Llei 37/2021, del 16 de desembre, de modificació de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.

La prevenció i la lluita contra el blanqueig de diners o valors i contra el finançament del terrorisme són una prioritat nacional que comporta l’adopció d’iniciatives legislatives de manera periòdica considerant l’evolució dels estàndards adoptats pels organismes internacionals, com el GAFI i el Moneyval, i els compromisos de transposició de normativa de la Unió Europea que deriven de l’Acord monetari entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea.

En compliment d’aquests compromisos, aquesta Llei i el desenvolupament reglamentari corresponent incorporen a l’ordenament jurídic andorrà les disposicions de la Directiva (UE) 2018/843 del Parlament Europeu i del Consell, del 30 de maig del 2018, per la qual es modifica la Directiva (UE) 2015/849 relativa a la prevenció de l’ús del sistema financer per al blanqueig de capitals o el finançament del terrorisme, i per la qual es modifiquen les directives 2009/138/CE i 2013/36/UE -5a Directiva europea-.

Addicionalment, han estat considerades les recomanacions del GAFI i les observacions del Moneyval en els procediments d’avaluació periòdica del sistema andorrà de prevenció del blanqueig i del finançament del terrorisme. En particular, s’ha considerat l’actualització de la Recomanació 15 del GAFI, relativa a les mesures de prevenció del blanqueig i el finançament del terrorisme en l’àmbit de les noves tecnologies, que va tenir lloc amb posterioritat a l’aprovació de la 5a Directiva europea, ampliant l’àmbit dels subjectes obligats als proveïdors de serveis vinculats a tot tipus d’actius virtuals sense limitació als proveïdors de serveis de canvi de monedes virtuals per monedes fiduciàries i de serveis de custòdia de moneders electrònics.

Aquesta Llei està estructurada en 24 articles que modifiquen la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, i sis disposicions finals.

Entre les modificacions que deriven de la 5a Directiva europea són particularment destacables les següents:

• S’hi incorporen com a subjectes obligats els proveïdors de serveis d’actius virtuals. La Llei delimita l’abast dels actius virtuals d’acord amb els criteris del GAFI, més amplis que els previstos a la dita Directiva. Aquests serveis inclouen l’intercanvi entre actius virtuals i monedes fiduciàries; l’intercanvi entre una o més formes d’actius virtuals; la transferència d’actius virtuals; la custòdia o l’administració d’actius virtuals o instruments que permeten el control d’actius virtuals; i els serveis financers relacionats amb una emissió o venda inicial d’un actiu virtual per part d’un emissor.

• Es regula l’accés a la informació sobre els beneficiaris efectius que consti en el Registre de Societats, en el Registre d’Associacions i en el Registre de Fundacions, i s’elimina la necessitat que les persones sol·licitants hagin d’acreditar un interès legítim. Mitjançant la modificació del Reglament regulador del Registre de Prestadors de Serveis a Fideïcomisos i Instruments Jurídics Anàlegs, es completa la transposició de la 5a Directiva PBC en aquest àmbit, ampliant el possible accés a la informació que consti en aquest Registre, fins ara limitat a autoritats competents, als subjectes obligats, a altres persones que acreditin un interès legítim i a les persones que sol·licitin informació relativa a fideïcomisos o instruments jurídics anàlegs que siguin titulars de participacions de control de persones jurídiques.

• Es crea el Registre de Comptes Financers i Assimilats. Les entitats bancàries, les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic operatives al Principat d’Andorra declaren en aquest Registre les dades d’identificació dels titulars o beneficiaris efectius de comptes de pagament, de comptes bancaris identificats amb un número IBAN i de contractes de lloguer de caixes de seguretat. L’accés a aquesta informació es limita a la UIFAND i a altres autoritats nacionals competents en matèria de prevenció, detecció, investigació o persecució del blanqueig de diners o valors, el finançament del terrorisme i altres delictes relacionats.

• Es regula específicament l’accés a la informació sobre propietats immobiliàries a Andorra. La UIFAND i altres autoritats nacionals competents en matèria de prevenció, detecció, investigació o persecució del blanqueig de diners o valors, el finançament del terrorisme i altres delictes relacionats accedeixen a la informació i la documentació notarial i cadastral que pugui identificar els propietaris de béns immobles en territori andorrà.

Les disposicions finals adapten la legislació de societats anònimes i de responsabilitat limitada, la legislació de la comptabilitat dels empresaris, la legislació d’associacions i la legislació de fundacions, per regular l’obligació dels beneficiaris efectius de subministrar als registres corresponents tota la informació necessària per identificar-los. Altrament, estan encaminades a optimitzar els procediments administratius, amb l’objectiu de simplificar les relacions entre el ciutadà i l’administració, reduint la càrrega administrativa de les parts, i millorant la qualitat de la informació, amb la finalitat d’agilitzar el tràfic econòmic entre els diferents agents socials en un entorn normatiu caracteritzat per la seguretat jurídica i el respecte als principis del dret.

