El 22 de juny del 2017 es va aprovar la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, que implementa a Andorra, en virtut de l’annex de l’Acord monetari signat entre el Principat i la Unió Europea, la Directiva (UE) 2015/849 del Parlament Europeu i del Consell, del 20 de maig del 2015, relativa a la prevenció de la utilització del sistema financer per al blanqueig de capitals o el finançament del terrorisme, així com el Reglament (UE) 2015/847 del Parlament Europeu i del Consell, del 20 de maig del 2015, relatiu a la informació que acompanya les transferències de fons.

Aquest Reglament té per objecte principal el desenvolupament de la Llei, d’acord amb les habilitacions normatives contingudes al seu articulat. En particular, aquest Reglament desenvolupa algunes obligacions dels subjectes obligats, com l’elaboració del seu estudi de risc individual, l’aplicació de les mesures de diligència deguda, les obligacions d’informació, la conservació de documents o les mesures de control intern.

Aquest Reglament es compon de 21 articles.

El capítol primer conté disposicions generals i concreta l’abast de la definició de persona políticament exposada (PEP).

El capítol segon estableix els criteris mínims que ha d’observar un subjecte obligat a l’hora de realitzar el seu estudi de risc individual i determinar el seu nivell global de risc, així com les mesures apropiades de mitigació d’aquests riscs.

El capítol tercer desenvolupa les obligacions de diligència deguda dels subjectes obligats: identificació del client, verificació de la identitat del client i del seu beneficiari efectiu, mesures simplificades de diligència deguda i mesures reforçades de diligència deguda.

El capítol quart regula les obligacions d’informació dels subjectes obligats i, en particular, la declaració d’operacions sospitoses (DOS) i el seu contingut mínim, la prohibició de revelació i el bloqueig d’operacions per part de la Uifand.

El capítol cinquè detalla les mesures de control intern de les quals s’han de dotar els subjectes obligats i, en particular, desenvolupa les previsions normatives sobre la funció d’auditoria interna, les polítiques internes i els procediments de control i la formació dels subjectes obligats i del seu personal.

El capítol sisè conté disposicions diverses relatives a les actuacions de la Uifand, a la seguretat, confidencialitat i gestió de la informació per la Uifand, i a la relació entre les disposicions del Reglament i el règim sancionador de la Llei.

A proposta del ministre de Finances i del ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, el Govern, en la sessió del 23 de maig del 2018,

Decreta

S’aprova el Reglament d’aplicació de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.

Queda derogat el Reglament de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 13 de maig del 2009.

Aquest Reglament entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Reglament d’aplicació de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme

Capítol primer. Disposicions generals

Aquest Reglament té per objecte desenvolupar els preceptes establerts per la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.

Article únic

S’aprova la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra del text refós de la Llei 11/2008, del 12 de juny, de fundacions, que entrarà en vigor l’endemà de ser-hi publicat.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 13 de febrer del 2019

Antoni Martí PetitCap de Govern

Text refós Llei 11/2008, del 12 de juny, de fundacions

Capítol I. Disposicions generals

Disposició addicional primera. Organitzacions sense ànim de lucre

1. La Junta Directiva, el protectorat, el patronat o l’òrgan de representació pertinent que gestioni els interessos de l’organització i el seu personal amb responsabilitats de gestió han de vetllar perquè aquestes organitzacions no siguin utilitzades per al blanqueig de diners o valors o per canalitzar fons o recursos a les persones i entitats vinculades a grups o organitzacions terroristes, d’acord amb el que està previst en la normativa reguladora de la prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.

A aquest efecte, totes les organitzacions han de conservar durant deu anys registres amb la identitat de totes les persones que rebin fons o recursos de l’organització, així com, en el cas d’associacions, els llibres de registre a què es refereix l’article 28 de la Llei qualificada d’associacions. Aquests llibres i registres han d’estar a disposició dels òrgans administratius o judicials amb competències en l’àmbit de la prevenció i la lluita contra el blanqueig de diners o valors, el terrorisme i el seu finançament, així com dels responsables del Registre d’Associacions, quan correspongui.

2. L’abast de les obligacions establertes en aquesta disposició es pot desenvolupar reglamentàriament.

Disposició addicional tercera. Persones que exerceixen funcions de fideïcomissaris o un càrrec equivalent

1. Les persones físiques o jurídiques, quan exerceixin funcions de fideïcomissaris o un càrrec equivalent en estructures jurídiques similars a fideïcomisos de caràcter professional o no professional, estan subjectes a les mesures següents:

   • a) mantenir actualitzada la informació del fideïcomís següent:

     • i) els beneficiaris efectius;
     • ii) la residència del fideïcomissari o figura anàloga;
     • iii) qualsevol actiu custodiat o gestionat per un subjecte obligat financer o no financer.

   • b) conservar la documentació, les dades i la informació en el marc de l’obtenció de la informació requerida en l’apartat anterior, en els termes que estableix l’article 37 d’aquesta Llei, i comunicar-la a les autoritats competents tan aviat com sigui requerida;

   • c) comunicar, quan estableixin una relació de negoci o duguin a terme una operació ocasional, la seva condició a les institucions financeres i altres subjectes obligats no financers, així com la informació actualitzada respecte:

     • i) dels beneficiaris efectius;
     • ii) de la residència del fideïcomissari o figura anàloga;
     • iii) de qualsevol actiu custodiat o gestionat per un subjecte obligat financer o no financer.

2. El funcionament, el subministrament d’informació i l’accés al Registre de Prestadors de Serveis a Fideïcomisos i Instruments Jurídics Anàlegs es regula reglamentàriament.

Disposició addicional quarta. Registre de Comptes Financers i Assimilats

1. Les entitats bancàries, les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic operatives al Principat d’Andorra declaren al Registre de Comptes Financers i Assimilats les dades d’identificació dels titulars o beneficiaris efectius de comptes de pagament i comptes bancaris identificats amb un número IBAN, així com els contractes de lloguer de caixes de seguretat i el seu període de lloguer, amb independència de la seva denominació comercial. Les declaracions no inclouen els comptes i les caixes de seguretat de les sucursals a l’estranger.

Les dades declarades s’inscriuen en el Registre Central de Comptes Financers i Assimilats, adscrit al ministeri encarregat de les Finances, que és l’encarregat de tractar-les de conformitat amb la legislació de protecció de dades.

2. La UIFAND accedeix a la informació inscrita en el Registre de manera directa, immediata i no filtrada sense cap restricció. La informació també serà accessible per a les autoritats nacionals competents en matèria de prevenció, detecció, investigació o persecució del blanqueig de diners o valors, el finançament del terrorisme i altres delictes relacionats, pel compliment de les obligacions que els imposa aquesta Llei.

L’accés a les dades del Registre ha d’identificar la persona, les persones o el número de compte respecte als quals es requereix informació. No és admissible la realització de cerques genèriques o per aproximació.

El sistema d’accés ha de mantenir un registre detallat de les consultes efectuades, i ha d’enregistrar, com a mínim:

• a) l’identificador d’usuari de l’autoritat o funcionari que accedeix al Registre i fa la consulta i, si escau, el de l’autoritat o funcionari que ha ordenat la consulta i el del destinatari dels resultats d’aquesta consulta;
• b) el tipus de dades utilitzades per iniciar la consulta;
• c) la data i l’hora de la consulta;
• d) el motiu o la justificació de la consulta amb indicació expressa de la referència del procediment en el marc del qual s’efectua;
• e) l’identificador dels resultats.

L’abast del requisits d’accés establerts en aquesta disposició es pot desenvolupar reglamentàriament.

3. La declaració de les entitats bancàries, les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic ha de contenir la informació següent, que ha d’estar accessible al Registre de Comptes Financers i Assimilats:

   • a) respecte del client-titular del compte o arrendatari de la caixa de seguretat i de qualsevol persona que pretengui actuar en nom del client:

     • i) en el cas de les persones físiques: nom i cognoms; data i lloc de naixement; nacionalitat; adreça; estat o estats de residència; número de registre tributari o equivalent; número de passaport o equivalent.
     • ii) en el cas de les persones jurídiques, fideïcomisos i altres instruments jurídics anàlegs: nom o raó social, forma jurídica; adreça de la seu social i, si és diferent, on radiqui el seu establiment o explotació principal; número de registre tributari o equivalent.

   • b) respecte del beneficiari o dels beneficiaris efectius del compte o de l’arrendament de la caixa de seguretat: nom i cognoms; data i lloc de naixement; nacionalitat; adreça; estat o estats de residència; número de registre tributari o equivalent; número de passaport o equivalent.

   • c) respecte del compte bancari o el compte de pagament: el número IBAN i la data d’obertura i tancament.

   • d) respecte de l’arrendament de la caixa de seguretat: el número de contracte de lloguer o la seva referència interna; durada del període d’arrendament.

La declaració al Registre s’ha de fer telemàticament en els termes i amb la periodicitat que s’estableixin reglamentàriament, i segons el model de declaració que s’adjuntarà al reglament.

Disposició addicional cinquena. Accés a la informació sobre propietats immobiliàries a Andorra

La UIFAND pot accedir, en l’exercici de les seves competències, a la informació i la documentació notarial i cadastral que pugui identificar qualsevol persona física o jurídica o qualsevol fideïcomís o instrument jurídic anàleg que sigui propietari de béns immobles en territori andorrà. La informació també serà accessible per a les autoritats nacionals competents en matèria de prevenció, detecció, investigació o persecució del blanqueig de diners o valors, el finançament del terrorisme i altres delictes relacionats, pel compliment de les obligacions que els imposa aquesta Llei.

1. Als efectes del que disposa la lletra h de l’apartat 6 de l’article 3 de la Llei, tenen la consideració de membres dels òrgans administratius, de gestió o de supervisió d’entitats parapúbliques, organismes autònoms i d’empreses de propietat estatal, els membres de l’òrgan d’administració, els membres de la direcció general o altres càrrecs equivalents.

   • b) Títol IV. Gestió dels riscos operatius i de seguretat
   • f) f) els proveïdors de serveis d’actius virtuals.

