Decret del 16-03-2011 d’aprovació del Reglament d’aplicació de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals.

S’aprova el Reglament d’aplicació de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, que entra en vigor l’1 d’abril del 2011.

Reglament

d’aplicació de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals

Capítol primer. Disposicions generals

L’impost sobre la renda dels no-residents fiscals és un tribut de caràcter directe que grava, en els termes que estableix aquesta Llei, la renda obtinguda en el territori del Principat d’Andorra per les persones físiques o jurídiques no residents fiscals en aquest territori.

Estan sotmeses a les obligacions establertes en aquest Reglament les persones físiques, les persones jurídiques i totes les entitats que tinguin la condició d’obligats tributaris d’acord amb el que estableix la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals.

Els obligats tributaris no-residents fiscals estan obligats a nomenar en el termini establert a l’article 6, apartat 1 de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, una persona física o jurídica amb residència a Andorra perquè els representi davant del ministeri encarregat de les finances en relació amb les seves obligacions per aquest impost en els casos següents:

• quan l’obligat tributari no-resident fiscal actuï mitjançant un establiment permanent,

• quan el pagador dels rendiments meritats en favor dels obligats tributaris que operen sense mediació d’establiment permanent no sigui ni empresari ni professional, o

• quan l’obligat tributari tingui antecedents relatius al compliment de les exigències tributàries per haver comès infraccions reiterades a la normativa tributària en els tres anys anteriors.

Són obligats tributaris d’aquest impost les persones físiques i les persones jurídiques no residents fiscals al Principat d’Andorra que obtinguin rendes que, d’acord amb aquesta Llei, es consideren generades en aquest territori.

A aquest efecte, es consideren residents fiscals al Principat d’Andorra les persones jurídiques definides a l’article 7 de la Llei de l’impost sobre societats, i les persones físiques definides a l’article 8 de la Llei de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques.

Responsables

1. Responen solidàriament del deute tributari corresponent als rendiments que hagin satisfet o a les rendes dels béns o els drets el dipòsit o la gestió dels quals tinguin encomanat, respectivament:

   • a) el pagador dels rendiments meritats en favor dels obligats tributaris que operin sense mediació d’establiment permanent, o
   • b) el dipositari, el mandatari o el gestor dels béns o dels drets dels obligats tributaris que operin sense mediació d’establiment permanent.

Aquesta responsabilitat no existirà quan es tingui l’obligació de retenir i ingressar al compte a què es refereix l’article 34, sense perjudici de les responsabilitats que derivin de la condició de retenidor.

2. No s’entén que una persona o una entitat satisfà un rendiment quan es limita a efectuar una simple mediació de pagament. S’entén per “simple mediació de pagament” l’abonament d’una quantitat per compte i ordre d’un tercer.
3. No obstant el que preveu l’apartat anterior, són responsables solidàries les persones que gestionin lloguers o drets sobre béns immobles la propietat dels quals sigui de persones no-residents fiscals. Aquesta responsabilitat es limita als lloguers o a les contraprestacions pels drets que gestionen.
4. En el cas del pagador de rendiments meritats sense mediació d’establiment permanent pels obligats tributaris no-residents fiscals, les actuacions del ministeri encarregat de les finances es poden entendre directament amb el responsable, al qual és exigible el deute tributari. El mateix procediment resulta d’aplicació en el cas del dipositari, el mandatari o el gestor de béns o drets dels obligats tributaris no-residents fiscals, no destinats a un establiment permanent.
5. Responen solidàriament de l’ingrés dels deutes tributaris corresponents als establiments permanents dels obligats tributaris no-residents fiscals les persones que, d’acord amb el que estableix l’article 6, siguin els seus representants.
6. Quan la falta d’ingrés del deute tributari de l’obligat tributari no-resident fiscal sigui imputable a accions o omissions de les persones a les quals aquest precepte considera responsables, el seu comportament pot ser objecte de les sancions corresponents, de manera que es pot exigir al responsable, juntament amb el deute tributari corresponent al no-resident fiscal, la sanció que correspongui.
7. L’exigència de responsabilitat prevista en aquest article requereix un acte administratiu previ de declaració d’incompliment de l’obligat tributari, que ha de ser notificat en la forma que preveu l’article 55 de la Llei de bases de l’ordenament tributari, del 19 de desembre de 1996.

1. Els obligats tributaris no residents fiscals estan obligats a nomenar una persona física o jurídica amb residència a Andorra, perquè els representi davant el ministeri encarregat de les finances en relació amb les seves obligacions per aquest impost quan obtinguin rendes mitjançant establiment permanent o quan, atesa la quantia o les característiques de la renda obtinguda en el territori andorrà per l’obligat tributari, ho requereixi així el ministeri encarregat de les finances.
2. L’obligat tributari no resident fiscal, o el seu representant, estan obligats a comunicar al ministeri encarregat de les finances el nomenament, degudament acreditat, en el termini d’un mes a partir de la data d’aquest nomenament. Quan sigui a requeriment del ministeri encarregat de les finances, el nomenament s’ha de fer i comunicar en el termini d’un mes a partir de la notificació d’aquesta obligació. La comunicació s’ha d’acompanyar de l’acceptació expressa del representant.
3. En el cas d’incompliment de l’obligació de nomenament que estableix l’apartat anterior, el ministeri encarregat de les finances pot considerar representant de l’establiment permanent qui figuri com a tal en el Registre de Societats Mercantils o, si no n’hi ha, els que estiguin facultats per contractar en nom de l’obligat tributari no resident fiscal.

