Decret del 23-05-2018 pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.

1. En aplicació de l’article 5 de la Llei, quan els subjectes obligats identifiquin i valorin els seus riscs de blanqueig i finançament del terrorisme han de considerar, entre d’altres, els factors de risc següents:

   • a) la naturalesa, diversitat i complexitat dels seus negocis;

   • b) els seus mercats objectius;

   • c) el nombre de clients i beneficiaris efectius ja identificats com de risc elevat;

   • d) les jurisdiccions a les quals es troba exposat el subjecte obligat, tant sigui a través de la seva pròpia activitat com de les activitats dels seus clients i beneficiaris efectius, especialment les jurisdiccions amb nivells de corrupció o delinqüència organitzada elevats, i/o deficiències en els controls de lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme assenyalats pel Grup d’Acció Financera (GAFI);

   • e) els canals de distribució, incloent-hi la manera en què el subjecte obligat tracta amb els seus clients, el nivell de dependència de tercers per a la pràctica de les mesures de diligència deguda i la utilització de tecnologia;

   • f) els resultats de l’auditoria interna, si escau;

   • g) el volum i la grandària de les seves operacions, considerant l’activitat habitual del subjecte obligat i el perfil dels seus clients;

   • h) els productes i serveis;

     • i) els fluxos monetaris amb cada jurisdicció amb què opera el subjecte obligat, tant sigui en l’àmbit de la seva pròpia activitat com en l’àmbit de les activitats dels seus clients i beneficiaris efectius;

   • j) la tipologia de societats o entitats;

   • k) les entitats o estructures jurídiques administrades per advocats, gestors i/o proveïdors professionals de serveis a societats i fideïcomisos;

   • l) les entitats o estructures jurídiques sense activitat econòmica aparent.

2. Els subjectes obligats poden completar aquesta informació amb informació obtinguda d’altres fonts rellevants, internes i externes, com responsables de negoci, gestors personals, estudis de risc nacionals, llistes publicades per organitzacions intergovernamentals o governs nacionals, informes d’avaluació o sobre tipologies de blanqueig o finançament del terrorisme publicats pel GAFI o organismes equivalents com el Moneyval.

3. L’estudi de risc individual és aprovat per l’òrgan d’administració i constitueix la base per desenvolupar les polítiques i els procediments per mitigar els riscs de blanqueig i de finançament del terrorisme, perquè reflecteix el perfil de risc del subjecte obligat i determina el seu nivell de tolerància. Les polítiques, procediments, mesures i controls per mitigar els riscs han de ser consistents amb l’estudi de risc individual.

1. En aplicació de l’article 5 de la Llei, quan els subjectes obligats identifiquin i valorin els seus riscs de blanqueig i finançament del terrorisme han de considerar, entre d’altres, els factors de risc següents:

   • a) la naturalesa, diversitat i complexitat dels seus negocis;

   • b) els seus mercats objectius;

   • c) el nombre de clients i beneficiaris efectius ja identificats com de risc elevat;

   • d) les jurisdiccions a les quals es troba exposat el subjecte obligat, tant sigui a través de la seva pròpia activitat com de les activitats dels seus clients i beneficiaris efectius, especialment les jurisdiccions amb nivells de corrupció o delinqüència organitzada elevats, i/o deficiències en els controls de lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme assenyalats pel Grup d’Acció Financera (GAFI);

   • e) els canals de distribució, incloent-hi la manera en què el subjecte obligat tracta amb els seus clients, el nivell de dependència de tercers per a la pràctica de les mesures de diligència deguda i la utilització de tecnologia;

   • f) els resultats de l’auditoria interna, si escau;

   • g) el volum i la grandària de les seves operacions, considerant l’activitat habitual del subjecte obligat i el perfil dels seus clients;

   • h) els productes i serveis;

     • i) els fluxos monetaris amb cada jurisdicció amb què opera el subjecte obligat, tant sigui en l’àmbit de la seva pròpia activitat com en l’àmbit de les activitats dels seus clients i beneficiaris efectius;

   • j) la tipologia de societats o entitats;

   • k) les entitats o estructures jurídiques administrades per advocats, gestors i/o proveïdors professionals de serveis a societats i fideïcomisos;

   • l) les entitats o estructures jurídiques sense activitat econòmica aparent.

2. Els subjectes obligats poden completar aquesta informació amb informació obtinguda d’altres fonts rellevants, internes i externes, com responsables de negoci, gestors personals, estudis de risc nacionals, llistes publicades per organitzacions intergovernamentals o governs nacionals, informes d’avaluació o sobre tipologies de blanqueig o finançament del terrorisme publicats pel GAFI o organismes equivalents com el Moneyval.