Es modifica el títol de l’article, s’incorpora la lletra f) a l’apartat 1, es modifiquen les lletres a) i d) i s’incorporen les lletres i), j) i k) a l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, que queden redactats en els termes següents:

Aquesta Llei s’aplica als subjectes obligats següents:

1. Subjectes obligats financers, que són les persones físiques o jurídiques que pertanyen a les categories següents:

[…]

• f) els proveïdors de serveis d’actius virtuals.

2. Les persones físiques o jurídiques següents, en l’exercici de la seva activitat professional:

   • a) els auditors, comptables externs i assessors fiscals i qualsevol altra persona que es comprometi a prestar, directament o a través de tercers amb els quals aquesta altra persona estigui relacionada, ajuda material, assistència o assessorament en qüestions fiscals com a activitat empresarial o professional principal;

[…]

• d) els agents immobiliaris que duguin a terme activitats relacionades amb la compravenda d’immobles, i també els agents immobiliaris quan actuïn com a intermediaris en l’arrendament de béns immobles, però només en relació amb transaccions per a les quals el lloguer mensual sigui igual o superior a 10.000 euros;

[…]

  - i) les persones que comerciïn amb obres d’art o actuïn com a intermediaris en el comerç d’obres d’art, també quan aquesta activitat es dugui a terme en galeries d’art i cases de subhastes, quan l’import de la transacció o d’una sèrie de transaccions relacionades sigui igual o superior a 10.000 euros;

• j) les persones que emmagatzemin obres d’art, comerciïn amb obres d’art o actuïn com a intermediaris en el comerç d’obres d’art quan aquesta activitat es dugui a terme en zones franques, quan l’import de la transacció o d’una sèrie de transaccions sigui igual o superior a 10.000 euros.”
• k) els gestors de les zones franques, i els operadors que hi estiguin establerts.

[…]

3. […]

   • b) En el cas dels fideïcomisos, totes les persones següents:

     • i) el fideïcomitent o fideïcomitents;
     • ii) el fideïcomissari o fideïcomissaris;
     • iii) el protector o protectors, si n’hi ha;
     • iv) els beneficiaris; o quan els beneficiaris del fideïcomís o l’instrument jurídic anàleg encara estiguin per designar, la categoria de persones en benefici de la qual s’ha creat o actua principalment el fideïcomís o instrument jurídic anàleg;
     • v) qualsevol altra persona física que exerceixi en últim terme el control del fideïcomís a través de la propietat directa o indirecta o a través d’altres mitjans.

[…]

6. […]

   • f) membres del Tribunals de Comptes, tribunals de comptes estrangers, membres dels consells de bancs centrals o similars;

[…]

  - i) directors, directors adjunts i membres del consell d’administració, o funció equivalent, d’organitzacions internacionals.

Les organitzacions internacionals acreditades a Andorra han d’elaborar i mantenir actualitzada una llista d’aquestes funcions públiques importants i mantenir-la a disposició de la UIFAND.

[…]

14. Diner electrònic: segons es defineix a l’apartat 16 de l’article 3 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic. Aquesta definició no inclou:

    • i) el valor monetari emmagatzemat als instruments de pagament a què es refereix la lletra k) de l’apartat 3 de l’article 2 de la Llei 8/2018;
    • ii) el valor monetari emmagatzemat utilitzat per executar les operacions a què es refereix la lletra l) de l’apartat 3 de l’article 2 de la Llei 8/2018.

[…]

20. Actius virtuals: qualsevol representació digital de valor que es pot intercanviar o transferir digitalment i que pot ser utilitzada per efectuar pagaments o com a inversió.

21. Proveïdors de serveis d’actius virtuals: qualsevol persona física o jurídica que desenvolupa una o més de les activitats o operacions següents per a o per compte d’una altra persona física o jurídica:

    • i) intercanvi entre actius virtuals i monedes fiduciàries;
    • ii) intercanvi entre una o més formes d’actius virtuals;
    • iii) transferència d’actius virtuals;
    • iv) custòdia o administració d’actius virtuals o instruments que permeten el control d’actius virtuals;
    • v) participació en serveis financers relacionats amb una emissió o venda inicial d’un actiu virtual per part d’un emissor i prestació d’aquests serveis.”

