general i a la branca jubilació els períodes en què la persona assegurada difunta hagi treballat com a assalariada, encara que l’empresa no hagi fet efectiu a la CASS l’import de les cotitzacions.

4. No pot tenir la condició de beneficiari de la pensió de reversió que li hagués pogut correspondre la persona condemnada per un delicte d’homicidi dolós o d’assassinat o per un delicte de violència de gènere o per un delicte de maltractament i/o lesió en l’àmbit domèstic quan la víctima sigui el subjecte causant de la pensió.”
5. S’addiciona un nou article 220 quater, amb el contingut següent:

“Article 220 quater. Persones assegurades indirectes de l’article 13.1.d que no ho poden continuar sent després de la majoria d’edat i que no es poden acollir a un altre règim

1. Es troben compreses en aquest règim especial les persones assegurades indirectes en virtut de la lletra d de l’apartat 1 de l’article 13 des que arriben a la majoria d’edat fins que compleixen els vint-i-cinc anys, sempre que no tinguin dret directament a les prestacions de reembossament, o que hagin estat sota la tutela del Govern i que compleixin un dels requisits següents:

   • a) Cursar estudis en un establiment d’ensenyança reconegut, mantenint un bon aprofitament acadèmic.
   • b) No percebre rendes regulars derivades de treball assalariat o d’activitat professional d’una quantitat igual o superior al salari mínim.
   • c) Estar inscrites com a demandants d’ocupació en el Servei d’Ocupació i no haver refusat cap oferta de treball adequada.
   • d) No poder accedir o mantenir-se al món laboral per motius mèdics o socials.

2. Les persones compreses en l’àmbit d’aplicació d’aquest article, o el seu representant legal si la sol·licitud es fa abans de la majoria d’edat, han de sol·licitar al Govern que les prengui en càrrec en aquest règim especial; la sol·licitud ha d’anar acompanyada de la valoració social o sociosanitària emesa per justificar que la persona sol·licitant compleix els requisits previstos a l’apartat 1. Rebuda la sol·licitud, el ministeri competent en matèria d’afers socials tramita l’expedient, efectua les comprovacions oportunes i dicta una resolució que, si és favorable, té una vigència d’un any com a màxim. Aquesta resolució es pot revocar si es deixen de complir els requisits establerts. La vigència es pot prorrogar amb la revisió prèvia que la persona beneficiària continua complint algun dels requisits de l’apartat 1, feta a petició de la persona interessada, que la pot demanar des de tres mesos abans que expiri la vigència.

3. El Govern sol·licita, si escau, l’afiliació de la persona al règim de Seguretat Social, i comunica a la CASS l’inici i el cessament de la seva presa en càrrec perquè la persona sigui donada, respectivament, d’alta i de baixa d’acord amb els articles 33 i següents.

4. L’alta s’ha de sol·licitar a partir de la data de la resolució administrativa que acorda la presa en càrrec de la persona en aquest règim especial, o a partir de la data en què la persona compleix la majoria d’edat, si la resolució és anterior a aquella data.

5. La baixa s’ha de cursar en el moment en què el Govern dicta una resolució que revoca la presa en càrrec o des que perd vigència la resolució que l’acordava.

6. El Govern, amb càrrec als pressupostos de l’Estat, ha de fer el pagament de la totalitat de la cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

7. La base de cotització correspon al salari mínim oficial mensual.

8. L’obligació de cotitzar només fa referència a la cotització corresponent a la branca general. El percentatge de cotització és del 10%.

9. Les persones compreses en aquest règim tenen dret a gaudir de les prestacions de reembossament segons el règim regulat en els articles 132 i següents.”

10. S’addiciona la disposició addicional dissetena, amb el contingut següent:

“4. En el sistema de determinació objectiva, la base de tributació es calcula aplicant les regles que estableix l’article 24 bis d’aquesta Llei.”

4. En el sistema de determinació objectiva, la base de tributació es calcula aplicant les regles que estableix l’article 24 bis d’aquesta Llei.