3. L’estudi de risc individual és aprovat per l’òrgan d’administració i constitueix la base per desenvolupar les polítiques i els procediments per mitigar els riscs de blanqueig i de finançament del terrorisme, perquè reflecteix el perfil de risc del subjecte obligat i determina el seu nivell de tolerància. Les polítiques, procediments, mesures i controls per mitigar els riscs han de ser consistents amb l’estudi de risc individual.

1. En aplicació de l’article 5 de la Llei, quan els subjectes obligats identifiquin i valorin els seus riscs de blanqueig i finançament del terrorisme han de considerar, entre d’altres, els factors de risc següents:

• a) la naturalesa, diversitat i complexitat dels seus negocis;

• b) els seus mercats objectius;

• c) el nombre de clients i beneficiaris efectius ja identificats com de risc elevat;

• d) les jurisdiccions a les quals es troba exposat el subjecte obligat, tant sigui a través de la seva pròpia activitat com de les activitats dels seus clients i beneficiaris efectius, especialment les jurisdiccions amb nivells de corrupció o delinqüència organitzada elevats, i/o deficiències en els controls de lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme assenyalats pel Grup d’Acció Financera (GAFI);

• e) els canals de distribució, incloent-hi la manera en què el subjecte obligat tracta amb els seus clients, el nivell de dependència de tercers per a la pràctica de les mesures de diligència deguda i la utilització de tecnologia;

• f) els resultats de l’auditoria interna, si escau;

• g) el volum i la grandària de les seves operacions, considerant l’activitat habitual del subjecte obligat i el perfil dels seus clients;

• h) els productes i serveis;

  • i) els fluxos monetaris amb cada jurisdicció amb què opera el subjecte obligat, tant sigui en l’àmbit de la seva pròpia activitat com en l’àmbit de les activitats dels seus clients i beneficiaris efectius;

• j) la tipologia de societats o entitats;

• k) les entitats o estructures jurídiques administrades per advocats, gestors i/o proveïdors professionals de serveis a societats i fideïcomisos;

• l) les entitats o estructures jurídiques sense activitat econòmica aparent.

2. Els subjectes obligats poden completar aquesta informació amb informació obtinguda d’altres fonts rellevants, internes i externes, com responsables de negoci, gestors personals, estudis de risc nacionals, llistes publicades per organitzacions intergovernamentals o governs nacionals, informes d’avaluació o sobre tipologies de blanqueig o finançament del terrorisme publicats pel GAFI o organismes equivalents com el Moneyval.

3. L’estudi de risc individual és aprovat per l’òrgan d’administració i constitueix la base per desenvolupar les polítiques i els procediments per mitigar els riscs de blanqueig i de finançament del terrorisme, perquè reflecteix el perfil de risc del subjecte obligat i determina el seu nivell de tolerància. Les polítiques, procediments, mesures i controls per mitigar els riscs han de ser consistents amb l’estudi de risc individual. 1. Fons: els que són definits com a tals segons l’article 366 bis del Codi penal. 4. Proveïdors de serveis a societats i fideïcomisos: persona física o jurídica que presti els serveis següents a tercers:

   • a) Constituir societats o altres persones jurídiques.
   • b) Exercir com a director o apoderat/secretari/administrador d’una societat, soci d’una associació empresarial, o una posició equivalent en relació amb altres persones jurídiques, o disposar que una altra persona exerceixi les dites funcions.
   • c) Facilitar una seu social, adreça comercial o domicili social, adreça de correspondència o administrativa o altres serveis afins a una societat, una associació empresarial o qualsevol altra persona o estructura jurídica.
   • d) Exercir com a fideïcomissari en un fideïcomís o una posició equivalent en una altra estructura jurídica anàloga o disposar que una altra persona exerceixi les dites funcions.
   • e) Exercir com a accionista nominatiu per compte d’una altra persona o disposar que una altra persona exerceixi les dites funcions.

18. Serveis de jocs d’atzar: tot servei que impliqui apostes de valor monetari en jocs d’atzar, inclosos aquells amb un component d’habilitat com les loteries, els jocs de casino, el pòquer i les apostes, i que es presti en una ubicació física, o per qualsevol mitjà a distància, per mitjans electrònics o mitjançant qualsevol altra tecnologia que faciliti la comunicació, i a petició individual del destinatari del servei. 19. Organitzacions sense ànim de lucre (OSAL): persona o estructura jurídica o organització, incloent-hi associacions i fundacions, que principalment es dedica a la recaptació o el desemborsament de fons per a fins com ara propòsits caritatius, religiosos, culturals, educatius, socials o fraternals, o per a la realització d’altres tipus de bones obres. 4. Proveïdors de serveis a societats i fideïcomisos: persona física o jurídica que presti els serveis següents a tercers:

• a) Constituir societats o altres persones jurídiques.
• b) Exercir com a director o apoderat/secretari/administrador d’una societat, soci d’una associació empresarial, o una posició equivalent en relació amb altres persones jurídiques, o disposar que una altra persona exerceixi les dites funcions.
• c) Facilitar una seu social, adreça comercial o domicili social, adreça de correspondència o administrativa o altres serveis afins a una societat, una associació empresarial o qualsevol altra persona o estructura jurídica.
• d) Exercir com a fideïcomissari en un fideïcomís o una posició equivalent en una altra estructura jurídica anàloga o disposar que una altra persona exerceixi les dites funcions.
• e) Exercir com a accionista nominatiu per compte d’una altra persona o disposar que una altra persona exerceixi les dites funcions.

