Reglament de les llicències majors Títol preliminar. Disposicions generals Capítol únic. Objecte i àmbit d’aplicació, règim jurídic i jocs autoritzats del Reglament de les llicències majors

Títol I. Llicència de classe A Capítol primer. Règim d’adjudicació del concurs públic, d’atorgament de la llicència i autorització d’obertura i funcionament del casino Secció primera. Règim d’adjudicació del concurs públic

Secció segona. Règim d’atorgament de la llicència de classe A

Secció tercera. Règim d’autorització d’obertura i funcionament del casino

Capítol segon. Sales de joc, funcionament, mecanismes de control i serveis complementaris Secció primera. Sales de joc

Secció segona. Funcionament de les sales de joc

Secció tercera. Mecanismes de control

Secció quarta. Serveis complementaris

Capítol tercer. Personal del casino Secció primera. Normes generals sobre el personal

Secció segona. Personal directiu

Secció tercera. Personal de serveis i de joc

Capítol quart. Equipaments de jocs d’atzar

Capítol cinquè. Publicitat i joc responsable

Capítol sisè. Règim fiscal

Capítol setè. Inspecció i sancions

Títol II. Llicència de classe B Capítol primer. Règim d’adjudicació del concurs públic i d’atorgament de la llicència de classe B

Capítol segon. Exercici de l’activitat del joc del bingo

Capítol tercer. Personal

Capítol quart. Funcionament del joc del bingo tradicional

Capítol cinquè. Funcionament del joc del bingo interconnectat mitjançant cartrons virtuals

Capítol sisè. Normes generals sobre la publicitat i el joc responsable

Capítol setè. Règim fiscal

Capítol vuitè. Règim sancionador

Títol III. Llicències de classe C i C@ Capítol primer. Règim d’adjudicació del concurs públic i d’atorgament de les llicències de classe C i C@

Capítol segon. Règim fiscal

Capítol tercer. Règim sancionador

Annex I. Catàleg de jocs 1. Ruleta francesa 2 - Ruleta americana d’un sol zero o amb dos zeros 3 - BlackJack o Vint-i-u 4 - Bola o Boule 5 - Trenta i quaranta 6 - Daus o Craps 7 - Punt i banca 8 - Bacarà, Chemin de fer o Ferrocarril 9 - Bacarà a dos draps 10 - Pòquer de contrapartida en la varietat de pòquer sense descart 11 - Pòquer de contrapartida en la varietat de pòquer Trijoker 12 - Pai Gow Pòquer 13 - Monte o Banca 14 - El Repte 15 - Tripòquer 16 - Sic Bo 17 - Mahjong Pai Gow 18 - Pòquer de 4 cartes 19 - Triple Black Jack 20 - Texas pòquer de contrapartida 21 - Triple Joc 22 - Texas Hold’em Pòquer Bonus 23 - Pòquer de cercle: normes generals i comunes a les diferents varietats del pòquer de cercle