1. Els obligats tributaris que tinguin la forma de societat anònima o limitada i que tinguin per objecte exclusiu la gestió i la tinença de participacions en societats estrangeres poden sol·licitar l’aplicació d’aquest règim especial.
2. Els valors o les participacions representatius de la participació en el capital de l’entitat de tinença de valors estrangers han de ser nominatius.
3. Les societats que s’acullin a aquest règim obtenen una exempció en la base de tributació dels dividends que percebin de les participacions en altres societats i dels resultats que obtinguin de la seva transmissió.

En aquest sentit la societat ha d’identificar en la memòria dels seus comptes anyals el detall de la cartera que té, i ha d’identificar les participacions en les societats que tingui o hagi mantingut en l’exercici, el seu valor patrimonial i els dividends o les reserves que percebi en l’exercici.

4. Els beneficis distribuïts amb càrrec a les rendes exemptes estan exempts de l’impost de societats del soci quan es tracti d’una societat andorrana.
5. Les societats de tinença de participacions en societats estrangeres han de presentar una declaració de l’impost, encara que no s’hagi de satisfer cap deute tributari.

• a) Al numerador hi ha les despeses incorregudes per l’obligat tributari directament relacionades amb la seva activitat destinada a la creació de l’actiu intangible, les despeses derivades de la subcontractació d’aquesta activitat amb persones o entitats vinculades amb l’obligat tributari en el sentit de l’article 16 que siguin residents fiscals a Andorra i desenvolupin les activitats subcontractades en territori andorrà i les despeses incorregudes en relació amb la subcontractació d’aquesta activitat amb persones o entitats no vinculades amb l’obligat tributari, sense que en aquest últim cas, el valor de les activitats subcontractades desenvolupades a l’estranger pugui superar el 25 per cent de les despeses incloses al numerador, abans de l’increment del 30 per cent al qual es fa referència a continuació. Les despeses incloses al numerador s’incrementen en un 30 per cent, sense que en cap cas l’import resultant no pugui superar l’import del denominador.
• b) Al denominador hi ha les despeses totals incorregudes en relació amb l’activitat destinada a la creació de l’actiu intangible, incloses les de subcontractació a persones vinculades amb l’obligat tributari que no siguin residents fiscals a Andorra o no duguin a terme l’activitat subcontractada en territori andorrà, les de subcontractació a persones no vinculades amb l’obligat tributari d’activitats efectuades a l’estranger, per la part que excedeixi el límit del 25 per cent del numerador, segons el que s’indica a la lletra a), i les d’adquisició d’actius intangibles.

No s’inclouen en aquest quocient, ni al numerador ni al denominador, les despeses generals, inclosos, entre d’altres, els interessos, les amortitzacions d’immobles o altres despeses no relacionades directament amb la creació de l’actiu intangible. Per calcular el quocient es tenen en compte únicament les despeses incorregudes en els termes dels paràgrafs anteriors, amb independència del seu tractament comptable i fiscal.

La reducció a què es fa referència en aquest apartat 1 es calcula de forma separada i individual per a cada actiu que sigui objecte d’explotació dels obligats tributaris.

2. L’aplicació de la reducció de la base de tributació que estableix l’apartat anterior està subjecta al compliment dels condicionants següents:

   • a) L’obligat tributari ha d’explotar l’actiu intangible de què es tracti en nom propi en el marc de la seva activitat econòmica.
   • b) El cessionari dels drets d’ús ha d’utilitzar aquests drets en el desenvolupament de qualsevol tipus d’activitat econòmica i els resultats d’aquesta utilització no es poden materialitzar en el lliurament de béns o la prestació de serveis que generin despeses fiscalment deduïbles en l’entitat que els cedeix.
   • c) L’obligat tributari ha de disposar dels registres comptables necessaris per poder determinar els ingressos i les despeses directes corresponents, de forma separada i individual, a cadascun dels actius intangibles cedits, així com l’import de la reducció a què es fa referència a l’apartat 1.