[…]

2. […]

   • g) informar, si escau, els organismes i les institucions nacionals i internacionals que corresponguin sobre l’estructura institucional i els procediments generals del seu sistema de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, incloent-hi la UIFAND, les autoritats tributàries i el Ministeri Fiscal, així com els recursos humans i financers assignats, en la mesura que aquesta informació estigui disponible;
   • h) informar, si escau, els organismes i les institucions nacionals i internacionals que corresponguin sobre els esforços i recursos nacionals (capital humà i pressupost) utilitzats en la prevenció i la lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.

[…]

3. […]

   • d) dades relatives al nombre de sol·licituds d’informació transfrontereres que la UIFAND i altres autoritats competents hagin efectuat, rebut, denegat i contestat, totalment o parcialment, desglossades per país;
   • e) recursos humans assignats a la UIFAND i a l’Autoritat Financera Andorrana per exercir les seves competències;
   • f) nombre d’actuacions de supervisió in situ i altres actuacions de supervisió no presencials, nombre d’infraccions identificades mitjançant actuacions de supervisió i sancions i mesures administratives aplicades per la UIFAND o altres autoritats competents.

4. La UIFAND informa del resultat de l’avaluació de riscos els organismes internacionals pertinents. La UIFAND divulga a la seva pàgina web un resum de les avaluacions que no inclou informació confidencial.”

Es modifiquen els apartats 1 i 5 de l’article 10 de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, que queden redactats en els termes següents:

S’incorpora la lletra h) a l’article 8 de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, que queda redactada en els termes següents:

Es modifica el punt 3 de l’apartat 1 de l’article 11 de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, que queda redactat en els termes següents:

Es modifiquen les lletres a) i b) de l’apartat 1 de l’article 9 de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, que queden redactades en els termes següents:

1. […]

   • a) la identificació del client i la verificació de la seva identitat sobre la base de documents, dades o informacions obtinguts de fonts fiables i independents, inclosos, quan estiguin disponibles, mitjans d’identificació electrònica pertinents d’acord amb la Llei de certificació i confiança electrònica vigent;
   • b) la identificació del beneficiari efectiu i l’adopció de mesures raonables per verificar-ne la identitat, utilitzant documents, dades o informacions obtinguts de fonts fiables i independents, de manera que el subjecte obligat conegui qui és el beneficiari efectiu. Així mateix, pel que fa a les persones jurídiques, fideïcomisos, societats, fundacions i estructures jurídiques similars, l’adopció de mesures raonables a fi de comprendre l’estructura de propietat i control del client.

Quan el beneficiari efectiu identificat sigui la persona que actuï com a conseller delegat o amb poders executius equivalents per aplicació de l’incís iii de la lletra a) de l’apartat 3 de l’article 3 d’aquesta Llei, els subjectes obligats prenen les mesures raonables necessàries per verificar-ne la identitat i consignen en els registres les mesures preses i qualsevol dificultat trobada durant el procés de verificació.”

1. Els subjectes obligats verifiquen la identitat del client i del beneficiari efectiu abans que s’estableixi una relació de negocis o que es dugui a terme una operació.

En establir una nova relació de negocis amb una societat o una altra entitat jurídica, o amb un fideïcomís o un instrument jurídic d’estructura o funcions anàlogues, que hagin d’obtenir, conservar i subministrar informació relativa als beneficiaris efectius, els subjectes obligats requereixen la prova del Registre competent o un extracte d’aquest.

[…]

5. Els subjectes obligats han d’aplicar els procediments de diligència deguda respecte dels clients existents en el moment oportú, en funció de l’anàlisi del seu risc, o quan canviïn les circumstàncies del client, o quan el subjecte obligat tingui l’obligació legal, en el transcurs de l’any natural corresponent, de contactar amb el client per tal de revisar qualsevol informació rellevant relativa als beneficiaris efectius o en aplicació de les obligacions que estableix la Llei 19/2016, del 30 de novembre, d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal.”

1. […]

3. Factors de risc en funció de l’àrea geogràfica - registre, establiment o residència en:

   • a) Estats membres de la Unió Europea;
   • b) països amb sistemes eficaços de lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme;
   • c) països que, segons fonts fiables i independents, tinguin un nivell baix de corrupció o altres activitats delictives;
   • d) països que, segons fonts fiables i independents, com per exemple informes d’avaluació mútua o d’avaluació detallada o informes de seguiment, disposin de mesures contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme compatibles amb les recomanacions del GAFI i apliquin efectivament aquestes mesures.

La UIFAND pot publicar directrius sobre l’adopció de mesures simplificades de diligència deguda que resultin adequades i proporcionades a les particularitats i la grandària dels subjectes obligats.”