1. D’acord amb l’exempció prevista a l’article 15, lletra a) de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, té la consideració de “premis literaris, artístics o científics rellevants” la concessió de béns o drets a una o diverses persones, sense contraprestació, en recompensa o reconeixement al valor de les obres literàries, artístiques o científiques.
2. El que concedeix el premi no es pot encarregar de l’explotació econòmica de l’obra o les obres premiades ni estar-hi interessat. En particular el premi no pot implicar ni exigir la cessió ni la limitació dels drets de propietat sobre aquestes obres, inclosos els derivats de la propietat intel·lectual o industrial. No es considera incomplet aquest requisit per la mera divulgació pública de l’obra, sense finalitat lucrativa i per un període de temps no superior a sis mesos.

No tenen la consideració de “premis exempts” les beques, les ajudes i en general les quantitats destinades al finançament previ o simultani d’obres o treballs relatius a les matèries esmentades a l’apartat 1 anterior.

3. La convocatòria ha de reunir els requisits següents:

• Tenir caràcter nacional o internacional.

• No establir cap limitació respecte als concursants per raons alienes a la mateixa essència del premi.

• Que el seu anunci es publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Els premis que es convoquin a l’estranger o per organitzacions internacionals sols han de complir el requisit previst al segon guió anterior per accedir a l’exempció.

4. L’exempció l’ha de declarar el ministeri encarregat de les finances amb una sol·licitud prèvia.

La declaració anterior s’ha de sol·licitar amb l’aportació de la documentació pertinent per part de la persona o l’entitat que convoca el premi.

La sol·licitud s’ha d’efectuar amb caràcter previ a la concessió del premi i abans de l’inici del període reglamentari de declaració de l’exercici en el qual s’hagi obtingut.

Per a la resolució de l’expedient es pot sol·licitar un informe del departament competent per raó de la matèria o, si escau, de l’òrgan encarregat.

El termini màxim per notificar la resolució del procediment és de sis mesos. Transcorregut el termini sense que s’hagi notificat la resolució expressa, la sol·licitud s’entén desestimada.

La declaració és vàlida per a les convocatòries successives sempre que no modifiquin els termes que s’han pres en consideració per concedir l’exempció.

En els supòsits en què les convocatòries successives modifiquin els dits termes o s’incompleixi qualsevol dels requisits exigits per a la seva aplicació, el ministeri encarregat de les finances declara la pèrdua del dret a la seva aplicació a partir del moment en què es produeix la dita modificació o incompliment.

5. Quan el ministeri encarregat de les finances declara l’exempció del premi, les persones a les quals fa referència l’apartat 4 amb la sol·licitud prèvia de la declaració d’exempció del premi, estan obligades a comunicar al ministeri esmentat, dintre del mes següent al de la concessió, la data del premi, el premi concebut i les dades identificatives dels que han resultat beneficiats.

Fet generador

1. Constitueix el fet generador l’obtenció de rendes, dineràries o en espècie, en el territori d’Andorra, per part dels obligats tributaris d’aquest impost, de conformitat amb el que s’estableix als articles següents.
2. No estan subjectes a aquest impost els interessos i altres rendiments obtinguts per la cessió a tercers de capitals propis a què es refereix l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Europea relatiu a l’establiment de mesures equivalents a les previstes a la Directiva 2003/48/CE del Consell en matèria de fiscalitat dels rendiments de l’estalvi en forma de pagaments d’interessos, aprovat per la Llei 11/2005, del 13 de juny.
3. Tampoc no estan subjectes a aquest impost els guanys de capital derivats de la transmissió de béns immobles o drets sobre aquests béns per part de persones no residents fiscals que actuïn sense mediació d’establiment permanent, sempre que estiguin subjectes a l’impost regulat per la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries.
4. Es presumeixen retribuïdes, llevat de prova en contrari, les prestacions o les cessions de béns, drets i serveis susceptibles de generar rendes subjectes a aquest impost.

S’entén per “valor normal de mercat” el que hagi estat acordat en condicions normals entre parts independents en transaccions o negocis jurídics idèntics o similars.

1. Quan els obligats tributaris no-residents fiscals efectuen operacions amb persones o entitats vinculades a ells, els són d’aplicació les disposicions de l’article 16 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats.
2. Les operacions efectuades entre persones o entitats vinculades es valoren pel seu valor normal de mercat.
3. El ministeri encarregat de les finances pot comprovar que les operacions efectuades entre persones o entitats vinculades s’han valorat pel seu valor normal de mercat i pot practicar, si escau, les correccions valoratives oportunes respecte de les operacions subjectes a aquest impost. El ministeri encarregat de les finances queda vinculat pel nou valor respecte a la resta de persones o entitats vinculades.

La valoració administrativa no pot generar per aquest impost una renda superior a la derivada de l’operació per al conjunt de les persones o entitats que l’hagin efectuat.

