Decret 455/2025, del 10-12-2025, pel qual s’aprova el Reglament de les llicències majors.

Durant el desenvolupament de la sessió i una vegada posada en funcionament una taula, si el director de joc ho considera oportú, durant les hores que baixi l’afluència de públic, pot tancar provisionalment la taula, i l’ha de tornar a posar en funcionament quan calgui. Per fer aquesta operació el director de joc ha de tancar la banca amb la tapa corresponent i sota clau i s’ha de quedar la clau fins que es torni ha posar en funcionament o es tanqui definitivament la taula. 23.1 - Pòquer cobert de 5 cartes amb descart I. Elements del joc: cartes Dependent del nombre de jugadors es pot jugar amb 52 o 32 cartes. II. Regles del joc: desenvolupament del joc Un cop posada l’aposta inicial pels jugadors que participen en la jugada, reben cinc cartes, totes cobertes, començant el primer interval d’apostes. La mà i els altres jugadors poden actuar de les formes següents: a) Obrir el pot fent una aposta sempre que tingui una parella de J o una combinació major. b) “Passar”, és a dir, no fer cap aposta en aquest moment, però es reserva el dret de cobrir o apujar l’aposta posteriorment. Un jugador pot passar tenint o no una combinació tan bona com una parella de J. Si el jugador amb la combinació major passa, el jugador següent que li toqui parlar pot obrir el pot o passar, i així successivament. Un cop algun dels jugadors que participen en la partida hagi apostat, el pot està obert i cada jugador en el seu torn podrà, a partir d’ara, retirar-se, cobrir o apujar l’aposta. Si tots els jugadors que participin en la jugada passen, es produeix el que es diu una mà en blanc. El joc continua amb una altra aposta inicial i en aquest cas es necessita almenys una parella de Q per obrir el pot. Si aquesta jugada fos novament en blanc es necessitaria almenys una parella de K en la següent; i si aquesta partida fos novament en blanc es necessitaria una parella d’As per a la mà següent. En el cas que la mà fos novament en blanc, el crupier segueix donant cartes fins que algun dels jugadors pugui obrir el joc amb una parella d’As com a mínim. Un cop han estat igualades totes les apostes, els jugadors que segueixin en la partida poden descartar-se, començant pel primer que va obrir el pot, d’una o més cartes cobertes, dient en veu alta el nombre de les quals vol descartar-se. El crupier pren un nombre de cartes equivalents de la part superior de la baralla i les lliura al jugador de manera que en tingui cinc. Cada jugador, en el seu torn, rep el nombre de cartes sol·licitades abans que el següent es descarti. Un jugador que no vol canviar les seves cartes es diu que està servit i ha de dir-ho o donar un cop damunt la taula quan li arribi el torn de descartar-se. El jugador que va obrir el pot, pot descartar-se d’una o més cartes de les que li van permetre fer la combinació per obrir. El seu descart es col·loca cap avall damunt el pot de forma que en acabar la jugada es pugui comprovar que tenia la combinació mínima per obrir. Si el crupier, en donar les cartes dels descarts, nota, quan ha donat la penúltima, que no en tindrà suficients per completar-los, s’ha de barallar juntament amb l’última carta totes les que s’hagin descartat prèviament, demanar al jugador anterior al que ha de rebre la carta següent que talli i continuar amb el repartiment amb la nova pila. Els descarts del jugador que va obrir el pot i del jugador que ha de rebre les cartes no s’hi inclouen si s’han mantingut separades i es poden identificar. En qualsevol moment del descart, i fins que arribi el torn de les apostes, qualsevol jugador pot sol·licitar que cadascun dels altres digui el nombre de cartes de les quals s’ha descartat. Un cop ha finalitzat el repartiment, el jugador que va obrir el pot ha de passar o apostar. En el cas que aquest jugador s’hagi retirat, és el jugador que es troba a la seva dreta el que té el torn. Cadascun dels altres jugadors en el seu torn poden retirar-se, cobrir o apujar les apostes fins que les apostes siguin igualades. En aquest moment, es mostren per torn les cartes i la combinació