2. Les persones físiques o jurídiques següents, en l’exercici de la seva activitat professional:

   • a) els auditors, comptables externs i assessors fiscals i qualsevol altra persona que es comprometi a prestar, directament o a través de tercers amb els quals aquesta altra persona estigui relacionada, ajuda material, assistència o assessorament en qüestions fiscals com a activitat empresarial o professional principal;

   • d) els agents immobiliaris que duguin a terme activitats relacionades amb la compravenda d’immobles, i també els agents immobiliaris quan actuïn com a intermediaris en l’arrendament de béns immobles, però només en relació amb transaccions per a les quals el lloguer mensual sigui igual o superior a 10.000 euros;

     • i) i) les persones que comerciïn amb obres d’art o actuïn com a intermediaris en el comerç d’obres d’art, també quan aquesta activitat es dugui a terme en galeries d’art i cases de subhastes, quan l’import de la transacció o d’una sèrie de transaccions relacionades sigui igual o superior a 10.000 euros;

   • j) j) les persones que emmagatzemin obres d’art, comerciïn amb obres d’art o actuïn com a intermediaris en el comerç d’obres d’art quan aquesta activitat es dugui a terme en zones franques, quan l’import de la transacció o d’una sèrie de transaccions sigui igual o superior a 10.000 euros.”

   • k) k) els gestors de les zones franques, i els operadors que hi estiguin establerts.

3. Als efectes del que disposa l’apartat 8 de l’article 3 de la Llei, la notorietat requerida als efectes de la consideració de persones reconegudes com a afins s’entén existent quan la relació amb la persona afí sigui de coneixement públic o el subjecte obligat conegui o hagi de conèixer l’existència d’aquesta relació.

   • d) els agents immobiliaris que duguin a terme activitats relacionades amb la compravenda d’immobles, i també els agents immobiliaris quan actuïn com a intermediaris en l’arrendament de béns immobles, però només en relació amb transaccions per a les quals el lloguer mensual sigui igual o superior a 10.000 euros;

Capítol segon. Valoració del risc per part dels subjectes obligats

  - i) i) les persones que comerciïn amb obres d’art o actuïn com a intermediaris en el comerç d’obres d’art, també quan aquesta activitat es dugui a terme en galeries d’art i cases de subhastes, quan l’import de la transacció o d’una sèrie de transaccions relacionades sigui igual o superior a 10.000 euros;

• f) f) casinos i altres proveïdors de serveis de jocs d’atzar, presencials o en línia. Reglamentàriament, se’n poden excloure totalment o parcialment, i sobre la base d’una anàlisi de risc utilitzant totes les fonts d’informació que siguin rellevants, els jocs d’atzar, exceptuant els casinos, que presentin un risc baix de blanqueig de diners o valors i finançament del terrorisme;
• j) j) les persones que emmagatzemin obres d’art, comerciïn amb obres d’art o actuïn com a intermediaris en el comerç d’obres d’art quan aquesta activitat es dugui a terme en zones franques, quan l’import de la transacció o d’una sèrie de transaccions sigui igual o superior a 10.000 euros.”
• g) les organitzacions sense ànim de lucre en els termes que estableix la disposició addicional primera d’aquesta Llei. Reglamentàriament es pot determinar, sobre la base d’una anàlisi de risc utilitzant totes les fonts d’informació que siguin rellevants, el grup d’organitzacions que seran subjectes obligats, identificant les característiques i el tipus d’organitzacions que, en virtut de les seves activitats i particularitats, són susceptibles d’estar exposades al risc de ser utilitzades per a finalitats de finançament del terrorisme;”
• k) k) els gestors de les zones franques, i els operadors que hi estiguin establerts.
• h) fideïcomissaris o persones que exerceixin un càrrec equivalent en estructures jurídiques similars als fideïcomisos de manera no professional, en els termes que estableix la disposició addicional tercera d’aquesta Llei.

2. fideïcomissaris o persones que exerceixin un càrrec equivalent en estructures jurídiques similars als fideïcomisos de manera no professional, en els termes que estableix la disposició addicional tercera d’aquesta Llei.

   • e) e) persones que comerciïn amb béns únicament en la mesura en què els pagaments s’efectuïn o es rebin en efectiu i per import igual o superior a 10.000 euros o el seu contravalor en moneda estrangera, ja es realitzin en una operació o en diverses operacions entre les quals sembli existir algun tipus de relació;

   • f) casinos i altres proveïdors de serveis de jocs d’atzar, presencials o en línia. Reglamentàriament, se’n poden excloure totalment o parcialment, i sobre la base d’una anàlisi de risc utilitzant totes les fonts d’informació que siguin rellevants, els jocs d’atzar, exceptuant els casinos, que presentin un risc baix de blanqueig de diners o valors i finançament del terrorisme;

   • g) les organitzacions sense ànim de lucre en els termes que estableix la disposició addicional primera d’aquesta Llei. Reglamentàriament es pot determinar, sobre la base d’una anàlisi de risc utilitzant totes les fonts d’informació que siguin rellevants, el grup d’organitzacions que seran subjectes obligats, identificant les característiques i el tipus d’organitzacions que, en virtut de les seves activitats i particularitats, són susceptibles d’estar exposades al risc de ser utilitzades per a finalitats de finançament del terrorisme;”

   • h) fideïcomissaris o persones que exerceixin un càrrec equivalent en estructures jurídiques similars als fideïcomisos de manera no professional, en els termes que estableix la disposició addicional tercera d’aquesta Llei.

   • g) g) les organitzacions sense ànim de lucre en els termes que estableix la disposició addicional primera d’aquesta Llei. Reglamentàriament es pot determinar, sobre la base d’una anàlisi de risc utilitzant totes les fonts d’informació que siguin rellevants, el grup d’organitzacions que seran subjectes obligats, identificant les característiques i el tipus d’organitzacions que, en virtut de les seves activitats i particularitats, són susceptibles d’estar exposades al risc de ser utilitzades per a finalitats de finançament del terrorisme;”

   • h) fideïcomissaris o persones que exerceixin un càrrec equivalent en estructures jurídiques similars als fideïcomisos de manera no professional, en els termes que estableix la disposició addicional tercera d’aquesta Llei.

   • c) c) economistes, gestors i altres proveïdors de serveis a societats, altres entitats jurídiques, instruments jurídics de fideïcomís i altres estructures fiduciàries;

   • e) persones que comerciïn amb béns únicament en la mesura en què els pagaments s’efectuïn o es rebin en efectiu i per import igual o superior a 10.000 euros o el seu contravalor en moneda estrangera, ja es realitzin en una operació o en diverses operacions entre les quals sembli existir algun tipus de relació;

   • f) casinos i altres proveïdors de serveis de jocs d’atzar, presencials o en línia. Reglamentàriament, se’n poden excloure totalment o parcialment, i sobre la base d’una anàlisi de risc utilitzant totes les fonts d’informació que siguin rellevants, els jocs d’atzar, exceptuant els casinos, que presentin un risc baix de blanqueig de diners o valors i finançament del terrorisme;

   • g) les organitzacions sense ànim de lucre en els termes que estableix la disposició addicional primera d’aquesta Llei. Reglamentàriament es pot determinar, sobre la base d’una anàlisi de risc utilitzant totes les fonts d’informació que siguin rellevants, el grup d’organitzacions que seran subjectes obligats, identificant les característiques i el tipus d’organitzacions que, en virtut de les seves activitats i particularitats, són susceptibles d’estar exposades al risc de ser utilitzades per a finalitats de finançament del terrorisme;”

   • h) fideïcomissaris o persones que exerceixin un càrrec equivalent en estructures jurídiques similars als fideïcomisos de manera no professional, en els termes que estableix la disposició addicional tercera d’aquesta Llei.

   • k) k) els gestors de les zones franques, i els operadors que hi estiguin establerts.

   • j) j) les persones que emmagatzemin obres d’art, comerciïn amb obres d’art o actuïn com a intermediaris en el comerç d’obres d’art quan aquesta activitat es dugui a terme en zones franques, quan l’import de la transacció o d’una sèrie de transaccions sigui igual o superior a 10.000 euros.”

   • k) k) els gestors de les zones franques, i els operadors que hi estiguin establerts.

     • i) i) les persones que comerciïn amb obres d’art o actuïn com a intermediaris en el comerç d’obres d’art, també quan aquesta activitat es dugui a terme en galeries d’art i cases de subhastes, quan l’import de la transacció o d’una sèrie de transaccions relacionades sigui igual o superior a 10.000 euros;

   • j) j) les persones que emmagatzemin obres d’art, comerciïn amb obres d’art o actuïn com a intermediaris en el comerç d’obres d’art quan aquesta activitat es dugui a terme en zones franques, quan l’import de la transacció o d’una sèrie de transaccions sigui igual o superior a 10.000 euros.”

   • k) k) els gestors de les zones franques, i els operadors que hi estiguin establerts.

   • d) d) els agents immobiliaris que duguin a terme activitats relacionades amb la compravenda d’immobles, i també els agents immobiliaris quan actuïn com a intermediaris en l’arrendament de béns immobles, però només en relació amb transaccions per a les quals el lloguer mensual sigui igual o superior a 10.000 euros;

     • i) i) les persones que comerciïn amb obres d’art o actuïn com a intermediaris en el comerç d’obres d’art, també quan aquesta activitat es dugui a terme en galeries d’art i cases de subhastes, quan l’import de la transacció o d’una sèrie de transaccions relacionades sigui igual o superior a 10.000 euros;

   • j) j) les persones que emmagatzemin obres d’art, comerciïn amb obres d’art o actuïn com a intermediaris en el comerç d’obres d’art quan aquesta activitat es dugui a terme en zones franques, quan l’import de la transacció o d’una sèrie de transaccions sigui igual o superior a 10.000 euros.”

   • k) k) els gestors de les zones franques, i els operadors que hi estiguin establerts.

   • a) a) els auditors, comptables externs i assessors fiscals i qualsevol altra persona que es comprometi a prestar, directament o a través de tercers amb els quals aquesta altra persona estigui relacionada, ajuda material, assistència o assessorament en qüestions fiscals com a activitat empresarial o professional principal;

1. Fons: els que són definits com a tals segons l’article 366 bis del Codi penal.

2. Proveïdors de serveis a societats i fideïcomisos: persona física o jurídica que presti els serveis següents a tercers:

   • a) Constituir societats o altres persones jurídiques.
   • b) Exercir com a director o apoderat/secretari/administrador d’una societat, soci d’una associació empresarial, o una posició equivalent en relació amb altres persones jurídiques, o disposar que una altra persona exerceixi les dites funcions.
   • c) Facilitar una seu social, adreça comercial o domicili social, adreça de correspondència o administrativa o altres serveis afins a una societat, una associació empresarial o qualsevol altra persona o estructura jurídica.
   • d) Exercir com a fideïcomissari en un fideïcomís o una posició equivalent en una altra estructura jurídica anàloga o disposar que una altra persona exerceixi les dites funcions.
   • e) Exercir com a accionista nominatiu per compte d’una altra persona o disposar que una altra persona exerceixi les dites funcions.