4. Per determinar el valor normal de mercat s’aplica qualsevol dels mètodes següents:

   • a) Mètode del preu lliure comparable, pel qual es compara el preu del bé o del servei en una operació entre persones o entitats vinculades amb el preu d’un bé o un servei idèntic o de característiques similars en una operació entre persones o entitats independents en situacions equiparables.
   • b) Mètode del cost incrementat, pel qual s’afegeix al valor d’adquisició o al cost de producció del bé o del servei el marge habitual en operacions idèntiques o similars amb persones o entitats independents o, si escau, el marge que persones o entitats independents apliquen a operacions equiparables.
   • c) Mètode del preu de revenda, pel qual se sostrau del preu de venda d’un bé o d’un servei el marge que aplica el mateix revenedor en operacions idèntiques o similars amb persones o entitats independents o, si escau, el marge que persones o entitats independents apliquen a operacions equiparables.

5. L’obligat tributari ha de facilitar al ministeri encarregat de les finances tota la documentació necessària del grup, relativa a les operacions vinculades, als contractes i altres dades que permetin determinar el valor normal de mercat.

1. Els obligats tributaris que efectuïn operacions vinculades poden sol·licitar al ministeri encarregat de les finances la seva assistència per determinar i fixar el valor normal de mercat d’aquestes operacions abans que es duguin a terme. Aquesta sol·licitud ha d’incorporar una proposta de valoració fonamentada en el valor de mercat, amb una descripció dels fets i les circumstàncies de les operacions de què es tracti, una descripció del mètode proposat i una anàlisi que justifiqui que la forma d’aplicació del mètode respecta el principi de lliure competència.
2. La sol·licitud ha de reflectir que totes les persones que tenen vinculació són coneixedores i accepten la sol·licitud de valoració.
3. La sol·licitud ha d’anar acompanyada de la documentació del grup al qual pertanyi l’obligat tributari i de la documentació relativa a l’obligat tributari.

A. La documentació relativa al grup al qual pertanyi l’obligat tributari consisteix en:

• a) una descripció de l’estructura organitzativa, jurídica i operativa del grup,

• b) una identificació de les entitats que formen part del grup que efectuen operacions vinculades i que afecten les operacions fetes per l’obligat tributari,

• c) una descripció de la naturalesa, la importància i els fluxos de les operacions vinculades entre les entitats de grup quan afecten les operacions fetes per l’obligat tributari, juntament amb els canvis relatius a períodes impositius o a liquidacions anteriors,

• d) una descripció de les funcions exercides i dels riscos assumits per les entitats del grup quan afecten les operacions fetes per l’obligat tributari,

• e) una relació de la titularitat de les patents, les marques, els noms comercials i altres actius intangibles quan afecten les operacions efectuades per l’obligat tributari, així com l’import de les contraprestacions derivades de la seva utilització,

• f) una descripció de la política del grup en relació amb els preus de transferència que inclogui el mètode o els mètodes de fixació dels preus adoptats pel grup i que en justifiqui l’adequació al principi de lliure competència,

• g) una relació dels acords de repartiment de costos i els contractes de prestació de serveis entre entitats del grup quan afecten les operacions efectuades per l’obligat tributari,

• h) una relació dels acords previs de valoració o els procediments amistosos celebrats o en curs relatius a les entitats del grup quan afecten les operacions efectuades per l’obligat tributari, i

  • i) la memòria del grup o, si no n’hi ha, un informe anual equivalent.

B. La documentació relativa a l’obligat tributari ha de reprendre:

• a) Noms, cognoms, raó social o denominació completa, domicili fiscal, NRT de l’obligat tributari, si escau, i de les entitats amb les quals efectua les operacions, i una descripció detallada de la naturalesa, les característiques i els imports de les operacions,
• b) una anàlisi del valor de mercat en aplicació dels mètodes proposats a l’article 10,
• c) una explicació relativa al mètode de valoració escollit, els motius, l’aplicació i el valor que en resulta,
• d) criteris de repartiment de les despeses en concepte de serveis prestats conjuntament a favor de les entitats o les persones vinculades i, si escau, els corresponents acords de repartiment de despeses,
• e) qualsevol informació rellevant que l’obligat tributari hagi requerit per determinar el valor de les operacions vinculades.

4. El ministeri encarregat de les finances analitza la sol·licitud i la proposta de valoració i demana, si escau, aclariments o informació complementària. El ministeri encarregat de les finances pot acordar no admetre a tràmit la proposta en especial quan:

   • a) la proposta de valoració manqui de fonament per determinar el valor de mercat,
   • b) quan ja s’hagin desestimat propostes de valoració substancialment iguals a la proposta formulada,
   • c) qualsevol altra circumstància que generi dubtes quant a la determinació del valor.

Tota denegació ha d’estar degudament motivada.

5. En un termini no superior a sis mesos a comptar de la data en què la sol·licitud hagi tingut entrada en qualsevol dels registres del ministeri encarregat de les finances o des de la data d’esmena a requeriment d’aquest ministeri, el ministeri encarregat de les finances ha de notificar a l’obligat tributari la decisió d’acceptar o de rebutjar la posada en marxa o l’aplicació del procediment que proposa. Si transcorre aquest termini sense que s’hagi produït una resolució expressa, la sol·licitud, quan s’hagi acompanyat d’una proposta raonada de valoració, s’entén estimada.

El ministeri encarregat de les finances, mitjançant una resolució, decideix:

• aprovar la proposta de valoració,

• aprovar una proposta de valoració que difereix de la proposta inicialment proposada amb l’acceptació prèvia de l’obligat tributari, o

• desestimar la proposta de valoració formulada per l’obligat tributari.