més alta guanya el pot. III. Errors i infraccions en el joc 1. Errors en el repartiment a) Si un jugador rep massa cartes i ho indica abans de mirar-les, el crupier ha de recollir les cartes addicionals i col·locar-les damunt la baralla. En el cas que el jugador hagi vist alguna d’aquestes cartes es considera error en el repartiment i es torna a iniciar la jugada. b) Si un jugador rep menys cartes i ho indica abans de mirar-les, el crupier ha de donar-li les cartes necessàries per completar el nombre adequat de damunt de la baralla. En el cas que el jugador hagi vist alguna d’aquestes cartes es considera error en el repartiment i es torna a iniciar la jugada. c) Si la primera carta que rep un jugador es dona cara amunt es considera error en el repartiment i es torna a iniciar la jugada. 2. Errors del crupier Si el crupier retira la baralla abans de finalitzar la jugada sense adonar-se que s’han de repartir més cartes, si es pot, ha de prendre la part superior de la baralla i repartir les cartes que faltin. En cas contrari, ha de mesclar les cartes que no s’han usat sense incloure les de descart. La mà ha de procedir de nou a la talla i el crupier ha d’eliminar la primera carta abans de començar a repartir. 3. Errors del jugador Si el jugador que obre el pot no pot demostrar que tenia la combinació necessària per obrir-lo, es considera que la jugada és falsa. Si una jugada és falsa el jugador que l’hagi feta no pot guanyar el pot. S’ha de retirar quan es conegui la irregularitat i qualsevol fitxa que hagi apostat roman al pot. En el cas que hagi fet l’última aposta i aquesta aposta no hagi estat coberta, es queden al pot les fitxes apostades per a la partida següent. En el cas que hi hagués algun dubte és el cap de sector qui ha de decidir en última instància d’acord amb la situació. 23.2 - Variants de pòquer descobert 23.2.1 Pòquer descobert en la variant Seven Stud Pòquer I. Denominació L’objectiu del joc és aconseguir la major combinació possible amb set cartes, tenint en compte que d’aquestes cartes tan sols tenen valor en descobrir la jugada cinc cartes. II. Regles del joc 1. Mínims i màxims i de les apostes Els límits màxims de les apostes en cada interval, tanda o ronda d’apostes en funció del pot poden ser: a) Split límit: en els dos primers intervals d’apostes es juga amb el límit més baix i en els tres següents amb el límit més alt. En el cas que les dos primeres cartes descobertes siguin una parella, es jugarà amb el límit més alt. b) Pot limitat: en els dos últims intervals d’apostes el límit té els valors següents: Igual a la meitat del pot que hi ha en donar la sisena carta. Igual al pot que hi ha en donar la setena carta. En cada interval d’apostes cada jugador pot apujar la seva aposta com a màxim tres vegades i d’acord amb els límits establerts per cada interval. 2. Desenvolupament del joc El crupier reparteix tres cartes, d’una en una, a cadascun dels jugadors, les dos primeres cobertes i la tercera descoberta. Tot seguit s’inicia la primera tanda d’apostes, que indica el crupier als jugadors mitjançant la frase “facin les seves apostes”. Comença a parlar el jugador que tingui la carta més baixa; en cas d’igualtat, parla el més proper per la dreta a la mà. El segon interval d’apostes té lloc quan ha acabat de repartir-se la quarta carta i cada jugador té dos cartes cobertes i dos de descobertes. El jugador amb la combinació de cartes més alta o, si no n’hi ha, amb la carta més alta, és el que obre aquesta segona tanda d’apostes; pot passar romanent en joc (check) o apostar (bet), i en cap cas no pot retirar-se del joc. Si en acabar aquesta segona tanda d’apostes només hi ha un jugador que ha fet una aposta i tots els altres han passat, guanya automàticament la mà i s’emporta el pot. Quan finalitza la segona tanda d’apostes es dona una carta descoberta als jugadors que no hagin passat. La tercera i la quarta tandes d’apostes es fan com en la segona tanda. La cinquena tanda d’apostes és l’última i l’anuncia el crupier amb les paraules “última carta” i dona a cada jugador que quedi a la partida una carta coberta. En cas d’igualtat