3. Serveis de jocs d’atzar: tot servei que impliqui apostes de valor monetari en jocs d’atzar, inclosos aquells amb un component d’habilitat com les loteries, els jocs de casino, el pòquer i les apostes, i que es presti en una ubicació física, o per qualsevol mitjà a distància, per mitjans electrònics o mitjançant qualsevol altra tecnologia que faciliti la comunicació, i a petició individual del destinatari del servei.

4. Organitzacions sense ànim de lucre (OSAL): persona o estructura jurídica o organització, incloent-hi associacions i fundacions, que principalment es dedica a la recaptació o el desemborsament de fons per a fins com ara propòsits caritatius, religiosos, culturals, educatius, socials o fraternals, o per a la realització d’altres tipus de bones obres.

5. Els subjectes obligats poden completar aquesta informació amb informació obtinguda d’altres fonts rellevants, internes i externes, com responsables de negoci, gestors personals, estudis de risc nacionals, llistes publicades per organitzacions intergovernamentals o governs nacionals, informes d’avaluació o sobre tipologies de blanqueig o finançament del terrorisme publicats pel GAFI o organismes equivalents com el Moneyval.

   • e) Exercir com a accionista nominatiu per compte d’una altra persona o disposar que una altra persona exerceixi les dites funcions.

6. L’estudi de risc individual és aprovat per l’òrgan d’administració i constitueix la base per desenvolupar les polítiques i els procediments per mitigar els riscs de blanqueig i de finançament del terrorisme, perquè reflecteix el perfil de risc del subjecte obligat i determina el seu nivell de tolerància. Les polítiques, procediments, mesures i controls per mitigar els riscs han de ser consistents amb l’estudi de risc individual.

7. Diner electrònic: segons es defineix a l’apartat 16 de l’article 3 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic. Aquesta definició no inclou:

• b) b) En el cas dels fideïcomisos, totes les persones següents:

  • i) el valor monetari emmagatzemat als instruments de pagament a què es refereix la lletra k) de l’apartat 3 de l’article 2 de la Llei 8/2018;
  • i) i) el fideïcomitent o fideïcomitents;
  • ii) el valor monetari emmagatzemat utilitzat per executar les operacions a què es refereix la lletra l) de l’apartat 3 de l’article 2 de la Llei 8/2018.
  • ii) ii) el fideïcomissari o fideïcomissaris;

18. Serveis de jocs d’atzar: tot servei que impliqui apostes de valor monetari en jocs d’atzar, inclosos aquells amb un component d’habilitat com les loteries, els jocs de casino, el pòquer i les apostes, i que es presti en una ubicació física, o per qualsevol mitjà a distància, per mitjans electrònics o mitjançant qualsevol altra tecnologia que faciliti la comunicació, i a petició individual del destinatari del servei.

    • iii) iii) el protector o protectors, si n’hi ha;

19. Organitzacions sense ànim de lucre (OSAL): persona o estructura jurídica o organització, incloent-hi associacions i fundacions, que principalment es dedica a la recaptació o el desemborsament de fons per a fins com ara propòsits caritatius, religiosos, culturals, educatius, socials o fraternals, o per a la realització d’altres tipus de bones obres.

    • iv) iv) els beneficiaris; o quan els beneficiaris del fideïcomís o l’instrument jurídic anàleg encara estiguin per designar, la categoria de persones en benefici de la qual s’ha creat o actua principalment el fideïcomís o instrument jurídic anàleg;

20. Actius virtuals: qualsevol representació digital de valor que es pot intercanviar o transferir digitalment i que pot ser utilitzada per efectuar pagaments o com a inversió.

    • v) v) qualsevol altra persona física que exerceixi en últim terme el control del fideïcomís a través de la propietat directa o indirecta o a través d’altres mitjans.

21. Proveïdors de serveis d’actius virtuals: qualsevol persona física o jurídica que desenvolupa una o més de les activitats o operacions següents per a o per compte d’una altra persona física o jurídica:

22. […]

    • i) intercanvi entre actius virtuals i monedes fiduciàries;

    • f) membres del Tribunals de Comptes, tribunals de comptes estrangers, membres dels consells de bancs centrals o similars;

      • ii) intercanvi entre una o més formes d’actius virtuals;
      • i) directors, directors adjunts i membres del consell d’administració, o funció equivalent, d’organitzacions internacionals.
      • iii) transferència d’actius virtuals;

Les organitzacions internacionals acreditades a Andorra han d’elaborar i mantenir actualitzada una llista d’aquestes funcions públiques importants i mantenir-la a disposició de la UIFAND.

  - iv) custòdia o administració d’actius virtuals o instruments que permeten el control d’actius virtuals;

14. Diner electrònic: segons es defineix a l’apartat 16 de l’article 3 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic. Aquesta definició no inclou:

  - v) participació en serveis financers relacionats amb una emissió o venda inicial d’un actiu virtual per part d’un emissor i prestació d’aquests serveis.
  - i) i) el valor monetari emmagatzemat als instruments de pagament a què es refereix la lletra k) de l’apartat 3 de l’article 2 de la Llei 8/2018;
  - ii) ii) el valor monetari emmagatzemat utilitzat per executar les operacions a què es refereix la lletra l) de l’apartat 3 de l’article 2 de la Llei 8/2018.

20. Actius virtuals: qualsevol representació digital de valor que es pot intercanviar o transferir digitalment i que pot ser utilitzada per efectuar pagaments o com a inversió. 21. Proveïdors de serveis d’actius virtuals: qualsevol persona física o jurídica que desenvolupa una o més de les activitats o operacions següents per a o per compte d’una altra persona física o jurídica:

  - i) i) intercanvi entre actius virtuals i monedes fiduciàries;
  - ii) ii) intercanvi entre una o més formes d’actius virtuals;
  - iii) iii) transferència d’actius virtuals;
  - iv) iv) custòdia o administració d’actius virtuals o instruments que permeten el control d’actius virtuals;
  - v) v) participació en serveis financers relacionats amb una emissió o venda inicial d’un actiu virtual per part d’un emissor i prestació d’aquests serveis.

4. Proveïdors de serveis a societats i fideïcomisos: persona física o jurídica que presti els serveis següents a tercers:

• a) Constituir societats o altres persones jurídiques.
• b) Exercir com a director o apoderat/secretari/administrador d’una societat, soci d’una associació empresarial, o una posició equivalent en relació amb altres persones jurídiques, o disposar que una altra persona exerceixi les dites funcions.
• c) Facilitar una seu social, adreça comercial o domicili social, adreça de correspondència o administrativa o altres serveis afins a una societat, una associació empresarial o qualsevol altra persona o estructura jurídica.
• d) Exercir com a fideïcomissari en un fideïcomís o una posició equivalent en una altra estructura jurídica anàloga o disposar que una altra persona exerceixi les dites funcions.

1. Els subjectes obligats categoritzen el risc del client adequadament, atenent la naturalesa i grandària del seu negoci i el tipus de riscs de blanqueig i finançament del terrorisme al qual està exposat. Els subjectes obligats categoritzen el risc en alt, mitjà o reduït o de qualsevol altra manera que identifiqui adequadament les diferents categories de risc.

2. Atenent la informació obtinguda en l’aplicació de les mesures de diligència deguda, els subjectes obligats elaboren un perfil de risc del client. Aquest perfil determina el nivell i el tipus de mesures de seguiment continu i dona suport a les decisions relatives a les relacions de negoci.

   • h) h) informar, si escau, els organismes i les institucions nacionals i internacionals que corresponguin sobre els esforços i recursos nacionals (capital humà i pressupost) utilitzats en la prevenció i la lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.

3. […]

   • d) d) dades relatives al nombre de sol·licituds d’informació transfrontereres que la UIFAND i altres autoritats competents hagin efectuat, rebut, denegat i contestat, totalment o parcialment, desglossades per país;
   • e) e) recursos humans assignats a la UIFAND i a l’Autoritat Financera Andorrana per exercir les seves competències;
   • f) f) nombre d’actuacions de supervisió in situ i altres actuacions de supervisió no presencials, nombre d’infraccions identificades mitjançant actuacions de supervisió i sancions i mesures administratives aplicades per la UIFAND o altres autoritats competents.

4. La UIFAND informa del resultat de l’avaluació de riscos els organismes internacionals pertinents. La UIFAND divulga a la seva pàgina web un resum de les avaluacions que no inclou informació confidencial.

   • g) g) informar, si escau, els organismes i les institucions nacionals i internacionals que corresponguin sobre l’estructura institucional i els procediments generals del seu sistema de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, incloent-hi la UIFAND, les autoritats tributàries i el Ministeri Fiscal, així com els recursos humans i financers assignats, en la mesura que aquesta informació estigui disponible;
   • h) informar, si escau, els organismes i les institucions nacionals i internacionals que corresponguin sobre els esforços i recursos nacionals (capital humà i pressupost) utilitzats en la prevenció i la lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.

5. […]

   • d) d) dades relatives al nombre de sol·licituds d’informació transfrontereres que la UIFAND i altres autoritats competents hagin efectuat, rebut, denegat i contestat, totalment o parcialment, desglossades per país;
   • e) e) recursos humans assignats a la UIFAND i a l’Autoritat Financera Andorrana per exercir les seves competències;
   • f) f) nombre d’actuacions de supervisió in situ i altres actuacions de supervisió no presencials, nombre d’infraccions identificades mitjançant actuacions de supervisió i sancions i mesures administratives aplicades per la UIFAND o altres autoritats competents.

6. La UIFAND informa del resultat de l’avaluació de riscos els organismes internacionals pertinents. La UIFAND divulga a la seva pàgina web un resum de les avaluacions que no inclou informació confidencial.

7. La presència de factors de risc aïllats no determina que la relació de negocis sigui de risc superior al mitjà. El subjecte obligat ha de justificar-ho degudament.

   • d) d) dades relatives al nombre de sol·licituds d’informació transfrontereres que la UIFAND i altres autoritats competents hagin efectuat, rebut, denegat i contestat, totalment o parcialment, desglossades per país;
   • e) e) recursos humans assignats a la UIFAND i a l’Autoritat Financera Andorrana per exercir les seves competències;
   • f) f) nombre d’actuacions de supervisió in situ i altres actuacions de supervisió no presencials, nombre d’infraccions identificades mitjançant actuacions de supervisió i sancions i mesures administratives aplicades per la UIFAND o altres autoritats competents.

8. La UIFAND informa del resultat de l’avaluació de riscos els organismes internacionals pertinents. La UIFAND divulga a la seva pàgina web un resum de les avaluacions que no inclou informació confidencial.