1. […]

   • a) en els casos als quals es refereixen els articles 12 bis a 17 d’aquesta Llei; […]

1. Factors de risc en funció del client:

   • a) relació de negocis desenvolupada en circumstàncies excepcionals;
   • b) clients residents a les àrees geogràfiques d’alt risc en aplicació dels factors que estableix el punt 3;
   • c) persones o estructures jurídiques que constitueixen vehicles de gestió del patrimoni personal;
   • d) societats amb accionistes nominals o accions al portador;
   • e) activitats econòmiques que fan un ús intensiu d’efectiu;
   • f) estructures societàries poc habituals o excessivament complexes, considerant la naturalesa de les activitats;
   • g) clients nacionals d’Estats no membres de la Unió Europea que sol·liciten la residència o la nacionalitat andorrana a canvi de transferències de capital, adquisició de béns o bons de l’Estat, o inversions en societats andorranes.

2. Factors de risc en funció del producte, el servei, l’operació o el canal de distribució:

   • a) banca privada;
   • b) productes o operacions que podrien afavorir l’anonimat;
   • c) relacions o operacions comercials a distància, sense certes salvaguardes com mitjans d’identificació electrònica pertinents d’acord amb la Llei 35/2014, del 27 de novembre, de certificació i confiança electrònica;
   • d) pagaments rebuts de persones no identificades o tercers no associats;
   • e) nous productes i noves pràctiques comercials, inclosos nous mecanismes de lliurament, i utilització de noves tecnologies o tecnologies en desenvolupament per a productes nous o ja existents;
   • f) operacions relacionades amb el petroli, armes, metalls preciosos, productes del tabac, objectes culturals i altres elements d’importància arqueològica, històrica, cultural i religiosa, o amb valor científic singular, així com el marfil i les espècies protegides.

[…]

2. Els subjectes obligats examinen, en la mesura que sigui raonablement possible, el context i la finalitat de totes les operacions que compleixin almenys una de les condicions següents:

   • a) que siguin operacions complexes;
   • b) que siguin d’un import inusualment elevat;
   • c) que es duguin a terme de manera no habitual;
   • d) que no tinguin una finalitat econòmica o lícita aparent.

En particular, els subjectes obligats reforcen el grau i la naturalesa de la supervisió de la relació de negocis a fi de determinar si aquestes operacions o activitats semblen sospitoses.”

1. En les relacions de negocis o les operacions que impliquin països d’alt risc designats d’acord amb el procediment de l’apartat 1 de l’article 6 d’aquesta Llei, els subjectes obligats han de fer el següent:

   • a) obtenir informació addicional sobre el client i el beneficiari o els beneficiaris efectius;
   • b) obtenir informació addicional sobre el propòsit i l’índole prevista de la relació de negocis;
   • c) obtenir informació sobre l’origen dels fons i l’origen del patrimoni del client i del beneficiari o els beneficiaris efectius;
   • d) obtenir informació sobre els motius de les operacions previstes o efectuades;
   • e) obtenir l’autorització de l’alta direcció per establir o mantenir la relació de negocis;
   • f) fer un seguiment continu reforçat de les relacions de negocis, augmentant el nombre i la freqüència dels controls aplicats i seleccionant patrons transaccionals que requereixin un examen més detallat.”

[…]

5. Els subjectes obligats obtenen dels tercers en què deleguin la informació necessària sobre els requisits de diligència deguda establerts en l’article 9, apartat 1, paràgraf primer, lletres a), b) i c), d’aquesta Llei.

Així mateix, adopten les mesures adequades per garantir que els tercers els transmetin immediatament, prèvia sol·licitud, les còpies corresponents de la documentació d’identificació i verificació d’identitat i altra documentació que pugui ser rellevant sobre la identitat del client o del beneficiari efectiu, així com la documentació, la informació o les dades sobre el propòsit i l’índole de la relació de negocis, incloent-hi, quan estiguin disponibles, dades obtingudes per mitjans d’identificació electrònica pertinents d’acord amb la Llei de certificació i confiança electrònica vigent.”

1. Les societats i altres persones jurídiques constituïdes al Principat d’Andorra tenen l’obligació d’obtenir i conservar informació adequada, precisa i actual sobre els seus beneficiaris efectius.

Aquestes entitats tenen l’obligació de subministrar als subjectes obligats, a més de la informació sobre el seu propietari legal, informació relativa al beneficiari efectiu quan els subjectes obligats prenen mesures de diligència deguda de conformitat amb el capítol segon d’aquesta Llei.

Els beneficiaris efectius tenen l’obligació de subministrar a les societats i altres persones jurídiques constituïdes al Principat d’Andorra tota la informació necessària per al compliment de les obligacions a què es refereix el paràgraf primer, d’acord amb la legislació de societats, associacions i fundacions corresponent.

