B
BOPA·CHAT
Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari.
v5Modification
📅 Publiée: 26 nov. 2014§ 70 articles

Modifica art. 43, 47, 41, 44, 48

1

Objecte i rang de llei

Capítol primer. Disposicions generalsHistorique
  1. És objecte d'aquesta Llei la regulació funcionarial i estatutària del Cos

Penitenciari del Principat d'Andorra.

  1. Els preceptes del capítol segon del títol II, que regulen el sistema d'accés i

provisió de places, i els del capítol sisè del títol III, que regulen els drets

sindicals, tenen rang de llei qualificada. La resta de preceptes tenen rang de llei

ordinària.

2

Missió i naturalesa

Capítol primer. Disposicions generalsHistorique
  1. El Cos Penitenciari executa la seva missió en respecte a les disposicions de

la Declaració universal de drets humans, del Conveni per a la salvaguarda dels

drets humans i de les llibertats fonamentals, de la Constitució, dels convenis

internacionals dels quals Andorra és part, i de les lleis vigents.

  1. El Cos Penitenciari participa en l'execució de les resolucions i sentències en

matèria penal, assegura la custòdia de les persones detingudes i participa en

les accions de reinserció dels detinguts.

  1. El Cos Penitenciari constitueix un cos especial dins l'àmbit de l'Administració

general, amb estructura, organització i funcions específiques.

  1. El Cos Penitenciari està adscrit funcionalment i orgànicament al ministeri

responsable d'interior i depèn directament de l'autoritat del ministre que té

atribuïdes les competències en matèria d'interior.

3

Denominació

Capítol primer. Disposicions generalsHistorique

La denominació oficial és Cos Penitenciari.

4

Àmbit d'aplicació

Capítol primer. Disposicions generalsHistorique
  1. El Cos Penitenciari està format pels funcionaris del Govern que hi estan

adscrits específicament com a cos especial i pel personal que hi està adscrit

del cos general amb funcions administratives, tècniques o de suport no

reservades al cos especial.

  1. Les disposicions d'aquesta Llei s'apliquen als funcionaris adscrits al cos

especial i regulen únicament les qüestions específiques del Cos que es

diferencien del règim general del personal de l'Administració general.

  1. En la resta d'aspectes que no regulen la Llei o els reglaments específics que

la desenvolupin s'aplica de manera complementària i supletòria el que disposa

la Llei de la funció pública, de 12 de desembre del 2000, i els reglaments en

matèria de funció pública.

5

Àmbit d'actuació

Capítol primer. Disposicions generalsHistorique
  1. Els membres del Cos Penitenciari exerceixen llurs funcions a la zona de

detenció i a les dependències del Centre Penitenciari. Excepcionalment poden

acompanyar presos fora del Centre Penitenciari en cas de trasllat urgent per

causa de malaltia greu, accident o en cas de força major sobrevingut als

detinguts. La custòdia dels presos internats en una clínica o centre hospitalari,

així com tots els trasllats dels mateixos presos que no tinguin caràcter urgent,

els ha d'efectuar el Cos de Policia.

  1. Per ordre del ministre titular d'interior o de l'autoritat competent degudament

habilitada, els membres del Cos Penitenciari es poden desplaçar fora del

territori del Principat d'Andorra per seguir cursos de formació.

Capítol segon. Funcions

6

Funcions

Capítol segon. FuncionsHistorique
  1. El Cos Penitenciari exerceix, a efectes enunciatius i no limitatius, les funcions

següents:

  • a) El manteniment de l'ordre i de la convivència a l'interior del Centre

Penitenciari.

  • b) La custòdia interior i d'entrada del Centre Penitenciari.
  • c) La vigilància de la conducta dels interns.
  • d) La vigilància i el control de les comunicacions dels interns amb l'exterior.
  • e) Les actuacions relatives al tràmit d'ingrés i sortida del Centre.
  • f) La recepció i el control d'entrada de paquets i d'altres objectes que provinguin

de l'exterior.

  - i) El control, escorcoll i enregistrament de qualsevol tipus de paquets que rebin
  • g) Tenir cura de l'estat físic i moral dels interns.

o enviïn els interns.

  • h) La proposta de mesures que tendeixin a millorar l'exercici de les atribucions
  • j) El control, escorcoll i enregistrament dels vehicles que entrin i surtin del

del servei i, en general, del règim penitenciari.

Centre.

  - i) Col·laborar amb el personal encarregat de les tasques de resocialització i de
  • k) Les altres funcions que determinen la Llei i els reglaments.

reeducació, i amb l'altre personal que desenvolupi tasques al Centre.

Capítol tercer. Principis d'actuació

  1. El Cos Penitenciari també és competent pel que fa a:

    • a) La vigilància permanent dels interns, mitjançant l'observació de la seva

conducta, de les relacions amb els altres interns i de les altres dades que es

puguin valorar als efectes de l'aplicació del règim penitenciari.

  • b) El control de les activitats dels interns amb la finalitat de prevenir possibles

infraccions disciplinàries.

  • c) L'adopció de mesures provisionals, inclosa la separació o l'aïllament durant

el temps mínim indispensable dels interns que promoguin alteracions greus de

l'ordre i de la seguretat del Centre.

  • d) La denúncia de fets que puguin constituir infracció disciplinària.
  • e) El recompte ordinari i extraordinari dels interns.
  • f) El control, escorcoll i enregistrament dels interns, per garantir la seguretat del

Centre, dels interns, del personal que hi desenvolupa les seves tasques i de les

altres persones que tinguin accés a l'interior del Centre.

  • g) El control, escorcoll i enregistrament de roba i pertinences dels interns i el

control de les cel·les i instal·lacions d'ús comú.

  • h) El control i enregistrament de les persones autoritzades a comunicar-se amb

els interns, i l'escorcoll quan hi hagi indicis que tinguin en el seu poder

productes o estris prohibits o que puguin posar en risc la seguretat del Centre,

dels interns o del personal que hi desenvolupa les seves tasques, així com de

les altres persones que tinguin accés a l'interior del Centre.

7

Principis d'actuació

Capítol tercer. Principis d'actuacióHistorique
  1. Són aplicables als membres del Cos Penitenciari els principis d'actuació

següents:

Primer: Han de complir i fer complir en tot moment la Constitució i la legislació

vigent.

Segon: En llurs actuacions s'han d'ajustar al codi de conducta següent:

  • a) Han d'actuar en compliment de llurs funcions, amb absoluta neutralitat

política i imparcialitat, sense fer cap discriminació per raó de raça, religió,

opinió, sexe, llengua, lloc de residència, lloc de naixença o qualsevol altra

condició o circumstància personal o social.

  • b) Han d'actuar amb integritat i dignitat i oposar-se sempre a qualsevol acte de
  1. El director del Cos Penitenciari ha de fer saber a l'autoritat judicial, al

corrupció.

Ministeri Fiscal i al ministre titular d'interior, en el termini més breu possible, l'ús

  • c) Han d'atenir-se, en llur actuació professional, als principis de jerarquia i de

de mitjans coercitius amb un informe sobre les circumstàncies i els motius que

subordinació; en cap cas, però, l'obediència deguda no pot emparar ordres que

n'hagin requerit l'aplicació.

comportin l'execució d'actes que constitueixin manifestacions de delicte o que

  1. Els membres del Cos Penitenciari són responsables personalment i

siguin contraris a la Constitució o a les lleis.

directament dels actes que portin a terme en llur actuació professional infringint

  • d) Han de col·laborar amb el Cos de Policia i l'Administració de justícia.

o vulnerant les lleis, els reglaments que regulen llur professió i els principis

Tercer: Pel que fa a les relacions amb els detinguts i els membres del Cos

d'actuació enunciats en aquest capítol, sens perjudici de la responsabilitat

Penitenciari:

patrimonial que pugui correspondre a l'Administració pública.

  • a) Han de vetllar per la vida i la integritat física de les persones detingudes i

Títol II. De l'estructura, l'organització i l'accés al Cos Penitenciari

han de respectar-ne els drets, l'honor i la dignitat.

Capítol primer. Estructura i organització

  • b) Han d'impedir, en exercici de llur actuació professional, qualsevol pràctica

abusiva, arbitrària o discriminatòria que comporti violència física o moral envers

els detinguts.

  • c) Han de tenir en tot moment un tracte correcte i acurat en les relacions amb

els detinguts, als quals han de proporcionar informació completa i tan àmplia

com sigui possible sobre el tractament i l'execució de la pena privativa de

llibertat.

  • d) Han d'actuar, en l'exercici de llurs funcions, amb la decisió necessària i

sense retard, quan d'això depengui evitar un mal greu, immediat i irreparable, i

han de regir-se, en fer-ho, pels principis de congruència, d'oportunitat i de

proporcionalitat en la utilització dels mitjans a llur abast.

  • e) Només poden fer ús de mitjans coercitius per al compliment de les seves

funcions i s'han de regir pels principis de proporcionalitat, necessitat i seguretat

de les persones al Centre Penitenciari, sempre que sigui per impedir actes

d'evasió o de violència dels interns i per evitar danys dels interns a si mateixos

o a altres persones.

8

Ministeri responsable

Capítol primer. Estructura i organitzacióHistorique

El ministeri que tingui atribuïdes les competències en matèria d'interior, de

conformitat amb els objectius generals establerts pel Govern, és l'òrgan

responsable de la política en matèria penitenciària.

9

Comandament i Direcció Superior del Cos Penitenciari

Capítol primer. Estructura i organitzacióHistorique

Correspon al ministeri responsable d'interior el comandament i la Direcció

Superior del Cos Penitenciari, en virtut dels quals exerceix, en particular les

funcions següents:

  • a) L'alta direcció i l'organització dels serveis del Cos Penitenciari, així com la

creació, la modificació i la supressió dels serveis i de les estructures funcionals

que siguin necessaris per a la coordinació i la inspecció del Cos Penitenciari.