   • f) f) nombre d’actuacions de supervisió in situ i altres actuacions de supervisió no presencials, nombre d’infraccions identificades mitjançant actuacions de supervisió i sancions i mesures administratives aplicades per la UIFAND o altres autoritats competents.

9. La UIFAND informa del resultat de l’avaluació de riscos els organismes internacionals pertinents. La UIFAND divulga a la seva pàgina web un resum de les avaluacions que no inclou informació confidencial.

   • e) e) recursos humans assignats a la UIFAND i a l’Autoritat Financera Andorrana per exercir les seves competències;
   • f) f) nombre d’actuacions de supervisió in situ i altres actuacions de supervisió no presencials, nombre d’infraccions identificades mitjançant actuacions de supervisió i sancions i mesures administratives aplicades per la UIFAND o altres autoritats competents.

10. La UIFAND informa del resultat de l’avaluació de riscos els organismes internacionals pertinents. La UIFAND divulga a la seva pàgina web un resum de les avaluacions que no inclou informació confidencial.

11. La UIFAND informa del resultat de l’avaluació de riscos els organismes internacionals pertinents. La UIFAND divulga a la seva pàgina web un resum de les avaluacions que no inclou informació confidencial.

Als efectes del que disposen els articles 8, 10 i 37 de la Llei, per operació o transacció ocasional s’entén una operació que no es desenvolupa com a part d’una relació de negocis, que té o pretén tenir una certa duració.

1. Els subjectes obligats identifiquen els clients i els seus beneficiaris efectius en els termes previstos a l’article 9 de la Llei, i adopten mesures raonables a fi de comprendre la seva estructura de propietat i control.
2. En el cas de societats i entitats en constitució, la identificació s’ha de referir a la persona o a les persones físiques sol·licitants. No es poden fer operacions diferents dels abonaments i càrrecs derivats de la constitució de la societat o entitat fins que la mateixa societat o entitat estigui legalment constituïda i s’hagin aportat tots els documents requerits per la Llei i aquest Reglament. Addicionalment, en el cas d’associacions andorranes i estrangeres que tinguin seu a Andorra o desenvolupin activitats en territori andorrà, hauran d’estar degudament inscrites en el Registre d’Associacions.
3. En el cas de mutualitats, entitats associatives, cooperatives i fons de previsió, s’han d’identificar les persones que exerceixen el control o una influència significativa en els actius de l’organització.
4. En el cas d’organitzacions benèfiques, clubs i associacions sense ànim de lucre, s’han d’adoptar les mesures necessàries per identificar almenys dos apoderats o responsables principals i la identitat de la mateixa institució. A l’efecte de la identificació, es consideren responsables principals les persones que exerceixin el control o una influència significativa en els actius de l’organització, com els membres d’un òrgan o comitè de govern, el president, els membres del consell i el tresorer.

Queden prohibits els comptes, les llibretes d’estalvi i les caixes de seguretat anònims o amb noms ficticis. No s’accepten en territori andorrà pagaments efectuats mitjançant targetes de prepagament anònimes.

1. En aplicació de l’apartat 1.d de l’article 9 de la Llei, els subjectes obligats demanen els documents necessaris per justificar l’operació o el servei sol·licitat pel client quan, per la quantia, per les condicions d’execució o per qualsevol altra característica de rellevància similar, aquesta operació o aquest servei no es corresponguin amb l’activitat normal, amb els antecedents operatius, amb l’objecte social o amb el coneixement que el subjecte obligat tingui del client.

2. En particular, els subjectes obligats demanen aquesta documentació en les situacions següents:

   • a) quan el client realitza o sol·licita una operació o un servei per un import molt rellevant respecte a les operacions habituals;
   • b) quan hi ha un canvi substancial en el funcionament habitual del compte; o
   • c) en altres situacions en què el subjecte obligat ho consideri necessari, atenent l’anàlisi de risc de l’operació.

1. Els subjectes obligats poden aplicar, entre d’altres, les següents mesures simplificades de diligència deguda en aquells casos en què la relació de negocis o la transacció ocasional presenti un grau de risc reduït d’acord amb els factors a què fa referència l’apartat 1 de l’article 11 de la Llei:

   • a) a) la identificació del client i la verificació de la seva identitat sobre la base de documents, dades o informacions obtinguts de fonts fiables i independents, inclosos, quan estiguin disponibles, mitjans d’identificació electrònica pertinents d’acord amb la Llei de certificació i confiança electrònica vigent;
   • b) la identificació del beneficiari efectiu i l’adopció de mesures raonables per verificar-ne la identitat, utilitzant documents, dades o informacions obtinguts de fonts fiables i independents, de manera que el subjecte obligat conegui qui és el beneficiari efectiu. Així mateix, pel que fa a les persones jurídiques, fideïcomisos, societats, fundacions i estructures jurídiques similars, l’adopció de mesures raonables a fi de comprendre l’estructura de propietat i control del client.

Quan el beneficiari efectiu identificat sigui la persona que actuï com a conseller delegat o amb poders executius equivalents per aplicació de l’incís iii de la lletra a) de l’apartat 3 de l’article 3 d’aquesta Llei, els subjectes obligats prenen les mesures raonables necessàries per verificar-ne la identitat i consignen en els registres les mesures preses i qualsevol dificultat trobada durant el procés de verificació.

  - i) sobre la base d’informació obtinguda d’un únic document o una única font d’informació que sigui fiable, creïble i independent, o
  - ii) assumint el propòsit i l’índole prevista de la relació de negocis en la mesura que el producte està dissenyat per a un ús particular únic.

• b) b) la identificació del beneficiari efectiu i l’adopció de mesures raonables per verificar-ne la identitat, utilitzant documents, dades o informacions obtinguts de fonts fiables i independents, de manera que el subjecte obligat conegui qui és el beneficiari efectiu. Així mateix, pel que fa a les persones jurídiques, fideïcomisos, societats, fundacions i estructures jurídiques similars, l’adopció de mesures raonables a fi de comprendre l’estructura de propietat i control del client.

Quan el beneficiari efectiu identificat sigui la persona que actuï com a conseller delegat o amb poders executius equivalents per aplicació de l’incís iii de la lletra a) de l’apartat 3 de l’article 3 d’aquesta Llei, els subjectes obligats prenen les mesures raonables necessàries per verificar-ne la identitat i consignen en els registres les mesures preses i qualsevol dificultat trobada durant el procés de verificació.

• c) Ajustar la freqüència de les actualitzacions de les mesures de diligència deguda i la revisió de la relació de negoci, per exemple efectuant-les únicament quan el client desitgi subscriure un nou producte o servei. Els subjectes obligats han d’assegurar, en tot cas, que aquest ajust no resulta en una exempció de fet de l’actualització de les mesures de diligència deguda.
• d) Ajustar la freqüència i intensitat del seguiment d’operacions, per exemple quan les operacions no superin un llindar determinat. Els subjectes obligats han d’assegurar que el llindar és raonable i que tenen mecanismes per detectar operacions relacionades que, en conjunt, excedirien aquest llindar.

1. l’avaluació, la comprensió i l’obtenció d’informació per identificar i verificar l’origen dels fons objecte de la relació de negoci o de l’operació ocasional.
2. La informació que obtenen els subjectes obligats quan apliquen mesures simplificades ha de ser suficient per considerar que l’anàlisi que determina que el risc és baix està justificada. També ha de ser suficient per proporcionar al subjecte obligat informació suficient sobre la naturalesa de la relació de negoci amb la finalitat que pugui detectar qualsevol operació inusual o sospitosa. Les mesures simplificades de diligència deguda no suposen, en cap cas, que el subjecte obligat no efectuï declaracions de sospita.
3. Els subjectes obligats no apliquen mesures simplificades de diligència deguda quan hi ha sospites de blanqueig de diners o valors o de finançament del terrorisme, quan hi ha dubtes sobre la veracitat de les informacions obtingudes o en qualsevol altre escenari que l’entitat determini de risc alt.
4. […]

En qualsevol cas, els subjectes obligats han d’estar en disposició de demostrar a la UIFAND que les mesures de diligència deguda que han adoptat són apropiades als riscos de blanqueig de diners o valors i de finançament del terrorisme que hagin identificat.

4. No és preceptiva la identificació dels accionistes o beneficiaris efectius de societats cotitzades o de les seves filials participades majoritàriament quan aquestes societats o filials estiguin sotmeses a obligacions d’informació que assegurin l’adequada transparència del seu beneficiari efectiu.

1. Els subjectes obligats verifiquen la identitat del client i del beneficiari efectiu abans que s’estableixi una relació de negocis o que es dugui a terme una operació.

En establir una nova relació de negocis amb una societat o una altra entitat jurídica, o amb un fideïcomís o un instrument jurídic d’estructura o funcions anàlogues, que hagin d’obtenir, conservar i subministrar informació relativa als beneficiaris efectius, els subjectes obligats requereixen la prova del Registre competent o un extracte d’aquest.

5. Els subjectes obligats han d’aplicar els procediments de diligència deguda respecte dels clients existents en el moment oportú, en funció de l’anàlisi del seu risc, o quan canviïn les circumstàncies del client, o quan el subjecte obligat tingui l’obligació legal, en el transcurs de l’any natural corresponent, de contactar amb el client per tal de revisar qualsevol informació rellevant relativa als beneficiaris efectius o en aplicació de les obligacions que estableix la Llei 19/2016, del 30 de novembre, d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal.

6. Els subjectes obligats valoren el risc que determina l’aplicació de mesures reforçades de diligència deguda i deixen constància escrita de la seva valoració, que ha d’estar a disposició de la Uifand, altres autoritats de supervisió competents, auditors externs i òrgans de control intern i comunicació.

7. Quan la Uifand detecti que un determinat producte, client, sector o territori presenta un elevat risc de blanqueig pot requerir als subjectes obligats, mitjançant un comunicat tècnic, que adoptin les mesures que consideri adients, entre d’altres:

   • a) prohibir operar-hi;
   • b) limitar les relacions comercials o transaccions financeres amb determinades persones o territoris;
   • c) reforçar els mecanismes de declaració o establiment de procediments de declaració especials.

Capítol quart. Obligacions d’informació

5. Els subjectes obligats han d’aplicar els procediments de diligència deguda respecte dels clients existents en el moment oportú, en funció de l’anàlisi del seu risc, o quan canviïn les circumstàncies del client, o quan el subjecte obligat tingui l’obligació legal, en el transcurs de l’any natural corresponent, de contactar amb el client per tal de revisar qualsevol informació rellevant relativa als beneficiaris efectius o en aplicació de les obligacions que estableix la Llei 19/2016, del 30 de novembre, d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal.