24 - Roda de la fortuna 25 - Banca francesa o daus portuguesos

Índex Títol preliminar. Disposicions generals Capítol únic. Objecte i àmbit d’aplicació, règim jurídic i jocs autoritzats del Reglament de les llicències majors Article 1. Objecte i àmbit d’aplicació Article 2. Règim jurídic Article 3. Jocs autoritzats Títol I. Llicència de classe A Capítol primer. Règim d’adjudicació del concurs públic i d’atorgament de la llicència, i autorització d’obertura i de funcionament del casino Secció primera. Règim d’adjudicació del concurs públic Article 4. Criteris de valoració i exigència del plec de bases del concurs Article 5. Sol·licitud i documentació adjunta Article 6. Tramitació Secció segona. Règim d’atorgament de la llicència de classe A Article 7. Requisits de l’empresa adjudicatària per sol·licitar la llicència. Garantia bancària Article 8. Sol·licitud de la llicència de classe A i resolució d’atorgament Secció tercera. Règim d’autorització d’obertura i funcionament del casino Article 9. Sol·licitud Article 10. Documentació complementària Article 11. Tramitació i resolució Article 12. Requisits formals de la resolució Article 13. Notificació de la resolució Article 14. Vigència i renovació Article 15. Cancel·lació o extinció Article 16. Modificacions que requereixen autorització Article 17. Suspensió de l’activitat Capítol segon. Sales de joc, funcionament, mecanismes de control i serveis complementaris Secció primera. Sales de joc Article 18. Condicions de les sales de joc Article 19. Accés a les sales de joc d’atzar, servei d’admissió i registre de visitants Article 20. Interdiccions d’accés al joc i arxius d’interdiccions Article 21. Documents d’identificació Article 22. Excepcions a l’expedició de la targeta de visitant Secció segona. Funcionament de les sales de joc Article 23. Horaris de funcionament Article 24. Canvi de divises i caixers automàtics Article 25. Funcionament de les taules de joc Article 26. Naturalesa de les apostes Article 27. Apostes en els jocs de contrapartida Article 28. Apostes en els jocs de cercle Article 29. Quantitats o apostes oblidades o perdudes Article 30. Baralles o jocs complets de naips Article 31. Comprovació i escartejament dels naips Article 32. Escartejador automàtic de cartes de joc Article 33. Canvi de fitxes i plaques Article 34. Bestretes mínimes a les taules Secció tercera. Mecanismes de control Article 35. Control de resultats de cada taula de joc Article 36. Documents i informació mínima a la sala Article 37. Documentació comptable Article 38. Llibres registre de bestretes i resultats en els jocs de contrapartida Article 39. Llibres registre de resultats en els jocs de cercle Article 40. Llibre resum de control de resultats Article 41. Llibre registre de resultats en les màquines de joc Article 42. Informació que cal trametre al regulador Secció quarta. Serveis complementaris Article 43. Serveis complementaris del casino de joc Capítol tercer. Personal del casino Secció primera. Normes generals sobre el personal Article 44. Document professional (llicència de classe I) Secció segona. Personal directiu Article 45. Òrgans de direcció dels jocs Article 46. Nomenament dels òrgans de direcció Article 47. Facultats dels òrgans de direcció Article 48. Limitacions per als òrgans de direcció Secció tercera. Personal de serveis i de joc Article 49. Personal de serveis i de joc Article 50. Limitacions per al personal del casino Article 51. Propines Capítol quart. Equipaments de jocs d’atzar Article 52. Equipaments de jocs d’atzar (llicència de classe J) Capítol cinquè. Publicitat i joc responsable Article 53. Activitats promocionals i joc responsable Article 54. Règim de les autoritzacions Article 55. Règim de comunicació Capítol sisè. Règim fiscal Article 56. Obligats tributaris Article 57. Impost Article 58. Taxa Capítol setè. Inspecció i sancions Article 59. Inspecció i vigilància Article 60. Inspectors encarregats de la vigilància Article 61. Ordre dels jocs Article 62. Registre especial d’observacions Article 63. Registre especial de comunicacions i de sol·licituds d’informació Article 64. Règim sancionador Títol II. Llicència de classe B Capítol primer. Règim d’adjudicació del concurs públic i d’atorgament de la llicència de classe B Article 65. Criteris de valoració i exigència del plec de bases del concurs Article 66. Sol·licitud i documentació adjunta Article 67. Tramitació i adjudicació del concurs públic Article 68. Requisits de l’empresa adjudicatària per sol·licitar la llicència Article 69. Atorgament de la llicència de classe B Article 70. Garantia bancària Article 71.Vigència i renovació de la llicència Article 72. Extinció de la llicència Capítol segon. Exercici de l’activitat del joc del bingo Article 73. Condicions tècniques de les sales de joc del bingo Article 74. Horari d’obertura al públic Article 75. Servei d’admissió Article 76. Comunicació de les dades Article 77. Llibre d’actes i de cartrons Article 78. Pagament de premis Capítol tercer. Personal Article 79. Personal al servei de les sales de bingo (llicència de classe I) Article 80. Funcions del personal de les sales de joc Article 81. Actes prohibits al personal Capítol quart. Funcionament del joc del bingo tradicional Article 82. Cartrons Article 83. Boles, aparell d’extracció de boles i mecanismes accessoris Article 84. Funcionament del joc Article 85. Funcionament de la partida de bingo tradicional Article 86. Devolucions Article 87. Combinacions guanyadores Article 88. Premis Article 89. Premi de superbingo i de gran superbingo Article 90. Premi de megabingo Article 91. Premi de pot de bingo Capítol cinquè. Funcionament del joc del bingo interconnectat mitjançant cartrons virtuals Article 92. Sistema tècnic i altres elements del joc Article 93. Desenvolupament del bingo interconnectat amb cartrons virtuals Article 94. Premis Article 95. Verificació i control Article 96. Avaries del sistema Capítol sisè. Normes generals sobre la publicitat i el joc responsable Article 97. Joc responsable Capítol setè. Règim fiscal Article 98. Obligats tributaris. Impost Article 99. Taxa Capítol vuitè. Règim sancionador Article 100. Sancions Títol III. Llicències de classe C i C@ Capítol primer. Règim d’adjudicació del concurs públic i d’atorgament de les llicències de classe C i C@ Article 101. Conveni amb els operadors històrics Article 102. Presentació de la sol·licitud al concurs públic Article 103. Tramitació i adjudicació del concurs públic Article 104. Forma d’atorgament de les llicències de classe C i C@ Article 105. Resolució d’atorgament de les llicències de classe C i C@ Article 106. Garantia bancària Article 107. Vigència i renovació Article 108. Extinció i renúncia Article 109. Modalitats de jocs d’atzar Article 110. Tipus d’establiments de distribució i funcionament Capítol segon. Règim fiscal Article 111. Impost i taxa Capítol tercer. Règim sancionador Article 112. Infraccions i procediment sancionador Disposició derogatòria Annex I. Catàleg de jocs Annex II. Tornejos Exposició de motius El 7 de novembre del 2024, el Consell General va aprovar la Llei 14/2024, dels jocs d’atzar. Aquesta norma legal introdueix una nova classificació quant als tipus de llicències que autoritzen la pràctica i l’explotació de les tipologies de jocs d’atzar al Principat d’Andorra, diferenciant les llicències en majors i menors. A raó d’aquesta classificació esdevé necessari compilar les disposicions en dos reglaments diferents, el Reglament de les llicències majors i el Reglament de les llicències menors. Les llicències majors es caracteritzen perquè s’obtenen després de considerar l’oferta mitjançant el respectiu concurs públic, que s’ha d’ajustar als principis de publicitat, concurrència, igualtat, transparència, objectivitat i no-discriminació, i que es regeix pel plec de bases que, a proposta del regulador del joc, sigui aprovat pel Govern i publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. En aquest sentit, es consideren llicències majors les llicències de classe A, classe A , classe B, classe C, classe C@ i classe D@. D’acord amb el mandat legislatiu, el Govern aprovà els reglaments relatius a les llicències de classe A, classe B i classe C i C@. El desplegament reglamentari de la llicència de classe A tingué lloc l’any 2016, mitjançant el Decret de data 23 de novembre del 2016 pel qual s’aprovà el Reglament del casino de joc, reglament que juntament amb els annexos que el formaven fou derogat per l’entrada en vigor del Decret 224/2022, de l’1 de juny del 2022, pel qual s’aprova el Reglament del casino de joc. Respecte a la llicència de classe B i conforme a les disposicions de la Llei de regulació dels jocs d’atzar vigent en aquell moment, el Govern aprovà l’any 2016 el Reglament del joc del bingo, mitjançant el Decret de data 28 de desembre del 2016, modificat posteriorment pel Decret 45/2022, del 2 de febrer del 2022, i derogat per l’entrada en vigor del Decret 222/2022, de l’1 de juny del 2022, pel qual s’aprova el Reglament del joc del bingo. Les modificacions que van originar la derogació dels textos inicials, tant el del Reglament del casino de joc com el del Reglament del joc del bingo, provenien de la regulació de l’explotació de les llicències de les classes I i J, aplicables a ambdós operadors, que afectava disposicions dels dos reglaments. De la mateixa manera, i en compliment de la delegació legislativa, l’any 2020 es desenvolupà i aprovà, per la via reglamentària, la regulació de les llicències de classe C i C@ a través del Decret del 16 de desembre del 2020 d’aprovació del Reglament regulador de les llicències de classe C, C@, G i H i de la llicència de classe I per exercir l’activitat relacionada amb aquestes llicències. Cal fer avinent que, per tal d’adequar els textos reglamentaris vigents fins ara esmentats, en consonància amb la nova classificació dels tipus de llicències aportada per la Llei 14/2024, del 7 de novembre, dels jocs d’atzar, es promou aquest Reglament de les llicències majors, que s’estructura en quatre títols amb els capítols corresponents, distribuïts en cent dotze articles, una disposició derogatòria i dos annexos. El títol preliminar, amb un capítol únic, defineix les disposicions generals, l’objecte, l’àmbit d’aplicació, el règim jurídic i els jocs autoritzats del Reglament de les llicències majors, concretament de la llicència de classe A, de la llicència de classe B i de les llicències de classe C i C@. El títol I, distribuït en set capítols, regula la llicència de classe A, que permet als operadors de la categoria 1 explotar un casino en el territori del Principat d’Andorra, i solament permet l’explotació de jocs mixtos d’atzar i habilitat, d’apostes de contrapartida i de taula (tant de cercle com de contrapartida), de màquines recreatives amb premi programat (a excepció de les màquines de videobingo) i de màquines d’atzar oneroses, de forma presencial. El capítol primer desenvolupa el règim d’adjudicació del concurs públic, l’atorgament de la llicència i l’autorització d’obertura i funcionament del casino, i es distribueix en tres seccions. La secció primera recull les disposicions relatives al règim d’adjudicació del concurs, els criteris de valoració i exigència del plec de bases del concurs, la sol·licitud i la preceptiva documentació que l’acompanya i finalment la seva tramitació, que finalitza amb la resolució del concurs públic. La secció segona determina el règim d’atorgament de la llicència de classe A, establint els requisits que ha de complir l’empresa que ha esdevingut adjudicatària per sol·licitar la llicència i l’obligació de constituir una garantia bancària. S’acaba amb la resolució de la sol·licitud de llicència de classe A. La secció tercera estableix el règim d’autorització d’obertura i funcionament del casino de joc, mitjançant la determinació del procediment de sol·licitud que s’ha de dur a terme dins el termini establert en la resolució d’atorgament de la llicència; la documentació que ha d’acompanyar la sol·licitud en aquesta darrera fase, i la seva tramitació i resolució, així com els requisits formals d’aquesta resolució; la notificació, la vigència i la renovació i la cancel·lació o l’extinció de l’autorització. Aquesta secció finalitza establint les modificacions que requereixen autorització i les causes de suspensió de l’activitat. El capítol segon es destina a la regulació del funcionament de les sales de joc, així com als mecanismes de control i els serveis complementaris, i es distribueix en quatre seccions. La secció primera desenvolupa les condicions de les sales de joc; l’accés, el servei d’admissió, el registre de visitants i les interdiccions d’accés a les mateixes sales, així com els documents d’identificació establerts a aquests efectes. La secció segona regula el funcionament de les sales de joc i dels diversos jocs i apostes, així com els horaris, el canvi de divises i els caixers automàtics. La secció tercera determina els mecanismes de control dels resultats de les taules de joc, la informació mínima que cal lliurar als usuaris de la sala de joc i els tipus de llibres registre, entre els quals el dels resultats de la pràctica dels jocs portats a terme. Finalment, la secció quarta identifica els serveis complementaris del casino de joc que resulten habilitats per mitjà de la llicència. El capítol tercer, distribuït en tres seccions, és específic per al personal del casino. La secció primera recull les normes generals aplicables, específicament pel que es refereix a l’obtenció de la llicència de classe I. La secció segona versa exclusivament sobre el personal directiu i la secció tercera regula els assumptes que incideixen en el personal de serveis i de joc. El capítol quart defineix els equipaments de jocs d’atzar i els seus requisits, en el marc de la llicència de classe J. El capítol cinquè preveu la publicitat i el joc responsable, les activitats promocionals i el règim de les autoritzacions i de les comunicacions. El capítol sisè fixa el règim fiscal. El capítol setè estableix les mesures d’inspecció i vigilància que asseguren el compliment estricte de la normativa aplicable a l’explotació dels jocs en el casino i el control dins la sala de joc, amb el propòsit d’assegurar la regularitat i la seguretat dels jocs, i també defineix el règim sancionador aplicable. El títol II, distribuït en vuit capítols, regula la llicència de classe B, que permet als operadors de la categoria 2 explotar un bingo al territori del Principat d’Andorra, i solament permet explotar el joc del bingo, màquines de videobingo i màquines recreatives amb premi programat de forma presencial. El capítol primer desenvolupa el règim d’adjudicació del concurs públic i el règim d’atorgament de la llicència, determinant els criteris de valoració i exigència del plec de bases del concurs, i les qüestions administratives vinculades a la presentació de la sol·licitud al concurs públic, així com la tramitació i l’adjudicació del concurs. Així mateix, defineix els requisits que ha de complir l’empresa adjudicatària per sol·licitar la respectiva llicència de classe B, el règim d’atorgament d’aquesta llicència i l’obligació de constituir una garantia bancària. Aquest capítol es clou establint la vigència i la renovació de la llicència i la seva extinció. El capítol segon conté les disposicions relatives a l’exercici de l’activitat del joc del bingo, i desenvolupa les condicions tècniques de les sales de joc, l’establiment de l’horari d’obertura al públic, l’existència d’un servei d’admissió i de control d’accés a les sales de joc i la comunicació de les dades de les persones que hi tenen prohibit o limitat l’accés, efectuada entre el regulador del joc i l’operador. Així mateix, determina la informació que ha de contenir el llibre d’actes i de cartrons i, finalment, el pagament dels premis. El capítol tercer es destina al personal al servei de les sales de bingo; estableix l’exigible obtenció de la llicència de classe I, les funcions del personal i els actes que els són prohibits. El capítol quart correspon al funcionament del joc del bingo tradicional; regula la provisió dels cartrons físics oficials, les característiques de les boles i de l’aparell d’extracció de boles i els mecanismes accessoris. Aquest capítol també articula el funcionament de la partida de bingo tradicional i les possibles devolucions en cas d’avaria de les instal·lacions, de les màquines de joc o del programa informàtic, i estableix les combinacions guanyadores i els premis, destacant els preceptes adreçats al premi de superbingo i de gran superbingo, al premi de megabingo i al premi de pot de bingo. El capítol cinquè desenvolupa el funcionament del joc del bingo interconnectat mitjançant cartrons virtuals; tracta del sistema tècnic, el qual ha de comptar amb totes les mesures de seguretat que ofereixin les màximes garanties, la distribució dels premis i el sistema de verificació i control dels equipaments. El capítol sisè recull les disposicions generals sobre la publicitat i el joc responsable. El capítol setè estableix el règim fiscal aplicable, relatiu als obligats tributaris, l’impost i la taxa, i, finalment, el capítol vuitè inclou el règim sancionador. El títol III, distribuït en tres capítols, regula les llicències de classe C i C@, que permeten als operadors de la categoria 3 explotar en els llocs físics proposats jocs d’atzar pur de sorteig i presortejats, entre els quals les loteries, i jocs mixtos d’atzar i habilitat, d’apostes mútues esportives, hípiques i altres. El capítol primer determina el règim d’adjudicació del concurs públic i d’atorgament de les llicències de classe C i C@. Disposa la particularitat de l’atorgament d’aquesta classe de llicències mitjançant la subscripció dels preceptius convenis amb els operadors històrics, i l’atorgament mitjançant concurs públic per a la resta d’operadors. S’estableix el procediment de presentació, tramitació i adjudicació del concurs públic i la forma d’atorgament de les llicències, així com l’obligatorietat de disposar d’una garantia bancària. Aquest capítol finalitza amb la determinació de la vigència, la renovació, l’extinció i la renúncia a la llicència, així com les modalitats de jocs d’atzar i els tipus d’establiments de distribució i el seu funcionament. El capítol segon comprèn el règim fiscal i el capítol tercer, el règim sancionador aplicable. El text conclou amb una disposició derogatòria que revoca les disposicions de rang igual o inferior que s’hi oposin o contradiguin el seu contingut, i concreta els reglaments que queden totalment derogats i altres disposicions expressament afectades, amb efecte a l’entrada en vigor d’aquest Reglament. S’adjunten a aquest Reglament dos annexos. El primer és el Catàleg de jocs del casino de joc, amb les normes generals de funcionament dels jocs autoritzats, i el segon regula la pràctica de tornejos al casino de joc. Ateses les consideracions esmentades, a proposta del ministre de Finances, com a president del Consell Regulador Andorrà del Joc, el Govern, en la sessió del 10 de desembre del 2025, aprova aquest Decret amb el contingut següent: Article únic S’aprova el Reglament de les llicències majors, del 10 de desembre del 2025, que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Reglament de les llicències majors Títol preliminar. Disposicions generals Capítol únic. Objecte i àmbit d’aplicació, règim jurídic i jocs autoritzats del Reglament de les llicències majors Article 1. Objecte i àmbit d’aplicació Aquest Reglament té per objecte la regulació de: 1. L’autorització, l’organització i el desenvolupament dels jocs d’atzar explotats al casino de joc, i que estan subjectes a les disposicions que conté la Llei 14/2024, del 7 de novembre, dels jocs d’atzar, el Reglament de les llicències menors, aquest Reglament i els seus annexos, el Reglament dels equipaments de jocs d’atzar i la resta de disposicions de caràcter general o complementari que siguin decretades o resultin aplicables. 2. L’explotació del joc del bingo, definit a l’article 4 de la Llei 14/2024, del 7 de novembre, dels jocs d’atzar (d’ara endavant “la Llei”), que la llicència de classe B permet explotar als operadors de la categoria 2. L’explotació del joc del bingo, de màquines de videobingo i de màquines recreatives amb premi programat està subjecta a les disposicions contingudes en la Llei, el Reglament de les llicències menors, aquest Reglament, el Reglament dels equipaments de jocs d’atzar i les disposicions que, amb caràcter general o complementari, siguin decretades o resultin aplicables. 3. L’explotació de jocs d’atzar pur de sorteig i presortejats, entre els quals les loteries i jocs mixtos d’atzar i habilitat, d’apostes mútues esportives, hípiques o altres, destinades a ser distribuïdes en llocs físics del territori del Principat d’Andorra i/o en línia, definits a l’apartat primer de l’article 4 de la Llei, que les llicències de classe C i C@ permeten explotar als operadors de la categoria 3. L’explotació i l’obtenció d’aquestes llicències estan subjectes a les disposicions contingudes en la Llei, aquest Reglament i les disposicions que, amb caràcter general o complementari, siguin decretades o resultin aplicables. Article 2. Règim jurídic 1. Té la consideració legal de casino de joc i, per tant, s’hi poden practicar els jocs d’atzar a què fa referència l’article 3, apartats 1 i 2, d’aquest Reglament, l’establiment que, reunint els requisits exigits per la Llei i per aquest Reglament, obtingui la llicència atorgada pel Consell Regulador Andorrà del Joc (d’ara endavant, “el CRAJ”). Estan prohibides l’organització i la pràctica de jocs que, amb el mateix nom o un de diferent, constitueixin modalitats dels jocs d’atzar propis del casino de joc i es duguin a terme fora d’aquest establiment o al marge de l’autorització, dels requisits i de les condicions que estableixen la Llei i aquest Reglament. Així mateix, cap establiment que no estigui autoritzat com a casino de joc no pot disposar d’aquesta denominació. 2. A l’efecte d’aquest Reglament, s’entén per joc del bingo el joc d’atzar pur de sorteig per preassignació de nombres en què es juga sobre un cartró o una targeta preimpresa, jugada sobre un màxim de noranta números, de l’1 al 90, i en què els números sortits del sorteig han de coincidir amb els del jugador de manera que estiguin col·locats d’una manera determinada en el cartró. El cartró és un bitllet numerat, que pot mostrar-se en suport material, informàtic o telemàtic, mitjançant cartrons físics o virtuals o en màquines de videobingo. Les disposicions d’aquest Reglament s’apliquen a: a) Les màquines extractores de boles, els equipaments que formen part del sistema informàtic de gestió del joc del bingo tradicional, inclosos el sistema central de procés i arxiu, els terminals o perifèrics de qualsevol tipus, la xarxa d’interconnexió i els programes informàtics per explotar-los, gestionar-los, supervisar-los i controlar-los. b) Les màquines recreatives amb premi programat i les màquines de videobingo definides en l’article 3, apartats 5.c i 5.d, d’aquest Reglament, el servidor principal, inclosos el sistema central de procés i arxiu, els terminals o perifèrics de qualsevol tipus, la xarxa d’interconnexió i els programes informàtics per explotar, gestionar, supervisar i controlar aquestes màquines. Pel que fa a les màquines recreatives amb premi programat, cal atenir-se al que determina el Reglament d’equipaments de jocs d’atzar. 3. És operador de joc d’atzar de categoria 3 la persona jurídica que, de manera exclusiva, explota de forma presencial i/o en línia els serveis de jocs d’atzar pur de sorteig i presortejats, entre els quals les loteries i jocs mixtos d’atzar i habilitat d’apostes mútues esportives, hípiques o altres. Són considerats operadors històrics les entitats públiques i privades: La Française des Jeux (FDJ), Sociedad Estatal de Loterías y Apuestas del Estado (SELAE), Organización Nacional de Ciegos Españoles (ONCE) i Loteries de Catalunya, les quals apareixen indicades en la disposició addicional segona de la Llei. Article 3. Jocs autoritzats 1. Es consideren jocs d’atzar exclusius de casino i, per tant, sols poden practicar-se en l’establiment autoritzat com a casino de joc (per la qual cosa s’aprova el Catàleg de jocs que s’incorpora a aquest Reglament), els següents: a) Els jocs de contrapartida anomenats a continuació: Ruleta francesa Ruleta americana d’un sol zero o amb dos zeros Black Jack o Vint-i-u Bola o Boule Trenta i quaranta Daus o Craps Punt i banca Pòquer de contrapartida en la varietat de pòquer Trijoker Pòquer de contrapartida en la varietat de pòquer sense descart - Pai Gow pòquer - Monte o Banca - Repte - Tripòquer - Sic Bo - Mahjong Pai Gow - Pòquer de 4 cartes - Triple Black Jack - Texas pòquer de contrapartida - Triple Joc - Texas Holde’m Pòquer Bonus Roda de la fortuna Banca francesa o daus portuguesos b) Els jocs de cercle anomenats a continuació: Bacarà o Chemin de fer o Ferrocarril Bacarà de dos draps Pòquer de cercle: • Pòquer cobert en la varietat de pòquer cobert de 5 cartes amb descart. • Pòquer descobert en les variants de seven stud pòquer, omaha, hold’em, five stud pòquer i pòquer sintètic. Les regles pròpies dels jocs exclusius del casino són les que es contenen en el Catàleg de jocs de casino que s’incorpora com a annex I d’aquest Reglament. c) Les formes electròniques de jocs dels apartats a i b. d) Els jocs practicats amb els dispositius definits en l’article 4.2.f de la Llei, que proporcionen eventualment un premi, anomenades màquines d’atzar oneroses. Pel que fa al règim de funcionament de les màquines d’atzar oneroses, cal atenir-se al que determina el Reglament d’equipaments de jocs d’atzar. e) També es poden practicar altres jocs mixtos d’atzar i habilitat, així com apostes de contrapartida. 2. A més dels jocs establerts en l’apartat anterior, al casino de joc poden instal·lar-se màquines recreatives amb premi programat i màquines d’atzar oneroses, així com terminals d’apostes i màquines auxiliars d’apostes, en els termes establerts en aquest Reglament i en el Reglament d’equipaments de jocs d’atzar. 3. En el casino de joc es poden portar a terme tornejos i campionats de jocs de casino. Per poder-ne celebrar, s’han d’aplicar les disposicions de l’annex II, que s’incorpora a aquest Reglament. 4. El CRAJ també pot autoritzar, amb caràcter experimental, que s’explotin al casino nous jocs d’atzar o nous dispositius tècnics, per avaluar les garanties de regularitat i de sinceritat que presenten. La decisió de concedir llicències, en seguiment de les disposicions de la Llei, estableix les modalitats específiques de cada prova, la durada de la qual no pot excedir sis mesos, i les condicions per avaluar-la. L’autorització es pot prorrogar per un període màxim de sis mesos si els resultats de la prova revelen la necessitat d’una avaluació més precisa. Els mètodes d’aquestes proves els pot autoritzar el CRAJ. 5. Els jocs d’atzar autoritzats que es poden practicar en l’establiment autoritzat com a sala de bingo són els següents: a) El bingo tradicional, que es caracteritza per una loteria jugada sobre un màxim de noranta números en què els jugadors tenen com a unitat de joc cartrons o targetes. El joc té lloc en un establiment autoritzat, anomenat sala, mitjançant cartrons físics i/o virtuals, que es lliuren als jugadors ja sigui de forma presencial en el primer supòsit, ja sigui per un ordinador auxiliar en el segon. b) El bingo interconnectat és una modalitat del joc del bingo tradicional que es fa mitjançant cartrons físics i/o virtuals, en què la partida de joc té lloc de manera coordinada entre l’establiment autoritzat i la sala annexa, o bé, si escau, entre el primer i altres establiments situats fora del Principat d’Andorra, i en què la màquina d’un establiment actua com a operadora emissora, i la màquina de l’altre, com a receptora de la informació. c) Les màquines recreatives amb premi programat que, a canvi del preu de la partida, concedeixen a l’usuari un temps d’ús o de joc i, eventualment, d’acord amb el programa de joc, un premi en metàl·lic, entre les quals hi ha les màquines de videobingo. d) El joc amb màquina de videobingo és un joc individual en què els jugadors juguen amb una màquina mitjançant l’adquisició d’un o més cartrons electrònics, integrats per números o representacions gràfiques, i en què resulten guanyadors els que formen les combinacions prèviament establertes. En el joc amb videobingo cada màquina genera combinacions de caràcter electrònic i aleatori per a cada partida que s’hi juga. Aquesta màquina està connectada a un servidor principal que registra les combinacions produïdes en cada jugada de cada una de les màquines connectades, o que genera de manera aleatòria i electrònica combinacions de boles per a cada una de les màquines del mateix establiment o sala, o, alternativament, entre les màquines de l’establiment i la sala annexa i un únic servidor generador aleatori de boles. El videobingo sols es pot practicar en sales autoritzades a practicar el joc del bingo tradicional. El nombre màxim de màquines de videobingo permeses en una sala es fixa a raó d’una màquina per cada cinc llocs que es destinen de manera efectiva al joc del bingo tradicional a l’establiment o la sala on estiguin instal·lades. 6. Els tipus de jocs autoritzats a explotar i/o distribuir en el marc de l’explotació de les llicències de classe C i C@ són les loteries i les apostes esportives, hípiques o altres en línia, compreses en les modalitats de joc establertes reglamentàriament. a) Loteria: s’entén per loteria l’activitat de joc d’atzar pur de sorteig o presortejat en què s’atorguen premis en metàl·lic en els casos en què el número o la combinació de números o de signes, expressats en el bitllet, la butlleta o el seu equivalent electrònic, coincideixen en tot o en part amb el resultat d’un sorteig o esdeveniment celebrat en una data prèviament determinada o en un programa previ, en el cas de les instantànies o presortejades. La loteria s’ha de comercialitzar en bitllets, butlletes o qualsevol altra forma de participació, i el seu suport pot ser material o electrònic. b) Apostes esportives: quan el fet incert consisteix en el resultat d’una competició esportiva legalment organitzada; apostes hípiques, quan el fet incert consisteix en el resultat d’una competició hípica legalment organitzada; altres apostes, quan el fet incert consisteix en el resultat d’una competició legalment organitzada diferent de les mencionades anteriorment. No obstant el que s’estableix en el punt anterior, l’operador de categoria 3 es compromet a sol·licitar davant del CRAJ, mitjançant el formulari corresponent, el tipus de joc que pretengui comercialitzar derivat de les noves modalitats i productes de loteria, així com a informar el regulador de les evolucions substancials que puguin afectar el seu ventall de productes existents, abans de l’inici de la comercialització en territori andorrà. Títol I. Llicència de classe A Capítol primer. Règim d’adjudicació del concurs públic, d’atorgament de la llicència i autorització d’obertura i funcionament del casino Secció primera. Règim d’adjudicació del concurs públic Article 4. Criteris de valoració i exigència del plec de bases del concurs 1. La llicència de classe A per a l’explotació del casino de joc s’obté després de considerar l’oferta mitjançant la convocatòria prèvia de concurs públic, que s’ha d’ajustar als principis de publicitat, concurrència, igualtat, transparència, objectivitat i no-discriminació, i que es regeix pel plec de bases que, a proposta del CRAJ, sigui aprovat pel Govern i publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. 2. El plec de bases ha de contenir els criteris objectius de valoració i almenys l’exigència dels punts següents: a) L’acreditació de l’origen lícit dels fons de finançament. b) La proposta arquitectònica, la ubicació i la influència directa o indirecta que pugui tenir l’obertura del casino a la zona. c) L’estudi econòmic i financer del complex del casino, i el programa d’inversions i qualitat de les instal·lacions i els serveis complementaris que es prestin, així com la viabilitat econòmica del projecte. d) La dotació del personal del complex del casino, pla de formació i recursos humans. e) L’interès turístic del projecte. f) Aspectes socials en matèria de contractació de personal amb discapacitat; risc d’exclusió o mesures per a la prevenció de patologies del joc i programes d’estimulació del joc responsable. g) La tecnologia que es pretén adoptar per organitzar i gestionar els jocs. Article 5. Sol·licitud i documentació adjunta 1. Les societats mercantils o les persones que actuïn per compte de la societat projectada corresponent, i que estiguin interessades a obtenir una llicència de classe A per explotar el casino de joc, poden prendre part en el concurs convocat a aquest efecte presentant una sol·licitud, que ha de recollir totes les precisions contingudes en el plec de bases corresponent i, entre altres aspectes: a) La identificació del representant de la societat sol·licitant i la qualitat en què actua, o bé la identificació de qui actuï per compte de la societat en projecte. b) La denominació, la durada i el domicili de la societat constituïda o, si la societat no està constituïda, la denominació, la durada i el domicili previstos per la societat en constitució. c) El nom comercial previst per al casino i la situació geogràfica de l’edifici o solar on pretén instal·lar-se, amb l’especificació de les dimensions i les característiques generals. d) La identificació dels socis, i de tota l’estructura de control de la societat sol·licitant, incorporant-hi alhora la documentació acreditativa de suport d’aquesta estructura (escriptures públiques de constitució de la societat i altra documentació concernent), i especificant-hi la quota de participació respectiva, i dels membres dels òrgans d’administració de la societat i apoderats. Si la societat no s’ha constituït s’han d’identificar els promotors o futurs socis fundadors i els òrgans d’administració previstos. També s’han de determinar els beneficiaris efectius de la societat sol·licitant, incloent-hi la identitat de la persona o les persones físiques que en últim terme posseeixin o controlin la societat sol·licitant, ja sigui de forma directa o indirecta o a través de la participació o el control en una altra persona jurídica o instrument similar. e) El termini previst per obrir el casino comptat des de la data d’atorgament de la llicència de classe A. f) Els jocs per als quals se sol·licita l’autorització, dins dels inclosos en l’article 3.1, 3.2, 3.3 i 3.4 d’aquest Reglament. g) Els períodes anuals de funcionament del casino. h) L’acreditació de la procedència del capital per efectuar la inversió. 2. La sol·licitud ha de dur adjunts tots els documents que s’especifiquen en el plec de bases corresponent. A títol enunciatiu, s’han d’aportar en un exemplar duplicat els documents següents: a) Còpia o testimoni notarial de l’escriptura de constitució de la societat i dels seus estatuts, amb constància fefaent de la inscripció en el Registre de Societats. Si la societat no s’ha constituït, s’ha de presentar el projecte de l’escriptura i dels estatuts. Còpia dels documents acreditatius de l’estructura de control de la societat sol·licitant i dels beneficiaris efectius de la mateixa societat, en el sentit exposat en l’apartat 1.d d’aquest article. b) Còpia o testimoni notarial del poder del sol·licitant, quan no sigui representant legal. c) Escriptura de propietat dels solars i, si escau, de l’edifici on s’instal·larà el casino de joc, o els documents que acreditin la disponibilitat sobre aquests solars i immobles, i la idoneïtat amb els usos per explotar un casino. d) Estimació de la plantilla aproximada de persones que han de prestar serveis al casino amb indicació de les categories, el tipus de contracte i la durada, i els llocs de treball respectius. e) Memòria en què es descrigui l’organització i el funcionament del casino de joc, amb subjecció a les disposicions d’aquest Reglament i el plec de bases corresponent, els serveis complementaris que es pretenen prestar al públic i els tipus genèrics d’actes artístics o culturals i d’espectacles, entre d’altres, que es proposa organitzar. Aquesta memòria ha de contenir una descripció detallada dels sistemes previstos d’admissió i control dels jugadors, selecció, formació, gestió i control del personal, criteris de qualitat i revisions periòdiques del material de joc, comptabilitat i caixa, i s’hi ha indicar en tot cas l’origen i la garantia de la tecnologia que han d’utilitzar en l’organització i el funcionament del casino. f) Plànols i avantprojecte del casino de joc, amb especificació de totes les característiques tècniques exigides per l’ordenament urbanístic. El projecte s’ha de referir, si escau, a les obres complementàries o d’adaptació que siguin necessàries. g) Estudi econòmic i financer, que ha de comprendre, com a mínim, un estudi de la inversió que s’ha de fer o prevista, amb el desglossament i el detall de les aportacions que constitueixin o hagin de constituir el capital social o altres aportacions, i la descripció de les fonts de finançament, previsions d’explotació i previsions de rendibilitat. h) Relació de les mesures de seguretat que s’han d’instal·lar al casino, entre les quals s’ha de comptar necessàriament amb una instal·lació contra incendis, una unitat de producció autònoma d’energia elèctrica d’entrada automàtica en servei, un servei de seguretat, caixes fortes i un circuit tancat de televisió. També poden adjuntar-se a la sol·licitud els documents que s’estimin pertinents, en especial per al fiançament de les garanties personals i financeres dels membres de la societat i d’aquesta mateixa societat. Article 6. Tramitació 1. La tramitació queda desenvolupada en el plec de bases del concurs. 2. Durant la tramitació de l’expedient, la mesa de valoració pot dirigir-se als sol·licitants per demanar els aclariments i la informació complementària que estimi oportuns. 3. Transcorregut el termini de presentació de les ofertes respectives, la mesa de valoració ha d’emetre un informe amb la proposta de resolució respecte a la sol·licitud presentada que resulti més idònia d’acord amb la documentació aportada, i els criteris que s’han de valorar segons la convocatòria i el plec de bases del concurs. 4. La resolució del concurs, que en tot cas pot declarar-se desert, s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i s’ha de notificar en forma a tots els concursants i al comú de la parròquia on es pretengui ubicar el casino. Secció segona. Règim d’atorgament de la llicència de classe A Article 7. Requisits de l’empresa adjudicatària per sol·licitar la llicència. Garantia bancària 1. L’empresa adjudicatària de la llicència del casino de joc ha de reunir els requisits següents per poder obtenir la llicència i l’autorització corresponent: a) Ha d’adoptar la modalitat de societat mercantil anònima de dret andorrà, amb domicili social al Principat d’Andorra. b) El seu objecte social ha de ser l’explotació del casino de joc i dels altres serveis complementaris o accessoris relacionats amb l’explotació. c) El capital social mínim ha de ser d’un milió dos-cents mil euros (1.200.000 €), totalment subscrit i desemborsat. d) L’empresa ha de comunicar al CRAJ les variacions del capital social i les transmissions d’accions o participacions, i ha de notificar alhora les dites variacions a la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra. e) La participació de capital estranger en les empreses a què es refereix aquest títol primer s’ha d’ajustar a la normativa vigent en matèria d’inversió estrangera. 2. Amb caràcter previ a la sol·licitud de l’autorització d’obertura i funcionament a què es refereix la secció tercera del capítol primer d’aquest títol, ha de constituir una garantia bancària de sis-cents mil euros (600.000 €), en aplicació de les disposicions de l’article 27 de la Llei i per assegurar els objectius detallats en l’article 27.4 de la Llei esmentada. L’Administració, pel que fa a l’execució de la garantia, és creditor privilegiat segons disposi la legislació concursal vigent. 3. Així mateix, d’acord amb les disposicions de l’apartat anterior, la garantia bancària queda subjecta al pagament forçós de les sancions pecuniàries que el Govern imposi a l’entitat, i al pagament dels premis que hagin de ser abonats com a conseqüència de l’explotació del casino de joc. 4. Si es produeix la disminució de la quantia o l’extinció o la cancel·lació de la garantia d’acord amb la normativa específica, l’empresa ha de reposar-la o completar-la en el termini màxim d’un mes. L’incompliment d’aquesta obligació en el termini establert dona lloc a la suspensió dels efectes de l’autorització a l’empresa. La suspensió s’ha de mantenir fins que s’hagi reposat o completat la garantia bancària. 5. L’empresa adjudicatària ha d’informar el CRAJ, en els termes de l’apartat 1.d d’aquest article, de qualsevol canvi en la distribució del capital social i del control, directe o indirecte, d’aquesta societat, en virtut de l’article 28 de la Llei, quan una persona: a) Adquireix el control de l’empresa. El control exclusiu d’una empresa resulta, en el sentit d’aquest text: - De la possessió directa o indirecta de la majoria dels drets de vot d’una altra empresa. - Del nomenament, durant dos exercicis successius, de la majoria dels membres dels òrgans d’administració, de direcció o de control d’una altra empresa. Es considera que l’empresa matriu ha efectuat aquest nomenament quan ha disposat, durant aquest període, directament o indirectament, d’una fracció superior al 40% dels drets de vot, i que cap altre accionista no detenia, directament o indirectament, un percentatge més gran en la votació. - Del dret a exercir una influència dominant sobre una empresa en virtut d’un contracte o de clàusules estatutàries quan la llei ho permeti. b) Adquireix, directament o indirectament, la totalitat o part d’una branca d’activitat d’aquesta empresa. c) Duu a terme una operació que implica la presa de control de fet de l’empresa, i especialment per atorgar préstecs o garanties, o per a l’adquisició substancial de contractes comercials. La declaració davant del CRAJ d’un projecte d’operació, d’acord amb aquesta secció, s’ha de fer des que la societat en té coneixement. d) Si constata un canvi en les dades del dossier, de manera que es posa en dubte la validesa de la llicència prevista als articles 24 i 28 de la Llei, i especialment en vista de l’origen dels fons invertits en la societat titular, el CRAJ ha de revisar la situació de nou. e) Per a les finalitats especificades en aquest títol, el CRAJ pot recórrer a la cooperació internacional per verificar l’exactitud de la informació presentada en virtut de l’article 5 i concordants d’aquest Reglament, especialment la que fa referència a la procedència dels fons. Article 8. Sol·licitud de la llicència de classe A i resolució d’atorgament 1. La llicència es concedeix un cop adjudicat el concurs, amb la presentació d’una sol·licitud prèvia al CRAJ, a partir dels formularis proporcionats per l’entitat reguladora, que ha de comprendre obligatòriament la informació establerta a l’article 26.2 de la Llei, i després de finalitzada la instrucció. En el marc de la instrucció per atorgar la llicència, l’entitat reguladora del joc pot requerir els informes escaients de la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra, de l’Autoritat Financera Andorrana, de l’Agència Andorrana de Protecció de Dades o d’Andorra Telecom, SAU, segons correspongui. Si hi ha silenci administratiu, transcorregut el termini establert al Codi de l’Administració vigent, després de la data de presentació de la sol·licitud de llicència, es considera silenci negatiu, amb el benentès que la decisió d’estendre la instrucció per part del CRAJ atura aquest termini. 2. La resolució que atorga la llicència de classe A per explotar el casino de joc és dictada pel CRAJ i ha d’expressar: a) La denominació, la durada, el domicili de la societat titular i el capital social. b) La relació dels socis, amb especificació de les seves aportacions o participacions respectives en el capital, i els membres dels òrgans d’administració i representació de la societat i els apoderaments. c) El nom comercial i la localització del casino. d) El termini màxim per sol·licitar l’autorització d’obertura i funcionament del casino, i fer constar l’obligació d’obtenir prèviament les llicències corresponents de les administracions competents. 3. La llicència de joc és la prevista a l’article 24 de la Llei, concedida pel CRAJ als operadors de la categoria 1, definits a l’article 5.a de la mateixa Llei. La decisió de concedir la llicència determina el nombre i la naturalesa dels jocs d’atzar autoritzats, la durada i els horaris d’obertura i de tancament de les sales de joc. A més, la llicència preveu la prohibició de delegar l’explotació de les activitats del casino; la prohibició al gerent i als membres del comitè de direcció de participar en els jocs, directament o mitjançant un intermediari, i la prohibició de transferir a títol onerós o gratuït la llicència de joc. 4. La llicència és una autorització administrativa intuitu personae (‘en atenció a la persona’), té una durada determinada i és intransferible. Secció tercera. Règim d’autorització d’obertura i funcionament del casino Article 9. Sol·licitud 1. Dins el termini assenyalat en la resolució d’atorgament de la llicència de classe A, la societat titular ha de sol·licitar al CRAJ l’autorització d’obertura i funcionament. 2. Si la sol·licitud d’obertura i funcionament, degut a una causa de força major o cas fortuït sobrevingut, no es pot presentar en el termini a què es refereix l’apartat anterior, la societat titular de la llicència ha de sol·licitar al CRAJ la pròrroga oportuna abans de la finalització del termini, i justificar degudament les causes que n’impedeixen el compliment. El CRAJ, amb els informes previs aportats per l’operador, resol concedint la pròrroga o denegant-la. En el cas que es denegui la pròrroga, així com quan hagi expirat el termini sense sol·licitar-la, es produeix la caducitat de la llicència per instal·lar i explotar el casino, i es notifica la resolució adoptada. 3. Si la documentació complementària a què fa referència l’article següent no es pot aportar juntament amb la sol·licitud, la societat titular ha de sol·licitar la pròrroga oportuna, justificant degudament i detalladament les causes que ho impedeixen. El CRAJ, amb els informes previs pertinents, ha de resoldre atorgar o denegar la pròrroga. En cas de denegació, i quan hagi expirat el termini sense que s’hagi sol·licitat la pròrroga, la llicència es declara caducada. 4. L’atorgament de l’autorització d’obertura i funcionament del casino de joc està condicionat al compliment de les condicions i els requisits del plec de bases, del projecte ofert, d’aquest Reglament i de la legislació corresponent en la matèria. Article 10. Documentació complementària A la sol·licitud d’autorització d’obertura i funcionament s’hi han d’adjuntar els documents següents: a) Llicència d’obres del comú corresponent i certificat d’obra acabada, i que les obres i instal·lacions efectuades es corresponen amb l’avantprojecte pel qual es concedí la llicència, amb indicació expressa de la capacitat dels espais o sales del casino, així com les altres autoritzacions urbanístiques corresponents. b) Certificat acreditatiu d’haver constituït la garantia bancària a què es refereixen l’apartat segon de l’article 7 d’aquest Reglament i l’article 27 de la Llei. c) Relació del personal que hagi de prestar serveis al casino, amb especificació dels llocs de treball, les categories i el tipus de contracte i la seva durada. d) Llista detallada dels jocs que s’hagin de practicar, amb indicació del nombre inicial de taules corresponent a cadascun i de les bandes de fluctuació dels límits mínims i màxims, si escau, de les apostes a les taules, així com de les màquines. e) Proposta d’horari màxim de funcionament de les sales de joc i serveis oferts als visitants. f) Indicació de les entitats de manteniment i subministradores de material de joc que s’hagi d’emprar, així com dels models, si escau. g) Tots els documents que acreditin el compliment dels condicionants establerts en la resolució d’atorgament de la llicència, en cas que n’hi hagi. Article 11. Tramitació i resolució 1. Una vegada rebudes la sol·licitud i la documentació a què es refereix l’article anterior, el CRAJ ha d’ordenar la pràctica de les inspeccions corresponents per comprovar el compliment dels requisits de la instal·lació i altres obligacions legals. Les inspeccions s’han de practicar en presència dels representants de la societat titular i dels tècnics que designi la societat, i se n’ha d’aixecar l’acta i l’informe corresponents. 2. Si, com a resultat de la inspecció o de la documentació presentada, s’observen deficiències esmenables, s’ha de concedir el termini adient per corregir-les. Transcorregut aquest termini, s’han de tornar a practicar les comprovacions oportunes, i si el resultat és negatiu s’ha de dictar una resolució denegatòria de l’autorització d’obertura i funcionament, que pot comportar també la caducitat de la llicència. 3. Si l’examen dels documents presentats i el resultat de la inspecció són satisfactoris, el CRAJ ha de concedir l’autorització d’obertura i funcionament. Article 12. Requisits formals de la resolució En la resolució d’autorització d’obertura i funcionament del casino s’ha de fer constar: a) La identificació de la societat titular i el nom comercial del casino. b) Les dates d’obertura i de tancament de les temporades de funcionament del casino, o el caràcter permanent. c) L’horari màxim de funcionament de les sales de jocs i serveis, així com les capacitats corresponents. d) La relació de jocs autoritzats i del nombre inicial de taules i màquines, amb indicació dels límits mínims i màxims de les apostes o, si escau, les bandes de fluctuació corresponents. e) La data d’obertura o d’inici de l’activitat del casino i els terminis per obrir la totalitat dels serveis del casino, si no entren tots simultàniament en servei. f) Els noms i cognoms del director de jocs, dels subdirectors i dels membres del comitè de direcció, si escau. g) El termini de durada de l’autorització d’acord amb el que disposa l’article 14 d’aquest Reglament. Article 13. Notificació de la resolució 1. La resolució s’ha de notificar a la societat titular de la llicència i al comú de la parròquia on s’ubiqui el casino. 2. Si l’autorització introdueix modificacions respecte del que s’ha sol·licitat, la societat titular de la llicència de classe A ha de manifestar la seva conformitat o les objeccions en el termini de deu dies hàbils des de la notificació. En el segon cas, el CRAJ ha de resoldre sobre les objeccions i ho ha de notificar al titular per tal que manifesti la seva acceptació en el termini que s’assenyali. En cas contrari, l’autorització queda caducada, i s’ha de sol·licitar novament l’autorització d’obertura i funcionament escaient. Article 14. Vigència i renovació 1. La llicència de classe A i l’autorització d’obertura i funcionament tenen una durada inicial que es determina en el plec de condicions del concurs públic, i va expressament condicionada a la inversió que l’operador justifiqui que efectuarà en la seva sol·licitud. Tanmateix, no pot ser superior en cap cas a vint anys. En el moment en què expiri el termini de la llicència, pot ser renovada si el titular compleix i ha respectat totes les condicions i els requisits establerts per la Llei, pels reglaments que la desenvolupen, pel mateix plec de bases que al seu dia regulà el concurs per atribuir la llicència, o per tota altra directriu que el CRAJ establí per tal d’atribuir-la. La durada de les renovacions la determina motivadament el CRAJ dins del termini màxim de vint anys. 2. Dos anys abans, com a mínim, de la data d’expiració del termini de vigència de la llicència de classe A, la societat titular de la mateixa llicència n’ha d’instar la renovació al CRAJ, el qual ha de resoldre concedir o denegar la renovació sol·licitada. La denegació de la sol·licitud ha de ser sempre motivada. 3. El CRAJ, sense perjudici de fer les inspeccions i els controls que es considerin oportuns, com a mínim cada cinc anys ha de revisar completament les instal·lacions del casino, amb l’objecte de comprovar el seu grau de manteniment i el compliment dels requisits i les condicions legals i reglamentàries exigits per atorgar l’autorització d’obertura i funcionament. 4. Per a la renovació, es poden tornar a consultar les entitats mencionades en l’article 8.1 d’aquest Reglament. Article 15. Cancel·lació o extinció Pot cancel·lar-se l’autorització d’obertura i funcionament del casino de joc, i per tant produir-se l’extinció de la llicència, en els casos següents: a) Per renúncia de la societat titular manifestada per escrit al CRAJ. b) Per dissolució de la societat titular de la llicència de classe A. c) Pel transcurs del termini de validesa sense que s’hagi sol·licitat la renovació. d) Com a conseqüència de la imposició d’una sanció ferma en matèria de joc, d’acord amb el que disposa la Llei, que comporti la revocació de la llicència de classe A per a l’explotació del casino o de l’autorització d’obertura i funcionament. e) Per resolució motivada adoptada en el procediment corresponent, i que reculli alguna de les causes següents: i. Per pèrdua de la disponibilitat legal o real del local o establiment on és situat el casino de joc. ii. Quan el casino romangui tancat més de trenta dies consecutius sense autorització prèvia o causa justificada. Article 16. Modificacions que requereixen autorització 1. Requereixen autorització prèvia del CRAJ les modificacions que afectin algun dels aspectes següents: a) La variació estatutària del règim jurídic de les aportacions, accions o participacions de la societat motiva la necessària consulta a la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra. b) El canvi de l’emplaçament del casino de joc. c) Les modificacions en l’estructura o configuració de l’edifici o els locals del casino. d) La substitució del director de joc, els subdirectors o els membres del comitè de direcció. e) Les variacions relatives als jocs autoritzats. f) Les modificacions dels límits mínims i màxims i de les bandes de fluctuació de mínims i màxims de les apostes. g) Les variacions en l’horari màxim d’obertura i de tancament de les sales i serveis. h) Els canvis relatius al període anual de funcionament del casino i dels seus serveis complementaris. i) La constitució de càrregues reals de qualsevol naturalesa sobre els immobles on es troba el casino, així com la pignoració de les accions de la societat titular de la llicència per a l’explotació del casino. j) La suspensió del funcionament del casino. 2. Les modificacions represes en les lletres b, c, h i j impliquen la modificació de la llicència de classe A i de l’autorització d’obertura i funcionament. En cas de canvi d’emplaçament del casino, esdevé preceptiu sol·licitar i obtenir una nova autorització d’obertura i funcionament referida al nou emplaçament, de conformitat amb les disposicions de l’article 9 i concordants d’aquest Reglament. 3. Qualsevol altra modificació no continguda en els apartats anteriors i, especialment, la variació del règim d’administració de la societat i de la composició dels òrgans d’administració o l’atorgament d’apoderaments o delegacions s’han de comunicar al CRAJ. Article 17. Suspensió de l’activitat En cas d’incompliment del plec de bases, de les obligacions i condicions d’obtenció de la llicència o de la normativa aplicable, el Govern pot decidir suspendre l’activitat en territori del Principat d’Andorra, d’acord amb l’article 77 de la Llei. Capítol segon. Sales de joc, funcionament, mecanismes de control i serveis complementaris Secció primera. Sales de joc Article 18. Condicions de les sales de joc 1. Al casino de joc, es permet la instal·lació de taules de joc, màquines d’atzar oneroses, màquines recreatives amb premi programat i altres que quedin habilitades mitjançant reglament. 2. Les sales de joc i les sales on es duguin a terme tornejos de jocs d’atzar autoritzats a ser explotats al casino de joc han de trobar-se al mateix recinte del casino, llevat que el CRAJ, de manera motivada, autoritzi excepcionalment una altra ubicació. La disposició dels locals ha de ser tal que des de la via pública o des dels locals de lliure accés al públic no sigui visible l’interior de les sales de joc. 3. Es poden habilitar escoles de crupiers a les mateixes sales de joc en moments de baixa activitat i en espais delimitats i definits, o en altres sales on la finalitat sigui la formació del personal per a una futura prestació de serveis al casino, després d’haver-ho comunicat al CRAJ. 4. Els visitants de les sales de joc han d’entrar a l’establiment i sortir-ne per les mateixes portes que els altres clients del casino. Tanmateix, el CRAJ, a proposta de la societat titular de la llicència, pot autoritzar discrecionalment accessos o entrades independents per a les sales que es trobin separades de la sala principal de joc, les quals poden tenir requisits d’admissió diferenciats segons el reglament intern respectiu, prèviament aprovat pel CRAJ, com també per als serveis complementaris del casino o les sales privades, quan la seva naturalesa ho faci aconsellable. 5. La construcció i la decoració de la sala de joc han de reunir els requisits de seguretat activa i passiva exigits per la normativa, i hi ha d’haver sortides d’emergència suficients per la capacitat previsible del local i mesures de seguretat per evitar accessos incontrolats des de l’exterior. 6. El paviment i les parets de les sales han d’estar revestits de material no combustible que afavoreixi la insonorització. 7. Amb independència de la il·luminació general del local, les taules i les màquines han de disposar d’il·luminació pròpia que elimini les ombres sense produir efectes que puguin enlluernar els jugadors o empleats. Totes les sales de joc han de disposar d’una instal·lació d’aire condicionat. 8. La senyalització, els cartells d’informació general de caràcter fix i els documents de l’oferta de serveis han d’ajustar-se a les exigències de la Llei de la llengua pròpia i oficial vigent. 9. El trasllat i el transport del material de jocs del casino han de ser autoritzats sempre pel CRAJ. Article 19. Accés a les sales de joc d’atzar, servei d’admissió i registre de visitants 1. L’accés a les sales de joc d’atzar està subjecte a un control sistemàtic per identificar i refusar l’admissió dels menors i de les persones que figuren al Registre general d’Interdiccions d’interdiccions d’accés al joc d’atzar del CRAJ. El servei d’admissió del casino té l’obligació d’exercir amb la diligència oportuna el control dels requisits de l’admissió dels visitants. L’accés s’efectua de conformitat amb les condicions establertes a l’article 15 i concordants de la Llei. 2. Qualsevol persona que es trobi en les sales de joc té l’obligació, sota pena d’expulsió, d’acreditar la seva identitat a requeriment dels empleats del casino, de l’inspector del CRAJ o dels agents del Grup dels Jocs d’Atzar del Cos de Policia. A més, els proveïdors de serveis externs que intervenen en el casino han de disposar d’un mitjà de reconeixement aparent que no els confereixi el dret a jugar. 3. El servei d’admissió del casino ha d’identificar tots els visitants abans de facilitar-los l’accés i ha d’obrir, en la primera visita, una fitxa numerada en el registre de visitants. El casino ha de disposar, mitjançant un suport o sistema informàtic, d’un registre de visitants on s’anotin les dades identificatives dels visitants i la informació relativa a les visites successives, amb les garanties que preveu la Llei qualificada de protecció de dades personals vigent. En la fitxa hi han de figurar, com a mínim, les dades següents: el nom, els cognoms i la data de naixement, i s’hi ha d’anotar cada visita efectuada a l’establiment de joc d’atzar. Després de l’obertura i el registre de la fitxa, es pot expedir una targeta de visitant o un comprovant que dona accés a la sala de joc d’atzar. Les informacions recollides en la fitxa de visitant no es poden utilitzar per a cap finalitat no prevista en la Llei, estan sotmeses a la normativa de protecció de dades vigent en cada moment i només es poden facilitar a requeriment de l’autoritat judicial, dels membres del Cos de Policia, de la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra o bé del CRAJ. 4. En visites posteriors, n’hi ha prou amb la identificació dels visitants. 5. La targeta de visitant es facilita amb la presentació prèvia del passaport, del document nacional d’identitat o del permís de residència, o el número d’identificació administrativa o qualsevol altre document oficial que pugui acreditar la identitat de la persona, de conformitat amb la legislació vigent. 6. Les targetes de visitant tenen sempre caràcter nominatiu. Les persones a favor de les quals s’expedeixin estan obligades a presentar-les en tot moment a requeriment dels empleats del casino. Si no ho fan, han de ser invitades a abandonar les sales de joc. Estan numerades correlativament i contenen, almenys, les dades següents: nom i cognoms, número del document nacional d’identitat o equivalent, número de la fitxa personal del client, data d’emissió, signatura del director de joc o segell del casino. L’operador del casino de joc pot dur a terme un procediment d’admissió amb requisits d’identificació diferenciats per als grups, les persones integrants de viatges o les visites col·lectives, sempre que aquest procediment sigui comunicat al CRAJ amb una antelació mínima de deu dies hàbils respecte a la data prevista per a la celebració de l’esdeveniment. Prèviament a la celebració de l’esdeveniment, l’operador del casino de joc ha de comunicar al CRAJ la llista definitiva de les persones amb lliure accés que han estat admeses mitjançant aquest procediment. 7. Les targetes de visitant s’expedeixen a un preu unitari que fixa l’operador del casino, i tenen validesa per a un sol dia. El preu unitari fixat s’ha de comunicar al CRAJ. No obstant això, el casino, amb l’autorització prèvia del CRAJ, pot establir targetes especials d’un preu inferior a l’unitari en els casos següents: a) Visitants o grups de persones convidades. b) Persones que assisteixin a convencions o congressos. c) Persones integrants de viatges col·lectius. d) Grups de persones que utilitzin els serveis complementaris del casino. e) Targetes de validesa superior a un dia, que poden expedir-se per a una setmana, per a un mes o per a tota la temporada anual. El preu d’aquestes targetes l’ha de fixar el casino i s’ha de comunicar al CRAJ. 8. La targeta de visitant dona dret a l’accés a la sala o les sales principals de joc que hi hagi al casino i a la pràctica dels jocs en la forma establerta reglamentàriament per a cadascun. 9. Als accessos independents a determinades sales separades de les sales principals de joc i a les sales privades, només s’hi pot entrar amb la invitació prèvia del director de joc o qui el substitueixi. 10. L’accés i el gaudiment dels restants serveis complementaris del casino poden subordinar-se a l’expedició d’entrades independents, amb subjecció a les normes especials que regulen cada tipus d’activitat. 11. L’expedició de targetes pot substituir-se transitòriament, en cas de produir-se una aglomeració al servei d’admissió del casino, pel lliurament d’un volant provisional, amb l’exhibició prèvia del document identificador i el pagament de l’import de la targeta, la qual s’ha d’entregar posteriorment a cada titular un cop hagi estat formalitzada. 12. Al servei d’admissió del casino hi ha d’haver fullets gratuïts en què constin les normes generals de funcionament de la sala de joc que la direcció del casino estimi d’interès i, necessàriament, les relatives a l’horari, les apostes màximes i mínimes en cada tipus de joc, les condicions d’admissió, els preus de les targetes d’entrada i els jocs que puguin practicar-se al casino. Article 20. Interdiccions d’accés al joc i arxius d’interdiccions 1. L’entrada a les sales de joc del casino està prohibida a les persones a què es refereixen els articles 9 i 10 de la Llei. 2. El director de joc del casino ha de tenir accés als arxius de les persones que tenen prohibit l’accés a l’establiment de joc. Aquests arxius estan informatitzats de conformitat amb la Llei qualificada de protecció de dades personals vigent. 3. El control respecte de les prohibicions a què es refereix aquest article és exercit pels serveis d’admissió del casino. Si el director de joc adverteix la presència a la sala d’alguna persona compresa en les prohibicions esmentades, l’ha d’invitar a abandonar-la immediatament. 4. Així mateix, s’ha d’impedir l’accés a les persones respecte de les quals es constati la falsedat de documents d’identificació, en l’exercici del que preveu l’article 15 de la Llei, sense perjudici d’altres responsabilitats que es puguin derivar de la falsedat esmentada. 5. El director de joc del casino o la persona que el substitueixi ha d’expulsar del casino les persones amb actituds violentes o que puguin comportar perill o molèsties, o impedir-los l’accés. Aquestes expulsions s’han de comunicar al CRAJ a l’efecte d’informació. 6. Es poden exigir determinades condicions relatives a la vestimenta o l’etiqueta, o altres condicions especials, a qui vulgui accedir al casino de joc, tant amb caràcter permanent com restrictiu en certes èpoques, jornades o hores de funcionament de les sales de joc. Article 21. Documents d’identificació Qualsevol persona que vulgui accedir a les sales de joc ha d’acreditar la seva identitat. Els documents admesos són: - El passaport o qualsevol altre document oficial expedit per l’autoritat administrativa que pugui acreditar la identitat de la persona i inclogui la data de naixement, la nacionalitat i el nom i els cognoms. - També pot presentar-se un document nominatiu expedit pel casino sempre que l’emissió d’aquest document s’hagi basat en la presentació prèvia dels documents anteriors, en la mesura que el reconeixement de la persona es fa sempre a cada entrada. En les mateixes condicions, es pot implementar un dispositiu de control biomètric o altres mitjans d’identificació de les persones sempre que es justifiqui la seva necessitat i proporcionalitat i d’acord amb les disposicions de la Llei qualificada de protecció de dades personals vigent. Article 22. Excepcions a l’expedició de la targeta de visitant 1. No és exigible l’expedició de targetes de visitant per a l’accés a la sala de joc i altres dependències del casino als funcionaris inspectors, inspectors del CRAJ, autoritats judicials i membres del Cos de Policia que, en compliment de les seves funcions, hi compareguin i tinguin relació amb les actuacions i activitats que es desenvolupin al casino. 2. Les persones esmentades en l’apartat anterior han d’acreditar la seva identitat al servei d’admissió del casino i tenen lliure accés a totes les dependències, d’acord amb les seves funcions. No poden participar, però, en els jocs, ni gaudir dels serveis complementaris del casino en la mesura que no ho exigeixi el compliment de les funcions que hagin de desenvolupar. Secció segona. Funcionament de les sales de joc Article 23. Horaris de funcionament 1. L’autorització d’obertura i funcionament del casino determina els diferents horaris. 2. Dins els límits màxims d’horari fixats per l’autorització d’obertura i funcionament del casino, la direcció del casino ha de determinar els horaris de les activitats que es duen a terme a les instal·lacions del casino. Es poden establir horaris diferents per a cada joc, ja siguin de taules, cercle o tornejos, i per als dies laborables, festius i vigílies. Pel que respecta als horaris de funcionament de les sales de joc, aquestes sales poden romandre obertes fora de l’horari màxim establert, únicament amb la finalitat d’impartir formacions al personal, i sempre que s’hagi comunicat prèviament al CRAJ. Igualment, es pot fixar un horari específic per a les màquines d’atzar, sigui quina sigui la seva ubicació a l’establiment. 3. El casino ha de comunicar al CRAJ l’horari o els horaris realment practicats a la sala principal de jocs. Si es proposa variar-los, tant per reduir-los com per ampliar-los dins dels límits màxims de la llicència d’obertura i funcionament, ho ha de comunicar igualment i no es poden posar en pràctica fins que el CRAJ expressi la seva conformitat o transcorrin tres dies hàbils des de la comunicació sense que hagi manifestat oposició al canvi. 4. L’horari de funcionament de la sala del casino ha d’anunciar-se gràficament a l’espai destinat al servei d’admissió del casino. L’obertura al públic i la finalització dels jocs s’han de produir precisament a les hores previstes, sense que puguin alterar-se, excepte en la forma prevista en aquest article. El casino no pot suspendre els jocs abans de l’hora prevista, llevat de causa de força major o quan, faltant menys de dos hores per al tancament, transcorrin trenta minuts sense que hi hagi cap visitant a la sala de joc. 5. Durant l’horari de funcionament de les sales de joc, el casino ha de suspendre temporalment l’admissió de visitants per raons de la capacitat autoritzada, o quan se’n faci desaconsellable l’increment per raons de seguretat passiva o greu inconvenient o molèstia per a la pràctica normal dels jocs. Article 24. Canvi de divises i caixers automàtics El casino no pot efectuar canvi de moneda estrangera. Pot instal·lar caixers automàtics, amb subjecció a les normes vigents i a les lleis que regulen l’activitat financera. En cap cas no pot efectuar-se el canvi a les taules de joc. També poden instal·lar-se en el casino, fora de les sales de joc, oficines dependents d’entitats bancàries del Principat d’Andorra d’acord amb la normativa vigent. Article 25. Funcionament de les taules de joc 1. Els visitants de la sala de joc no estan obligats a participar en els jocs. 2. Una vegada efectuada la bestreta sobre una taula determinada, el casino està obligat a posar-la en funcionament quan s’hi presenti el nombre mínim de jugadors determinat segons les regles de funcionament del joc corresponent, i a continuar el joc fins a l’hora fixada per a l’acabament; així mateix, es poden celebrar noves sessions a la mateixa taula en moments diferents de la jornada, d’acord amb l’afluència de jugadors. Una vegada iniciat el joc a cada taula de la manera descrita, la partida no es pot interrompre abans de l’hora d’acabament en cap taula, excepte quan els jugadors es retirin d’alguna o quan es doni el supòsit a què es refereix l’apartat següent. El director de joc també pot clausurar el joc en una taula quan hi hagi sospites fonamentades que el joc es desenvolupa incorrectament o fraudulentament. Aquest fet s’ha de comunicar al CRAJ. 3. Quan a la sala funcionin diverses taules de joc i la partida hagi perdut animació en alguna, el director de joc pot suspendre la partida, però deixant en servei taules del mateix joc en nombre suficient, segons el seu criteri, perquè els jugadors presents puguin continuar la partida. La mateixa regla s’ha d’aplicar a l’inici de la sessió a les sales de joc quan el nombre de jugadors presents no aconselli la posada en funcionament de totes les taules al mateix temps, cas en què l’obertura de taules pot efectuar-se de manera progressiva. 4. En tot cas, dins de la sala de joc del casino, a les zones destinades als tornejos de pòquer i màquines d’atzar, ha de regir l’horari específic per a aquestes activitats i, a la zona de taules, l’horari autoritzat de taules. En els jocs de cercle, només hi ha l’obligació de posar en servei la primera taula quan concorrin, almenys, quatre jugadors. 5. Els jocs acaben, obligatòriament, a l’hora fixada com a límit en cada sala de joc. Moments abans de l’hora límit, el cap de la taula o inspector ha d’anunciar en veu alta: “les tres últimes boles”, a les taules de bola, ruleta francesa i ruleta americana d’un sol zero o amb dos zeros; “les tres últimes tirades”, a les taules de daus; “les últimes cinc mans”, a les taules de punt i banca, pòquer i bacarà en qualsevol de les modalitats; i “les últimes cinc mans”, a la taula de Black Jack i a la resta de jocs de naips de contrapartida. A les taules de trenta i quaranta, la partida s’ha d’aturar en l’última escapçada que s’efectuï en els trenta últims minuts d’horari, i a les màquines s’ha d’anunciar: “els últims cinc minuts”. 6. Durant el desenvolupament de la sessió, i una vegada posada en funcionament una taula, el casino pot variar-ne el límit d’aposta anunciant les tres últimes boles, jugades o mans. Article 26. Naturalesa de les apostes 1. Estan prohibides i manquen de tot valor les apostes sota paraula i tota forma d’associació de dos o més jugadors amb l’ànim de sobrepassar els límits màxims en cada tipus d’apostes establertes a les taules de joc. 2. Les sumes constitutives de les apostes estan representades pel contravalor de la moneda de curs legal, mitjançant fitxes o plaques facilitades pel casino pel seu compte i risc. 3. La direcció del casino pot establir que totes les apostes s’efectuïn en múltiples sencers del mínim autoritzat per a cada taula. 4. El CRAJ pot autoritzar la incorporació de sistemes informatitzats de les apostes i jugades al funcionament dels jocs de taula aprovats en el Catàleg de jocs del casino. Article 27. Apostes en els jocs de contrapartida 1. En els jocs anomenats de contrapartida esmentats a l’article 3, apartat 1.a, d’aquest Reglament, les apostes només es poden efectuar mitjançant fitxes o plaques. 2. El canvi de moneda de curs legal per fitxes, per als jocs esmentats, pot efectuar-se a les dependències de caixa que hi ha d’haver a la sala de joc o bé a la mateixa taula. 3. El canvi de moneda de curs legal i fitxes o plaques a la taula de joc l’efectua el crupier, que després de col·locar en un lloc visible de la taula, disposat a aquest efecte, la moneda de curs legal o la placa, ha de dir-ne en veu alta el valor. A continuació, ha d’alinear i comptar davant d’ell, de manera ostensible, les fitxes passant-les al client o efectuant l’aposta sol·licitada per aquest últim. Finalment, de manera ostensible, ha de col·locar la placa o fitxa canviada a la caixa de la taula i ha d’introduir la moneda de curs legal en una altra caixa diferent i amb tancament de seguretat. 4. La moneda de curs legal canviada no es pot treure de la caixa fins al final de la partida i amb la finalitat d’efectuar-ne el recompte. No obstant això, si l’acumulació de la moneda de curs legal a les caixes fos excessiva, es poden extreure les caixes i efectuar-ne el recompte al departament de caixa o a la dependència destinada a fer-ho. La quantia de la moneda de curs legal comptada s’ha de fer constar en una acta succinta, que ha de signar el director de joc o la persona que el substitueixi. La còpia de l’acta s’ha d’introduir a la caixa que hagi de tornar a ser col·locada a la taula o en la que ja s’hagi col·locat per substituir-la. En tot cas, es pot substituir aquest procediment de recompte per un sistema informàtic autoritzat prèviament pel CRAJ. Aquests procediments són també aplicables per al recompte parcial de les propines a què fa referència l’article 51 d’aquest Reglament, en cas que la caixa corresponent no admeti més fitxes. Article 28. Apostes en els jocs de cercle 1. En els jocs anomenats de cercle en l’article 3, apartat 1.b, d’aquest Reglament, la suma en banca s’ha de compondre exclusivament de fitxes i plaques. Les apostes poden efectuar-se en moneda de curs legal, però en cas de pèrdua el canvi és obligatori. Les operacions de canvi s’han de fer a les dependències de caixa de la sala de joc o bé a la mateixa taula o mitjançant els serveis de caixa que s’habilitin a l’interior de la sala. Opcionalment, si la direcció ho considera necessari, pot haver-hi una persona que atengui les taules canviant moneda de curs legal per fitxes. 2. Quan el crupier o, si és procedent, l’empleat encarregat del canvi necessiti un nombre més gran de fitxes i plaques per a la seva caixa, ha d’expedir un document indicatiu de les fitxes i plaques que sol·licita de la caixa central i de les plaques o els bitllets de banc que s’han de canviar. Aquest document, signat per l’empleat i per qui desenvolupa les funcions de cap de la partida, s’ha d’enviar a la caixa central mitjançant un altre empleat, el qual ha de tornar sense demora a l’encarregat del canvi el nombre exacte de fitxes i plaques sol·licitades. El document acreditatiu del canvi ha de quedar dipositat a la caixa central. El procediment previst en aquest apartat s’ha d’aplicar també quan sigui necessari canviar plaques o fitxes a les taules de joc a què es refereix l’article 34. Article 29. Quantitats o apostes oblidades o perdudes 1. Les quantitats o apostes que es trobin oblidades o perdudes a terra o sobre les taules de joc, o abandonades durant les partides, el propietari de les quals sigui desconegut, s’han de dur immediatament a la caixa central del casino i s’han d’anotar en un registre especial. El seu import s’ha de fer constar en una partida especial de la comptabilitat del casino, el saldo de la qual ha de coincidir amb la suma que doni el registre abans al·ludit. En cas que el casino utilitzi una comptabilitat informatitzada, el llibre de registre pot ser establert per un procediment informàtic que garanteixi la traçabilitat de les operacions. 2. En cas de quantitats abandonades, anomenades orfes, durant les partides, l’import s’ha de determinar pel total de l’aposta inicial oblidada, sense computar-hi els guanys que es puguin haver acumulat fins al moment en què es comprovi, després de buscar-ne el propietari, que les quantitats o apostes estan efectivament abandonades. 3. Si el propietari legítim de la quantitat o aposta trobada apareix i demostra de manera indiscutible el seu dret, el casino li ha de restituir aquesta quantitat. L’import de la restitució s’ha d’anotar en la partida especial de la comptabilitat i en el registre a què es refereix l’apartat 1 d’aquest article, i cal fer-hi constar la data del reintegrament, el nom i l’adreça de l’interessat, les proves presentades i una referència a l’anotació primitiva. 4. Les quantitats ingressades pel casino en aquest concepte s’han de lliurar anualment a entitats sense ànim de lucre que es dediquin a obres d’assistència social o beneficència, i han de ser objecte d’una comunicació al CRAJ. Article 30. Baralles o jocs complets de naips 1. Les baralles o jocs complets de naips per a ús del casino es poden adquirir per unitats, o bé en grups de sis, denominats mitja dotzena. Cada unitat o cada mitja dotzena ha de portar un número d’ordre assignat pel fabricant de naips, que s’ha d’anotar en rebre-les en un llibre de registre especial visat pel CRAJ. 2. El casino de joc pot adquirir unitats o mitges dotzenes de naips autoritzats. Aquests naips només es poden facilitar al casino autoritzat legalment, i poden portar el logotip del casino al revers. Al casino no es poden obtenir baralles o mitges dotzenes fora de les dels fabricants autoritzats pel CRAJ, els quals es comprometen a lliurar cartes de casino només al casino i en les condicions establertes en aquest article. 3. Al casino, dins de la sala de joc, hi ha d’haver un armari en un lloc visible amb la inscripció Dipòsit de naips, on s’han de guardar les baralles noves o usades, juntament amb el llibre de registre visat pel CRAJ. Fora de la sala de joc hi pot haver un magatzem de seguretat per dipositar les reserves de naips dins les caixes tancades i precintades enviades pel fabricant. L’armari ha d’estar permanentment tancat amb clau. Aquesta clau l’ha de tenir el director de joc o la persona que el substitueixi, i només es pot obrir l’armari per extreure’n les baralles o per dipositar-hi les noves o usades, sempre en presència del director de joc i de l’empleat que s’hagi de fer càrrec dels naips. També es pot obrir per fer-ne la inspecció del contingut. 4. El casino només ha d’emprar els jocs naips que es trobin en perfecte estat. Qualsevol jugador pot demanar que es comprovi l’estat dels naips, cosa que s’ha de fer immediatament, i el director de joc ha de decidir si són hàbils per a l’ús. Quan es retiren de l’ús, els naips es poden fer servir com a obsequis o articles de marxandatge; abans, però, s’han d’haver inutilitzat. 5. El que es disposa en els apartats anteriors és aplicable als jocs de daus, els quals han de trobar-se en envasos tancats i precintats que, abans d’utilitzar-se, s’han d’obrir a la vista del públic. Article 31. Comprovació i escartejament dels naips 1. Les mitges dotzenes s’han d’extreure del dipòsit de naips en el moment en què s’hagin d’utilitzar. Si són noves s’han de desempaquetar a la mateixa taula de joc i s’ha de convidar els jugadors a comprovar que els precintes estiguin intactes. 2. Els naips s’han de col·locar sobre la taula de cara amunt perquè pugui comprovar-se que no hi ha hagut canvis en l’ordre de col·locació per part del fabricant. El crupier els ha de comptar i, a continuació, els ha de dipositar de nou sobre el drap i els ha de barrejar estant les cartes de cara avall. Els naips que ja hagin estat utilitzats en una partida anterior s’han de barrejar de la mateixa manera. 3. L’escartejament s’ha de fer en un sol munt, amb els dits separats i els naips agrupats en paquets petits, de manera que no s’aixequin del drap i no es modifiqui l’ordre resultant. Cap naip no pot ser separat o senyalat. 4. Durant la partida, si s’utilitza el procediment de barrejar manualment els naips, en acabar cada tall i abans de barrejar-los, el crupier ha de dividir-los en dos munts: el de les cartes aixecades i el de les tapades. Si s’utilitza el procediment de barreja mecànica de naips, el crupier els ha d’introduir en el barrejador automàtic per tal que es barregin i es distribueixin en procés continu. Seguidament s’ha de posar en una sola vegada el primer munt a sobre del segon i s’han de barrejar de la manera com s’indica en els dos apartats anteriors. 5. Quan la partida s’hagi acabat, els naips s’han de tornar a col·locar immediatament en l’ordre establert pel fabricant i han de ser examinats per detectar-hi les marques que puguin tenir. 6. Si en qualsevol moment es comprova que ha desaparegut algun naip de les baralles examinades, o que hi ha naips en excés, marcats, o que semblin estranys a la baralla d’origen, s’ha de retirar de la taula la mitja dotzena corresponent i se n’ha d’aixecar acta amb totes les indicacions relatives a la forma i les circumstàncies en què el defecte s’ha descobert. L’acta s’ha de comunicar a l’inspector del CRAJ i als agents del Grup dels Jocs d’Atzar del Cos de Policia. Article 32. Escartejador automàtic de cartes de joc El casino pot utilitzar un escartejador de cartes automàtic, que, com la resta d’equipaments de jocs d’atzar, ha d’estar homologat pel CRAJ. Les cartes autoritzades per als escartejadors automàtics també ho són per als jocs duts de manera manual. La utilització d’un escartejador és opcional i pot, a opció de l’operador, ser adoptat només en una part de les taules de joc del casino. Article 33. Canvi de fitxes i plaques 1. L’operador del casino ha de canviar als jugadors les seves fitxes i plaques de joc per l’import corresponent en moneda de curs legal, sense que s’hi pugui fer cap deducció. L’operador del casino pot denegar al jugador el canvi de les fitxes o plaques quan tingui sospites fonamentades de la seva procedència il·lícita o amb l’objecte d’acomplir les previsions de la Llei sobre determinades mesures de prevenció de blanqueig de capitals. En aquest cas, el director de joc ha de trametre un informe a la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra, en compliment de la normativa vigent en matèria de prevenció de blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme. 2. El pagament en metàl·lic es pot substituir per una transferència bancària o pel lliurament d’un xec contra el compte del casino. En aquest cas, s’ha de lliurar un rebut que han de signar per duplicat la persona perceptora i un caixer o la persona que el substitueixi, i cada part n’ha de conservar un exemplar. El pagament mitjançant xec és procedent amb la conformitat prèvia expressa de l’operador del casino. 3. Si el xec resulta impagat, del tot o en part, el jugador es pot adreçar al CRAJ en reclamació de la quantitat deguda, i adjuntar-hi la còpia del rebut a què es refereix l’apartat anterior. El CRAJ ha de donar audiència al director de joc i, una vegada comprovada l’autenticitat del rebut i l’impagament del deute, li ha de concedir un termini de tres dies hàbils per dipositar al CRAJ la quantitat deguda que s’ha de lliurar al jugador. Si no ho fa, el CRAJ ho farà efectiu d’ofici contra la garantia bancària dipositada per l’operador del casino. En qualsevol cas, en la resolució que dicti el CRAJ s’ha de fer reserva expressa de les accions civils o penals que poguessin correspondre a les parts. 4. L’operador del casino no està obligat a expedir als jugadors certificats acreditatius dels seus guanys. Article 34. Bestretes mínimes a les taules Les taules dedicades a jocs de contrapartida reben de la caixa central del casino, en el moment de començar la partida, una bestreta en fitxes i plaques per respondre dels guanys dels jugadors. La caixa central del casino ha de reposar aquesta bestreta tantes vegades com calgui durant la partida, sense que la quantia de les bestretes noves hagi de coincidir amb la quantia de la bestreta inicial. Secció tercera. Mecanismes de control Article 35. Control de resultats de cada taula de joc 1. Les fitxes i plaques constitutives de la bestreta es poden quedar a la taula en una caixa destinada especialment a aquesta finalitat, dotada de les mesures de seguretat necessàries, o es poden traslladar a la taula en una caixa especialment destinada a aquesta finalitat, que no pot contenir una quantitat més gran de fitxes i plaques que la que correspon a la bestreta. En aquest últim cas, el contingut s’ha de lliurar al cap de taula. 2. Les fitxes i les plaques s’han de col·locar al damunt de la taula i el crupier les ha de comptar. El crupier ha de dir en veu alta la quantitat resultant i, tot seguit, l’ha d’apuntar en el llibre de registre de bestretes i resultats, que ha de tenir el cap de taula. Tot això s’ha de fer en presència del director de joc o de la persona que el substitueixi, el qual ha de signar aquest registre. S’ha de seguir el mateix procediment quan calgui tornar a fer bestretes durant la partida. 3. En acabar la jornada s’han de comptar les existències de fitxes i plaques de la taula i els bitllets que s’hi han canviat, sigui a la mateixa taula o bé a la caixa o dependència habilitada especialment a l’efecte de fer-ne el recompte, i s’han d’anotar les quantitats resultants en el llibre de registre de bestretes i resultats. El compte s’ha de fer en presència, en tots els casos, d’almenys d’un empleat de joc i del director de joc o la persona que el substitueixi, els quals han de certificar, sota la seva responsabilitat, l’exactitud de l’anotació efectuada i, a continuació, han de signar. En qualsevol cas, en l’obertura i el tancament de les taules, la presència del director de joc en el recompte pot ser substituïda per la d’un subdirector, per algun membre del comitè de direcció o per alguns dels empleats de la categoria màxima. 4. Les operacions esmentades en els dos apartats anteriors s’han de fer amb prou lentitud perquè els presents puguin seguir-les amb tot detall. Qualsevol dels assistents a l’acte pot sol·licitar el llibre registre de bestretes i resultats per assegurar-se que les quantitats anotades corresponen exactament a les pronunciades. 5. Sense perjudici del que disposa la legislació vigent en matèria de protecció de dades personals, totes les sales de joc han d’estar equipades amb un sistema de videovigilància per garantir la seguretat de les persones, dels béns i de les activitats. Aquest sistema ha de cobrir les taules, les màquines, les caixes, la caixa forta, la sala de comptadoria i els accessos, amb la finalitat exclusiva de garantir la seguretat i la prevenció d’infraccions, de manera que permeti el reconeixement de les persones, sense excedir el que és necessari per a aquestes finalitats. A més, un dispositiu de gravació de so pot cobrir les entrades, les taules i les caixes, quan així es consideri, i sempre respectant els principis de proporcionalitat i minimització tal com preveu la normativa en matèria de protecció de dades personals. Les gravacions fetes als accessos a les sales de joc, a les taules de joc, a les caixes, a la caixa forta i a la sala de comptadoria es mantenen durant el termini màxim d’un mes. Finalitzat aquest termini, els enregistraments efectuats s’han de destruir de manera segura, excepte si estan relacionats amb delictes o amb infraccions administratives en matèria d’ordre públic, amb una investigació policial en curs o un procés judicial o administratiu no arxivat definitivament, de conformitat amb les disposicions de la Llei qualificada de seguretat pública vigent, casos en què han de quedar bloquejats fins que es resolguin definitivament. Article 36. Documents i informació mínima a la sala 1. Als locals del casino hi ha d’haver a disposició del públic un exemplar de la Llei dels jocs d’atzar vigent i els exemplars dels reglaments vigents. 2. Sobre cada taula de joc o en un lloc pròxim, i visible per a qualsevol dels jugadors, hi ha de figurar un anunci en el qual s’indiqui el número de la taula, l’import de la bestreta inicial i les apostes mínimes i màximes autoritzades en els jocs. Article 37. Documentació comptable 1. Amb independència de la comptabilitat general de l’empresa titular del casino i de la de caràcter fiscal establerta per la normativa específica de cada impost, el control documental d’ingressos produïts pels jocs de taula s’ha de dur a terme, sempre que no hi hagi un sistema informatitzat i autoritzat pel CRAJ, mitjançant el llibre registre de bestretes i resultats en els jocs de contrapartida, el llibre registre de resultats en els jocs de cercle i el llibre resum de control de resultats, segons els models aprovats oficialment. 2. Aquests llibres específics de control dels jocs han d’estar enquadernats i foliats i han de ser diligenciats pel CRAJ. A més, s’han de portar amb la cura i la regularitat exigides per als llibres de comerç, no han de presentar esmenes ni raspadures, i les correccions que siguin necessàries s’han de fer amb tinta vermella i han de ser salvades amb la signatura del director de joc o de la persona que el substitueixi. Article 38. Llibres registre de bestretes i resultats en els jocs de contrapartida 1. En cadascuna de les taules dedicades a jocs de contrapartida hi ha d’haver un llibre registre de bestretes i resultats. Aquest llibre ha de portar un número, que ha de ser el mateix de la taula a què es refereix. 2. En els llibres registre de bestretes i resultats s’han d’anotar l’import de la bestreta inicial i, si escau, el de les bestretes complementàries, així com el recompte final de les existències de plaques, fitxes, bitllets i monedes a les caixes corresponents a cada taula de joc, al final de cada sessió, i s’hi ha d’anotar l’import del resultat final de la taula. Article 39. Llibres registre de resultats en els jocs de cercle 1. En cadascuna de les taules de joc de cercle hi ha d’haver un llibre registre de resultats per anotar-hi l’ingrés brut percebut pel casino en la pràctica d’aquests jocs. 2. En aquest registre s’ha de fer constar: a) El nom exacte del joc a què correspon cada taula. b) El número d’ordre del registre, que ha de ser el mateix de la taula. c) L’hora d’obertura de la partida. d) El nom dels crupiers i del canvista, si escau. e) El nom del banquer o dels banquers en el Bacarà a dos draps, ja sigui banca oberta o limitada. 3. En acabar la partida, el crupier, en presència del director de joc o de la persona que el substitueixi, ha d’obrir el pou o cagnotte, ha de comptar les fitxes i plaques que hi hagi i ha de dir en veu alta la quantitat total. Aquesta quantitat s’ha d’anotar immediatament al llibre de registre de resultats corresponent, en el qual el director de joc i un empleat de la taula han de certificar, sota la seva responsabilitat, l’exactitud de l’anotació efectuada i, a continuació, han de signar. En les operacions a què es refereix aquest apartat, el director de joc pot ser substituït per un subdirector o un membre del comitè de direcció. Article 40. Llibre resum de control de resultats 1. En el llibre resum de control de resultats s’ha d’anotar el resultat de cadascuna de les taules, totalitzat per dies. 2. Les anotacions en el llibre resum de control de resultats s’han d’efectuar al final de la jornada i necessàriament abans de l’inici de la següent. Se n’ha d’extraure el resultat total i fer-lo constar en números i lletres, i a continuació n’ha de certificar l’exactitud el director de joc o un subdirector o membre del comitè de direcció. Article 41. Llibre registre de resultats en les màquines de joc Per a les màquines de joc s’estableix: - Un llibre de comptes per cada màquina, en el qual s’inscriuen els elements utilitzats per determinar el producte brut real dels jocs de cada unitat. - Un llibre amb l’estat de comptes de lectura de comptadors mensual de joc. - Un llibre amb el resum mensual de la determinació del producte brut dels jocs de les màquines elaborat a partir del llibre de comptes de cada màquina. Signats i rubricats pel CRAJ abans d’utilitzar-los, els registres i llibres es duen a terme en les condicions de regularitat requerides per als llibres de comerç. No han de tenir ratllades o esmenes. En cas d’errors, es fan correccions en tinta vermella, que són aprovades íntegrament pel director de joc o el membre del comitè de direcció que el substitueixi. Quan la comptabilitat de les màquines és informatitzada, els llibres poden fer-se informàticament, garantint la traçabilitat de les operacions i estant validats per signatura electrònica. Article 42. Informació que cal trametre al regulador L’operador titular de la llicència de classe A d’explotació del casino està obligat a trametre al CRAJ la informació que expressament es requereixi, a mode enunciatiu i no limitatiu: nombre de visitants, resultats de les taules i recaptació de les màquines i ingressos de propina. Secció quarta. Serveis complementaris Article 43. Serveis complementaris del casino de joc 1. El casino de joc ha de disposar, com a mínim, dels serveis següents: a) Servei de bar. b) Servei de restaurant. c) Sala d’usos múltiples dedicada a festes, espectacles, actes culturals, congressos, etc. 2. Al casino es poden prestar altres serveis complementaris, que poden ser explotats pel seu titular o un tercer. El titular del casino ha de comunicar al CRAJ, perquè en tingui coneixement, l’inici de la prestació d’aquests serveis localitzats al mateix immoble o conjunt arquitectònic on estigui ubicat el casino, sense perjudici de complir els requisits de la normativa sectorial aplicable davant dels òrgans competents de l’Administració per raó de l’activitat sol·licitada de què es tracti. 3. Els serveis complementaris són els que poden estar relacionats amb l’activitat de joc o de caràcter instrumental d’aquesta activitat. Amb aquest efecte s’entenen com a tals, entre d’altres, els serveis comercials, d’oci i cultura. Capítol tercer. Personal del casino Secció primera. Normes generals sobre el personal Article 44. Document professional (llicència de classe I) 1. Només el personal acreditat degudament pel CRAJ pot prestar serveis al casino de joc. Aquesta acreditació s’ha d’efectuar a través de l’expedició del document professional o targeta d’identificació corresponent, després d’obtenir la llicència preceptiva. Tot el personal del casino que vulgui exercir qualsevol activitat professional relacionada amb els jocs d’atzar regulats i autoritzats amb la llicència de classe A ha d’estar proveït d’aquest document o targeta, que és el mateix per a totes les categories professionals. 2. L’atorgament de la llicència de classe I i l’expedició de la targeta d’identificació tenen caràcter discrecional. Així mateix, la llicència pot ser revocada o suspesa en execució d’una sentència ferma que inhabiliti per a l’exercici de l’activitat professional desenvolupada o com a conseqüència de la potestat sancionadora, en aplicació del títol V de la Llei. 3. La revocació o la suspensió de la llicència priven el seu titular de la possibilitat d’exercir la seva activitat al casino de joc en territori andorrà. 4. Tot el personal al servei del casino està obligat a proporcionar als agents de l’autoritat competents en matèria de joc tota la informació que se’ls sol·liciti i que es refereixi a l’exercici de les funcions pròpies de cadascun. 5. La llicència de classe I l’atorga el CRAJ d’acord amb les disposicions de la Llei i el que s’estableix al títol tercer, capítol primer, del Reglament de les llicències menors. 