parla el més proper per la dreta a la mà. Després de donar les tres primeres cartes i en cadascun dels tres repartiments següents se separa una carta, fins a un total de quatre, que han de quedar separades de les de descart (cartes mortes). Aquestes cartes es poden usar només en els casos següents: a) Quan el crupier, en donar la setena carta, se salti el torn d’un jugador, se li dona la primera carta morta sempre que les cartes dels altres jugadors hagin estat vistes. El jugador rep la carta quan el crupier hagi acabat de donar les altres als jugadors, és a dir, és l’últim que rep la carta. L’objectiu d’aquesta regla és mantenir la seqüència de les cartes de la baralla per als altres jugadors. b) Quan el crupier, en repartir la setena carta, s’adona que no té suficients cartes per acabar la tanda, usa aquestes cartes mortes mesclant-les amb les que encara no s’han repartit per tal de completar la jugada. c) Quan no hi hagi cartes suficients per completar la setena ronda, tenint en compte tant els descarts realitzats com les cartes mortes, el crupier treu una de les que quedin per repartir, la col·loca al centre de la taula i és la setena carta per a tots els jugadors (carta comuna). 2. Errors del crupier a) Si en el repartiment de la setena carta el crupier per error la dona descoberta i només queden dos jugadors a la partida, no es poden apujar les apostes i es descobreixen directament (showdown). b) Si el crupier comença a distribuir les cartes sense que hagin finalitzat les apostes, ha de mantenir aquesta carta damunt la taula fins que s’acaben les apostes i llavors retirar, a part d’aquesta carta, tantes cartes com jugadors es mantinguin en joc (burnt cards). Aquestes cartes cobertes es posen en un lloc separat dels descarts. 3. Errors del jugador Si un jugador per error descobreix les seves cartes cobertes (hole cards) ha de cobrir-les de nou, ja que el joc segueix essent vàlid i la carta següent no se li donarà coberta. 23.2.2 - Pòquer descobert en la variant Omaha I. Denominació És una variant del Seven Stud Pòquer i l’objectiu del joc és aconseguir la major combinació possible escollint dos de les quatre cartes que té el jugador a la mà i tres de les cinc cartes que són comunes a tots als jugadors i que estan sobre la taula. II. Regles del joc: desenvolupament del joc Un cop tots els jugadors que volen participar en la jugada han posat l’aposta inicial, el crupier dona quatre cartes cobertes als jugadors d’una en una. Tot seguit s’inicia el primer interval d’apostes. Un cop finalitzat l’interval d’apostes separa una carta (carta cremada), la qual no es mescla amb els descarts i no és vista pels altres jugadors, i col·loca tres cartes descobertes al centre de la taula, amb què s’inicia el segon interval d’apostes. En finalitzar l’interval d’apostes, retira una nova carta i col·loca una altra carta descoberta al costat de les anteriors a la taula, amb què comença el tercer interval d’apostes. Quan s’acaben les apostes, es retira una nova carta i es col·loca una nova carta descoberta a la taula, al costat de l’última, amb què s’inicia el quart i últim interval d’apostes. 23.2.3 - Pòquer descobert en la variant Hold’em I. Denominació És una variant del Seven Stud Pòquer i l’objectiu del joc és aconseguir la major combinació possible escollint qualsevol de les set cartes de les quals es disposa en cada jugada. II. Regles del joc: desenvolupament del joc L’única diferència que existeix amb la variant de pòquer Omaha és que en lloc de donar el crupier les quatre cartes a l’inici de la partida, només dona als jugadors dos cartes. 23.2.4 - Pòquer descobert en la variant Five Stud Pòquer I. Denominació És una variant del Seven Stud Pòquer i l’objectiu del joc és aconseguir la major combinació possible entre les cinc cartes de què disposa cadascun dels jugadors. II. Elements del joc: cartes Es juga amb 32 cartes en lloc de 52 cartes. De les 52 cartes de la baralla només s’escullen les següents: As, K, Q, J, 10, 9, 8 i 7. III. Regles del joc: desenvolupament del joc El crupier dona una carta coberta a cadascun dels jugadors en lloc de dos i una de descoberta amb què comença el primer interval d’apostes. A continuació el crupier dona a cada jugador una carta descoberta amb què comença el segon interval d’apostes. En finalitzar aquest interval d’apostes el crupier dona una nova carta descoberta a cada jugador amb què comença el tercer interval d’apostes. Quan s’acaben les apostes el crupier dona una nova carta descoberta, amb què s’inicia el quart i l’últim intervals d’apostes. En aquesta variant, el jugador amb la combinació més alta és el que inicia les apostes. 