1. Les declaracions davant la Uifand que estableix l’article 20 de la Llei s’efectuen igualment respecte a les operacions ja executades quan, posteriorment a l’execució de l’operació, hi hagi sospites que podrien constituir una operació de blanqueig o finançament del terrorisme.

3. 3) Factors de risc en funció de l’àrea geogràfica - registre, establiment o residència en:

   • a) Estats membres de la Unió Europea;
   • b) b) països amb sistemes eficaços de lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme;
   • c) c) països que, segons fonts fiables i independents, tinguin un nivell baix de corrupció o altres activitats delictives;
   • d) d) països que, segons fonts fiables i independents, com per exemple informes d’avaluació mútua o d’avaluació detallada o informes de seguiment, disposin de mesures contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme compatibles amb les recomanacions del GAFI i apliquin efectivament aquestes mesures.

La UIFAND pot publicar directrius sobre l’adopció de mesures simplificades de diligència deguda que resultin adequades i proporcionades a les particularitats i la grandària dels subjectes obligats.

2. Les declaracions s’efectuen sempre per escrit, en suport de paper, i en cas d’urgència s’efectuen prèviament per tot mitjà a l’abast, i es tramet la declaració escrita posterior en el termini màxim de dos dies hàbils. En aquest cas, la declaració escrita ha de fer referència a la primera comunicació inicial i al mitjà emprat per a la mateixa comunicació.
3. Com a excepció del que estableix l’apartat anterior, la Uifand pot habilitar canals telemàtics segurs perquè els subjectes obligats efectuïn les declaracions d’operació sospitosa per aquest mitjà.

1. En aplicació de l’article 20 de la Llei, la declaració de sospita ha d’anar acompanyada, com a mínim, de la informació següent:

   • a) a) en els casos als quals es refereixen els articles 12 bis a 17 d’aquesta Llei; […]

1) Factors de risc en funció del client:

• a) a) relació de negocis desenvolupada en circumstàncies excepcionals;
• b) b) clients residents a les àrees geogràfiques d’alt risc en aplicació dels factors que estableix el punt 3;
• c) c) persones o estructures jurídiques que constitueixen vehicles de gestió del patrimoni personal;
• d) d) societats amb accionistes nominals o accions al portador;
• e) e) activitats econòmiques que fan un ús intensiu d’efectiu;
• f) f) estructures societàries poc habituals o excessivament complexes, considerant la naturalesa de les activitats;
• g) g) clients nacionals d’Estats no membres de la Unió Europea que sol·liciten la residència o la nacionalitat andorrana a canvi de transferències de capital, adquisició de béns o bons de l’Estat, o inversions en societats andorranes.

6. La Uifand publica en la seva pàgina web el formulari de declaració d’operació sospitosa que han d’utilitzar els subjectes obligats.

2) Factors de risc en funció del producte, el servei, l’operació o el canal de distribució:

• a) a) banca privada;
• b) b) productes o operacions que podrien afavorir l’anonimat;
• c) relacions o operacions comercials a distància, sense certes salvaguardes com mitjans d’identificació electrònica pertinents d’acord amb la Llei 35/2014, del 27 de novembre, de certificació i confiança electrònica;
• d) pagaments rebuts de persones no identificades o tercers no associats;
• e) nous productes i noves pràctiques comercials, inclosos nous mecanismes de lliurament, i utilització de noves tecnologies o tecnologies en desenvolupament per a productes nous o ja existents;
• f) operacions relacionades amb el petroli, armes, metalls preciosos, productes del tabac, objectes culturals i altres elements d’importància arqueològica, històrica, cultural i religiosa, o amb valor científic singular, així com el marfil i les espècies protegides.

2. Els subjectes obligats examinen, en la mesura que sigui raonablement possible, el context i la finalitat de totes les operacions que compleixin almenys una de les condicions següents:

   • a) a) que siguin operacions complexes;
   • b) b) que siguin d’un import inusualment elevat;
   • c) c) que es duguin a terme de manera no habitual;
   • d) d) que no tinguin una finalitat econòmica o lícita aparent.

En particular, els subjectes obligats reforcen el grau i la naturalesa de la supervisió de la relació de negocis a fi de determinar si aquestes operacions o activitats semblen sospitoses.

• b) relació de les operacions, amb precisió de la data, l’objecte, la moneda, l’import, la forma i el lloc o els llocs d’execució;
• c) còpia de la documentació mitjançant la qual s’ha identificat el client que ha sol·licitat l’execució de l’operació sospitosa i, si escau, el beneficiari efectiu;
• d) còpia de la documentació mitjançant la qual el client justifica l’operació;
• e) exposició de totes les circumstàncies de l’operació sospitosa de què disposi el subjecte obligat.

2. Els subjectes obligats examinen, en la mesura que sigui raonablement possible, el context i la finalitat de totes les operacions que compleixin almenys una de les condicions següents:

   • a) que siguin operacions complexes;
   • b) que siguin d’un import inusualment elevat;
   • c) que es duguin a terme de manera no habitual;
   • d) que no tinguin una finalitat econòmica o lícita aparent.

En particular, els subjectes obligats reforcen el grau i la naturalesa de la supervisió de la relació de negocis a fi de determinar si aquestes operacions o activitats semblen sospitoses.

3. Amb posterioritat a la declaració de sospita, el subjecte obligat ha de trametre a la Uifand qualsevol element nou, relatiu a la declaració, del qual tingui coneixement. Aquesta obligació cessa en la data en què la Uifand notifica al subjecte obligat l’arxivament del dossier o la seva tramesa a les autoritats judicials competents. En aquest segon supòsit les obligacions de comunicació passen a regir-se per allò que determini l’autoritat judicial competent d’acord amb la legislació aplicable.
4. No obstant el que estableix l’apartat anterior, en cas d’arxivament del dossier el subjecte obligat manté l’obligació de comunicar a la Uifand tota nova operació que, per les seves característiques, pugui comportar un risc de blanqueig o de finançament del terrorisme, en els termes generals que estableixen la Llei i aquest Reglament.
5. En l’exercici de les seves competències, la Uifand pot demanar aclariments o informació addicional que pugui tenir el subjecte obligat.

1. En les relacions de corresponsalia bancària transfrontereres amb entitats d’altres països, correspon a les entitats bancàries i financeres corresponsals andorranes:

   • a) Reunir informació suficient sobre l’entitat client estrangera per comprendre la naturalesa de la seva activitat i determinar, a partir d’informacions de domini públic, la seva reputació i la qualitat de la seva supervisió, incloent si ha estat subjecta a una investigació o qualsevol altra acció reguladora de blanqueig de diners o valors o finançament del terrorisme.
   • b) Avaluar que els controls contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme de què disposi l’entitat client són adequats i efectius.
   • c) Obtenir l’autorització de l’alta direcció abans d’establir noves relacions de corresponsalia bancària.
   • d) Documentar les responsabilitats respectives de cada entitat.
   • e) Respecte dels comptes de transferència de pagaments en altres places (payable-through accounts), han de tenir garanties que l’entitat client estrangera ha comprovat la identitat i aplicat en tot moment les mesures de diligència deguda dels clients que tenen accés directe a comptes de l’entitat corresponsal andorrana i que, a sol·licitud d’aquesta, pot facilitar les dades necessàries a efectes d’identificació i verificació del client i el beneficiari efectiu.

[…].

2. Pel que fa a la sol·licitud d’autorització a què fa referència l’apartat 3 de l’article 26 de la Llei, el subjecte obligat ha d’informar la Uifand sobre els països en els quals té sucursals i filials amb participació majoritària a les quals desitja comunicar informació i ha d’exposar les mesures d’aplicació efectiva de les polítiques i els procediments interns de grup a què es refereix l’article 41 de la Llei. La Uifand ha de verificar la raonabilitat d’aquesta aplicació efectiva i que aquests països imposen requisits equivalents als que estableix la legislació andorrana en matèria de lluita contra el blanqueig i el finançament del terrorisme.
3. Pel que fa a les sol·licituds d’autoritzacions a què fan referència els apartats 4 i 5 de l’article 26 de la Llei, el subjecte obligat ha d’informar la Uifand sobre la declaració o declaracions de sospita que es desitgen comunicar. La Uifand ha de verificar que els subjectes obligats d’altres països imposen requisits equivalents als que estableix la legislació andorrana en matèria de lluita contra el blanqueig i el finançament del terrorisme.
4. Les sol·licituds d’autorització han de ser contestades en un termini màxim de quinze dies a comptar des que són remeses a la Uifand. En cas de silenci de la Uifand en el termini indicat, s’entendrà denegada la sol·licitud efectuada pel subjecte obligat.
5. Als efectes del que disposen els apartats 2 i 3, es considera que un país imposa requisits equivalents als que estableix la legislació andorrana en matèria de lluita contra el blanqueig i el finançament del terrorisme si, segons fonts fiables i independents, com per exemple informes d’avaluació mútua o d’avaluació detallada o informes de seguiment, disposa de mesures contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme compatibles amb les Recomanacions del GAFI, i aplica efectivament aquestes mesures.
6. La Uifand pot valorar altres factors, a més del territorial, a l’efecte de l’autorització sol·licitada en els casos que estableix l’apartat 1.

1. […]

   • a) en els casos als quals es refereixen els articles 12 bis a 17 d’aquesta Llei; […]

1) Factors de risc en funció del client:

• a) relació de negocis desenvolupada en circumstàncies excepcionals;
• b) clients residents a les àrees geogràfiques d’alt risc en aplicació dels factors que estableix el punt 3;
• c) persones o estructures jurídiques que constitueixen vehicles de gestió del patrimoni personal;
• d) societats amb accionistes nominals o accions al portador;
• e) activitats econòmiques que fan un ús intensiu d’efectiu;
• f) estructures societàries poc habituals o excessivament complexes, considerant la naturalesa de les activitats;
• g) clients nacionals d’Estats no membres de la Unió Europea que sol·liciten la residència o la nacionalitat andorrana a canvi de transferències de capital, adquisició de béns o bons de l’Estat, o inversions en societats andorranes.

2) Factors de risc en funció del producte, el servei, l’operació o el canal de distribució:

• a) banca privada;
• b) productes o operacions que podrien afavorir l’anonimat;
• c) relacions o operacions comercials a distància, sense certes salvaguardes com mitjans d’identificació electrònica pertinents d’acord amb la Llei 35/2014, del 27 de novembre, de certificació i confiança electrònica;
• d) pagaments rebuts de persones no identificades o tercers no associats;
• e) nous productes i noves pràctiques comercials, inclosos nous mecanismes de lliurament, i utilització de noves tecnologies o tecnologies en desenvolupament per a productes nous o ja existents;
• f) operacions relacionades amb el petroli, armes, metalls preciosos, productes del tabac, objectes culturals i altres elements d’importància arqueològica, històrica, cultural i religiosa, o amb valor científic singular, així com el marfil i les espècies protegides.