6. Els empleats titulars de la llicència de classe I han de rebre anualment una formació específica sobre la detecció de persones amb problemes amb el joc. Aquesta formació és impartida pels departaments i serveis vinculats a la Comissió Específica per al Joc Responsable, l’Addicció al Joc i la Protecció dels Grups de Risc. Així mateix, han de seguir programes específics de formació permanent que els proporcionin la competència suficient per conèixer la normativa vigent respecte de les operacions que puguin estar relacionades amb el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme i per detectar aquestes operacions. Aquesta formació la imparteix anualment la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra. A més de les disposicions previstes als apartats anteriors, els titulars de la llicència de classe I han de seguir el pla de formació establert per l’operador, destinat a donar compliment a les disposicions legals aplicables quant a les aptituds i els certificats professionals corresponents. Secció segona. Personal directiu Article 45. Òrgans de direcció dels jocs 1. El director de joc i els membres del comitè de direcció estan obligats a complir els termes del plec de bases del concurs d’adjudicació de la llicència, totes les disposicions de la Llei que siguin aplicables, les contingudes en la decisió d’atorgament de la llicència de classe A per a l’explotació del casino i les dels reglaments, i han de vetllar en tot moment per la veracitat dels jocs i la regularitat del seu funcionament. Dins dels terminis i de les condicions previstos per la Llei i els reglaments, han de posar a disposició dels inspectors del CRAJ encarregats del control qualsevol informació que sigui del seu interès. 2. La direcció dels jocs i el control del seu desenvolupament corresponen primàriament al director de joc, sense perjudici de les facultats generals que corresponguin als òrgans de direcció o administració de la societat titular de la llicència de classe A. 3. El director de joc pot ser auxiliat en l’exercici de les seves funcions per un comitè de direcció o, si no n’hi ha, per un o diversos subdirectors. L’existència del comitè de direcció no exclou el nomenament de subdirector o subdirectors, si això s’estima necessari. Els membres del comitè de direcció i el subdirector o els subdirectors han de ser nomenats per l’òrgan d’administració de la societat. 4. El comitè de direcció, quan n’hi hagi, ha d’estar compost com a mínim per tres membres, un dels quals ha de ser necessàriament el director de joc. 5. El personal a què fa referència aquest article i que es relacioni amb el públic ha d’estar en condicions de poder-lo atendre en qualsevol de les llengües següents: català, castellà i francès. 6. El director de joc i els membres del comitè de direcció han d’obtenir una llicència de classe I, en virtut dels articles 25 i 30 de la Llei, així com de les disposicions del Reglament de les llicències menors, atorgada pel CRAJ. Article 46. Nomenament dels òrgans de direcció 1. El nomenament del director de joc, dels membres del comitè de direcció restants i dels subdirectors requereix l’aprovació del CRAJ, la qual s’ha d’atorgar, si escau, en l’autorització d’obertura i funcionament. 2. En cas de mort, incapacitat, dimissió o cessament de les persones a què es refereix l’apartat 1 d’aquest article, la societat ho ha de comunicar dins dels cinc dies hàbils següents al CRAJ. En el cas del director de joc, la societat ha de nomenar transitòriament per assumir les seves funcions, i de manera immediata, un dels subdirectors, si n’hi ha, o un dels membres del comitè de direcció, la qual cosa s’ha de comunicar al CRAJ en el mateix termini abans indicat. 3. Dins dels trenta dies següents a la mort, la incapacitat, la dimissió o el cessament de les persones a què es refereix l’apartat 1 d’aquest article, el titular de la llicència de classe A ha de comunicar al CRAJ les persones que hagin de substituir-les. Article 47. Facultats dels òrgans de direcció 1. El director de joc, els subdirectors i els altres membres del comitè de direcció són els responsables de l’ordenació i l’explotació correcta dels jocs davant l’Administració i la societat titular de la llicència, dins dels termes de l’autorització administrativa i de les normes d’aquest Reglament i la resta de normativa aplicable en general. Només ells poden impartir ordres al personal de jocs, segons el repartiment de funcions que entre aquests últims estableixin els òrgans rectors de la societat, i els correspon la facultat per resoldre les reclamacions dels jugadors i dels visitants del casino, sense perjudici que es pugui fer ús en tot moment dels fulls de reclamació corresponents. 2. El director de joc pot ser substituït en les seves funcions pels subdirectors i pels membres del comitè de direcció. Excepcionalment, i en tot cas per un temps no superior a un dia, pot ser substituït també per un dels empleats de control de la màxima categoria existent al casino. 3. El director de joc, o la persona que el substitueixi, els subdirectors i els altres membres del comitè de direcció són solidàriament responsables, llevat del cas en què es pugui determinar una responsabilitat directa o específica respecte de la custòdia del material dels jocs existent al casino, de la resta de documentació i de l’elaboració correcta de la comptabilitat específica dels jocs. Tots els elements indicats han de trobar-se permanentment a disposició dels agents inspectors del CRAJ. Article 48. Limitacions per als òrgans de direcció El director de joc, els subdirectors i els membres del comitè de direcció no poden: a) Participar en els jocs que es desenvolupen al casino, bé directament o bé mitjançant una persona interposada. b) Exercir funcions pròpies dels empleats de les sales de joc. Això no obstant, els subdirectors i els membres del comitè de direcció poden substituir transitòriament els inspectors o caps de taula en l’exercici de la seva funció, però en cap cas els crupiers, així com, en situacions d’emergència, la resta dels empleats de les sales de joc, amb la finalitat d’evitar la manca de servei mínim als visitants del casino en aquestes circumstàncies o per raons de seguretat, salvaguarda de les persones i custòdia de tots els elements de joc, fitxes i moneda de curs legal exposats en les sales de joc. c) Rebre per qualsevol títol participacions percentuals dels ingressos bruts del casino o dels beneficis del joc, excepte els dividends que els podrien correspondre si fossin accionistes de la societat. d) Participar en la distribució del tronc de propines a què es refereix l’article 51 d’aquest Reglament. Secció tercera. Personal de serveis i de joc Article 49. Personal de serveis i de joc 1. Tot el personal de serveis i de la sala de joc ha de ser contractat d’acord amb qualsevol de les modalitats que preveu la normativa laboral vigent. El personal que exerceixi qualsevol activitat professional relacionada amb els jocs d’atzar regulats amb la llicència de classe A, i explotats a les sales de joc del casino, ha de disposar de la llicència de classe I i del document professional a què fa referència l’article 39.1 de la Llei i l’article 44 d’aquest Reglament. Les persones a càrrec del control d’accessos, la persona a càrrec de la seguretat i els encarregats de la videovigilància també han de disposar de la llicència de classe I. 2. Tot el personal de la sala de joc i el que es relacioni amb el públic ha d’estar en condicions de poder-lo atendre en qualsevol de les llengües següents: català, castellà i francès. Article 50. Limitacions per al personal del casino 1. El personal que presta els seus serveis al casino de joc no pot: a) Entrar o romandre a les sales de joc fora de les hores de servei o per raons alienes al servei, excepte amb l’autorització de la direcció del casino. b) Percebre participacions percentuals dels ingressos bruts del casino o dels beneficis dels jocs, sense perjudici del que disposa l’article següent. c) Concedir moneda de curs legal, fitxes o crèdit als jugadors o visitants. d) Transportar fitxes, plaques o moneda de curs legal durant el servei a l’interior del casino de manera diferent de la prevista reglamentàriament, o guardar-ne de manera que la seva procedència o utilització no puguin ser justificades. 2. El personal de joc, inclosos els auxiliars, i el personal de recepció, de caixa i de seguretat no pot: a) Participar directament o mitjançant terceres persones en els jocs d’atzar que es practiquen al casino. b) Consumir begudes alcohòliques o drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques durant les hores de servei; tot això sense perjudici de les responsabilitats disciplinàries o penals de certes actituds descrites. 3. El personal que desenvolupa les funcions de crupier o de canvista a les taules de joc i el personal de caixa no pot portar vestits amb butxaques. Article 51. Propines 1. L’operador del casino pot acordar la no admissió de propines per part del personal, la qual cosa, en aquest cas, s’ha d’advertir als jugadors de forma clarament visible a l’accés al casino o al servei de recepció. Si s’admeten propines, el lliurament ha de ser sempre discrecional quant a l’ocasió i la quantia. 2. El CRAJ, amb l’audiència prèvia de l’operador, pot suspendre temporalment o definitivament l’admissió de propines, si s’haguessin comès abusos en l’exigència o la percepció d’aquestes gratificacions, i ha de determinar les condicions específiques requerides per aixecar la suspensió quan sigui temporal. 3. Està prohibit al director de joc, als subdirectors, als membres del comitè de direcció i al personal de jocs sol·licitar propines dels jugadors o acceptar-ne a títol personal. A la sala de joc, les propines que per qualsevol títol lliuren els jugadors han de ser dipositades immediatament a les caixes que a aquest efecte hi ha d’haver a les taules de joc i, si escau, a recepció i caixa, sense que puguin ser guardades d’una altra manera, en tot o en part. En cas d’error o abús, el director de joc ha de disposar el que pertoqui quant a la devolució. L’import de les propines es compta en acabar l’horari de joc i s’anota diàriament en un compte especial. 4. El tronc de propines està constituït per la massa global de propines, i se n’ha de repartir una part entre el personal empleat i una altra per atendre els costos de personal. La distribució del tronc de propines s’estableix de comú acord entre l’operador i la representació del personal empleat. Capítol quart. Equipaments de jocs d’atzar Article 52. Equipaments de jocs d’atzar (llicència de classe J) 1. S’entén per equipaments de joc d’atzar els equipaments definits en l’article 4, apartat 2.i, de la Llei, és a dir, tot equipament que permeti el funcionament del joc d’atzar. A títol enunciatiu i no limitatiu: les màquines d’atzar oneroses, les màquines recreatives amb premi programat, les taules de joc i els seus complements o qualsevol altre objecte o instrument que tingui una finalitat directa o accessòria amb el joc d’atzar. 2. Requisits dels equipaments de jocs d’atzar: a) Els jocs d’atzar permesos només es poden practicar amb els requisits i les condicions assenyalats en la Llei i en els reglaments específics que la desenvolupin. Al casino únicament es poden portar a terme els jocs d’atzar que hagin estat específicament autoritzats. b) La pràctica dels jocs d’atzar, de les màquines d’atzar oneroses i de les màquines recreatives amb premi programat només es pot efectuar mitjançant les mesures de control i homologació dels equips de jocs d’atzar que determina l’article 39.2 de la Llei i les disposicions del Reglament de les llicències menors vigent. c) Totes les persones físiques o jurídiques que vulguin desenvolupar l’activitat de venda, arrendament, proveïment, disposició, importació, exportació, producció, fabricació, posada a disposició i serveis d’instal·lació, de manteniment o de reparació d’equipaments de jocs d’atzar al Principat d’Andorra han de ser titulars d’una llicència de classe J i estar inscrites al Registre d’empreses o de subministradors d’equipaments de jocs d’atzar del CRAJ. d) La inscripció en el Registre d’empreses o de subministradors d’equipaments de jocs d’atzar és la que es determina al títol tercer, capítol segon, del Reglament de les llicències menors. Capítol cinquè. Publicitat i joc responsable Article 53. Activitats promocionals i joc responsable 1. L’empresa titular del casino de joc pot fer publicitat i promoció de les seves activitats de jocs i apostes, i ha de respectar, en tot cas, les normes generals sobre publicitat, sobre serveis de la societat de la informació i comerç electrònic i sobre comunicació audiovisual que siguin aplicables. La realització d’aquestes activitats l’ha d’autoritzar el CRAJ en aplicació de les disposicions de l’article 20 de la Llei. En l’activitat promocional s’ha de fer constar expressament que està prohibit el joc a menors d’edat, així com els efectes perjudicials que pot comportar el joc no responsable, fent referència al sistema d’informació i ajut que preveu l’article 21 de la Llei esmentada. La realització d’activitats de publicitat o de promoció a l’interior del casino no pot alterar la dinàmica de joc corresponent que s’estigui desenvolupant en cada moment. 2. L’empresa titular del casino de joc ha d’establir, respecte dels jocs que desenvolupa, les directrius sobre mesures, procediments i sistemes tècnics que afavoreixin la pràctica responsable, i ha de preveure aspectes com la comunicació i publicació de missatges d’advertiment sobre joc responsable adreçats a les persones jugadores, i l’habilitació d’espais o funcions amb informació d’interès per als destinataris esmentats. Quan aquestes directrius impliquin qüestions relacionades amb el joc patològic i amb l’atenció sanitària, s’han d’elaborar amb l’assessorament del departament competent en matèria de salut del Govern. Article 54. Règim de les autoritzacions 1. La sol·licitud d’autorització s’ha de presentar davant del CRAJ, abans de la data en què es dugui a terme l’activitat promocional, mitjançant un escrit que reuneixi els requisits que exigeix l’article 20 de la Llei. Aquesta sol·licitud ha d’anar acompanyada dels documents següents: a) Memòria amb el contingut de la promoció, en què cal indicar l’objecte de la promoció publicitària i la durada de la campanya. b) El projecte d’activitat publicitària o promocional, que ha de consistir en una reproducció adequada, segons el suport de difusió, dels textos i la composició gràfica. 2. El termini màxim de què disposa el CRAJ per dictar la resolució és de dos mesos, a comptar de la data d’entrada de la sol·licitud. Contra aquesta resolució es pot interposar un recurs administratiu davant del Govern. Article 55. Règim de comunicació No requereixen autorització prèvia les activitats promocionals següents, sempre que no es faci referència específica i directa a les activitats pròpies de joc: a) L’esment de la ubicació del casino, així com dels seus serveis complementaris. b) L’ús de l’anagrama o el nom del casino amb motiu del patrocini d’espectacles públics o d’activitats recreatives, esportives o culturals, de caràcter puntual, llevat dels específics per a menors d’edat. c) La divulgació en revistes especialitzades de viatges o del sector del joc. d) L’elaboració i l’emissió de fullets sobre el casino, els esdeveniments que hi tenen lloc i els serveis complementaris. Aquests fullets es poden dipositar en hotels, agències de viatges, centres de transport de viatgers, locals o instal·lacions d’espectacles públics i establiments turístics en general. e) L’emissió en mitjans de comunicació de reportatges estrictament informatius. f) La instal·lació de rètols a la façana de l’edifici o a l’accés al recinte urbanístic on es trobi el casino, o de rètols indicatius dels accessos i la ubicació del casino. g) L’elaboració i la venda d’objectes amb el nom comercial o l’anagrama del casino, llevat dels dirigits a menors d’edat. h) L’entrega gratuïta als usuaris del casino d’objectes de poca quantia amb el nom comercial i l’anagrama del casino. Capítol sisè. Règim fiscal Article 56. Obligats tributaris És obligat tributari l’operador a qui s’hagi atorgat l’autorització administrativa corresponent per poder explotar un casino de joc, que permet solament l’explotació de jocs mixtos d’atzar i habilitat, d’apostes de contrapartida, de taula, tant de cercle com de contrapartida, de màquines recreatives amb premi programat, de màquines d’atzar oneroses i de màquines d’apostes, de forma presencial. Article 57. Impost 1. La base de tributació es determina en cada exercici pel producte brut del joc. 2. El tipus de gravamen per a les activitats de joc efectuades al casino és del 10% sobre el producte brut del joc; l’import mínim meritat és de 2.000.000 d’euros durant un exercici econòmic complet, o la seva part proporcional en el cas d’exercicis econòmics de durada inferior a un any. 3. La meritació i la liquidació de l’impost es regulen pel que disposa la Llei i pel Reglament de gestió de l’impost sobre activitats de joc d’atzar. Article 58. Taxa 1. La taxa prevista a l’article 55 de la Llei es merita en el moment de presentar la sol·licitud de llicència o sol·licitud de renovació. 2. Pel que fa a la taxa de manteniment, es merita anualment a comptar de la data d’autorització de la llicència. Capítol setè. Inspecció i sancions Article 59. Inspecció i vigilància La inspecció i la vigilància del que regula aquest títol primer corresponen al CRAJ, d’acord amb el que preveu el títol V de la Llei i les disposicions del Reglament regulador del Servei d’Inspecció i del procediment sancionador del Consell Regulador Andorrà del Joc vigent. Tot això sense perjudici de les funcions encomanades als òrgans competents en matèria d’inspecció financera, tributària i d’altres. Article 60. Inspectors encarregats de la vigilància 1. Els únics inspectors que estan qualificats, excepte els agents del Cos de Policia, per exercir la supervisió sobre l’explotació dels jocs al casino i el control dins i fora de la sala són els agents inspectors designats pel CRAJ. 2. No es pot prohibir a aquestes persones el lliure accés a la sala de jocs i a qualsevol altre local dependent del casino sota cap pretext. Els representants del casino han de sotmetre’s al seu control i prestar-se a les seves investigacions. 3. Els inspectors del CRAJ estan autoritzats per assegurar el compliment estricte de la normativa aplicable, i per centrar les seves investigacions sobre els punts de la gestió de l’establiment o del funcionament dels jocs. Article 61. Ordre dels jocs L’ordre dels jocs al casino està garantit sota l’autoritat del CRAJ i en les condicions establertes per aquest organisme. Els agents inspectors del CRAJ encarregats del control estan facultats per adoptar totes les mesures necessàries per garantir, en el marc d’aquest títol primer, la regularitat i la seguretat en l’explotació dels jocs. Article 62. Registre especial d’observacions Al casino, es requereix un registre especial de les observacions, signat, rubricat i segellat pel CRAJ. Els agents inspectors del CRAJ responsables de la vigilància demanen aquest registre especial cada vegada que visiten el casino de joc per dur a terme qualsevol operació de verificació o d’auditoria. Mostren el dia i l’hora de la seva visita i la naturalesa de les operacions efectuades, i en el document detallen, si escau, les observacions, les instruccions o les ordres que han fet. El director de joc ha d’esmenar, en el termini de vuit dies, amb referència a aquestes observacions, el seguiment que li ha estat reservat. Article 63. Registre especial de comunicacions i de sol·licituds d’informació Al casino es requereix un registre especial de comunicacions i de sol·licituds d’informació, signat, rubricat i segellat pel CRAJ. Aquest registre permet al director de joc del casino demanar aclariments i informació addicional al CRAJ sobre l’aplicació de la normativa existent i informació sobre les dificultats d’execució, o formular qualsevol comentari o qüestió en relació amb l’explotació. El registre pot ser consultat pels agents inspectors esmentats a l’article 60 d’aquest Reglament. La supervisió general del casino és exercida pels agents inspectors del CRAJ, que tenen la facultat d’obtenir tota informació, en tot moment, de qualsevol dels documents útils per complir les seves funcions. Article 64. Règim sancionador L’incompliment del que estableixen aquest títol primer i els annexos I i II d’aquest Reglament s’ha de sancionar d’acord amb el que disposa el títol V de la Llei, així com les disposicions del Reglament regulador del Servei d’Inspecció i del procediment sancionador del Consell Regulador Andorrà del Joc vigent. Títol II. Llicència de classe B Capítol primer. Règim d’adjudicació del concurs públic i d’atorgament de la llicència de classe B Article 65. Criteris de valoració i exigència del plec de bases del concurs 1. La llicència de classe B per a l’explotació de les sales de bingo s’obté després de considerar l’oferta mitjançant la convocatòria prèvia de concurs públic, que s’ha d’ajustar als principis de publicitat, concurrència, igualtat, transparència, objectivitat i no-discriminació, i que es regeix pel plec de bases que, a proposta del CRAJ, sigui aprovat pel Govern i publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. 2. El plec de bases ha de contenir els criteris objectius de valoració i almenys l’exigència dels punts següents: a) L’acreditació de l’origen lícit dels fons de finançament. b) La ubicació i la influència directa o indirecta que pugui tenir l’obertura de l’establiment a la zona. c) L’estudi econòmic i financer, i el programa d’inversions i qualitat de les instal·lacions i els serveis complementaris que es prestin, així com la viabilitat econòmica del projecte. d) La dotació del personal, el pla de formació i els recursos humans. e) Els aspectes socials en matèria de contractació de personal amb discapacitat o en risc d’exclusió o mesures per prevenir patologies del joc i programes d’estimulació del joc responsable. Article 66. Sol·licitud i documentació adjunta Les societats mercantils que estiguin interessades a obtenir la llicència de classe B per explotar el bingo poden prendre part en el concurs públic convocat a aquest efecte presentant una sol·licitud davant del CRAJ que reculli totes les precisions contingudes en el plec de bases corresponent i, entre altres aspectes: a) La identificació del representant de la societat sol·licitant i la qualitat en què actua. b) La identificació dels socis, especificant la quota de participació respectiva, i dels membres dels òrgans d’administració de la societat i apoderats. c) Amb caràcter preceptiu, la sol·licitant ha de presentar, endemés dels requisits necessaris per obrir un local de concurrència pública, la documentació següent: i. Certificat d’antecedents penals de totes les persones físiques indicades als apartats anteriors. ii. Un informe econòmic signat per tots els administradors i accionistes de la societat sobre la viabilitat de l’explotació de l’activitat. iii. Una memòria en què es descrigui: - L’organització i el funcionament de les sales de joc. - El procés de selecció, formació i organització del personal. - El pla de comptes de la societat i el criteri per a l’amortització total de l’immobilitzat material en un període màxim de cinc anys. - La relació de mesures de seguretat de l’establiment, entre les quals hi ha d’haver necessàriament sistemes de detecció i prevenció d’incendis i una descripció dels serveis de vigilància, de videovigilància i de seguretat de l’establiment. - El criteri de qualitat i les revisions periòdiques del material necessari per al joc del bingo, així com els informes oportuns sobre l’homologació o la certificació, segons el que correspongui en cada cas, del material i de les instal·lacions que s’han d’emprar en el joc del bingo, en especial sobre les boles, les màquines d’extracció de les boles i el programa informàtic i, si escau, telemàtic i les seves interconnexions, que s’han d’utilitzar en la pràctica del joc. iv. Un certificat de la societat que acrediti el nomenament d’auditors externs i l’acceptació per part d’aquests últims. v. L’acreditació de la procedència del capital destinat a la inversió. d) La sol·licitud ha d’anar signada pel representant legal de la societat, i s’hi ha d’adjuntar un certificat dels acords de la societat relatius a la decisió de presentar l’oferta a la licitació, a més dels altres documents necessaris. e) Si la sol·licitud és incompleta o defectuosa, el CRAJ insta la societat sol·licitant, per mitjà del seu representant legal, perquè en un termini màxim de deu dies hàbils esmeni els defectes observats, de conformitat amb les disposicions legals del Codi de l’Administració vigent. Article 67. Tramitació i adjudicació del concurs públic 1. La tramitació del concurs públic queda desenvolupada en el plec de bases del concurs. 2. Durant la tramitació, la mesa de valoració pot dirigir-se als sol·licitants per demanar els aclariments i la informació complementària que estimi oportuns. 3. Transcorregut el termini de presentació de les ofertes respectives, la mesa de valoració ha d’emetre un informe amb la proposta de resolució d’adjudicació sobre l’oferta presentada que resulti més idònia, d’acord amb la documentació aportada i els criteris que s’han de valorar segons la convocatòria i el plec de bases del concurs. 4. La resolució del concurs, que en tot cas declarar-se desert, s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i s’ha de notificar en forma a tots els concursants i al comú de la parròquia on es pretengui ubicar el bingo. Article 68. Requisits de l’empresa adjudicatària per sol·licitar la llicència L’empresa adjudicatària de la llicència del bingo ha de reunir els requisits establerts a l’article 25 de la Llei, i que es desenvolupen a continuació: a) Haver-se constituït en societat anònima de dret andorrà, amb domicili social al Principat d’Andorra, d’acord amb la legislació vigent. b) L’objecte social s’ha de correspondre exclusivament amb l’explotació del bingo i dels altres serveis complementaris o accessoris relacionats amb l’explotació. c) La societat i la seva activitat han de ser dirigides i administrades per un president i un consell d’administració. d) S’ha d’indicar en els estatuts: - Que el capital social ha de ser d’un mínim de sis-cents mil euros (600.000 €), totalment subscrit i desemborsat en la data de la constitució de la societat. - Que les accions són nominatives. - Que la societat diposita els comptes anualment, degudament auditats, els quals s’han de trametre al CRAJ dins els set mesos següents a la fi de l’exercici social. e) Cada mandatari social, amb inclusió dels membres del consell d’administració i tota persona investida de poder executiu o que, directament o indirectament, gestioni o controli la societat en últim terme, ha de tenir plens drets civils i complir els requisits d’honorabilitat comercial i professional que responguin a les exigències de les seves funcions. En cap cas no pot haver estat objecte d’una condemna penal ferma per delictes dolosos, de falsedat, d’infidelitat en la custòdia de documents i violació de secrets, o de malbaratament de cabals públics, per delictes contra la propietat, tant al Principat d’Andorra com en un estat estranger, per delictes de blanqueig de capitals i de finançament del terrorisme o per altres que atemptin contra la salut pública o la sostenibilitat de la seguretat nacional o afavoreixin l’explotació de persones. f) La societat ha d’oferir, segons determini el plec de bases, fins al 10% del seu capital social a repartició d’accions unipersonals, amb dret a dividends però sense drets polítics, de subscripció popular, obertes exclusivament a persones físiques o jurídiques de nacionalitat andorrana o persones físiques residents legalment establertes al Principat d’Andorra, d’acord amb la normativa vigent. g) La sol·licitant de la llicència ha de lliurar a l’entitat reguladora i de control del joc les auditories i els certificats exigits per la Llei i per aquest Reglament. h) Posar a disposició del CRAJ tots els mitjans perquè efectuï a càrrec seu totes les operacions de control requerides en la Llei. Article 69. Atorgament de la llicència de classe B 1. La llicència es concedeix un cop adjudicat el concurs, amb la presentació d’una sol·licitud prèvia al CRAJ, a partir dels formularis proporcionats per l’entitat reguladora, que ha de comprendre obligatòriament la informació establerta a l’article 26.2 de la Llei, i després de finalitzada la instrucció. En el marc de la instrucció per atorgar la llicència, l’entitat reguladora del joc pot requerir els informes escaients de la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra, de l’Autoritat Financera Andorrana, de l’Agència Andorrana de Protecció de Dades o d’Andorra Telecom, SAU, segons correspongui. Si hi ha silenci administratiu, transcorregut el termini establert al Codi de l’Administració vigent, després de la data de presentació de la sol·licitud de llicència, es considera silenci negatiu, amb el benentès que la decisió d’estendre la instrucció per part del CRAJ atura aquest termini. 2. La resolució que atorga la llicència de classe B per explotar el bingo és dictada pel CRAJ i ha d’expressar: a) La denominació, la durada, el domicili de la societat titular i el capital social. b) La relació dels socis, amb especificació de les seves aportacions o participacions respectives en el capital, i els membres dels òrgans d’administració i representació de la societat i els apoderaments. c) El nom comercial i la localització del bingo. d) El termini màxim per a l’obertura i l’explotació del bingo, fent constar l’obligació d’obtenir prèviament les llicències corresponents de les administracions competents. e) Els jocs del bingo que el titular està autoritzat a explotar. 3. La llicència és la prevista a l’article 24 de la Llei, concedida pel CRAJ a l’operador de la categoria 2, definit a l’article 5.b de la mateixa Llei. A més, la llicència preveu la prohibició de delegar l’explotació de les activitats del joc del bingo; la prohibició al gerent i als membres del comitè de direcció de participar en els jocs, directament o mitjançant un intermediari; i la prohibició de transferir a títol onerós o gratuït la llicència de joc. 4. La llicència és una autorització administrativa intuitu personae (‘en atenció a la persona’), té una durada determinada i és intransferible. 5. Qualsevol canvi directe o indirecte en la direcció, l’administració o el control de la titularitat de la llicència s’ha de comunicar al CRAJ, que l’ha d’autoritzar, en els termes de l’article 22 de la Llei. Article 70. Garantia bancària 1. L’operador que hagi obtingut la llicència de classe B ha de lliurar davant del CRAJ el document acreditatiu d’haver efectuat una garantia bancària de tres-cents mil euros (300.000 euros) en una de les entitats bancàries del Principat d’Andorra. L’operador ha de disposar d’aquesta garantia bancària i lliurar-la abans de l’obertura i el funcionament del bingo, en aplicació de les disposicions de l’article 27 de la Llei i amb la finalitat d’assegurar els objectius establerts a l’apartat 4 del mateix article. L’incompliment d’aquesta obligació determina la revocació immediata de la llicència atorgada. 2. En cas que es produeixi l’execució parcial o l’extinció o la cancel·lació de la garantia esmentada, l’operador ha de reposar-la totalment, en el termini màxim d’un mes. L’incompliment d’aquesta obligació en el termini establert dona lloc a la suspensió dels efectes de l’autorització a l’operador. La suspensió de la llicència es manté fins que s’hagi fet efectiva la reposició total de la garantia. Article 71. Vigència i renovació de la llicència 1. La durada inicial de la llicència està determinada en el plec de condicions del concurs públic, i està expressament condicionada a la inversió que l’operador justifiqui que efectua en la seva sol·licitud o oferta, de conformitat amb les disposicions de l’article 36.1 de la Llei. Tanmateix, s’estableix una durada màxima de deu anys. 2. La renovació de la llicència ha de respectar els formularis establerts pel CRAJ i s’ha d’instar a aquest darrer amb una antelació mínima d’un any abans del venciment de la llicència en curs. El regulador resol motivadament la renovació de l’autorització, la durada de la qual no pot superar el termini màxim de deu anys, o bé la denegació. 3. La renovació únicament es pot acordar si es compleixen i han estat respectats pel titular totes les condicions i els requisits establerts per la Llei i pels reglaments que la desenvolupen, pel plec de bases o per tota altra directriu del CRAJ per atribuir la llicència. Article 72. Extinció de la llicència L’extinció de la llicència pot produir-se en els casos següents: a) Per renúncia de la societat titular manifestada per escrit al CRAJ. b) Per dissolució de la societat titular de la llicència de classe B. c) Pel transcurs del termini de validesa sense que s’hagi sol·licitat la renovació. d) Com a conseqüència de la imposició d’una sanció ferma en matèria de joc, d’acord amb el que disposa la Llei, que comporti la revocació de la llicència de classe B per explotar el bingo. e) Per resolució motivada adoptada en el procediment corresponent, i que reculli alguna de les causes següents: - Quan el titular de l’autorització perdi alguna de les condicions o deixi de complir els requisits establerts per la Llei i aquest Reglament. - Si no es produeix l’obertura del bingo dins el termini màxim establert a la resolució d’atorgament de la llicència. - Quan el bingo romangui tancat més de trenta dies consecutius sense autorització prèvia o causa justificada, llevat que la interrupció del funcionament sigui deguda a causes de força major. Capítol segon. Exercici de l’activitat del joc del bingo Article 73. Condicions tècniques de les sales de joc del bingo 1. Les sales de joc del bingo han d’estar estructurades de manera que en la pràctica del bingo tradicional les extraccions de boles siguin visibles per tots els participants, bé directament, bé mitjançant la utilització de monitors, de manera que es garanteixi la simultaneïtat de la visió i la possibilitat que els jugadors cantin els premis. Així mateix, han de disposar d’un circuit tancat de televisió i d’un sistema acústic suficient per garantir la plena difusió de les jugades. 2. Les instal·lacions de les sales de joc del bingo han de reunir totes les condicions i els requisits establerts amb caràcter general per la normativa que regula els locals de concurrència pública, així com les reglamentacions específiques en matèria de seguretat industrial que hi puguin ser aplicables. 3. El local ha de respectar un volum mínim de 4 metres cúbics per persona i un sistema de ventilació capaç d’extreure o renovar una quantitat d’aire de com a mínim tres volums per hora, llevat de la zona destinada als fumadors, a la qual és aplicable la reglamentació específica de les condicions o la qualitat de l’aire per a les sales de joc. 4. Els serveis complementaris del bingo i els serveis de bar, cafeteria o restaurant han de disposar de les autoritzacions administratives corresponents. En tot cas, aquests serveis tenen obligatòriament el mateix horari que el d’obertura al públic de la sala de joc, que queda establert a l’article 74 d’aquest Reglament. 5. Les sales de joc del bingo han de tenir en un lloc visible l’autorització administrativa corresponent i la capacitat màxima autoritzada. 6. L’accés a les sales ha de ser sempre directe des del carrer. 7. L’espai on s’ubiquin les màquines autoritzades ha de ser independent del lloc on es porta a terme el joc del bingo tradicional. 8. Les màquines que s’instal·len no es poden col·locar en llocs on dificultin o impedeixin l’evacuació, la circulació i la distribució dels assistents a la sala de joc, i han d’estar col·locades sobre suports propis. No es consideren suports propis els taulells del bar, les taules i altres objectes destinats a altres usos. 9. Es consideren màquines multiposició les màquines en què puguin jugar dos o més jugadors de manera simultània, i que consisteixen en una màquina i tantes posicions de joc com persones jugadores. Les màquines multiposició instal·lades a les sales de joc del bingo poden integrar com a màxim quinze posicions de joc per màquina. Article 74. Horari d’obertura al públic 1. Dins els límits màxims d’horari fixats a la llicència del bingo, la direcció del bingo ha de determinar els horaris de les activitats que es duen a terme a les instal·lacions. Es poden establir horaris diferents per al joc del bingo i per a les màquines de videobingo i màquines recreatives amb premi programat, i per als dies laborables, festius, vigílies, revetlles tradicionals i festa major de la vila. 2. La direcció del bingo ha de comunicar al CRAJ l’horari o els horaris realment practicats a les sales de joc. Si es proposa variar-los, tant per reduir-los com per ampliar-los dins dels límits màxims de la llicència, ho ha de comunicar igualment i no es poden posar en pràctica fins que el CRAJ expressi la seva conformitat o transcorrin tres dies hàbils des de la comunicació sense que hagi manifestat oposició al canvi. Article 75. Servei d’admissió 1. Les sales de joc del bingo han de disposar d’un servei d’admissió que controli l’accés, que garanteixi l’efectivitat de les prohibicions d’accés a les sales de joc i de participació en els jocs d’atzar en virtut dels articles 8, 9 i 10 de la Llei i que acompleixi les disposicions establertes en l’article 15 i concordants de la norma de constant referència, pel que fa a l’obertura d’una fitxa numerada en el registre de visitants. 2. Els requisits d’identificació es determinen en la Llei i en el Reglament del Registre General del Consell Regulador Andorrà del Joc vigent, i més concretament en el Registre general d’interdiccions d’accés al joc d’atzar. 3. Les informacions recollides en la fitxa de visitant no es poden utilitzar per a cap finalitat no prevista en la Llei, estan sotmeses a la normativa de protecció de dades vigent en cada moment i només es poden facilitar a requeriment de l’autoritat judicial, dels membres del Cos de Policia, de la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra o bé del CRAJ. Qualsevol alteració que es produeixi en aquest registre, així com l’eventual desaparició o pèrdua del registre, s’ha de comunicar de manera immediata al CRAJ. La informació de la fitxa de visitant pot ser continguda en un suport digital per facilitar-ne la consulta i facilitar l’expedició de la targeta de visitant al servei d’admissió. 4. L’operador pot establir altres limitacions a l’admissió de les persones a les sales de joc, sempre que aquestes limitacions siguin públiques i no discriminatòries. Les incidències que es produeixin en relació amb l’admissió de jugadors s’han de recollir, amb els màxims detalls, al llibre d’actes i de cartrons del dia de la sessió corresponent. 5. El servei d’admissió ha de tenir a disposició dels clients un llibre de reclamacions, en el qual s’han de fer constar les queixes dels jugadors en presència d’un cap de sala, així com un exemplar de la Llei i dels reglaments vigents, publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. 6. L’operador, independentment del que estableix la normativa vigent en matèria de prevenció i lluita contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme, ha de comunicar al CRAJ els beneficiaris de premis iguals o superiors a l’equivalent de quinze mil euros (15.000 €). Aquesta comunicació s’ha de fer en un termini no superior a trenta dies des de l’atorgament del premi. Article 76. Comunicació de les dades El procediment en la comunicació de dades efectuat entre el CRAJ i l’operador autoritzat, quant a les persones que tenen prohibit o limitat l’accés a les sales de jocs d’atzar, les modalitats pràctiques d’admissió i enregistrament dels jugadors i les condicions d’accés als registres, i altres disposicions es determinen en el Reglament del Registre General del Consell Regulador Andorrà del Joc. Article 77. Llibre d’actes i de cartrons 1. Les actes s’estenen mitjançant el sistema informàtic i s’hi ha de fer constar la diligència d’inici de sessió, la data i la signatura de l’administrador i del cap de sala, i cal afegir-hi a continuació, per cada partida, les dades següents: número d’ordre de la partida, valor facial dels cartrons, sèries, numeració dels cartrons venuts, quantitat total recaptada, quantitat corresponent als premis, els premis lliurats amb indicació dels números dels cartrons premiats en les combinacions guanyadores, valor del bingo acumulat i quantitat acumulada per aquest últim. En acabar la sessió s’estén la diligència de tancament, que han de firmar un administrador o una persona delegada de la societat explotadora i el cap de sala. 2. Les incidències que es produeixin en relació amb l’admissió de jugadors han de recollir-se, amb els màxims detalls, al llibre d’actes i de cartrons de la sessió corresponent. 3. El llibre d’actes i de cartrons ha d’estar obligatòriament al dia i permanentment a disposició dels agents del Servei d’Inspecció del CRAJ, encarregats de la inspecció i el control del joc. 4. L’operador ha de trametre mensualment al CRAJ una llista en què s’indiqui el nombre de cartrons físics i virtuals venuts. Article 78. Pagament de premis 1. El pagament dels premis es pot efectuar en metàl·lic, mitjançant transferència bancària o pel lliurament d’un xec contra el compte del bingo. Únicament es poden utilitzar els mitjans de pagament autoritzats per l’autoritat competent al Principat d’Andorra. 2. Està prohibida la substitució total o parcial dels premis en diners per espècies. Capítol tercer. Personal Article 79. Personal al servei de les sales de bingo (llicència de classe I) 1. Tot el personal al servei del bingo ha de ser contractat d’acord amb qualsevol de les modalitats que preveu la normativa laboral vigent, i ha d’obtenir la llicència de classe I, en virtut dels articles 25 i 30 de la Llei, així com de les disposicions del Reglament de les llicències menors. L’acreditació s’ha d’efectuar a través de l’expedició del document professional o la targeta d’identificació corresponent, després d’obtenir la llicència preceptiva. Tot el personal del bingo que vulgui exercir qualsevol activitat professional relacionada amb els jocs d’atzar autoritzats amb la llicència de classe B ha d’estar proveït d’aquest document o targeta, que és el mateix per a totes les categories professionals. La targeta d’identificació inclou: número de llicència, nom i cognoms del titular, activitat professional, data d’expedició, data de caducitat i fotografia. 2. L’atorgament de la llicència de classe I i l’expedició de la targeta d’identificació tenen caràcter discrecional. Així mateix, la llicència pot ser revocada o suspesa en execució d’una sentència ferma que inhabiliti per a l’exercici de l’activitat professional desenvolupada o com a conseqüència de la potestat sancionadora, en aplicació del títol V de la Llei. 3. La revocació o suspensió de la llicència priven el seu titular de la possibilitat d’exercir la seva activitat a les sales de bingo del país. 4. La llicència de classe I l’atorga el CRAJ d’acord amb les disposicions de la Llei i el que s’estableix al títol tercer, capítol primer, del Reglament de les llicències menors. 5. Els empleats titulars de la llicència de classe I han de rebre anualment una formació específica sobre la detecció de persones amb problemes amb el joc. Aquesta formació és impartida pels departaments i serveis vinculats a la Comissió Específica per al Joc Responsable, l’Addicció al Joc i la Protecció dels Grups de Risc. Així mateix, han de seguir programes específics de formació permanent que els proporcioni la competència suficient per conèixer la normativa vigent respecte de les operacions que puguin estar relacionades amb el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme i per detectar aquestes operacions. Aquesta formació la imparteix anualment la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra. A més de les disposicions previstes als apartats anteriors, els titulars de la llicència de classe I han de seguir el pla de formació establert per l’operador, destinat a donar compliment a les disposicions legals aplicables quant a les aptituds i els certificats professionals corresponents. 6. Tot el personal al servei de les sales de bingo està obligat a proporcionar als agents de l’autoritat competents en matèria de joc tota la informació que se’ls sol·liciti i que es refereixi a l’exercici de les funcions pròpies de cadascun. 7. Durant les hores d’obertura al públic, l’establiment on es practica l’activitat del joc del bingo ha de disposar del personal necessari, presencialment, per a un desenvolupament adequat del joc del bingo en les modalitats autoritzades en cada cas, i per a un bon exercici de les funcions d’admissió i control dels jugadors i dels seus acompanyants. Article 80. Funcions del personal de les sales de joc 1. El personal d’admissió i control ha d’exercir amb la diligència oportuna el control dels requisits de l’admissió dels visitants a les sales de joc. L’accés s’efectua de conformitat amb les condicions establertes a l’article 15 i concordants de la Llei. S’encarrega de comprovar que la documentació correspon a la persona que la presenta i no ha de permetre l’entrada a les persones que la tinguin prohibida, conforme als articles 8, 9 i 10 de la Llei. També s’encarrega dels fitxers de visitants i d’actualitzar-los. 2. El locutor venedor ha de fer la venda directa dels cartrons i la recaptació de l’import, que ha de lliurar juntament amb els cartrons sobrants al caixer. També ha de posar en funcionament la màquina quan s’iniciï la jugada; quan no s’utilitzi el locutor automàtic ha de llegir en veu alta el número de la bola segons l’ordre de sortida, apagar la màquina un cop finalitzada la jugada i lliurar als guanyadors els imports dels premis. 3. El caixer ha de guardar els cartrons i s’encarrega de lliurar-los ordenadament als venedors; indica al cap de taula el nombre de cartrons venuts, recapta els diners obtinguts amb la venda de cartrons, prepara les quantitats corresponents a cada premi i abona els premis un cop finalitzada la jugada. 4. El cap de taula ha de comprovar les boles i els cartrons, dur la comptabilitat dels cartrons venuts i sobrants de cada jugada, efectuar la determinació dels premis, comprovar els cartrons guanyadors i informar tothom en veu alta d’aquestes dades. També pot substituir el caixer en totes les seves funcions. 5. El cap de sala ha d’exercir la direcció i el control general del funcionament de la sala, adoptar les decisions relatives a la marxa de totes les operacions, d’acord amb les normes de funcionament del joc del bingo, i marcar el ritme adequat de les operacions; tenir cura del funcionament correcte dels aparells, les instal·lacions i els serveis; exercir la jerarquia sobre tot el personal al servei de la sala, i contestar individualment totes les peticions d’informació o reclamacions que formulin els jugadors i consignar aquestes dades, així com les incidències que es produeixin, a l’acta de cada sessió. També és el responsable de portar correctament la comptabilitat específica del joc, tant davant dels jugadors com davant dels agents de l’autoritat, llevat que aquesta funció estigui atribuïda a una altra persona i que aquesta persona es trobi a la sala. 6. El personal ha de garantir en tot moment, durant el temps d’obertura de la sala de joc al públic, el control de l’admissió, així com el correcte funcionament del desenvolupament del joc del bingo. Article 81. Actes prohibits al personal Al personal del bingo, inclosos el titular o els representants, i el personal directiu, els està prohibit: a) Difondre per qualsevol mitjà a terceres persones no autoritzades qualsevol informació obtinguda durant l’exercici de les seves activitats laborals. b) Participar directament o mitjançant terceres persones en els jocs d’atzar que es poden practicar al bingo. c) Atorgar préstecs als jugadors. d) Consumir begudes alcohòliques o drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques, durant les hores de servei. Capítol quart. Funcionament del joc del bingo tradicional Article 82. Cartrons 1. El joc del bingo tradicional només pot practicar-se amb els cartrons físics oficials, amb l’autorització prèvia del CRAJ, i amb cartrons virtuals, que poden coexistir dins una mateixa partida. Els cartrons físics han d’estar fabricats amb un material que pugui ser marcat pels jugadors, han d’estar seriats i numerats, i s’hi ha d’indicar en un lloc ben visible el valor facial, el número de sèrie, el número de cartró i el nombre de cartrons d’una sèrie. El cartró està conformat per quinze números, distribuïts en tres línies horitzontals, superior, central i inferior, formades per cinc números cada una. 2. L’operador autoritzat a explotar la sala de joc del bingo és el responsable de la provisió dels cartrons necessaris per al joc, amb el control i l’autorització previs del CRAJ, i segons el que estableix l’article 77 d’aquest Reglament, a l’efecte de control, i el Protocol d’actuació per a l’edició, l’estocatge, el control i l’autorització dels cartrons físics oficials del joc del bingo tradicional al Principat d’Andorra. 3. La venda de cartrons a jugadors només es pot fer dins de la sala on es desenvolupi el joc. 4. Cap jugador no pot adquirir cartrons físics corresponents a una partida mentre no hagin estat recollits i retirats els de la partida anterior, que han de quedar a disposició dels empleats de la sala. 5. Els cartrons físics es venen correlativament, segons el seu número d’ordre, dins de cadascuna de les sèries. La venda a cada partida s’inicia bé amb el número u de cada sèrie, quan aquesta sèrie es comenci, bé amb el número següent a l’últim venut en la partida anterior, ja sigui del mateix dia, ja sigui de dies anteriors. 6. Si la sèrie de cartrons posada a la venda és insuficient per atendre la demanda dels jugadors, poden posar-se en circulació per a la mateixa partida cartrons d’una nova sèrie, sempre que es compleixin els requisits següents: a) La segona sèrie que s’utilitza amb caràcter complementari ha de ser del mateix valor facial. b) La venda de la segona sèrie ha de començar necessàriament pel número u. c) Els cartrons de la segona sèrie es poden vendre fins al límit màxim del número de cartró anterior al de la primera sèrie amb què es va iniciar la venda, de manera que en cap cas no es poden vendre dos cartrons iguals en la mateixa partida. 7. Els jugadors han de pagar els cartrons amb qualsevol mitjà legal de pagament. 8. Els jugadors poden marcar els números dels cartrons a mesura que les boles corresponents apareguin i siguin cantades. No són vàlids, a l’efecte del premi, els cartrons amb una marca que impedeixi identificar clarament el número, ni tampoc els cartrons en què els números impresos hagin estat manipulats gràficament de qualsevol manera. 9. El cartró virtual és un suport del joc de bingo que permet, mitjançant un terminal, participar en les partides que es facin a les sales de bingo degudament autoritzades. 10. Els sistemes, els suports, els equips i els elements que s’han d’utilitzar en el desenvolupament, la gestió, el control i la pràctica del cartró virtual han de ser homologats pel CRAJ. 11. El sistema de cartró virtual disposa d’una o més llibreries de cartrons virtuals. 12. Cada cartró virtual ha d’especificar el seu preu i ha d’estar identificat per un número de cartró i un número de sèrie independent del número de sèrie utilitzat per als cartrons físics. No hi pot haver duplicitat de cartrons ni a la llibreria de cartrons virtuals, ni tampoc pel que fa als cartrons físics. 13. La venda de cartrons virtuals només es pot efectuar mitjançant terminals autoritzats i connectats al sistema de gestió del cartró virtual. Aquest sistema ha de disposar dels elements i la seguretat necessaris que garanteixin el perfecte desenvolupament del joc, així com el control i el registre dels cartrons jugats mitjançant els terminals connectats, tant de manera individual com en conjunt. 14. La utilització dels terminals per part del jugador està supeditada a l’obertura del compte de saldo, mitjançant qualsevol dels sistemes de pagament autoritzats, i a la seva recàrrega en un terminal. 15. El jugador de cartró virtual, mitjançant el terminal de joc, ha de poder disposar de l’opció d’apostar un percentatge igual o inferior al 100% sobre el valor facial de la partida. 16. El terminal de joc del cartró virtual ha de permetre al jugador, abans d’iniciar la partida i del tancament de vendes, seleccionar la quantitat de cartrons que vol comprar mitjançant una pantalla de compra. Un cop tancades les vendes, a decisió del responsable de sala, no es poden efectuar més compres o variacions dels cartrons virtuals. Article 83. Boles, aparell d’extracció de boles i mecanismes accessoris 1. Les boles del joc del bingo han de ser rodones i han d’estar numerades i homologades segons el que preveu l’article 39.2.3 de la Llei i l’article 71 i concordants del Reglament de les llicències menors. 2. És obligatòria l’existència d’un joc de boles de recanvi com a mínim. Cada joc de boles s’ha de canviar, segons el certificat de garantia del fabricant, cada dos mil partides, com a màxim, o bé quan es detecti que alguna de les boles no està en perfectes condicions. El canvi d’un joc de boles per un altre s’ha de fer constar al llibre d’actes i de cartrons. 3. Així mateix, el desenvolupament de qualsevol partida s’ha de controlar mitjançant un programa informàtic que ha de registrar, com a mínim, les dades següents: a) Número de partida. b) Preu del cartró. c) Número de sèrie en joc. d) Nombre de cartrons físics venuts, amb indicació del primer i de l’últim número de la sèrie en joc. e) Nombre de cartrons virtuals venuts, amb indicació del percentatge d’apostes fetes. f) Premis. 4. El programa informàtic també ha de contenir la informació del número i la quantitat de boles sortides, amb indicació del número del cartró o dels cartrons guanyadors a cada jugada. 5. Diàriament, en finalitzar la sessió, el programa informàtic ha de subministrar un resum detallat de totes les partides efectuades i dels totals acumulats pel que fa a les partides fetes, el nombre de cartrons venuts, els premis pagats i la recaptació obtinguda i tota la informació que s’estableix a l’article 77 d’aquest Reglament. 6. L’aparell d’extracció de boles ha de ser pneumàtic o d’un altre sistema autoritzat, i ha de constar d’una màquina principal i una altra de reserva. Ambdós han de ser homologats segons el que està previst a l’article 39.2.3 de la Llei i l’article 71 i concordants del Reglament de les llicències menors. 7. L’operador explotador de la sala de joc del bingo pot facilitar als jugadors la utilització d’ordinadors auxiliars per a la pràctica del joc. Aquests ordinadors estan connectats a la taula de control i faciliten les dades de la partida sense interferir en el seu funcionament. El nombre màxim de cartrons que un jugador té permès de jugar per ordinador en cada partida es fixa en 96. Article 84. Funcionament del joc 1. Abans d’iniciar una sessió del joc del bingo tradicional es comprova el funcionament correcte de tot el material i de les instal·lacions que s’han d’emprar. 2. En començar i en finalitzar cada sessió s’ha de fer obligatòriament el recompte i la comprovació de les noranta boles, en presència, com a mínim, d’una persona del públic i del cap de sala. 3. Un mínim de deu clients poden sol·licitar, en qualsevol moment, després d’una justificació raonada i de signar en el llibre de reclamacions, una comprovació addicional de les boles corresponents a la màquina en joc per la tirada objecte de reclamació. 4. Si, per una avaria o qualsevol altre motiu tècnicament justificable, s’ha de posar en funcionament la màquina de reserva d’extracció de boles, és obligatori comptar i comprovar que hi ha les noranta boles abans de començar i també en acabar el funcionament. Article 85. Funcionament de la partida de bingo tradicional 1. En començar cada jugada, el cap de taula ha d’anunciar el número de sèrie, el preu i el primer número dels cartrons que es posen a la venda, utilitzant la fórmula següent: “Es posen a la venda cartrons al preu de […] euros.” 2. La venda de cartrons es fa jugador per jugador, respectant a cada taula l’ordre d’arribada dels clients. Per facilitar la tasca del personal que efectua la venda, els jugadors han de deixar sobre la taula, en cada partida, l’import corresponent als cartrons que volen jugar. 3. En cas que el jugador estigui amb un dispositiu de joc amb cartrons virtuals, la venda s’efectua directament amb aquest dispositiu, sempre que tingui saldo suficient per adquirir els cartrons que vulgui jugar. 4. Finalitzada la venda de cartrons, el cap de taula anuncia el nombre total de cartrons físics i virtuals venuts, i els premis corresponents al premi de línia i al premi de bingo, utilitzant la fórmula següent: “Cartrons físics venuts: […].” I si també s’han venut cartrons virtuals: “Cartrons virtuals venuts: […]. Premi a la línia: […] euros, premi al bingo: […] euros.” 5. A continuació un locutor o el lector automàtic de boles canta el número de la bola que, aleatòriament, extregui la màquina, i el número cantat queda encès al sistema anunciador. Quan un jugador tingui formada una línia, ha de dir en veu alta: “Línia.” 6. El personal de la sala ha de comprovar que cada número cantat estigui encès al sistema anunciador. Si la comprovació resulta satisfactòria, el cap de taula diu: “Aquest cartró és guanyador de la jugada de línia. Algun cartró més?” Espera uns instants i si no apareix cap altre cartró guanyador, diu: “Continuem per a la jugada de bingo.” En cas que aparegui un altre o uns altres cartrons guanyadors, i després de comprovar-los, el cap de taula diu: “Aquesta jugada de línia té […], continuem per a la jugada de bingo.” 7. Després de conèixer el nombre de cartrons guanyadors de la jugada de línia, el caixer distribueix l’import del premi corresponent a la jugada de línia proporcionalment al nombre de guanyadors. 8. El primer jugador que hagi completat els quinze números d’un cartró ha de dir en veu alta: “Bingo.” Llavors s’atura el joc i es comprova el cartró o els cartrons guanyadors, emprant el mateix sistema que per comprovar la jugada de línia. Així mateix, després de conèixer el nombre de cartrons guanyadors de la jugada de bingo, el cap de taula diu: “Aquest/s cartró/cartrons és/són guanyador/guanyadors de la jugada de bingo. La partida queda tancada.” 9. En cas que el guanyador d’un premi, sigui de línia o de bingo, jugui amb cartrons virtuals, l’import se li abona directament. 10. A continuació s’anuncia la venda de cartrons per a la tirada següent d’acord amb la fórmula descrita anteriorment. 11. Qualsevol jugador que anunciï que és guanyador d’un premi té dret que el seu cartró sigui comprovat abans del tancament de la partida. Article 86. Devolucions 1. En cas d’avaria de les instal·lacions, de les màquines de joc o del programa informàtic, i també si sorgeix qualsevol problema que impedeixi la pràctica del joc, se suspèn provisionalment la partida. 2. Transcorregut un temps prudencial sense que el problema estigui resolt, se suspèn definitivament la partida. En aquest cas, si no s’ha produït cap extracció de premi, es recullen els cartrons en joc i se’n reintegra l’import als jugadors. En un altre cas, s’acaba la partida de manera manual, i es garanteix la imparcialitat i el funcionament correcte del joc en aquesta modalitat. 3. La retirada d’un jugador durant una partida no li dona dret al reintegrament dels cartrons adquirits, si bé pot lliurar-los en aquell moment a un altre jugador present a la sala. Article 87. Combinacions guanyadores Es premien les combinacions següents: a) Línia: es forma una línia quan un jugador ha completat els cinc números que integren una de les tres línies horitzontals d’un cartró, superior, central o inferior, sempre que no hagi estat cantada correctament per un altre jugador durant l’extracció de les boles anteriors. b) Bingo: s’entén que s’aconsegueix bingo quan un jugador ha completat els quinze números que integren un cartró, sempre que no ho hagi aconseguit correctament un altre jugador durant l’extracció de les boles anteriors. Article 88. Premis 1. Els premis que s’atorguen han de consistir en la distribució entre els jugadors d’una quantitat en metàl·lic equivalent, com a mínim, al 70% de la recaptació total per cada sala de bingo. No es poden donar altres premis en metàl·lic ni efectuar altres aportacions voluntàries per a premis que no siguin els establerts en aquest Reglament. 2. L’aparició de més d’una combinació guanyadora determina la distribució proporcional de l’import del premi entre els jugadors respectius. 3. La determinació de la distribució dels premis per combinacions guanyadores correspon a l’empresa explotadora. Així mateix, pot establir qualsevol import del premi per les dites combinacions, ja sigui una quantitat fixa o un percentatge de les quantitats jugades en la partida, sempre amb subjecció als percentatges mínims establerts. 4. En cas d’obtenir un premi en un cartró virtual, la quantitat que s’ha de pagar per l’encert és el percentatge igual a la fracció de l’aposta feta. 5. Tot premi que correspongui a un cartró virtual amb aposta variable que no sigui del 100% crea un romanent, per la diferència entre el premi del cartró físic i el premi corresponent per l’aposta feta, que passa a incrementar el premi de la mateixa categoria de la partida següent. Article 89. Premi de superbingo i de gran superbingo 1. Els premis de superbingo i de gran superbingo són premis especials de caràcter suplementari al premi de bingo i que s’atorguen al jugador o als jugadors que aconsegueixen un bingo amb un nombre de boles cantades inferior o igual al límit que en cada cas estableixi l’operador a l’inici de la partida, i que ha d’estar comprès entre un mínim de 42 i un màxim de 90 boles. El premi especial de gran superbingo s’efectua en determinades partides durant la sessió. 2. És potestat del director de sala determinar en quina partida o en quines partides hi ha un premi de superbingo o de gran superbingo, sense cap altra condició que anunciar-ho prèviament als jugadors. 3. En cas que el darrer premi de superbingo del dia que ha tingut lloc a la sala no hagi tingut cap guanyador, el valor del premi s’ha de lliurar obligatòriament al guanyador o als guanyadors del premi de bingo de l’última partida de la sessió. El premi de gran superbingo no pot coincidir en una partida amb el premi de superbingo. Si el premi de superbingo estava en joc en la partida anterior i es vol activar la partida de gran superbingo, s’ha de parar el premi de superbingo, i reiniciar-se en la partida següent. L’import del premi de gran superbingo no pot ser superior a 4.000 euros. En cas que, durant la sessió no resulti cap guanyador del premi de gran superbingo, aquest premi quedarà en dipòsit per a la propera o properes sessions de bingo. 4. El fons que ha de constituir el premi de superbingo es nodreix de l’aportació d’un mínim del 2% i un màxim del 5% de l’import total dels cartrons venuts en cada partida. El fons que ha de constituir el premi de gran superbingo es nodreix únicament de les aportacions efectuades indicades a l’apartat següent. 5. L’operador està facultat per fer aportacions al fons per al premi de superbingo i per al premi del gran superbingo, fins a un màxim de 3.000 euros diaris, que es dedueixen del pot de bingo. 6. El funcionament, la recaptació i la distribució del premi de superbingo i del premi de gran superbingo s’han de controlar mitjançant sistemes informàtics i han de figurar al registre de boles sortides corresponent. Article 90. Premi de megabingo 1. El premi de megabingo és un premi especial de caràcter suplementari al premi de bingo que s’atorga al jugador o als jugadors que aconsegueixin el premi de bingo en una partida que ha estat anunciada prèviament als jugadors. 2. És potestat del director de sala determinar la data, l’hora i l’import del premi de megabingo, que s’ha d’anunciar prèviament als jugadors amb una antelació mínima de deu dies abans que es faci la partida, per megafonia, panells físics i digitals. 3. El fons que ha de constituir el premi de megabingo es nodreix de l’aportació d’un 1% de l’import total dels cartrons venuts en cada partida, que es va acumulant en un pot de megabingo fins que es faci la partida especial de megabingo. 4. El funcionament, la recaptació i la distribució del premi de megabingo s’han de controlar mitjançant sistemes informàtics i han de figurar al registre de boles sortides corresponent. Article 91. Premi de pot de bingo 1. El premi de pot de bingo és un premi especial de caràcter suplementari al premi de bingo que s’atorga al jugador o als jugadors que aconsegueixen un bingo amb un nombre de boles cantades entre 40, 41 i 42 boles, sempre que l’operador hagi establert el dit premi per a una partida determinada. L’import del premi del pot acumulat no pot ser mai superior a 15.000 euros. 2. És potestat del director de sala determinar en quina partida o en quines partides hi ha un premi de pot de bingo, sense cap altra condició que anunciar-ho prèviament als jugadors. 3. El fons que ha de constituir el premi del pot de bingo es nodreix de l’aportació del 10% de l’import total dels cartrons venuts en cada partida. 4. De la quantitat recaptada per al fons del premi de pot de bingo, el 70% del valor es destina a la creació d’un pot acumulat i el 30% restant s’ha de destinar a la creació d’un pot de reserva. Quan la quantitat del pot acumulat iguali el valor de 15.000 euros, el 100% de la quantitat que es recapti s’ha de destinar a incrementar el pot de reserva. 5. En el moment en què hi hagi un guanyador del premi de pot de bingo, se li entrega l’import del pot acumulat que estigui enregistrat en aquell moment. 6. A continuació, l’empresa traspassa del pot de reserva al pot acumulat una quantitat de fins a un valor igual al 70% del disponible en el fons de reserva, i com a màxim 15.000 euros, i resta la quantitat sobrant com a fons del pot de reserva. 7. Durant la sessió, la sala explotadora, amb la comunicació prèvia als jugadors, pot destinar com a màxim un 30% de l’import del premi del pot de reserva, i afegir-lo als premis restants que s’han d’atorgar, en qualsevol cas durant la mateixa sessió. 8. La deducció del 10% del valor recaptat en cada partida únicament es pot destinar al premi de pot de bingo, i s’han de respectar els límits màxims establerts en aquest article. 9. L’operador pot efectuar aportacions voluntàries al pot de bingo, que pot recuperar en el termini màxim d’un any natural a comptar de l’endemà de la data en què s’hagi fet l’aportació. Aquestes aportacions voluntàries no poden ser superiors a 15.000 euros mensuals. 10. El funcionament, la recaptació i la distribució del premi del pot de bingo es controlen per suport informàtic, que ha de contenir el registre corresponent de boles sortides. 11. L’operador ha d’ingressar diàriament l’import corresponent al premi de pot de bingo en un compte bancari especial, del qual es disposa per fer els pagaments d’aquest premi. Capítol cinquè. Funcionament del joc del bingo interconnectat mitjançant cartrons virtuals Article 92. Sistema tècnic i altres elements del joc 1. El joc del bingo interconnectat mitjançant cartrons virtuals s’ha d’efectuar de manera independent del joc del bingo tradicional amb cartrons físics. 2. A les sales de bingo amb els terminals de bingo amb cartrons virtuals autoritzats, aquests terminals s’han d’instal·lar a la sala principal del joc del bingo o a la sala annexa habilitada a aquest efecte, sense perjudici de la possibilitat de col·locar terminals de tipus portàtil a totes les àrees públiques de l’establiment, sempre que no interfereixin en el correcte funcionament dels altres jocs autoritzats a la sala de bingo. En qualsevol cas, els terminals s’han d’instal·lar després del servei de control i admissió. 3. El sistema tècnic necessari per al desenvolupament del joc ha de garantir-ne la seguretat i la transparència, i també controlar que funciona correctament. A aquest efecte, ha de disposar de mecanismes de traçabilitat sobre el registre de les operacions efectuades i permetre l’emmagatzematge de les dades de cada partida celebrada relatius al nombre de cartrons venuts, l’import total de les vendes, els números o representacions extrets, els cartrons premiats i la quantia dels premis obtinguts. 4. El sistema tècnic ha de ser objecte d’homologació de conformitat amb el que està previst a l’article 39.2.3 de la Llei i l’article 71 i concordants del Reglament de les llicències menors. En tot cas, les despeses derivades dels informes i de les proves necessàries per constatar el nivell de seguretat i transparència són a càrrec de l’operador. 5. El sistema tècnic ha de disposar, com a mínim, dels elements següents: a) Un servidor de sala, que té com a funció la gestió i el control del joc a la sala. b) Un servidor central, que té com a funció la gestió i el control del joc quan es desenvolupa entre dos o més sales interconnectades dins o fora del territori andorrà. c) Un servidor de comunicacions, encarregat de canalitzar i garantir l’intercanvi d’informació entre els servidors de sala i el servidor central. d) Un sistema informàtic de caixa, que disposa d’un terminal de caixer que carrega l’import que el jugador vol jugar en el suport corresponent i indica el saldo o el crèdit final per abonar al jugador. Amb aquesta finalitat, ha de tenir un programa informàtic de control i gestió de totes les transaccions econòmiques efectuades. e) Un sistema de verificació, que abans del començament de cada sessió de la sala de bingo comprova diàriament el correcte funcionament de la totalitat del sistema. Si durant la sessió es detecten errors o avaries al servidor que impedeixin la continuïtat del desenvolupament normal del joc, s’ha d’interrompre el servidor i es retornen als jugadors les quantitats apostades. Per reiniciar el joc, s’ha de comprovar prèviament el funcionament correcte del servidor i el de tots els elements del sistema. 6. El servidor central ha de tenir una rèplica i tots dos s’han d’instal·lar en dependències sota el control de l’operador llicenciat. 7. El sistema tècnic ha d’incorporar una connexió informàtica segura i compatible amb els sistemes informàtics del CRAJ per al control i el seguiment en temps real del joc del bingo interconnectat. Les mesures de seguretat de la connexió han de garantir l’autenticitat, la confidencialitat i la integritat en les comunicacions. 8. El terminal electrònic constitueix l’element amb què el jugador interacciona amb el joc i a través del qual adquireix cartrons, participa en el joc i rep la informació necessària, en particular sobre el crèdit disponible, el nombre de cartrons adquirits, les quantitats destinades a premis i l’import dels premis obtinguts pel jugador en cada partida. El terminal ha d’estar comunicat permanentment amb el servidor de sala i pot incorporar un dispositiu lluminós i sonor que avisi el jugador de l’obtenció d’un premi. 9. El cartró virtual està format per números o representacions gràfiques i és reproduït a la pantalla del terminal. La configuració del cartró l’elabora l’empresa autoritzada per comercialitzar el joc del bingo interconnectat i ha de ser objecte d’homologació segons el que preveu l’article 39.2.3 de la Llei i l’article 71 i concordants del Reglament de les llicències menors. A cada cartró hi ha de figurar el seu número, la sèrie a la qual pertany, el seu valor i un codi de seguretat. Els cartrons que integrin cada sèrie han de ser tots diferents en les disposicions de números o representacions gràfiques que continguin. 10. El generador aleatori de boles s’encarrega de l’extracció automàtica i a l’atzar de les boles amb els números o les representacions gràfiques corresponents i forma part del sistema tècnic encarregat de la gestió i el control del joc. 11. Les pantalles informatives han d’informar del nombre de cartrons venuts, de la quantia dels premis previstos, dels números o les representacions extrets, del cartró o dels cartrons premiats i del terminal o els terminals on es van adquirir. 12. El sistema d’àudio s’encarrega d’informar dels mateixos aspectes que les pantalles informatives. Article 93. Desenvolupament del bingo interconnectat amb cartrons virtuals 1. Per començar cada partida de bingo, cada terminal ha d’indicar clarament en un marcador un període de venda de cartrons virtuals i ha d’avisar el jugador del temps que li manca per finalitzar el termini de venda. Els cartrons solament es poden adquirir durant el temps destinat a la venda pel servidor central del joc de bingo. 2. El pagament dels cartrons es porta a terme mitjançant l’abonament de la quantitat que es vulgui jugar al compte electrònic, a canvi de crèdits. 3. Els jugadors han d’introduir el compte electrònic en els terminals, fet que els dona el dret a participar en el joc del bingo amb cartrons virtuals. 4. Seleccionant el nombre de cartrons virtuals per a la partida corresponent, el terminal cobra els cartrons adquirits, descomptant els crèdits corresponents a l’import d’aquests cartrons. Aquest moviment queda anotat en el compte electrònic que actualitza el saldo del jugador, segons les quantitats apostades i els premis rebuts. 5. El preu màxim dels cartrons virtuals està determinat en la proposta de joc presentada pel titular de l’autorització de l’explotació del joc de bingo i autoritzat pel CRAJ. 6. La informació dels cartrons virtuals que vulguin adquirir els jugadors des de cada terminal és tramesa al servidor central. Correspon al servidor central gestionar la informació de les sol·licituds de compra per ordre de sol·licitud, i cal comprovar que el terminal disposa de crèdits suficients per adquirir els cartrons virtuals sol·licitats i, en aquest cas, assignar el nombre de cartrons demanats. L’assignació s’ha de fer per l’ordre amb què s’han formulat les sol·licituds dintre de les sèries dels cartrons proporcionats pel sistema informatitzat. Després de l’assignació o venda de cartrons a una sol·licitud, el servidor central ha de transmetre aquesta informació al terminal en què s’ha efectuat la sol·licitud de compra, ha de descomptar els crèdits corresponents i ha d’indicar a la pantalla de vídeo de què disposa cada terminal el nombre de cartrons virtuals adquirits. 7. Al servidor central han de quedar arxivades totes les operacions de cobrament i pagament en el moment en què es fan. Aquesta informació s’ha de poder imprimir en suport de paper a requeriment dels jugadors o dels agents adscrits als serveis d’inspecció del CRAJ. 8. No es poden assignar cartrons fora del temps destinat a la venda ni hi pot haver duplicitat en la mateixa venda ni desviament de l’ordre dels cartrons d’acord amb les sol·licituds rebudes. 9. Acabat el termini per comprar cartrons virtuals, s’ha d’anunciar el començament de la partida. El terminal ha d’informar el jugador del nombre total de cartrons venuts i del valor dels premis. Opcionalment, es pot informar a les pantalles del local del nombre total de cartrons venuts i de la quantia dels premis. 10. A partir d’aquest moment, comença la partida mitjançant l’extracció de boles, que fa el generador aleatori de boles. Els números o les representacions gràfiques continguts a les boles extretes s’han d’anar marcant de manera automàtica i electrònica als cartrons virtuals adquirits pels jugadors en cada terminal, i en aquests terminals s’ha de mostrar el progrés dels dits cartrons, l’ordre d’extracció, la seqüència de números o representacions gràfiques extrets, la proximitat dels premis i la consecució dels premis. El terminal ha d’incorporar un sistema que, mitjançant senyals visuals, avisi de la proximitat de l’obtenció d’un premi d’algun terminal o de l’obtenció dels premis. 11. Són combinacions guanyadores el premi de línia amb cartró virtual i de bingo amb cartró virtual i les que figurin en les normes d’organització i funcionament presentades pel titular de l’autorització d’explotació al CRAJ i aprovades per aquesta entitat. Les modificacions de les combinacions guanyadores s’han de comunicar al CRAJ i s’han d’anunciar de manera clara als participants del joc del bingo interconnectat amb cartrons virtuals. 12. Quan s’obtingui un premi, la partida de joc ha de continuar i el servidor central ha d’informar de l’obtenció de la resta de premis fins que la partida s’acabi. 13. La partida de joc finalitza quan un o més jugadors completen tots els números que contenen un o més cartrons virtuals o quan s’hagin produït totes les combinacions que donen dret a premi. En el supòsit que hi hagi més d’un cartró virtual guanyador, l’import total d’aquest premi s’ha de repartir de manera proporcional entre tots els jugadors que tinguin el cartró premiat, tenint en compte el preu de cada un d’aquests cartrons. 14. Exhaurit el temps que vulgui jugar, el participant ha de liquidar els crèdits existents en el seu compte electrònic i sol·licitar al personal encarregat del sistema centralitzat de caixa de l’establiment el canvi per diners en efectiu, tant del diner apostat i no jugat com, si escau, dels premis acumulats en el seu compte electrònic. El pagament s’ha de fer d’acord amb el que s’estableix en l’article 78 d’aquest Reglament. 15. La darrera partida de la sessió diària de joc s’ha d’indicar de manera clara als jugadors a través del terminal de joc i/o a través del sistema d’àudio de la sala. Article 94. Premis 1. S’ha de destinar a premis, com a mínim, el 70% del valor dels cartrons virtuals venuts. 2. En cada jugada del bingo interconnectat amb cartrons virtuals el servidor central ha d’atorgar, com a mínim, un premi de línia i un premi de bingo. També es poden atorgar altres premis instantanis i premis acumulats. 3. La modificació del percentatge de distribució dels premis, com a part de les normes d’organització i funcionament del bingo interconnectat amb cartrons virtuals, ha de comunicar-se al CRAJ amb una antelació mínima de cinc dies respecte al moment en què es posi en funcionament. Article 95. Verificació i control 1. Abans de l’inici de cada jornada diària el personal responsable de la sala de joc del bingo ha de verificar que funcionen correctament la totalitat de l’equipament i el sistema informàtic autoritzat. 2. L’arquitectura del sistema informàtic necessari per a la pràctica del joc del bingo amb cartrons virtuals està sotmesa als controls preceptius de funcionament, verificació, assaig, homologació i autorització del CRAJ. 3. El titular del local on estan instal·lats els terminals i el servidor central ha de tenir un equip informàtic a disposició del CRAJ, a fi que el CRAJ pugui efectuar qualsevol consulta de tota la informació enregistrada en el sistema. En qualsevol cas, el sistema ha de permetre una connexió en temps real i segura entre el servidor central i l’equip informàtic. 4. El servidor central ha de transmetre al CRAJ, amb una periodicitat diària, la informació relativa al desenvolupament de la jornada de bingo interconnectat amb cartrons virtuals següent: a) Nombre de cartrons comprats, amb el seu identificador (sèrie i número) i el seu valor. b) Identificador del cartró premiat i seqüència de boles de la partida. c) Relació de partides i de cartrons jugats en la jornada. d) Identificació dels terminals en què es van jugar. e) Relació diària de premis i el seu valor. f) En el cas del joc interconnectat, identificació dels locals de joc i terminals on es van atorgar els premis. Article 96. Avaries del sistema 1. El sistema ha de comptar amb totes les mesures de seguretat de manera que ofereixi les màximes garanties al jugador. 2. El joc del bingo interconnectat amb cartrons virtuals s’entén com a no efectuat quan, per motius de força major degudament justificats, resulti impossible el funcionament correcte del sistema. 3. L’avaria d’un dels terminals no impedeix la pràctica del joc del bingo interconnectat amb cartrons virtuals a la resta del local. El jugador o els jugadors afectats per alguna incidència, abans o mentre té lloc la partida de joc, tenen dret a la devolució de l’import que hagin apostat mitjançant la compra de cartrons virtuals en aquella partida. El terminal ha de ser desconnectat fins que es repari i se’n comprovi el funcionament. 4. A l’efecte de possibles reclamacions, el sistema ha d’aportar tota la informació necessària per identificar i reconstruir de manera fidel les transaccions efectuades. Capítol sisè. Normes generals sobre la publicitat i el joc responsable Article 97. Joc responsable 1. L’operador pot dur a terme publicitat i promoció de les seves activitats de joc i ha de respectar, en tot cas, les normes generals sobre publicitat, sobre serveis de la societat de la informació i comerç electrònic, i sobre comunicació audiovisual que siguin aplicables. Tota comunicació comercial d’un joc d’atzar o a favor d’un establiment o operador de jocs d’atzar l’ha d’autoritzar el CRAJ en aplicació de les disposicions de l’article 20 de la Llei. En l’activitat promocional s’ha de fer constar expressament que està prohibit el joc a menors d’edat, així com els efectes perjudicials que pot comportar el joc no responsable, fent referència al servei d’informació i assistència destinat a jugadors excessius o patològics que preveu l’article 21 de la Llei esmentada. La realització d’activitats de publicitat o de promoció a l’interior del bingo no pot alterar la dinàmica de joc que s’estigui desenvolupant en cada moment. 2. L’operador ha d’establir, respecte dels jocs que desenvolupa, les directrius sobre mesures, procediments i sistemes tècnics que afavoreixin la pràctica responsable, i ha de preveure aspectes com la comunicació i la publicació de missatges d’advertiment sobre joc responsable adreçats a les persones jugadores, i l’habilitació d’espais o funcions amb informació d’interès per als destinataris esmentats. Quan aquestes directrius impliquin qüestions relacionades amb el joc patològic i amb l’atenció sanitària, s’han d’elaborar amb l’assessorament del departament competent en matèria de salut del Govern. Capítol setè. Règim fiscal Article 98. Obligats tributaris. Impost 1. És obligat tributari l’operador a qui s’hagi atorgat la llicència de classe B per poder explotar, de manera exclusiva, els serveis de jocs de bingo, de màquines de videobingo i de màquines recreatives amb premi programat de forma presencial. 2. La base de tributació es determina en cada exercici per les quantitats jugades en el joc del bingo, i pel producte brut del joc en el cas de les màquines de videobingo i les màquines recreatives amb premi programat. 3. El tipus de gravamen per a les activitats de joc efectuades al bingo és del 10% sobre les quantitats jugades al bingo presencial i del 10% sobre el producte brut del joc en les màquines de videobingo i les màquines recreatives amb premi programat. 4. La meritació i la liquidació de l’impost es regulen pel que disposa la Llei i pel Reglament de gestió de l’impost sobre activitats de joc d’atzar. Article 99. Taxa 1. La taxa prevista a l’article 55 de la Llei es merita en el moment de presentar la sol·licitud de llicència o la sol·licitud de renovació. 2. Pel que fa a la taxa de manteniment, es merita anualment a comptar de la data d’autorització de la llicència. Capítol vuitè. Règim sancionador Article 100. Sancions Per l’incompliment de les disposicions recollides en aquest títol s’aplica el que disposa el títol V de la Llei, i les disposicions del Reglament regulador del Servei d’Inspecció i del procediment sancionador del Consell Regulador Andorrà del Joc. Títol III. Llicències de classe C i C@ Capítol primer. Règim d’adjudicació del concurs públic i d’atorgament de les llicències de classe C i C@ Article 101. Conveni amb els operadors històrics 1. La Llei autoritza el CRAJ a establir amb les entitats considerades operadors històrics, esmentades a l’apartat 3 de l’article 2 d’aquest Reglament, els convenis que suposaran l’atorgament de les llicències de classe C i C@ i definiran els requisits i les condicions de comercialització dels seus productes de jocs d’atzar, les condicions econòmiques de l’activitat i les contraprestacions que es determinin per a les prestacions de serveis que aquests operadors efectuïn al Principat d’Andorra. 2. L’atorgament de les llicències de classe C i C@ a través dels convenis esmentats només es fa amb els anomenats operadors històrics d’acord amb els procediments establerts en els mateixos convenis. 3. Els altres operadors que vulguin obtenir una llicència de classe C i C@ han de seguir el procediment establert en els articles següents. Article 102. Presentació de la sol·licitud al concurs públic Les societats mercantils que reuneixin tots els requisits establerts a l’article 25 de la Llei i que estiguin interessades a obtenir les llicències de classe C i C@ poden prendre part en el concurs públic convocat a aquest efecte presentant una sol·licitud davant del CRAJ. La sol·licitud ha de complir els requisits establerts a l’article 26 de la Llei i ha de recollir totes les precisions contingudes en el plec de bases corresponent. Article 103. Tramitació i adjudicació del concurs públic 1. La tramitació del concurs públic queda desenvolupada en el plec de bases del concurs. 2. Durant la tramitació de l’expedient, la mesa de valoració pot dirigir-se als sol·licitants per demanar els aclariments i la informació complementària que estimi oportuns. 3. Transcorregut el termini de presentació de les ofertes respectives, la mesa de valoració ha d’emetre un informe amb la proposta de resolució d’adjudicació sobre l’oferta presentada que resulti més idònia d’acord amb la documentació aportada i els criteris que s’han de valorar segons la convocatòria i el plec de bases del concurs. 4. La resolució del concurs, que pot en tot cas declarar-se desert, s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i s’ha de notificar en forma a tots els concursants. Article 104. Forma d’atorgament de les llicències de classe C i C@ 1. La llicència de classe C, que permet als operadors de la categoria 3 l’explotació, en els llocs físics proposats, de jocs d’atzar pur de sorteig i presortejats, entre els quals les loteries, i jocs mixtos d’atzar i habilitat, d’apostes mútues esportives, hípiques o altres, s’obté després de considerar l’oferta mitjançant una convocatòria prèvia de concurs públic, que s’ha d’ajustar als principis de publicitat, concurrència, igualtat, transparència, objectivitat i no-discriminació, i que es regeix pel plec de bases que, a proposta del CRAJ, sigui aprovat pel Govern i publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. 2. Únicament pot obtenir la llicència de classe C@ l’operador que ja sigui titular d’una llicència de classe C, el qual ha d’instar la sol·licitud corresponent d’acord amb l’article 26 de la Llei. Article 105. Resolució d’atorgament de les llicències de classe C i C@ 1. La llicència es concedeix un cop adjudicat el concurs, amb la presentació d’una sol·licitud davant del CRAJ a partir dels formularis proporcionats per l’entitat reguladora, que ha de comprendre obligatòriament la informació i la documentació establertes als articles 26.2, 35.4 i 35.5 de la Llei, i després de finalitzada la instrucció. En el marc de la instrucció per atorgar la llicència, l’entitat reguladora del joc pot requerir els informes escaients de la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra, de l’Autoritat Financera Andorrana, de l’Agència Andorrana de Protecció de Dades o d’Andorra Telecom, SAU, segons correspongui, i de conformitat amb l’article 40 de la Llei. Si hi ha silenci administratiu, transcorregut el termini establert al Codi de l’Administració vigent, després de la data de presentació de la sol·licitud de llicència, es considera silenci negatiu, amb el benentès que la decisió d’estendre la instrucció per part del CRAJ atura aquest termini. 2. La resolució que atorga la llicència de classe C i C@ és dictada pel CRAJ i ha d’expressar com a mínim: a) La raó social, la denominació i el número del registre en què estigui inscrita la persona jurídica, així com el nom i els cognoms de la persona que figuri com a responsable de la persona jurídica. b) La llicència que s’atorga i la seva durada, que ha d’indicar les dates d’inici i venciment de la validesa. c) Les modalitats i les característiques de l’oferta dels jocs d’atzar autoritzats. d) Les obligacions particulars imposades al titular de la llicència, si escau. e) Els distribuïdors principals i/o secundaris i l’adreça dels locals previstos. 3. La llicència és la prevista a l’article 24 de la Llei, concedida pel CRAJ als operadors de la categoria 3, definits a l’article 5.c de la mateixa Llei. 4. La llicència és una autorització administrativa intuitu personae (‘en atenció a la persona’), té una durada determinada i és intransferible. 5. Qualsevol canvi directe o indirecte en la direcció, l’administració o el control de la titularitat de la llicència s’ha de comunicar al CRAJ, que l’ha d’autoritzar, en els termes de l’article 22 de la Llei. 6. Si es refusa l’atorgament de la llicència o la renovació, a la resolució hi han de constar els motius d’aquesta decisió, que s’han de fonamentar. Article 106. Garantia bancària 1. L’operador que hagi obtingut la llicència de classe C i C@ ha de presentar davant del CRAJ el document acreditatiu d’haver efectuat una garantia bancària, en una de les entitats bancàries del Principat d’Andorra. L’import i les condicions de la garantia queden definits al plec de bases. L’operador ha de disposar d’aquesta garantia bancària i lliurar-la abans de començar a operar en aplicació de les disposicions de l’article 27 de la Llei, i amb la finalitat d’assegurar els objectius establerts a l’apartat 4 del mateix article. L’incompliment d’aquesta obligació determina la revocació immediata de la llicència atorgada. 2. En cas que es produeixi l’execució parcial o l’extinció o la cancel·lació de la garantia, l’operador ha de reposar-la totalment, en el termini màxim d’un mes. L’incompliment d’aquesta obligació en el termini establert dona lloc a la suspensió dels efectes de l’autorització a l’operador. La suspensió de la llicència es manté fins que s’hagi fet efectiva la reposició total de la garantia. Article 107. Vigència i renovació 1. La durada inicial de la llicència es determina en el plec de condicions del concurs públic, i en cap cas no pot superar els cinc anys. 2. La renovació de les llicències C i C@ s’ha d’instar davant del CRAJ, respectant els formularis establerts i amb una antelació mínima d’un any abans del venciment de la llicència en curs. El regulador resol motivadament la renovació de l’autorització, la durada de la qual no pot superar el termini màxim de cinc anys, o bé la denegació. 3. La renovació únicament es pot acordar si es compleixen i han estat respectats pel titular totes les condicions i els requisits establerts per la Llei i pels reglaments que la desenvolupen, pel plec de bases o per tota altra directriu del CRAJ per atribuir la llicència. Article 108. Extinció i renúncia 1. L’extinció de la llicència és la pèrdua de la seva eficàcia i es produeix per haver finalitzat la seva validesa sense haver-se sol·licitat la renovació, per l’anul·lació d’aquesta llicència, per resolució judicial o administrativa, o per incompliment de les condicions a les quals estigui subordinat l’operador com a titular de la llicència, de conformitat amb la Llei, el plec de bases i les directrius marcades pel CRAJ, endemés de les disposades per aquest Reglament. La pèrdua de la llicència de classe C implica la pèrdua de la llicència C@. 2. La renúncia voluntària a la llicència s’ha de sol·licitar mitjançant el formulari corresponent davant del CRAJ. 3. Qualsevulla que sigui la causa d’extinció de la llicència o renúncia a la llicència, no implica la devolució de l’import de la taxa corresponent. Article 109. Modalitats de jocs d’atzar Les modalitats de joc autoritzades, segons el sistema d’identificació i registre dels productes de joc, determinat pel CRAJ, són les següents: a) Joc d’atzar pur de sorteig: joc basat exclusivament en la sort pel qual es fa un sorteig posterior a l’adquisició d’un títol, d’un bitllet o d’una butlleta en què el posseïdor del títol, del bitllet o de la butlleta que coincideixi amb el resultat del sorteig és guanyador del premi prèviament establert. Els jocs d’atzar pur de sorteig poden ser per preassignació o per elecció personal de nombres o de signes. En els jocs de preassignació, la persona jugadora adquireix un títol, bitllet o butlleta que ja té determinats els números o les combinacions de números o signes. En els d’elecció personal de nombres, el jugador selecciona i marca sobre un títol, un bitllet o una butlleta els números escollits dintre de les combinacions possibles. b) Joc d’atzar pur presortejat: joc basat exclusivament en la sort en què la combinació del títol, del bitllet o de la butlleta adquirit ha de coincidir amb el resultat d’un sorteig previ o que roman ocult als participants, i en què, en mostrar-se el resultat, aquest resultat determina el posseïdor com a guanyador. Els jocs d’atzar pur presortejats poden ser dispensats mitjançant una butlleta o qualsevol altre mecanisme automatitzat. c) Joc mixt d’atzar i d’habilitat: joc en què s’ofereix a un o a més jugadors un pacte pel qual arrisquen diners sobre alguna circumstància, esdeveniment, combinació o altres, segons el qual qui s’equivoca o no té encert perd els diners arriscats en benefici d’una o d’altres persones. Als efectes d’aquesta llicència, els jocs mixtos d’atzar i d’habilitat es limiten exclusivament a apostes mútues esportives, hípiques o altres en línia que estiguin exclusivament vinculades a l’oferta de la pàgina corporativa de l’operador. Article 110. Tipus d’establiments de distribució i funcionament Els titulars d’una llicència de classe C i C@ poden disposar d’espais físics fixos, de forma exclusiva, principal i permanent. No obstant això, poden arribar a subscriure contractes amb titulars de llicències de classe G a l’efecte de comercialitzar els seus jocs d’atzar proposats d’acord amb les modalitats establertes per cada tipus de llicència. Capítol segon. Règim fiscal Article 111. Impost i taxa 1. Els impostos aplicables als jocs d’atzar previstos en aquest títol i el procediment aplicable per determinar-los i, si escau, liquidar-los es regulen pel que disposa el Reglament de gestió de l’impost sobre activitats de joc d’atzar. 2. Les taxes previstes a l’article 55 de la Llei es meriten en el moment de presentar la sol·licitud de llicència i la sol·licitud de renovació, i per a les llicències subjectes a taxa de manteniment, aquesta taxa es merita anualment, a comptar de la data d’autorització de la llicència. Capítol tercer. Règim sancionador Article 112. Infraccions i procediment sancionador L’incompliment de qualsevol de les disposicions o de les obligacions recollides en aquest títol es regeix pel que es disposa al títol V de la Llei i per les disposicions que, amb caràcter general o complementari, siguin decretades o resultin aplicables. Disposició derogatòria Amb l’entrada en vigor d’aquest Decret queden derogades les disposicions de rang igual o inferior que s’hi oposin o en contradiguin el contingut, i especialment les disposicions del Decret 222/2022, de l’1 de juny del 2022, pel qual s’aprova el Reglament del joc del bingo i el seu annex; del Decret 224/2022, de l’1 de juny del 2022, pel qual s’aprova el Reglament del casino de joc i els seus annexos, i les disposicions del capítol segon del Decret del 16 de desembre del 2020 d’aprovació del Reglament regulador de les llicències de classe C, C@, G i H i de la llicència de classe I per exercir l’activitat relacionada amb aquestes llicències. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Andorra la Vella, 10 desembre del 2025 Xavier Espot Zamora Cap de Govern Annex I. Catàleg de jocs Normes generals de funcionament dels jocs 1. Polivalència de les taules. Les funcions del cap de taula poden simultaniejar-se sobre vàries taules de naips i de bola, sense que el nombre total de taules al seu càrrec excedeixi de sis. 2. Reversibilitat i alternança de les taules. Es pot autoritzar l’ús alternatiu i reversible de taules per a la pràctica dels jocs de naips sempre que ho permetin les dimensions i característiques de les taules de cada una de les modalitats de joc que es determinin en aquest Catàleg. Índex 1. Ruleta francesa 2. Ruleta americana d’un sol zero o amb dos zeros 3. Black Jack o Vint-i-u 4. Bola o Boule 5. Trenta i quaranta 6. Daus o Craps 7. Punt i banca 8. Bacarà o Chemin de fer o Ferrocarril 9. Bacarà a dos draps 10. Pòquer de contrapartida en la varietat de pòquer sense descart 11. Pòquer de contrapartida en la varietat de pòquer Trijoker 12. Pai Gow Pòquer 13. Monte o Banca 14. Repte 15. Tripòquer 16. Sic Bo 17. Mahjong Pai Gow 18. Pòquer de 4 cartes 19. Triple Black Jack 20. Texas Pòquer de contrapartida 21. Triple Joc 22. Texas Hold’em Pòquer Bonus 23. Pòquer de cercle: normes generals i comunes a les diferents varietats del pòquer de cercle 23.1. Pòquer cobert de 5 cartes amb descart 23.2. Variants de pòquer descobert • 23.2.1. Pòquer descobert en la variant Seven Stud Pòquer • 23.2.2. Pòquer descobert en la variant Omaha • 23.2.3. Pòquer descobert en la variant Hold’em • 23.2.4. Pòquer descobert en la variant Five Stud Pòquer • 23.2.5. Pòquer descobert en la variant de pòquer sintètic 24. Roda de la fortuna 25. Banca francesa o daus portuguesos Els jocs d’atzar que es poden practicar exclusivament al casino són els següents: 1. Ruleta francesa