23.2.5 - Pòquer descobert en la variant de pòquer sintètic I. Denominació L’objectiu del joc és aconseguir la combinació de cartes del més alt valor possible, mitjançant la utilització de cinc cartes: dos repartides pel crupier a cada jugador i tres de les cinc cartes comunes que el crupier alinea sobre la taula de joc. II. Elements del joc: cartes Es juga amb 28 cartes en lloc de les 52 cartes que té la baralla anglesa completa, i tan sols s’utilitza l’As, K, Q, J, 10, 9 i 8 de cada coll, segons el seu valor i ordre d’importància. L’As pot usar-se com la carta més petita davant del 8 o com la carta més alta darrere de la K. III. Mínims i màxims de les apostes Es juga amb un quantitat mínima inicial denominada resta. En cas d’esgotar-se la resta, es poden fer reposicions d’acord amb l’escala següent: a) Resta inicial: de 10 a 200 vegades la quantitat de l’aposta mínima de la taula. b) Reposicions: de 5 a 100 vegades la quantitat de l’aposta mínima de la taula. IV. Desenvolupament del joc Un cop que tots els jugadors han col·locat l’aposta anomenada aposta inicial assenyalada pel casino, el crupier reparteix dos cartes cobertes a cada jugador i descobreix la primera de les cinc cartes comunes. A partir d’aquest moment, comença el primer torn d’apostes pel jugador que té la mà. Un cop fetes les apostes, descobreix la segona carta. Tot seguit comença el segon torn d’apostes, el qual és obert pel jugador que fa l’aposta més alta, i així successivament fins que descobreix la cinquena i última carta i comença el darrer torn d’apostes. Un cop acabades les apostes, es descobreixen les cartes començant pel jugador que fa l’última aposta més alta, i es paga el pot al guanyador o es reparteix entre els guanyadors si escau, si hi ha diverses jugades del mateix valor. V. Errors i infraccions en el joc 1. Errors en el repartiment Si durant el repartiment de les cartes es produeix algun dels casos següents, totes les cartes han de ser recollides pel crupier, el qual ha d’iniciar novament el repartiment de cartes: a) Si els jugadors no reben les cartes en l’ordre establert. b) Si un jugador rep o més o menys cartes de les dos que li corresponen. c) Si apareix alguna carta descoberta. 2. Errors del crupier a) Si el crupier descobreix més d’una carta de les cinc comunes en cada interval d’apostes, es considera com a vàlida la primera i s’han de substituir les altres per cartes de la baralla que no s’hagin usat, i en el cas de no haver-n’hi suficients, es considera anul·lada la mà. b) Si el crupier descobreix una carta de les cinc comunes, abans que hagi finalitzat el torn d’apostes, aquesta carta es considera nul·la i s’ha de substituir per una altra de nova de les que queden a la baralla. 24 - Roda de la fortuna I. Denominació La Roda de la fortuna és un joc d’atzar exclusiu de casinos de joc, dels denominats de contrapartida, en el qual els participants juguen contra l’establiment organitzador i la possibilitat de guanyar depèn del moviment d’una roda giratòria. II. Elements del joc 1. Taula de joc La taula de joc és de forma similar a la taula del Blackjack, encara que és de dimensions més reduïdes, en què hi ha marcats els tipus d’apostes en un determinat nombre d’espais que corresponen als noms de les jugades que el jugador pot triar per apostar: 24, 15, 7, 4, 2 i figura (n’hi ha dos), i els seus premis corresponents. La taula ha de tenir una caixa per a la bestreta, el pagament de les apostes guanyadores i la recollida de les apostes perdedores, i una altra caixa per donar canvi als jugadors. 