3. En el cas de concessions o autoritzacions d’ús, cessions o llicències dels actius intangibles indicats a l’apartat 1, a l’efecte de determinar la base de tributació susceptible de reducció s’entén que el terme rendes fa referència a l’import dels ingressos obtinguts durant el període impositiu derivats de la cessió de l’actiu intangible minorat per l’import de totes les despeses deduïbles incorregudes durant el mateix període impositiu directament relacionades amb l’actiu cedit.

4. Quan, en períodes impositius anteriors, la renda derivada d’un dels actius intangibles indicats a l’apartat 1 hagi resultat negativa i s’hagi integrat a la base de tributació, la reducció prevista en aquest article només s’aplica a les rendes positives obtingudes amb posterioritat en relació amb el mateix actiu a partir del moment en què superin l’import de les rendes negatives anteriors. Així mateix, quan en períodes impositius anteriors la renda derivada d’un d’aquests actius hagi resultat positiva i s’hagi aplicat la reducció prevista en aquest article, les rendes negatives obtingudes amb posterioritat en relació amb el mateix actiu s’integren també a la base de tributació amb la reducció prevista a l’apartat 1, fins a assolir l’import de les rendes positives anteriors.

5. L’aplicació d’aquest règim l’ha de sol·licitar l’obligat tributari al ministeri encarregat de les finances a través d’un escrit en què es fonamenti la concurrència dels condicionants que estableixen els apartats anteriors, exposant, com a mínim, la naturalesa de l’activitat que es vol dur a terme, la tipologia d’actius intangibles existents o esperats sobre la qual es vol aplicar el règim especial i els mitjans amb els quals compta l’obligat tributari per desenvolupar aquesta activitat econòmica al Principat d’Andorra. El ministeri encarregat de les finances, d’acord amb el procediment que s’estableixi reglamentàriament, aprova o denega aquesta sol·licitud. La resolució que posi fi al procediment d’autorització per aplicar aquest règim ha de notificar-se en un termini no superior a sis mesos, a comptar de la data en què la sol·licitud hagi tingut entrada en qualsevol dels registres del ministeri encarregat de les finances o des de la data d’esmena d’aquesta sol·licitud a requeriment del ministeri encarregat de les finances. Si transcorre aquest termini sense que s’hagi produït una resolució expressa, la sol·licitud pot entendre’s desestimada. El règim produeix efectes des del mateix període impositiu en què es va presentar la sol·licitud.

Un cop concedida l’autorització inicial, l’obligat tributari que pretengui aplicar-la en períodes impositius posteriors ha de comunicar aquesta circumstància a l’òrgan competent del ministeri encarregat de les finances, allà on es produeixi un canvi substantiu de les circumstàncies en relació amb les que estableix l’autorització inicial. Aquesta comunicació ha de contenir una identificació de les activitats i la tipologia d’actius intangibles als quals s’aplica aquest règim i la justificació de la concurrència dels condicionants per aplicar aquest règim, en els mateixos termes previstos al paràgraf anterior. El ministeri encarregat de les finances ha d’autoritzar l’aplicació del règim especial a les noves activitats i a la nova tipologia d’actius intangibles d’acord amb un procediment idèntic al que regula el paràgraf anterior.

L’autorització inicial, de la mateixa manera que les extensions posteriors del règim a altres activitats i tipologies d’actius intangibles, que pugui concedir el ministeri encarregat de les finances s’entén sense perjudici de la comprovació administrativa de la concurrència dels requisits d’aplicació d’aquest règim.

6. Per a la generació dels ingressos que generin el dret a la deducció prevista en aquest article, es requereix que els obligats tributaris realitzin o tinguin contractades activitats d’explotació, gestió o promoció empresarial. S’entenen compreses en el present article, entre altres, les activitats de promoció i redactat de sol·licituds de patents, les d’administració i gestió de l’activitat d’explotació de patents i les de recerca i desenvolupament en les condicions que s’estableixin reglamentàriament.