La ruleta francesa és un joc d’atzar, dels denominats de contrapartida, la característica essencial dels quals consisteix en el fet que els participants juguen contra l’establiment organitzador i que la possibilitat de guanyar depèn del moviment d’una bola que es mou dintre d’una roda horitzontal giratòria.

: instruments de la ruleta francesa 1. Cilindre o cubeta i disc giratori La ruleta està composta per un cilindre de fusta, d’aproximadament 56 centímetres de diàmetre, a l’interior del qual hi ha un disc giratori sostingut per un eix metàl·lic. Aquest disc, la part superior del qual té una superfície inclinada, està dividit en 37 caselles radials separades per petits envans també metàl·lics. Aquests compartiments, alternativament vermells i negres, estan numerats de l’1 al 36, més el zero, que sol ser blanc o verd, però que mai no pot ser ni vermell ni negre. Mai no són veïns dos números consecutius, i els números la suma de les xifres dels quals sigui número parell, són sempre negres, com també el 10 i el 29, i a excepció del 19. Un dispositiu que sobresurt de l’eix permet donar a la ruleta un moviment giratori en un pla horitzontal. 2. Taula, tauler i drap La ruleta es juga en una taula llarga i rectangular, al centre o en un extrem de la qual hi ha la ruleta. A un costat de la ruleta hi està situat el tauler amb el drap on hi ha dibuixats els mateixos 36 números distribuïts en tres columnes de 12, un espai reservat per al zero i uns altres per a les diverses jugades, en els quals estan impresos els termes o abreviatures que indiquen aquestes jugades i, opcionalment, algunes combinacions de jugades d’ús més freqüent per part dels jugadors.

El personal destinat a cada ruleta és el següent: un cap de taula, dos crupiers i, opcionalment, un tercer crupier (o un extrem de taula). 1. El cap de taula s’encarrega de dirigir la partida i controlar els canvis que s’hi facin mentre duri, i té prohibit manipular, de cap manera, la moneda de curs legal, les plaques o les fitxes. Pot haver-hi un cap de taula per cada quatre taules contigües. 2. Els crupiers han d’encarregar-se, successivament i seguint un ordre de rotació establert, d’accionar el cilindre i de llençar la bola, així com de dur a terme les altres operacions necessàries per a la realització del joc, el contingut del qual s’especifica en l’apartat corresponent a les regles de funcionament del joc. Així mateix, poden col·locar les apostes sobre la taula. 3. El crupier a l’extrem de taula s’encarrega de col·locar, a petició dels jugadors presents a la taula, les apostes a la zona que controla, i d’exercir una vigilància particular sobre les apostes esmentades a fi i efecte d’evitar errades, discussions i possibles fraus. IV. Regles de la ruleta 1. Jugades possibles Els jugadors poden fer ús de les jugades següents: A) Possibilitats o jugades múltiples a) Ple o número sencer. Consisteix a fer l’aposta a qualsevol dels 37 números, i el jugador que guanya obté 35 vegades l’import de la seva aposta. b) Parella o cavall. L’aposta es posa a cavall sobre la línia que separa dos números i el jugador que guanya obté 17 vegades l’import de la seva aposta. c) Fila transversal. Es juga als tres números seguits que constitueixen una fila, col·locant l’aposta al mig de la línia longitudinal que separa les files dels espais laterals destinats a les jugades senzilles i també el (0, 1, 2) i el (0, 2, 3). Si surt un dels tres números, el jugador obté 11 vegades l’import de la seva aposta. d) Quadre. L’aposta es fa sobre els quatre números contigus que formen un quadre, i també el (0, 1, 2, 3) col·locant l’aposta en el punt d’intersecció de les línies que separen aquests números. En cas de guany, s’obté vuit vegades l’import de la seva aposta. e) Sisena o doble fila transversal. L’aposta inclou sis números i el possible guany és de cinc vegades l’import de la seva aposta. f) Columna. Abasta l’aposta dels 12 números que integren una columna, i el possible guany és de dos vegades l’import de la seva aposta. g) Dotzena. Abasta l’aposta dels números de l’1 al 12 (primera dotzena), els números del 13 al 24 (segona dotzena) o els números del 25 al 36 (tercera dotzena), i el possible guany és de dos vegades l’import de la seva aposta. h) Dos columnes o columna a cavall. S’aposta als 24 números que corresponen a dos columnes contigües i el guany és la meitat de l’aposta. i) Dos dotzenes o dotzena a cavall. S’aposta als 24 números que corresponen a dos dotzenes contigües i el guany és la meitat de l’aposta. En tots aquests casos, el jugador que guanya conserva la seva aposta i pot retirar-la. B) Possibilitats o jugades senzilles a) Possibilitats. Els jugadors poden apostar sobre parell o senar (números parells o senars); sobre vermell o negre (números vermells o negres); o sobre “manca” (números de l’1 al 18) o “passa” (números del 19 al 36). El guany és el valor de la quantitat apostada. En tots aquests casos, el jugador que guanya conserva la seva aposta i pot retirar-la. b) Supòsit de sortida del zero. En aquest cas, s’ofereixen al jugador que ha apostat dos solucions sobre una jugada senzilla. Primera, retirar la meitat de la seva aposta, mentre que l’altra meitat es perd a favor de la banca, i segona, deixar la totalitat de la seva aposta a la presó. Si a la jugada següent no surt el zero, les apostes guanyadores col·locades a la presó recobren la seva llibertat, i es perden definitivament totes les altres. Si el zero surt per segona o tercera vegada, etc., el jugador té la mateixa opció, tenint en compte el valor inicial de la seva aposta, i perd el 50% del seu valor a cada sortida del zero. Si està per sota del mínim de la taula, l’aposta queda a la presó fins que s’alliberi, si procedeix. Si el zero surt a l’última jugada de la sessió, el jugador està obligat a acceptar el reintegrament de la meitat, de la quarta part, de la vuitena part, etc., de la seva aposta inicial, segons sigui la primera, segona, tercera sortida consecutiva, etc., del número zero.

a) El mínim i màxim de les apostes a la ruleta està determinat per l’autorització concedida pel CRAJ. b) L’empresa operadora de llicència de casino de joc pot escollir, dintre d’aquest màxim i mínim d’apostes, l’opció que més li convingui segons els seus criteris. c) Durant el transcurs de la sessió, i una vegada posada en funcionament una taula, el casino podrà variar el límit d’aposta de la mateixa sessió, si el desenvolupament de la partida així ho requereix. 3. Funcionament del joc Les fases successives del joc són les següents: a) El crupier encarregat de maniobrar la ruleta ha d’accionar el disc giratori obligatòriament cada vegada en un sentit oposat a l’anterior i llençar la bola en el sentit invers. b) Abans d’aquesta maniobra i també mentre la força centrífuga reté la bola girant per la part superior de la galeria, els jugadors poden fer les seves apostes fins al moment en què el crupier, pel fet que el moviment de la bola esdevé més lent i està a punt de caure dins el disc, anunciï “no hi van més apostes”. A partir d’aquest moment, no s’ha d’acceptar cap més aposta damunt del drap. c) Quan la bola s’atura definitivament en una de les 37 caselles, el crupier anuncia en veu alta el número i les jugades senzilles guanyadores, i toca amb el seu rascle el número guanyador per tal de mostrar-lo ostensiblement al públic. A continuació, els crupiers retiren les apostes perdedores i paguen les guanyadores, segons l’ordre següent: dobles columnes, columnes, dobles dotzenes i dotzenes; jugades simples (vermell o negre, parells o senars, passa o falta); sisenes, files transversals, quadres i parelles o cavalls i, en darrer lloc, els plens o números sencers. Els crupiers indistintament paguen les apostes guanyadores després de retirar les apostes perdedores. d) Si una fitxa o qualsevol altre objecte cau en el cilindre durant la rotació de la bola o la bola salta a fora del cilindre, o en el cas d’un llançament defectuós de la bola, el cap de taula ha d’aturar el joc i anunciar immediatament amb veu alta “no hi va res”, rebre la bola i lliurar-la al crupier per tal que la torni a llençar després d’haver-la col·locat en el número en el qual ha caigut a la jugada anterior. e) Al final de cada sessió, el cilindre s’ha de tancar amb una tapa amb clau, precinte o sistema de seguretat equivalent.

Durant el desenvolupament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, si el director de joc ho considera oportú, durant les hores que baixi l’afluència de públic, pot tancar provisionalment la taula, i l’ha de tornar a posar en funcionament quan calgui. Per fer aquesta operació el director de joc ha de tancar la banca amb la tapa corresponent i sota clau i s’ha de quedar la clau fins que es torni a posar en funcionament o es tanqui definitivament la taula. 2 - Ruleta americana d’un sol zero o amb dos zeros El funcionament de la varietat americana de la ruleta respon als mateixos principis que regeixen la ruleta francesa. Per això, en aquest apartat únicament es recullen les regles que són específiques de la ruleta americana, i en conseqüència, per a tot el que no hi és previst, es consideren aplicables les disposicions que fan referència a la ruleta francesa contingudes en l’epígraf 01 d’aquest catàleg. I. Possibilitat de joc Jugada del Jackpot. El Casino pot sol·licitar autorització per instal·lar en alguna o a totes les taules de Ruleta, una aposta addicional anomenada Jackpot. El seu objecte és aconseguir un premi especial. Per jugar al Jackpot s’ha de dipositar en la casella destinada a aquesta finalitat una quantitat estipulada, però que en cap cas no pot ser superior a la meitat del mínim de la taula. En cas que s’obtingui una de les combinacions proposades, el jugador obtindrà el premi especial corresponent. La relació dels premis ha d’estar exposada en un lloc visible de la taula, fent coincidir les combinacions que cal aconseguir amb els premis que es poden guanyar. II. Instruments de la ruleta americana La taula ha de ser de dimensions que permetin participar a un nombre limitat de jugadors. Es pot autoritzar l’ús de taules dobles. Hi ha diverses diferències respecte de la ruleta francesa: a) Les apostes es col·loquen sobre un dels dos costats de la taula de joc en espais reservats per al zero i les altres jugades, sobre els termes o abreviatures corresponents i, opcionalment, per a algunes combinacions de jugades d’ús més freqüents per part dels jugadors. b) La utilització de fitxes de joc anomenades de color. En el caire de la taula i de forma ben visible es col·loca un nombre de compartiments o marcadors transparents igual a la xifra màxima de colors existents. Aquests compartiments, separats netament els uns dels altres, estan destinats a rebre una fitxa, sense valor predeterminat, sobre la qual es col·loca un marcador que indica el valor donat pel jugador a les fitxes d’aquest color. Aquest valor pot anar des del mínim fins al màxim de l’aposta de la taula sobre el número sencer, i s’ha d’adaptar al valor individual de les fitxes existents en el casino. Es poden utilitzar també dispositius electrònics o mecànics per assignar el valor de les fitxes. c) El cap de taula pot també autoritzar les apostes fetes directament amb fitxes de valor individual, de les existents al casino, sempre que el seu nombre no resulti excessiu per a l’adequat desenvolupament i control del joc.

El personal destinat a cada ruleta és un inspector o cap de taula (per a un màxim de quatre taules contigües), un crupier i, eventualment, un auxiliar encarregat, entre altres funcions d’assistència, d’ordenar les piles de fitxes si no hi ha màquina classificadora de fitxes. Si no l’ajuda l’auxiliar o la màquina classificadora de fitxes, el crupier és qui ha de reconstruir les piles de fitxes. El cap de taula és responsable de la claredat i regularitat del joc, dels pagaments, de totes les operacions efectuades a la seva taula i del control dels marcadors. IV. Funcionament del joc Els pagaments sempre s’han d’efectuar en l’ordre següent: doble columna, columna, passa, senar, negre, vermell, parell, falta, doble dotzena, dotzena, sisena, fila transversal, quadre, parella o cavall i en l’últim lloc el ple o número sencer; però si un jugador té diverses combinacions guanyadores es paguen totes de cop encara que les apostes siguin de distinta classe. Els pagaments es fan amb fitxes de color d’un valor determinat, pròpies del jugador guanyador, o amb fitxes i plaques de valor o ambdós. V. Sortida del zero En les jugades senzilles, en el cas que surti el zero, es perd la meitat de l’aposta i es recupera l’altra meitat. A la variant amb dos zeros, hi ha un número més en el cilindre, representat pel doble zero. Aquesta variant incorpora una nova aposta anomenada línia especial que juga als números 0, 00, 1, 2 i 3, i que es paga 6 a 1. VI. Mínim i màxim de les apostes a) El mínim i màxim de les apostes en la ruleta està determinat per l’autorització concedida pel CRAJ. b) L’empresa operadora de la llicència de casino de joc pot escollir, dintre d’aquest màxim i mínim d’apostes, l’opció que més li convingui segons els seus criteris. VII. Tancament provisional Durant el desenvolupament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, si el director de joc ho considera oportú, durant les hores que baixi l’afluència de públic, pot tancar provisionalment la taula, i l’ha de tornar a posar en funcionament quan calgui. Per fer aquesta operació el director de joc ha de tancar la banca amb la tapa corresponent i sota clau i s’ha de quedar la clau fins que es torni a posar en funcionament o es tanqui definitivament la taula. 3 - BlackJack o Vint-i-u

El BlackJack o Vint-i-u és un joc d’atzar, dels anomenats de contrapartida, que es practica amb naips, en el qual els participants juguen contra l’establiment, i l’objectiu del joc és aconseguir vint-i-un punts o acostar-s’hi sense passar d’aquest límit.

1. Cartes o naips Es juga al BlackJack amb sis baralles de les denominades angleses de 52 cartes cadascuna, tres d’un color i tres d’un altre. Les figures valen 10 punts, l’as un punt o 11, segons convingui al jugador, i les altres cartes tenen el seu valor nominal. 2. Distribuïdor o sabot (manual o automàtic) És un recipient on s’introdueixen les cartes per distribuir-les, un cop escartejades convenientment. Les cartes llisquen en aquest recipient i apareixen d’una en una. Tots els distribuïdors han de ser numerats a cada establiment i guardats a l’armari de les cartes o, si són automàtics, de forma que compleixin condicions equivalents de seguretat. El director o l’empleat responsable s’encarrega de la seva distribució a les taules al començament de la sessió. El distribuïdor ha de ser obligatòriament d’un model degudament autoritzat per a aquest joc pel CRAJ. III. Personal 1. L’inspector o cap de taula A l’inspector o cap de taula li correspon controlar el joc i resoldre els problemes que se li presentin durant el seu curs. Pot haver-n’hi un per cada dos taules o fins a quatre, si són contigües. 2. El crupier El crupier és qui dirigeix la partida i s’encarrega d’escartejar les cartes, distribuir-les als jugadors, pagar les apostes guanyadores i retirar les apostes perdedores.

1. Jugadors asseguts El nombre de jugadors que es permet participar en el joc ha de coincidir amb el nombre de places d’apostes marcades a la taula de joc, la xifra màxima del qual és de sis a nou. Si algunes places no estan cobertes, els jugadors poden apostar sobre les vacants. Així mateix poden apostar sobre la mà de qualsevol altre jugador, fins a un límit de tres apostes totals per casella i clarament separades, amb el seu consentiment o, en cas necessari, amb el consentiment del cap de taula, i dintre dels límits de l’aposta màxima. En qualsevol cas, el jugador situat a la primera línia davant de cada casella és qui mana a la casella. Cada mà d’un jugador es considera individualment i ha de seguir l’ordre normal de distribució i petició de cartes. 2. Jugadors drets També poden participar en el joc els jugadors a peu dret dins del límit de tres apostes totals autoritzades per casella en el número 1 d’aquest apartat, que aposten sobre la mà d’un jugador, i dintre dels límits de l’aposta màxima de cada plaça. Tanmateix, no poden donar consells ni instruccions al jugador, i han d’acceptar les seves iniciatives. El cap de taula és qui ha d’autoritzar aquests jugadors drets a poder participar en el joc. V. Regles del joc 1. Possibilitats de joc a) Joc simple o BlackJack Quan s’han efectuat totes les apostes el crupier distribueix un naip a cada mà, començant per la seva esquerra, seguint el sentit de les agulles del rellotge, i donant-se, ell mateix, un altre naip. Després, i sempre amb el mateix ordre, distribueix un segon naip a cada mà. Seguidament pregunta als jugadors que tenen la mà si volen naips addicionals. Cada jugador pot refusar o demanar naips complementaris, un a un, fins que ho consideri oportú, però en cap cas no por demanar naips suplementaris si ja ha obtingut una puntuació de 21 o més. Si una mà obté una puntuació superior a 21, perd, i el crupier recull immediatament la seva aposta i els naips abans de passar a la mà següent. Quan els jugadors han fet el seu joc, el crupier, sempre que quedin competidors en aquesta mà, es dona a ell mateix una o diverses cartes. En arribar a 17 punts s’ha de plantar i no pot prendre naips suplementaris. En cas contrari, ha de demanar uns altres naips fins que el total de la seva puntuació arribi a 17 o a més. Quan tingui un as entre les seves cartes, ha de comptar-lo com a 11 punts si amb aquest valor arriba a 17 o a més, i sempre que no compti, amb l’as, més de 21 punts; en aquest cas pren el valor d’un punt. El crupier, després d’anunciar la seva puntuació, recull les apostes perdedores i paga les guanyadores, de dreta a esquerra. Llavors recull les cartes i les col·loca boca avall en un recipient destinat a aquesta finalitat, i retira les seves en últim lloc. Si la banca s’ha passat de 21 punts ha de pagar totes les apostes que encara quedin damunt de la taula de joc. Si no arriba a 21 punts, recull les apostes de les mans que tenen una puntuació inferior a la seva i paga les que la tenen superior. Les mans que han obtingut una puntuació igual a la de la banca són considerades nul·les, i els seus titulars poden retirar les seves apostes un cop s’han recollit les seves cartes. Els pagaments es fan a la par, és a dir, pel mateix import de l’aposta, però si un jugador fa un BlackJack, que consisteix a arribar als 21 punts només amb els primers dos naips, se li paga sempre a raó de tres per dos. El BlackJack sempre guanya a la puntuació de 21 que s’ha obtingut amb més de dos cartes. b) L’assegurança Quan el primer naip del crupier és un as, els jugadors poden assegurar-se contra el possible BlackJack de la banca. El crupier proposa aquesta assegurança al conjunt dels jugadors i abans de donar la tercera carta al primer jugador que la demana. A partir d’aquest moment, ningú no pot assegurar-se. El jugador que s’assegura diposita damunt la línia d’assegurança, situada davant del seu lloc, una quantitat com a màxim igual a la meitat de la seva aposta primitiva. Si el crupier treu aleshores un 10, és a dir, si fa un BlackJack, recull les apostes que perden i paga les assegurances a raó de dos per un. Si no fa un BlackJack, recull les assegurances i cobra o paga les altres apostes com en el joc simple. c) Les parelles Quan un jugador rep les dos primeres cartes del mateix valor, pot jugar a dos mans. Si utilitza aquesta possibilitat ha de fer una aposta igual a la seva inicial sobre l’altra carta. Aquestes dos cartes i aquestes dos apostes es consideren llavors com a mans separades i independents, i cadascuna té el seu valor i destí propis. Pot, per tant, formar tantes mans com sigui el nombre de cartes d’igual valor que rebi. El jugador es planta, demana carta i juga en les mateixes condicions que en el joc simple, començant per la mà que està situada més a la seva dreta abans de passar a la següent. Si forma una nova parella pot novament separar-la i dipositar una altra aposta igual. Si un jugador separa una parella d’asos, només rep un sol naip per cada as que ha format una nova mà. Si un jugador separa una parella d’asos o una parella de cartes que valen 10 punts cadascuna i amb la següent totalitza 21 punts, aquesta jugada no es considera com a BlackJack i, si resulta guanyadora, es paga a la par. d) Aposta doble Quan el jugador obté 9, 10 o 11 punts amb els dos primers naips, pot doblar la seva aposta. En aquest cas, només té dret a un sol naip suplementari. La doble aposta està autoritzada per a totes les mans, incloses les parelles. També pot doblar amb qualsevol combinació de les dos primeres cartes, inclús quan existeixin separacions, amb obligació per part del crupier d’anunciar la possibilitat de doblar quan el jugador tingui 9, 10 o 11. El valor de l’as sempre serà el més favorable per al client. e) Menor o major de 13 Amb independència de les possibilitats de joc anteriorment relacionades, el casino pot posar en ús la modalitat de sort simple per menor o major de 13. Consisteix en una aposta opcional i independent en què el jugador aposta sobre si el total de punts de les seves dos primeres cartes, essent sempre una el valor de l’as, és inferior o superior a 13, i es perd l’aposta en ambdós casos per a un total igual a 13. Els pagaments es faran a la par, és a dir, per la mateixa quantitat de l’aposta col·locada en els espais habilitats per a major o menor; aquesta aposta pot ser de qualsevol quantitat dins del límit mínim i màxim operatiu en la taula. f) La retirada del jugador pot desistir de la seva jugada i perdre la meitat de l’import de la seva aposta excepte quan la carta descoberta de la banca sigui un as i, en tot cas, sempre abans de donar la tercera carta del primer jugador que la sol·liciti. g) Jugada del Jackpot. El Casino pot sol·licitar autorització per instal·lar en alguna o a totes les taules de BlackJack, una aposta addicional anomenada jackpot. El seu objecte és aconseguir un premi especial, depenent només de la jugada que obtingui el jugador. Per jugar al jackpot, s’ha de dipositar en la casella destinada a aquesta finalitat, o a l’espai existent entre les caselles i la línia de l’assegurança, una quantitat estipulada, però que en cap cas no pot ser superior a la meitat del mínim de la taula. En cas que s’obtingui una de les combinacions proposades, el jugador obtindrà el premi especial corresponent. La relació dels premis ha d’estar exposada en un lloc visible de la taula, fent coincidir les combinacions que s’han d’aconseguir amb els premis que es poden guanyar. Les combinacions possibles són les següents: • Si la primera carta és qualsevol 7 es pagarà, com a mínim, 2 a 1 el valor de l’aposta del jackpot. • Si les dos primeres cartes són dos 7 de pal diferent, es pagarà, com a mínim, 10 a 1 el valor de l’aposta del jackpot. • Si les dos primeres cartes són dos 7 del mateix pal, es pagarà, com a mínim, 50 a 1 el valor de l’aposta del jackpot. • Si les tres primeres cartes són tres 7 de pal diferent, es pagarà, com a mínim, 200 a 1 el valor de l’aposta del jackpot. • Si les tres primeres cartes són tres 7 del mateix pal, es pagarà, com a mínim, el valor total del jackpot, que en cap cas no podrà ser inferior a 5.000 vegades el valor de l’aposta del jackpot. S’entén que únicament es paga el premi més gran. Podran autoritzar-se jackpot progressius, i carrusels entre diferents taules, però en tot cas requeriran autorització expressa, i la seva relació no podrà disminuir les proporcions esmentades. 2. Apostes acumulades Es poden autoritzar, per part del CRAJ, les anomenades apostes i premis acumulats, en relació amb combinacions especials de naips obtingudes per part dels jugadors dins de les seves mans en el curs de les partides ordinàries i també entre diverses taules de BlackJack. Els premis poden ser en moneda de curs legal o el seu equivalent en espècie. Així mateix, es podran autoritzar apostes addicionals i independents per als jugadors, anomenades progressius, l’objecte de les quals és aconseguir un premi especial que depèn només de la jugada que obtingui el jugador i de l’import acumulat pel progressiu en aquell moment, prèvia la deducció autoritzada a favor de l’establiment. Per jugar al progressiu, cada jugador ha de dipositar una quantitat estipulada en una ubicació a la taula amb comptador exclusivament destinat a aquesta finalitat. Així mateix, pot existir un progressiu comú a diverses taules. El desenvolupament d’aquesta modalitat de joc ha d’estar exposada en un lloc visible de la taula i ha d’indicar les combinacions que comporten premi i el seu import. L’import de l’aposta del progressiu no pot ser superior a la meitat de l’aposta mínima de la taula. 3. Mínim i màxim de les apostes Les apostes dels jugadors, exclusivament representades per fitxes, han de fer-se dintre dels límits del mínim i del màxim, abans de distribuir les cartes: a) El mínim ve fixat per l’autorització concedida pel CRAJ. Són aplicables a aquest joc les normes de la ruleta referents a la possibilitat de modificar el mínim i el màxim de les apostes. b) El màxim de les apostes es fixa en l’autorització en 20, 25, 50, 100 o 200 vegades el mínim de l’aposta. El màxim s’entén per casella i no pot ser sobrepassat per la suma de les apostes efectuades sobre cada una d’elles per part d’un o diversos jugadors. 4. Funcionament del joc Hi ha diverses operacions que són prèvies al començament de cada partida: a) S’extreuen els naips del dipòsit, es desempaqueten i es barregen i s’escartegen seguint les normes d’aquest Reglament. b) Finalitzades les operacions prèvies, cadascuna de les piles s’escarteja i s’escapça per separat, com a mínim tres vegades. Seguidament, els sis jocs es reuneixen i s’escapcen i, finalment, la mitja dotzena es presenta a un jugador per a un nou i últim escapçament. Després d’aquest darrer escapçament, el crupier col·loca un separador de mostra o de bloqueig, a fi i efecte de deixar com a reserva una quantitat de cartes equivalent com a mínim a un joc. A continuació s’introdueixen les cartes al distribuïdor. c) Distribuïdor o escartejador automàtic. Si s’utilitza el procediment de barreja automàtica de naips, el crupier els introdueix al distribuïdor automàtic per barrejar-los i distribuir-los en procés continu. d) Abans de distribuir les cartes, el crupier separa les cinc primeres del distribuïdor i després comença la partida. Les cartes es distribueixen sempre amb les cares amunt. Quan apareix el separador, si el distribuïdor de naips és manual el crupier l’ha d’ensenyar al públic i ha d’anunciar que la jugada que està fent és l’última de l’escapçament. Si al distribuïdor apareix una carta amb la cara cap amunt, s’ha d’eliminar.