2. També tenen la consideració de rendes derivades del treball les pensions i altres prestacions similars, quan derivin d’una ocupació prestada en territori andorrà o quan siguin satisfetes per una persona o entitat resident fiscal en el territori andorrà o per un establiment permanent situat en aquest territori. Es consideren pensions les remuneracions públiques o privades satisfetes per raó d’una ocupació anterior, amb independència que siguin percebudes pel mateix treballador o per una altra persona.

(i) Que el saldo mitjà anual del compte no superi 10.000 dòlars estatunidencs;

(ii) Que el compte es faci servir per a la domiciliació de rebuts de consums (electricitat, aigua, calefacció, entre d’altres) i altres pagaments.

• c) Comptes de custòdia en els quals es dipositen exclusivament títols de deute públic emès pel Govern d’Andorra o altres institucions públiques andorranes amb un saldo mitjà anual que no superi 50.000 dòlars estatunidencs.

3. El Ministeri de Finances pot designar altres comptes financers com a comptes exclosos sempre que presentin un risc baix de ser utilitzats amb la finalitat d’evadir impostos i tinguin característiques similars a qualsevol dels comptes descrits a l’apartat C.17, lletres a) a f), de la secció VIII de l’annex I d’aquesta Llei.

Altres rendes

1. Es consideren rendes obtingudes a Andorra els rendiments derivats, directament o indirectament, de béns immobles situats en el territori andorrà o de drets relatius a aquests béns immobles.
2. També es consideren rendes obtingudes en territori andorrà els cànons satisfets per persones o entitats residents fiscals en el territori andorrà o per establiments permanents situats en aquest territori, o que s’utilitzin en el territori andorrà. Tenen la consideració de cànons les quantitats de qualsevol classe pagades pels conceptes següents:

• qualsevol concessió o autorització d’ús o cessió o llicència de drets sobre patents, dissenys, models i dibuixos industrials, marques, noms de domini i altres signes distintius de l’empresa, com també sobre altres drets de propietat industrial;

• qualsevol concessió o autorització d’ús o cessió o llicència de drets sobre plans, fórmules o procediments secrets, de drets sobre informacions relatives a experiències industrials, comercials o científiques, incloses les tècniques i els mètodes de comercialització empresarial, o la concessió d’ús d’equips industrials, comercials o científics;

• qualsevol concessió o autorització d’ús o cessió o llicència de drets d’autor sobre obres literàries, artístiques o científiques, incloses les produccions audiovisuals i els programes, les aplicacions i els sistemes informàtics, així com els drets veïns dels drets d’autor;

• els pagaments per la cessió de drets d’imatge.

3. També es consideren rendes obtingudes en territori andorrà les utilitats o les contraprestacions, qualsevol que sigui la seva denominació o naturalesa, dineràries o en espècie, que provinguin, directament o indirectament, d’elements patrimonials, béns o drets, la titularitat dels quals correspongui a l’obligat tributari i que no estiguin destinats a activitats econòmiques realitzades per aquest obligat tributari, o derivin, directament o indirectament, de béns mobles o drets situats en el territori andorrà.

4. També es consideren rendes obtingudes en territori andorrà els guanys patrimonials derivats de béns mobles situats a Andorra, de valors emesos per persones o entitats residents fiscals en el territori andorrà o de drets que s’hagin de complir o s’exercitin en el territori andorrà. En concret s’inclouen en aquest apartat els guanys de capital procedents de transmissions d’accions o participacions en societats andorranes.

5. També es consideren rendes obtingudes en territori andorrà les retribucions satisfetes a administradors o als membres dels òrgans d’administració d’entitats andorranes.

6. També es consideren rendes obtingudes en territori andorrà totes les altres rendes no definides en els articles anteriors que procedeixin de prestacions de serveis satisfets per persones jurídiques o persones físiques, que siguin empresaris o professionals residents a Andorra, a excepció que les rendes corresponguin a drets o prestacions contractades, realitzades i utilitzades fora del territori andorrà.

7. No es consideren obtinguts en el territori andorrà els rendiments següents:

   • a) els satisfets per raó de compravendes internacionals de mercaderies, incloses les comissions de mediació en aquestes compravendes, així com les despeses accessòries i connexes;
   • b) els satisfets a persones o entitats no residents fiscals a Andorra per establiments permanents situats a l’estranger, amb càrrec a aquests establiments, quan les prestacions corresponents estiguin vinculades amb l’activitat de l’establiment permanent a l’estranger.

(i) Que el saldo mitjà anual del compte no superi 10.000 dòlars estatunidencs;

(ii) Que el compte es faci servir per a la domiciliació de rebuts de consums (electricitat, aigua, calefacció, entre d’altres) i altres pagaments.

• c) Comptes de custòdia en els quals es dipositen exclusivament títols de deute públic emès pel Govern d’Andorra o altres institucions públiques andorranes amb un saldo mitjà anual que no superi 50.000 dòlars estatunidencs.

3. El Ministeri de Finances pot designar altres comptes financers com a comptes exclosos sempre que presentin un risc baix de ser utilitzats amb la finalitat d’evadir impostos i tinguin característiques similars a qualsevol dels comptes descrits a l’apartat C.17, lletres a) a f), de la secció VIII de l’annex I d’aquesta Llei.