[…]

3. El Registre de Societats, el Registre d’Associacions i el Registre de Fundacions exigeixen la informació relativa als beneficiaris efectius de les entitats inscrites en els termes que estableix la legislació. Aquesta informació s’ha de mantenir precisa i actualitzada.

Els subjectes obligats i, si procedeix i en la mesura que aquesta obligació no interfereixi innecessàriament en les seves funcions, les autoritats competents han d’informar els registres sobre qualsevol discrepància que observin entre la informació relativa al beneficiari efectiu que figuri al registre corresponent i la informació relativa al beneficiari efectiu de què disposin.

En cas que s’informi de discrepàncies, el registre corresponent ha de prendre les mesures adequades per resoldre-les en un termini adequat i, si procedeix, inclou mentrestant una anotació específica.

4. La informació sobre els beneficiaris efectius que consti en el Registre de Societats, en el Registre d’Associacions i en el Registre de Fundacions estarà a disposició de:

   • a) la UIFAND, les autoritats tributàries, l’Autoritat Financera Andorrana, el ministeri encarregat de les Finances, les autoritats judicials, el Ministeri Fiscal, la Policia i qualsevol altra autoritat competent en matèria de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors, els delictes subjacents connexos i el finançament del terrorisme, el rastreig i la requisa o embargament i el comís d’actius d’origen delictiu, sense cap restricció;
   • b) els subjectes obligats, en el marc de l’aplicació de les mesures de diligència deguda de conformitat amb el capítol segon;
   • c) qualsevol altra persona no inclosa en les lletres anteriors.

Les persones a què es refereix la lletra c) tenen accés, com a mínim, al nom i als cognoms, al mes i l’any de naixement, a la nacionalitat i al país de residència del beneficiari efectiu així com a l’abast de la seva condició de beneficiari efectiu.

L’accés a la informació sobre els beneficiaris efectius que consti en el Registre de Societats, en el Registre d’Associacions i en el Registre de Fundacions es fa de conformitat amb la legislació sobre protecció de dades i pot estar subjecte a un registre en línia i al pagament d’una taxa. Les taxes aplicades per a l’obtenció d’informació no han d’excedir els corresponents costos administratius, inclosos els costos de manteniment i desenvolupament del registre.

[…]

6. Es pot denegar l’accés a la totalitat o una part de la informació sobre els beneficiaris efectius a les persones a què es refereix l’apartat 4, lletres b) i c), si aquest accés pot exposar el beneficiari efectiu a un risc desproporcionat de frau, segrest, xantatge, extorsió, assetjament, violència o intimidació, o si el seu beneficiari efectiu és un menor o té alguna incapacitat no relacionada amb l’edat. Aquesta exempció no s’aplica als subjectes obligats financers ni als notaris ni als saigs.

El procediment per sol·licitar la limitació a l’accés a la informació es desenvolupa reglamentàriament. Contra l’acte de denegació de l’exempció les persones interessades poden interposar el recurs en via administrativa en els termes establerts en el Codi de l’Administració.”

Es numera l’actual contingut com a apartat 1 i s’incorpora l’apartat 2 a l’article 21 de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, que queda redactat en els termes següents:

1. […]

2. L’organisme autoregulador, o el col·legi professional designat, publica un informe anual amb informació relativa a:

   • a) les mesures adoptades per les autoritats competents en l’àmbit dels procediments sancionadors en aplicació dels articles 69 a 78 d’aquesta Llei, relatius als membres del col·lectiu que representi;

   • b) el nombre de comunicacions d’infraccions rebudes a què es refereix l’article 91 d’aquesta Llei, quan procedeixi;

   • c) el nombre de declaracions d’operacions sospitoses rebudes i el nombre de les trameses a la UIFAND, quan procedeixi;

   • d) quan procedeix, el nombre i la descripció de les mesures aplicades per supervisar el compliment de les obligacions dels subjectes obligats que representi establertes en:

     • i) els articles 7 a 17 (diligència deguda);
     • ii) els articles 20, 21 i 22 (declaració d’operacions sospitoses);
     • iii) l’article 37 (conservació de documents);
     • iv) els articles 40, 41 i 42 (procediments interns i formació).”

Es modifica l’apartat 1 i s’incorpora l’apartat 5 a l’article 25 de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, que queden redactats en els termes següents:

1. La UIFAND i qualsevol altra autoritat administrativa o judicial adopta totes les mesures adequades per protegir els subjectes obligats de qualsevol amenaça, mesura de represàlia o acció hostil derivada del compliment de les obligacions que imposa aquesta Llei i, en particular, de tota mesura laboral adversa o discriminatòria. En particular, es manté la confidencialitat sobre la identitat del subjecte obligat i els empleats que han intervingut en les declaracions de sospita i en tots els procediments administratius i judicials amb origen en les declaracions emeses o que hi tenen relació.