Durant el desenvolupament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, si el director de joc ho considera oportú, durant les hores que baixi l’afluència de públic, pot tancar provisionalment la taula, i l’ha de tornar a posar en funcionament quan calgui. Per fer aquesta operació el director de joc ha de tancar la banca amb la tapa corresponent i sota clau i s’ha de quedar la clau fins que es torni a posar en funcionament o es tanqui definitivament la taula. 4 - Bola o Boule I. Denominació La Bola o Boule és un joc d’atzar, dels denominats de contrapartida, en el qual els participants juguen contra l’establiment, i la possibilitat de guanyar, igual que a la ruleta, depèn del moviment d’una bola que es mou dintre d’una plataforma circular. II. Elements del joc El joc de la Bola es practica en una taula, al centre de la qual hi ha una plataforma circular i, als seus costats, els draps destinats a rebre les apostes. També pot incloure un sol drap. La plataforma esmentada consisteix en un plat circular d’aproximament 1,50 metres de diàmetre inserit en un quadre d’aproximament 1,85 metres de costat. Al centre hi ha un sortint al voltant del qual es distribueixen dos files, amb 18 orificis, i amb la numeració de l’1 al 9, en un dels quals anirà a caure la bola de cautxú o material similar, i indicarà així el número guanyador. Els orificis amb els números 1, 3, 6 i 8 són de color negre, els dels números 2, 4, 7 i 9 de color vermell, i el número 5 ha de ser d’un color diferent, però mai ni vermell ni negre. Els draps de joc estan dividits en un determinat nombre de caselles que corresponen a les diverses jugades possibles. III. Personal El personal destinat és el cap de taula i els crupiers. 1. El cap de taula El cap de taula és qui dirigeix la partida i s’encarrega de llençar la bola i controlar els pagaments i els canvis. 2. Els crupiers Els crupiers, un per a cada drap, són els encarregats de dur a terme les altres operacions necessàries segons les regles de funcionament del joc.

En cada partida hi pot participar un nombre indeterminat de jugadors.

1. Jugades possibles Es poden fer dos tipus de jugades: Primera: apostar sobre un número sencer, de l’1 al 9, i en aquest cas el guanyador obté set vegades el valor de la seva aposta; i segona: apostar sobre una jugada senzilla (vermell o negre, parell o senar, passa o falta) i el guanyador obté un guany igual al valor de la seva aposta. En tots aquests casos, el guanyador recupera la seva aposta. Tanmateix, quan surt el número 5, es perden totes les apostes realitzades sobre les jugades senzilles. 2. Mínim i màxim d’apostes El mínim d’apostes està fixat per l’autorització concedida pel CRAJ. Tanmateix, el director responsable de l’establiment pot obrir els draps amb una aposta mínima igual a dos vegades l’autoritzada, sempre que aquell mínim sigui mantingut, si més no, en un drap. El màxim d’apostes està fixat en l’autorització. Per a les apostes sobre un número sencer, el màxim no pot ser inferior a 40 vegades, ni superior a 100 vegades el mínim autoritzat, i per a les jugades senzilles no pot ser inferior a 200 vegades ni superior a 500 vegades el mínim esmentat. Aquest màxim s’aplica, per taula, a cada jugador considerat aïlladament. Per això, l’establiment no pot fixar un màxim per al conjunt d’apostes que pertanyin a jugadors diferents i col·locades sobre un número sencer o sobre una jugada senzilla. 3. Funcionament del joc Els jugadors fan les apostes a partir del moment en què el cap de la partida anuncia “facin joc”. Les apostes es col·loquen, en forma de fitxes, en una de les caselles del drap escollida pel jugador. A continuació el crupier llença la bola al llarg del caire superior del plat circular, en el qual fa nombroses voltes abans d’arribar a la zona dels orificis. En aquest moment el crupier anuncia “no hi van més apostes”. A partir de llavors qualsevol aposta dipositada després d’aquest avís és refusada i el crupier torna amb el rascle les fitxes al jugador que ha apostat massa tard. Un cop la bola queda immobilitzada en un orifici, qui ha llençat la bola anuncia el resultat, dient en veu alta el número guanyador i les jugades senzilles. Llavors, el crupier recull, amb el seu rascle, totes les apostes perdedores i deixa sobre la taula les apostes guanyadores, a les quals afegeix el guany. El jugador que guanya recupera, en tots els casos, la seva aposta i pot retirar-la del joc. VI. Tancament provisional Durant el desenvolupament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, si el director de joc ho considera oportú, durant les hores que baixi l’afluència de públic, pot tancar provisionalment la taula, i l’ha de tornar a posar en funcionament quan calgui. Per fer aquesta operació el director de joc ha de tancar la banca amb la tapa corresponent i sota clau i s’ha de quedar la clau fins que es torni a posar en funcionament o es tanqui definitivament la taula. 5 - Trenta i quaranta I. Denominació El Trenta i quaranta és un joc d’atzar dels anomenats de contrapartida practicat amb cartes en el qual els participants juguen contra l’establiment i té diverses combinacions guanyadores. II. Elements del joc 1. Cartes o naips Al Trenta i quaranta es juga amb sis baralles de les denominades franceses, de 52 cartes cadascuna, totes del mateix color, sense índexs. Les figures valen 10 punts, l’as un punt i les altres cartes el seu valor nominal. 2. Taula de joc Ha de tenir forma d’escut i estar dividida en quatre caselles, dos de les quals, de mida més gran, corresponen al vermell i al negre; ambdós han d’estar separades per una banda central que ha de contenir el color, més avall es col·loca una casella en forma triangular per a l’invers. A la part oposada se situa el cap de taula i a cada costat d’ell els dos crupiers. Al davant i a l’esquerra del crupier que escapça ha d’haver-hi una ranura en la qual es dipositen les cartes usades, i davant dels dos crupiers la caixa que conté les fitxes i els bitllets. III. Personal Cada taula ha de tenir permanentment destinats al seu servei un cap de taula i dos crupiers. 1. Cap de taula El cap de taula és el responsable que el joc es desenvolupi correctament. 2. Crupiers N’hi ha d’haver dos, situats un enfront de l’altre. L’un, el crupier que escapça, s’encarrega de repartir les cartes, i l’altre del pagament de les apostes guanyadores i la retirada de les apostes perdedores. IV. Jugadors A cada partida poden apostar un nombre indeterminat de jugadors. V. Regles del joc 1. Jugades possibles S’han de formar dos files desplaçades de cartes, la de dalt es denomina negra i la de baix vermella. Es distribueixen les cartes fins que s’obté per a cada fila una puntuació compresa entre 30 i 40. Els jugadors poden fer ús de les jugades següents, en les quals les apostes guanyadores es paguen a la par, és a dir, reben l’equivalent de l’import de l’aposta: a) Vermell o negre: guanya la fila que té les cartes amb un valor més acostat a 31. b) Color o invers: hi ha color si la fila guanyadora és del mateix color que la primera carta de la fila negra. En cas contrari hi ha invers. Si dos files de cartes formen el mateix punt, el joc és nul excepte si aquest punt és 31. En aquest cas regeixen les mateixes disposicions que regulen el sistema del zero a la ruleta. 2. Mínim i màxim de les apostes El mínim de les apostes està determinat per l’autorització concedida pel CRAJ. El màxim no pot ser inferior a 100 vegades ni superior a 1.000 vegades el mínim establert.

Un cop el crupier ha fet l’operació d’escartejar, el jugador més proper a la dreta d’aquest crupier escapça les cartes. Seguidament el crupier col·loca una carta separadora davant de les cinc últimes cartes de la baralla. L’aparició d’aquesta carta separadora determina el final del joc actual, i es posen cara avall damunt la taula les cinc últimes cartes, i es procedeix al recompte. Després d’haver introduït les cartes al distribuïdor, es reparteixen de cara amunt sobre la taula, començant necessàriament per la fila negra. Quan el total arriba als 31 punts o els sobrepassa, s’inicia la col·locació de les cartes a la fila vermella. A continuació el crupier anuncia en veu alta la puntuació de cada fila i les jugades guanyadores (per exemple: “dos negre i color guanyen” o “negre i invers guanyen”, i exactament igual començant pel vermell, és a dir, “dos vermell i color guanyen” o “negre i invers guanyen”, el crupier anuncia també “color guanya” o “color perd”). A continuació es paguen les apostes guanyadores, operació que es fa obligatòriament jugada per jugada, començant sempre per color o invers, i després negre i vermell i per les apostes més allunyades del crupier. Només després d’haver estat retirades les apostes perdedores es poden pagar les apostes guanyadores. Les cartes han de romandre sobre la taula durant tot el temps que duri la retirada i el pagament de les apostes, de manera que els jugadors puguin verificar les puntuacions dels diferents jocs o jugades. Tota carta separada i descoberta per error ha de ser cremada immediatament. VI. Tancament provisional Durant el desenvolupament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, si el director de joc ho considera oportú, durant les hores que baixi l’afluència de públic, pot tancar provisionalment la taula, i l’ha de tornar a posar en funcionament quan calgui. Per fer aquesta operació el director de joc ha de tancar la banca amb la tapa corresponent i sota clau i s’ha de quedar la clau fins que es torni a posar en funcionament o es tanqui definitivament la taula. 6 - Daus o Craps I. Denominació El joc dels daus o craps és un joc d’atzar, dels denominats de contrapartida, en el qual els participants juguen contra l’establiment, i n’hi ha diverses combinacions guanyadores. II. Elements del joc: daus El joc dels daus es juga amb dos daus, del mateix color, de material transparent, amb les superfícies brunyides, de 15 a 25 mm de costat. Han de tenir tots els caires ben definits i tallants, els angles vius i els punts marcats al ras. No s’admeten, per tant, daus amb caires bisellats, angles arrodonits o punts còncaus. En una de les cares hi ha de figurar el nombre d’ordre del fabricant i les sigles de l’establiment, sense que això perjudiqui el seu equilibri. A cada sessió es posen a disposició de cada taula dedicada al joc dels daus un mínim de cinc daus en perfecte estat i diferents dels usats en la sessió anterior. A la partida s’utilitzen dos daus, mentre que els altres queden en reserva en una cavitat prevista per a aquesta finalitat a les taules de joc, per si de cas s’han de substituir els primer daus. III. Personal A cada taula de daus hi ha d’haver un cap de taula, dos crupiers i un stickman. 1. Cap de taula El cap de taula és el responsable de la claredat i regularitat del joc. Col·labora amb els crupiers en la manipulació de les fitxes i diposita la moneda de curs legal a la caixa. 2. Crupiers Els crupiers s’ocupen de recollir les apostes perdedores, de col·locar, si escau, les apostes sobre la caixa i indicar el punt, i de pagar les apostes guanyadores. S’ocupen, també, dels canvis de bitllets i fitxes que sol·liciten els jugadors. 3. Stickman L’stickman és l’encarregat de comprovar el bon estat dels daus, de lliurar-los als jugadors i de fer les advertències precises per al desenvolupament del joc. També podrà emplaçar/recollir les apostes sobre les sorts o jugades múltiples. Quan funcioni solament la meitat de la taula o s’utilitzi la taula reduïda de daus (Mini-craps, European Seven Eleven, etc.) hi haurà d’haver, com a mínim, un crupier-stickman. IV. Regles del joc 1. Jugades Els jugadors només poden fer ús de les classes de jugades següents:

Que es juga a la primera tirada quan encara no hi ha punt establert. Guanya amb el 7 o l’11, perd amb el 2, el 3 o el 12. Si surt una altra xifra, el resultat queda en suspens i el número que ha sortit és el punt, el qual indica el crupier mitjançant un marcador especial col·locat sobre la caixa corresponent a aquest número. A partir de la jugada següent les apostes sobre el win guanyen si el punt es repeteix, perden si surt el 7 i es repeteixen si surt una altra xifra. Els daus canvien de mà quan surt el 7, que fa perdre.

Que es juga a la primera tirada quan encara no hi ha punt establert. Guanya amb el 2 o el 3, perd amb el 7 o amb l’11 i dona resultat nul en el 12. Si surt una altra xifra, el resultat queda en suspens i la que ha sortit és el punt. A partir de la jugada següent les apostes sobre don’t win guanyen si surt el 7 i perden si el punt es repeteix.

Que es juga en qualsevol moment després de la primera tirada, quan resulti punt establert. Aquesta jugada guanya si surt el 7 o l’11 en la tirada següent i perd si surt el 2, el 3 o el 12. Si surt qualsevol altra xifra, l’aposta es col·loca a la casella corresponent, i a partir de la jugada següent guanya si surt aquest número i perd amb el 7 i el resultat queda pendent si surt qualsevol altre número.

Que es juga en qualsevol moment després de la primera tirada, quan resulti el punt establert. Guanya si surt el 2 o el 3, perd amb el 7 o l’11 i dona resultat nul amb el 12. Si surt qualsevol altra xifra, l’aposta es col·loca a la casella corresponent, i a partir de la jugada següent, guanya si surt el 7 i perd si surt el punt sobre el qual està col·locada l’aposta. Les apostes col·locades sobre win i sobre come no es poden retirar i s’han de jugar fins que s’hagin guanyat o perdut.

Que es juga en qualsevol moment de la partida, i cada tirada és decisiva. Guanya si surt el 2, el 3, el 4, el 9, el 10, l’11 o el 12 i perden tots els altres resultats. Es paga doble si surt el 2 o el 12 i a la par per a les altres puntuacions.

Que es juga en qualsevol moment de la partida. Guanya si surt una puntuació de 6 formada de qualsevol manera i perd si la puntuació és 7. Mentre no surti cap d’aquestes dos puntuacions l’aposta continua, encara que pot ser retirada pel jugador.

Que es juga en qualsevol moment de la partida. Guanya si surt una puntuació de 8 formada de qualsevol manera i perd si la puntuació és 7. Mentre no surti cap d’aquestes dos puntuacions l’aposta continua, però el jugador la pot retirar.

Que es juga en qualsevol moment de la partida. Guanya si el total dels punts que formen els daus és inferior a 7 i perd si és igual o superior a 7.

Que es juga en qualsevol moment de la partida. Guanya quan la puntuació formada pels daus és superior a 7 i perd quan és igual o inferior a 7.

Que es juga sobre els totals de 4, 6, 8 o 10 formats per dobles, i les apostes es poden retirar després de cada tirada no decisiva. Guanya si surt el doble escollit i perd amb 7 o si el total del número no està format per dobles. El doble de 2 i el doble de 5 es paguen a set vegades l’aposta; el doble de 3 i el doble de 4, a nou vegades l’aposta.

Que es paga quatre vegades l’aposta. Guanya si surt 7; perd si surt qualsevol altre resultat.

Que es paga quinze vegades l’aposta. Guanya si surt 11; perd si surt qualsevol altre resultat.

Que es paga set vegades l’aposta. Guanya si surt 2, 3 o 12; perd si surt qualsevol altre resultat.

Que es paga trenta vegades l’aposta. Guanya si surt 2; perd amb qualsevol altre resultat.

Que es paga quinze vegades l’aposta. Guanya si surt 3; perd amb qualsevol altre resultat.

Que es paga trenta vegades l’aposta. Guanya si surt 12; perd amb qualsevol altre resultat.

Que es paga quatre vegades l’aposta. Aquesta jugada, que associa el craps amb el joc de l’11, guanya si surt 2, 3, 12 o 11; perd amb qualsevol altre resultat.

La jugada associada al win, l’aposta de la qual es fa en la proximitat i a l’exterior de la jugada senzilla corresponent, guanya amb el punt, perd amb el 7 i dona resultat nul amb qualsevol altre total. L’aposta es paga 2 per 1 si el punt és 4 o 10; 3 per 2 si el punt és 5 o 9; 6 per 5 si el punt és 6 o 8. La jugada associada al don’t win, l’aposta de la qual es fa sobre l’aposta principal de la jugada senzilla corresponent, guanya amb el 7; perd amb el punt i dona resultat nul amb qualsevol altre total. L’aposta es paga 1 per 2 si el punt és 4 o 10; 2 per 3 si el punt és 5 o 9, i 5 per 6 si el punt és 6 o 8. La jugada associada del come, l’aposta de la qual es fa sobre l’aposta principal de la jugada simple corresponent o pròxima a ella. Aquesta jugada guanya, perd o dona resultat nul en les mateixes condicions que el come, i es paga igual com la jugada associada al win. La jugada associada del don’t come, l’aposta de la qual es fa sobre l’aposta principal de la jugada simple corresponent. Aquesta jugada guanya, perd o dona resultat nul en les mateixes condicions que el don’t come, i es paga igual com la jugada associada al don’t win.

La right bet, en la qual l’aposta es fa segons la posició del jugador, a cavall sobre la línia, davant o darrere de qualsevol número escollit. Aquesta jugada guanya si el punt surt abans del 7; perd amb el 7 o dona resultat nul si surt qualsevol altra puntuació. L’aposta es paga 7 per 6 si el punt és 6 o 8; 7 per 5 si el punt és 5 o 9, i 9 per 5, si el punt és 4 o 10. La wrong bet, en la qual l’aposta es fa a la casella posterior del número escollit i que el crupier l’indica amb l’ajuda d’una contramarca amb la indicació wrong bet. Guanya si surt el 7 abans del punt; perd si surt el punt o dona resultat nul si surt qualsevol altra puntuació. L’aposta es paga 4 per 5 si el punt és 6 o 8, 5 per 8 si el punt és 5 o 9, i 5 per 11 si el punt és 4 o 10. 2. Apostes Les apostes mínima i màxima les determina el CRAJ en l’autorització del casino. En les jugades senzilles, l’aposta màxima no pot ser inferior a 20 vegades ni superior a 1.000 vegades el mínim de la taula, i la direcció del casino pot determinar que les apostes siguin múltiples del mínim de les diferents sorts o jugades. En les jugades múltiples, l’aposta màxima ha de ser calculada de manera que el guany possible sigui, com a mínim, igual al que es permet per al màxim sobre les jugades senzilles i, com a molt, igual al triple d’aquest guany. En les jugades associades de win i come, l’aposta màxima es determina per l’import de les apostes fetes efectivament sobre les jugades senzilles corresponents. En les jugades associades del don’t win i del don’t come, el màxim de l’aposta es fixa en funció del punt jugat, és a dir, per a 4 i 10, el 200 per 100 de l’import de l’aposta feta sobre la jugada senzilla corresponent; per al 5 i 9, el 150 per 100 d’aquest import, i per a 6 i 8, el 120 per 100 del mateix import. En les right bet, el màxim de l’aposta està en funció del punt jugat i és igual al màxim de les apostes en les jugades senzilles per a 4, 5, 9 i 10 o el 120 per 100 d’aquest màxim per a 6 i 8. En les wrong bet, el màxim de l’aposta està en funció del punt jugat, i és igual al 125 per 100 del màxim de les apostes sobre les jugades senzilles per a 6 i 8, al 160 per 100 d’aquest màxim per a 5 i 9, i al 220 per 100 per a 4 i 10. 3. Funcionament El nombre de jugadors que pot jugar en cada taula de daus no està limitat. Els daus s’ofereixen als jugadors en iniciar-se la partida, començant pel que està situat a l’esquerra dels crupiers i seguint després el sentit de les agulles del rellotge. Si un jugador refusa els daus, aquests passen al jugador següent en l’ordre previst. L’stickman passa els daus al jugador mitjançant un bastó, evitant de tocar-los amb la mà excepte quan els hagi d’examinar o de recollir si han caigut a terra. El jugador que llença els daus ho ha de fer immediatament després de l’anunci de “no hi van més apostes”, i no els ha de fregar ni guardar a la mà. La persona que llença els daus pot demanar que es canviïn abans de fer la tirada, però no ho pot fer durant la sèrie de llançaments precisos per atènyer el número designat com a punt, excepte en el cas que un dau salti a fora de la taula i caigui a terra. En aquest cas se li ofereix d’escollir per acabar la partida entre els quatre daus de la taula que queden. Si al final d’aquesta el dau perdut no es troba, es proveeix la taula d’un nou joc de daus i es retira l’anterior. Els daus es llencen al llarg de la taula, de tal manera que s’aturin dintre de la taula i sempre amb la intenció que ambdós daus toquin l’extrem oposat al jugador que els va llençar. Els daus han de rodar i no lliscar per tal que la jugada sigui vàlida. Si els daus es trenquen, se superposen o cauen de la taula o damunt del caire de la taula o a la cistella dels daus de reserva, o si el llançament no ha estat correcte, l’stickman anuncia tirada nul·la. Si els daus cauen damunt fitxes de joc, la tirada és vàlida. Els casos no previstos seran resolts pel cap de taula. El cap de taula pot privar un jugador del seu dret a llençar els daus, si aquest jugador incompleix repetidament les regles del llançament. Després d’un nombre determinat de tirades, el cap de taula pot acordar un canvi de daus. L’stickman anuncia, llavors, “canvi de daus” i, amb el bastó, posa davant del jugador els daus restants al servei de la taula. El jugador n’agafa dos per fer la tirada i, a la vista dels jugadors, els que queden es tornen al recipient previst amb aquest objecte. No poden fer-se apostes després del “no hi van més apostes”. El jugador que llença els daus ha d’apostar sobre el win o el don’t win abans de fer la tirada, i pot jugar a més a més sobre totes les altres jugades possibles. Per al tancament de la taula s’anuncia “les tres últimes tirades”. Les apostes sense resultat després de l’última tirada són tornades al jugador. V. Tancament provisional Durant el desenvolupament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, si el director de joc ho considera oportú, durant les hores que baixi l’afluència de públic, pot tancar provisionalment la taula, i l’ha de tornar a posar en funcionament quan calgui. Per fer aquesta operació el director de joc ha de tancar la banca amb la tapa corresponent i sota clau i s’ha de quedar la clau fins que es torni a posar en funcionament o es tanqui definitivament la taula. 7 - Punt i banca I. Denominació El Punt i banca és un joc de cartes dels anomenats de contrapartida, que enfronta diversos jugadors contra l’establiment i que poden apostar a favor de banca o a favor de punt. Correspon en tots els casos a l’establiment l’exercici de la banca. II. Elements del joc 1. Cartes S’utilitzen sis baralles, de 52 cartes de les denominades tipus BlackJack o amb índexs, a criteri de la direcció, la meitat d’un color i l’altra meitat d’un altre. Els naips poden haver estat usats diverses vegades, sempre que estiguin en bon estat. 2. Distribuïdor, sabot o carro Es té en compte el que disposa el número 2 de l’apartat II de l’epígraf 03 d’aquest catàleg (joc del BlackJack o Vint-i-u). 3. Taula de joc També es pot practicar el joc de punt i banca en taula reduïda, de manera similar a la del joc del BlackJack o Vint-i-u (que pot permetre l’ús alternatiu i reversible per a ambdós jocs d’una mateixa taula) i per un nombre de jugadors asseguts igual o inferior a 7 (taula de mini punt i banca) i igual o inferior a 9 (taula de midi punt i banca). En aquestes taules s’ha de substituir la cistella per rebre les cartes usades per un recipient situat a la dreta del crupier i destinat a aquest fi. Opcionalment, el director de joc pot autoritzar la participació de fins a tres apostes a cada casella dins dels límits de l’aposta màxima per a cada plaça. III. Personal Cada taula de joc ha de tenir un cap de taula i, segons les seves dimensions, un, dos o tres crupiers. 1. Cap de taula o inspector Al cap de taula o inspector li correspon la direcció del joc en totes les fases, sens perjudici de les funcions que se li atribueixen en aquest epígraf. A les taules de Mini Punt i banca i Midi Punt i banca, el cap de taula o inspector podrà tenir al seu càrrec fins a quatre taules si són contigües. També porta una llista en la qual es determina l’ordre de prioritat per cobrir les places que quedin vacants. 2. Crupiers Els crupiers són els responsables de les apostes dels respectius costats de la taula, així com de recollir les apostes perdedores i pagar les apostes guanyadores. Els correspon també escartejar les cartes i introduir-les al distribuïdor i a la cistella, un cop usades. Així mateix, els correspon rebre les propines i introduir-les a les ranures destinades a recollir-les, han d’anunciar el començament de cada partida i la mà guanyadora, i també han d’informar els jugadors sobre les regles que cal seguir en cada cas. A més, han de passar el distribuïdor, recollir els naips al final de cada jugada i comprovar-ne l’estat. A les taules de Mini Punt i banca i Midi Punt i banca el desenvolupament de la partida és a càrrec d’un crupier. IV. Jugadors Poden participar en el joc els jugadors asseguts davant dels departaments numerats i, a opció de la direcció del casino, els jugadors que romanguin drets. La distribució de les cartes per part dels jugadors és optativa. S’estableix un torn rotatiu a partir del jugador situat davant del departament número 1. Si algun jugador no vol fer la distribució, el distribuïdor passa al que està situat a la seva dreta. El jugador que distribueix les cartes juga la mà de banca, però pot fer aposta per la mà de punt; la mà de punt correspon al jugador que ha fet l’aposta més elevada; si no hi ha apostes a favor de punt, el crupier descobreix les cartes. Es perd el dret a distribuir les cartes quan banca perd la jugada i el distribuïdor passa al jugador corresponent, d’acord amb el torn establert. La distribució de les cartes de punt i de banca a les taules de mini punt i banca i midi punt i banca la fa el crupier, sense permetre als jugadors tocar les cartes. V. Banca L’establiment es constitueix en banca i li correspon el cobrament i pagament de les apostes, segons una de les opcions següents, a criteri de la direcció:

En el cas que la mà de punt surti guanyadora, el pagament serà a la par. En el cas d’igualtat, el pagament serà de 8 a 1. Les apostes sobre igualtat no podran ser superiors al 10% del màxim de la taula. El mínim de les apostes pot ser diferent per a cada taula però en cap cas no pot ser inferior al mínim autoritzat per l’autoritat competent en matèria de joc. El màxim de les apostes es fixa per cada taula entre 20 i 100 vegades el mínim i la direcció del casino pot determinar que les apostes siguin múltiples del mínim de la taula. VI. Regles del joc 1. El punt i la banca reben inicialment dos cartes. El valor del joc depèn dels punts adjudicats a cada carta, que són els que porta inscrits, excepte el 10 i les figures, que no tenen cap valor numèric, i l’as, que val un punt. En la suma dels punts es menystenen les desenes i només té valor, a efectes del joc, la xifra de les unitats. Guanya qui té una puntuació de nou o la més propera a aquesta xifra. En cas d’empat, les apostes que juguin punt o banca poden ser retirades i es procedirà al pagament de les apostes fetes sobre la igualtat. Un cop rebudes les dos primeres cartes per la mà de banca, si la puntuació d’alguna de les dos mans és 8 o 9, finalitza el joc i l’altra mà no pot demanar una tercera carta. 2. Regles de la tercera carta a) Per a la mà de punt, quan la seva puntuació és de 0, 1, 2, 3, 4 o 5, ha de demanar carta; i quan la seva puntuació és de 6 o 7, s’ha de plantar. b) Per a la mà de banca, el joc es porta a terme segons el que disposen les regles de tirada de la banca en el joc del Punt i banca.

Efectuades les operacions de recompte, d’escartejar les cartes i d’escapçar la baralla, es col·loca a l’interior del maç una carta de bloqueig o carta de detenció d’un color que permeti diferenciar-la de les altres, tenint compte que per sota d’aquesta carta en quedin set. L’aparició de la carta de detenció determina el final de la partida i no es pot fer cap jugada més excepte la que s’està efectuant en aquest moment. A continuació el crupier extrau una primera carta i la descobreix. El valor d’aquesta carta determina el nombre de cartes que s’han d’inutilitzar i introduir al recipient o cistella. Per a aquest cas concret, el valor de les figures i dels deus és de 10 punts. L’ordre del crupier “no hi van més apostes” i a continuació “cartes” està dirigida al jugador que té el distribuïdor, perquè reparteixi dos cartes, boca avall, a cada mà. La primera i tercera cartes que corresponen a la mà de punt són traslladades al crupier, i queden la segona i la quarta cartes que corresponen a banca sota l’angle frontal dret del distribuïdor o carro. Immediatament, les cartes de la mà de punt es lliuren al jugador assegut que hagi fet l’aposta més gran a favor de l’esmentada mà, el qual les ensenya i a continuació les retorna al crupier, que anuncia la puntuació total i les col·loca a la seva dreta. Així mateix, el jugador que distribueix les cartes, les descobreix i les trasllada al crupier. El crupier anuncia el punt total per a les dos cartes i les col·loca a la seva esquerra. Quan, d’acord amb les regles establertes, el punt hagi de plantar-se, el crupier anuncia “el punt es planta amb (…) (puntuació total)”. En cas contrari, dirà en veu alta “carta per al punt”. S’apliquen les mateixes regles a la mà de banca. Acabada la jugada, el crupier anuncia la mà amb la puntuació més alta, i aquesta és la que guanya. A continuació es retiren les apostes perdedores i es paguen les apostes guanyadores.

Durant el desenvolupament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, si el director de joc ho considera oportú, durant les hores que baixi l’afluència de públic, pot tancar provisionalment la taula, i l’ha de tornar a posar en funcionament quan calgui. Per fer aquesta operació el director de joc ha de tancar la banca amb la tapa corresponent i sota clau i s’ha de quedar la clau fins que es torni a posar en funcionament o es tanqui definitivament la taula. 8 - Bacarà, Chemin de fer o Ferrocarril I. Denominació El Chemin de fer, conegut també com a Bacarà o Ferrocarril, és un joc de cartes, dels denominats de cercle, que enfronta diversos jugadors entre ells. Un dels jugadors té la banca i poden apostar contra aquesta banca tots els jugadors asseguts i els que estiguin a peu dret darrere seu. El crupier anunciarà, d’acord amb la taula, si es juga lliure o atenint-se a la taula de regles de tirada. II. Elements del joc 1. Cartes S’utilitzen sis baralles de 52 cartes, de les denominades franceses sense índexs, la meitat d’un color i l’altra meitat d’un color diferent. Els naips es poden usar diverses vegades i no s’han de substituir per uns altres mentre estiguin en perfecte estat. Pel que fa a les característiques que han de reunir les cartes i a la manera com han de ser escartejades i manejades durant el joc, es té en compte el que disposa aquest Reglament. 2. Distribuïdor o sabot Es tindrà en compte el que disposa el número 2 de l’apartat II de l’epígraf 03 d’aquest catàleg. 3. Taula de joc La taula de joc ha de ser de forma ovalada, amb un entrant en un dels costats més grans, que indica la posició del crupier. La taula ha de tenir una sèrie de departaments separats i numerats a partir de la dreta del crupier. Cada departament només pot acollir un sol jugador. La superfície central de la taula ha de tenir les obertures o ranures següents: una al centre, també anomenada cistella, on s’introdueixen les cartes usades; una altra a la dreta del crupier, anomenada pou o cagnotte, per a les deduccions en benefici de la casa, i una altra, o si cal dos, per a les propines. La quantitat que constitueix la banca està situada davant del crupier, a la seva esquerra, i a la seva dreta se situen els guanys del banquer que no constitueixen la banca (els que el crupier no ha posat en joc), és a dir, el garatge. III. Personal Cada taula de joc ha de tenir permanentment al seu servei un inspector, un crupier i un canvista. A més a més, opcionalment pot haver-hi servidors auxiliars. 1. Inspector L’inspector és el responsable del desenvolupament correcte del joc. Actua com a delegat de la direcció del casino i li correspon resoldre qualsevol conflicte plantejat a la taula de joc. Porta una relació dels jugadors que aspiren a ocupar les places que poden quedar vacants. 2. Crupier Sens perjudici de les funcions que se li atribueixen en aquest epígraf, el crupier té atribuïdes les funcions següents: recomptar, escartejar i introduir les cartes al distribuïdor; traslladar les cartes als jugadors mitjançant la seva pala; anunciar en veu alta les distintes fases del joc i actuacions dels jugadors; calcular i ingressar la quantitat que correspon al pou a la ranura corresponent, i introduir les cartes usades i les propines a les ranures destinades per això. Així mateix li correspon la custòdia i control de la suma que constitueix la banca i el pagament dels guanys als jugadors. També li correspon orientar els jugadors que ho sol·licitin sobre les regles aplicables a cada cas. 3. Canvista Situat dret davant o darrere del crupier, el canvista ha d’efectuar el canvi de moneda de curs legal per fitxes als jugadors que ho sol·licitin, com també al crupier. 4. Servidors auxiliars A més a més pot haver-hi servidors auxiliars que no poden intervenir en res que es relacioni amb el desenvolupament del joc, de les cartes o de les fitxes a la taula. IV. Jugadors Davant de cadascun dels departaments de la taula es pot asseure un jugador. La superfície dels departaments pot ser utilitzada per dipositar les fitxes i manejar, si cal, les cartes. També poden participar en el joc tots el jugadors que ho desitgin, si se situen a peu dret al voltant de la taula i darrere dels que estan asseguts. Amb caràcter general, s’estableix l’ordre de prioritat següent entre els jugadors: els jugadors asseguts, sobre els que estan drets; entre els primers se segueix la numeració correlativa dels departaments a partir del que està situat a la dreta del banquer. Entre els que estan drets, se segueix el mateix ordre de prioritats que entre els asseguts. El jugador assegut que canvia de lloc durant un escapçament està obligat a deixar passar la mà (saludar); a més a més, no pot exercir el seu dret de prioritat per adquirir la mà passada, és a dir, per agafar la banca o per fer de banc fins que no hagi saludat. Això mateix serveix per quan un jugador ocupa una plaça vacant durant la distribució d’un distribuïdor. Si el canvi de seient o l’arribada d’un jugador nou es fa en finalitzar l’escapçament, l’ordre de prioritats quedarà intacte. L’ocupació de places vacants es farà de la manera següent: tenen prioritat, durant l’escapçament, els jugadors inscrits a la llista d’espera que té l’inspector. Un cop acabat l’escapçament tenen prioritat els jugadors asseguts que han sol·licitat canvi de plaça. En cap cas un jugador no pot ocupar una plaça de seient en diverses taules de joc simultàniament. El jugador que durant dos vegades consecutives refusa prendre la mà ha d’abandonar la seva plaça a la taula de joc. Està prohibit als jugadors que estan drets desplaçar-se de lloc per seguir la mà. Al jugador que ho faci serà el primer a qui es cobrarà o l’últim a qui es pagarà, segons el cas. En cap cas no es pot ocupar una plaça de seient momentàniament buida. V. Banca La banca s’adjudica inicialment al jugador assegut a la dreta del crupier (assegut davant del departament número 1), és rotatòria i segueix l’ordre de numeració dels departaments. Qualsevol jugador, assegut o dret, pot, en qualsevol passada de la banca, associar-se al banquer si aquest últim ho accepta i posa a la seva disposició la mateixa quantitat que el banquer. L’associat no pot intervenir en cap moment en el joc i guanya o perd en les mateixes condicions que el banquer. El jugador pot retenir la banca mentre guanya però en el cas que perdi ha de cedir-la al jugador assegut a la seva dreta. També és així quan la banca ha estat abandonada voluntàriament. Si algun dels jugadors no vol agafar la banca, segueix passant segons l’ordre establert. En qualsevol cas, el jugador que agafa la banca ho ha de fer, com a mínim, amb la mateixa quantitat que el jugador que l’ha abandonat voluntàriament. Si cap jugador assegut no vol tenir la banca, s’ofereix als jugadors que estan drets i si cap jugador no la vol, el jugador que ha cedit la banca o que ha passat la mà pot tornar a adquirir-la per la mateixa quantitat. La mà passada adquirida per un sol jugador té preferència sobre la que ha estat adquirida en associació. El banquer que ha passat la mà no pot associar-se amb el jugador que l’ha adquirida posteriorment. Si la banca no ha estat adquirida en el torn rotatiu, se subhasta i s’adjudica al millor postor d’entre tots els jugadors asseguts i drets, excepte el banquer. Els jugadors asseguts només tenen prioritat sobre els que estan drets en el cas de licitacions iguals. Si algun jugador que està dret adquireix la banca (pren la mà) i la torna a passar, la banca s’ofereix primer al jugador assegut a la dreta de l’últim jugador que ha tingut la banca. Si el jugador que adquireix la banca està assegut en el moment de passar-la, la banca s’ofereix primer al jugador assegut a la seva dreta. Un cop adjudicada la banca, el total que la forma pot ser augmentat pel jugador en relació amb la quantitat oferta, però mai disminuïda. Si la banca adjudicada és superior a la banca anterior, el jugador que ha fet banca abans de passar-li la mà té dret a prendre les cartes, encara que la seva aposta sigui inferior a la d’altres jugadors, però només per a una jugada. El banquer que passa la mà i el seu associat no poden participar en la subhasta de la mà que acaben de passar, però sí que poden fer-ho quan el nou banquer passa la mà, i així successivament, sempre que sigui per la mateixa quantitat que ell la va passar. Si cap jugador no ha adquirit la banca, la banca torna al jugador situat a la dreta del banquer que ha passat la mà, el qual ha d’acceptar-la pel mínim establert a la taula. En cas de no fer-ho, ha de cedir la seva plaça. Si el jugador que ha adquirit una mà passada perd, el distribuïdor torna al jugador assegut a la dreta del banquer que ha passat la mà. El jugador que adquireix la banca està obligat a donar cartes si més no una vegada. Si s’hi nega, la banca se subhasta, però no pot licitar per ella ni aquest jugador ni l’anterior banquer si s’ha passat la mà. Si en aquesta primera jugada hi ha igualtat de punts la banca pot ser cedida d’acord amb les regles generals. El mínim de punt o mínim de les apostes, és a dir, la quantitat mínima per poder jugar com a punt contra la banca, no ha de ser necessàriament idèntic per a les distintes taules, ni pot ser inferior en cap cas al mínim autoritzat per l’autoritat competent en matèria de joc, i ha d’aparèixer ostensiblement indicat a la taula. El màxim del punt o quantitat màxima que pot exposar un jugador és la quantitat que equival a la que té la banca a cada jugada. Quan un jugador arriba a l’esmentada quantitat es diu que fa banc. El màxim de la banca ha de ser equivalent a 100 vegades el mínim autoritzar per al punt i el mínim de la banca no pot ser inferior al d’aquest. Amb sol·licitud prèvia dels casinos, es pot autoritzar que la banca jugui sense màxim limitat. La deducció en benefici de l’establiment queda fixada en un 5 per 100 sobre les quantitats guanyades pel banquer a cada jugada. Garatge és la quantitat o conjunt de quantitats que el banquer exclou del joc quan es donen els casos o circumstàncies següents: a) Garatge voluntari. Els guanys obtinguts pel banquer passen normalment a formar part de la banca, però aquest banquer pot decidir excloure’ls voluntàriament del joc sempre que la seva suma superi una quantitat equivalent a 50 vegades el mínim del punt, que passa, llavors, a formar part del garatge. El banquer podrà excloure voluntàriament del joc la meitat de la banca en totes les passades a partir de la segona. Quan la banca no sigui coberta en la seva totalitat, el banquer podrà instar el crupier a doblar la quantitat dins de la banca en aquesta jugada, i la resta passa a formar part del garatge. També podrà retirar la meitat de la banca resultant, si pertoca segons el paràgraf anterior. Abans d’iniciar la jugada següent, el crupier demanarà al banquer si desitja o no formar garatge. b) Garatge obligatori. És la quantitat que el banquer ha d’excloure del joc en la mesura en què l’import de la banca excedeixi la suma de valors dels punts. c) Garatge impropi. És la part de la banca que el banquer no pot posar en joc perquè excedeix la quantitat màxima permesa a la banca, és a dir, 100 vegades el mínim del punt. d) Exclusió del garatge. En cas que la banca jugui sense màxim limitat, el banquer pot renunciar al garatge anunciant “hi va tot”. VI. Regles del joc El valor del joc depèn dels punts adjudicats a cada carta, que són els que porten inscrits, excepte el 10 i les figures, que no tenen cap valor numèric, i l’as, que val un punt. Se suma la puntuació de les cartes, es menystenen les desenes i només té un valor la xifra de les unitats. Guanya el joc que té puntuació nou o la més acostada a aquesta xifra. Si hi ha empat la jugada es considera nul·la. Inicialment i de forma alternativa, el banquer reparteix dos cartes tapades al jugador que s’enfronta amb ell, i es dona a ell mateix dos cartes també tapades. Si quan ha rebut aquestes cartes veu que la puntuació és de vuit o nou, les descobreix i abat el joc, i el contrari ha d’ensenyar també el joc. En els altres casos el jugador que s’enfronta a la banca pot sol·licitar una tercera carta o considerar-se servit, la qual cosa anunciarà utilitzant els termes carta i no, respectivament. L’actuació del jugador ha de tenir en compte les regles de tirada següents: a) Quan té 0, 1, 2, 3, o 4 ha de demanar carta. b) Quan té 5 pot optar. c) Quan té 6 o 7 s’ha de plantar. Respecte del banquer i sempre que es jugui amb les regles de tirada, s’aplicaran les regles per a la banca incloses en el joc de i banca, amb les dos excepcions següents: a) Si la suma de les seves dos primeres cartes és de 5 i la tercera carta servida al punt és un 4, podrà optar entre demanar carta o plantar-se. b) Si la suma de les seves dos primeres cartes és de 3 i la tercera carta servida al punt és un 9, podrà optar entre demanar carta o plantar-se. Si el jugador fa banc, no s’apliquen aquestes regles i es té llibertat per demanar carta o quedar-se servit, sempre que ho autoritzi l’inspector abans de començar la partida. A continuació, el banquer pot optar entre demanar carta o no fer-ho, excepte quan té zero (bacarà); llavors és obligatori sol·licitar una tercera carta. A diferència de les anteriors, la tercera carta es dona sempre descoberta. El joc finalitza amb l’anunci de la puntuació de cada jugador, el descobriment de les cartes i el pagament o la retirada de les apostes, si escau. Cada jugador pot sol·licitar al crupier aclariments sobre les regles del joc, i el crupier està obligat a donar-ne. Si el jugador té puntuació de 5 i sol·licita consell al crupier, el crupier l’ha de fer plantar. El banquer pot, si ho desitja, sol·licitar al crupier les regles de jugades de la banca. En aquest cas s’ha d’ajustar a allò que s’hi estableixi d’acord amb el que preveuen les regles de tirada de la banca al joc del bacarà. Un cop coberta la banca, el banquer i qualsevol jugador assegut o a peu dret podrà abonar (apostar a favor de la banca) una quantitat determinada, la qual donarà al crupier quan el crupier digui “abono la diferència”; però només en aquest cas. No es permet l’abonament en associació. Els abonaments quedaran només afectats en la jugada en què es produeixin, sense obtenir prioritat ni causant obligació envers la jugada següent ni posterior, sempre dins dels màxims i mínims autoritzats per a la sortida inicial de la banca. El nombre d’abonaments permès serà un màxim de tres. Els casos no previstos seran resolts per l’inspector de la taula. VII. Desenvolupament del joc Per tal que el joc pugui començar, és imprescindible que hi hagi com a mínim quatre jugadors a la taula, xifra que s’ha de mantenir durant tota la partida. Al començament de cada partida, el crupier, després d’escartejar les cartes, les ofereix als jugadors i diu “senyors, les cartes passen”. Qualsevol jugador pot escartejar les cartes, però el crupier les ha d’escartejar per última vegada quan les hi tornin. Un cop fet això, ofereix les cartes al jugador situat a la seva esquerra, i així successivament, fins que algun dels jugadors escapça la baralla. A continuació, abans de les set cartes finals de la baralla, es col·loca una carta-bloqueig o de detenció, d’un color que permeti diferenciar-la de les altres. L’aparició d’aquesta carta determina el final de la partida i no es pot fer cap jugada més, excepte la que s’està fent en aquell moment. Adjudicada la banca, el banquer anuncia la quantitat posada en joc, la qual es lliura en fitxes al crupier i el crupier les col·loca sobre la taula, a la seva esquerra. Seguidament, el crupier anuncia la suma i indica als jugadors que és la xifra màxima que poden jugar; per a aquesta finalitat utilitza l’expressió “hi ha (…) euros a la banca”. Si hi ha diversos jugadors que volen fer banc, se segueix l’ordre de les prioritats establert a l’apartat IV. La banca feta per només un jugador, fins i tot si està dret, té preferència sobre la banca en associació. Si cap dels jugadors asseguts o drets no està disposat a fer banc, pot anunciar-se banca parcial, amb l’expressió banca amb la taula, per a la qual cosa la quantitat de l’aposta ha de ser la meitat de la banca. A continuació, el crupier invita la resta dels jugadors a completar amb les seves apostes la suma en la banca, fins que amb la veu “no hi van més apostes” dona per finalitzat el temps d’apostar. El jugador que ha anunciat banca amb la taula té dret a agafar les cartes, fins i tot si està dret, excepte quan algú diu la frase “amb la taula i últim complet”, i dona prioritat el fet de completar l’altra meitat. La banca amb la taula es considera un acte aïllat i no dona prioritat per a la jugada següent, excepte que s’hagi fet sol. Si ningú no fa banca, ni banca amb la taula, les cartes es donen al jugador assegut l’aposta del qual sigui la més alta. En el cas d’apostes iguals, se segueix l’ordre general de prioritats entre jugadors. Està prohibit que un jugador assegut uneixi la seva aposta amb la d’altres jugadors, tant si estan drets com asseguts. La petició de banca no té preferència quan les cartes han estat distribuïdes, excepte quan el jugador repeteix banca, banca seguida; en aquest cas pot fer-ho fins i tot després de la distribució de les cartes sempre que un altre jugador ja les tingui a la mà. Té dret a demanar banca seguida el jugador que ha fet banc i ha perdut. Si en el cas de banca seguida el crupier, per error, dona les cartes a un altre jugador, aquestes cartes poden ser reclamades si encara no s’han vist (la carta es considera vista quan s’ha aixecat del pany). Si la petició de banca seguida es produeix després de la distribució i el lliurament de les cartes a un altre jugador, aquest darrer té preferència si ha agafat les cartes i les ha vistes. Si, un cop s’ha anunciat correctament la banca seguida, un jugador agafa les cartes abans que el crupier les doni al jugador que ha anunciat banca seguida, les cartes es retiren encara que s’hagin vist, i es lliuren al jugador al qual corresponen. Qualsevol banca seguida abandonada pot ser recuperada en el cas que la puntuació entre el banquer i un altre jugador o jugadors sigui la mateixa. Si ningú no fa banca i només un jugador aposta contra la banca, aquest jugador té dret a banca seguida. Un cop fetes les apostes i després de la veu del crupier “no hi van més apostes”, el banquer extreu les cartes del distribuïdor i les distribueix alternativament d’una en una, començant pel jugador contrari. El crupier trasllada les cartes fins a aquest jugador mitjançant la pala. El banquer té formalment prohibit distribuir les cartes abans que el crupier hagi anunciat “no hi van més apostes”; tanmateix, pot instar el crupier que retiri les apostes efectuades un cop ha dit aquesta frase. Un cop examinades les cartes i sol·licitada, si escau, una tercera, es descobreixen els jocs respectius, i el crupier paga al guanyador. Si el guanyador ha estat el banquer, el crupier fa la deducció corresponent al pou o cagnotte, i n’introdueix l’import per la ranura destinada a aquest efecte. Els guanys del banquer passen a formar part de la banca, excepte si el banquer decideix excloure’ls del joc, d’acord amb el que es preveu a l’apartat V. En aquest cas el crupier les col·loca damunt de la taula, a la seva dreta. Quan s’han acabat les cartes d’un distribuïdor, el crupier fa les operacions corresponents d’escartejar, escapçar i introduir la baralla en el distribuïdor. El banquer que guanya l’última jugada d’una escapçada té dret a continuar com a banquer a la pròxima jugada si ofereix una quantitat igual a la que en aquell moment constituïa la banca. Si ho demana algun jugador les cartes han de ser controlades al final de l’escapçada. VIII. Errors i infraccions en el joc 1. Està prohibit extraure cartes del distribuïdor abans d’haver finalitzat el temps de les apostes. Les cartes que ja s’han tret no poden ser reintegrades al distribuïdor en cap cas, i el jugador que les ha tretes irregularment està obligat a seguir la jugada. Si en un cas excepcional l’inspector creu que no ha d’aplicar aquesta regla amb tot el seu rigor, la carta o les cartes extretes han de ser obligatòriament refusades i no poden ser utilitzades pel jugador que pren la mà passada. Qualsevol carta que apareix descoberta quan s’extreu del distribuïdor es considera inservible i es retira sense que per aquesta raó els jugadors puguin disminuir o retirar les seves apostes. Si en el transcurs de la distribució apareixen dos o més cartes enganxades entre si, la jugada queda anul·lada. Si una carta cau a terra només la pot recollir el crupier o qualsevol altre empleat de l’establiment, i conserva el seu valor. Tot seguit es reprèn el joc. 2. Errors del crupier Si el crupier descobreix accidentalment alguna carta durant la distribució, els jugadors s’han d’ajustar a les regles del joc del banquer i del punt. En el cas que les dos cartes del punt es descobreixin, el banquer ha de tenir en compte el que disposen les regles de tirada de la banca, i ha de demanar carta en els casos opcionals. Qualsevol altra falta comesa pel crupier mentre reparteix les cartes anul·la la jugada, sempre que la falta no es pugui rectificar sense perjudici per al banquer o per al jugador. Si el crupier anuncia carta, per error, quan el punt ha dit no, la jugada es restableix tal com s’indica a les regles esmentades. Si el banquer té 0, 1, 2, 3, 4 o 5 i ja ha tret una carta, aquesta carta se li adjudica; si n’ha tret dos, se li adjudica la primera i es refusa la segona; si té 6 o 7, es refusa qualsevol carta extreta. 3. Errors del banquer Si el banquer extreu una cinquena carta després d’haver-ne donat dos ell mateix, està obligat a acceptar-la ell en el cas que el punt no sol·liciti una tercera carta. Si en la distribució inicial el banquer es dona més de dos cartes, es considera que té una puntuació de zero (bacarà), encara que conservi el seu dret de demanar una altra carta. Si en donar la tercera carta el banquer dona, per error, dos cartes al jugador contrari, se li adjudica la carta amb la qual formi una puntuació més alta. Passa el contrari quan el banquer es dona a ell mateix dos cartes en lloc d’una. Si durant la distribució de les primeres cartes del punt el banquer en deixa caure alguna a la cistella, es considera que el punt abat amb el 9. Quan passa això amb la tercera carta del punt, es considera que la seva puntuació és de 9. En aquest cas el banquer té dret a una tercera carta, excepte si té el 7. Si durant el repartiment el banquer descobreix la primera o la tercera cartes, si van les dos dirigides al punt, el banquer ha de descobrir la seva carta respectiva. Si el banquer descobreix per error les dos cartes dirigides al contrari, a més a més de descobrir les seves dos cartes, ha d’ajustar obligatòriament el seu joc a les regles de tirada de la banca. El banquer ha de parlar sempre després del punt. Si abat abans que s’hagi pronunciat, els jugadors poden retirar les seves apostes. Quan el banquer, si té 8 o 9, dona o ofereix cartes, perd el seu dret a abatre. El banquer perd la jugada si introdueix alguna carta a la cistella abans que l’hagin vista de manera inequívoca la resta dels jugadors. No pot fer-se cap reclamació contra el banquer quan la jugada ha finalitzat i les apostes s’han cobrat o pagat. 4. Errors dels jugadors Està formalment prohibit mirar lentament les cartes rebudes o tenir-les massa estona a la mà. Si qualsevol jugador triga massa temps a anunciar el seu joc no pot continuar tenint les cartes. Excepte el crupier, ningú no pot donar consells als jugadors. Si algú infringeix aquesta regla, s’haurà d’atendre al que disposen les regles de tirada. Si per error el punt diu carta en lloc de no, o viceversa, el banquer té dret a donar-li o negar-li la carta, llevat que el punt tingui bacarà. En qualsevol cas, el banquer s’ha de pronunciar abans de treure la carta. Si el punt s’oblida d’abatre quan li toca, perd aquest dret; si ha perdut carta, la decisió la pren el banquer. Si el punt que té 9 s’oblida d’abatre perd la jugada si el banquer abat amb 8. Qualsevol altre error en l’anunci del joc, per part de punt, ha de ser rectificat i s’han de refusar, si escau, les cartes posades en joc com a conseqüència d’aquest error. S’exceptua d’aquesta regla el jugador que fa banca, el qual, en aquest cas, ha de patir les conseqüències del seu error, excepte si té zero (bacarà) amb les seves dos primeres cartes. En aquest cas sempre pot sol·licitar una tercera carta. Si el jugador llença les cartes a la cistella abans que ningú les hagi vistes, la jugada es dona per perduda. Les apostes dels punts han d’estar situades al descobert damunt de la taula i les han de vigilar ells mateixos. No es pot acceptar cap reclamació si no s’ha complert aquesta regla. Si hi ha apostes col·locades sobre la línia, juguen la meitat, i qualsevol altre anunci que fa el jugador obliga el crupier a fer immediatament el canvi i cap jugador no s’hi pot oposar. Els casos no previstos en aquest epígraf del catàleg de jocs han de ser sotmesos a l’apreciació de l’inspector de la taula, el qual resoldrà.