2. Els subjectes obligats examinen, en la mesura que sigui raonablement possible, el context i la finalitat de totes les operacions que compleixin almenys una de les condicions següents:

   • a) que siguin operacions complexes;
   • b) que siguin d’un import inusualment elevat;
   • c) que es duguin a terme de manera no habitual;
   • d) que no tinguin una finalitat econòmica o lícita aparent.

En particular, els subjectes obligats reforcen el grau i la naturalesa de la supervisió de la relació de negocis a fi de determinar si aquestes operacions o activitats semblen sospitoses.

1. El bloqueig provisional d’operacions que la Uifand pot ordenar en aplicació de l’apartat 5 de l’article 20 de la Llei es comunica als subjectes obligats per escrit.
2. En el termini de duració del bloqueig, els subjectes obligats no efectuen cap acte sobre les operacions bloquejades sense el consentiment escrit previ de la Uifand, ni cap operació vinculada o relacionada amb l’operació sospitosa.

Capítol cinquè. Mesures de control intern en matèria de blanqueig de diners o valors i finançament del terrorisme

1. L’òrgan de control intern i de comunicació, la designació del qual requereix l’apartat 2 de l’article 40 de la Llei, ha de verificar el compliment permanent i eficaç de les obligacions de l’entitat, els seus administradors, la direcció general i el seu personal, d’acord amb la legislació andorrana de prevenció i lluita contra el blanqueig i el finançament del terrorisme.

A aquest efecte, els subjectes obligats han d’adoptar les mesures necessàries perquè l’òrgan referit disposi dels mitjans humans, formatius, materials, tècnics i organitzatius adequats per complir les seves funcions.

2. L’òrgan de control intern i de comunicació pot ser unipersonal o col·legiat i els seus membres han de complir, com a mínim, els següents requisits previs al seu nomenament:

• Ésser designats per l’òrgan de govern o per la direcció general.

• Disposar de la professionalitat necessària per desenvolupar les seves funcions amb integritat.

• Disposar d’experiència, coneixement del marc legislatiu andorrà en matèria de prevenció del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme, disponibilitat i autoritat en el si de l’entitat necessaris per dur a terme les seves funcions dins de l’òrgan de control intern de manera efectiva.

• Disposar de la potestat per proposar, per iniciativa pròpia, a l’alta direcció, totes les mesures i mitjans necessaris per tal de garantir el compliment i l’eficàcia de les mesures internes de prevenció del blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme.

No obstant l’anterior, la composició de l’òrgan de control intern i comunicació ha d’estar adaptada a l’estructura, la complexitat i la grandària del negoci.

3. L’òrgan de control intern i de comunicació ha de tenir accés immediat a tota la documentació relativa a la identificació de clients, a la resta de documentació relativa al compliment de les obligacions de diligència deguda, als registres de les transaccions i a qualsevol altra informació rellevant.
4. Els subjectes obligats que siguin entitats jurídiques han de trametre per escrit a la Uifand informació completa sobre l’estructura de l’òrgan de control intern i comunicació, i també el nom i el càrrec que exerceixen a l’empresa les persones que l’integren. Els subjectes obligats han d’informar la Uifand dels canvis dins de l’òrgan de control intern en un termini màxim de quinze dies.

La Uifand pot proposar als subjectes obligats mesures que contribueixin a millorar el funcionament dels seus òrgans interns.

5. En el cas de subjectes obligats pertanyents a un grup, el compliment de les obligacions contingudes en aquest article es pot assolir en l’àmbit del grup.

[Derogat]

[Derogat]

1. Les mesures a què fa referència l’article 42 de la Llei inclouen l’organització de plans de formació i de cursos especials d’actualització dirigits als seus empleats en general i, específicament, al personal que ocupi els llocs de treball que, per les seves característiques, siguin idonis per detectar els fets o les operacions que puguin estar relacionats amb el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, i que capacitin aquests empleats per efectuar aquesta detecció i per conèixer la manera de procedir en aquests casos.
2. La formació ha de fer referència, com a mínim, a:

• la legislació aplicable;

• les tipologies de blanqueig;

• els procediments establerts per l’entitat per a la prevenció del blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme.

Aquesta formació ha d’estar adaptada segons la responsabilitat de l’empleat.

3. A l’efecte de millorar la prevenció del blanqueig i del finançament del terrorisme també en l’àmbit internacional, els subjectes obligats financers i els subjectes obligats inclosos en les lletres a i b de l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei poden intercanviar informacions i experiències no subjectes a confidencialitat conforme a les disposicions legislatives corresponents amb altres entitats del mateix grup o amb altres subjectes de la mateixa entitat jurídica o xarxa associativa que comparteixin propietat, gestió i supervisió comuna, quan estiguin establerts en estats que imposin requisits equivalents als que estableix aquesta Llei.

Capítol sisè. Altres disposicions

5. Els subjectes obligats obtenen dels tercers en què deleguin la informació necessària sobre els requisits de diligència deguda establerts en l’article 9, apartat 1, paràgraf primer, lletres a), b) i c), d’aquesta Llei.

Així mateix, adopten les mesures adequades per garantir que els tercers els transmetin immediatament, prèvia sol·licitud, les còpies corresponents de la documentació d’identificació i verificació d’identitat i altra documentació que pugui ser rellevant sobre la identitat del client o del beneficiari efectiu, així com la documentació, la informació o les dades sobre el propòsit i l’índole de la relació de negocis, incloent-hi, quan estiguin disponibles, dades obtingudes per mitjans d’identificació electrònica pertinents d’acord amb la Llei de certificació i confiança electrònica vigent.

1. Les societats i altres persones jurídiques constituïdes al Principat d’Andorra tenen l’obligació d’obtenir i conservar informació adequada, precisa i actual sobre els seus beneficiaris efectius.

Aquestes entitats tenen l’obligació de subministrar als subjectes obligats, a més de la informació sobre el seu propietari legal, informació relativa al beneficiari efectiu quan els subjectes obligats prenen mesures de diligència deguda de conformitat amb el capítol segon d’aquesta Llei.

Els beneficiaris efectius tenen l’obligació de subministrar a les societats i altres persones jurídiques constituïdes al Principat d’Andorra tota la informació necessària per al compliment de les obligacions a què es refereix el paràgraf primer, d’acord amb la legislació de societats, associacions i fundacions corresponent.

3. El Registre de Societats, el Registre d’Associacions i el Registre de Fundacions exigeixen la informació relativa als beneficiaris efectius de les entitats inscrites en els termes que estableix la legislació. Aquesta informació s’ha de mantenir precisa i actualitzada.

Els subjectes obligats i, si procedeix i en la mesura que aquesta obligació no interfereixi innecessàriament en les seves funcions, les autoritats competents han d’informar els registres sobre qualsevol discrepància que observin entre la informació relativa al beneficiari efectiu que figuri al registre corresponent i la informació relativa al beneficiari efectiu de què disposin.

En cas que s’informi de discrepàncies, el registre corresponent ha de prendre les mesures adequades per resoldre-les en un termini adequat i, si procedeix, inclou mentrestant una anotació específica.

4. La informació sobre els beneficiaris efectius que consti en el Registre de Societats, en el Registre d’Associacions i en el Registre de Fundacions estarà a disposició de:

   • a) la UIFAND, les autoritats tributàries, l’Autoritat Financera Andorrana, el ministeri encarregat de les Finances, les autoritats judicials, el Ministeri Fiscal, la Policia i qualsevol altra autoritat competent en matèria de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors, els delictes subjacents connexos i el finançament del terrorisme, el rastreig i la requisa o embargament i el comís d’actius d’origen delictiu, sense cap restricció;
   • b) els subjectes obligats, en el marc de l’aplicació de les mesures de diligència deguda de conformitat amb el capítol segon;
   • c) qualsevol altra persona no inclosa en les lletres anteriors.

Les persones a què es refereix la lletra c) tenen accés, com a mínim, al nom i als cognoms, al mes i l’any de naixement, a la nacionalitat i al país de residència del beneficiari efectiu així com a l’abast de la seva condició de beneficiari efectiu.

L’accés a la informació sobre els beneficiaris efectius que consti en el Registre de Societats, en el Registre d’Associacions i en el Registre de Fundacions es fa de conformitat amb la legislació sobre protecció de dades i pot estar subjecte a un registre en línia i al pagament d’una taxa. Les taxes aplicades per a l’obtenció d’informació no han d’excedir els corresponents costos administratius, inclosos els costos de manteniment i desenvolupament del registre.

6. Es pot denegar l’accés a la totalitat o una part de la informació sobre els beneficiaris efectius a les persones a què es refereix l’apartat 4, lletres b) i c), si aquest accés pot exposar el beneficiari efectiu a un risc desproporcionat de frau, segrest, xantatge, extorsió, assetjament, violència o intimidació, o si el seu beneficiari efectiu és un menor o té alguna incapacitat no relacionada amb l’edat. Aquesta exempció no s’aplica als subjectes obligats financers ni als notaris ni als saigs.

El procediment per sol·licitar la limitació a l’accés a la informació es desenvolupa reglamentàriament. Contra l’acte de denegació de l’exempció les persones interessades poden interposar el recurs en via administrativa en els termes establerts en el Codi de l’Administració.

2. En aplicació de l’apartat 2.p de l’article 55 de la Llei, la Uifand elabora i publica anualment estadístiques suficients per avaluar l’eficàcia de la prevenció i la lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme. Aquestes estadístiques recullen, com a mínim, les dades següents:

   • a) declaracions de sospita i altres declaracions rebudes i trameses, incloent-hi el detall per tipus de subjectes obligats;
   • b) actuacions de la Uifand relatives a investigacions sobre prevenció i lluita contra el blanqueig de diners i valors i el finançament del terrorisme, denúncies rebudes i bloqueig d’operacions;
   • c) sol·licituds de cooperació internacional provinents de la Uifand o que hi estan dirigides;
   • d) altres accions efectuades per la Uifand.

3. El Registre de Societats, el Registre d’Associacions i el Registre de Fundacions exigeixen la informació relativa als beneficiaris efectius de les entitats inscrites en els termes que estableix la legislació. Aquesta informació s’ha de mantenir precisa i actualitzada.

Els subjectes obligats i, si procedeix i en la mesura que aquesta obligació no interfereixi innecessàriament en les seves funcions, les autoritats competents han d’informar els registres sobre qualsevol discrepància que observin entre la informació relativa al beneficiari efectiu que figuri al registre corresponent i la informació relativa al beneficiari efectiu de què disposin.