[…]

5. Les persones que pateixin amenaces, mesures de represàlia, accions hostils o mesures laborals adverses o discriminatòries derivades del compliment de l’obligació de comunicar per via interna o a la UIFAND sospites de blanqueig de diners o valors o de finançament del terrorisme poden presentar una comunicació a la UIFAND, que l’analitza i, en el cas d’apreciar indicis o l’existència de delicte, remet un informe al Ministeri Fiscal.”

Es modifica l’apartat 1 de l’article 37 de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, que queda redactat en els termes següents:

1. Els subjectes obligats han de conservar, durant un període de cinc anys, tota la documentació, les dades i la informació que aquesta Llei requereix obtenir, els justificants i els registres de les transaccions i les operacions, la informació dels comptes i la correspondència comercial, així com els resultats de totes les anàlisis efectuades, inclosa, si escau, la informació obtinguda per mitjans d’identificació electrònica pertinents d’acord amb la Llei de certificació i confiança electrònica vigent.

El període de conservació es computa des de la finalització de la relació de negocis o des de la data de l’operació ocasional.

En aquesta documentació s’han d’incloure les informacions sobre la identitat del client, la naturalesa i la data de la transacció, l’origen dels fons, el tipus de divisa i l’import de la transacció i el propòsit i l’índole de la relació comercial amb el client.”

4. Els subjectes obligats financers, en els casos en què la normativa d’un altre país no permeti l’aplicació de les polítiques i els procediments exigits en virtut de l’apartat 1, garanteixen que les sucursals i les filials en les quals tinguin participació majoritària en aquest país adoptin mesures addicionals per fer front eficaçment al risc de blanqueig de diners o valors i de finançament del terrorisme i n’informin la UIFAND. Si les mesures addicionals no són suficients, la UIFAND exerceix actuacions de supervisió addicionals, i inclús pot requerir que el grup no estableixi o rescindeixi les seves activitats comercials i no executi operacions i, quan procedeixi, sol·licitar al grup que cessi les seves activitats al país de què es tracti. La UIFAND informa l’Autoritat Financera Andorrana quan es produeixi qualsevol de les circumstàncies previstes en aquest paràgraf.

Les mesures addicionals que han d’adoptar els subjectes obligats financers a les quals es refereix aquest apartat, incloses mesures mínimes, es regulen reglamentàriament. Aquestes mesures reglamentàries, sense perjudici de les mesures que pot requerir la UIFAND, poden incloure fins i tot les següents:

• a) que la sucursal o filial amb participació majoritària posi fi a la relació de negocis que, si és el cas, generi el risc;
• b) que la sucursal o filial amb participació majoritària no dugui a terme la transacció ocasional que, si és el cas, generi el risc;
• c) posar fi a totes o part de les activitats de la seva sucursal o filial amb participació majoritària a l’altre país.”

1. La UIFAND intercanvia, per pròpia iniciativa o prèvia sol·licitud, tota la informació que pugui ser pertinent per al tractament o l’anàlisi d’informació, per part d’altres UIF o organismes equivalents, relacionada amb el blanqueig de diners o valors, els seus delictes subjacents, o el finançament del terrorisme, i sobre les persones físiques o jurídiques implicades, amb independència del tipus de delicte subjacent i inclús si el tipus de delicte subjacent de què possiblement es tracti no ha estat identificat en el moment de l’intercanvi.

La sol·licitud ha d’exposar els fets pertinents, els antecedents i els motius de la sol·licitud, i ha d’explicar la forma en què s’utilitzarà la informació sol·licitada.

Quan la UIFAND rebi una declaració d’operació sospitosa que afecti un altre país, ho ha de transmetre sense demora a la UIF d’aquell país.

[…]

3. La tramesa d’informació requereix l’autorització prèvia del cap de la UIFAND, i està supeditada al fet que la part receptora de la informació acrediti prèviament a la tramesa que reuneix les condicions següents:

   • a) la reciprocitat en l’intercanvi d’informació;
   • b) el compromís, per part de l’estat receptor, de no utilitzar la informació per a cap altra finalitat que no sigui la que persegueix aquesta Llei; i
   • c) que els serveis estrangers receptors de la informació estiguin sotmesos, sota sanció penal, al manteniment del secret professional.

La UIFAND pot no trametre informació quan hi hagi raons objectives per assumir que la comunicació d’aquesta informació podria tenir un impacte negatiu sobre investigacions o anàlisis en curs. La denegació de la informació ha d’ésser degudament motivada.