Durant el desenvolupament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, si el director de joc ho considera oportú, durant les hores que baixi l’afluència de públic, pot tancar provisionalment la taula, i l’ha de tornar a posar en funcionament quan calgui. Per fer aquesta operació el director de joc ha de tancar la banca amb la tapa corresponent i sota clau i s’ha de quedar la clau fins que es torni a posar en funcionament o es tanqui definitivament la taula. 9 - Bacarà a dos draps I. Denominació El bacarà a dos draps és un joc de cartes dels denominats de cercle, que enfronta un jugador, que és la banca, amb altres jugadors. Contra el jugador que és la banca hi poden apostar tant els jugadors asseguts al voltant de la taula com els que estan drets darrere dels asseguts. També rep el nom de banca o banca francesa i pot constar de dos modalitats: banca limitada i banca lliure o oberta. En el primer cas, el banquer només respon per la quantitat que, situada damunt de la taula, constitueix la banca en cada moment. En la banca lliure o banca oberta, el seu titular respon a totes les apostes sense límit. En la banca limitada hi ha un límit o xifra màxima per constituir la banca, independentment que durant el joc el banquer superi amb els seus guanys la quantitat màxima d’adjudicació. II. Elements del joc 1. Cartes S’utilitzen baralles de 52 cartes de les denominades franceses, sense índexs, i és obligatori que siguin sempre baralles per estrenar. Són necessàries sis baralles, tres d’un color i tres d’un altre, tant en banca lliure com en banca limitada. 2. Distribuïdor o sabot S’ha de tenir en compte el que disposa el número 2 de l’apartat II de l’epígraf 03 d’aquest catàleg. 3. Taula de joc La taula de joc ha de ser ovalada, amb un entrant en un dels costats més grans, que indica la posició del crupier. Davant del crupier es col·loca el banquer, el qual té a la dreta el primer drap, format per un seguit de departaments numerats a partir del més proper al banquer, que porta el número 1; a la seva esquerra hi ha el segon drap, amb el mateix nombre de departaments i amb una numeració correlativa iniciada amb el número següent a l’últim del primer drap, en el departament situat més a la vora del banquer. A més a més, cada drap ha de tenir una superfície delimitada destinada a recollir les apostes que es volen fer sobre l’altre drap. Les apostes col·locades sobre la línia que separa aquella superfície de la resta del drap juguen als dos draps a parts iguals. En la part lliure de la taula hi ha una primera ranura per a les cartes anomenada cistella; una segona ranura a la dreta del crupier per a les deduccions en benefici de la casa sobre els guanys del banquer, que rep el nom de pou o cagnotte, i una tercera ranura, que també poden ser dos, per recollir les propines. III. Personal El personal necessari és un inspector, un crupier, un canvista i, opcionalment, un auxiliar. S’hi aplica respectivament el que disposen els números 1, 2, 3 i 4 de l’apartat III de l’epígraf 08 d’aquest catàleg. IV. Jugadors També anomenats punts, cadascun pot ocupar un dels departaments numerats de la taula. Així mateix, poden seure més jugadors que s’han de situar darrere dels primers entre els distints departaments. Igualment poden fer apostes, a qualsevol dels draps, tots els jugadors que estiguin drets darrere dels que estan asseguts. L’ordre de prioritat per a les apostes entre els jugadors és el següent: en un mateix drap, els jugadors asseguts als departaments numerats més propers al banquer; a continuació, la resta dels jugadors pel mateix ordre que els asseguts. Si s’anuncia banca en els dos draps, es fa un sorteig per determinar la prioritat dels draps. Les cartes només poden ser manejades pels jugadors que estan asseguts en departaments numerats, i s’estableix un torn rotatori segons l’ordre de numeració de cada drap. En el cas de guanyar la banca, el jugador ha de cedir les cartes seguint l’ordre establert. S’exceptua d’aquesta regla el jugador que fa banca i que està dret o assegut per manejar les cartes. Els jugadors que vulguin ocupar una plaça de seient s’han d’inscriure a la llista d’espera que porta l’inspector de cada taula. V. Banca 1. A l’hora de l’obertura, l’inspector anuncia el nom del banquer i la quantitat de l’import de la banca. Si no hi ha banquer, l’inspector subhasta la banca i l’adjudica al millor postor, i tots els jugador poden licitar per obtenir-la. Si ha licitacions iguals l’adjudicació és fa per sorteig. L’adjudicació pot donar-se per a una o més talles i, a judici del director de jocs, per a un o més dies. L’import de la banca s’ha de dipositar abans del començament de la partida, a la caixa del casino, en efectiu o en xecs lliurats pel banc. El banquer pot abandonar la banca un cop efectuada la primera jugada, i ha d’anunciar la quantitat que retira. Si el banquer guanya i es retira no pot tornar a ser banquer durant el mateix distribuïdor. S’entén que la banca ha saltat quan no hi queden fons. En aquest cas, el banquer té dret a continuar però ha de fer un nou dipòsit igual o superior a l’inicial, o si no ha d’abandonar la banca. Si continua amb la banca pot canviar de distribuïdor. En qualsevol dels dos casos, si el banquer abandona la banca, l’inspector la torna a oferir a un altre jugador per la mateixa quantitat inicial. Si no l’accepta ningú, o bé se subhasta o bé se sorteja una altra vegada, començant després un altre distribuïdor. Si no es presenta cap licitador es dona per acabada la partida. El mínim i el màxim de les apostes seran els que tingui autoritzats el casino. Els mínims poden variar per a les distintes taules de joc. La quantitat que formi la banca serà necessàriament limitada en la modalitat de banca limitada. Dins de l’autorització és fixarà el màxim i el mínim de la banca. 2. En la banca lliure no hi ha límit màxim per a la banca, i l’establiment no pot fixar un límit màxim a les apostes dels jugadors. Qualsevol jugador pot ser banquer si justifica l’existència d’un dipòsit que es consideri suficient a la caixa de l’establiment o en la d’una entitat de crèdit prèviament admesa per la direcció de l’establiment, de manera que es puguin pagar totes les apostes sense que la responsabilitat de l’establiment es pugui veure compromesa en cap moment. El bacarà amb banca lliure només es pot practicar en una taula per cada establiment i per un màxim de dos sessions separades entre si per l’hora del sopar. A cada sessió es juguen dos talles. 3. La deducció en benefici de l’establiment queda fixada per a la banca limitada en un 2 per 100 sobre les quantitats guanyades en cada jugada pel banquer, i en 1,25 per 100 per a la banca lliure. VI. Regles del joc Les regles que conté l’apartat VI de l’epígraf 08 del joc del bacarà d’aquest catàleg són aplicables amb caràcter general. Sens perjudici d’això s’estableixen les adaptacions que es detallen a continuació. S’enfronten dos jugadors, un per cada drap, contra el banquer, seguint l’ordre establert en l’apartat IV, paràgraf 5, d’aquest epígraf. Si la puntuació de les dos primeres cartes és de 0, 1, 2, 3 i 4, els jugadors han de demanar una tercera carta; si l’esmentada puntuació és de 5 tenen llibertat per demanar carta o restar servits i, finalment, si és de 8 o 9 han de descobrir les seves cartes. El jugador que al principi de la partida fa banca queda exclòs d’aquesta regla. El banquer pot demanar carta o plantar-se, excepte si sol·licita les regles de tirada de la banca al crupier. En aquest cas les ha de seguir sempre que s’indiqui el mateix per als dos draps. Les regles de tirada de la banca són les que s’expliquen a l’apartat VI de l’epígraf 08 d’aquest catàleg. Un 8 amb les dos primeres cartes guanya sempre un 8 o un 9 aconseguits utilitzant una tercera carta. Es pot demanar banca per qualsevol jugador, assegut o dret, per a una sola vegada i al començament de cada partida. El banc inclou els dos draps, però el joc es desenvolupa exactament igual que si fossin dos jugadors, de manera que el jugador no pot veure les cartes del segon drap fins que s’ha jugat en el primer drap. En el cas que el joc sigui nul, es pot repetir la jugada fins a dos vegades més. S’entén que el joc és nul quan cap dels dos jugadors no ha perdut o no ha guanyat. Està prohibit als punts el joc en associació. VII. Desenvolupament del joc És condició imprescindible perquè comenci el joc que hi hagi un mínim de dos jugadors per drap, xifra que s’ha de mantenir durant tota la partida. Un cop fetes les operacions de recomptar, escartejar i escapçar la baralla, s’hi col·loca una carta-bloqueig o carta de detenció d’un color que permeti diferenciar-la de les altres, tenint cura que per sota d’aquesta carta en quedin 10. L’aparició de la carta de detenció determina el final de la partida i no es pot efectuar cap més jugada, excepte la que s’està jugant. Adjudicada la banca d’acord amb el que s’estableix a l’apartat V, el banquer lliura al crupier la quantitat posada en joc, en fitxes, per tal que les custodiï. Tot seguit, es fan les apostes en ambdós draps, d’acord amb l’ordre de prioritat que s’estableix a l’apartat IV, paràgraf 3, fins que el crupier anuncia amb la veu “no hi van més apostes” el final del temps d’apostar. Les apostes no poden col·locar-se immediatament a la dreta o a l’esquerra del banquer i del crupier. Les apostes col·locades sobre la línia que separa la zona del jugador de la zona de les apostes juguen la meitat, i les apostes col·locades damunt de la línia que separa la zona d’apostes d’un drap de la zona d’apostes de l’altre drap juguen als dos draps. En aquest cas, quan la meitat d’una aposta a cavall representa un número senar d’unitats d’apostes, es considera que la fracció més forta juga al primer drap. Llavors, el banquer extrau les cartes del distribuïdor i les reparteix d’una en una amb l’ordre següent: primer drap, segon drap i banca. El crupier trasllada les cartes fins als jugadors mitjançant una pala. Tenen les cartes i són els contraris de la banca els jugadors als que els correspon, d’acord amb el torn establert a l’apartat IV, paràgraf 5. Si ha vist la seva puntuació, el jugador que té la mà, tant si abat com si no, ha de deixar les cartes damunt de la taula. Un cop examinades les cartes, els jugadors que són mà a cada drap han de pronunciar-se segons el seu ordre respectiu i abans del banquer. Finalitzada la jugada, el crupier separa les cartes i anuncia el punt. El banquer ha d’ensenyar el seu punt en els dos draps. Tot seguit, el crupier paga les apostes guanyadores i retira les perdedores; si el banquer guanya en els dos draps, o si el seu guany en un drap és superior a la pèrdua en l’altre, el crupier ingressa la quantitat que correspon al pou o cagnotte, a la ranura destinada a aquest efecte. Els guanys del banquer passen a formar part de la banca. Si algun jugador ho demana, les cartes són controlades al final de la talla. VIII. Errors i infraccions en el joc 1. Està prohibit extraure cartes del distribuïdor abans d’haver finalitzat el temps de les apostes. En cap cas les cartes que s’han tret no es poden reintegrar al distribuïdor i el jugador que les ha tret irregularment està obligat a seguir la jugada. Si excepcionalment el director responsable de l’establiment creu que no ha d’aplicar aquesta regla, la carta o les cartes que s’han tret s’han de rebutjar obligatòriament i el jugador que pren la mà no les pot utilitzar. Qualsevol carta que apareix descoberta quan s’extreu del distribuïdor es considera inservible i s’ha de retirar sense que per aquesta raó els jugadors puguin disminuir o retirar les seves apostes. Si durant la distribució apareixen dos o més cartes enganxades entre elles, la jugada serà considerada nul·la. Si alguna carta cau a terra conserva el seu valor i només la pot recollir el crupier o qualsevol empleat de l’establiment, i es reprèn la partida tot seguit. Si, per error, un jugador distint del que té la mà dona o pren les cartes, es manté la jugada sempre que el jugador que té la mà ja s’hagi pronunciat, i a la jugada següent es passen les cartes al jugador que li corresponia. 2. Errors del banquer Si es pot fer de forma evident, es rectifica la jugada en tots els casos de distribució irregular; en cas contrari s’anul·la la distribució. Si el banquer dona carta a un drap que ha dit no o no dona carta a un drap que ho ha sol·licitat, la jugada es restableix d’acord amb les regles dels errors dels jugadors. Si durant la distribució es descobreixen les dos cartes d’un drap, la jugada s’ha de portar a terme d’acord amb el que es disposa en el número 3 d’aquest apartat i no es pot augmentar, disminuir ni retirar cap aposta. Si durant la distribució algunes cartes cauen a la cistella sense que s’hagin vist, s’anul·la la jugada per al drap que ha perdut les cartes o per als dos draps si són els del banquer. Si aquestes cartes són algunes de les terceres apostes, i si s’han vist, les recupera el crupier i continua la jugada. 3. Actuacions del banquer en les jugades restablertes Si un drap abat les cartes, el banquer està obligat a seguir les regles de tirada de la banca pel que fa a l’altre drap, i s’ha de demanar tercera carta en els dos supòsits opcionals. Quan les regles de tirada indiquen demanar carta en un drap i plantar-se a l’altre, el banquer és lliure de plantar-se o demanar si l’error és d’un jugador o del crupier; si l’error és del banquer, el banquer ha de demanar carta obligatòriament si té 5 o menys, i plantar-se en cas contrari. Donar una carta a un drap que no l’ha sol·licitada o donar a un drap la carta destinada a l’altre no és una falta del banquer, el qual no perd el seu dret a sol·licitar una tercera carta. Quan les regles de tirada de la banca indiquen el mateix per als dos draps, el banquer haurà de seguir-lo. 4. Errors del jugadors Si el primer drap diu no, i té menys de 5, i el segon drap ha rebut carta, aquesta carta torna al primer drap; llavors el segon drap rep la carta següent, tant si el banquer l’ha recollida com si no, i el banquer ha d’actuar d’acord amb el que disposa el número 3 d’aquest apartat. Si el primer drap demana carta, i té 6 o més, la carta que ha rebut va al segon drap, si ha demanat carta, o al banquer, d’acord amb les regles contingudes en el número 3 d’aquest apartat. Si el primer drap diu carta i després no i viceversa, el crupier ha de fer especificar al jugador què vol i ha de verificar la seva puntuació. Si aquesta puntuació és de 5, la primera paraula es considera correcta; si té un altre punt, la jugada s’estableix d’acord amb les regles dels paràgrafs anteriors. El jugador que diu no, tenint 8 o 9, perd el seu dret a abatre el joc i es demana carta; la jugada serà restablerta d’acord amb els paràgrafs anteriors. Les mateixes regles s’aplicaran entre el segon pany i el banquer en cas d’error d’aquest pany. 5. Està formalment prohibit mirar lentament les cartes rebudes i tenir-les a la mà massa estona. Qualsevol jugador que trigui massa temps a anunciar el seu joc, no pot conservar les cartes. Excepte el crupier, ningú no pot donar cap consell als jugadors. Quan s’infringeix aquesta regla, s’aplica el que disposen les regles de tirada. Si les cartes del banquer o d’algun dels draps es llencen a la cistella sense ensenyar, es considera que la seva puntuació era de zero (bacarà). Si aquesta falta la comet el crupier, s’han de recollir les cartes i la puntuació s’ha de reconstituir d’acord amb el testimoni del jugador les cartes del qual són les llençades a la cistella, i dels altres jugadors que les han vistes. El banquer que anuncia un punt que no és el seu pot sol·licitar una tercera carta sempre que els altres jugadors no hagin ensenyat els seus punts. En cas contrari s’aplica el que disposa el número 3 d’aquest apartat. No es pot formular cap reclamació un cop ha finalitzat la jugada corresponent i han estat pagades o cobrades les apostes. Els casos no previstos en aquest catàleg de jocs els resol l’inspector. IX. Tancament provisional Durant el desenvolupament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, si el director de joc ho considera oportú, durant les hores que baixi l’afluència de públic, pot tancar provisionalment la taula, i l’ha de tornar a posar en funcionament quan calgui. Per fer aquesta operació el director de joc ha de tancar la banca amb la tapa corresponent i sota clau i s’ha de quedar la clau fins que es torni a posar en funcionament o es tanqui definitivament la taula. 10 - Pòquer de contrapartida en la varietat de pòquer sense descart I. Denominació El pòquer sense descart és un joc d’atzar dels denominats de contrapartida que es practica amb cartes i en el qual els participants juguen contra l’establiment. S’hi juga amb cinc cartes i l’objecte del joc és assolir una combinació de cartes de valor més alt que la de la banca. II. Elements del joc 1. Cartes o naips S’hi juga amb una baralla de característiques similars a les utilitzades en el joc de BlackJack o Vint-i-u de 52 cartes. El seu valor, ordenades de major a menor, és: As, K, Q, J, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3 i 2. L’as es pot utilitzar com la carta més petita davant del 2 o com a As darrere de la K. 2. Distribuïdor o sabot degudament autoritzat pel CRAJ per a aquest joc La distribució amb distribuïdor automàtic s’ha de fer de cinc en cinc cartes. 3. Taula de joc La taula de joc ha de ser de característiques similars a la taula de BlackJack, amb set caselles d’apostes dividides en dos espais, un per a l’ante (aposta inicial) i, davant, un altre per a la segona aposta, i, opcionalment, set espais ben diferenciats per jugar l’aposta de l’assegurança prevista a la lletra a de l’apartat VII d’aquest epígraf, i, si escau, espais o ranures amb comptador per jugar l’aposta del premi especial o progressiu, prevista a la lletra b de l’apartat VII d’aquest epígraf, així com una obertura per introduir les propines. 4. Està permès l’ús alternatiu i reversible de taules per a la pràctica de jocs de naips de contrapartida, segons les normes previstes al número 3 de l’apartat II de l’epígraf 07 d’aquest catàleg. III. Personal 1. Inspector o cap de taula És la persona encarregada de controlar el joc i de resoldre els problemes que, durant el seu transcurs, es presenten. Pot haver-hi un inspector o cap de taula per cada sector de joc de naips de contrapartida. 2. Crupier El crupier té la banca i dirigeix la partida. Té com a comesa escartejar les cartes, distribuir-les als jugadors, retirar les apostes perdedores i pagar les guanyadores. També anuncia les distintes fases del joc i efectua el canvi de moneda de curs legal per fitxes als jugadors. IV. Jugadors: asseguts El nombre de jugadors asseguts que poden participar en el joc ha de coincidir amb el nombre de caselles d’apostes marcades a la taula de joc, fins a un màxim de set. Opcionalment el director de jocs pot autoritzar la participació de fins a tres apostes en cada casella. En tots els casos, el jugador assegut davant de cada casella no pot ensenyar les seves cartes als altres jugadors ni demanar consell. En cap cas no es poden fer comentaris sobre el desenvolupament de la partida. Si alguna plaça no queda coberta, qualsevol jugador assegut pot apostar sobre la vacant una única aposta cega, en la qual no pot veure les cartes fins que acaba la partida. Aquesta possibilitat de joc és discrecional, i la direcció de joc és qui determina si s’admet o no en cada taula. V. Regles del joc 1. Combinacions possibles Les combinacions possibles, ordenades de major a menor, són les següents: a) Escala reial de color. És la combinació formada per les cinc cartes correlatives més altes d’un mateix coll (exemple: As, K, Q, J i 10 de trèvol). Es paga 100 vegades l’aposta. b) Escala de color. És la combinació formada per cinc cartes correlatives del mateix coll sense que aquesta combinació coincideixi amb les cartes més altes (exemple: 4, 5, 6, 7 i 8 de trèvol). Es paga 25 vegades l’aposta. c) Pòquer. És la combinació formada per cinc cartes que conté quatre cartes d’un mateix valor (exemple: quatre K i un 7). Es paga 20 vegades l’aposta. d) Full. És la combinació formada per tres cartes d’un mateix valor i dos cartes diferents també del mateix valor (exemple: tres 7 i dos 8). Es paga 7 vegades l’aposta. e) Color. És la combinació formada per cinc cartes no correlatives del mateix coll (exemple: As, 4, 7, 8 i Q de trèvol). Es paga 5 vegades l’aposta. f) Escala. És la combinació formada per cinc cartes correlatives que no són del mateix coll (exemple: 7, 8, 9, 10 i J). Es paga 4 vegades l’aposta. g) Trio. És la combinació formada per cinc cartes que conté tres cartes d’un mateix valor i les dos restants no formen parella (exemple: tres Q, un 7 i un 2). Es paga 3 vegades l’aposta. h) Doble parella. És la combinació formada per cinc cartes que conté dos cartes del mateix valor i dos cartes també del mateix valor però diferent de l’anterior (exemple: dos k, dos 7 i un As). Es paga 2 vegades l’aposta. i) Parella. És la combinació formada per dos cartes d’un mateix valor i tres cartes diferents (exemple: dos Q, un 6, un 9 i un As). Es paga 1 vegada l’aposta. j) Cartes majors. És la combinació formada quan no es produeix cap de les combinacions anteriors. En cas que el jugador i el crupier tinguin un As i una K, es comparen successivament les cartes restants segons el seu valor de major a menor i guanyarà la carta de valor més alt. Es paga 1 vegada l’aposta. En qualsevol cas, el jugador només guanya les apostes quan la seva combinació és superior a la del crupier, i la perd si és inferior. Quan el crupier i el jugador tenen la mateixa jugada, guanya l’aposta qui té la combinació formada per les cartes de valor més alt, segons les regles següents: a) Quan tots dos tenen pòquer, guanya el que està format per les cartes de valor més alt (exemple: un pòquer de K supera un pòquer de Q). b) Quan tots dos tenen full, guanya el que té les tres cartes iguals de valor més alt. c) Quan tots dos tenen escala de qualsevol tipus, guanya el que té la carta de valor més alt. d) Quan tots dos tenen color, guanya el que té la carta de valor més alt (segons el que es descriu per a les cartes majors). e) Quan tots dos tenen trio, guanya el que està format per les cartes de valor més alt (igual com al pòquer). f) Quan tots dos tenen doble parella guanya el que té la parella formada per cartes de valor més alt. Si coincideix, es passa a la segona parella i, en darrer cas, a la carta que queda de valor més alt. g) Quan tots dos tenen parella, guanya el que la té de valor més alt, i si coincideix es passa a la carta de valor més alt de les restants (segons el que es descriu per a les cartes majors). En cas d’empat, per tractar-se de jugades d’igual valor, el jugador conserva la seva aposta però no guanya cap premi. 2. Màxims i mínims de les apostes Les apostes dels jugadors, exclusivament representades per fitxes, s’han de fer dins dels límits mínims i màxims establerts per a cada taula, d’acord amb les bandes de fluctuació que tingui autoritzades el casino pel CRAJ. 3. Banda de fluctuació per a l’aposta inicial Ha de tenir com a límit màxim el de 10, 20, 25 o 30 vegades el límit mínim establert en les bandes de fluctuació autoritzades pel CRAJ. Són aplicables a aquest joc les normes de la ruleta sobre la modificació del mínim i màxim de les apostes. VI. Desenvolupament del joc Les cartes s’extreuen del dipòsit, es desempaqueten i s’escartegen segons el que disposa aquest Reglament. Abans de la distribució de les cartes, els jugadors han d’efectuar les seves apostes inicials i, si escau, les apostes del premi especial o progressiu, dins dels límits mínims i màxims de la taula de joc. Tot seguit, el crupier tanca les apostes anunciant “no hi van més apostes” i inicia la distribució de les cartes d’una en una i boca avall, a cada jugador, començant per la seva esquerra i seguint el sentit de les agulles del rellotge. Dona també carta a la banca i completa la distribució de les cinc cartes a cada jugador i a la banca, llevat de l’última carta per a la banca, que la dona descoberta. Sense treure els braços de la taula i sempre amb les cartes a la vista del crupier, els jugadors miren les seves cartes i tenen l’opció de continuar el joc, si diuen “hi vaig”, i de retirar-se’n, si diuen “passo”. Els que opten per anar-hi han de doblar l’aposta. Els que opten per passar perden l’aposta inicial, que el crupier retira en aquell moment, i han de deixar les seves cartes boca avall sobre la taula de joc perquè el crupier comprovi el nombre de cartes i les reculli. Un cop els jugadors s’han decidit per anar-hi o per passar, el crupier descobreix les quatre cartes tapades de la banca. La banca només juga si entre les seves cartes hi ha com a mínim un As i una K, o una combinació superior. Si no és així, la banca ha de pagar a cada jugador que quedi en joc a la par, és a dir, l’import de l’aposta inicial. Si la banca juga, el crupier compara les seves cartes amb les dels jugadors i paga les combinacions superiors a la seva d’acord amb el que estableix l’apartat V.1 de les regles del joc per a la segona aposta, i abona a la par (1 per 1) l’aposta inicial. Els jugadors que tinguin combinacions inferiors a la del crupier perden les seves apostes, les quals són retirades pel crupier. En cas d’empat es fa el que disposa el número 1 de l’apartat V d’aquest epígraf. Qualsevol error en la distribució de les cartes, o bé en el nombre o bé en l’aparició indeguda d’alguna carta descoberta, comporta l’anul·lació de tota la jugada. Està prohibit que els jugadors intercanviïn informació sobre les seves cartes o que les descobreixin abans de temps. Qualsevol violació d’aquesta prohibició comporta la pèrdua de la totalitat de l’aposta. Un cop retirades les apostes perdedores i pagats els premis a les guanyadores, es dona per acabada la jugada i se n’inicia una de nova. VII. Opcions de jocs addicionals Opcionalment, el casino pot oferir les possibilitats de joc següents: a) Assegurança El jugador ha de dipositar a la casella destinada a tal fi i abans de començar a distribuir les cartes una aposta no superior a la meitat del mínim de la taula. Dins de les normes de funcionament del pòquer sense descart, i en cas d’obtenir una de les combinacions que a continuació s’indiquen, el jugador té opció a la taula de pagaments següent: Full: 100 vegades la quantitat única estipulada. Pòquer: 300 vegades la quantitat única estipulada. Escala de color: 1.000 vegades la quantitat única estipulada. Escala reial: 2.000 vegades la quantitat única estipulada. b) Carrusel De forma addicional a tot el joc de la taula els jugadors que ho desitgin, dipositant a aquest efecte en la casella destinada a tal fi i abans de començar a distribuir les cartes, una aposta no superior a la meitat del mínim de la taula, participar en un carrusel entre totes les taules. La participació al carrusel habilita el jugador al cobrament de premis addicionals, els premis prèviament anunciats, que podran ser en moneda de curs legal, segons el quadre de guanys per a l’acumulat que es detalla a continuació, o en espècie per valor equivalent. Taula mínima de pagaments per a l’acumulat: Escala màxima de color: 12.000 vegades l’aposta. Escala de color: 2.000 vegades l’aposta. Pòquer: 400 vegades l’aposta. Full: 100 vegades l’aposta. Color: 60 vegades l’aposta. Escala: 30 vegades l’aposta. I opcionalment el Trio: 10 vegades l’aposta. Per poder fer l’aposta del carrusel, és condició indispensable haver efectuat l’aposta inicial de la taula. c) Comprar una carta addicional Hi ha una altra possibilitat de joc que consisteix en el descart d’un sol naip. Es compra aquesta carta a la banca per la mateixa quantitat que l’aposta inicial del jugador interessat en el descart. Per a això, en el moment que li correspon el torn de joc al jugador interessat, aquest jugador diposita el naip descartat juntament amb la mateixa quantitat de la seva aposta inicial, que li dona dret a rebre una carta addicional. Les opcions de jocs addicionals del carrusel i el progressiu seran incompatibles amb l’opció de jocs addicionals de compra de carta addicional, de manera que si un jugador fa l’aposta al carrousel o al progressiu i posteriorment vol optar per la compra d’una carta addicional, l’aposta efectuada a aquesta darrera determinarà de forma automàtica la pèrdua de l’aposta efectuada prèviament al carrusel o al progressiu. d) Progressiu Consisteix en una aposta addicional independent per als jugadors l’objectiu de la qual és aconseguir un premi especial que depèn únicament de la jugada que obtingui el jugador i de l’import acumulat pel progressiu en aquell moment, prèvia deducció autoritzada a favor de l’establiment. Per jugar al progressiu, cada jugador ha de dipositar una quantitat destinada a aquesta finalitat. Així mateix, pot existir un progressiu comú a diverses taules. El desenvolupament d’aquesta modalitat de joc ha d’estar exposada en un lloc visible de la taula i ha d’indicar les combinacions que comporten premi i el seu import. Les combinacions que possibiliten l’obtenció del progressiu són: escala reial, que obté l’acumulat de totes les taules, i escala de color, que obté un 10 per cent de l’acumulat. L’import de l’aposta del progressiu no pot ser superior a la meitat de l’aposta mínima de la taula. Per poder fer l’aposta del progressiu, és condició indispensable haver efectuat l’aposta inicial de la taula. VIII. Tancament provisional Durant el desenvolupament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, si el director de joc ho considera oportú, durant les hores que baixi l’afluència de públic, pot tancar provisionalment la taula, i l’ha de tornar a posar en funcionament quan calgui. Per fer aquesta operació el director de joc ha de tancar la banca amb la tapa corresponent i sota clau i s’ha de quedar la clau fins que es torni a posar en funcionament o es tanqui definitivament la taula. 11 - Pòquer de contrapartida en la varietat de pòquer Trijoker I. Denominació El Trijoker és un joc d’atzar practicat amb naips, dels denominats de contrapartida i exclusiu dels casinos de joc, en què els participants juguen contra l’establiment organitzador, i la possibilitat de guanyar depèn d’aconseguir unes combinacions de cartes determinades. S’estableix la jugada mínima per guanyar en parella de J. II. Elements del joc 1. Cartes o naips S’hi juga amb una baralla de característiques similars a les utilitzades en el joc de Black Jack o Vint-i-u de 52 cartes. El seu valor, ordenades de major a menor, és: As, K, Q, J, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3 i 2. 2. Distribuïdor o sabot degudament autoritzat per a aquest joc per l’autoritat competent en matèria de jocs 3. Taula de joc És de dimensions similars a la utilitzada en el joc del Black Jack, amb set espais separats per als jugadors. Cada espai té tres caselles per efectuar les apostes, de les quals almenys dos numerades amb les referències 1 i 2. A més a més, té dos caselles diferenciades per col·locar les dos cartes comunes a tots els jugadors, i una obertura per introduir les propines. 4. Està permès l’ús alternatiu i reversible de taules per a la pràctica de jocs de naips de contrapartida, segons les normes previstes a l’apartat II.3 de l’epígraf 07 d’aquest catàleg. III. Personal 1. Inspector o cap de taula És la persona encarregada de controlar el joc i de resoldre els problemes que, durant el seu transcurs, es presenten. Pot haver-hi un inspector o cap de taula per cada sector de joc de naips de contrapartida. 2. Crupier El crupier té la banca i condueix la partida. A més, té com a comesa escartejar les cartes, distribuir-les als jugadors, retirar les apostes perdedores i pagar les guanyadores. També anuncia les distintes fases del joc i efectua el canvi de moneda de curs legal per fitxes als jugadors. IV. Jugadors Poden participar un màxim de set jugadors i cada jugador només pot jugar en una casella. Està prohibit ensenyar les cartes als altres jugadors o comentar-los la seva jugada mentre duri la mà. No s’admet la participació de jugadors que es trobin drets al voltant de la taula. V. Regles del joc Les combinacions possibles del joc, ordenades de més a menys valor, són les següents: a) Escala reial de color. És la formada per les cinc cartes de més valor d’un mateix coll en l’ordre correlatiu següent: As, K, Q, J i 10. b) Escala de color. És la formada per cinc cartes del mateix coll, en ordre correlatiu, sense que aquest ordre coincideixi amb les cartes de més valor. c) Pòquer. És la combinació de cinc cartes que conté quatre cartes d’un mateix valor. d) Full. És la combinació de cinc cartes que conté tres cartes d’un mateix valor i dos més del mateix valor i distint al de les anteriors. e) Color. És la combinació formada per cinc cartes no correlatives del mateix coll. f) Escala simple. És la combinació formada per cinc cartes, en ordre correlatiu i de distint coll. g) Trio. És la combinació formada per tres cartes del mateix valor i les dos restants sense formar parella. h) Doble parella. És la combinació de cinc cartes que conté dos cartes del mateix valor i dos més d’igual valor, però diferent de les anteriors. i) Parella. És la combinació de cinc cartes que conté dos cartes d’igual valor que com a mínim ha de ser de J. La taula de pagaments, en ordre ascendent, és la següent: a) Parella de J o major: 1 a 1. b) Doble parella: 2 a 1. c) Trio: 3 a 1. d) Escala simple: 5 a 1. e) Color: 8 a 1. f) Full: 11 a 1. g) Pòquer: 50 a 1. h) Escala de color: 200 a 1. i) Escala reial de color: 500 a 1. VI. Màxims i mínims de les apostes 1. Normes generals Les apostes dels jugadors, exclusivament representades per fitxes del casino de joc, han de fer-se dins dels límits mínims i màxims establerts per la taula. S’entén que el mínim i màxim és per a cadascuna de les tres caselles de cada jugador. El director de jocs del casino pot fixar els límits mínims i màxims de les apostes segons la banda de fluctuació que tingui autoritzada pel CRAJ. 2. Bandes de fluctuació Les bandes de fluctuació per a l’aposta inicial han de tenir com a límit màxim el de 10, 20 o 30 vegades el mínim establert a les bandes recollides a l’autorització de funcionament corresponent. VII. Desenvolupament del joc 1. Extracció i distribució de naips L’extracció de naips del dipòsit, el desempaquetatge i la barreja s’han d’efectuar d’acord amb les regles contingudes a la normativa aplicable en aquest Reglament. 2. Interval d’apostes Després d’haver mesclat els naips, el crupier proposa als jugadors que facin les seves apostes. Cada jugador ha d’efectuar tres apostes iguals, una en cada una de les tres caselles disposades en el seu departament. Quan les apostes estiguin fetes i el crupier hagi anunciat el “no hi van més apostes”, el crupier comença a repartir els naips tapats, un per un i alternativament als jugadors començant per la seva esquerra. Seguidament, col·loca un naip tapat a la casella situada davant d’ell a la seva esquerra. A continuació, reparteix un segon naip tapat a cada jugador, i col·loca un altre naip tapat a la casella situada a la seva dreta. Després reparteix un tercer naip tapat a cada jugador. Si es descobrís per error un dels naips dels jugadors, la mà continua normalment. Si es descobrís un dels dos naips comuns per a tots els jugadors i situats davant del crupier, es continuarà la jugada normalment, a excepció que sigui una J o major; en aquest cas, s’anul·larà la mà completa. Després que cada jugador hagi vist les seves cartes i a mesura que li correspon el seu torn, té l’opció de retirar l’aposta número 1 o deixar-la en joc. Quan tots els jugadors hagin decidit el destí de la seva aposta número 1, el crupier descobrirà la carta situada a la casella de la seva esquerra. Aquest naip és comú per a tots els jugadors i forma part de la mà de cadascun d’ells. Després de conèixer el valor del primer naip comú, cada jugador pot retirar la seva aposta número 2 o deixar-la en joc, independentment del destí de la primera aposta. A continuació, el crupier descobreix el segon naip situat a la casella de la seva dreta. Aquest naip és també comú per a tots els jugadors i forma part de les seves combinacions respectives. Fins a aquest moment, els jugadors han de tenir una, dos o tres apostes en joc, depenent de les seves decisions anteriors. 3. Desenllaç de la jugada Segons la taula de pagament que es troba exposada en cada una de les taules, el crupier paga cada una de les apostes guanyadores en la proporció establerta i cobra les perdedores, començant per la seva dreta. El jugador que encara tingui tres apostes en joc i guanyi la jugada, cobrarà la proporció establerta en cada una de les seves tres apostes. Si la seva jugada no és guanyadora, perd les apostes en joc. En finalitzar, el crupier ha de retirar els naips, i comprovar-los. Quan finalitzi la jornada, el cap de taula haurà d’anunciar “les tres últimes jugades”. VIII. Regles comunes 1. Errors Qualsevol error que es produeixi durant la distribució de les cartes, en el seu nombre o bé l’aparició indeguda d’alguna carta descoberta, suposa l’anul·lació de tota la jugada, llevat del que s’especifica a l’apartat VII.2 d’aquest epígraf. Les cartes han de romandre en tot moment sobre la taula. 2. Prohibicions Queda prohibit als jugadors intercanviar informació sobre les cartes, descobrir-les abans de temps o demanar consell sobre les jugades. IX. Tancament provisional Durant el desenvolupament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, si el director de joc ho considera oportú, durant les hores que baixi l’afluència de públic, pot tancar provisionalment la taula, i l’ha de tornar a posar en funcionament quan calgui. Per fer aquesta operació el director de joc ha de tancar la banca amb la tapa corresponent i sota clau i s’ha de quedar la clau fins que es torni a posar en funcionament o es tanqui definitivament la taula. 12 - Pai Gow Pòquer I. Denominació És un joc de cartes dels denominats de contrapartida, en què els jugadors s’enfronten a l’establiment. A cada jugador assegut a la taula se li distribuiran set cartes, amb les quals ha de fer dos mans: una de dos cartes (mà petita o baixa) i una altra de cinc cartes (mà gran o alta). Té per objecte superar, amb les dos mans establertes del jugador, les dos mans de la banca. Les dos mans del jugador hauran de ser superiors a les mans respectives de la banca. Si una mà del jugador obté la mateixa puntuació que la de la banca, es considera igualtat, i la banca guanya totes les igualtats. Si un jugador guanya una mà, però perd l’altra, es considerarà empat i les apostes quedaran com estaven, i el jugador pot rescatar-les. La major mà possible de dos cartes que es podrà aconseguir serà dos asos, i la més alta de cinc cartes, cinc asos. Les mans guanyadores es pagaran al mateix temps, menys el percentatge de comissió determinat. A les perdedores se’ls retira la moneda de curs legal apostada. II. Elements del joc 1. Cartes Al Pai Gow Pòquer es juga amb una baralla tradicional de 52 cartes, tipus BlackJack, més un jòquer. Aquest jòquer es pot fer servir únicament com un as, per completar una escala, un color o una escala de color. 2. Tapet o drap de joc Serà de mesures i característiques similars a l’usat en el joc del vint-i-un o blackjack, però hi haurà assenyalades fins a un màxim de sis caselles per tal d’acollir les apostes, i els mateixos llocs dividits en dos caselles, una per dipositar la mà gran i una altra per a la mà petita. A més, disposarà d’una safata com les del vint-i-un o blackjack, per procedir als canvis de fitxes i a la deducció de la quantitat corresponent a la comissió. 3. Cubilet i daus S’utilitzaran tres daus, del mateix color, amb les superfícies polides de 12 a 25 mm de costat, i es col·locaran dins d’un cubilet o recipient, per ser sacsejats abans de ser llençats. 4. Distribuïdor o sabot Cal atenir-se al que es disposa a l’article 37. III. Personal 1. Cap de taula Li correspondrà la supervisió del joc en totes les fases, sense perjudici de qualsevol altra funció que se li pugui encomanar. També portarà una llista on es determini l’ordre de prioritat per cobrir places vacants. Aquestes funcions es duran a terme sobre cada una de les taules. 2. Crupier És el responsable de la barreja i la distribució de les cartes, del cobrament de les apostes perdedores i del pagament de les guanyadores, i de la recollida i el control dels naips, un cop finalitzat el joc i la partida. Anunciarà totes les fases del joc, canviarà l’efectiu als jugadors i, quan escaigui, deduirà la comissió en benefici de l’establiment. 3. Jugadors Podran participar en el joc un nombre de jugadors asseguts coincidents amb el nombre de places delimitades, marcades en el tapet, la xifra màxima del qual serà de sis. Cada mà d’un jugador serà considerada individualment i seguirà l’ordre normal de distribució i petició de cartes. El jugador situat davant de cada casella serà el que mana en aquella i no podrà ensenyar les seves cartes als altres apostadors. IV. Combinacions possibles Les combinacions possibles, ordenades de major a menor, són les següents: a) Cinc asos: és la formada per cinc asos (quatre asos més el jòquer). b) Escala reial: és la formada per les cinc cartes correlatives més altes d’un mateix pal (as, rei, dama, jota i 10). La segona escala més alta és la combinació formada per as, 2, 3, 4 i 5. c) Escala de color: és la formada per cinc cartes correlatives d’un mateix pal (8, 9, 10, jota i dama). d) Pòquer: és el format per quatre cartes d’un mateix valor (quatre reis). e) Full: és el format per tres cartes d’un mateix valor i dos més del mateix valor (3 vuits i 2 nous). f) Color: és el format per cinc cartes no correlatives del mateix pal (8, 9, 10, dama i as de trèvols). g) Escala: és la formada per cinc cartes correlatives de diferents pals. h) Trio: és el format per tres cartes d’un mateix valor i les dos restants sense formar parella (3 vuits, dama i rei). i) Doble parella: és la formada per dos parelles de cartes de diferent valor (2 nous, 2 jotes i 1 as). j) Parella: és la formada per dos cartes del mateix valor (2 reis, 8, 9 i as). k) Carta més alta: quan una mà no tingui cap de les combinacions anteriors, serà guanyada pel jugador que tingui la carta major. V. Màxims i mínims de les apostes Les apostes dels jugadors hauran d’estar representades exclusivament per fitxes i hauran de fer-se dins dels límits establerts per a cada taula de joc. El casino de joc fixarà per a cada taula la quantia de les apostes d’acord amb la banda de fluctuació que tingui autoritzada pel CRAJ. Significats – Guany: l’aposta es paga a la par amb una retenció percentual de comissió per al casino. – Pèrdua. Es perd l’aposta. – Partida nul·la: El client recupera íntegrament l’aposta. El percentatge de comissió podrà ser de fins al 5 per 100 de les apostes guanyadores, a discreció de l’establiment; cal anunciar-ho als jugadors abans de l’inici de la partida. VI. Regles del joc L’extracció de naips del dipòsit, el seu desempaquetatge i la seva barreja s’atendran a les normes d’aquest Reglament. El crupier passarà la baralla a un client perquè la talli. A continuació i abans de repartir les cartes, els jugadors efectuaran les seves apostes inicials en les caselles assenyalades a aquest efecte, dins dels límits mínims i màxims de cada taula de joc. Seguidament el crupier tancarà les apostes amb el “no hi va més”, agafarà un cubilet, que contindrà els tres daus, el sacsejarà, llançarà els daus damunt de la taula, i, finalment, anunciarà la suma dels daus, per determinar qui rep la primera mà. La posició del banquer per a 7 posicions i 6 jugadors serà sempre 1, 8 o 15. El crupier comptarà des de la posició del banquer. Una vegada feta aquesta operació, el crupier col·locarà les cartes davant de cada un dels jugadors (incloent-s’hi a si mateix), en sentit contrari al de les agulles del rellotge, des del punt d’inici indicat pels daus. El crupier barrejarà les cartes i confeccionarà tantes mans de set cartes cap per avall com jugadors hi hagi davant de la safata que conté la bestreta. Fet això, comprovarà les que sobren i les col·locarà al contenidor de les cartes usades. Poden constituir-se en banca tant el crupier com qualsevol jugador. Per això, s’oferirà la banca a cada jugador, que podrà acceptar-la o passar, i si passa s’oferirà al jugador següent. El crupier ha d’acceptar la banca quan li arribi el torn. Esgotat el seu torn, s’oferirà novament als jugadors i així successivament. Qui tingui la banca serà identificat per un cercle blanc. Cada jugador compondrà dos mans: la mà baixa o petita de dos cartes, i la mà alta o gran de cinc cartes. La mà alta haurà de ser de major valor que la mà baixa. El crupier no pot veure les seves cartes fins que tots els jugadors, inclòs qui tingui la banca, hagin establert les seves mans en les caselles destinades a aquest efecte, amb les cartes de cap per avall. Fet això, el crupier donarà la volta a les seves cartes i confeccionarà les dos mans davant de la safata de fitxes amb les cartes de cara amunt. Les mans de qui tingui la banca es compararan en primer lloc amb les del crupier. A cada torn, les cartes que no valguin seran recollides al contenidor de cartes usades. Les mans guanyadores es deixaran, de cara amunt, sota el cercle d’apostes. A les perdedores el crupier els retirarà l’aposta i dipositarà les cartes al contenidor destinat a aquest efecte. VII. Observacions. 1. Un cop hagi exposat les seves cartes qui tingui la banca, els altres jugadors no poden tocar les seves. 2. No està permès als jugadors mostrar les seves cartes o mans confeccionades als altres jugadors, així com parlar amb ells abans que les mans hagin estat exposades. 3 Qualsevol mà incorrectament confeccionada pel jugador es considerarà sempre perdedora. 13 - Monte o Banca I. Denominació El monte o banca és un joc d’atzar, practicat amb naips, dels denominats de contrapartida, en el qual els jugadors juguen contra l’establiment, i en què hi ha diverses combinacions guanyadores. II. Elements del joc 1. Cartes o naips Al monte es juga amb dos baralles, una de vermella i una altra de blava, de les denominades espanyoles, de 40 cartes cada una, amb quatre pals, ors, copes, espases i bastos, de 10 cartes cada una: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, sota, cavall i rei. 2. Distribuïdor o sabot Dels regulats al blackjack. 3. Tapet o drap de joc De mesures mínimes similars a les d’una taula de punt i banca. III. Personal 1. Un inspector. És el responsable màxim del joc. Actua com a delegat de la direcció i li correspon resoldre qualsevol conflicte plantejat en la taula de joc. 2. El crupier tirador. És el que dirigeix la partida, tenint com a missió barrejar les cartes i distribuir-les als jugadors; pot estar assistit per un ajudant escartejador. 3. El crupier pagador. És el que retira les apostes perdedores i efectua el pagament de les que resultin guanyadores. 4. Ajudant escartejador. És el que baralla o barreja els malls de cartes. IV. Jugadors Podran participar en el joc els jugadors asseguts davant de la taula i els que romanguin drets. V. Banca L’establiment es constitueix en banca i li correspondrà el cobrament i el pagament de les apostes. En cas que una vegada efectuades les apostes el primer naip descobert correspongui a alguna de les cartes emplaçades, es deduirà a totes les apostes guanyadores un 10% en benefici de l’establiment, excepte en la Vista Hermosa. VI. Regles del joc 1. Combinacions possibles a) Jugades múltiples 1. Vista Hermosa. Consisteix a apostar al fet que la primera carta que es descobreix és del mateix valor i del pal següent que aquella sobre la qual s’aposta, seguint un ordre circular dels pals: Ors, copes, espases i bastos. Casella d’aposta en el drap denominada vis. Es paga 32 vegades l’aposta sempre que no hi hagi cartes doblades o cremades, i es descompta un punt per cada una d’elles. 2. Camo, Anti i Viudo – Camo. Es juga a la carta del mateix valor i del pal posterior a la carta emplaçada. Casella d’aposta en el drap denominada C. – Anti. És l’aposta a la carta del mateix valor i del pal anterior a la carta emplaçada. Casella d’aposta en el drap denominada A. – Viudo. L’aposta s’efectua a la carta del mateix valor i de cap dels pals immediats a la carta emplaçada. Casella d’aposta en el drap denominada V. El camo, anti i viudo es paga 11 vegades l’aposta, en la fase de primeres del joc, i es descompta un punt per cada carta doblada que hi hagi. En la fase del joc de segones, es paga 5 vegades l’aposta. – El pot. S’aposta a una carta del mateix valor que la carta emplaçada de qualsevol dels pals. Casella d’aposta en el drap denominada 5. Solament es pot apostar a aquesta combinació en la fase del joc de primeres. Es paga 3 vegades l’aposta. b) Jugades senzilles Cartes. Les apostes sobre cartes es poden efectuar d’una carta contra una altra de les emplaçades en sentit horitzontal o vertical; o de dos cartes contra les altres dos de les emplaçades. Es guanya quan es descobreix una carta del mateix valor que una de les emplaçades. El guany ascendeix al valor de la quantitat apostada (1 per 1). 2. Màxims i mínims de les apostes El mínim de les apostes en el joc del monte el determina el CRAJ. El màxim es fixa tenint en compte les combinacions de joc existents: a) En les jugades senzilles (cartes) el màxim serà de 300 vegades la quantitat fixada com a mínim d’aposta. b) En les jugades múltiples el màxim serà: – En la Vista Hermosa, 10 vegades el mínim de l’aposta. – En el camo, anti i viudo, 30 vegades el mínim de l’aposta en el joc de primeres i 60 vegades en el de segones. – En el pot, 100 vegades l’aposta mínima. 3. Desenvolupament del joc. El joc té dos fases, denominades de primeres i de segones, segons el desenvolupament següent: El crupier tirador rep un mall de l’ajudant escartejador, si n’hi hagués. En cas contrari, el tirador faria ambdós funcions. Talla el mall, l’introdueix al sabot i comença la partida. Extrau una carta anunciant “primera carta” i l’emplaça a la casella superior esquerra i seguidament una altra carta anunciant “segona carta”, que emplaçarà a la casella superior dreta. A continuació descobrirà dos cartes més i anunciarà “tercera carta”, que emplaçarà a la casella inferior esquerra, i “quarta carta”, a la casella inferior dreta. En aquest moment comencen les apostes anunciant “facin joc”, i deixant temps suficient per fer-les i seguidament tancarà les apostes amb el “no hi va més”, i començarà la fase del joc de primeres. Quan surti alguna carta guanyadora en joc amb les emplaçades anteriorment, la carta perdedora es col·locarà de cap per avall, es retiraran les apostes perdedores i es pagaran les guanyadores. Un cop efectuades aquestes operacions, la fase del joc de primeres haurà finalitzat i s’iniciarà la de segones, amb les cartes horitzontals que segueixin emplaçades. S’anunciarà novament “facin joc” i una vegada efectuades les apostes es tancaran amb el “no hi va més apostes” per al joc de segones. 4. Regles especials 1. Per a cartes doblades Si en descobrir les dos primeres cartes són del mateix valor, es cremaran. Si en descobrir la tercera i la quarta cartes, per la part superior del mall, alguna d’aquestes cartes fos del mateix valor que la primera o la segona, aquesta carta es considerarà doblada, es col·locarà a sobre, i es descobrirà un nou naip, que si fos novament del mateix valor es considerarà doblada o triplicada, segons escaigui. Finalment, si abans de completar l’extracció de les quatre primeres cartes, d’alguna de les dos primeres es descobreixen les quatre del mateix valor, s’anul·larà la jugada. Totes les cartes doblades, triplicades o cremades restaran un punt per carta del pagament de l’aposta vis. 2. Per a les apostes a jugades senzilles (cartes) se seguiran les regles següents: a) Una carta doblada anul·larà la camo de la carta de davant (horitzontalment) i la de baix (verticalment). Només guanyaran amb l’anti i el viudo. b) Dos cartes doblades anul·laran les camo de les cartes tercera i quarta. Cobraran amb l’anti i el viudo. En el joc de les diagonals no produeix cap efecte sobre el joc. c) Una carta triplicada anul·la la camo i el viudo de la del davant (horitzontalment) i les camo de la tercera i la quarta cartes emplaçades. Guanyarà la carta de davant només amb l’anti i les de baix (3a i 4a) amb l’anti i el viudo. d) Una carta triplicada i una altra doblada. Si es triplica la primera i es dobla la segona, la triplicada anul·la la camo i el viudo de la segona i de la tercera i la camo de la quarta. Es guanyarà amb l’anti en la segona i la tercera i amb el viudo i l’anti en la quarta. Si es tripliquen la primera i la segona, anul·len la camo i el viudo de la tercera i la quarta i només es guanyarà amb l’anti. 3. Per a les apostes a salto: a) Una carta doblada anul·la la camo de les cartes contràries, només guanyarà amb l’anti i el viudo. b) Una carta triplicada anul·la la camo i el viudo de les cartes contràries, només guanyarà amb l’anti. – El joc de les cartes dobles Per doblar les cartes sempre haurà de ser amb les cartes tretes cap amunt, o sigui amb la carta tercera o quarta. Les cartes de primeres poden ser doblades en treure les dos primeres per sota, sempre que siguin iguals es cremaran (anul·laran). Cada carta cremada restarà un punt per al pagament de la Vista Hermosa. Exemple de la carta doble: 1. Quan jugui el 2 contra el 5 amb la camo del 2, la carta no guanya i el 5 no perd. Només guanya i perd amb l’anti i viudo. 2. Quan jugui el 3 i el 4 contra el 2 i el 5 no guanyaran les cartes amb la camo del 4, guanyaran les altres. 3. De la mateixa manera, la carta 5 no perd amb la camo del 2 i del 4. 4. Si surt el 5 les cartes que juguin contra ell perden totes. 5. Quan les cartes es dupliquen com a l’exemple següent: a) Quan jugui el 5 i el 2 contra el 4 i el 3 les cartes no paguen ni perden amb les camo del 4 i el 3. Només guanyen i perden amb l’anti i el viudo d’ambdós. b) Amb el 5 i el 2 tot guanya i perd. – El joc de les cartes triples Les cartes per ser triplicades sempre s’ha de fer per damunt, amb la tercera o quarta. – Exemple de la carta triple: 1. Quan jugui el 2 contra el 5 amb la camo i el viudo no guanya la carta i el 5 no perd. Només amb l’anti guanyen i perden les cartes. 2. Les panxes ni guanyen ni perden amb les camo del 3 i 4. Només guanyen i perden amb l’anti i viudo del 3 i 4. Quan les cartes es tripliquen i dupliquen com a l’exemple següent: 1. La triple anul·la la camo i el viudo del 4, i la doble anul·la la camo del 3. Això vol dir que amb la camo i el viudo del 4 les cartes ni guanyen ni perden; només fan joc amb l’anti. Amb la camo del 3 les cartes ni guanyen ni perden, fan joc amb l’anti i viudo. 2. Quan jugui el 5 contra el 2 només guanya i perd amb l’anti. Quan les cartes es tripliquen: 1. Les triples anul·len la camo i el viudo del 4 i 3. És a dir les cartes 4 i 3 només guanyen amb l’anti. 2. Sortint el 5 o el 2 totes les cartes guanyen i perden. 14 - El Repte I. Denominació El repte és un joc d’atzar practicat amb naips, dels denominats de contrapartida, i exclusiu dels casinos de joc, en què els jugadors juguen contra l’establiment organitzador, i la possibilitat de guanyar depèn de rebre una carta de més valor que la del crupier. II. Elements del joc 1. Cartes o naips Es juga amb una baralla de característiques similars a les utilitzades en el joc del BlackJack o Vint-i-un de 52 cartes. El valor d’aquelles, ordenades de major a menor, serà el següent: As, K, Q, J, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3 i 2. Podrà jugar-se fins a vuit baralles de naips alhora com a màxim, segons criteri de la direcció. 2. Distribuïdor o sabot Es farà servir el mateix que per al joc del BlackJack. 3. Taula de joc Serà de dimensions similars a la utilitzada en el joc del BlackJack, amb un màxim de nou espais separats per als jugadors. III. Personal 1. Inspector o cap de taula És la persona encarregada de controlar el joc i resoldre els problemes que se suscitin durant el seu desenvolupament. Podrà haver-hi un inspector o cap de taula per a cada sector de joc de naips de contrapartida. 2. Crupier Té la banca i dirigeix la partida. A més, té encomanada la funció de barrejar les cartes, la seva distribució als jugadors, la retirada de les apostes perdedores i el pagament de les guanyadores. Anuncia també les fases del joc i efectua el canvi de moneda de curs legal per fitxes als jugadors. IV. Jugadors Podran participar-hi un màxim de nou jugadors. V. Regles del joc Abans de cada passada el jugador ha de fer la seva aposta (aposta inicial). Per guanyar l’aposta inicial, el valor de la carta del jugador ha de ser major que la del crupier. Es pagarà aquesta aposta a la par (1 a 1). Si la carta del jugador és del mateix valor que la carta del crupier, el jugador té la possibilitat de reptar la casa. El jugador haurà de posar una segona aposta igual que la seva aposta inicial (el jugador perd la primera guerra) per fer servir aquesta opció; aleshores el crupier crema tres cartes i reparteix una carta al jugador o jugadors encara en joc i una altra a si mateix. Si la carta del jugador és d’un valor major que la del crupier, el jugador guanya i el crupier paga la segona aposta 1 a 1. Si la segona carta del jugador resulta del mateix valor que la del crupier, aleshores el jugador guanya i el crupier paga la segona aposta 2 a 1. En tots dos casos el jugador recupera l’aposta inicial. Si la segona carta del jugador és de menor valor que la del crupier, aleshores el jugador perd la seva aposta inicial i la seva segona aposta. Si el jugador tria no reptar la casa perd la meitat de la seva aposta inicial. A més de l’aposta inicial i abans que es reparteixin les cartes, el jugador pot jugar el tie. Per guanyar aquesta aposta la carta del jugador i la del crupier han de ser del mateix valor. Es paga 10 a 1. VI. Màxims i mínims de les apostes 1. Normes generals Les apostes dels jugadors, exclusivament representades per fitxes del casino de joc, s’hauran de fer dins dels límits mínims i màxims establerts per a la taula. El director de jocs del casino pot fixar els límits mínims i màxims de les apostes segons la banda de fluctuació que tingui autoritzada. 2. Bandes de fluctuació Les bandes de fluctuació per a l’aposta inicial tindran com a límit màxim el de 10, 20 o 30 vegades el mínim establert a les bandes fixades en les autoritzacions de funcionament corresponents. VIII. Regles comunes Es reparteixen totes les cartes exceptuant les de cremar, a cara descoberta. Les apostes de repte només estan permeses per al jugador que empati. L’aposta de repte ha d’igualar l’aposta inicial. Les cartes hauran de romandre en tot moment sobre la taula. 15 - Tripòquer I. Denominació El Tripòquer és un joc d’atzar practicat amb naips, dels denominats de contrapartida, i exclusiu dels casinos de joc, en què els jugadors juguen contra l’establiment organitzador, i la possibilitat de guanyar depèn de dos factors: bé tenir una jugada mínima o bé tenir una jugada superior a la del crupier. Les dos opcions es faran amb les mateixes tres cartes inicials per a cada jugador. II. Elements del joc 1. Cartes o naips Es juga amb una baralla de característiques similars a les utilitzades en el joc del BlackJack o Vint-i-un de 52 cartes. El valor d’aquelles, ordenades de major a menor, serà el següent: As, K, Q, J, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2 i As. 2. Distribuïdor o sabot 3. Taula de joc Serà de dimensions similars a la utilitzada en el joc del BlackJack, amb un màxim de nou espais separats per als jugadors. Tindrà tres caselles per cada jugador, destinades a rebre les apostes. En dos d’elles, anomenades Fortuna i Ante, es podrà jugar abans de rebre les cartes, i en la tercera, denominada Bet, es podrà jugar una vegada que les cartes són vistes pel client. III. Personal 1. Inspector o cap de taula És la persona encarregada de controlar el joc i resoldre els problemes que es puguin originar durant el seu desenvolupament. Podrà haver-hi un inspector o cap de taula per a cada sector de joc de naips de contrapartida. 2. Crupier Té la banca i dirigeix la partida. A més, té encomanada la funció de distribuir les cartes als jugadors, la retirada de les apostes perdedores i el pagament de les guanyadores. Anuncia també les fases del joc i efectua el canvi de moneda de curs legal per fitxes als jugadors. IV. Jugadors Podran participar-hi un màxim de nou jugadors. V. Regles del joc Abans de cada passada el jugador ha de fer les seves apostes a les caselles Fortuna o Ante. En qualsevol de les dós o en ambdós. Aquestes apostes hauran d’estar dins dels límits autoritzats per a cada taula i podran ser de quantia diferent entre si. L’aposta denominada Bet serà igual a la d’Ante. El crupier repartirà tres cartes a cada jugador i a ell mateix. L’aposta de Fortuna té com a objectiu aconseguir una jugada determinada amb les seves tres cartes per guanyar, independentment de les cartes del crupier. La jugada mínima serà un parell i es pagaran segons la taula de combinacions i pagaments següent: Combinació Pagament - Escala de color 40 a 1 - Trio 25 a 1 - Escala 6 a 1 - Color 4 a 1 - Parella o par 1 a 1 L’aposta d’Ante es resol comparant les jugades dels clients amb el crupier, per la qual cosa els jugadors, després de veure les seves cartes, han de fer una aposta al Bet posant la mateixa quantitat que tenien a l’Ante. Així mateix, poden rendir l’aposta (perdre-la) si no consideren suficient la jugada. Una vegada que el crupier descobreix les seves cartes, ha de tenir una jugada mínima de “Q” per qualificar. Si el crupier no té aquesta combinació o superior, pagarà l’aposta Ante, 1 a 1, i el Bet quedarà com està, és a dir, el client podrà retirar-la. Si el crupier qualifica, llavors guanyarà qui tingui major jugada. Si el jugador guanya, li pagarà 1 a 1 l’aposta d’Ante i la de Bet. Si el crupier guanya, retirarà les apostes d’Ante i de Bet. Si tots dos empaten, les apostes d’Ante i de Bet romandran com estan i el client podrà recuperar-les. L’aposta d’Ante, tindrà també un pagament addicional o extra independent de la combinació del crupier, és a dir, el client rebrà un pagament per la importància de la jugada que obtingui, com a mínim una escala, encara que el crupier no qualifiqui o tingui una jugada millor que el client, i en aquest cas aquest perdrà l’aposta d’Ante i de Bet, però guanyarà l’Extra en funció de la taula de combinacions i pagaments següent: Extra-Ante Pagament - Escala de color 5 a 1 - Trio 4 a 1 - Escala 1 a 1 VI. Màxims i mínims de les apostes Les apostes dels jugadors, exclusivament representades per fitxes del casino de joc, hauran de fer-se dins dels límits mínims i màxims establerts per a la taula. Les apostes de Fortuna i d’Ante podran ser diferents entre si. L’aposta de Bet serà igual que la d’Ante. El casino pot fixar els límits mínims i màxims de les apostes segons la banda de fluctuació que tingui autoritzada. VII. Regles comunes Totes les cartes són repartides cap per avall d’una en una, incloses les del crupier. En cas d’utilitzar escartejador automàtic, el repartiment de cartes es farà lliurant les cartes en grups de tres. Les cartes hauran de romandre en tot moment sobre la taula. Els clients no podran fer comentaris sobre les seves jugades. 16 - Sic Bo I. Denominació El joc del Sic Bo és un joc d’atzar, dels denominats de contrapartida, en el qual els jugadors juguen contra l’establiment, i hi ha diverses combinacions guanyadores. II. Elements del joc 1. Daus. El joc de daus es juga amb tres daus del mateix color, amb les superfícies polides, de 15 a 25 mm de costat. A cada sessió es posaran, a disposició de cada taula dedicada al joc dels daus, sis daus en perfecte estat i diferents dels usats a la sessió anterior. Tres daus s’utilitzaran a la partida, i els altres tres quedaran en reserva en cas d’haver de substituir els primers. 2. Tapet o drap de joc El Sic Bo es practica en un tapet, en què estan marcats els tipus d’apostes en un nombre determinat d’espais que corresponen als noms de les jugades que el jugador pot triar per apostar, i els seus premis corresponents. La taula portarà una caixa per a l’efectiu, una caixa per a la bestreta i una altra per rebre les propines. 3. Cubilet o dispositiu mecànic Els daus seran posats en moviment de manera manual mitjançant un cubilet que agitarà el crupier i bolcarà en una zona determinada de la taula o mitjançant un dispositiu transparent que accionarà mecànicament el crupier. III. Personal A cada taula prestarà els seus serveis un crupier i, eventualment, un cap de taula. 1. El cap de taula. Figura de caràcter opcional que, quan així ho estimi la direcció de joc, és el responsable de la claredat i regularitat del joc, col·laborant amb el crupier en el maneig de fitxes i dipositant la moneda de curs legal en la caixa. 2. El crupier s’ocuparà de recollir les apostes perdudes, col·locar si escau les apostes i pagar les apostes guanyadores. S’ocuparà, així mateix, dels canvis de bitllets i fitxes que sol·liciten els jugadors. Serà també el responsable de llançar els daus amb un cubilet o mitjançant el dispositiu automàtic o campana mòbil que es faci servir. Comprovarà el bon estat dels daus i farà les advertències necessàries per al desenvolupament del joc. IV. Regles del joc 1. Combinacions Els jugadors només podran fer ús de les classes de jugades següents: a) Aposta petita (menor d’11). Guanya quan la suma dels tres daus està entre 4 i 10 (es coneix també com a menor d’11). Paga 1 a 1. L’aposta no guanya si surt un triple (tres daus del mateix número), ja sigui de l’un, el dos o el tres. b) Gran aposta (Big Bet) o Més de 10. Guanya quan la suma dels tres daus està entre 11 i 17. S’anomena també més de 10. Paga 1 a 1. c) Doble específic (Specific double). Guanya quan dos dels tres daus mostren el mateix número al qual hem apostat. Paga 8 a 1. Si el tercer dau també surt amb el mateix número, és a dir, si es converteix en un triple, també guanya. d) Triple específic (Specific triple). Guanya quan els tres daus mostren el mateix número al qual s’ha apostat. Paga 150 a 1. e) Qualsevol Triple (Any triple). És quan els tres daus mostren el mateix número. Pot ser qualsevol dels sis números. Paga 24 a 1. f) Total específic (Specific total). Guanya quan els tres daus sumen una determinada quantitat a la qual es va apostar. Els pagaments varien segons el número entre 6 a 1 i 50 a 1. Hi ha catorze apostes diferents. g) Parell igual (Pair match). Aposta a la combinació de dos dels tres daus. Per exemple: 1 i 4, 5 i 6, 3 i 4. Paga 5 a 1. Hi ha quinze apostes diferents possibles. h) Aposta de números (Numbers Bet). Es guanya veient quants dels tres daus surten amb un determinat número al qual s’aposta. Hi ha sis possibles apostes. Si el número surt dos vegades paga doble i si surt tres vegades paga triple. 2. Apostes Les apostes mínima i màxima es determinaran dins de la banda de fluctuació autoritzada per al casino; la direcció de joc pot determinar que les apostes siguin múltiples del mínim de les diferents jugades. 3. Funcionament El nombre de jugadors que podrà ocupar cada taula de daus no estarà limitat. El crupier que llanci els daus haurà de fer-ho immediatament després de l’anunci de “ja no hi van més apostes”, utilitzant el cubilet o element mecànic a aquest efecte. El crupier anunciarà la suma dels tres daus i tot seguit anunciarà individualment la suma de cada dau (p. ex.: 13, i a continuació dirà 6 – 4 – 3). Seguidament retirarà les apostes que han resultat perdedores per, a continuació, pagar les apostes guanyadores. Finalitzat aquest procés, el crupier anunciarà “facin joc” i s’iniciarà una nova ronda d’apostes. Si els daus es trenquen, se superposen, es munten sobre una fitxa, cauen de la taula o de la zona habilitada a aquest efecte, si el llançament no ha estat correcte, el crupier anunciarà “llançament nul”. Després d’un nombre determinat de llançaments, el crupier pot acordar el canvi de daus. El crupier anunciarà aleshores “canvi de daus” i mostrarà davant dels jugadors els sis daus al servei de la taula. El crupier n’agafarà tres per llançar-los i els tres restants seran retornats, a la vista dels jugadors, a la caixa prevista a aquest efecte. No es podran fer apostes després del “ja no hi van més apostes”. 17 - Mahjong Pai Gow I. Denominació El joc del Mahjong Pai Gow és un joc d’atzar, dels denominats de contrapartida, en el qual els jugadors juguen contra l’establiment, i hi ha diverses combinacions guanyadores. Al Mahjong Pai Gow es comparen les mans dels jugadors amb la de la banca per decidir qui guanya, basant-se en la taula de jerarquia de fitxes o teules. Per a la mà de cada jugador hi ha quatre opcions d’apostes: guanya, perd, empata i parell. En aquest joc hi ha tres posicions de jugadors i una posició de la banca. II. Elements del joc 1. Tapet o drap Tindrà forma semicircular de mesures i característiques similars a les del blackjack, pòquer sense descart i mini punt banc en la seva modalitat per a set o nou jugadors. 2. Fitxes o teules Al Mahjong Pai Gow es juga amb quaranta fitxes o teules de Mahjong. Cada fitxa tindrà el valor dels punts marcats (1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9) i la finestra o drac blanc tindrà el valor de 10. 3. Daus S’utilitzaran tres daus per decidir l’ordre de repartiment de les fitxes. Els tres daus seran del mateix color, de material transparent, amb les superfícies polides, de 15 a 25 mm de costat. III. Personal del Mahjong Pai Gow. 1. Cap de taula: figura de caràcter opcional que, quan així ho estimi la direcció de joc, li correspon supervisar el joc i resoldre els problemes que durant el transcurs del mateix joc se li presentin. 2. El crupier: és qui dirigeix la partida, tenint com a missió la barreja de les fitxes, la seva distribució als jugadors, retirar les apostes perdedores i pagar les que resultin guanyadores. IV. Regles bàsiques del joc Les fitxes es barregen cada cinc rondes. En cinc rondes es fa servir un conjunt de quaranta fitxes. Les apostes a l’empat i al parell no estan habilitades a partir de la quarta ronda. En el joc es fa servir un cubilet per als tres daus. Abans de repartir les fitxes, el crupier llança els daus, i les fitxes es reparteixen basant-se en la suma dels daus. Les fitxes es reparteixen contra el sentit de les agulles del rellotge, començant per la banca. La taula de sota mostra totes les variants possibles. Resultat dels daus, posició inicial: 5, 9, 13, 17 - posició de la banca. 6, 10, 14, 18 - 1a posició de jugador. 3, 7, 11, 15 - 2a posició de jugador. 4, 8, 12, 16 - 3a posició de jugador. El crupier prendrà fitxes per repartir a cada posició. Es farà la suma total de cada posició. Comparació de les mans: totes les mans dels jugadors es comparen amb la de la banca basant-se en les regles següents: 1. La suma de dues fitxes es calcula de la manera següent: si el resultat és 10 o més, aleshores s’ignora el primer dígit (per exemple, el valor d’una mà amb fitxes 4 i 8 és de 2 (4+8= 12 => s’ignora el 1 => 2 és el valor total), el valor d’una mà amb fitxes 3 i 7 és 0 (3+7=10 => s’ignora l’1 => 0 és el valor total). 2. Es diu que hi ha un parell quan una posició de jugador té dos fitxes amb el mateix valor (per exemple, 3:3, 4:4…). 3. Qualsevol parell té una jerarquia major que qualsevol combinació sense parell. 4. El parell més alt és el parell blanc; el segueix el parell de nous i així successivament, fins a arribar al parell més baix, que és el parell d’uns. 5. L’empat es dona quan la posició de jugador actual i la posició de la banca tenen exactament les mateixes fitxes (per exemple: 4-2 per al jugador i 4-2 per a la banca). 6. No n’hi ha prou que les fitxes del jugador sumin un mateix valor que les del banquer perquè es consideri un empat (per exemple: 3-3 del jugador, i 4-2 de la banca no fan un empat). 7. En comparar les combinacions sense parells, la combinació 2 i 8 tindrà el valor més alt (encara que la suma sigui 0), i aquesta combinació es representa a la taula com a 2 i 8 Kong. 8. A partir d’aquí, el valor de la mà depèn de la suma de les fitxes. La suma de 9 és major que la del 8, i així successivament. 9. Si les dos mans (la de la banca i la del jugador) tenen la mateixa suma, aleshores la mà amb la fitxa més alta guanya. Per exemple, en cas que la suma de la mà sigui 7, la mà amb les fitxes 9 i 8 serà major que la que té les fitxes 6 i 1 (la suma és de 7 en els dos casos), i una mà de 5 i 2 serà major que la de 3 i 4 (la suma és de 7 en els dos casos). V. Resultats del joc El resultat del joc es mostrarà basant-se en la comparació entre les mans del jugador i de la banca: Si la mà de la banca és millor que la del jugador, la banca serà la guanyadora en aquesta posició de jugador. Si la mà del jugador és millor que la de la banca, el jugador serà el guanyador en aquesta posició de jugador. Si la banca i el jugador tenen en les seves mans fitxes amb els mateixos valors, el resultat del joc serà un empat en aquesta posició de jugador. Si el jugador té dos fitxes idèntiques, el resultat del joc serà un parell en aquesta posició de jugador. VI. Taula de pagaments Els pagaments són els mateixos per a totes les posicions de jugador. Les apostes a què el jugador guanyi o perdi paguen 1 a 1, però es deduirà un 5% de comissió. Les apostes a l’empat i al par paguen 60 a 1 i 6 a 1 respectivament. Resultat del joc. Pagament: El jugador guanya 0,95 a 1. El jugador perd 0,95 a 1. Empat 60 a 1. Parell 6 a 1. VII. Jugadors a) Asseguts. El nombre de jugadors als quals es permet participar en el joc ha de coincidir amb el nombre de places d’apostes marcades en el tapet. b) També poden participar en el joc els jugadors que estan drets, apostant sobre la mà d’un jugador, dins dels límits de l’aposta màxima per jugador. VIII. Màxim i mínim de les apostes Les apostes dels jugadors, exclusivament representades per fitxes, s’han de fer dins de la banda de fluctuació de mínims i màxims per casella abans de distribuir les fitxes. El mínim de les apostes pot ser diferent per a cada taula. El màxim de les apostes serà fixat per a cada taula entre 20 i 100 vegades el mínim, i la direcció del casino podrà determinar que les apostes siguin múltiples del mínim de la taula. 18 - Pòquer de 4 cartes I. Denominació El pòquer de 4 cartes és un joc d’atzar practicat amb naips, dels denominats de contrapartida, i exclusiu dels casinos de joc, en què els jugadors juguen contra l’establiment organitzador. Es fan servir quatre cartes de les cinc que rep cada jugador i quatre de les sis que rep el crupier. En aquest joc, el crupier no ha de tenir una jugada mínima per qualificar, però utilitza una carta més que els jugadors. A més, en aquest joc, el jugador pot apostar fins a tres vegades la seva aposta inicial d’Ante. II. Elements del joc 1. Cartes o naips. Es juga amb una baralla de similars característiques a les que es fan servir al BlackJack de 52 cartes. El valor de les mateixes cartes, ordenades de major a menor, serà el següent: As, K, Q, J, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2 i As. 2. Distribuïdor o sabot S’utilitzarà un sabot manual o un d’automàtic. 3. Taula de Joc Serà de dimensions similars a la que es fa servir en el joc del BlackJack, amb un màxim de set espais separats per als jugadors. Tindrà tres caselles per cada jugador, destinades a rebre les apostes, denominades Asos, Ante i Play. No es podrà jugar sobre la mà d’un altre jugador. III. Personal