  • b) La planificació general i el seguiment i control de l'execució dels objectius.
  • c) L'elaboració de l'avantprojecte de pressupost i la seva execució.
  • d) L'elaboració d'informes en matèria de política penitenciària.
  • e) L'aplicació i la supervisió del règim estatutari dels funcionaris del Cos,

exceptuant les potestats que corresponen al Govern.

  • f) Les funcions relatives a la convocatòria de places, la selecció, la proposta de

nomenament, la formació, l'especialització, la promoció, les situacions

administratives i el règim disciplinari.

  • g) La promoció i la coordinació del Cos Penitenciari i els seus serveis de suport

tècnic i administratiu amb la resta de l'Administració pública.

  • h) La resta de les funcions que li atorga aquesta Llei i la resta de les normes de

l'ordenament jurídic.

10

Creació d'altres serveis

Capítol primer. Estructura i organitzacióHistorique

Reglamentàriament, el ministre responsable d'interior pot crear els serveis

necessaris per al desenvolupament i la consecució dels objectius de la política

penitenciària determinada.

11

Estatut dels membres del Cos Penitenciari

Capítol primer. Estructura i organitzacióHistorique

Els membres del Cos Penitenciari són funcionaris del Govern i es regeixen pel

que estableix aquesta Llei i els reglaments que la desenvolupin i, en tot allò que

no sigui d'aplicació directa, per la Llei de la funció pública.

12

Principi de jerarquia

Capítol primer. Estructura i organitzacióHistorique

El Cos Penitenciari és un cos jerarquitzat i els seus membres han de complir

les ordres i les instruccions procedents dels seus superiors.

13

Estructura i organització

Capítol primer. Estructura i organitzacióHistorique

El Cos Penitenciari està integrat per:

  • a) Llocs de treball i personal del Cos Especial, amb funcions pròpies, constituït

per funcionaris penitenciaris assignats als diversos nivells de classificació.

  • b) Llocs de treball de personal administratiu i tècnic no reservat al Cos

Especial. Aquests llocs de treball són proveïts en la forma i les condicions

fixades per la Llei de la funció pública per promoció interna entre funcionaris en

actiu del Cos Penitenciari i, si no n'hi ha, la promoció es fa entre els funcionaris

de l'Administració general; a manca dels uns i dels altres es fa pel procediment

selectiu d'ingrés.

El règim estatutari o contractual d'aquest personal és el regulat per la Llei de la

funció pública, que els és aplicable íntegrament com a funcionaris o agents de

l'Administració general.

Per al nomenament d'aquells llocs administratius i tècnics es requereix l'informe

previ favorable del ministre titular d'interior. A aquest efecte, finalitzat el procés

selectiu d'ingrés i abans de proposar al Govern el nomenament del candidat o

dels candidats que hagin obtingut la millor qualificació global de les proves

realitzades a què es refereix l'article 32 de la Llei de la funció pública, el Comitè

Tècnic de Selecció ho ha de fer saber al ministre titular d'interior i trametre-li els

resultats de les proves i dels informes perquè s'hi pugui pronunciar.

L'estructura del Cos Penitenciari és susceptible en tot moment de modificació i

de diversificació a proposta del ministre titular d'interior. El ministre titular

d'interior a proposta del director del Cos Penitenciari, pot procedir a la creació,

modificació o supressió d'un servei conjuntural.

14

Estructura jeràrquica

Capítol primer. Estructura i organitzacióHistorique

El Cos Penitenciari s'estructura jeràrquicament en les ocupacions professionals

tipus següents: director, director adjunt, oficial major, oficial, sotsoficial, agent

de primera i agent, els quals es divideixen en les escales i graus següents:

  • a) Escala bàsica, que comprèn els graus d'agent i d'agent de primera i que

equival al grup funcional C, nivells de classificació C2 i C1, respectivament, de

la taula salarial anual de l'annex 5 de la Llei de la funció pública.

  • b) Escala intermèdia, que comprèn els graus de sotsoficial, oficial i oficial major

i que equival al grup funcional B, nivells de classificació B4, B3 i B2,

respectivament, de la taula salarial anual de l'annex 5 de la Llei de la funció

pública.

  • c) Escala superior, que comprèn el grau de director adjunt i que equival al grup

funcional A, nivell de classificació A1 de la taula salarial anual de l'annex 5 de

la Llei de la funció pública.

El grau de director equival al grup funcional A, nivell de classificació XIV de la

taula salarial anual de l'annex número 1, Cos General, de la Llei de la funció

pública.

El ministre responsable d'interior pot modificar les denominacions dels graus

citats a proposta del director del Cos Penitenciari.

La convocatòria de les places dels membres del Cos Penitenciari i el

nomenament els efectua el ministre responsable d'interior en les condicions

establertes per aquesta Llei.

15

Direcció del Cos Penitenciari

Capítol primer. Estructura i organitzacióHistorique

El Cos Penitenciari té com a responsable un director, auxiliat per un director

adjunt.

El director del Cos Penitenciari i, per delegació expressa d'aquest, el director

adjunt, exerceix la representació legal del Cos a tots els efectes, inclosa la

facultat d'emprendre accions en nom del Cos i de representar-lo en els actes

oficials i en el si dels organismes internacionals.

16

Atribucions i competència del director

Capítol primer. Estructura i organitzacióHistorique

El director del Cos Penitenciari té totes les atribucions i les competències

específiques del Cos i també les que d'acord amb la normativa vigent siguin

necessàries per al desenvolupament correcte de les seves funcions.

En exercici de les seves funcions, el director del Cos Penitenciari pot dictar

instruccions, circulars o notes internes per dirigir l'activitat i regular

l'organització i el bon funcionament del Cos.

17

Nomenament i destitució

Capítol primer. Estructura i organitzacióHistorique

El director i el director adjunt són nomenats i destituïts lliurement pel Govern a

proposta del ministre titular d'interior, mitjançant un acte degudament publicat al

Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

Capítol segon. Provisió de les places

18

Provisió de les places de Direcció

Capítol segon. Provisió de les placesHistorique
  1. La plaça del lloc de treball de director és proveïda mitjançant la lliure

designació entre funcionaris de nacionalitat andorrana que siguin titulars de les

places dels llocs de treball que estiguin incloses en el grup A o en el grup B del

sistema de classificació de l'Administració general o bé en les escales

intermèdia, o superior del Cos Penitenciari. Es pot designar com a director del

Cos Penitenciari una persona que no sigui funcionària, de nacionalitat

andorrana, com a personal de relació especial regulat en la Llei de la funció

pública.

  1. La plaça del lloc de treball de director adjunt és proveïda mitjançant la lliure

designació entre funcionaris de nacionalitat andorrana que siguin titulars de les

places dels llocs de treball inclosos en l'escala intermèdia del Cos Penitenciari.

19

Reserva de plaça

Capítol segon. Provisió de les placesHistorique
  1. El nomenament d'un funcionari com a director o com a director adjunt del

Cos Penitenciari implica la reserva de la plaça de procedència fins al moment

del seu cessament i l'assignació del complement de responsabilitat addicional

(CRA) a què es refereix l'article 63, lletra e), de la Llei de la funció pública.

  1. Quan es produeix el cessament, el funcionari torna a la seva plaça de

procedència, i deixa de percebre el complement de responsabilitat addicional a

què es refereix el paràgraf anterior.

  1. Si el funcionari concernit ha ocupat la plaça del lloc de treball de director o

director adjunt durant un període igual o superior a cinc anys, a més de les

retribucions de la plaça del lloc de treball que passi a ocupar, se li assigna un

complement salarial que s'anomena reconeixement de la funció directiva.

  1. Durant el temps en què el funcionari ocupi la plaça de director o director

adjunt, té dret a percebre el pagament de la seva gestió de l'acompliment i que

es consolidi a efectes de retorn després del cessament.

20

Provisió de les altres places. Accés i promoció

Capítol segon. Provisió de les placesHistorique
  1. La competència per a la provisió de les places vacants o de nova creació del

Cos Especial correspon al Govern a proposta del ministre responsable

d'interior. A aquest efecte, el ministre responsable d'interior comunica a la

Secretaria d'Estat de Funció Pública les bases de la convocatòria perquè

aquesta Secretaria s'encarregui, conjuntament amb el Comitè Tècnic de

Selecció a què es refereix la Llei de la funció pública, de dur a terme

l'organització de les proves i la selecció dels candidats més idonis per ocupar

les places vacants o de nova creació.

  1. La provisió de places es basa en els principis de mèrit i de capacitat, com a

garantia d'una valoració justa i objectiva perquè les persones més ben

amb caràcter general, estableix aquesta Llei.

preparades per al lloc de treball siguin les que hi accedeixin.

  1. Conclòs satisfactòriament el període de prova, el director del Cos
  2. En els processos de provisió de places han de garantir-se, així mateix, els

Penitenciari ho comunica al ministre titular d'interior perquè ho notifiqui a la

principis de publicitat, igualtat i concurrència i cap candidat no en pot ser exclòs

persona interessada i certifiqui el caràcter definitiu del nomenament com a

per raons diferents de les previstes en aquesta Llei i les restants disposicions

agent del Cos Penitenciari. El nomenament es publica al Butlletí Oficial del

que hi siguin aplicables.

Principat d'Andorra.

  1. Finalitzat el procés selectiu, el Comitè Tècnic de Selecció proposa al ministre
  2. Els nomenaments es notifiquen a la Secretaria d'Estat de Funció Pública.

titular d'interior els candidats que hagin obtingut la millor qualificació global de

  1. L'admissió d'una persona al Cos Especial comporta el compromís per part

les proves realitzades, d'acord amb les bases de la convocatòria, perquè es

seva de romandre al Cos un mínim de dos anys a comptar del final del període

pugui procedir al procés formatiu inicial del candidat proposat per ocupar la

de formació inicial. L'incompliment d'aquest compromís comporta l'obligació de

plaça vacant o de nova creació com a agent. El ministre titular d'interior en

fer-se càrrec de les despeses de formació inicial.

proposa al Govern el nomenament com a funcionari en període de formació. El

procés formatiu inicial té una durada mínima de tres mesos.

  1. Finalitzat el procés formatiu i amb l'informe previ del director del Cos

Penitenciari conforme el candidat ha superat el període de formació, el ministre

titular d'interior en proposa al Govern el nomenament com a funcionari en

període de prova.

  1. Aquest període és de dotze mesos i durant aquest temps el director del Cos

Penitenciari apreciarà la capacitat, la dedicació, les aptituds, l'adaptació i les

competències del funcionari en relació amb el lloc. Si durant el període de

prova el funcionari no és avaluat favorablement o hi ha una causa justificada

per al cessament, el ministre titular d'interior, a proposta del director del Cos

Penitenciari, ha de notificar per escrit a la persona interessada la finalització de

la seva relació de treball sense més responsabilitat que liquidar-li les

remuneracions corresponents al temps treballat.

  1. Sens perjudici del que disposa el paràgraf anterior, el funcionari en període

de prova està sotmès a la mateixa disciplina i té tots els drets i deures que,

21

Requisits mínims en la provisió de places

Capítol segon. Provisió de les placesHistorique

Per aspirar a la provisió d'una plaça de membre del Cos Penitenciari s'han de

complir, en tot cas, els requisits generals següents:

  • a) Tenir la nacionalitat andorrana.
  • b) Haver complert 21 anys i no haver superat els 35 anys.
  • c) No trobar-se inhabilitat per a l'exercici d'ofici o càrrec públic.
  • d) No tenir antecedents penals.
  • e) Per a les convocatòries externes d'ingrés, tenir la titulació referida en l'article

següent per a cada escala.

  • f) Ser declarat apte psíquicament i físicament pel comitè mèdic, segons les

disposicions de l'article 35, en funció del lloc de treball a ocupar.

  • g) Tenir l'alçada mínima requerida i reunir la resta de condicions demanades en

les bases de la convocatòria.

22

Titulació acadèmica

Capítol segon. Provisió de les placesHistorique

Per ingressar a les diferents escales del Cos Penitenciari s'exigeix complir els

requisits que estableixen aquesta Llei i la resta de la normativa aplicable i tenir

els títols corresponents, d'acord amb la graduació següent:

  • a) Escala superior: diploma o títol universitari de grau mitjà quan el candidat a

ocupar una plaça d'aquesta escala no pertanyi al Cos.

  • b) Escala intermèdia: batxillerat o equivalent quan el candidat a ocupar la plaça

no pertanyi al Cos.

  • c) Escala bàsica: graduat escolar o nivell de tercer de l'ensenyament bàsic o

formació equivalent o similar.

23

Forma i procés de la provisió de places

Capítol segon. Provisió de les placesHistorique

El procés de provisió de places vacants o de nova creació, excepte les places

de director i director adjunt que es regulen separadament, ha de seguir les

regles generals següents:

  1. Abans de la convocatòria pública, les places vacants o de nova creació han

de ser cobertes atenent les sol·licituds de reingrés del personal en excedència

sense reserva de plaça, sempre que la plaça vacant o de nova creació sigui

d'un lloc de treball del mateix nivell de classificació que la plaça que el

funcionari va deixar en el moment de l'excedència, i que el sol·licitant reuneixi

els requisits necessaris per a la plaça vacant o de nova creació.

  1. La provisió de les places vacants o de nova creació un cop complert el tràmit

de l'apartat anterior, es realitza com segueix:

  • a) Pel que fa a l'escala bàsica, pel grau d'agent mitjançant el procés selectiu

d'ingrés, i pel grau d'agent de primera mitjançant promoció interna. El progrés

dins dels graus s'efectua d'acord amb els resultats de l'avaluació de

l'acompliment.

  • b) Pel que fa a l'escala intermèdia i l'escala superior, mitjançant promoció

interna entre membres del Cos que estiguin ocupant una plaça del grau de la

mateixa escala, o d'una inferior, determinada reglamentàriament, durant el

nombre mínim d'anys que es disposi també per la via reglamentària; en cas de

no poder ser cobertes per aquest procediment, s'ha de fer pel procés selectiu

d'ingrés. El progrés dins dels diferents graus s'efectua d'acord amb els resultats

de l'avaluació de l'acompliment.

24

Convocatòria de promoció interna

Capítol segon. Provisió de les placesHistorique

A part de les proves específiques per a cada lloc de treball, les convocatòries

de promoció interna han d'incloure com a mínim la valoració dels aspectes

següents:

  • a) L'antiguitat.
  • b) L'experiència i la capacitació adquirides en les places ocupades amb

anterioritat, ja sigui en cursos de formació que siguin d'interès per a la plaça

que s'ha de cobrir, ja sigui per altres conceptes.

  • c) Els resultats de l'avaluació de l'acompliment.
  • d) La superació d'un curs previ.
25

Procediment selectiu d'ingrés

Capítol segon. Provisió de les placesHistorique
  1. Quan les places vacants o de nova creació no siguin cobertes per mitjà de

promoció interna per falta de concurrència de personal propi del Cos, o perquè

els candidats no reuneixin els requisits exigits per ocupar-les, aquestes places

vacants o de nova creació s'han de proveir pel procediment selectiu d'ingrés.

  1. El procés selectiu per a la provisió de places vacants o de nova creació, tant

en promoció interna com en provisió externa, requereix l'aprovació del ministre

titular d'interior i la publicació de les bases de la convocatòria corresponents.

  1. Les bases de la convocatòria són el document públic que recull tots els

requisits del procés de provisió d'una o més places vacants o de nova creació,

informa del procediment que se seguirà per cobrir-la i conté la informació

bàsica que ha de conèixer el candidat que aspira a ocupar la plaça vacant o de

nova creació.

26

Pla de carrera professional

Capítol segon. Provisió de les placesHistorique

El ministeri responsable d'interior ha d'elaborar, a proposta del director del Cos

Penitenciari, un pla de carrera professional que prevegi la formació inicial

general, la formació inicial especialitzada, la formació per canvi de grau i la

formació permanent o continuada del personal del Cos Penitenciari. El pla de

carrera professional és aprovat pel Govern, a proposta del ministre responsable

d'interior.

27

Formació inicial i especial

Capítol segon. Provisió de les placesHistorique
  1. El ministeri responsable d'interior aprova el programa i la durada de la

formació inicial dels agents del Cos Penitenciari presentats pel director del Cos.

  1. El ministeri responsable d'interior ha d'organitzar els cursos de

perfeccionament, especialització, promoció i adequació dels membres del Cos

Penitenciari d'acord amb les necessitats que requereixi el desplegament del

Cos.

El director del Cos Penitenciari gestiona i executa el pressupost de formació

assignat al Cos.

28

Despeses de la formació

Capítol segon. Provisió de les placesHistorique

El Cos Penitenciari assumeix les despeses de formació inicial i especialitzada

dels membres del Cos Penitenciari d'acord amb les normes fixades per la via

reglamentària.

29

Obligacions derivades de la formació especialitzada

Capítol segon. Provisió de les placesHistorique

El membre del Cos Penitenciari que hagi seguit una formació especialitzada té

l'obligació de romandre al mateix lloc de treball que ocupava al moment de

seguir la formació especialitzada durant els terminis mínims següents:

  • a) Un any si la durada de la formació especialitzada ha estat d'un a tres mesos.
  • b) Tres anys si la durada de la formació especialitzada ha estat de tres a sis

mesos.

  • c) Cinc anys si la durada de la formació especialitzada ha estat superior a sis

mesos.

L'incompliment d'aquesta obligació inhabilita en tot cas el membre del Cos

Penitenciari per seguir una altra formació especialitzada fins que no hagin

transcorregut els terminis esmentats.

30

Convenis per formació

Capítol segon. Provisió de les placesHistorique

Si escau, per aconseguir adequadament els objectius de formació anteriors, el

ministeri encarregat d'interior pot subscriure acords o convenis amb institucions

anàlogues o d'una altra naturalesa amb d'altres països.

31

Principi de mobilitat

Capítol segon. Provisió de les placesHistorique

L'àmbit de la prestació del servei dels membres del Cos Penitenciari, dins de

l'ocupació d'una plaça del lloc de treball corresponent, és el de tot el Cos

Penitenciari. A aquest efecte, els és aplicable, en benefici del servei, el principi

general de mobilitat.

El principi general de mobilitat implica que el superior jeràrquic pot encomanar

als membres del Cos Penitenciari qualsevol de les funcions corresponents als

llocs de treball que s'integren en la mateixa ocupació professional tipus de la

plaça que ocupen.

32

Funcions especials i trasllat de lloc de treball

Capítol segon. Provisió de les placesHistorique

Els membres del Cos Penitenciari poden desenvolupar, de forma parcial o

permanent, altres funcions, fora de les funcions penitenciàries pròpies del seu

lloc de treball habitual, que per les seves característiques puguin considerar-se

especialitats. Els tipus d'especialitats, així com els requisits per accedir-hi o

mantenir-s'hi, i la retribució d'aquestes funcions, s'han de definir per reglament.

33

Registre de membres

Capítol segon. Provisió de les placesHistorique
  1. Es crea el Registre de Membres del Cos Penitenciari, dependent del

ministeri responsable d'interior, on s'inscriuen els llocs de treball i els membres

del Cos.

  1. S'han de determinar per reglament les dades de cada membre del Cos que

han de constar en el Registre, les quals s'han de referir exclusivament a la vida

administrativa. El conjunt de dades de cada membre del Cos conforma el seu

expedient personal.

Títol III. Del règim estatutari

Capítol primer. Drets i deures dels membres del Cos Penitenciari

34

Drets i deures

Capítol primer. Drets i deures dels membres del Cos PenitenciariHistorique
  1. Els membres del Cos Penitenciari són funcionaris del Govern i es regeixen

pel que estableix aquesta Llei i les normes que la desenvolupin i, en tot allò que

no sigui d'aplicació directa, per la Llei de la funció pública.

  1. Els membres del Cos Penitenciari tenen, en el marc de l'especificitat de llurs

funcions, la condició d'agents de l'autoritat.

  1. Els membres del Cos Penitenciari tenen dret a ser defensats en cas d'un

procés judicial en què siguin imputats per accions o omissions comeses amb

motiu del desenvolupament de les seves funcions i a exigir que l'Administració

reclami la responsabilitat civil i penal corresponent contra les persones que

atemptin contra la seva vida, la seva integritat, la seva dignitat o la dels seus

familiars o els seus béns personals o que els injuriïn o calumniïn amb motiu del

desenvolupament de les seves funcions, tant si estan en situació de servei

actiu com si estan en situació de jubilació.

  1. Els membres del Cos Penitenciari tenen la garantia de la cobertura de la

responsabilitat civil en el compliment de la seva actuació professional quan

aquesta responsabilitat no els sigui imputable individualment per actes

qualificats de dolosos.

  1. Els membres del Cos Penitenciari tenen les obligacions següents:

    • a) Complir els reglaments, les circulars ministerials i les notes de servei que es

dictin en relació amb el funcionament i l'organització del Cos Penitenciari.

  • b) Guardar el secret professional respecte a totes les informacions que

coneguin per raó o en ocasió del compliment de llurs funcions, no podent

revelar aquestes informacions llevat ordre escrit del director del Cos

Penitenciari. Aquesta obligació perdura encara que el funcionari deixi el Cos.

  • c) Abstenir-se de fer declaracions públiques sobre les dades, les informacions i

els fets als quals es refereix el paràgraf anterior, llevat que hagin estat

autoritzats expressament per escrit pel director.

  • d) Tenir residència i domicili efectius i permanents al Principat d'Andorra.

e)Jurar o prometre acatament i fidelitat a la Constitució, com a norma suprema

de l'ordenament jurídic.

35

Condicions físiques i psíquiques

Capítol primer. Drets i deures dels membres del Cos PenitenciariHistorique
  1. Els funcionaris del Cos Penitenciari (inclòs el personal administratiu i tècnic)

tenen dret a una revisió mèdica cada dos anys.

  1. Els membres del Cos Penitenciari han d'estar en les condicions físiques i

psíquiques adequades per ocupar llurs llocs de treball. La revisió psicotècnica

i/o mèdica dels membres del Cos s'efectua sempre que hi hagi símptomes o

indicis suficients per creure que al funcionari afectat li ha sobrevingut algun

problema físic o psíquic que pot afectar negativament el seu treball, o que el

pot fer no apte per a la feina, o bé que pugui posar en perill la seva integritat

física o la d'altri.

Davant la detecció d'algun d'aquests problemes, el director del Cos Penitenciari

que pugui desenvolupar correctament, amb l'adaptació corresponent de

pot acordar que el membre afectat se sotmeti a una revisió psicotècnica i/o

l'estructura salarial al nou lloc de treball.

mèdica per determinar l'abast del seu problema i la repercussió que té o pot

  1. El comitè mèdic indicat té també la funció d'examinar els membres del Cos

tenir en el seu lloc de treball. El director ha de comunicar per escrit la seva

Penitenciari que presenten certificats mèdics o situacions susceptibles de

decisió motivada a la persona interessada i al ministre titular d'interior.

modificar les condicions de treball, com la impossibilitat d'efectuar treballs

La revisió psicotècnica i/o mèdica l'efectua en tot cas un comitè mèdic compost

nocturns o d'altres. En aquests supòsits, el membre del Cos Penitenciari

per un metge forense i pels metges especialistes i/o professionals tècnics que

concernit ha de sol·licitar per escrit el canvi de condicions de treball que

siguin necessaris, designats pel ministre titular d'interior; el seu funcionament

demana i adjuntar les certificacions mèdiques que consideri oportunes, i ha de

s'ha de determinar reglamentàriament.

ser examinat pel comitè mèdic, que ha d'emetre preceptivament un dictamen

El comitè mèdic, després de la consulta prèvia al metge que tracta la persona

vinculant.

interessada, emet el dictamen corresponent, que indica o suggereix

  1. Els membres del Cos Penitenciari poden ser declarats en situació de reforma

eventualment el termini de suspensió temporal o el nou lloc de treball. D'acord

quan, després de l'alta mèdica i de conformitat amb la revisió psicotècnica i/o

amb aquest dictamen, el ministre titular d'interior pot acordar:

mèdica que se'ls practiqui:

  • a) El seguiment del tractament o de les prescripcions mèdiques que en el
  • a) La situació d'invalidesa o la situació resultant de la revisió psicotècnica i/o

dictamen s'indiquin per al compliment degut de les funcions durant un temps

mèdica els impedeix la realització de les funcions del lloc de treball de la plaça

determinat, susceptible de renovacions.

de què son titulars, però estan capacitats per exercir les funcions d'un altre lloc

  • b) La suspensió temporal del membre concernit del lloc de treball que ocupa si

de treball, preferentment del Cos Penitenciari o de l'Administració general.

el tractament no se segueix degudament o les prescripcions mèdiques no es

  • b) Tot i estar capacitats per exercir les funcions del lloc de treball de la plaça de

respecten.

què són titulars, la situació d'invalidesa o la situació resultant de la revisió

  • c) L'adaptació del membre del Cos concernit a un nou lloc de treball que pugui

psicotècnica i/o mèdica els impedeix la realització completa de la jornada de

desenvolupar correctament, amb l'adaptació corresponent de l'estructura

treball. La declaració de la situació de reforma i l'adscripció consegüent del

salarial al nou lloc de treball.

membre del Cos Penitenciari a la nova plaça correspon al ministre titular

  1. Si el membre del Cos Penitenciari concernit refusa sotmetre's a la revisió

d'interior. Al membre del Cos Penitenciari en situació de reforma se li garanteix

psicotècnica i/o mèdica, el ministre titular d'interior també pot acordar

el manteniment de les retribucions fixes que rebia amb anterioritat a la

motivadament, amb les dades i els elements de què disposa, la suspensió del

declaració de la situació de reforma. A aquest efecte, el ministre titular d'interior

membre concernit del lloc de treball que ocupa per un període no superior a sis

li ha d'assignar la diferència entre aquella quantitat i les percepcions que en el

mesos o bé l'adaptació del membre del Cos concernit a un nou lloc de treball

seu cas li assigni l'organisme encarregat de la seguretat social.

36

Retribució

Capítol primer. Drets i deures dels membres del Cos PenitenciariHistorique

Les retribucions dels membres del Cos Penitenciari es componen dels

conceptes retributius indicats a l'article 63 i a l'annex número 5 de la Llei de la

funció pública i a la disposició addicional segona d'aquesta Llei.

Capítol segon. Uniforme, divises i distintius d'identificació

37

Uniforme

Capítol segon. Uniforme, divises i distintius d'identificacióHistorique

Article únic S’aprova el Reglament relatiu a les divises i els distintius d’identificació, i a les distincions, les recompenses i les gratificacions dels membres del Cos Penitenciari, que entrarà en vigor l’endemà que es publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Reglament relatiu a les divises i els distintius d’identificació, i a les distincions, les recompenses i les gratificacions dels membres del Cos Penitenciari Capítol primer. Disposicions generals

38

Excepcions en el port de l'uniforme

Capítol segon. Uniforme, divises i distintius d'identificacióHistorique

Article únic S’aprova el Reglament relatiu a les divises i els distintius d’identificació, i a les distincions, les recompenses i les gratificacions dels membres del Cos Penitenciari, que entrarà en vigor l’endemà que es publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Reglament relatiu a les divises i els distintius d’identificació, i a les distincions, les recompenses i les gratificacions dels membres del Cos Penitenciari Capítol primer. Disposicions generals

39

Les divises i els distintius d'identificació

Capítol segon. Uniforme, divises i distintius d'identificacióHistorique
  1. Els membres del Cos Penitenciari, quan vesteixen l'uniforme reglamentari,

porten les divises de la seva categoria als llocs i en la forma que s'estableixin

per reglament.

  1. El carnet professional i la placa emblema són els distintius d'identificació de

tots els membres del Cos Penitenciari. La forma i el contingut s'estableixen per

la via reglamentària. Es pot crear, també per la via d'un reglament, un carnet

distintiu per als membres del Cos Penitenciari jubilats.

40

Limitació en la utilització dels mitjans d'identificació

Capítol segon. Uniforme, divises i distintius d'identificacióHistorique

Els membres del Cos Penitenciari que estiguin fora de servei només poden

utilitzar el carnet professional i la placa emblema per identificar-se per motius

estrictament professionals.

Capítol tercer. Port d'arma, ús de l'arma i de mitjans coercitius

41

Port d'arma

Capítol tercer. Port d'arma, ús de l'arma i de mitjans coercitiusHistorique
  1. Com a principi general, tots els membres del Cos Penitenciari estan

subjectes al port d'arma. Nogensmenys, el port d'arma es limita als llocs

estratègics, com el perímetre d'entrada i de sortida del Centre Penitenciari, així

com altres zones que es determinin per reglament.

  1. Dins la zona de custòdia dels detinguts i el recinte interior del Centre

Penitenciari queda prohibit el port d'arma. A títol excepcional, queda anul·lada

aquesta prohibició en el cas de produir-se alguna de les circumstàncies

previstes a l'article 43.

  1. Tots els membres del Cos Penitenciari han de rebre i superar les formacions

i els entrenaments continus necessaris per conèixer la tècnica i la pràctica

deguda de l'ús de les armes.

  1. El port d'arma es limita únicament als actes de servei.
42

Prohibició temporal de port d'arma

Capítol tercer. Port d'arma, ús de l'arma i de mitjans coercitiusHistorique
  1. El director, amb la comunicació prèvia al ministre responsable d'interior, pot

prohibir i/o retirar de manera preventiva i amb caràcter provisional el port

d'arma a qualsevol membre del Cos Penitenciari que estigui de baixa per raons

psíquiques o quan el seu estat de salut mental pugui representar un perill per a

la seva pròpia integritat o la d'altres persones.

  1. El director ha d'informar d'aquesta decisió, en el termini de cinc dies després

d'haver-se adoptat, el comitè mèdic integrat per professionals de la salut, que,

després d'analitzar i avaluar el cas, ha de proposar al ministre titular d'interior la

confirmació temporal o definitiva de la retirada del port d'arma.

43

Ús de l'arma

Capítol tercer. Port d'arma, ús de l'arma i de mitjans coercitiusHistorique

Els membres del Cos Penitenciari només poden fer ús de l'arma de foc en el

supòsit de legítima defensa, pròpia o d'altri o d'intrusió al Centre. L'ús de l'arma

només es pot produir quan hi ha risc racionalment greu per a la vida o la

integritat física del personal del Cos Penitenciari o de tercers i en les

circumstàncies que puguin comportar un risc greu per a la seguretat del Centre,

sempre que es tracti d'evitar un mal greu, immediat i irreparable. Els membres

del Cos Penitenciari s'han de regir, en fer-ho, pels principis de congruència i de

proporcionalitat.

44

Ús de mitjans coercitius

Capítol tercer. Port d'arma, ús de l'arma i de mitjans coercitiusHistorique
  1. Els membres del Cos Penitenciari poden utilitzar mitjans coercitius en

l'exercici de les seves funcions en els casos següents:

  • a) Per impedir actes d'evasió o de violència dels interns.
  • b) Per evitar danys dels interns a si mateixos o a altres persones.
  • c) Per vèncer la resistència activa o passiva dels interns a les ordres donades

pel personal de vigilància en exercici de les seves atribucions.

  1. Els mitjans coercitius autoritzats i llur ús han de quedar determinats per

reglament. En tot cas, la utilització d'aquests mitjans requereix sempre

l'avaluació i l'aprovació prèvies d'una comissió tècnica encarregada de

determinar-ne la idoneïtat i avaluar els riscos sobre la integritat dels interns.

Capítol quart. Jornada i horari laborals

45

Jornada laboral i horari laboral

Capítol quart. Jornada i horari laboralsHistorique

Els membres del Cos Penitenciari han de complir estrictament la jornada i

l'horari de treball que siguin determinats per la via reglamentària. En situacions

d'emergència, de necessitat o en ocasió de serveis excepcionals es pot

mobilitzar el personal fora de servei en les condicions que siguin establertes, a

fi d'assegurar el compliment de la normativa vigent o el desplegament dels

mitjans imposats per la necessitat o pel servei encomanat.

46

Permisos i vacances

Capítol quart. Jornada i horari laboralsHistorique
  1. Considerant les característiques del Cos Penitenciari, la concessió de

permisos i la distribució dels períodes de vacances i els dies de recuperació o

compensació queden condicionades a les necessitats del servei.

  1. L'atorgament o el refús dels permisos administratius correspon al director del

Cos mitjançant el procediment que s'estableixi per la via reglamentària. La

decisió d'atorgament s'ha de notificar a la Secretaria d'Estat de Funció Pública.

  1. S'han d'establir anualment tots els dies de compensació que tenen els

membres del Cos Penitenciari. Aquests dies corresponen als festius o d'altres

dels quals es beneficia la resta de l'Administració general i en què els membres

del Cos Penitenciari estan obligats a treballar per raó del servei. El membre del

Cos concernit no pot disposar d'aquests dies de compensació si ha estat de

baixa per malaltia.

  1. Tots els membres del Cos Penitenciari tenen dret a trenta-cinc dies naturals

de vacances retribuïdes cada any. El període de vacances no realitzat durant

l'any natural a què correspon, o com a màxim fins al 31 de gener de l'any

immediat següent, no pot acumular-se en anys posteriors, excepte en casos

puntuals, degudament justificats, després de l'informe del director del Centre

Penitenciari.

El ministre titular d'interior pot regular reglamentàriament les particularitats del

Cos Penitenciari en matèria de vacances.

47

Comissió de serveis

Capítol quart. Jornada i horari laboralsHistorique
  1. Llevat de disposició específica, ha de quedar desvinculat totalment de la

funció penitenciària el membre del Cos Penitenciari que es trobi en comissió de

serveis, amb suspensió de les facultats que com a membre del Cos li

corresponen, i ha de lliurar al director del Cos Penitenciari l'arma, el carnet

professional, la placa emblema i els equipaments dels quals disposa per tota la

durada de l'adscripció en comissió de serveis.

  1. Per poder ser adscrit en comissió de serveis ha de fer com a mínim un

termini de dos anys que el membre del Cos ocupa el seu lloc de treball i la

durada de l'adscripció en comissió de serveis també ha de ser d'un màxim de

dos anys, amb possibilitat de pròrroga per dos anys més, transcorreguts els

quals el membre del Cos ha de retornar al seu lloc de treball.

  1. L'adscripció del membre del Cos Penitenciari en comissió de serveis, sempre

que hi estigui d'acord, correspon al secretari d'Estat de Funció Pública a

proposta de l'òrgan competent.

  1. L'adscripció d'un membre del Cos Penitenciari en comissió de serveis està

supeditada a l'interès públic i al bon funcionament de l'organització i del servei,

després de l'informe del director del Cos Penitenciari.

48

Excedència

Capítol quart. Jornada i horari laboralsHistorique

Els membres del Cos Penitenciari es troben en situació d'excedència quan se

separen temporalment del servei actiu obligatòriament o voluntàriament per

alguna de les circumstàncies que s'estableixen en l'article 42 de la Llei de la

funció pública, amb les particularitats següents:

  • a) L'excedència per interès particular està supeditada, en tot cas, no solament

a l'interès públic sinó també al bon funcionament de l'organització i del servei.

  • b) La declaració de la situació d'excedència dels membres del Cos Penitenciari

és aprovada pel director del Cos, que notifica la declaració al secretari d'Estat

de Funció Pública.

49

Reingrés

Capítol quart. Jornada i horari laboralsHistorique

El reingrés al servei actiu dels membres del Cos Penitenciari en excedència

s'efectua en la forma, les condicions i els efectes establerts per l'article 43 de la

Llei de la funció pública, amb la particularitat que les resolucions sobre el

reingrés dels funcionaris en situació d'excedència les aprova el director del Cos

Penitenciari, que notifica la resolució al secretari d'Estat de Funció Pública.

Capítol cinquè. Cobertura social i jubilació

50

Seguretat social i jubilació

Capítol cinquè. Cobertura social i jubilacióHistorique
  1. Els funcionaris del Cos Penitenciari estan acollits al règim general de la

seguretat social.

  1. La jubilació obligatòria dels membres del Cos Penitenciari té lloc als 60 anys,

amb dret a percebre el 70% dels conceptes salarials indicats en l'article 48.4 de

la Llei de la funció pública.

  1. Els membres del Cos Penitenciari tenen dret a jubilar-se voluntàriament als

55 anys, amb la condició que hagin estat com a mínim 25 anys de servei al

Cos, percebent un 60% dels conceptes indicats en l'article 48.4 de la Llei de la

funció pública. Per cada any que es retardi la petició de jubilació voluntària,

l'import de la pensió s'incrementa un 2% fins a arribar al percentatge del 70%

dels conceptes esmentats aplicables a la jubilació als 60 anys.

  1. A partir de l'edat dels 65 anys, la pensió que percep el membre del Cos

Penitenciari és en tots els casos del 70% dels conceptes salarials continguts a

l'article 48.4 de la Llei de la funció pública i es compon de la pensió que li

pertoqui d'acord amb les normes de l'organisme encarregat de la seguretat

social, a la qual s'afegeix el complement que correspongui a càrrec de

l'Administració general, sense que la suma d'ambdues pensions pugui superar

en cap cas el 70% dels conceptes salarials indicats en l'article 48.4 de la Llei de

la funció pública.

51

Distincions, recompenses i gratificacions

Capítol cinquè. Cobertura social i jubilacióHistorique
  1. Els membres del Cos Penitenciari, inclosos el personal administratiu, el

tècnic administratiu i el tècnic, poden ser distingits o recompensats si s'aprecia

alguna de les circumstàncies o algun dels supòsits que siguin determinats per

reglament. Totes les distincions i les recompenses atorgades han de constar en

l'expedient personal del funcionari i s'han de valorar com a mèrit en els

concursos de provisió de llocs de treball. També es poden tenir en compte en

els processos de provisió per lliure designació i en els ascensos.

  1. Els membres del Cos Penitenciari, inclosos el personal administratiu, el

tècnic administratiu i el tècnic, poden rebre gratificacions no consolidables per

serveis extraordinaris. El ministre responsable d'interior atorga, a proposta del

director del Cos Penitenciari, aquestes gratificacions en situacions

extraordinàries que s'han de definir per reglament.

  1. Es poden atorgar a autoritats estrangeres i a persones que no formin part del

Cos les distincions que s'estableixin reglamentàriament.

Capítol sisè. Drets sindicals

52

Llibertat sindical i activitats sindicals

Capítol sisè. Drets sindicalsHistorique
  1. Els membres del Cos Penitenciari tenen dret de constituir organitzacions

sindicals per defensar els seus interessos laborals i afiliar-s'hi i participar-hi

activament.

  1. Les organitzacions sindicals legalment constituïdes tenen dret a formular

propostes, elevar informes i/o dirigir peticions als òrgans competents de l'Estat,

així com exercir la representació de llurs afiliats davant els òrgans competents

de l'Administració pública.

  1. Les organitzacions sindicals legalment constituïdes tenen el dret que se'ls

faciliti un local per a l'exercici de llurs activitats, a les dependències que es

determinin. Els representants sindicals han de disposar de les condicions i el

temps necessaris per atendre les activitats pròpies de la seva funció, en la

forma que s'estableixi per reglament.

  1. D'acord amb l'objectiu d'assegurar la prestació continuada dels serveis del

Cos Penitenciari que no admeten interrupció i són essencials per la comunitat,

els membres del Cos Penitenciari no poden exercir en cap cas el dret de vaga,

ni accions substitutives d'aquest dret o concertades que puguin alterar el

funcionament normal dels serveis.

  1. Els membres del Cos Penitenciari tenen prohibit manifestar-se i defensar

públicament els seus drets laborals utilitzant l'uniforme reglamentari i el material

o els vehicles de servei.

Títol IV. Règim disciplinari

Capítol primer. Disposicions generals

53

Règim aplicable

Capítol primer. Disposicions generalsHistorique
  1. El règim disciplinari aplicable als membres del Cos Penitenciari és el que

estableix aquesta Llei, sense perjudici de les responsabilitats civils o criminals

en què puguin incórrer.

  1. Es considera falta disciplinària tota acció o omissió que produeixi un

incompliment de les obligacions i dels deures específics a càrrec dels membres

del Cos Penitenciari.

  1. La comissió d'una falta implica l'exigència de responsabilitat disciplinària

mitjançant la imposició de la sanció que sigui procedent en funció de la

tipificació i el procediment establerts per aquesta Llei.

  1. És responsable l'autor d'una falta i els altres membres del Cos que hagin

consentit o encobert o induït en la comissió de la falta.

Es considera autor el que realitza personalment o per mitjà d'un altre un acte

constitutiu de falta.

També es considera autor el que força o indueix a la realització d'un acte

constitutiu de falta o hi coopera amb actes necessaris.

Es considera encobridor el que, tenint coneixement de la comissió d'un acte

sancionable i sense haver-hi participat, ajuda el funcionari a aprofitar-se de

l'acte sancionable.

Capítol segon. Faltes

54

Tipus de faltes

Capítol segon. FaltesHistorique

Les faltes comeses pels membres del Cos Penitenciari en l'exercici de llurs

funcions poden ser molt greus, greus i lleus.

55

Faltes molt greus

Capítol segon. FaltesHistorique

Es consideren faltes molt greus:

  • a) Tota actuació que signifiqui discriminació per raó de raça, sexe, religió,

llengua, opinió, lloc de naixement, veïnatge o qualsevol altra condició o

circumstància personal o social.

  • b) El manament a un subordinat d'executar un acte manifestament il·legal.
  • c) La vaga, l'exercici d'accions substitutives d'aquest dret o concertades que

puguin alterar el funcionament normal dels serveis.

  • d) La manifestació pública portant l'arma reglamentària o l'uniforme.

  • e) L'abandonament del servei.

  • f) Facilitar o encobrir la fuga dels interns o cooperar-hi.

    • v) El fet de subministrar als interns drogues tòxiques, estupefaents o
  • g) L'apropiació de béns que pertanyen a l'Administració o a tercers.

substàncies psicòtropes, salvat en casos de prescripció facultativa, o begudes

  • h) El falsejament voluntari de dades i informació del servei.

alcohòliques.

  - i) Qualsevol conducta constitutiva de delicte.
  • w) La reincidència en la comissió de tres faltes greus durant el termini d'un any.
  • j) No denunciar al superior jeràrquic o al director del Centre Penitenciari el
  • x) Qualsevol acte de prevaricació o suborn i el fet de no evitar-lo o no

coneixement de qualsevol acció o omissió constitutiva de qualsevol de les

denunciar-lo.

conductes tipificades en aquest article o en els següents com a faltes, així com

els seus autors, còmplices o encobridors.

  • k) La inflicció de tortures o maltractaments.
  • l) La instigació a cometre tortures o maltractaments o el fet de col·laborar-hi o

tolerar-los.

  • m) Qualsevol actuació abusiva arbitrària o discriminatòria que impliqui violència

física o moral.

  • n) La publicació o la utilització indeguda de secrets declarats oficials per llei o

qualificats com a tals.

  • o) La violació del secret professional.
  • p) El fet de causar, per mala fe, danys greus en el patrimoni, els béns del

Govern o d'altres administracions públiques.

  • q) La pèrdua de l'arma o el fet que sigui sostreta, per negligència inexcusable.
  • r) L'ocultació o l'alteració d'una prova amb la finalitat de perjudicar o d'ajudar el

pres.

  • s) La falsificació, la sostracció, la simulació o la destrucció de documents del

servei sota custòdia pròpia o de qualsevol altre funcionari.

  • t) Trobar-se en situació d'embriaguesa o consumir drogues tòxiques,

estupefaents o substàncies psicòtropes durant el servei i el fet de negar-se a

les comprovacions tècniques pertinents.

  • u) La conculcació dels drets dels interns.
56

Faltes greus

Capítol segon. FaltesHistorique

Són faltes greus:

  • a) L'incompliment de l'obligació d'informar el superior de tot assumpte que se li

hagi de fer saber per raó de les seves funcions o que requereixi una decisió

urgent.

  • b) L'actuació amb abús d'atribucions quan en resultin danys als interns, si no

constitueix una falta molt greu.

  • c) L'ús del material o dels vehicles del servei fora de l'exercici de les funcions.
  • d) La pèrdua de material del servei o el seu deteriorament greu per negligència

o manca de cura.

  • e) No mantenir la residència i el domicili efectius al Principat d'Andorra.
  • t) El consum de begudes alcohòliques estant de servei i el fet de negar-se a les
  • f) El refús de sotmetre's a la revisió mèdica a què es refereix l'article 35.

comprovacions tècniques pertinents.

  • g) La tercera falta d'assistència sense causa justificada en un període de sis
  • u) La pèrdua de les credencials i el fet de permetre'n la sostracció, per

mesos.

negligència inexcusable.

  • h) L'ostentació de l'arma reglamentària, de les credencials del càrrec o de la

    • v) La manca de rendiment manifesta, reiterada i no justificada, si constitueix

condició d'agent de l'autoritat sense cap causa que ho justifiqui.

conducta continuada o ocasiona un perjudici greu a l'eficàcia dels serveis.

  - i) L'incompliment de les normes sobre incompatibilitats establertes a l'article 61
  • w) En general, l'incompliment per negligència greu dels deures i les obligacions

de la Llei de la funció pública.

derivades de la pròpia funció.

  • j) La comissió de tres faltes lleus en el termini de tres mesos.
  • x) Qualsevol conducta dolosa constitutiva de contravenció penal.
  • k) El mal ús de l'arma reglamentària.
  • l) Les faltes de respecte o consideració greus i manifestes envers els superiors,

els companys, els subordinats o els interns.

  • m) Els actes, les manifestacions i les conductes que atemptin contra la dignitat

dels funcionaris, contra la imatge del Cos i contra el prestigi i la consideració

deguts als òrgans de l'Estat.

  • n) El fet de causar, per negligència manifesta, danys greus en el patrimoni i els

béns del Govern o d'altres administracions públiques.

  • o) La desobediència als superiors en l'exercici de les funcions i l'incompliment

de les ordres rebudes.

  • p) La insubordinació individual o col·lectiva envers les autoritats o els

comandaments dels quals es depèn, amb motiu de la desobediència a les

instruccions legítimes donades per aquests comandaments i autoritats.

  • q) La denegació d'auxili i la manca d'intervenció urgent en qualsevol fet en què

l'actuació sigui obligada o convenient.

  • r) La pèrdua de l'arma o el fet que sigui sostreta per negligència simple.
  • s) L'incompliment del deure de reserva professional, pel que fa als assumptes

coneguts per raó de les funcions encomanades.

57

Faltes lleus

Capítol segon. FaltesHistorique

Es consideren faltes lleus:

  • a) La manca reiterada de puntualitat al treball dins un mateix mes sense causa

justificada.

  • b) El retard, la negligència i el descuit en el compliment de les funcions o de les

ordres rebudes.

  • c) La incorrecció envers el públic, els superiors, els subordinats i els companys,

quan no revesteixi el caràcter de falta greu.

  • d) La negligència en la conservació dels locals, del material, dels documents

del servei, si no produeix perjudicis greus.

  • e) Portar l'uniforme de manera incorrecta o descurada.
  • f) La descurança en la presentació personal.
  • g) La manca de col·laboració manifesta amb altres cossos de l'Administració

pública, en els casos en què s'hagi de prestar de conformitat amb la legislació

vigent.

  • h) L'incompliment de la jornada de treball per motius justificats sense la

comunicació prèvia al superior jeràrquic.

  - i) La no-assistència al servei sense causa justificada.
  • j) El mal ús dels distintius del càrrec.
  • k) El fet de prescindir del conducte reglamentari establert en formular qualsevol

sol·licitud o reclamació, excepte en cas d'urgència o d'impossibilitat física.

  • l) En general l'incompliment per negligència lleu dels deures i obligacions

inherents a les pròpies funcions.

Capítol tercer. Sancions

58

Sancions imposables

Capítol tercer. SancionsHistorique
  1. Per la comissió de faltes molt greus es pot imposar alguna de les sancions

següents:

  • a) La separació del servei.
  • b) La suspensió de funcions fins a un màxim de dos anys, amb pèrdua de les

retribucions corresponents.

Conjuntament amb la imposició d'alguna de les sancions esmentades en els

apartats anteriors, es pot imposar l'obligació d'abonar el valor del material

perdut o deteriorat.

  1. Per la comissió de faltes greus es pot imposar, conjuntament o

alternativament, alguna de les sancions següents:

  • a) La suspensió de funcions fins al màxim de sis mesos, amb pèrdua de les

retribucions corresponents.

  • b) El trasllat a un altre lloc de treball, amb canvi de destinació, que pot

comportar una minoració de retribucions si la falta comesa té relació amb el lloc

de treball.

  • c) L'obligació d'abonar el valor del material perdut o deteriorat.
  1. Per la comissió de faltes lleus es pot imposar alguna de les sancions

següents:

  • a) La suspensió de funcions fins a catorze dies, amb pèrdua de la retribució

corresponent.

  • b) L'amonestació per escrit.
  • c) La deducció proporcional de les retribucions, per faltes de puntualitat i

d'assistència.

  • d) L'obligació d'abonar el valor del material perdut o deteriorat.

No es poden imposar sancions que consisteixen en la reducció de la durada de

les vacances o en una altra minoració dels drets de descans del funcionari. La

sanció no pot comportar en cap cas la violació del dret a la dignitat de la

persona.

59

Gradació de les sancions

Capítol tercer. SancionsHistorique

Per graduar les sancions, a més de les comissions o les omissions que s'hagin

produït, cal tenir en compte, d'acord amb el principi de proporcionalitat:

  • a) Els antecedents
  • b) La intencionalitat
  • c) La pertorbació dels serveis
  • d) Els danys produïts a l'Administració o als interns
  • e) La reincidència en la comissió de faltes
  • f) El grau de participació en la comissió o l'omissió
  • g) La transcendència per a la seguretat pública
60

Tramitació de l'expedient

Capítol tercer. SancionsHistorique
  1. No es poden imposar sancions per faltes molt greus, greus o lleus si no és

en virtut d'un expedient instruït a aquest efecte. La tramitació de l'expedient

s'ha de regir pels principis de sumarietat i de celeritat, però en cap cas no hi pot

haver indefensió.

  1. A petició expressa i escrita del membre del Cos Penitenciari afectat, es pot

prescindir de la instrucció de l'expedient i adoptar la resolució sancionadora

que correspongui, si aquest membre manifesta la seva conformitat amb els

fets, la falta comesa i la sanció corresponent.

  1. La imposició de les sancions fixades per aquesta Llei correspon al director

del Cos Penitenciari pel que fa a les sancions derivades de la comissió de

faltes lleus, a la persona titular del ministeri responsable d'interior pel que fa a

les sancions corresponents a les faltes greus, i al Govern pel que fa a les

sancions derivades de la comissió de faltes molt greus.

  1. Les resolucions sancionadores s'han de notificar al secretari d'Estat de

Funció Pública.

Capítol quart. Procediment sancionador

61

Inici del procediment sancionador

Capítol quart. Procediment sancionadorHistorique
  1. El procediment l'inicia d'ofici el cap immediat del membre del Cos concernit o

el director o director adjunt del Cos Penitenciari quan es tracta de conductes

qualificades de faltes lleus o de faltes greus respectivament.

  1. Quan es tracta de conductes qualificades de faltes molt greus, el director del

Cos Penitenciari ho ha de comunicar, per mitjà d'un informe escrit, al ministre

titular d'interior perquè iniciï l'expedient disciplinari.

  1. El nomenament d'instructor correspon a l'autoritat competent per iniciar

l'expedient, segons la gravetat de la falta comesa. L'instructor ha d'abstenir-se

en els supòsits legalment establerts i en cas de no fer-ho pot ser recusat.

  1. La resolució d'inici de la tramitació de l'expedient disciplinari i el nomenament

d'instructor s'ha de notificar, per escrit, al membre del Cos Penitenciari subjecte

a l'expedient.

62

Instrucció de l'expedient

Capítol quart. Procediment sancionadorHistorique
  1. Les sancions per faltes lleus que comporten únicament amonestació escrita

les pot imposar el director del Cos Penitenciari sense cap altre tràmit que el

d'audiència o al·legacions escrites de la persona interessada, en el termini

màxim d'un mes a comptar de l'inici de l'expedient.

  1. Durant la instrucció de l'expedient disciplinari per les faltes lleus restants, per

faltes greus o per faltes molt greus, l'instructor de l'expedient ha d'ordenar la

pràctica de totes les diligències que siguin adequades per a la determinació i la

comprovació dels fets, i en particular de totes les proves, acreditables per

qualsevol mitjà admissible en dret, que puguin conduir a l'esclariment i a la

determinació de les responsabilitats susceptibles de sanció.

dóna vista de l'expedient al membre del Cos Penitenciari concernit perquè, en

  1. Si de la pràctica de les diligències en resulta que els fets constatats poden

el termini de deu dies hàbils, al·legui en conclusions el que estimi convenient

ser constitutius d'una falta greu, en cas d'un expedient seguit inicialment per

per a la seva defensa.

falta lleu, o molt greu, en cas d'un expedient seguit inicialment per falta greu,

l'instructor ha d'elevar l'expedient disciplinari al director del Cos Penitenciari o

al ministre titular d'interior, respectivament, i informar d'aquest fet el membre

del Cos Penitenciari afectat.

  1. Tots els òrgans de l'Administració pública estan obligats a facilitar a

l'instructor d'un expedient disciplinari els informes necessaris per al

desenvolupament de les seves actuacions.

  1. En vista de les actuacions practicades i en un termini màxim de dos mesos

per a les faltes lleus, de tres mesos per a les faltes greus i de quatre mesos per

a les faltes molt greus, comptats a partir de l'inici de l'expedient, l'instructor ha

de formular el plec de càrrecs corresponent, que ha d'incloure els fets imputats,

amb expressió de les faltes presumptament comeses i de les sancions que

siguin aplicables.

  1. El plec de càrrecs s'ha de notificar al membre del Cos Penitenciari concernit,

el qual disposa d'un termini de deu dies hàbils per contestar-lo amb les

al·legacions que consideri convenients per a la seva defensa i amb l'aportació

de tots els documents que consideri oportuns. En aquest tràmit ha de sol·licitar,

si ho estima oportú, la pràctica de les proves que entengui necessàries per a la

seva defensa.

  1. Contestat el plec o transcorregut el termini sense fer-ho, l'instructor de

l'expedient pot ordenar la pràctica de les proves sol·licitades que jutgi

oportunes i ho ha de notificar a la persona objecte de l'expedient. Per a la

pràctica de les proves disposa d'un termini màxim d'un mes.

  1. Després de realitzar les diligències previstes en els apartats anteriors, es
63

Resolució de l'expedient

Capítol quart. Procediment sancionadorHistorique
  1. La competència per dictar la resolució correspon al director del Cos

Penitenciari per a les faltes lleus, al ministre titular d'interior per a les faltes

greus i al Govern per a les faltes molt greus.

  1. Finalitzat el termini concedit per a la vista i les al·legacions presentades pel

membre del Cos concernit, el termini màxim per dictar la resolució, tant si s'han

efectuat al·legacions com si no, és de quinze dies hàbils per a les faltes lleus,

de trenta dies hàbils per a les faltes greus i de quaranta-cinc dies hàbils per a

les faltes molt greus.

  1. La resolució de l'òrgan competent ha de ser motivada i no s'hi poden incloure

fets diferents dels que han servit de base al plec de càrrecs, sense perjudici de

la valoració jurídica que se'n faci. Si la resolució és sancionadora, ha de

determinar-se amb precisió la falta que s'estima comesa, el precepte i la norma

en què apareix recollida la falta, el nom del membre del Cos Penitenciari

sancionat, i la sanció que s'imposa.

  1. Contra la resolució que imposa la sanció pot interposar-se recurs en els

termes previstos pel Codi de l'Administració.

64

Mesures cautelars

Capítol quart. Procediment sancionadorHistorique

A l'inici de la tramitació d'un expedient disciplinari que s'instrueixi per una falta

greu o molt greu a un membre del Cos Penitenciari o mentre duri la tramitació,

l'òrgan competent pot acordar, com a mesures cautelars, la suspensió

provisional o l'adscripció a un altre lloc de treball, mesures que poden

comportar la pèrdua provisional de l'uniforme, l'arma i la credencial.

En el moment de resoldre sobre el manteniment o l'aixecament de les mesures

cautelars, s'ha de valorar la gravetat dels fets comesos, les circumstàncies

concretes de cada cas i l'expedient personal del funcionari expedientat. La

resolució en què s'acordi d'imposar o de prorrogar les mesures cautelars ha de

ser motivada.

El període de suspensió no pot ser superior en total al de la sanció que pugui

ser imposada per la presumpta falta comesa. El temps transcorregut en

suspensió provisional o cautelar es computa en l'execució de la sanció de

suspensió de funcions que, en definitiva, es pugui imposar en l'expedient

sancionador.

65

Efectes de la suspensió de funcions

Capítol quart. Procediment sancionadorHistorique
  1. La suspensió de funcions, com a sanció, comporta la privació temporal de

l'exercici de les funcions, la retirada de l'arma i de la credencial reglamentàries,

la prohibició d'ús de l'uniforme, si escau, i la prohibició d'entrar a les

dependències del Centre Penitenciari sense autorització, així com la pèrdua de

les retribucions corresponents.

  1. La suspensió de funcions, com a mesura preventiva, comporta la privació

temporal de l'exercici de les funcions, la retirada de l'arma i de la credencial

reglamentàries, la prohibició d'ús de l'uniforme, si escau, i la prohibició d'entrar

a les dependències del Centre Penitenciari sense autorització. Durant el temps

de suspensió cautelar el membre del Cos Penitenciari continua percebent la

retribució que correspon al seu lloc de treball.

66

Efectes de les sancions

Capítol quart. Procediment sancionadorHistorique
  1. La responsabilitat disciplinària s'extingeix pel compliment de la sanció, per

mort, per indult, per amnistia i per la prescripció de la falta o de la sanció.

Les faltes molt greus prescriuen al cap de quatre anys, les greus al cap de dos

anys i les lleus al cap de dos mesos.

Les sancions imposades per faltes molt greus prescriuen al cap de quatre anys,

les imposades per faltes greus al cap de dos anys i les imposades per faltes

lleus al cap de dos mesos.

El còmput del termini de prescripció de les faltes s'inicia des que es comet la

falta i s'interromp, en tot cas, per la iniciació de l'expedient disciplinari. El

termini de prescripció de la sanció comença a comptar a partir de l'endemà del

dia en què adquireix fermesa la resolució per la qual s'imposa la sanció.

El compliment dels terminis de prescripció establerts comporta la cancel·lació

de les actuacions corresponents en l'expedient personal.

  1. Les sancions disciplinàries que s'imposen als membres del Cos Penitenciari

s'han d'anotar en el Registre de Membres del Cos Penitenciari a què es

refereix l'article 33 amb indicació de les faltes que les han motivat.

Les anotacions de sancions s'han de cancel·lar d'ofici i, en tot cas, no

computen a efectes de la reincidència, quan hagin transcorregut els terminis

següents des de la resolució que les ha imposat:

  • a) Un any en el cas de les faltes lleus.
  • b) Dos anys en el cas de les faltes greus.
  • c) Quatre anys en el cas de les faltes molt greus quan no hagin comportat la

separació del servei.

67

Tramitació de l'expedient en cas de procediment judicial

Capítol quart. Procediment sancionadorHistorique

La iniciació d'un procediment penal contra un membre del Cos Penitenciari no

impedeix la tramitació d'un expedient disciplinari pels mateixos fets, si escau.

No obstant això, la resolució definitiva de l'expedient només es pot produir quan

la sentència dictada en l'àmbit penal sigui ferma, vinculant a l'Administració la

declaració de fets provats. Les mesures cautelars que es puguin adoptar en

aquests supòsits poden durar fins que es dicti resolució definitiva en el

procediment judicial. Són aplicables, en tot cas, les disposicions contingudes en

els articles 64 i 65.

Disposicions addicionals

Primera

En un termini inferior a 12 mesos des de l'entrada en vigor de la Llei, i amb

Als efectes de les disposicions de l'article 33, la Secretaria d'Estat de Funció

caràcter excepcional, s'ha d'obrir un concurs per cobrir places de sotsoficial i/o

Pública ha de trametre al ministeri responsable d'interior, en el termini de tres

oficial. Podran accedir a aquestes places tots els agents de primera, o grau

mesos a comptar de l'entrada en vigor de la Llei, tots els expedients i les dades

equivalent, que tinguin una antiguitat dins del grau superior a 24 mesos.

dels membres del Cos Penitenciari dels quals sigui dipositària.

Quarta

Segona

En un termini inferior a 12 mesos des de l'entrada en vigor de la Llei, i amb

Els administratius, els tècnics, i els membres del Cos especial penitenciari han

caràcter excepcional, s'ha d'obrir un concurs per cobrir places d'agents de

de percebre també com a retribució consolidable en l'estructura retributiva una

primera. Podran accedir a aquestes places tots els agents que tinguin una

quantitat mensual equivalent al 3,5% de l'import vigent a cada moment de la

antiguitat superior a 36 mesos.

base retributiva del nivell de classificació C1 del grup funcional C de la taula

salarial anual de l'annex 5 de la Llei de la funció pública.

Disposicions transitòries

Primera

Els membres del Cos Penitenciari que es trobaven en situació de servei actiu o

en comissió de serveis a la data de l'entrada en vigor de la Llei de la funció

pública mantenen el dret a jubilar-se voluntàriament a l'edat de 55 anys sempre

que hagin complert els vint anys de servei, percebent una pensió de jubilació

del 60% dels conceptes indicats en l'article 48.4 de la Llei de la funció pública i

en la disposició addicional segona d'aquesta Llei. L'import de la pensió

s'incrementa un 2% per cada any que es retardi la petició de jubilació voluntària

fins a arribar al percentatge del 70% dels conceptes esmentats aplicables a la

jubilació als 60 anys.

Segona

Els expedients disciplinaris en tràmit a l'entrada en vigor d'aquesta Llei es

regulen per les disposicions anteriors, llevat que les d'aquesta norma siguin

més beneficioses per a la persona subjecta a expedient.

Tercera

disposició addicional primera

Disposició addicional segona

Capítol quart. Procediment sancionadorHistorique

Disposicions transitòries

disposició final tercera

Disposició final quarta

Capítol quart. Procediment sancionadorHistorique

Exposició de motius

Aquesta Llei s'inscriu en el conjunt del desplegament normatiu dels cossos de

l'Administració general en aplicació de la disposició addicional tercera de la Llei

de la funció pública, del 15 de desembre del 2000.

Si bé aquesta Llei respon a criteris tècnics d'obligat compliment també vol ser

el resultat d'una reflexió quant a una política en matèria penitenciària ajustada

als imperatius de salvaguarda dels drets humans i les llibertats fonamentals

reconeguts i integrats en el nostre ordenament jurídic intern.

Per tant, amb la voluntat d'instaurar una política de gestió qualitativa i

quantitativa dels llocs de treball i de les competències del personal penitenciari,

aquesta Llei estableix el règim estatutari dels membres del Cos Penitenciari i

en defineix els drets i deures, amb les especificitats pròpies de llurs funcions.

També promulga un veritable codi de deontologia, que recull el conjunt de

disposicions jurídiques d'àmbit nacional i internacional aplicable ensems a les

persones que intervenen al Centre Penitenciari.

També es regulen la concessió de distincions, recompenses i gratificacions i el

règim disciplinari que es vincula directament amb els principis d'actuació.

El Cos Penitenciari compta també amb els llocs administratius i tècnics

necessaris per donar cobertura i suport a la funció penitenciària. Atès el

caràcter permanent de les missions encomanades al Cos Penitenciari, que han

de ser exercides en qualsevol circumstància, moment i conjuntura, sense

excepció, la Llei fixa també que els membres del Cos Penitenciari han de rebre,

com a retribució consolidable en l'estructura retributiva, una quantitat mensual

que compensi aquestes circumstàncies.

En resum, aquesta Llei, pel que fa al règim funcionarial, regula els aspectes

que, per l'especificitat del Cos Penitenciari, han de diferenciar-se clarament del

règim general dels funcionaris del Govern, el qual s'aplica en els aspectes no

regulats expressament per aquesta Llei pel que fa als membres propis del Cos i

íntegrament pel que fa als llocs de treball de caràcter administratiu i tècnic.

Títol I. Disposicions generals, principis d'actuacions i funcions

Capítol primer. Disposicions generals

disposició derogatòria queda

derogat el Reglament de funcionaris del Centre Penitenciari, del 30 de

Capítol quart. Procediment sancionadorHistorique

setembre de l'any 1993, publicat al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra núm.

53, de l'any 1993. Així mateix, queden derogades totes les normes de rang

igual o inferior que s'oposin o contradiguin el que estableix la present Llei.

Disposicions finals

Primera

El Govern ha d'aprovar i publicar els reglaments necessaris per al

desenvolupament i el desplegament d'aquesta Llei en el termini d'un any a

comptar de la seva entrada en vigor.

Segona

La Llei de la funció pública, del 15 de desembre del 2000, és aplicable en tot

en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

allò que no estigui expressament previst en aquest text.

Jacques Chirac Joan Enric Vives Sicília

Tercera

President de la República Francesa Bisbe d'Urgell

Es modifica l'annex 5 de la Llei de la funció pública, de 12 de desembre del

Copríncep d'Andorra Copríncep d'Andorra

2000, que queda redactat com segueix:

"Annex 5. Llei de la funció pública

Cos Especial: Penitenciari

Taula salarial anual

Complement A B

C. Específic Límit inf. A+B+C. Esp. Complement C Límit sup. A+B+C. Esp.+C

Grup funcional Nivell de classificació Base retributiva Complement de lloc Complement específic Banda mínima Màxim compl. millora Banda màxima

Grup A A1 35.441,38 0,00 1.949,48 37.390,86 18.695,43 56.086,29

Grup B

B2 22.282,78 5.468,19 3.518,84 31.269,81 15.273,54 46.543,50

B3 22.282,78 2.762,50 3.518,84 28.564,12 14.281,93 42.846,05

B4 22.282,78 0,00 3.518,84 25.801,62 13.290,68 39.092,30

Grup C

C1 11.249,94 8.526,31 3.518,84 23.295,09 11.647,48 34.942,57

C2 11.249,94 4.722,90 3.518,84 19.491,68 9.745,84 29.237,52

"

Quarta

Aquesta Llei entrarà en vigor l'endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del

Principat d'Andorra.

Casa de la Vall, 22 de març del 2007

Bernadeta Gaspà Bringueret

Subsíndica General

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n'ordenem la publicació