-
Les mesures reforçades de diligència deguda que els subjectes obligats han d’aplicar en els casos a què fa referència l’apartat 1 de l’article 12 de la Llei poden incloure, entre d’altres, les següents:
-
a) Augmentar el volum d’informació obtinguda en l’aplicació de les mesures de diligència deguda amb:
- i) informació sobre el client i el seu beneficiari efectiu, o l’estructura de propietat i control, de manera que el risc associat a la relació de negoci sigui ben entès. Aquest requeriment implica obtenir i valorar informació sobre la reputació del client i del seu beneficiari efectiu. Aquestes dades comprenen, entre d’altres:
-
-
informació sobre familiars i persones afins;
-
informació sobre les activitats econòmiques presents i passades;
-
informacions adverses aparegudes als mitjans de comunicació.
- ii) informació sobre l’índole prevista de la relació de negoci. Aquesta informació completa el perfil de risc del client i inclou, entre d’altres: -
en el cas dels subjectes obligats financers, nombre, grandària i freqüència de les operacions que es realitzaran a través del compte, per permetre detectar desviacions que poden donar lloc a sospites, així com demanar una justificació;
-
motius pels quals el client desitja un producte o un servei específic, en particular quan és clar que les necessitats del client poden ser cobertes d’altra manera o en una jurisdicció diferent;
-
destinació dels fons;
-
naturalesa del negoci del client i del beneficiari efectiu, per permetre al subjecte obligat comprendre millor la naturalesa de la relació de negoci.
-
b) Augmentar les fonts d’informació obtinguda en l’aplicació de les mesures de diligència deguda per verificar la identitat del client o del seu beneficiari efectiu:
- i) Requerint que el primer pagament s’efectuï a través d’un compte a nom del client en una entitat financera subjecta a estàndards de diligència deguda equivalents als que estableix el capítol segon de la Llei.
- ii) Verificant que l’origen del patrimoni i dels fons del client són consistents amb el coneixement que el subjecte obligat té del client i del propòsit i l’índole de la relació de negoci. La verificació de l’origen del patrimoni o dels fons es pot dur a terme, entre altres mitjans, amb les declaracions tributàries (impost sobre el valor afegit, impost sobre la renda de persones físiques, impost sobre el patrimoni, impost sobre societats, altres declaracions informatives), còpies de comptes auditats, nòmines, documents públics o informes de mitjans independents.
-
c) Augmentar la freqüència de les revisions per confirmar que el risc associat a la relació de negocis i el perfil del client es continuïn corresponent amb el nivell de risc tolerat per l’entitat, o per identificar operacions que requereixen una revisió ulterior, amb l’execució de les actuacions següents:
- i) Determinar si el perfil de risc del client ha canviat i en quina mesura el risc pot mantenir-se sota control.
- ii) Assegurar que qualsevol canvi del perfil de risc del client és identificat, valorat i, si escau, ajustat.
- iii) Identificar qualsevol operació inusual o inesperada que doni lloc a una sospita de blanqueig de diners o valors o de finançament del terrorisme. Aquest control implica determinar la destinació dels fons o la motivació de determinades operacions.
-
d) Obtenir l’autorització de l’alta direcció per establir o continuar la relació de negoci.
-
No es requereix que els subjectes obligats apliquin totes les mesures relacionades en aquest apartat. Els subjectes obligats han de valorar l’aplicació de la mesura o mesures més apropiades en funció de la valoració del risc.
-
Els subjectes obligats valoren el risc que determina l’aplicació de mesures reforçades de diligència deguda i deixen constància escrita de la seva valoració, que ha d’estar a disposició de la Uifand, altres autoritats de supervisió competents, auditors externs i òrgans de control intern i comunicació.
-
Quan la Uifand detecti que un determinat producte, client, sector o territori presenta un elevat risc de blanqueig pot requerir als subjectes obligats, mitjançant un comunicat tècnic, que adoptin les mesures que consideri adients, entre d’altres:
- a) prohibir operar-hi;
- b) limitar les relacions comercials o transaccions financeres amb determinades persones o territoris;
- c) reforçar els mecanismes de declaració o establiment de procediments de declaració especials.
Capítol quart. Obligacions d’informació