18. Serveis de jocs d’atzar: tot servei que impliqui apostes de valor monetari en jocs d’atzar, inclosos aquells amb un component d’habilitat com les loteries, els jocs de casino, el pòquer i les apostes, i que es presti en una ubicació física, o per qualsevol mitjà a distància, per mitjans electrònics o mitjançant qualsevol altra tecnologia que faciliti la comunicació, i a petició individual del destinatari del servei. 19. Organitzacions sense ànim de lucre (OSAL): persona o estructura jurídica o organització, incloent-hi associacions i fundacions, que principalment es dedica a la recaptació o el desemborsament de fons per a fins com ara propòsits caritatius, religiosos, culturals, educatius, socials o fraternals, o per a la realització d’altres tipus de bones obres.

1. Fons: els que són definits com a tals segons l’article 366 bis del Codi penal.

2. Proveïdors de serveis a societats i fideïcomisos: persona física o jurídica que presti els serveis següents a tercers:

   • a) Constituir societats o altres persones jurídiques.
   • b) Exercir com a director o apoderat/secretari/administrador d’una societat, soci d’una associació empresarial, o una posició equivalent en relació amb altres persones jurídiques, o disposar que una altra persona exerceixi les dites funcions.
   • c) Facilitar una seu social, adreça comercial o domicili social, adreça de correspondència o administrativa o altres serveis afins a una societat, una associació empresarial o qualsevol altra persona o estructura jurídica.
   • d) Exercir com a fideïcomissari en un fideïcomís o una posició equivalent en una altra estructura jurídica anàloga o disposar que una altra persona exerceixi les dites funcions.
   • e) Exercir com a accionista nominatiu per compte d’una altra persona o disposar que una altra persona exerceixi les dites funcions.

3. Serveis de jocs d’atzar: tot servei que impliqui apostes de valor monetari en jocs d’atzar, inclosos aquells amb un component d’habilitat com les loteries, els jocs de casino, el pòquer i les apostes, i que es presti en una ubicació física, o per qualsevol mitjà a distància, per mitjans electrònics o mitjançant qualsevol altra tecnologia que faciliti la comunicació, i a petició individual del destinatari del servei.

4. Organitzacions sense ànim de lucre (OSAL): persona o estructura jurídica o organització, incloent-hi associacions i fundacions, que principalment es dedica a la recaptació o el desemborsament de fons per a fins com ara propòsits caritatius, religiosos, culturals, educatius, socials o fraternals, o per a la realització d’altres tipus de bones obres.

5. Els subjectes obligats poden completar aquesta informació amb informació obtinguda d’altres fonts rellevants, internes i externes, com responsables de negoci, gestors personals, estudis de risc nacionals, llistes publicades per organitzacions intergovernamentals o governs nacionals, informes d’avaluació o sobre tipologies de blanqueig o finançament del terrorisme publicats pel GAFI o organismes equivalents com el Moneyval.

6. L’estudi de risc individual és aprovat per l’òrgan d’administració i constitueix la base per desenvolupar les polítiques i els procediments per mitigar els riscs de blanqueig i de finançament del terrorisme, perquè reflecteix el perfil de risc del subjecte obligat i determina el seu nivell de tolerància. Les polítiques, procediments, mesures i controls per mitigar els riscs han de ser consistents amb l’estudi de risc individual.

7. Proveïdors de serveis a societats i fideïcomisos: persona física o jurídica que presti els serveis següents a tercers:

   • a) Constituir societats o altres persones jurídiques.
   • b) Exercir com a director o apoderat/secretari/administrador d’una societat, soci d’una associació empresarial, o una posició equivalent en relació amb altres persones jurídiques, o disposar que una altra persona exerceixi les dites funcions.
   • c) Facilitar una seu social, adreça comercial o domicili social, adreça de correspondència o administrativa o altres serveis afins a una societat, una associació empresarial o qualsevol altra persona o estructura jurídica.
   • d) Exercir com a fideïcomissari en un fideïcomís o una posició equivalent en una altra estructura jurídica anàloga o disposar que una altra persona exerceixi les dites funcions.
   • e) Exercir com a accionista nominatiu per compte d’una altra persona o disposar que una altra persona exerceixi les dites funcions.