[…]

5. Les diferències entre les definicions de delicte subjacent en altres països no són obstacle perquè la UIFAND pugui intercanviar informació amb una altra UIF o prestar-li assistència, en la mesura més gran possible i d’acord amb la normativa andorrana, i no limiten la seva utilització en l’àmbit de la prevenció i la lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.”

[…]

3. Les persones físiques o jurídiques que incompleixen les obligacions establertes a l’apartat 1 de l’article 19 d’aquesta Llei.”

[…]

1. L’incompliment de les obligacions de diligència deguda relatives a la identificació o verificació dels clients o dels seus beneficiaris efectius.”

[…]

18. L’incompliment de les obligacions establertes en l’apartat 1 de l’article 19 d’aquesta Llei.
19. Les conductes especificades a l’article 71 d’aquesta Llei, quan no s’hagin comès de manera greu, reiterada o sistemàtica.
20. La comissió de més de tres infraccions lleus en el termini d’un any.”

[…]

4. Les persones que pateixin amenaces, mesures de represàlia, accions hostils o mesures laborals adverses o discriminatòries derivades de la formulació de denúncies a què es refereix aquest article poden presentar una comunicació a la UIFAND, que l’analitza i, en el cas d’apreciar indicis o l’existència de delicte, remet un informe al Ministeri Fiscal.”

[…]

5. El llibre de beneficiaris efectius inclou les persones que, segons la definició continguda a l’article 3, apartat 3, de la Llei de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, es consideren com a beneficiaris efectius de la fundació. Conté, com a mínim, les dades següents:

   • a) nom i cognoms;
   • b) data de naixement;
   • c) nacionalitat i país de residència del beneficiari efectiu;
   • d) naturalesa i abast de la participació real.

Els beneficiaris efectius tenen l’obligació de subministrar a les fundacions constituïdes al Principat d’Andorra tota la informació necessària per al compliment de les obligacions a què es refereix aquest article.”

1. Les persones físiques o jurídiques, quan exerceixin funcions de fideïcomissaris o un càrrec equivalent en estructures jurídiques similars a fideïcomisos de caràcter professional o no professional, estan subjectes a les mesures següents:

   • a) mantenir actualitzada la informació del fideïcomís següent:

     • i) els beneficiaris efectius;
     • ii) la residència del fideïcomissari o figura anàloga;
     • iii) qualsevol actiu custodiat o gestionat per un subjecte obligat financer o no financer.

   • b) conservar la documentació, les dades i la informació en el marc de l’obtenció de la informació requerida en l’apartat anterior, en els termes que estableix l’article 37 d’aquesta Llei, i comunicar-la a les autoritats competents tan aviat com sigui requerida;

   • c) comunicar, quan estableixin una relació de negoci o duguin a terme una operació ocasional, la seva condició a les institucions financeres i altres subjectes obligats no financers, així com la informació actualitzada respecte:

     • i) dels beneficiaris efectius;
     • ii) de la residència del fideïcomissari o figura anàloga;
     • iii) de qualsevol actiu custodiat o gestionat per un subjecte obligat financer o no financer.

2. El funcionament, el subministrament d’informació i l’accés al Registre de Prestadors de Serveis a Fideïcomisos i Instruments Jurídics Anàlegs es regula reglamentàriament.”

S’incorpora una disposició addicional quarta a la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, que queda redactada en els termes següents:

1. Les entitats bancàries, les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic operatives al Principat d’Andorra declaren al Registre de Comptes Financers i Assimilats les dades d’identificació dels titulars o beneficiaris efectius de comptes de pagament i comptes bancaris identificats amb un número IBAN, així com els contractes de lloguer de caixes de seguretat i el seu període de lloguer, amb independència de la seva denominació comercial. Les declaracions no inclouen els comptes i les caixes de seguretat de les sucursals a l’estranger.

Les dades declarades s’inscriuen en el Registre Central de Comptes Financers i Assimilats, adscrit al ministeri encarregat de les Finances, que és l’encarregat de tractar-les de conformitat amb la legislació de protecció de dades.

2. La UIFAND accedeix a la informació inscrita en el Registre de manera directa, immediata i no filtrada sense cap restricció. La informació també serà accessible per a les autoritats nacionals competents en matèria de prevenció, detecció, investigació o persecució del blanqueig de diners o valors, el finançament del terrorisme i altres delictes relacionats, pel compliment de les obligacions que els imposa aquesta Llei.

L’accés a les dades del Registre ha d’identificar la persona, les persones o el número de compte respecte als quals es requereix informació. No és admissible la realització de cerques genèriques o per aproximació.