Formes de subjecció i operacions vinculades

1. Els obligats tributaris no residents fiscals que obtinguin rendes mitjançant un establiment permanent situat en el territori andorrà tributen per la totalitat de la renda imputable a aquest establiment, sigui quin sigui el lloc de la seva obtenció, d’acord amb el que disposa aquesta Llei i la Llei de l’impost sobre societats.

Els obligats tributaris no residents fiscals que obtinguin rendes sense mediació d’establiment permanent tributen de manera separada per cada meritació total o parcial de renda sotmesa a gravamen, sense que sigui possible cap compensació entre aquestes rendes, en els termes previstos en els articles 25 a 35.

2. A les operacions realitzades per obligats tributaris no residents fiscals amb persones o entitats vinculades els són d’aplicació les disposicions de l’article 16 de la Llei de l’impost sobre societats.

A aquest efecte, es consideren persones o entitats vinculades les esmentades en l’apartat 1 de l’article 16 de la Llei de l’impost sobre societats. En tot cas, s’entén que hi ha vinculació entre un establiment permanent situat en el territori andorrà amb la seva casa matriu, amb altres establiments permanents de la casa matriu esmentada i amb altres persones o entitats vinculades a la casa matriu o els seus establiments permanents, tant si estan situats en el territori andorrà com a l’estranger.

1. Els establiments permanents estan obligats a presentar una declaració i a ingressar el deute tributari corresponent. La declaració, segons el model que aprovi el Govern, es presenta en el termini màxim de 30 dies naturals següents dels sis mesos posteriors a la conclusió del període impositiu.
2. També s’entén conclòs el període impositiu quan l’establiment permanent atura l’activitat, quan s’ha fet la desafectació de la inversió efectuada al seu dia respecte de l’establiment permanent, quan es produeix la transmissió de l’establiment permanent a una altra persona física o entitat, quan la casa central trasllada la seva residència al territori andorrà o quan en mor el titular. El termini de presentació és el previst amb caràcter general per a les rendes obtingudes sense mediació d’establiment permanent des de la data en què es produeix el supòsit, sense que se’n pugui autoritzar la baixa del Registre fins que no s’hagi presentat la dita declaració.

1. Els obligats tributaris han d’efectuar pagaments a compte de la liquidació corresponent al període impositiu que estigui en curs el darrer dia dels mesos de juny i desembre.
2. Els pagaments a compte es calculen aplicant el percentatge del 50% sobre la quota de liquidació de l’exercici immediatament anterior.

En cas que el període anterior tingui una durada inferior a 12 mesos, el pagament a compte es fa tenint en compte la part proporcional de la quota de liquidació dels períodes anteriors fins a completar un període de 12 mesos.

3. El pagament a compte té la consideració de deute tributari d’acord amb l’article 33 de la Llei de bases de l’ordenament tributari, del 19 de desembre de 1996, i s’estableix en la forma prevista al model que aprovi el Govern.

Determinació de la base de tributació

La base de tributació de l’establiment permanent es determina d’acord amb les disposicions de la Llei de l’impost sobre societats, sense perjudici del que disposen les lletres següents:

• a) Per a la determinació de la base de tributació no resulten deduïbles els pagaments que l’establiment permanent efectuï a la casa matriu o a algun dels seus establiments permanents o entitats vinculades en concepte de cànons, interessos, comissions, abonats en contraprestació de serveis d’assistència tècnica o per l’ús o la cessió de béns o drets.

No obstant el que s’ha disposat anteriorment, són deduïbles els interessos abonats pels establiments permanents de bancs estrangers a la seva casa matriu o a altres establiments permanents, per a la realització de la seva activitat.

• b) Per a la determinació de la base de tributació, és deduïble la part raonable de les despeses de direcció i generals d’administració que corresponguin a l’establiment permanent, i que es corresponguin amb la utilització de factors feta per l’establiment permanent, de manera que són d’aplicació les regles previstes a l’article 16 de la Llei de l’impost sobre societats sobre operacions vinculades.

1. Els obligats tributaris no residents fiscals que obtinguin rendes en el territori andorrà sense mediació d’establiment permanent estan obligats a presentar una declaració amb la determinació i l’ingrés del deute tributari corresponent, per aquest impost, segons el model que aprovi el Govern, davant del ministeri encarregat de les finances durant el mes que segueix cada trimestre natural.
2. En el cas de les rendes derivades de transmissions de béns immobles de titularitat compartida es pot fer una única autoliquidació per l’import total del deute tributari.
3. A la declaració s’ha d’adjuntar la factura o les factures o els documents equivalents corresponents a les rendes que s’han satisfet així com una relació de les rendes subjectes a l’impost de no residents fiscals, segons el model que aprovi el Govern.
4. No existeix l’obligació de presentar declaració per l’obligat tributari, quan el subjecte obligat a retenir i practicar ingressos a compte hagi presentat la declaració i efectuat l’ingrés davant el ministeri encarregat de les finances, en els terminis establerts en aquest reglament.