“2. Les remuneracions a consellers i administradors vinculades específicament a l’acompliment d’aquests càrrecs només són deduïbles quan siguin previstes en els estatuts de la societat, i tenen pel perceptor la consideració de rendes subjectes a l’impost sobre societats o a l’impost sobre les activitats econòmiques, segons si es tracta d’una persona jurídica o de persones físiques, segons el cas.”

2. Les remuneracions a consellers i administradors vinculades específicament a l’acompliment d’aquests càrrecs només són deduïbles quan siguin previstes en els estatuts de la societat, i tenen pel perceptor la consideració de rendes subjectes a l’impost sobre societats o a l’impost sobre les activitats econòmiques, segons si es tracta d’una persona jurídica o de persones físiques, segons el cas.

1. Els obligats tributaris poden minorar de la quota de tributació les quantitats següents:

   • a) El resultat de multiplicar la quantitat fixa de 3.000 euros per persona d’increment mitjà de plantilla fixa anyal que tingui l’obligat tributari. A aquest efecte només es computen els contractes laborals formalitzats a Andorra i subjectes a la legislació laboral andorrana. Per la determinació de l’increment mitjà de plantilla, es calcula la plantilla mitjana prorratejant el nombre de persones pels dies de l’any que estan contractades en relació laboral per l’obligat tributari, i es compara amb la plantilla mitjana de l’any anterior, determinada de la mateixa forma. Aquest increment mitjà de plantilla s’ha de mantenir durant l’any posterior a comptar del tancament de l’exercici. En el cas que no es compleixi aquest increment mitjà de plantilla, l’obligat tributari ha d’ingressar l’import de la deducció aplicada, juntament amb els interessos de demora.
   • b) El resultat d’aplicar el 5 per cent a l’import de les noves inversions fetes a Andorra d’actius fixos afectes a l’activitat empresarial. Aquests actius s’han de mantenir durant un mínim de cinc anys des del moment en què s’adquireixin. En el cas que no es compleixi amb el manteniment de les inversions durant el període mínim de cinc anys, l’obligat tributari ha d’ingressar l’import de la deducció aplicada, juntament amb els interessos de demora.
   • c) Les deduccions previstes en aquest article, no aplicades per insuficiència de quota, es poden deduir de la quota de tributació dels tres exercicis posteriors.

“d) Que hagin traslladat la seva residència al Principat d’Andorra, des del moment en què s’hagi perfeccionat el trasllat del seu domicili a Andorra, d’acord amb el que determina la legislació mercantil.”

“1. Els elements patrimonials es valoren segons el preu d’adquisició o el cost de producció, determinat d’acord amb les regles que estableix el Pla general de comptabilitat.”

1. Els elements patrimonials es valoren segons el preu d’adquisició o el cost de producció, determinat d’acord amb les regles que estableix el Pla general de comptabilitat.

Les revaloracions comptables no tenen efectes fiscals independentment de la data en què s’hagin dut o es varen dur a terme. En el cas que l’obligat tributari realitzi revaloracions comptables ha de mencionar en la memòria l’import d’aquestes revaloracions, els elements afectats i el període o els períodes impositius en què es van practicar. Aquestes mencions s’han de fer en totes i cadascuna de les memòries corresponents als exercicis en què els elements revalorats estiguin en el patrimoni de l’obligat tributari. Les revaloritzacions comptables realitzades pels obligats tributaris, s’han d’ajustar de la base de tributació d’acord amb l’establert en aquesta Llei.

En el cas d’immobles o accions o participacions socials, adquirits per l’obligat tributari abans de la data d’entrada en aplicació de la present Llei, no s’admet cap revaloració del valor d’adquisició, i a efectes fiscals, aquest serà el consignat en el seu títol notarial d’adquisició. En el supòsit que en el títol notarial d’adquisició no s’estableixi el valor dels béns o drets esmentats, l’obligat tributari ha d’acreditar el valor de mercat dels béns o drets en el moment en el que els va adquirir. Per qualsevol altre element patrimonial adquirit per l’obligat tributari abans de la data d’entrada en aplicació de la present Llei, es valora segons el preu d’adquisició o el cost de producció, determinat d’acord a les regles de valoració establertes en aquesta Llei.