En cas que s’informi de discrepàncies, el registre corresponent ha de prendre les mesures adequades per resoldre-les en un termini adequat i, si procedeix, inclou mentrestant una anotació específica.

4. La informació sobre els beneficiaris efectius que consti en el Registre de Societats, en el Registre d’Associacions i en el Registre de Fundacions estarà a disposició de:

   • a) la UIFAND, les autoritats tributàries, l’Autoritat Financera Andorrana, el ministeri encarregat de les Finances, les autoritats judicials, el Ministeri Fiscal, la Policia i qualsevol altra autoritat competent en matèria de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors, els delictes subjacents connexos i el finançament del terrorisme, el rastreig i la requisa o embargament i el comís d’actius d’origen delictiu, sense cap restricció;
   • b) els subjectes obligats, en el marc de l’aplicació de les mesures de diligència deguda de conformitat amb el capítol segon;
   • c) qualsevol altra persona no inclosa en les lletres anteriors.

Les persones a què es refereix la lletra c) tenen accés, com a mínim, al nom i als cognoms, al mes i l’any de naixement, a la nacionalitat i al país de residència del beneficiari efectiu així com a l’abast de la seva condició de beneficiari efectiu.

L’accés a la informació sobre els beneficiaris efectius que consti en el Registre de Societats, en el Registre d’Associacions i en el Registre de Fundacions es fa de conformitat amb la legislació sobre protecció de dades i pot estar subjecte a un registre en línia i al pagament d’una taxa. Les taxes aplicades per a l’obtenció d’informació no han d’excedir els corresponents costos administratius, inclosos els costos de manteniment i desenvolupament del registre.

6. Es pot denegar l’accés a la totalitat o una part de la informació sobre els beneficiaris efectius a les persones a què es refereix l’apartat 4, lletres b) i c), si aquest accés pot exposar el beneficiari efectiu a un risc desproporcionat de frau, segrest, xantatge, extorsió, assetjament, violència o intimidació, o si el seu beneficiari efectiu és un menor o té alguna incapacitat no relacionada amb l’edat. Aquesta exempció no s’aplica als subjectes obligats financers ni als notaris ni als saigs.

El procediment per sol·licitar la limitació a l’accés a la informació es desenvolupa reglamentàriament. Contra l’acte de denegació de l’exempció les persones interessades poden interposar el recurs en via administrativa en els termes establerts en el Codi de l’Administració.

[Derogat]

1. […]

2. L’organisme autoregulador, o el col·legi professional designat, publica un informe anual amb informació relativa a:

   • a) les mesures adoptades per les autoritats competents en l’àmbit dels procediments sancionadors en aplicació dels articles 69 a 78 d’aquesta Llei, relatius als membres del col·lectiu que representi;

   • b) el nombre de comunicacions d’infraccions rebudes a què es refereix l’article 91 d’aquesta Llei, quan procedeixi;

   • c) el nombre de declaracions d’operacions sospitoses rebudes i el nombre de les trameses a la UIFAND, quan procedeixi;

   • d) quan procedeix, el nombre i la descripció de les mesures aplicades per supervisar el compliment de les obligacions dels subjectes obligats que representi establertes en:

     • i) els articles 7 a 17 (diligència deguda);
     • ii) els articles 20, 21 i 22 (declaració d’operacions sospitoses);
     • iii) l’article 37 (conservació de documents);
     • iv) els articles 40, 41 i 42 (procediments interns i formació).

Resolució de reclamacions pels proveïdors de serveis de pagament i emissors de diner electrònic 1. Els proveïdors de serveis de pagament i els emissors de diner electrònic han de disposar d’un servei d’atenció al client que resolgui les reclamacions que els presentin els seus usuaris de serveis de pagament o titulars de diner electrònic, segons correspongui, d’acord amb allò previst a l’apartat 3 de l’article 14 de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercats i els acords de garantia financera, i sense perjudici de portar les seves reclamacions davant l’autoritat competent en matèria de protecció del consumidor d’acord amb la normativa en aquesta matèria. 2. En la seva resolució, els proveïdors de serveis de pagament i els emissors de diner electrònic han de tractar totes les qüestions plantejades en un termini de quinze dies hàbils després de la recepció de la reclamació. Aquesta resolució ha de ser posada a disposició de l’usuari de serveis de pagament en paper o, en cas que així s’hagi acordat entre el proveïdor de serveis de pagament o emissor de diner electrònic i l’usuari de serveis de pagament o titular de diner electrònic, respectivament, en un altre format durador. 3. En situacions excepcionals, si no es pot oferir una resposta en el termini de quinze dies hàbils per raons alienes a la voluntat del proveïdor de serveis de pagament o emissor de diner electrònic, aquest ha d’enviar una resposta provisional, en la qual indiqui clarament els motius del retard de la contestació a la reclamació i s’especifiqui el termini en què l’usuari dels serveis de pagament o de diner electrònic rep la resposta definitiva. En qualsevol cas, el termini per a la recepció de la resposta definitiva no pot excedir els trenta-cinc dies hàbils. […]

Emissió i reemborsament de diner electrònic”. 2. Es renumeren els articles 14 i 15 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic, que passen a numerar-se articles 31 i 32, respectivament i l’apartat 3 del renumerat article 31 queda redactat en els termes següents: “3. El contracte entre l’emissor de diner electrònic i el titular de diner electrònic ha d’indicar de manera clara i explícita les condicions de reemborsament, incloent-hi qualsevol despesa relacionada, i el titular de diner electrònic ha d’estar informat d’aquestes condicions abans de quedar obligat per un contracte o oferta.

Accés als sistemes de pagament 1. Les normes d’accés dels proveïdors de serveis de pagament als sistemes de pagament han de ser objectives, no discriminatòries i proporcionades, i no poden restringir aquest accés més enllà del que sigui necessari per prevenir riscos específics com ara el risc de liquidació, el risc operatiu i el risc empresarial i per garantir l’estabilitat financera i operativa del sistema de pagament. Els sistemes de pagament no poden imposar als proveïdors de serveis de pagament, als usuaris de serveis de pagament o a altres sistemes de pagament cap dels requisits següents: a) Cap norma que restringeixi la participació efectiva en altres sistemes de pagament; b) Cap norma que discrimini entre els proveïdors de serveis de pagament autoritzats o els proveïdors de serveis de pagament registrats en relació amb els drets, les obligacions i les prestacions dels participants; o c) Cap restricció basada en l’estatut institucional. 2. L’apartat 1 no resulta aplicable als sistemes de pagament integrats exclusivament per proveïdors de serveis de pagament que pertanyen a un grup. 3. En cas de rebuig, el participant ha de proporcionar al proveïdor de serveis de pagament sol·licitant una explicació de les raons per les quals se li ha rebutjat l’accés.

1. […]

2. L’organisme autoregulador, o el col·legi professional designat, publica un informe anual amb informació relativa a:

   • a) les mesures adoptades per les autoritats competents en l’àmbit dels procediments sancionadors en aplicació dels articles 69 a 78 d’aquesta Llei, relatius als membres del col·lectiu que representi;

   • b) el nombre de comunicacions d’infraccions rebudes a què es refereix l’article 91 d’aquesta Llei, quan procedeixi;

   • c) el nombre de declaracions d’operacions sospitoses rebudes i el nombre de les trameses a la UIFAND, quan procedeixi;

   • d) quan procedeix, el nombre i la descripció de les mesures aplicades per supervisar el compliment de les obligacions dels subjectes obligats que representi establertes en:

     • i) els articles 7 a 17 (diligència deguda);
     • ii) els articles 20, 21 i 22 (declaració d’operacions sospitoses);
     • iii) l’article 37 (conservació de documents);
     • iv) els articles 40, 41 i 42 (procediments interns i formació).

7. Les disposicions d’aquest article també apliquen a les transferències per lots.

2. L’omissió de la declaració quan sigui preceptiva o la falta de veracitat de les dades consignades determina que el Cos de Duana hagi d’intervenir la totalitat dels diners en efectiu transportats o trobats, amb la possibilitat de l’excepció de 1.000 euros en concepte de mínim de supervivència.
3. Quan, amb independència de l’obligació de declarar, hi hagi sospites que els diners en efectiu poden estar relacionats amb el blanqueig de diners o valors o el finançament del terrorisme, el Cos de Duana ha d’intervenir la totalitat dels diners en efectiu transportats o trobats, i ho ha de comunicar sense dilació a la UIFAND i a la Policia.

La possibilitat de l’excepció de 1.000 euros en concepte de mínim de supervivència s’acordarà atenent les circumstàncies del cas, tals com la necessitat de continuar el viatge o la carència d’altres mitjans de supervivència.

1. Els subjectes obligats han de conservar, durant un període de cinc anys, tota la documentació, les dades i la informació que aquesta Llei requereix obtenir, els justificants i els registres de les transaccions i les operacions, la informació dels comptes i la correspondència comercial, així com els resultats de totes les anàlisis efectuades, inclosa, si escau, la informació obtinguda per mitjans d’identificació electrònica pertinents d’acord amb la Llei de certificació i confiança electrònica vigent.

El període de conservació es computa des de la finalització de la relació de negocis o des de la data de l’operació ocasional.

En aquesta documentació s’han d’incloure les informacions sobre la identitat del client, la naturalesa i la data de la transacció, l’origen dels fons, el tipus de divisa i l’import de la transacció i el propòsit i l’índole de la relació comercial amb el client.

1. La UIFAND i qualsevol altra autoritat administrativa o judicial adopta totes les mesures adequades per protegir els subjectes obligats de qualsevol amenaça, mesura de represàlia o acció hostil derivada del compliment de les obligacions que imposa aquesta Llei i, en particular, de tota mesura laboral adversa o discriminatòria. En particular, es manté la confidencialitat sobre la identitat del subjecte obligat i els empleats que han intervingut en les declaracions de sospita i en tots els procediments administratius i judicials amb origen en les declaracions emeses o que hi tenen relació.
2. Les persones que pateixin amenaces, mesures de represàlia, accions hostils o mesures laborals adverses o discriminatòries derivades del compliment de l’obligació de comunicar per via interna o a la UIFAND sospites de blanqueig de diners o valors o de finançament del terrorisme poden presentar una comunicació a la UIFAND, que l’analitza i, en el cas d’apreciar indicis o l’existència de delicte, remet un informe al Ministeri Fiscal.