1. Amb caràcter general, la base per al càlcul de l’obligació de retenir o ingressar a compte es determina d’acord amb el que disposa l’apartat 1 de l’article 35 de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals.
2. Quan la retenció s’ha de practicar sobre els premis derivats de la participació en jocs, concursos, rifes o combinacions aleatòries, estiguin o no vinculats a l’oferta, la promoció o la venda de determinats béns, productes o serveis constitueix la base per al càlcul de la mateixa l’import del premi.
3. En el cas de transmissions o reemborsaments d’accions o participacions representatives del capital o patrimoni d’institucions d’inversió col·lectiva, la base de retenció és la diferència entre el valor de transmissió o de reemborsament i el valor d’adquisició de les accions o les participacions. D’acord amb això, es considera que els valors tramesos o reemborsats per l’obligat tributari són els que ha adquirit en primer lloc.

1. El retenidor o l’obligat a ingressar a compte l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals ha de presentar com a màxim durant el mes que segueix cada trimestre natural, davant el ministeri encarregat de les finances, la declaració de les quantitats retingudes i dels ingressos a compte efectuats que corresponguin al trimestre natural immediatament anterior i ingressar-ne l’import mitjançant la presentació del model que aprovi el Govern.
2. El retenidor o l’obligat a ingressar a compte ha de presentar juntament amb l’ingrés a compte una relació de les retencions i els ingressos a compte efectuats, segons el model que aprovi el Govern, i també aquells per als quals s’han satisfet les rendes respecte de les quals no s’ha practicat cap retenció en virtut del que s’estableix a l’apartat 3 de l’article 35 de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals.

Les entitats domiciliades, residents o representades a Andorra, que paguen per compte d’altre rendes subjectes a retenció o ingrés a compte o que són dipositàries o gestionen el cobrament de les rendes de valors, estan subjectes a les mateixes obligacions establertes als paràgrafs anteriors.

3. El ministeri encarregat de les finances pot sol·licitar la presentació d’un resum anual de les retencions i els ingressos a compte efectuats, segons el model que aprovi el Govern, coincidint amb el termini de presentació de l’ingrés a compte del quart trimestre. Aquest resum ha d’incloure, si escau, les dades relatives a les declaracions negatives que s’hagin presentat.

1. D’acord amb l’apartat 5 de l’article 35 de la llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no residents fiscals, en les transmissions de béns immobles situats en el territori andorrà realitzades per obligats tributaris no-residents fiscals que actuen sense establiment permanent, el notari que doni fe de l’operació o, si no escau, l’adquirent, tingui o no tingui la condició d’obligat a retenir d’acord amb l’apartat 1 de l’article 34, està obligat a retenir i ingressar el 5 per 100, o a efectuar l’ingrés a compte corresponent, de la contraprestació acordada, en concepte de pagament a compte de l’impost corresponent a aquests béns immobles.
2. L’obligació de retenir establerta en aquest apartat s’aplica igualment en relació amb les transmissions d’accions o participacions socials d’entitats en què més del 50 per 100 del valor d’aquestes accions procedeixi, de manera directa o indirecta, de propietat immobiliària situada en el territori andorrà. Així mateix, és d’aplicació la referida obligació de retenir en relació amb la transmissió d’accions de societats que haguessin dut a terme ampliacions de capital durant els dos anys anteriors a tal transmissió accionarial quan amb caràcter previ a aquesta ampliació de capital més del 50 per 100 del valor d’aquestes accions procedia, de manera directa o indirecta, de propietat immobiliària situada en territori andorrà.
3. No procedeix el pagament a compte a què es refereix aquest apartat en els casos d’aportació de béns immobles en la constitució o l’augment de capitals de societats residents fiscals en el territori andorrà.
4. Sense perjudici de les sancions que poguessin correspondre per la infracció en què s’hagués incorregut, si la retenció o l’ingrés a compte no s’haguessin ingressat, els béns transmesos queden afectes al pagament de l’import que resulti menor entre la retenció esmentada o l’ingrés a compte i l’impost corresponent. En els casos de transmissions d’accions de societats, l’actiu principal de les quals siguin immobles a Andorra, els immobles i les accions queden afectes al pagament de l’impost corresponent a la transmissió d’aquestes últimes.

Pagaments a compte dels establiments permanents

Els obligats tributaris que actuïn mitjançant un establiment permanent estan sotmesos al pagament a compte que preveu la Llei de l’impost sobre societats.

Base de tributació

1. Amb caràcter general, la base de tributació de l’impost corresponent als rendiments que obtinguin els obligats tributaris sense mediació d’establiment permanent està constituïda per l’import total de la renda meritada.
2. La base de tributació corresponent a les rendes del capital immobiliari es redueix un 20 per cent.
3. La base de tributació corresponent als rendiments derivats d’operacions de reassegurança està constituïda pels imports de les primes cedides, en reassegurança, al reassegurador no-resident fiscal.
4. La base de tributació corresponent als guanys de capital derivats de la transmissió de béns o drets situats en territori andorrà es determina aplicant a cada alteració patrimonial que es produeixi les normes previstes en els articles 26, 27 i 28.
5. En cas de la transmissió d’un bé o dret que provingui d’una adquisició a títol lucratiu, es consigna com a valor d’adquisició el valor normal de mercat de l’element adquirit en la data en què s’hagi adquirit.
6. En cas de la transmissió d’un bé o un dret a títol lucratiu, es consigna com a valor de transmissió el valor de mercat del bé o del dret al moment de la transmissió.

El ministeri encarregat de les finances pot autoritzar altres procediments declaratius per a la presentació de les declaracions o per efectuar l’ingrés a compte sempre que es garanteixi el compliment de la normativa tributària.