8. Serveis de jocs d’atzar: tot servei que impliqui apostes de valor monetari en jocs d’atzar, inclosos aquells amb un component d’habilitat com les loteries, els jocs de casino, el pòquer i les apostes, i que es presti en una ubicació física, o per qualsevol mitjà a distància, per mitjans electrònics o mitjançant qualsevol altra tecnologia que faciliti la comunicació, i a petició individual del destinatari del servei.

9. Organitzacions sense ànim de lucre (OSAL): persona o estructura jurídica o organització, incloent-hi associacions i fundacions, que principalment es dedica a la recaptació o el desemborsament de fons per a fins com ara propòsits caritatius, religiosos, culturals, educatius, socials o fraternals, o per a la realització d’altres tipus de bones obres. 14. Diner electrònic: segons es defineix a l’apartat 16 de l’article 3 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic. Aquesta definició no inclou:

• b) b) En el cas dels fideïcomisos, totes les persones següents:

  • i) el valor monetari emmagatzemat als instruments de pagament a què es refereix la lletra k) de l’apartat 3 de l’article 2 de la Llei 8/2018;
  • i) i) el fideïcomitent o fideïcomitents;
  • ii) el valor monetari emmagatzemat utilitzat per executar les operacions a què es refereix la lletra l) de l’apartat 3 de l’article 2 de la Llei 8/2018.
  • ii) ii) el fideïcomissari o fideïcomissaris;
  • iii) iii) el protector o protectors, si n’hi ha;
  • iv) iv) els beneficiaris; o quan els beneficiaris del fideïcomís o l’instrument jurídic anàleg encara estiguin per designar, la categoria de persones en benefici de la qual s’ha creat o actua principalment el fideïcomís o instrument jurídic anàleg;

20. Actius virtuals: qualsevol representació digital de valor que es pot intercanviar o transferir digitalment i que pot ser utilitzada per efectuar pagaments o com a inversió.

  - <ins>v) v) qualsevol altra persona física que exerceixi en últim terme el control del fideïcomís a través de la propietat directa o indirecta o a través d’altres mitjans.</ins>

21. Proveïdors de serveis d’actius virtuals: qualsevol persona física o jurídica que desenvolupa una o més de les activitats o operacions següents per a o per compte d’una altra persona física o jurídica: 6. […]

  - <ins>i) intercanvi entre actius virtuals i monedes fiduciàries;</ins>

• f) membres del Tribunals de Comptes, tribunals de comptes estrangers, membres dels consells de bancs centrals o similars;

  • ii) intercanvi entre una o més formes d’actius virtuals;
  • i) directors, directors adjunts i membres del consell d’administració, o funció equivalent, d’organitzacions internacionals.
  • iii) transferència d’actius virtuals;

Les organitzacions internacionals acreditades a Andorra han d’elaborar i mantenir actualitzada una llista d’aquestes funcions públiques importants i mantenir-la a disposició de la UIFAND.

  - <ins>iv) custòdia o administració d’actius virtuals o instruments que permeten el control d’actius virtuals;</ins>

14. Diner electrònic: segons es defineix a l’apartat 16 de l’article 3 de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic. Aquesta definició no inclou:

  - <ins>v) participació en serveis financers relacionats amb una emissió o venda inicial d’un actiu virtual per part d’un emissor i prestació d’aquests serveis.</ins>
  - <ins>i) i) el valor monetari emmagatzemat als instruments de pagament a què es refereix la lletra k) de l’apartat 3 de l’article 2 de la Llei 8/2018;</ins>
  - <ins>ii) ii) el valor monetari emmagatzemat utilitzat per executar les operacions a què es refereix la lletra l) de l’apartat 3 de l’article 2 de la Llei 8/2018.</ins>

20. Actius virtuals: qualsevol representació digital de valor que es pot intercanviar o transferir digitalment i que pot ser utilitzada per efectuar pagaments o com a inversió. 21. Proveïdors de serveis d’actius virtuals: qualsevol persona física o jurídica que desenvolupa una o més de les activitats o operacions següents per a o per compte d’una altra persona física o jurídica:

  - <ins>i) i) intercanvi entre actius virtuals i monedes fiduciàries;</ins>
  - <ins>ii) ii) intercanvi entre una o més formes d’actius virtuals;</ins>
  - <ins>iii) iii) transferència d’actius virtuals;</ins>
  - <ins>iv) iv) custòdia o administració d’actius virtuals o instruments que permeten el control d’actius virtuals;</ins>
  - <ins>v) v) participació en serveis financers relacionats amb una emissió o venda inicial d’un actiu virtual per part d’un emissor i prestació d’aquests serveis.</ins>