El Ministeri de Finances pot comprovar, mitjançant valoració pericial, el valor real dels elements patrimonials.

1. El període impositiu coincideix amb l’exercici econòmic de l’entitat.

2. En tot cas, el període impositiu ha de concloure:

   • a) Quan l’entitat s’extingeixi, en el moment en què se’n produeixi la cancel·lació registral.
   • b) Quan tingui lloc un canvi de residència de l’entitat resident fiscal en territori andorrà a l’estranger, en el moment en què el trasllat s’inscrigui al Registre de Societats.
   • c) Quan es produeixi la transformació de la forma jurídica de l’entitat i això determini la no-subjecció a aquest impost de l’entitat resultant, en el moment de la inscripció de la transformació al Registre de Societats. Per determinar la base de tributació corresponent a aquest període impositiu s’entén que l’entitat s’ha dissolt amb els efectes que estableix l’apartat 3 de l’article 15.
   • d) Quan es produeixi la transformació de la forma jurídica de l’entitat i això determini la modificació del seu tipus de gravamen, en el moment de la inscripció de la transformació al Registre de Societats.

3. El període impositiu no pot excedir de dotze mesos. En el cas que l’exercici social sigui superior, el període finalitza en el moment de concloure els dotze mesos.

1. Els obligats tributaris que revesteixin la forma de societats anònimes o limitades andorranes que formin part d’un grup tributari, poden tributar sota el règim previst en aquest article.

2. Formen part d’un grup tributari totes les societats que participin en altres societats en un grau igual o superior al 75 per cent del seu capital o dels drets de vot. El grup tributari està format tant per les entitats participants com per les participades, sempre que totes siguin obligats tributaris d’aquest impost. La participació esmentada s’ha de mantenir de forma ininterrompuda durant tot el període impositiu. El grau de participació que s’ostenti pot ser de forma directa o indirecta. La participació indirecta serà la que resulti de multiplicar els percentatges de participació.

3. No poden formar part d’un grup tributari:

   • a) les entitats exemptes a les quals es refereix l’article 8 de la Llei;
   • b) les entitats que quan es tanqui el període impositiu estiguin en situació de suspensió de pagaments o fallida, o el seu patrimoni net sigui negatiu; i
   • c) les societats participades, la participació de les quals s’aconsegueixi a través d’una altra societat que no compleixi els requisits establerts per formar part del grup tributari.
   • d) les societats que hagin optat per l’aplicació d’algun altre règim especial dels previstos en els articles 23, 24 i 24 bis d’aquesta Llei.

4. Les societats que hagin d’integrar un grup tributari ho han de comunicar al ministeri encarregat de les finances abans de l’inici de l’exercici, cosa que han d’acordar per junta de socis totes i cadascuna de les societats afectades. La societat dominant ha de comunicar els acords al ministeri encarregat de les finances abans de l’inici del període impositiu en què sigui aplicable aquest règim i les variacions posteriors en la composició del grup.

5. Les societats participades del grup tributari han de presentar la seva declaració individual, i han de determinar la seva base de tributació i les deduccions aplicables, sense haver-ne d’ingressar la quota resultant.

6. La societat participant determina la seva base de tributació d’acord amb les regles previstes en aquest títol de la Llei, de manera que ha d’integrar en la seva base de tributació les bases de tributació de cada una de les entitats participades que integrin el grup tributari, i ha de practicar les eliminacions corresponents per les operacions internes realitzades entre les societats del grup, d’acord amb el que preveu la normativa comptable per la formulació dels comptes anuals consolidats i la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris. Les eliminacions practicades s’han d’integrar a la base de tributació quan les operacions siguin fetes amb terceres persones, en els termes que preveu la norma comptable en matèria de consolidació.