Normes de valoració dels guanys patrimonials en les transmissions a títol onerós

1. El valor d’adquisició està format per la suma de:

   • a) l’import real pel qual s’hagi efectuat l’adquisició esmentada;
   • b) el cost de les inversions i les millores efectuades en els béns adquirits i les despeses i els tributs inherents a l’adquisició, exclosos els interessos que hagi satisfet l’adquirent.

2. El valor de transmissió és l’import real pel qual s’hagi efectuat l’alienació. D’aquest valor s’han de deduir les despeses i els tributs necessaris en la transmissió a què es refereix la lletra b) de l’apartat 1 quan resultin satisfets al transmitent. Per import real del valor d’alienació es pren l’efectivament satisfet, sempre que no resulti inferior al valor normal de mercat, cas en el qual preval aquest valor.

En el supòsit que l’import del pagament sigui superior a la quota de liquidació del mateix període de liquidació, el ministeri encarregat de les finances ha d’efectuar la devolució d’ofici de l’excés.

La quota de tributació s’obté aplicant a la base de tributació determinada, de conformitat amb l’article 25, els tipus de gravamen següents:

• a) Amb caràcter general, el 10%.
• b) Quan es tracti de rendiments derivats d’operacions de reassegurança, l’1,5%.
• c) Quan es tracti de rendes satisfetes en concepte de cànon, el 5%.
• d) Quan es tracti de rendes derivades de la transmissió de béns immobles situats al Principat d’Andorra que hagin estat transmesos abans d’haver transcorregut un període mínim de dos anys des de la data de l’adquisició per l’obligat tributari, el 25%.
• e) Quan es tracti de rendes derivades de la transmissió de béns immobles situats al Principat d’Andorra, si el període transcorregut entre la data de la transmissió i la d’adquisició és igual o superior a 2 anys i inferior a 5 anys, el 20%.
• f) Quan es tracti de rendes derivades de la transmissió de béns immobles situats al Principat d’Andorra, si el període transcorregut entre la data de la transmissió i la d’adquisició és igual o superior a 5 anys i inferior a 10 anys, el 15%.

La quota de liquidació coincideix amb la quota de tributació. No obstant, pels casos de transmissions de participacions socials o accions, subjectes efectivament a aquest Impost, que s’hagi liquidat l’Impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, la quota de liquidació d’aquest impost, serà minorada per l’import de la quota de liquidació satisfeta per l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries.

Meritació

1. L’impost es merita:

   • a) Si es tracta de rendiments, quan resultin exigibles o en la data del cobrament si aquesta data és anterior.
   • b) Si es tracta de guanys patrimonials, quan tingui lloc l’alteració patrimonial o la transmissió.
   • c) En la resta de casos, quan siguin exigibles les rendes corresponents.

Declaració

1. Els obligats tributaris no-residents fiscals que obtinguin rendes en el territori andorrà sense mediació d’establiment permanent estan obligats a presentar declaració, amb la determinació i l’ingrés del deute tributari corresponent, per aquest impost en la forma, el lloc i els terminis que s’estableixin reglamentàriament.
2. També poden efectuar la declaració i l’ingrés del deute els responsables solidaris definits en l’article 5.
3. No s’exigeix als obligats tributaris no-residents fiscals presentar la declaració corresponent a les rendes respecte de les quals s’hagués practicat la retenció o s’hagués efectuat l’ingrés a compte a què es refereixen els articles 34 i 35.
4. No hi ha obligació de declarar les rendes que estiguin exemptes en virtut del que disposen les lletres a), b), d), f) i h) de l’article 15 d’aquesta Llei.

1. El ministeri encarregat de les finances ha de practicar liquidacions provisionals d’ofici quan l’obligat tributari incompleixi el deure de liquidar l’impost o quan incompleixi el requeriment per a la presentació de la declaració i la liquidació formulades.
2. Les liquidacions provisionals d’ofici determinen els elements essencials que ordinàriament han de contenir les liquidacions formulades pels obligats tributaris i també, si escau, les sancions procedents.

Normes de retenció i d’ingrés a compte

1. Els subjectes obligats a retenir han de retenir o ingressar a compte una quantitat equivalent a la que resulti d’aplicar les disposicions previstes en aquesta Llei per determinar el deute tributari corresponent als obligats tributaris no-residents fiscals sense establiment permanent.

2. Els subjectes obligats a retenir o a ingressar a compte han d’assumir l’obligació d’efectuar l’ingrés al ministeri encarregat de les finances, sense que l’incompliment d’aquesta obligació els en pugui excusar.

3. No s’ha de practicar la retenció o l’ingrés a compte respecte de:

   • a) les rendes que estiguin exemptes en virtut del que estableix l’article 15 o un conveni per evitar la doble imposició que hi resulti aplicable,
   • b) les rendes satisfetes o abonades als obligats tributaris no-residents fiscals sense establiment permanent, quan s’acrediti el pagament de l’impost per part de l’obligat tributari o el responsable solidari.

4. El subjecte obligat a retenir i practicar ingressos a compte ha de presentar la declaració i ha d’efectuar l’ingrés davant el ministeri encarregat de les finances en el lloc, la forma i els terminis que s’estableixin, de les quantitats retingudes o els ingressos a compte fets, o la declaració negativa quan escaigui. Així mateix, ha de presentar un resum anual de les retencions i els ingressos a compte amb el contingut que es determini reglamentàriament. No obstant això, no hi ha obligació de declarar les rendes que estiguin exemptes, en virtut del que disposen les lletres a), b), d), f) i h) de l’article 15 d’aquesta Llei.