És la persona encarregada de controlar el joc i resoldre els problemes que es puguin originar durant el seu desenvolupament. Podrà haver-hi un cap de taula per cada grup de taules.

Té la banca i dirigeix la partida. A més, té encomanada la funció de barrejar les cartes, la seva distribució als jugadors, la retirada de les apostes perdedores i el pagament de les guanyadores. IV. Jugadors Hi podran participar un màxim de set jugadors. V. Regles del joc 1. Abans de cada passada el jugador ha de fer les seves apostes a les caselles Asos i/o Ante i Play. En qualsevol de les dos o en ambdós. Aquestes apostes hauran d’estar dins dels límits autoritzats per a cada taula i podran ser diferents entre si. 2. En l’aposta denominada Play, el jugador pot apostar d’una a tres vegades l’aposta de l’Ante després d’haver vist les seves cartes i decidir jugar. En cas contrari, si no posa una aposta en aquesta casella, el jugador es retira de la jugada i perd aquesta aposta inicial de l’Ante. 3. El crupier repartirà les cartes una a una a cada jugador i a ell mateix, fins a un total de cinc cartes a cada jugador i sis cartes a ell mateix, i descobrirà aquesta última. Si es fa servir un escartejador automàtic, les cartes es lliuraran per grups de cinc cartes. 4. L’aposta d’Asos té com a objectiu aconseguir una jugada determinada amb les seves quatre cartes per guanyar, independentment de les cartes del crupier. La jugada mínima serà d’un parell d’asos i es pagarà segons la taula de combinacions i pagaments següent. Combinació Taula pagament Asos Pòquer 40 a 1 Escala de color 30 a 1 Trio 7 a 1 Color 6 a 1 Escala simple 4 a 1 Parell doble o doble parella 2 a 1 Parell d’asos 1 a 1 5. Una escala és de quatre cartes igual que una mà de color és de quatre cartes. 6. L’aposta d’Ante es resol comparant les jugades dels clients amb el crupier, per la qual cosa els jugadors, després de veure les seves cartes, han de fer una aposta a la casella Play posant fins a tres vegades la quantitat que tenien en la d’Ante. Així mateix, pot rendir l’aposta (perdre-la) si no considera suficient la jugada. 7. En cas de ser guanyadores, les apostes d’Ante i de Play es paguen a la par, 1 a 1. 8. En el cas que la mà del crupier i la mà del jugador empatin, el jugador guanya, per la qual cosa se li pagarà segons el punt anterior, 1 a 1 les apostes d’Ante i de Play. 9. Un cop el crupier descobreix les seves cartes, no ha de tenir una jugada mínima per qualificar, per la qual cosa es dirigirà directament a retirar les apostes perdedores i pagar les guanyadores depenent de les combinacions de cada jugador en comparació amb les seves cartes. 10. El procés de retirar o pagar les apostes s’inicia de darrere cap endavant. O sigui Play, Ante i Asos. 11. Les apostes que perden es retiren del drap abans de pagar les apostes guanyadores. 12. L’aposta d’Ante tindrà també un pagament addicional o Bonus Automàtic independent de la combinació del crupier, és a dir, rebrà un pagament per la importància de la jugada que obtingui, com a mínim un trio, encara que el crupier tingui una jugada millor que el client; en aquest cas, el client perdrà l’aposta d’Ante i de Play, però guanyarà el Bonus Automàtic en funció de la taula de combinacions i pagaments següent: Bonus automàtic de l’Ante Taula de pagament Pòquer 20 a 1 Escala de color 15 a 1 Trio 2 a 1 VI. Màxims i mínims de les apostes Les apostes dels jugadors hauran de fer-se dins dels límits mínims i màxims permesos per a cada taula i seran fixats per la direcció del casino d’acord amb la banda de fluctuació que tingui autoritzada. El director del casino o la persona que el substitueixi podrà modificar els mínims de les apostes segons allò que s’autoritzi en aquest Reglament. VII. Regles comunes 1. Totes les cartes son repartides de cap per avall d’una en una, incloses les del crupier, a excepció de l’última carta del crupier, que serà descoberta. En cas d’utilitzar escartejador automàtic, el repartiment de cartes es farà lliurant les cartes en grups de cinc. 2. Les cartes han de romandre en tot moment sobre la taula. 3. Els clients no podran fer comentaris sobre les seves jugades. 19 - Triple Black Jack I. Denominació i regles de joc El funcionament de la varietat del triple BlackJack respon als mateixos principis que regeixen el BlackJack. Per això, en aquest apartat únicament es recullen les normes que són específiques del triple BlackJack, i es consideren aplicables, per a tot allò que no s’hi preveu, les disposicions referents al BlackJack, contingudes en aquest annex. Apostes. Cada jugador tindrà l’opció d’apostar en una, dos o les tres caselles d’apostes situades davant seu, numerades de l’1 al 3, i el jugador podrà fer una aposta per casella. II. Possibilitats de joc a) Joc simple o BlackJack. Quan s’hagin efectuat totes les apostes, el crupier distribuirà un naip a cada mà, començant per la seva esquerra i seguint el sentit de les agulles del rellotge, i es donarà a ell mateix un altre naip. Després es distribuirà un segon naip, sempre en el mateix ordre, a cada mà. A partir d’aquest moment, es posen en joc totes les apostes situades a la casella número 1, i només aquestes, juntament amb l’aposta del jackpot, si escau. Seguidament preguntarà als jugadors que tenen la mà si desitgen naips addicionals. Cada jugador podrà refusar o demanar naips suplementaris, un per un, fins que ho cregui oportú, però en cap cas no podrà demanar naips suplementaris si ha obtingut una puntuació de 21 o més. Quan una mà obtingui una puntuació superior a 21, perdrà, i el crupier recollirà immediatament totes les apostes d’aquesta mà, abans de passar a la mà següent. Quan els jugadors hagin fet el seu joc, el crupier es donarà a si mateix una o diverses cartes, sempre que tingui competidor. En arribar a 17 punts haurà de plantar-se, i no podrà prendre naips suplementaris. En cas contrari, haurà de demanar més naips fins que el total de la seva puntuació arribi a 17 o més. Quan tingui un as entre les seves cartes, haurà de comptar-lo com 11 punts si amb aquest valor n’aconsegueix 17 o més i sempre que no compti amb ell més de 21 punts; en aquest cas, es prendrà el valor d’un punt. El crupier, després d’anunciar la seva puntuació, recollirà les apostes perdedores, situades a la casella número 1, i pagarà les guanyadores de dreta a esquerra. Després recollirà o pagarà, segons el cas, les apostes de Jackpot. Si el banquer ha passat de 21 punts, ha de pagar totes les apostes, situades a la casella número 1, que encara estiguin en joc. Si no tingués 21 punts, recollirà les apostes de les mans que tinguin una puntuació inferior a la seva i pagarà les que la tinguin superior. Les mans que hagin obtingut una puntuació igual que la del banquer seran nul·les, i els seus titulars poden retirar les seves apostes. Els naips de tots els jugadors es mantindran a la taula, fins que finalitzi la tercera jugada, excepte en els casos en què hagi obtingut una puntuació superior a 21 punts, o en què no hi hagi apostes a les caselles números 2 i 3. Els pagaments es faran a la par, és a dir, per la mateixa quantitat de l’aposta situada a la casella número 1, però si un jugador fes un BlackJack, que consisteix a aconseguir 21 punts amb els dos primers naips, se li pagarà sempre a raó de tres per dos. El BlackJack guanyarà sempre la puntuació de 21 obtinguda amb més de dos cartes. Amb 21 punts o BlackJack no es podrà demanar carta. Una vegada finalitzada la jugada corresponent a les apostes situades a la casella número 1, el crupier retirarà totes les seves cartes a excepció de la primera rebuda, i es posaran en joc, a partir d’aquest instant, les apostes situades a la casella número 2. Posteriorment, es donarà a si mateix una o diverses cartes, sempre que tingui competidor. En arribar a 17 punts haurà de plantar-se, i no podrà prendre naips suplementaris. En cas contrari, haurà de demanar més naips fins que el total de la seva puntuació arribi a 17 o més. Quan tingui un as entre les seves cartes, haurà de comptar-lo com 11 punts si amb aquest valor n’aconsegueix 17 o més i sempre que no compti amb ell més de 21 punts, i en aquest cas, es prendrà el valor d’un punt. El crupier, després d’anunciar la seva puntuació, recollirà les apostes perdedores, situades en la casella número 2, i pagarà les guanyadores de dreta a esquerra. Si el banquer ha passat de 21 punts, pagarà totes les apostes, situades en la casella número 2, que encara estiguin en joc. Si no tingués 21 punts, recollirà les apostes de les mans que tinguin una puntuació inferior a la seva i pagarà les que la tinguin superior. Les mans que hagin obtingut una puntuació igual que la del banquer seran nul·les, i els seus titulars poden retirar les seves apostes. El mateix procés es repetirà amb les apostes situades en la casella número 3, amb la qual cosa finalitzarà la mà. b) Assegurança Quan el primer naip del crupier sigui un as, els jugadors podran assegurar-se contra el possible BlackJack de la banca, tantes vegades com caselles tinguin apostades. III. Màxim i mínim de les apostes Tant el màxim com el mínim de les apostes s’entendran per cada una de les tres caselles de cada jugador. 20 - Texas pòquer de contrapartida I. Denominació El Texas pòquer de contrapartida és un joc de cartes dels denominats de contrapartida, exclusiu de casinos de joc, en què els jugadors juguen contra l’establiment i l’objectiu del joc és superar la jugada que obtingui el crupier, amb diverses combinacions guanyadores. Per a tot allò no previst en matèria de personal són aplicables les normes del pòquer de contrapartida. II. Elements del joc 1. Cartes o naips Es juga amb una baralla de 52 cartes i de similars característiques a les utilitzades en el joc de Vint-i-un o BlackJack. El valor de les mateixes cartes, ordenades de major a menor, és: As, K, Q, J, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3 i 2. L’as pot utilitzar-se com la carta més petita davant del 2 o com la carta més alta darrere de la K, és a dir, podrà ser el valor major o menor de la sèrie. 2. Taula de joc Serà de característiques similars que les de BlackJack, amb les caselles dividides en tres espais, un per a l’aposta d’Ante, un altre per a la 2a aposta i un tercer per a una aposta addicional anomenada Texas Bonus, TXB. En el centre de la taula s’haurà de llegir la frase: “La banca juga amb parella de 4 o superior”. Aquest tipus de joc es podrà practicar en taules amb draps reversibles. III. Jugadors 1. Asseguts. El nombre de jugadors que es permet participar en el joc ha de coincidir amb el nombre de places d’apostes marcades en el tapet, fins a un nombre màxim de nou. 2. Jugadors drets. També poden participar en el joc els jugadors que estiguin drets, apostant sobre la mà d’un jugador, amb el consentiment d’aquest últim i en tot cas amb l’aprovació del personal de supervisió de joc, dins dels límits d’aposta màxima. El nombre d’apostes per casella no serà superior a tres. El jugador assegut davant de cada casella serà el que mani en aquesta casella i no podrà ensenyar les seves cartes als altres apostadors, ni fer comentaris sobre la partida en curs. IV. Regles del joc Les combinacions possibles, ordenades de major a menor, són les següents: a) Escala reial de color. És la formada per les cinc cartes correlatives més altes d’un mateix pal (exemple: As, K, Q, J i 10 de trèvol). b) Escala de color. És la formada per cinc cartes correlatives del mateix pal (exemple: 4, 5, 6, 7 i 8 de trèvol). c) Pòquer. És la formada per quatre cartes d’un mateix valor (exemple: 4 reis). d) Full. És la formada per tres cartes d’un mateix valor i dos més del mateix valor però diferent de l’anterior (exemple: 3 sets i 2 vuits). e) Color. És el format per cinc cartes no correlatives del mateix pal (exemple: As, 4, 7, 8 i Q, de trèvol). f) Escala. És la formada per cinc cartes correlatives, sense que totes siguin del mateix pal (exemple: 7, 8, 9, 10 i J). g) Trio. És el format per tres cartes d’un mateix valor (exemple: tres dames). h) Doble parella. És la formada per dos cartes del mateix valor i dos més del mateix valor però diferent de l’anterior (exemple: 2 reis i 2 jotes). i) Parelles. És la formada per dos cartes del mateix valor i les altres tres diferents (exemple: 2 dames). j) Cartes majors. Quan no es produeixen cap de les combinacions anteriors, però les cartes del jugador són majors que les del crupier. S’entén que les cartes són majors atenent en primer lloc la carta de major valor, si fossin iguals, la següent i així successivament. V. Taules de pagaments La taula de pagaments de l’aposta d’Ante és la següent: Escala reial 100 a 1 Escala de color 20 a 1 Pòquer 10 a 1 Full 3 a 1 Color 2 a 1 Escala o jugada menor 1 a 1 La taula de pagaments de l’aposta Texas Bonus TXB és la següent: Color o jugada superior 25 a 1 Des de parella d’asos a escala 7 a 1 Les apostes en la 2a aposta sempre que resultin guanyadores es pagaran al parell, 1 a 1. VI. Desenvolupament del joc Per rebre cartes cada jugador farà, dins dels límits mínims i màxims establerts per a cada taula de joc, la seva aposta a la casella destinada per a aquesta finalitat anomenada d’Ante. Així mateix, podrà fer una aposta addicional anomenada TXB (Texas Bonus) a la casella marcada amb aquestes sigles. Seguidament el crupier tancarà les apostes amb el “no va més” i començarà la distribució dels naips d’un en un de cap per avall, a cada mà, començant per la seva esquerra i seguint el sentit de les agulles del rellotge; donarà igualment carta per a la banca, fins a completar la distribució de les dos cartes per a cada mà i per a la banca. A continuació, el crupier descobrirà les tres primeres cartes comunes, denominades Flop. A partir d’aquest moment, després de veure les seves cartes els jugadors tenen dos opcions, anar-hi o retirar-se. Si el jugador desitja continuar haurà de doblar la seva aposta inicial d’Ante en la casella denominada 2a aposta. Si el jugador decideix renunciar a continuar en la jugada anunciarà “no hi vaig”. En aquest cas el jugador perdrà l’aposta d’Ante i l’aposta de TXB, si aquest jugador ho hagués fet. Després que els jugadors s’hagin decidit per anar-hi o retirar-se, el crupier anunciarà “¿Algun guanyador del Texas Bonus?” Si hi ha guanyadors es descobriran les seves cartes, es pagaran les efectivament guanyadores i es retiraran les apostes perdedores. Aquell jugador que apostant al TXB tingués una combinació de parella d’asos o jugada superior amb les primeres cinc cartes, les dos seves i les tres descobertes en el Flop, resultarà guanyador del joc Texas Bonus TXB cobrant la quantitat establerta en la taula de pagaments per a aquest tipus d’apostes. Seguidament el crupier descobrirà dos cartes més, comunes a tots els jugadors, anomenades Turn i River les quals col·locarà a continuació de les anteriors, anomenades Flop. A continuació, el crupier descobrirà les seves dos pròpies cartes, que hauran de romandre tapades fins aquest moment. Cada mà, les dels jugadors i la del crupier, es conformarà amb la millor combinació possible entre les dos cartes pròpies i les cinc comunes per a tots. Per entrar al joc el crupier, haurà de tenir, com a mínim a la seva jugada, una parella de quatres o combinació superior. Si el crupier no entra en joc, haurà de pagar l’aposta d’Ante d’acord amb les taules de pagament corresponents a aquesta aposta. La 2a aposta romandrà igual, ni guanya ni perd. Si el crupier entrés en joc, compararà la seva jugada amb la dels jugadors i podran donar-se els casos següents: a) Si el crupier i qualsevol altre participant tinguessin les mateixes cartes, no hi ha ni guanyadors ni perdedors, empaten, per la qual cosa que es mantenen les apostes. b) Si el crupier tingués millor jugada que el jugador, aquest últim perdrà les apostes d’Ante i 2a aposta. c) Si el jugador tingués millor jugada que el crupier, aleshores el jugador cobrarà l’Ante segons la taula de pagaments establerta amb aquesta finalitat. La 2a aposta sempre es pagarà a la par (1 a 1). VII. Màxims i mínims de les apostes Les apostes dels jugadors hauran d’estar representades exclusivament per fitxes i hauran de fer-se dins dels límits establerts per a cada taula de joc. El director de Joc podrà establir els mínims i màxims de les taules en funció de la banda de fluctuació que tingui autoritzada pel CRAJ. El màxim de les apostes serà de 5 a 50 vegades el mínim establert a l’autorització corresponent; la banda de fluctuació de l’Ante i la del TXB poden fixar-se de forma diferent i independent quant als límits mínims i màxims. VIII. Disfuncions del joc 1. Errors en el repartiment En general, si durant el repartiment de les cartes es donés algun dels casos que s’indiquen a continuació, es considerarà que hi ha hagut un error en el repartiment i, en aquests casos, totes les cartes seran recollides pel crupier i se n’iniciarà una nova mà. Els casos que es tindran en compte són els següents: a) Si els jugadors no reben les cartes en la forma i l’ordre establerts reglamentàriament. b) Si un jugador rep més o menys cartes de les degudes i no es pot corregir l’error abans que comencin les apostes. c) Si apareix alguna de les cartes pertanyents al crupier descobertes. d) Si es descobreix que falta alguna de les cartes que componen la baralla. e) Si es descobreix que la baralla és defectuosa. 2. Errors del crupier Si el crupier anuncia una mà errònia, es considera que les cartes parlen per si soles, i es té en compte la combinació de les que hi ha damunt de la taula. 3. Errors del jugador a) Si un jugador posa en contacte, voluntàriament o involuntàriament, les seves cartes amb les d’un altre jugador, els seran, a ambdós, retirades les seves cartes i no podran continuar participant en la mà. Si aquesta situació es repeteix amb algun dels mateixos implicats, el personal de supervisió de jocs podrà expulsar-los de la taula. b) Si un jugador per error descobreix les seves cartes, el joc continuarà sent vàlid. 21 - Triple Joc I. Denominació El Triple joc és un joc d’atzar practicat amb naips, dels denominats de contrapartida, i exclusiu dels casinos de joc, en el qual els jugadors juguen contra l’establiment organitzador, depenent la possibilitat de guanyar d’aconseguir unes combinacions de cartes determinades. El Triple joc és una combinació de tres jocs més de casino popularment coneguts: el Repte, el BlackJack i el pòquer. Per a tot el que no està previst en matèria de personal, són aplicables les normes del BlackJack. II. Elements del joc 1. Cartes o naips Es juga amb una baralla de característiques similars a les utilitzades en el joc del BlackJack o Vint-i-un de 52 cartes. El valor d’aquelles cartes, ordenades de major a menor, serà el següent: As, K, Q, J, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3 i 2. 2. Distribuïdor o sabot Cal atenir-se al que disposa l’article 37. 3. Taula de joc Serà de dimensions similars a la utilitzada en el joc del BlackJack, amb set espais separats per als jugadors. Cada espai té tres caselles per a efectuar les apostes. III. Jugadors Podran participar-hi un màxim de set jugadors i cada jugador només podrà jugar en una casella. IV. Màxims i mínims de les apostes Les apostes dels jugadors, exclusivament representades per fitxes del casino de joc, hauran de fer-se dins dels límits mínims i màxims autoritzats per a la taula. S’entén que el mínim i el màxim és per a cada una de les tres caselles de cada jugador. El director de jocs del casino o la persona que el substitueixi podrà fixar els límits mínims i màxims de les apostes segons la banda de fluctuació que tingui autoritzada. El límit màxim de les apostes serà de 5 a 50 vegades el mínim establert a la banda de fluctuació autoritzada. V. Desenvolupament del joc Després d’haver barrejat els naips manualment o amb escartejador, el crupier proposarà als jugadors que facin les seves apostes. Cada jugador haurà d’efectuar tres apostes, una en cada una de les tres caselles disposades en el seu departament. Per al joc del Repte s’utilitza la primera de les tres apostes. Després de repartir una carta descoberta a cada jugador i una altra per al crupier, aquest últim, començant pel primer jugador situat a la seva dreta, determinarà quin dels dos té la carta de major valor. El crupier recollirà l’aposta perdedora, pagarà l’aposta guanyadora a la par i al mateix temps empenyerà les fitxes cap al jugador i fora del cercle de l’aposta per no barrejar aquestes fitxes amb la segona o la tercera apostes. En cas d’empat (Tie) el jugador perd la meitat de la seva aposta. Aquest procediment se seguirà amb els altres fins que totes les apostes dedicades al Repte hagin estat resoltes. Es juga al BlackJack amb la segona aposta. Mantenint la carta utilitzada per a la primera aposta, el crupier reparteix una segona carta descoberta a cada jugador començant pel jugador de l’esquerra del crupier i es juga al BlackJack tradicional segons el reglament de la casa. El crupier oferirà carta, pagarà i retirarà les apostes com se sol fer en el joc normal de BlackJack, tenint en compte que l’única parella amb què està permès obrir és la d’asos i només una vegada. Si el jugador aconsegueix tenir sis cartes sense passar de 21 se li pagarà immediatament la seva aposta. El pòquer de 6 cartes amb descart es juga amb la tercera aposta. Començant pel jugador a la seva esquerra, el crupier, comptant amb les cartes utilitzades per al joc de BlackJack, repartirà descobertes les cartes necessàries perquè el jugador en tingui un total de sis. Seguidament el crupier formarà la millor combinació possible a cada jugador prenent només cinc cartes i descartant-ne una per procedir a resoldre la mà comparant-la amb la taula de pagaments de pòquer que s’adjunta a continuació. Es fa un pagament a cada jugador segons la combinació que tingui i segons la taula de pagament. Escala reial 100 a 1 Escala de color 25 a 1 Pòquer 10 a 1 Full 6 a 1 Color 5 a 1 Escala 4 a 1 Trio 3 a 1 Doble parella 2 a 1 Parella de dames o superior 1 a 1 Parell inferior a dames el jugador perd Ni parell el jugador perd VI. Regles comunes 1. Errors Si apareix una carta descoberta a la baralla durant el repartiment de cartes, no serà utilitzada i es deixarà en el recipient de descarts. Si es troba més d’una carta descoberta en la baralla, s’anul·larà la passada i es barrejaran les cartes de nou. Si es treu una carta erròniament sense exposar-la serà aleshores utilitzada com la següent carta de la baralla. Les cartes han de romandre en tot moment sobre la taula. 2. Prohibicions Queda prohibit als jugadors tocar els naips i intercanviar informació sobre les cartes, o demanar consell sobre les jugades. 22 - Texas Hold’em Pòquer Bonus I. Denominació És un joc d’atzar practicat amb cartes, dels denominats de contrapartida, en què els jugadors juguen contra l’establiment guanyador, i hi ha diverses combinacions guanyadores. L’objectiu del joc és aconseguir, amb les dos cartes pròpies i les cinc comunes, una combinació de cartes de valor més alt que el de la banca. Per a tot allò no previst en matèria de personal són aplicables les normes del pòquer de contrapartida. II. Elements del joc a) Cartes o naips Al pòquer es juga amb una baralla de les denominades franceses de 52 cartes, similars en característiques a les utilitzades al Blackjack. El valor de les cartes ordenades de major a menor és: As, K, Q, J, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2. L’As pot utilitzar-se com a carta més petita davant del 2 o com més alta darrere de la K. b) Distribuïdor o sabot Cal atenir-se al que es disposa a l’article 37. c) Taula de joc Serà de les mateixes mesures i característiques que les del Blackjack, amb capacitat de fins a nou jugadors. Cada zona del jugador haurà de tenir quatre caselles per efectuar les apostes (Ante, Flop, Turn i River) i una altra per a una aposta addicional anomenada Bonus. Tindrà cinc caselles per col·locar les cinc cartes comunes (tres per al Flop, una per al Turn i una altra per al River), així com dos caselles per a les cartes de la banca. III. Jugadors Podran participar-hi un màxim de nou jugadors i cada jugador només podrà jugar en una casella, i està prohibit ensenyar les cartes als altres jugadors o comentar-los la jugada mentre duri la mà. No s’admet la participació de jugadors drets al voltant de la taula. IV. Regles del joc a) Combinacions Les combinacions possibles del joc ordenades de major a menor valor són les següents: 1. Escala reial de color: és la formada per les cinc cartes del mateix pal de major valor: As, K, Q, J i 10. 2. Escala de color: és la formada per cinc cartes del mateix pal, en ordre correlatiu i sense que coincideixi amb les cartes de major valor. 3. Pòquer: és la combinació formada per quatre cartes d’un mateix valor. 4. Full: és la combinació formada per tres cartes d’un mateix valor i dos més del mateix valor i diferents de l’anterior. 5. Color: és la combinació formada per cinc cartes, no correlatives, del mateix pal. 6. Escala: és la combinació formada per cinc cartes, en ordre correlatiu i de diferent pal. 7. Trio: és la combinació formada per tres cartes del mateix valor. 8. Doble parella: és la combinació formada per dos cartes del mateix valor i dos més del mateix valor, però diferent de les anteriors. 9. Parella: és la combinació formada per dos cartes del mateix valor. 10. Carta major: quan una jugada no té cap de les combinacions anteriors, guanya la mà que tingui la carta major. En els casos en què el jugador i el crupier disposin de la mateixa combinació guanyadora, cal atenir-se al que disposa la regla de desempat de la carta major. b) Màxims i mínims de les apostes Les apostes dels jugadors, exclusivament representades per fitxes del casino de joc, hauran de fer-se dins dels límits mínims i màxims establerts per a cada taula, que podran ser fixats per la direcció de joc d’acord amb les bandes de fluctuació autoritzades pel CRAJ. Les bandes de fluctuació per a l’aposta inicial tindran com a límit màxim 5, 10, 20 o 30 vegades el mínim establert en l’autorització corresponent; es pot fixar la banda de fluctuació de l’Ante i del Bonus de forma diferent i independent quant als límits mínims i màxims. El director del casino podrà modificar els mínims de les apostes en jocs o taules determinats. Per a això, durant el desenvolupament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, s’anunciaran les cinc últimes passades i després de finalitzar aquestes passades i completar la bestreta corresponent, si cal, es començarà amb els nous límits. V. Desenvolupament del joc Després d’haver barrejat els naips, el crupier proposarà als jugadors que facin les seves apostes. Cada jugador haurà d’efectuar la primera aposta, anomenada Ante, en la casella marcada amb la mateixa denominació. També podrà fer una aposta Bonus col·locant-la a la casella designada en el tapet. La resolució de l’aposta Bonus no està condicionada a cap de les altres apostes fetes pel jugador i les seves cartes romandran en la taula en espera de la resolució de l’aposta Bonus al finalitzar la mà. Quan les apostes estan efectuades i el crupier hagi comunicat el “no hi va més”, començarà a repartir els naips pel revers, un per un, alternativament als jugadors i començant per la seva esquerra. Seguidament col·locarà un naip pel revers a la casella situada davant d’ell a la seva esquerra. A continuació repartirà un segon naip pel revers a cada jugador i col·locarà un altre naip tapat en la casella situada a la seva dreta. Després que cada jugador hagi vist les seves cartes i a mesura que li correspongui el seu torn, té l’opció de fer una aposta Flop que serà de dos vegades l’aposta Ante o retirar-se, i perd l’aposta Ante. Quan tots els jugadors hagin pres una decisió sobre si fer una aposta Flop o retirar-se, el crupier cremarà la següent carta del mall de cap per avall, repartirà les tres cartes comunes i les posarà de cara amunt en l’àrea marcada per al Flop. El crupier preguntarà aleshores a cada un dels jugadors amb una aposta Flop si volen passar o apostar (per la mateixa quantitat de l’Ante abans de descobrir la quarta carta Turn. Si el jugador decidís passar, seguirà en el joc sense fer l’aposta Turn. Un cop tots els jugadors hagin decidit apostar o passar, el crupier cremarà la següent carta de la baralla de cap per avall, repartirà la següent carta comuna de cara amunt i la col·locarà en l’àrea denominada Turn. El crupier preguntarà a cada participant amb una aposta Flop si volen passar o apostar abans de descobrir la cinquena carta River. Si el jugador decideix apostar ha de fer una aposta igual a la quantitat de l’aposta davant de l’àrea marcada com a River. Si el jugador decideix passar seguirà en el joc. Un cop tots els jugadors hagin pres una decisió, el crupier cremarà la següent carta de la baralla de cap per avall, repartirà l’última carta comuna de cara amunt i la col·locarà a l’àrea anomenada River. Quan totes les cartes s’hagin repartit, el crupier mostrarà les seves dos cartes i dirà quina és la millor mà de cinc cartes del pòquer, usant les dos cartes del crupier i les cinc comunes, d’acord amb el que està establert a l’apartat 5 d’aquest joc. Per torns el crupier mostrarà les cartes de cada jugador i veurà quina és la millor mà de cinc cartes. El crupier dirà el rànquing de mans dels jugadors; si la mà de pòquer del crupier és més alta que la del jugador, aquest últim perdrà el que va apostar en l’Ante, Flop, i en cas d’haver apostat, la Turn i River. Si la mà del jugador és igual a la del crupier, la mà empata i les apostes Ante i Flop se li tornaran al jugador, així com les Turn i River en cas d’haver-les efectuat. Si la mà del jugador és superior a la del crupier, l’aposta Flop del jugador, i en cas d’haver apostat, la Turn i River, guanyaran i es pagaran una a una. Si la mà del jugador que guanya al crupier és escala o millor, el seu Ante guanyarà i se li pagarà una a una. Tot i això, si la mà és menor d’escala, el seu Ante no es pagarà. Aposta addicional Bonus. El jugador que ha fet una aposta bonus guanyarà si les dos cartes soles formen una de les mans següents i es pagaran conforme al quadre de pagaments següent: As-As Crupier As-As paga 1.000 a 1 As-As 30 a 1 As-K (mateix pal) 25 a 1 As-Q o As-J (mateix pal) 20 a 1 As-K (diferent pal) 15 a 1 K-K; Q-Q; J-J 10 a 1 As-Q-o As-J (diferent pal) 5 a 1 Parella (2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 o 10) 3 a 1 Si les dos cartes que té un jugador amb una aposta bonus no formen una de les mans esmentades anteriorment perdrà l’aposta, que serà retirada per la banca. Un cop retirades les apostes perdedores i abonats els premis a les guanyadores, es donarà per finalitzada la jugada i se n’iniciarà una de nova. VI. Errors i infraccions en el joc a) Si alguna de les cartes repartides al crupier es mostrés abans que tots els jugadors hagin retirat les cartes o fet una aposta flop, turn o river, s’anul·larà la mà. b) Una carta que apareix de cara amunt a la baralla durant el repartiment no es farà servir en aquesta mà i es col·locarà al descartador. Si apareix més d’una carta de cara amunt a la baralla durant el repartiment, s’anul·larà la mà i es tornaran a barrejar totes les cartes. c) Una carta que s’extregui per error sense ser vista es farà servir com si fos la carta següent de la baralla. d) Si un jugador rep un nombre incorrecte de cartes, s’anul·larà la mà d’aquest jugador i es tornarà a barrejar. Si es reparteix un nombre de cartes incorrectes al crupier s’anul·larà la mà, excepte en el supòsit que el crupier es pugui repartir el nombre de cartes correcte sense alterar la seqüència de les cartes, sempre que aquestes cartes no s’hagin girat ja de cara amunt. 23 - Pòquer de cercle: normes generals i comunes a les diferents varietats del pòquer de cercle I. Denominació El pòquer de cercle és un joc de cartes dels denominats de cercle perquè enfronta diversos jugadors entre ells. L’objectiu del joc és aconseguir la major combinació possible amb una sèrie de cartes. II. Elements del joc 1. Cartes o naips S’hi juga amb una baralla de les denominades cartes angleses de característiques similars a les utilitzades en el joc del Blackjack o Vint-i-u de 52 cartes. El seu valor, ordenades de major a menor, és: As, K, Q, J, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3 i 2. L’As pot ser utilitzat com la carta més petita davant la menor amb què es juga o com a As darrere de K. 2. Taula de joc Pot tenir diferents formes de presentació, però en un dels costats hi ha un lleuger entrant destinat a acollir el crupier. La taula té dos espais perfectament definits: la zona exterior, que utilitzen els jugadors per tenir les seves fitxes i cartes, i la zona interior, on es fan les apostes, s’exposen les cartes i es recull el pot. 3. Benefici El benefici de l’establiment es pot obtenir escollint una de les dos opcions que es descriuen a continuació: a) Un percentatge sobre el pot que en cap cas no supera el 5%, i que s’aplica en cadascun dels intervals d’apostes. b) Un percentatge que oscil·la entre el 10 i el 20% del màxim de la taula o de la resta, per sessió, segons la modalitat de pòquer que es jugui. S’entén per sessió una hora de joc més les dos últimes jugades. La direcció de jocs del casino pot fixar prèviament la duració de cada partida sempre que ho faci públic als jugadors. En el cas que el casino no fes ús d’aquesta facultat, la duració de la partida ha de ser, com a mínim, la necessària perquè cada jugador que inicia la partida pugui tenir la mà en dos ocasions. III. Personal Cada taula de joc té permanentment al seu servei un crupier. La zona on es desenvolupa el joc està controlada per un cap de sector o equivalent i, a més, hi pot haver un canvista per a diverses taules. 1. Cap de sector o equivalent El cap de sector o equivalent és el responsable del desenvolupament correcte del joc. Actua com a delegat de la direcció del casino, li correspon resoldre qualsevol conflicte plantejat a les taules de joc i estableix una relació de jugadors que desitgin ocupar les places que puguin quedar vacants. 2. Crupier Sens perjudici de les funcions que més endavant se li atribueixen, el crupier té encomanades les següents: recompte, barreja i repartiment de les cartes als jugadors; anunci en veu alta de les distintes fases del joc i actuacions dels jugadors; càlcul i ingrés del benefici corresponent a l’establiment introduint-lo en la ranura que per a aquest fi hi ha a la taula; introducció de les propines a la ranura de la taula destinada a aquest efecte; control del joc i vigilància perquè cap jugador aposti fora de torn; custòdia i control de la suma que constitueix el pot i el pagament del mateix pot. Igualment ha de resoldre, per als jugadors, els dubtes sobre les regles que cal aplicar en cada moment de la partida i en el cas que tingui problemes amb algun jugador, ho ha de comunicar al cap de sector o equivalent. 3. Canvista En el cas que la direcció ho consideri necessari, pot haver-hi una persona per a diverses taules i amb la funció principal de canviar moneda de curs legal per fitxes. IV. Jugadors Davant de cadascun dels espais o departaments de la taula de joc, només pot seure un jugador. La superfície dels espais pot ser utilitzada per dipositar les fitxes i mantenir, si escau, les cartes. Al principi de la partida se sortegen les places. Si la partida ja s’ha iniciat és el cap de sector o equivalent qui assigna la plaça a la taula si n’hi ha alguna de lliure. A petició pròpia un jugador pot descansar dos jugades o mans sense perdre la plaça a la taula. V. Prohibicions Està totalment prohibit que un jugador abandoni la taula de joc deixant encarregat a un altre jugador que li faci i iguali les apostes, ja que cada jugador juga per ell mateix i no es permeten les actuacions següents: a) El joc per parelles ni tan sols temporalment. b) Jugar-se el pot conjuntament. c) Repartir-se el pot voluntàriament. d) La connivència entre els jugadors. e) Comprar o afegir fitxes a la resta per augmentar-la, una vegada s’ha iniciat la jugada. f) Prestar-se moneda de curs legal entre els jugadors. g) Guardar-se les fitxes de la seva resta. h) Retirar les cartes de la taula o allunyar-les de la vista del crupier i dels altres jugadors. VI. Regles del joc 1. Combinacions possibles Els jugadors tan sols poden fer ús de les combinacions que es detallen a continuació: a) Escala de color reial: és la combinació formada per les cinc cartes correlatives més altes de un mateix coll (As, K, Q, J i 10). b) Escala de color: és la combinació formada per cinc cartes correlatives d’un mateix coll sense que coincideixi amb les cartes més altes (exemple: 6, 7, 8, 9 i 10). c) Pòquer: és la combinació de cinc cartes que conté quatre cartes d’un mateix valor (exemple: quatre K i un 6). d) Full: és la combinació de cinc cartes que conté tres cartes d’un mateix valor i dos més diferents també d’igual valor (exemple: tres 8 i dos 7). e) Color: és la combinació formada per cinc cartes no correlatives d’un mateix coll (exemple: 5, 7, 10, Q i As de trèvols). f) Escala: és la combinació formada per cinc cartes correlatives de distints colls. g) Trio: és la combinació de cinc cartes que conté tres cartes del mateix valor i les dos restants sense formar parella (exemple: tres 8, un 7 i un 2). h) Figures: és la combinació formada per cinc cartes que han de ser As, K, Q o J. Aquesta combinació només s’utilitza a les varietats de pòquer cobert. i) Doble parella: és la combinació formada per cinc cartes que conté dos parelles de cartes de distint valor (exemple: dos 6, dos J i un As). j) Parella: és la combinació de cinc cartes que conté dos cartes del mateix valor (exemple: dos 4, un 6, un 9 i un As). k) Carta major: quan una jugada no té cap de les combinacions anteriors, és guanyada pel jugador que tingui la carta major. En les variants de pòquer que es juguen amb menys de 52 cartes el color és més important que el full. 2. Empats Quan diversos jugadors tenen pòquer, guanya el que el té de valor superior (exemple: un pòquer de K supera un de Q). Quan diversos jugadors tenen full, guanya el que té les tres cartes iguals de valor més alt. Quan diversos jugadors tenen escala, de qualsevol tipus, guanya el que té la carta de valor més alt. Quan diversos jugadors tenen color, guanya el que té la carta de valor més alt. Quan diversos jugadors tenen trio, guanya el que el té format per cartes de valor més alt. Quan diversos jugadors tenen figures, guanya el que té la parella més alta, i si coincideix, es considera la carta de valor més alt. Quan diversos jugadors tenen doble parella, guanya el que té la parella formada per les cartes de valor més alt; si coincideix, es considera la segona parella, i en darrer cas, la carta que queda de valor més alt. Quan diversos jugadors tenen parella, guanya el que la té de valor més alt i, si coincideix, es considera la carta de valor més alt de les restants. 3. Mínims i màxims de les apostes Les apostes dels jugadors, exclusivament representades per fitxes, han de fer-se dins dels límits mínims i màxims que tingui autoritzats el casino pel CRAJ. a) Normes generals sobre aquests límits Es pot jugar amb quatre límits diferents: 1. Límit: amb pujada d’aposta limitada. 2. Split límit: el màxim de l’aposta està limitat per la meitat del pot. 3. Pot amb límit: el màxim de l’aposta està limitat pel pot. 4. No límit: no hi ha límit per a l’aposta màxima; el mínim no pot ser mai inferior a l’autoritzat, el qual ha d’aparèixer de manera ben visible a la taula. b) Normes especials El director del casino, dins dels límits autoritzats, pot variar el límit de l’aposta d’una taula un cop posada en funcionament amb anunci previ als jugadors. VII. Desenvolupament del joc És condició indispensable per tal que la partida pugui començar que hi hagi a la taula de joc com a mínim quatre jugadors, nombre que haurà de mantenir-se al llarg de tota la partida. 1. Repartiment de cartes A l’inici de cada partida el crupier ha d’assenyalar clarament amb una peça rodona (marca) qui té la mà, col·locant-la davant del jugador. La mà anirà girant en el sentit de les agulles del rellotge cada cop que es faci un nou repartiment de cartes. El crupier ha de comprovar que hi ha totes les cartes que componen la baralla i barrejar-les almenys tres cops, de manera que els jugadors no les vegin. Ho ha de fer seguint aquest ordre: barrejar (tipus chemin de fer), agrupar, escartejar. Si en el moment de tallar queda al descobert alguna carta de la pila, s’ha de tornar a escartejar. El crupier ha de comprovar que hi són la totalitat de les cartes que componen la baralla i barallar-les, almenys tres cops, de forma que no siguin vistes pels jugadors, amb l’ordre següent: barrejar (tipus Chemin de fer), agrupar, escartejar. Les cartes també poden ser escartejades per qualsevol jugador, però l’última escartejada, segons la forma que preveu el paràgraf anterior, sempre ha de ser feta pel crupier, que seguidament ofereix les cartes al jugador situat a l’esquerra de la mà per tal que procedeixi a l’escapçament o talla. Si en el moment de tallar queda al descobert alguna carta del maç, s’ha de tornar a escartejar. Quan es fa la talla s’han de complir les condicions següents: a) Usar una sola mà. b) La direcció de la talla ha de ser recta i allunyant-se del cop. c) La mà lliure no pot tocar la baralla fins que, després de la talla, les piles de cartes s’hagin reunit un altre cop. d) La mà lliure no pot obstaculitzar la vista als jugadors de tal forma que no puguin veure el procediment de talla. Un cop s’ha fet la talla, els jugadors que participen en la jugada han de fer prèviament una aposta anomenada aposta inicial, fixada pel casino, i tot seguit el crupier reparteix les cartes en el sentit de les agulles del rellotge. El crupier ha de tenir cura quan dona les cartes que no siguin vistes pels altres jugadors. Per això, en repartir-les, no pot aixecar-les sinó lliscar-les sobre la taula. 2. Intervals o torns d’apostes Tot seguit s’inicien les apostes i el crupier va indicant a qui correspon apostar, segons la variant del pòquer de què es tracta. Totes les apostes es reuneixen en un lloc comú anomenat pot. En arribar el torn de les apostes els jugadors tenen les opcions següents: a) Retirar-se i anar-se’n del joc; per a això han de fer saber la seva intenció quan els toqui el seu torn posant les cartes damunt la taula i allunyant-les tant com sigui possible de les cartes que s’estan usant en el joc. En aquest cas, el crupier retira les seves cartes, les quals no poden ser vistes per ningú. Quan un jugador es retira no pot participar en el pot, renuncia a totes les apostes que hagi fet i no por expressar cap opinió sobre el joc ni mirar les cartes dels altres jugadors. b) Passar. Qualsevol jugador a qui ha arribat el torn d’apostar i decideix no fer-ho ha de dir “passo” sempre que cap jugador anterior no hagi fet una aposta durant aquest interval d’apostes. Qualsevol jugador que estigui participant en el joc pot reservar-se fins que un dels jugadors decideixi apostar; en aquest supòsit per seguir participant en el joc ha de cobrir l’aposta o apujar-la si ho desitja. c) Cobrir l’aposta posant al pot el nombre suficient de fitxes per tal que el valor que representen aquestes fitxes sigui igual al de qualsevol altre jugador però no superior. d) Apujar l’aposta posant al pot el nombre de fitxes suficients per cobrir l’aposta i incloent-hi més fitxes per tal de superar l’aposta, que fa que els jugadors, situats a la seva dreta, facin alguna de les acciones descrites anteriorment. Segons la varietat de pòquer, i en cada interval d’apostes, el nombre de vegades que un jugador pot fer una pujada pot estar limitat; però en el cas que només hi hagi dos jugadors no hi ha límit al nombre de vegades. Al final de les apostes tots els jugadors que romanguin en joc (actius) han d’haver posat el mateix valor de fitxes al pot. Si en acabar el torn de les apostes només hi ha un jugador que ha fet una aposta i tots els altres han passat, guanya automàticament la mà i s’endú el pot sense necessitat de mostrar les seves cartes. Abans de fer l’aposta, cada jugador pot reunir les seves fitxes dins l’espai de la taula que li correspon. Es considera que un jugador ha fet l’aposta quan trasllada les fitxes més enllà de la línia que delimita el seu espai o, en situacions poc clares, des del moment que el crupier introdueix les fitxes al pot i no hi ha hagut objeccions per part del jugador. Un jugador no pot fer una aposta, veure la reacció dels altres jugadors i apujar l’aposta. Les apostes han de fer-se d’una forma clara i immediata, sense simular dubtes respecte d’aquesta jugada. Els jugadors que estiguin jugant la mà han de parlar només allò estrictament necessari i, a més a més, en cada interval d’apostes no poden fer-ne com si tinguessin la màxima combinació amb intenció de confondre i enganyar els altres jugadors. En cas que algun dels jugadors actuï de la forma descrita anteriorment, ha de ser cridat a l’ordre pel crupier i, si reincideix, el cap de sector decideix de forma irrevocable sobre la seva participació o continuació en la partida. Els jugadors han de disposar de suficient moneda de curs legal en fitxes per acabar la mà. Si no en tinguessin juguen en proporció a la quantitat apostada. El crupier ha de mantenir les cartes eliminades i els descarts sota control; cap jugador no està autoritzat a veure’l durant la partida. Les altres cartes que té el crupier per repartir han d’estar plegades i ordenades durant tot el joc, llevat en el moment del repartiment. El crupier ha de mantenir la baralla en una posició tan horitzontal com sigui possible, sense fer desplaçaments amb la baralla, i la part superior de la baralla ha d’estar sempre a la vista dels jugadors. Quan no tingui la baralla a la mà ha de protegir-la posant damunt una fitxa del pot. 3. Pagaments de les combinacions guanyadores Un cop les apostes han estat igualades, a l’últim interval d’apostes, cada jugador que prèviament no s’hagi retirat ha de mostrar les seves cartes de manera que es pugui veure la combinació que té per tal d’establir la combinació guanyadora. El jugador que hagi fet l’última aposta mostra les cartes en primer lloc i, a continuació, i per torn els restants jugadors començant per la dreta del jugador que les hagi descobert en primer lloc. No és necessari que un jugador anunciï la combinació que té quan mostra les cartes ni tampoc es té en compte el que hagi dit, ja que és el crupier qui estableix el valor de les combinacions descobertes i indica quin és el jugador amb la combinació més alta i, si escau, corregeix les combinacions que hagin estat erròniament anunciades pels jugadors. Una vegada tots els jugadors han pogut veure les cartes de la mà guanyadora, el crupier recull les cartes de les combinacions perdedores i la guanyadora només es retira quan el crupier li ha lliurat el pot. En el cas que hi hagi combinacions del mateix valor, el crupier reparteix el pot entre els diferents jugadors que tenen la mateixa combinació en proporció a les restes respectives. Cap jugador no pot influir o criticar el joc que faci un altre. No es permet que hi hagi persones alienes al joc mirant el desenvolupament de la partida sense autorització del cap de sector, llevat del personal del casino autoritzat degudament. Les cartes que dona el crupier durant la jugada només es poden mostrar quan el crupier ho indiqui al final de la jugada. Només els jugadors poden veure les seves cartes cobertes i són responsables que ningú més les vegi. VIII. Errors i infraccions en el joc