El sistema d’accés ha de mantenir un registre detallat de les consultes efectuades, i ha d’enregistrar, com a mínim:

• a) l’identificador d’usuari de l’autoritat o funcionari que accedeix al Registre i fa la consulta i, si escau, el de l’autoritat o funcionari que ha ordenat la consulta i el del destinatari dels resultats d’aquesta consulta;
• b) el tipus de dades utilitzades per iniciar la consulta;
• c) la data i l’hora de la consulta;
• d) el motiu o la justificació de la consulta amb indicació expressa de la referència del procediment en el marc del qual s’efectua;
• e) l’identificador dels resultats.

L’abast del requisits d’accés establerts en aquesta disposició es pot desenvolupar reglamentàriament.

3. La declaració de les entitats bancàries, les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic ha de contenir la informació següent, que ha d’estar accessible al Registre de Comptes Financers i Assimilats:

   • a) respecte del client-titular del compte o arrendatari de la caixa de seguretat i de qualsevol persona que pretengui actuar en nom del client:

     • i) en el cas de les persones físiques: nom i cognoms; data i lloc de naixement; nacionalitat; adreça; estat o estats de residència; número de registre tributari o equivalent; número de passaport o equivalent.
     • ii) en el cas de les persones jurídiques, fideïcomisos i altres instruments jurídics anàlegs: nom o raó social, forma jurídica; adreça de la seu social i, si és diferent, on radiqui el seu establiment o explotació principal; número de registre tributari o equivalent.

   • b) respecte del beneficiari o dels beneficiaris efectius del compte o de l’arrendament de la caixa de seguretat: nom i cognoms; data i lloc de naixement; nacionalitat; adreça; estat o estats de residència; número de registre tributari o equivalent; número de passaport o equivalent.

   • c) respecte del compte bancari o el compte de pagament: el número IBAN i la data d’obertura i tancament.

   • d) respecte de l’arrendament de la caixa de seguretat: el número de contracte de lloguer o la seva referència interna; durada del període d’arrendament.

La declaració al Registre s’ha de fer telemàticament en els termes i amb la periodicitat que s’estableixin reglamentàriament, i segons el model de declaració que s’adjuntarà al reglament.”

S’incorpora una disposició addicional cinquena a la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, que queda redactada en els termes següents:

La UIFAND pot accedir, en l’exercici de les seves competències, a la informació i la documentació notarial i cadastral que pugui identificar qualsevol persona física o jurídica o qualsevol fideïcomís o instrument jurídic anàleg que sigui propietari de béns immobles en territori andorrà. La informació també serà accessible per a les autoritats nacionals competents en matèria de prevenció, detecció, investigació o persecució del blanqueig de diners o valors, el finançament del terrorisme i altres delictes relacionats, pel compliment de les obligacions que els imposa aquesta Llei.”

[…]

4. Els beneficiaris efectius tenen l’obligació de subministrar a les societats constituïdes al Principat d’Andorra tota la informació necessària per al compliment de les obligacions a què es refereix aquest article.”
5. Es modifica l’apartat 1 de l’article 74 de la Llei 20/2007, de 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada que queda redactat en els següents termes:

1. Les certificacions de l’acord que aprova els comptes anuals i de l’acord relatiu a l’aplicació del resultat, juntament amb un exemplar dels comptes anuals i de l’informe d’auditoria, si escau, s’han de presentar en el lloc, el termini i la forma que es determini reglamentàriament.

[…]

4. Els beneficiaris efectius tenen l’obligació de subministrar a les associacions constituïdes al Principat d’Andorra tota la informació necessària per al compliment de les obligacions a què es refereix aquest article.”

[…]

3. Les certificacions de l’acord que aprova els comptes anuals, juntament amb un exemplar dels comptes anuals consolidats i de l’informe d’auditoria, si escau, s’han de presentar per al seu dipòsit al Registre de Societats en el lloc, el termini i la forma que es determini reglamentàriament. El Govern, per via reglamentària, ha de modular el tipus d’informació i la documentació a dipositar en el Registre de Societats en funció de la magnitud de les mateixes.”
4. Es modifica la disposició addicional de la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris, que queda redactada en els següents termes:

Tots els empresaris estan obligats a dipositar els seus comptes anuals en el Registre de Dipòsit de Comptes, del Registre de Societats, en el lloc, el termini i la forma que es determini reglamentàriament. Els empresaris que tenen la forma de societat anònima o de societat de responsabilitat limitada es regeixen per la seva legislació específica.”

El Govern ha d’aprovar, en el termini màxim de 3 mesos a partir de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, les modificacions reglamentàries necessàries, per a l’aplicació efectiva de l’apartat 2 de la disposició final primera i de la disposició final quarta.