7. Les bases de tributació negatives del grup tributari són compensables respecte de les positives del grup que es generin durant els deu anys següents.

8. Les bases de tributació negatives pendents de compensació generades per les societats participades abans que s’integrin en el grup tributari, només es poden compensar per bases de tributació positives de la mateixa entitat.

9. La quota de tributació del grup tributari es minora en l’import de les deduccions que preveu el capítol VIII a les quals tinguin dret cada societat que integra el grup tributari. Els requisits establerts per aplicar les deduccions esmentades es refereixen al grup tributari. Les deduccions de qualsevol societat pendents d’aplicació en el moment que s’hagin d’incloure en el grup tributari es poden deduir de la quota de tributació del grup tributari amb el límit que correspongui a la societat esmentada en el règim individual de tributació.

10. El període impositiu de totes les societats del grup ha de coincidir amb el de la societat dominant.

11. La societat dominant ha de formular, a efectes fiscals, el balanç i el compte de pèrdues i guanys consolidats, amb l’aplicació del mètode d’integració global a totes les societats que integren el grup tributari. Els comptes anuals consolidats es refereixen a la mateixa data de tancament i període que els comptes anuals de la societat dominant, de manera que les societats dependents han de tancar el seu exercici social en la data en què ho faci la societat dominant. En aquest sentit, l’entitat dominant ha d’adjuntar a la liquidació de l’impost la informació següent:

• a) Les eliminacions practicades en períodes impositius anteriors pendents d’incorporació i les eliminacions practicades en el període impositiu degudament justificades en la seva procedència i quantitat.
• b) Les incorporacions fetes en el període impositiu, igualment justificades en la seva procedència i quantitat.
• c) Les diferències, degudament explicades, que hi pugui haver entre les eliminacions i les incorporacions realitzades a l’efecte de determinar la base de tributació del grup fiscal i les realitzades a l’efecte de l’elaboració dels comptes anuals consolidats.

12. L’obligació de fer els pagaments a compte del grup tributari recau en la societat participant.
13. A partir de l’exercici que s’hagi optat per aquest règim, totes les societats integrants del grup queden obligades fins al moment que es renunciï a la seva aplicació.
14. Una vegada s’hagi exercit l’opció, el grup tributari queda vinculat a aquest règim de manera indefinida durant els períodes impositius següents, mentre no es compleixin els motius d’exclusió regulats en aquest article i mentre no es renunciï a la seva aplicació a través del corresponent procediment determinat reglamentàriament, que s’ha d’exercir, si escau, en el termini de tres mesos a comptar de la finalització de l’últim període impositiu en què s’ha aplicat.
15. El grup tributari s’extingeix quan la societat participant perdi el caràcter esmentat.
16. En el cas que el règim de consolidació tributària i el grup tributari s’extingeixin, respecte a les eliminacions pendents d’incorporació, les bases de tributació negatives del grup tributari i les deduccions en la quota pendents de compensació, cal procedir de la manera següent:

• a) Les eliminacions pendents d’incorporació s’integren en la base de tributació del grup tributari en l’últim període impositiu en què sigui aplicable el règim de consolidació tributària.
• b) Les societats que integrin el grup tributari en el període impositiu en què es produeixi la pèrdua o l’extinció d’aquest règim han d’assumir el dret a la compensació de les bases de tributació negatives del grup tributari pendents de compensar, en la part que hagin contribuït a la seva formació.

La compensació es fa amb les bases de tributació positives que es determinin en règim individual de tributació.

• c) Les societats que integrin el grup tributari en el període impositiu en què es produeixi la pèrdua o l’extinció d’aquest règim han d’assumir el dret a la compensació de les deduccions de la quota del grup tributari pendents de compensació, en la part en què hagin contribuït a la seva formació.

17. El que disposen els apartats anteriors és aplicable quan alguna o algunes de les societats que integren el grup tributari hi deixin de pertànyer.
18. Les societats del grup tributari responen solidàriament del pagament del deute tributari, excepte pel que fa a les sancions.