En general, si durant el repartiment de les cartes hi ha alguns dels casos que més avall es reflecteixen es considera que hi ha hagut error en el repartiment i totes les cartes són recollides pel crupier, que inicia la jugada de nou. Els casos que es tenen en compte són els següents: a) Si els jugadors no reben les cartes en l’ordre normal. b) Si un jugador rep menys cartes de les degudes i no es pot corregir l’error abans de començar les apostes. c) Si un jugador rep més cartes de les degudes i no es pot corregir l’error abans de començar les apostes. d) Si al començament de la mà un jugador rep una carta que no li correspon i es té constància que l’ha vista. e) Si hi ha més d’una carta cara amunt a la baralla. f) Si es descobreix que falta una o més cartes a la baralla. g) Si es descobreix que la baralla és defectuosa. h) Si el crupier, en el repartiment de cartes, dona una carta a un jugador que no jugarà la mà o la dona a un lloc que és buit. 2. Errors del crupier a) Si el crupier anuncia una mà de manera equivocada, es considera que les cartes parlen per si mateixes, i es té en compte la combinació de cartes existent damunt la taula. b) Si el crupier, en el repartiment de les cartes, dona una carta a un jugador absent no es considera error en el repartiment. En el cas que el jugador no arribi quan li toca el seu torn, es retira la seva mà i deixa de jugar. 3. Errors del jugador a) El jugador ha de prendre totes les seves decisions amb caràcter immediat amb el fi de no retardar el desenvolupament de la partida; en el cas contrari, el crupier l’ha d’avisar. b) Si un jugador quan aposta barreja les seves cartes amb els descarts, creient que no han anat més jugadors a igualar la seva aposta, perd el pot, llevat que el crupier o el cap de sector puguin reconstruir la mà sense cap dubte. Com a norma general s’ha d’intentar sempre reconstruir la mà i consegüentment jugar el pot. c) Si un jugador per cobrir una aposta posa al pot un nombre insuficient de fitxes no té dret a retirar-les; només pot afegir les necessàries per igualar l’aposta. d) Si un jugador posa al pot una fitxa per un import superior al necessari, sense anunciar la pujada de l’aposta, es considera que cobreix només l’aposta i se li retorna la quantitat que ha posat de més. e) Si el jugador per error descobreix les seves cartes, el joc continua sent vàlid. Si les descobreix voluntàriament, les cartes queden fora de joc. En cas de discrepància respecte del fet que un jugador hagi descobert voluntàriament o no les cartes i, en conseqüència, queden fora de joc, la decisió final l’ha de prendre el director de joc del casino.

El casino pot disposar d’un reglament intern per a les sales de pòquer, després de comunicar-ho al CRAJ.

Durant el desenvolupament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, si el director de joc ho considera oportú, durant les hores que baixi l’afluència de públic, pot tancar provisionalment la taula, i l’ha de tornar a posar en funcionament quan calgui. Per fer aquesta operació el director de joc ha de tancar la banca amb la tapa corresponent i sota clau i s’ha de quedar la clau fins que es torni ha posar en funcionament o es tanqui definitivament la taula. 23.1 - Pòquer cobert de 5 cartes amb descart I. Elements del joc: cartes Dependent del nombre de jugadors es pot jugar amb 52 o 32 cartes. II. Regles del joc: desenvolupament del joc Un cop posada l’aposta inicial pels jugadors que participen en la jugada, reben cinc cartes, totes cobertes, començant el primer interval d’apostes. La mà i els altres jugadors poden actuar de les formes següents: a) Obrir el pot fent una aposta sempre que tingui una parella de J o una combinació major. b) “Passar”, és a dir, no fer cap aposta en aquest moment, però es reserva el dret de cobrir o apujar l’aposta posteriorment. Un jugador pot passar tenint o no una combinació tan bona com una parella de J. Si el jugador amb la combinació major passa, el jugador següent que li toqui parlar pot obrir el pot o passar, i així successivament. Un cop algun dels jugadors que participen en la partida hagi apostat, el pot està obert i cada jugador en el seu torn podrà, a partir d’ara, retirar-se, cobrir o apujar l’aposta. Si tots els jugadors que participin en la jugada passen, es produeix el que es diu una mà en blanc. El joc continua amb una altra aposta inicial i en aquest cas es necessita almenys una parella de Q per obrir el pot. Si aquesta jugada fos novament en blanc es necessitaria almenys una parella de K en la següent; i si aquesta partida fos novament en blanc es necessitaria una parella d’As per a la mà següent. En el cas que la mà fos novament en blanc, el crupier segueix donant cartes fins que algun dels jugadors pugui obrir el joc amb una parella d’As com a mínim. Un cop han estat igualades totes les apostes, els jugadors que segueixin en la partida poden descartar-se, començant pel primer que va obrir el pot, d’una o més cartes cobertes, dient en veu alta el nombre de les quals vol descartar-se. El crupier pren un nombre de cartes equivalents de la part superior de la baralla i les lliura al jugador de manera que en tingui cinc. Cada jugador, en el seu torn, rep el nombre de cartes sol·licitades abans que el següent es descarti. Un jugador que no vol canviar les seves cartes es diu que està servit i ha de dir-ho o donar un cop damunt la taula quan li arribi el torn de descartar-se. El jugador que va obrir el pot, pot descartar-se d’una o més cartes de les que li van permetre fer la combinació per obrir. El seu descart es col·loca cap avall damunt el pot de forma que en acabar la jugada es pugui comprovar que tenia la combinació mínima per obrir. Si el crupier, en donar les cartes dels descarts, nota, quan ha donat la penúltima, que no en tindrà suficients per completar-los, s’ha de barallar juntament amb l’última carta totes les que s’hagin descartat prèviament, demanar al jugador anterior al que ha de rebre la carta següent que talli i continuar amb el repartiment amb la nova pila. Els descarts del jugador que va obrir el pot i del jugador que ha de rebre les cartes no s’hi inclouen si s’han mantingut separades i es poden identificar. En qualsevol moment del descart, i fins que arribi el torn de les apostes, qualsevol jugador pot sol·licitar que cadascun dels altres digui el nombre de cartes de les quals s’ha descartat. Un cop ha finalitzat el repartiment, el jugador que va obrir el pot ha de passar o apostar. En el cas que aquest jugador s’hagi retirat, és el jugador que es troba a la seva dreta el que té el torn. Cadascun dels altres jugadors en el seu torn poden retirar-se, cobrir o apujar les apostes fins que les apostes siguin igualades. En aquest moment, es mostren per torn les cartes i la combinació més alta guanya el pot. III. Errors i infraccions en el joc 1. Errors en el repartiment a) Si un jugador rep massa cartes i ho indica abans de mirar-les, el crupier ha de recollir les cartes addicionals i col·locar-les damunt la baralla. En el cas que el jugador hagi vist alguna d’aquestes cartes es considera error en el repartiment i es torna a iniciar la jugada. b) Si un jugador rep menys cartes i ho indica abans de mirar-les, el crupier ha de donar-li les cartes necessàries per completar el nombre adequat de damunt de la baralla. En el cas que el jugador hagi vist alguna d’aquestes cartes es considera error en el repartiment i es torna a iniciar la jugada. c) Si la primera carta que rep un jugador es dona cara amunt es considera error en el repartiment i es torna a iniciar la jugada. 2. Errors del crupier Si el crupier retira la baralla abans de finalitzar la jugada sense adonar-se que s’han de repartir més cartes, si es pot, ha de prendre la part superior de la baralla i repartir les cartes que faltin. En cas contrari, ha de mesclar les cartes que no s’han usat sense incloure les de descart. La mà ha de procedir de nou a la talla i el crupier ha d’eliminar la primera carta abans de començar a repartir. 3. Errors del jugador Si el jugador que obre el pot no pot demostrar que tenia la combinació necessària per obrir-lo, es considera que la jugada és falsa. Si una jugada és falsa el jugador que l’hagi feta no pot guanyar el pot. S’ha de retirar quan es conegui la irregularitat i qualsevol fitxa que hagi apostat roman al pot. En el cas que hagi fet l’última aposta i aquesta aposta no hagi estat coberta, es queden al pot les fitxes apostades per a la partida següent. En el cas que hi hagués algun dubte és el cap de sector qui ha de decidir en última instància d’acord amb la situació. 23.2 - Variants de pòquer descobert 23.2.1 Pòquer descobert en la variant Seven Stud Pòquer I. Denominació L’objectiu del joc és aconseguir la major combinació possible amb set cartes, tenint en compte que d’aquestes cartes tan sols tenen valor en descobrir la jugada cinc cartes. II. Regles del joc 1. Mínims i màxims i de les apostes Els límits màxims de les apostes en cada interval, tanda o ronda d’apostes en funció del pot poden ser: a) Split límit: en els dos primers intervals d’apostes es juga amb el límit més baix i en els tres següents amb el límit més alt. En el cas que les dos primeres cartes descobertes siguin una parella, es jugarà amb el límit més alt. b) Pot limitat: en els dos últims intervals d’apostes el límit té els valors següents: Igual a la meitat del pot que hi ha en donar la sisena carta. Igual al pot que hi ha en donar la setena carta. En cada interval d’apostes cada jugador pot apujar la seva aposta com a màxim tres vegades i d’acord amb els límits establerts per cada interval. 2. Desenvolupament del joc El crupier reparteix tres cartes, d’una en una, a cadascun dels jugadors, les dos primeres cobertes i la tercera descoberta. Tot seguit s’inicia la primera tanda d’apostes, que indica el crupier als jugadors mitjançant la frase “facin les seves apostes”. Comença a parlar el jugador que tingui la carta més baixa; en cas d’igualtat, parla el més proper per la dreta a la mà. El segon interval d’apostes té lloc quan ha acabat de repartir-se la quarta carta i cada jugador té dos cartes cobertes i dos de descobertes. El jugador amb la combinació de cartes més alta o, si no n’hi ha, amb la carta més alta, és el que obre aquesta segona tanda d’apostes; pot passar romanent en joc (check) o apostar (bet), i en cap cas no pot retirar-se del joc. Si en acabar aquesta segona tanda d’apostes només hi ha un jugador que ha fet una aposta i tots els altres han passat, guanya automàticament la mà i s’emporta el pot. Quan finalitza la segona tanda d’apostes es dona una carta descoberta als jugadors que no hagin passat. La tercera i la quarta tandes d’apostes es fan com en la segona tanda. La cinquena tanda d’apostes és l’última i l’anuncia el crupier amb les paraules “última carta” i dona a cada jugador que quedi a la partida una carta coberta. En cas d’igualtat parla el més proper per la dreta a la mà. Després de donar les tres primeres cartes i en cadascun dels tres repartiments següents se separa una carta, fins a un total de quatre, que han de quedar separades de les de descart (cartes mortes). Aquestes cartes es poden usar només en els casos següents: a) Quan el crupier, en donar la setena carta, se salti el torn d’un jugador, se li dona la primera carta morta sempre que les cartes dels altres jugadors hagin estat vistes. El jugador rep la carta quan el crupier hagi acabat de donar les altres als jugadors, és a dir, és l’últim que rep la carta. L’objectiu d’aquesta regla és mantenir la seqüència de les cartes de la baralla per als altres jugadors. b) Quan el crupier, en repartir la setena carta, s’adona que no té suficients cartes per acabar la tanda, usa aquestes cartes mortes mesclant-les amb les que encara no s’han repartit per tal de completar la jugada. c) Quan no hi hagi cartes suficients per completar la setena ronda, tenint en compte tant els descarts realitzats com les cartes mortes, el crupier treu una de les que quedin per repartir, la col·loca al centre de la taula i és la setena carta per a tots els jugadors (carta comuna). 2. Errors del crupier a) Si en el repartiment de la setena carta el crupier per error la dona descoberta i només queden dos jugadors a la partida, no es poden apujar les apostes i es descobreixen directament (showdown). b) Si el crupier comença a distribuir les cartes sense que hagin finalitzat les apostes, ha de mantenir aquesta carta damunt la taula fins que s’acaben les apostes i llavors retirar, a part d’aquesta carta, tantes cartes com jugadors es mantinguin en joc (burnt cards). Aquestes cartes cobertes es posen en un lloc separat dels descarts. 3. Errors del jugador Si un jugador per error descobreix les seves cartes cobertes (hole cards) ha de cobrir-les de nou, ja que el joc segueix essent vàlid i la carta següent no se li donarà coberta. 23.2.2 - Pòquer descobert en la variant Omaha I. Denominació És una variant del Seven Stud Pòquer i l’objectiu del joc és aconseguir la major combinació possible escollint dos de les quatre cartes que té el jugador a la mà i tres de les cinc cartes que són comunes a tots als jugadors i que estan sobre la taula. II. Regles del joc: desenvolupament del joc Un cop tots els jugadors que volen participar en la jugada han posat l’aposta inicial, el crupier dona quatre cartes cobertes als jugadors d’una en una. Tot seguit s’inicia el primer interval d’apostes. Un cop finalitzat l’interval d’apostes separa una carta (carta cremada), la qual no es mescla amb els descarts i no és vista pels altres jugadors, i col·loca tres cartes descobertes al centre de la taula, amb què s’inicia el segon interval d’apostes. En finalitzar l’interval d’apostes, retira una nova carta i col·loca una altra carta descoberta al costat de les anteriors a la taula, amb què comença el tercer interval d’apostes. Quan s’acaben les apostes, es retira una nova carta i es col·loca una nova carta descoberta a la taula, al costat de l’última, amb què s’inicia el quart i últim interval d’apostes. 23.2.3 - Pòquer descobert en la variant Hold’em I. Denominació És una variant del Seven Stud Pòquer i l’objectiu del joc és aconseguir la major combinació possible escollint qualsevol de les set cartes de les quals es disposa en cada jugada. II. Regles del joc: desenvolupament del joc L’única diferència que existeix amb la variant de pòquer Omaha és que en lloc de donar el crupier les quatre cartes a l’inici de la partida, només dona als jugadors dos cartes. 23.2.4 - Pòquer descobert en la variant Five Stud Pòquer I. Denominació És una variant del Seven Stud Pòquer i l’objectiu del joc és aconseguir la major combinació possible entre les cinc cartes de què disposa cadascun dels jugadors. II. Elements del joc: cartes Es juga amb 32 cartes en lloc de 52 cartes. De les 52 cartes de la baralla només s’escullen les següents: As, K, Q, J, 10, 9, 8 i 7. III. Regles del joc: desenvolupament del joc El crupier dona una carta coberta a cadascun dels jugadors en lloc de dos i una de descoberta amb què comença el primer interval d’apostes. A continuació el crupier dona a cada jugador una carta descoberta amb què comença el segon interval d’apostes. En finalitzar aquest interval d’apostes el crupier dona una nova carta descoberta a cada jugador amb què comença el tercer interval d’apostes. Quan s’acaben les apostes el crupier dona una nova carta descoberta, amb què s’inicia el quart i l’últim intervals d’apostes. En aquesta variant, el jugador amb la combinació més alta és el que inicia les apostes. 23.2.5 - Pòquer descobert en la variant de pòquer sintètic I. Denominació L’objectiu del joc és aconseguir la combinació de cartes del més alt valor possible, mitjançant la utilització de cinc cartes: dos repartides pel crupier a cada jugador i tres de les cinc cartes comunes que el crupier alinea sobre la taula de joc. II. Elements del joc: cartes Es juga amb 28 cartes en lloc de les 52 cartes que té la baralla anglesa completa, i tan sols s’utilitza l’As, K, Q, J, 10, 9 i 8 de cada coll, segons el seu valor i ordre d’importància. L’As pot usar-se com la carta més petita davant del 8 o com la carta més alta darrere de la K. III. Mínims i màxims de les apostes Es juga amb un quantitat mínima inicial denominada resta. En cas d’esgotar-se la resta, es poden fer reposicions d’acord amb l’escala següent: a) Resta inicial: de 10 a 200 vegades la quantitat de l’aposta mínima de la taula. b) Reposicions: de 5 a 100 vegades la quantitat de l’aposta mínima de la taula. IV. Desenvolupament del joc Un cop que tots els jugadors han col·locat l’aposta anomenada aposta inicial assenyalada pel casino, el crupier reparteix dos cartes cobertes a cada jugador i descobreix la primera de les cinc cartes comunes. A partir d’aquest moment, comença el primer torn d’apostes pel jugador que té la mà. Un cop fetes les apostes, descobreix la segona carta. Tot seguit comença el segon torn d’apostes, el qual és obert pel jugador que fa l’aposta més alta, i així successivament fins que descobreix la cinquena i última carta i comença el darrer torn d’apostes. Un cop acabades les apostes, es descobreixen les cartes començant pel jugador que fa l’última aposta més alta, i es paga el pot al guanyador o es reparteix entre els guanyadors si escau, si hi ha diverses jugades del mateix valor. V. Errors i infraccions en el joc 1. Errors en el repartiment Si durant el repartiment de les cartes es produeix algun dels casos següents, totes les cartes han de ser recollides pel crupier, el qual ha d’iniciar novament el repartiment de cartes: a) Si els jugadors no reben les cartes en l’ordre establert. b) Si un jugador rep o més o menys cartes de les dos que li corresponen. c) Si apareix alguna carta descoberta. 2. Errors del crupier a) Si el crupier descobreix més d’una carta de les cinc comunes en cada interval d’apostes, es considera com a vàlida la primera i s’han de substituir les altres per cartes de la baralla que no s’hagin usat, i en el cas de no haver-n’hi suficients, es considera anul·lada la mà. b) Si el crupier descobreix una carta de les cinc comunes, abans que hagi finalitzat el torn d’apostes, aquesta carta es considera nul·la i s’ha de substituir per una altra de nova de les que queden a la baralla. 24 - Roda de la fortuna I. Denominació La Roda de la fortuna és un joc d’atzar exclusiu de casinos de joc, dels denominats de contrapartida, en el qual els participants juguen contra l’establiment organitzador i la possibilitat de guanyar depèn del moviment d’una roda giratòria. II. Elements del joc 1. Taula de joc La taula de joc és de forma similar a la taula del Blackjack, encara que és de dimensions més reduïdes, en què hi ha marcats els tipus d’apostes en un determinat nombre d’espais que corresponen als noms de les jugades que el jugador pot triar per apostar: 24, 15, 7, 4, 2 i figura (n’hi ha dos), i els seus premis corresponents. La taula ha de tenir una caixa per a la bestreta, el pagament de les apostes guanyadores i la recollida de les apostes perdedores, i una altra caixa per donar canvi als jugadors. 2. Roda giratòria La roda giratòria té un diàmetre no inferior a 150 cm i està situada darrere de la taula i a una alçària que sigui clarament visible pels jugadors. Conté dos cercles concèntrics compostos de 54 caselles separades entre si per dos pivots rígids, en els quals hi ha, en l’ordre, el nombre i la freqüència corresponents, els símbols de les combinacions possibles i els respectius premis. Ha d’estar fixada en un punt vertical sobre el centre de la roda, una peça de cuir, de plàstic o d’un altre material flexible que arribi fins a l’espai situat entre els pivots rígids i en què, en fer girar la roda, el frec minori el seu moviment circular progressivament fins que finalment s’aturi entre els dos pivots rígids d’una determinada casella, indicant així la combinació guanyadora. III. El personal És el crupier qui, sota la supervisió general del personal de control de la sala, s’encarrega d’anunciar la partida i el període d’apostes dels jugadors, fa girar la roda, efectua els pagaments a les apostes guanyadores i retira les apostes perdedores. IV. Jugadors En cada partida poden participar-hi un nombre indeterminat de jugadors. V. Regles del joc 1. Combinacions possibles i taula de premis Es pot apostar a 24 posicions i es paga als guanyadors 1 per 1; a 15 posicions i es paga als guanyadors 2 per 1; a 7 posicions i es paga als guanyadors 5 per 1; a 4 posicions i es paga als guanyadors 10 per 1; a 2 posicions i es paga als guanyadors 20 per 1. Cadascuna de les dos figures es paga a 45 per 1. 2. Mínim i màxim de les apostes El mínim i màxim de les apostes està fixat dintre de la banda de fluctuació autoritzada pel CRAJ. 3. Desenvolupament del joc El crupier posa en moviment la roda impulsant-la en el sentit de les agulles del rellotge alhora que anuncia als jugadors “facin joc”. Abans que la roda s’aturi, el crupier li dona un nou impuls alhora que anuncia de forma ben audible als jugadors “no hi van més apostes”. A partir d’aquest moment no s’admeten ni noves apostes ni que aquestes apostes es toquin ni es retirin. Com a conseqüència del segon impuls del crupier, la roda fa com a mínim 4 revolucions completes de les 54 caselles. Un cop la roda s’ha aturat entre dos pivots, la peça que la reté assenyala una determinada casella i, per tant, la combinació guanyadora. Si la peça que reté s’atura sobre el pivot entre dos caselles o si alguna persona o objecte obstaculitza el lliure moviment giratori de la roda o si la roda no ha fet les quatre revolucions completes, la jugada es considera nul·la, s’atura el joc i es reprèn el cicle complet d’una nova jugada. Les apostes guanyadores es paguen de menor a major, els guanyadors recuperen la seva aposta inicial i el crupier retira les apostes perdedores. No s’admet l’emplaçament d’apostes durant el pagament de les apostes guanyadores i la retirada de les perdedores, corresponents a la jugada prèvia. 25 - Banca francesa o daus portuguesos I. Denominació La banca francesa o daus portuguesos és un joc d’atzar dels denominats de contrapartida. La característica essencial és que els participants juguen contra l’establiment organitzador i la possibilitat de guanyar depèn del resultat de la suma de les cares de tres daus que són llançats pel crupier. II. Elements de joc 1. La Banca francesa es juga en una taula de forma circular o el·líptica, amb una esquerda per allotjar els crupiers i el cap de taula, i hi ha davant del crupier llançador un tancament per delimitar la zona de llançament dels daus, també anomenada sorra. 2. En el drap figuren les subdivisions següents: Una franja, perfectament delimitada, que abastarà tot el drap, destinada a acollir les apostes a petit amb els números 5-6-7 i l’expressió petit; la part interna que queda de la taula és la destinada a albergar les apostes a gran, en la qual estaran impresos els números 14-15-16 i l’expressió gran. A la franja que delimita les apostes a petit hi haurà una part fitada amb l’expressió asos, dividida en dotze petites caselles. 3. Tres jocs de daus (terna de daus), degudament condicionats en un estoig, que reuniran els requisits següents: el mateix color i transparència uniforme; igual longitud en les arestes dins dels límits de 12 a 15 mm; suma dels valors de les cares oposades igual a 7; els punts que determinen els valors de les cares han de ser del mateix diàmetre i ben visibles; han d’estar numerats i amb l’anagrama de l’establiment o fabricant i perfectament equilibrats.

III. Personal El personal afecte a cada taula de Banca francesa és d’un cap de taula, que pot tenir alhora les seves tasques sobre un grup de taules a criteri de la direcció de joc, i dos crupiers amb les funcions següents: a) Cap de taula: dirigeix el funcionament de la taula de joc controlant totes les operacions que s’hi facin, ha de verificar les apostes fetes pels jugadors i controlarà els pagaments i canvis en la taula, i determinar les apostes que són vàlides i les que no ho són en fer-se, un cop coneguda la sort guanyadora. b) Crupier llançador: és l’encarregat de llançar els daus a través del tub corbat per mitjà d’un gobelet, anunciarà la sort guanyadora amb l’expressió petit, o gran o asos, i impedirà que es facin apostes un cop anunciada la sort guanyadora. c) Crupier pagador: és l’encarregat de recollir les fitxes perdedores i de pagar les guanyadores, així com de vetllar pel correcte desenvolupament del joc. IV. Jugadors Podran participar en el joc tots els jugadors que ho desitgin, bé asseguts, ocupant cada un dels dotze llocs amb què compta cada taula, bé dempeus. V. Desenvolupament del joc 1. L’estoig de la terna de daus, atribuïda a taula, hi romandrà fins que es tanqui, i cada terna serà substituïda rotativament, d’hora en hora, des de l’obertura de la taula fins que es tanqui. 2. Sempre que el servei d’inspecció tingui fundades sospites de vici o defecte d’algun dau o que aquestes sospites siguin manifestades per qualsevol jugador, és obligatori requisar la terna de daus. S’aixecarà l’acta corresponent i es procedirà immediatament a un acurat embalatge dels mateixos daus, el qual serà segellat en presència de dos testimonis, i se n’ha de requerir la verificació a una entitat competent i homologada. Les despeses originades pel requisament i la verificació dels daus serà per compte del jugador reclamant si fossin infundades les seves sospites. 3. En el llançament dels daus han d’observar-se les regles següents: a) Els tres daus seran introduïts al got de cuir i llançats conjuntament a través de la banya cap a la sorra, de manera que roden sobre si mateixos i s’immobilitzin a la zona de llançament. b) Només són considerats vàlids els llançaments en què cada un dels tres daus s’assenten aïlladament a la sorra. c) Els daus no poden ser aixecats de la sorra sense que estiguin totalment immobilitzats i sigui possible veure amb nitidesa el valor de cada un. d) Si després d’estar immobilitzats a la sorra el crupier s’aixeca, altera o toca els daus sense anunciar la sort guanyadora, el llançament serà vàlid, guanyaran els jugadors que hagin apostat a la sort corresponent a la suma dels daus i no perdran cap de les altres apostes. 4. Són considerats llançaments nuls: a) Els llançaments en què algun dels daus, en caure o rodar a la sorra, toquin en algun objecte estrany a la taula. b) Els llançaments en què algun dau caigui a terra, surti de la taula, pateixi defecte o tingui alguna substància estranya a la seva textura; és obligatori, en qualsevol d’aquests casos, la substitució immediata de la terna de daus. c) Quan no siguin introduïts tots els daus dins el got. d) Si algun dels daus, en ser llançats sobre la sorra, queda retingut al vas. 5. En la Banca francesa els jugadors poden apostar: a) Als asos, en què la suma dels punts de les cares superiors dels tres daus és tres. b) A petit, en què la suma dels punts de les cares superiors dels tres daus és 5, 6 o 7. c) A gran, en què la suma dels punts de les cares superiors dels tres daus és 14, 15 o 16.

a) A petit, quan l’aposta és feta sobre el límit exterior del drap. b) A gran, quan l’aposta és feta sobre el límit interior del drap. Cadascuna de les apostes fetes segons el procediment anterior representa la meitat del valor de les fitxes col·locades, el qual no pot ser inferior al doble del mínim ni superior al doble del màxim permesos en la taula. La retirada de les fitxes de les apostes perdedores es farà en el sentit invers a les agulles del rellotge, començant sempre per l’aposta dels asos.

a) Els asos: 61 vegades el valor de l’aposta. b) El petit: 1 vegada el valor de l’aposta. c) El gran: 1 cop el valor de l’aposta. En qualsevol de les sorts referides a l’apartat anterior, l’aposta guanyadora continua pertanyent al jugador.

Annex II. Tornejos 1. El casino podrà organitzar i celebrar tornejos sobre jocs propis de casino, d’acord amb els requisits següents: a) Les regles del joc dels tornejos seran, fonamentalment, les pròpies dels jocs de casino. b) Les persones participants hauran de formalitzar la inscripció en el torneig d’acord amb el que disposin les bases, en què han de constar, com a mínim, la forma i el cost d’inscripció, les regles de joc i els criteris de classificació. Els premis podran ser en moneda de curs legal o en espècie. c) Les persones participants han de ser majors d’edat i no han d’estar afectades per les limitacions previstes en la Llei 14/2024, del 7 de novembre, dels jocs d’atzar. A més, han de complir les exigències habituals de control i registre en el servei d’admissió del casino, amb l’esment “persona usuària de torneig”. d) La recaptació resultant de les quotes d’inscripció revertirà en els premis que s’atorguin als participants, i es pot destinar com a màxim un percentatge del vint-i-cinc (25) per cent a les despeses d’organització i gestió del torneig. e) Aquests tornejos s’hauran de celebrar a les instal·lacions pròpies del casino, si bé, excepcionalment i per motius inherents a la mateixa organització, se’n pot autoritzar la celebració en instal·lacions alienes a les pròpies del casino. 2. Així mateix, sota les mateixes condicions establertes en les lletres b, c, d i e de l’apartat anterior, el casino podrà organitzar i celebrar tornejos de màquines d’atzar oneroses i altres jocs que, sense ser propis del casino, siguin populars o de tradició, i podrà introduir variants no essencials sobre les instruccions de les modalitats. 3. Per poder celebrar el torneig, el casino ha de comunicar-ne la data de la celebració, amb deu dies d’antelació, prop del CRAJ. 4. La vigència de l’autorització del torneig o dels tornejos podrà ser referida a un període màxim d’un any. 5. Queda prohibida la celebració de tornejos sobre jocs inclosos en aquest Reglament més enllà del que disposa aquest annex.