1. […]

2. L’organisme autoregulador, o el col·legi professional designat, publica un informe anual amb informació relativa a:

   • a) les mesures adoptades per les autoritats competents en l’àmbit dels procediments sancionadors en aplicació dels articles 69 a 78 d’aquesta Llei, relatius als membres del col·lectiu que representi;

   • b) el nombre de comunicacions d’infraccions rebudes a què es refereix l’article 91 d’aquesta Llei, quan procedeixi;

   • c) el nombre de declaracions d’operacions sospitoses rebudes i el nombre de les trameses a la UIFAND, quan procedeixi;

   • d) quan procedeix, el nombre i la descripció de les mesures aplicades per supervisar el compliment de les obligacions dels subjectes obligats que representi establertes en:

     • i) els articles 7 a 17 (diligència deguda);
     • ii) els articles 20, 21 i 22 (declaració d’operacions sospitoses);
     • iii) l’article 37 (conservació de documents);
     • iv) els articles 40, 41 i 42 (procediments interns i formació).

Transparència de les condicions i els requisits d’informació, i drets i obligacions en relació amb la prestació i utilització de serveis de pagament”. 2. Els articles 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 i 13 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic, passen a numerar-se articles 11, 12, 14, 18, 20, 21, 23 i 24 respectivament del Títol III, i queden redactats en els termes següents: “Article 11. Àmbit d’aplicació sobre els serveis de pagament 1. Sense perjudici del que es disposa a l’apartat 1 de l’article 2, els serveis de pagament dins del Principat d’Andorra es regeixen per aquest títol i les seves normes de desenvolupament. Aquest títol s’aplica independentment de si el proveïdor dels serveis de pagament és una entitat de pagament o qualsevol altra de les entitats que prestin serveis de pagament en virtut de l’apartat 1 de l’article 4. 2. Fins a l’abast permès per les normes, les parts d’una operació de pagament poden acordar que les disposicions d’aquest títol en matèria de transparència i requisits d’informació no s’apliquin ni totalment ni parcialment quan l’usuari del servei de pagament no sigui un consumidor o una microempresa. 3. Les disposicions d’aquest títol s’apliquen sense perjudici d’altres disposicions legals, en especial les disposicions relatives a la protecció dels consumidors.

Persones responsables 1. Les entitats de pagament o altres proveïdors de serveis de pagament autoritzats i les entitats de diner electrònic estan sotmesos a sancions si cometen accions o omissions classificades com a infraccions en virtut de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer. 2. També són persones responsables els subjectes que incorrin en les accions o omissions tipificades com a infracció en les lletres, h), i), j) i n) de l’article 15 i en la lletra l) de l’article 16 de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer. 3. Les disposicions incloses en aquest títol són aplicables sense perjudici d’altres sancions penals o civils que puguin ser aplicables.

12. L’incompliment de les mesures i les obligacions establertes en la disposició addicional primera d’aquesta Llei.
13. L’incompliment de les mesures i les obligacions establertes en la disposició addicional tercera d’aquesta Llei.
14. Les conductes especificades a l’article 71 d’aquesta Llei, quan no s’hagin comès de manera greu, reiterada o sistemàtica.
15. L’incompliment de les obligacions establertes en l’apartat 1 de l’article 19 d’aquesta Llei.
16. La comissió de més de tres infraccions lleus durant el termini d’un any.

1. L’incompliment de les obligacions de diligència deguda relatives a la identificació o verificació dels clients o dels seus beneficiaris efectius.
2. L’incompliment de les obligacions de conservació de documents que estableix l’article 37 d’aquesta Llei.
3. La comissió de més de tres infraccions greus durant el termini d’un any.
4. La comissió de més de tres infraccions greus durant el termini d’un any.

1. En cap cas la comissió d’una infracció no pot suposar l’obtenció d’un benefici econòmic per a l’infractor.

2. Quan el benefici econòmic obtingut per l’infractor com a conseqüència de la infracció sigui determinable o avaluable, el límit superior de la multa prevista en els articles anteriors s’incrementa fins al doble del benefici esmentat, si l’import del benefici doblat és major que aquest límit superior.

3. Quan l’entitat infractora sigui un subjecte obligat financer, incloses les sucursals que realitzin activitats d’igual naturalesa al Principat d’Andorra, i l’incompliment ha estat greu, reiterat i sistemàtic, o una combinació d’aquestes característiques i relatiu a les obligacions de diligència deguda, de declarar operacions sospitoses, de conservació de documents o d’establir procediments de control intern, el límit superior de la multa prevista en els articles anteriors es pot incrementar:

   • a) En el cas que l’infractor sigui una persona jurídica: fins al 5% del volum de negocis anual total, acreditat pels últims comptes disponibles aprovats per l’òrgan de gestió; o si el subjecte obligat és una empresa matriu, o una filial d’una empresa matriu, que estableixi estats financers consolidats, el volum de negocis total pertinent és el volum de negocis anual total o el tipus d’ingrés corresponent, segons els estats financers consolidats disponibles més recents, aprovats per l’òrgan de gestió de l’empresa matriu última.
   • b) En el cas que l’infractor sigui una persona física: fins a 1.000.000 d’euros.

• g) La cooperació del subjecte infractor o responsable amb la UIFAND.

1. […]

2. L’organisme autoregulador, o el col·legi professional designat, publica un informe anual amb informació relativa a:

   • a) les mesures adoptades per les autoritats competents en l’àmbit dels procediments sancionadors en aplicació dels articles 69 a 78 d’aquesta Llei, relatius als membres del col·lectiu que representi;

   • b) el nombre de comunicacions d’infraccions rebudes a què es refereix l’article 91 d’aquesta Llei, quan procedeixi;

   • c) el nombre de declaracions d’operacions sospitoses rebudes i el nombre de les trameses a la UIFAND, quan procedeixi;

   • d) quan procedeix, el nombre i la descripció de les mesures aplicades per supervisar el compliment de les obligacions dels subjectes obligats que representi establertes en:

     • i) els articles 7 a 17 (diligència deguda);
     • ii) els articles 20, 21 i 22 (declaració d’operacions sospitoses);
     • iii) l’article 37 (conservació de documents);
     • iv) els articles 40, 41 i 42 (procediments interns i formació).

1. La UIFAND intercanvia, per pròpia iniciativa o prèvia sol·licitud, tota la informació que pugui ser pertinent per al tractament o l’anàlisi d’informació, per part d’altres UIF o organismes equivalents, relacionada amb el blanqueig de diners o valors, els seus delictes subjacents, o el finançament del terrorisme, i sobre les persones físiques o jurídiques implicades, amb independència del tipus de delicte subjacent i inclús si el tipus de delicte subjacent de què possiblement es tracti no ha estat identificat en el moment de l’intercanvi.

La sol·licitud ha d’exposar els fets pertinents, els antecedents i els motius de la sol·licitud, i ha d’explicar la forma en què s’utilitzarà la informació sol·licitada.

Quan la UIFAND rebi una declaració d’operació sospitosa que afecti un altre país, ho ha de transmetre sense demora a la UIF d’aquell país.

3. La tramesa d’informació requereix l’autorització prèvia del cap de la UIFAND, i està supeditada al fet que la part receptora de la informació acrediti prèviament a la tramesa que reuneix les condicions següents:

   • a) la reciprocitat en l’intercanvi d’informació;
   • b) el compromís, per part de l’estat receptor, de no utilitzar la informació per a cap altra finalitat que no sigui la que persegueix aquesta Llei; i
   • c) que els serveis estrangers receptors de la informació estiguin sotmesos, sota sanció penal, al manteniment del secret professional.

La UIFAND pot no trametre informació quan hi hagi raons objectives per assumir que la comunicació d’aquesta informació podria tenir un impacte negatiu sobre investigacions o anàlisis en curs. La denegació de la informació ha d’ésser degudament motivada.

5. Les diferències entre les definicions de delicte subjacent en altres països no són obstacle perquè la UIFAND pugui intercanviar informació amb una altra UIF o prestar-li assistència, en la mesura més gran possible i d’acord amb la normativa andorrana, i no limiten la seva utilització en l’àmbit de la prevenció i la lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.
6. Les diferències entre les definicions de delicte subjacent en altres països no són obstacle perquè la UIFAND pugui intercanviar informació amb una altra UIF o prestar-li assistència, en la mesura més gran possible i d’acord amb la normativa andorrana, i no limiten la seva utilització en l’àmbit de la prevenció i la lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.

4. Les persones que pateixin amenaces, mesures de represàlia, accions hostils o mesures laborals adverses o discriminatòries derivades de la formulació de denúncies a què es refereix aquest article poden presentar una comunicació a la UIFAND, que l’analitza i, en el cas d’apreciar indicis o l’existència de delicte, remet un informe al Ministeri Fiscal.

1. […]

2. L’organisme autoregulador, o el col·legi professional designat, publica un informe anual amb informació relativa a:

   • a) les mesures adoptades per les autoritats competents en l’àmbit dels procediments sancionadors en aplicació dels articles 69 a 78 d’aquesta Llei, relatius als membres del col·lectiu que representi;

   • b) el nombre de comunicacions d’infraccions rebudes a què es refereix l’article 91 d’aquesta Llei, quan procedeixi;

   • c) el nombre de declaracions d’operacions sospitoses rebudes i el nombre de les trameses a la UIFAND, quan procedeixi;

   • d) quan procedeix, el nombre i la descripció de les mesures aplicades per supervisar el compliment de les obligacions dels subjectes obligats que representi establertes en:

     • i) els articles 7 a 17 (diligència deguda);
     • ii) els articles 20, 21 i 22 (declaració d’operacions sospitoses);
     • iii) l’article 37 (conservació de documents);
     • iv) els articles 40, 41 i 42 (procediments interns i formació).

1. […]

2. L’organisme autoregulador, o el col·legi professional designat, publica un informe anual amb informació relativa a:

   • a) les mesures adoptades per les autoritats competents en l’àmbit dels procediments sancionadors en aplicació dels articles 69 a 78 d’aquesta Llei, relatius als membres del col·lectiu que representi;

   • b) el nombre de comunicacions d’infraccions rebudes a què es refereix l’article 91 d’aquesta Llei, quan procedeixi;

   • c) el nombre de declaracions d’operacions sospitoses rebudes i el nombre de les trameses a la UIFAND, quan procedeixi;

   • d) quan procedeix, el nombre i la descripció de les mesures aplicades per supervisar el compliment de les obligacions dels subjectes obligats que representi establertes en:

     • i) els articles 7 a 17 (diligència deguda);
     • ii) els articles 20, 21 i 22 (declaració d’operacions sospitoses);
     • iii) l’article 37 (conservació de documents);
     • iv) els articles 40, 41 i 42 (procediments interns i formació).