El subjecte obligat a retenir i a practicar ingressos a compte està obligat a conservar la documentació corresponent i a expedir una certificació acreditativa de les retencions o els ingressos a compte efectuats. L’abast d’aquestes obligacions formals s’ha d’establir reglamentàriament.

1. Les liquidacions provisionals d’ofici s’executen immediatament, sense perjudici dels recursos corresponents que s’hi puguin interposar en contra, d’acord amb el que estableix la legislació vigent.
2. El ministeri encarregat de les finances pot comprovar ulteriorment la situació tributària dels obligats tributaris i practicar les liquidacions definitives que siguin procedents, d’acord amb aquest Reglament.

En cas que les operacions establertes a l’apartat anterior no permetin el cobrament total de l’import degut, el ministeri encarregat de les finances pot demanar a la Batllia que executi el crèdit contra els deutors subsidiaris o solidaris, i que practiqui, si escau, l’embargament dels béns, de conformitat amb el que estableix la Llei de bases de l’ordenament tributari, del 19 de desembre de 1996.

Capítol sisè. Consultes vinculants

1. Tota persona física o jurídica que, d’acord amb el que estableix l’article 4 i 5 de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, sigui o pugui ser considerada obligat tributari o responsable de l’impost sobre la renda de no-residents fiscals, pot fer una consulta davant del ministeri encarregat de les finances quan tingui dubtes relatius a la interpretació de l’articulat.
2. Les persones interessades poden formular les consultes en nom propi o mitjançant un representant amb poders de representació.

El ministeri encarregat de les finances és l’òrgan competent per contestar les consultes presentades.

1. La consulta s’ha de presentar per escrit i ha d’anar dirigida al ministeri encarregat de les finances.

En l’escrit han de constar:

• els antecedents i les circumstàncies del cas exposat,

• l’objecte de la consulta amb la indicació del punt de l’articulat que ha motivat la consulta,

• els fonaments dels dubtes que la persona interessada tingui respecte a l’articulat, i

• els altres elements, dades o documents que puguin contribuir a l’examen de la resposta.

2. En l’escrit han de constar el nom, els cognoms, la denominació o la raó social, si escau, el domicili fiscal, la identificació fiscal de la persona interessada o del seu representant, el lloc, la data i la firma.
3. Quan l’escrit no compleixi els requisits indicats a l’apartat anterior, s’atorga de conformitat amb el que estableix l’article 111 del Codi de l’Administració un termini de 10 dies hàbils per poder esmenar aquest error. Si en aquest termini la persona interessada no esmena l’error, s’arxiva la consulta de conformitat amb l’article 123 del Codi de l’Administració.
4. La presentació d’una consulta no suspèn mai els terminis o les obligacions previstes a la Llei esmentada.

1. El ministeri encarregat de les finances disposa d’un termini de tres mesos per contestar la consulta formulada. En qualsevol moment el ministeri encarregat de les finances pot sol·licitar la informació complementària que consideri necessària per a la comprensió dels fets exposats. Si en el termini establert el ministeri encarregat de les finances no disposa de la informació sol·licitada, s’arxiva la consulta.
2. Per motius d’instrucció de l’expedient, i d’acord amb el que preveu l’article 114 del Codi de l’Administració, el ministeri encarregat de les finances pot prorrogar el termini de resposta després d’informar-ne la persona que ha presentat la consulta.

1. La manca de contesta per part del ministeri encarregat de les finances no implica l’acceptació dels criteris que s’hagin pogut exposar en la consulta. El ministeri encarregat de les finances informa la persona interessada d’aquest fet i en cap cas queda eximit de resoldre expressament la consulta formulada.
2. El ministeri encarregat de les finances notifica la consulta a la persona interessada i als departaments de l’Administració general afectats per aquesta resposta perquè en tinguin coneixement.
3. Ni les persones interessades ni els obligats tributaris no poden presentar cap recurs contra la resposta formulada pel ministeri encarregat de les finances, sense perjudici que puguin presentar un recurs contra l’acte administratiu o els actes administratius que l’Administració hagi dictat de conformitat amb els criteris exposats en la resposta vinculant.

1. Mentre no es modifiqui la legislació o no es vegin alterades les circumstàncies, els antecedents i els altres elements de la consulta, el ministeri encarregat de les finances està obligat a aplicar els criteris que figuren en la contesta.
2. Quan la resposta a la consulta inclogui un canvi de criteri per part de l’Administració, aquesta última ha de motivar el canvi esmentat.
3. La resposta té efectes vinculants per a l’Administració, que ha d’aplicar els mateixos criteris que els represos en la resposta als altres obligats tributaris sempre que hi hagi identitat de fets i de circumstàncies de l’obligat tributari esmentat en relació amb els expressats en la consulta.
4. S’ha de fer difusió de les consultes vinculants que siguin d’interès general amb la supressió prèvia de les dades personals.

El ministeri encarregat de les finances, i en particular el ministeri encarregat de les finances, respon segons els procediments habituals i sense caràcter vinculant les consultes que no responguin als criteris establerts en l’apartat 4 de la disposició final tercera de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals.