1. És competent per ordenar la incoació d'expedient disciplinari el secretari
general o el secretari judicial corresponent quan es tracti de conductes
qualificables de faltes lleus; o el president de la Batllia o el Tribunal del qual
depèn el funcionari subjecte a expedient, o el president del Consell Superior de
la Justícia o el fiscal general, quan depengui d'aquests, en el cas de faltes
greus.
Quan es tracti de conductes qualificables de faltes molt greus, el president de la
Batllia o el Tribunal del qual depèn el funcionari subjecte a expedient, o el
president del Consell Superior de la Justícia o el fiscal general, quan en
depengui, ho ha de comunicar al Consell Superior de la Justícia perquè iniciï
l'expedient disciplinari.
2. És competent per a la resolució de l'expedient disciplinari:
a) El Consell Superior de la Justícia, quan es tracti de faltes greus o molt greus.
b) El president de la Batllia o del Tribunal de qui depèn el funcionari
expedientat, o el fiscal general o el president del Consell Superior de la
Justícia, quan es tracti de faltes lleus.
48Incoació de l'expedient
1. El procediment disciplinari l'inicia d'ofici l'òrgan competent, bé per iniciativa
pròpia, bé com a conseqüència de denúncia.
2. En la mateixa resolució d'incoació de l'expedient ha de designar un
instructor, que ha de ser un funcionari de l'Administració de Justícia que ocupi
un lloc de treball amb un nivell de classificació superior a l'empleat objecte del
procés disciplinari.
3. Iniciat el procediment, l'autoritat que ha ordenat la incoació de l'expedient pot
acordar les mesures provisionals que consideri oportunes, per tal d'assegurar
la investigació disciplinària, la normalitat del servei i l'eficàcia de la resolució
que pugui recaure. Entre aquestes mesures, pot acordar, quan ho consideri
necessari, la suspensió del funcionari expedientat, amb els efectes i dins dels
límits que per a aquesta mesura preveu la Llei de la funció pública.
49Instrucció de l'expedient
1. L'instructor ha de practicar totes les diligències que siguin adequades per a
la determinació i la comprovació dels fets i totes les proves que puguin conduir
a l'esclariment i a la determinació de les responsabilitats susceptibles de
sanció.
2. Tots els òrgans de l'Administració de Justícia estan obligats a facilitar a
l'instructor els antecedents i informes necessaris i els mitjans personals i
materials que necessiti per al desenvolupament de les seves actuacions.
3. En un termini no superior a un mes, per a les faltes lleus; dos mesos, per a
les faltes greus, i tres mesos, per a les faltes molt greus, comptats a partir de la
resolució d'incoació, l'instructor ha de formular el plec de càrrecs, que ha de
comprendre la relació dels fets que s'imputen a l'expedientat i de la falta o
faltes que podrien constituir, així com de les sancions que s'hi puguin aplicar. Si
de la instrucció en resulta que els fets constatats poden ser constitutius d'una
falta per a la qual l'autoritat que ha ordenat la incoació de l'expedient no era
competent, l'instructor ha d'elevar l'expedient a l'autoritat que consideri
competent i informar el funcionari d'aquest fet.
4. El plec de càrrecs s'ha de notificar al funcionari expedientat, i se li ha de
concedir un termini de deu dies hàbils per contestar-lo amb les al·legacions que
consideri convenients. En aquest tràmit ha de sol·licitar, si ho considera oportú,
la pràctica de les proves que cregui necessàries per a la seva defensa.
5. Un cop contestat el plec de càrrecs, o transcorregut el termini sense fer-ho,
l'instructor pot procedir a la pràctica de les proves proposades que jutgi
oportunes, motivant la denegació de les que no ho siguin, i pot practicar també
les altres que li semblin pertinents. Es notifica al funcionari expedientat el lloc i
la data en què es practiquin les proves, per tal que pugui assistir-hi, si escau, i
si ho creu convenient. Per a la pràctica de les proves l'instructor disposa del
termini d'un mes, que pot prorrogar-se per un altre mes, com a màxim, a petició
de l'instructor, per acord de l'autoritat que ha ordenat la incoació de l'expedient.
6. Després de realitzar tots els tràmits previstos als apartats precedents,
l'instructor redacta una proposta de resolució i dóna vista de l'expedient al
funcionari expedientat per tal que, en el termini de deu dies hàbils, pugui
al·legar tot allò que consideri convenient.
7. Un cop rebudes les al·legacions a què es refereix l'apartat precedent, o un
cop transcorregut el termini a què fa referència sense al·legacions, l'instructor
eleva l'expedient a l'òrgan competent per resoldre'l.
8. Els terminis indicats en aquest article poden ser prorrogats per la meitat del
seu temps pel mateix instructor.
50Resolució de l'expedient
1. La resolució que posa fi a l'expedient disciplinari l'ha de dictar l'òrgan
competent en el termini de vint dies hàbils des de la recepció de l'expedient,
quan es tracti de faltes lleus, i trenta dies hàbils quan es tracti de faltes greus o
molt greus.
2. La resolució ha de ser motivada. No s'hi poden incloure fets diferents dels
que han servit de base per al plec de càrrecs, sense perjudici de la valoració
jurídica que se'n faci.
3. L'òrgan competent per a la resolució pot retornar l'expedient a l'instructor per
a la pràctica de les diligències que consideri imprescindibles per a la resolució.
En aquest cas, abans de retornar l'expedient a l'òrgan competent per a la
resolució, l'instructor torna a donar vista de l'expedient al funcionari
expedientat, per un període de deu dies hàbils, a fi que al·legui allò que
consideri convenient.
4. La resolució ha de determinar, quan sigui el cas, la falta que s'estima
comesa, el precepte en què apareix tipificada, la identitat del responsable i la
sanció que s'imposa. Ha de fer també les declaracions oportunes segons les
mesures provisionals que s'hagin adoptat.
5. La resolució esgota la via administrativa. Quan sigui sancionadora és
susceptible de recurs jurisdiccional en la forma i els terminis previstos per la
Llei de la jurisdicció administrativa. En la notificació a la persona interessada
s'hi ha de fer constar expressament davant de qui ha d'interposar-se el recurs i
el termini per fer-ho.
51Anotació de les sancions
1. Les sancions disciplinàries que s'imposin s'han d'anotar en el Registre de
Personal de l'Administració de Justícia, amb indicació de la falta o les faltes que
les van motivar.
2. Les anotacions de sancions s'han de cancel·lar d'ofici en el Registre de
Personal de l'Administració de Justícia i, en tot cas, no computen a efectes de
la reincidència quan hagin transcorregut els terminis següents a comptar de la
data de la resolució que les ha imposat, o confirmat quan la persona
interessada hagi exercit el dret al recurs:
a) Un any en el cas de faltes lleus.
b) Dos anys en el cas de faltes greus.
c) Tres anys en el cas de faltes molt greus, quan no hagin comportat
acomiadament disciplinari.
52Extinció de la responsabilitat disciplinària
La responsabilitat disciplinària s'extingeix pel compliment de la sanció, la
defunció del funcionari o la prescripció de la falta o de les sancions.
Són causes d'extinció de la responsabilitat disciplinària les establertes amb
caràcter general per als funcionaris de l'Administració pública per la Llei de la
funció pública.
Si durant la instrucció del procediment es produeix la pèrdua de la condició de
funcionari de la persona interessada, l'òrgan competent ha de dictar una
resolució que declari extingit el procediment i s'ha d'ordenar l'arxiu de les
actuacions, llevat que alguna part interessada insti la continuació de
l'expedient. No obstant això, la pèrdua de la condició de funcionari no allibera
de responsabilitat civil i penal per faltes comeses durant el temps en què el
funcionari hagi estat en servei actiu.
53Prescripció de faltes i sancions
1. Les faltes prescriuen al cap de quatre anys si són faltes molt greus, al cap de
dos anys si són faltes greus, i al cap de dos mesos si són faltes lleus. El termini
de prescripció comença a comptar-se des de la data del fet causant.
El termini de prescripció de les faltes s'interromp per la iniciació de l'expedient
disciplinari.
2. Les sancions prescriuen al cap de quatre anys les imposades per faltes molt
greus, al cap de dos anys en cas de sancions per faltes greus, i al cap de dos
mesos si són sancions per faltes lleus.
El termini de prescripció comença a comptar-se des de l'endemà del dia que
s'hagi dictat la resolució sancionadora.
Capítol dotzè. Acció social i salut laboral