2. Roda giratòria La roda giratòria té un diàmetre no inferior a 150 cm i està situada darrere de la taula i a una alçària que sigui clarament visible pels jugadors. Conté dos cercles concèntrics compostos de 54 caselles separades entre si per dos pivots rígids, en els quals hi ha, en l’ordre, el nombre i la freqüència corresponents, els símbols de les combinacions possibles i els respectius premis. Ha d’estar fixada en un punt vertical sobre el centre de la roda, una peça de cuir, de plàstic o d’un altre material flexible que arribi fins a l’espai situat entre els pivots rígids i en què, en fer girar la roda, el frec minori el seu moviment circular progressivament fins que finalment s’aturi entre els dos pivots rígids d’una determinada casella, indicant així la combinació guanyadora. III. El personal És el crupier qui, sota la supervisió general del personal de control de la sala, s’encarrega d’anunciar la partida i el període d’apostes dels jugadors, fa girar la roda, efectua els pagaments a les apostes guanyadores i retira les apostes perdedores. IV. Jugadors En cada partida poden participar-hi un nombre indeterminat de jugadors. V. Regles del joc 1. Combinacions possibles i taula de premis Es pot apostar a 24 posicions i es paga als guanyadors 1 per 1; a 15 posicions i es paga als guanyadors 2 per 1; a 7 posicions i es paga als guanyadors 5 per 1; a 4 posicions i es paga als guanyadors 10 per 1; a 2 posicions i es paga als guanyadors 20 per 1. Cadascuna de les dos figures es paga a 45 per 1. 2. Mínim i màxim de les apostes El mínim i màxim de les apostes està fixat dintre de la banda de fluctuació autoritzada pel CRAJ. 3. Desenvolupament del joc El crupier posa en moviment la roda impulsant-la en el sentit de les agulles del rellotge alhora que anuncia als jugadors “facin joc”. Abans que la roda s’aturi, el crupier li dona un nou impuls alhora que anuncia de forma ben audible als jugadors “no hi van més apostes”. A partir d’aquest moment no s’admeten ni noves apostes ni que aquestes apostes es toquin ni es retirin. Com a conseqüència del segon impuls del crupier, la roda fa com a mínim 4 revolucions completes de les 54 caselles. Un cop la roda s’ha aturat entre dos pivots, la peça que la reté assenyala una determinada casella i, per tant, la combinació guanyadora. Si la peça que reté s’atura sobre el pivot entre dos caselles o si alguna persona o objecte obstaculitza el lliure moviment giratori de la roda o si la roda no ha fet les quatre revolucions completes, la jugada es considera nul·la, s’atura el joc i es reprèn el cicle complet d’una nova jugada. Les apostes guanyadores es paguen de menor a major, els guanyadors recuperen la seva aposta inicial i el crupier retira les apostes perdedores. No s’admet l’emplaçament d’apostes durant el pagament de les apostes guanyadores i la retirada de les perdedores, corresponents a la jugada prèvia. 25 - Banca francesa o daus portuguesos I. Denominació La banca francesa o daus portuguesos és un joc d’atzar dels denominats de contrapartida. La característica essencial és que els participants juguen contra l’establiment organitzador i la possibilitat de guanyar depèn del resultat de la suma de les cares de tres daus que són llançats pel crupier. II. Elements de joc 1. La Banca francesa es juga en una taula de forma circular o el·líptica, amb una esquerda per allotjar els crupiers i el cap de taula, i hi ha davant del crupier llançador un tancament per delimitar la zona de llançament dels daus, també anomenada sorra. 2. En el drap figuren les subdivisions següents: Una franja, perfectament delimitada, que abastarà tot el drap, destinada a acollir les apostes a petit amb els números 5-6-7 i l’expressió petit; la part interna que queda de la taula és la destinada a albergar les apostes a gran, en la qual estaran impresos els números 14-15-16 i l’expressió gran. A la franja que delimita les apostes a petit hi haurà una part fitada amb l’expressió asos, dividida en dotze petites caselles. 3. Tres jocs de daus (terna de daus), degudament condicionats en un estoig, que reuniran els requisits següents: el mateix color i transparència uniforme; igual longitud en les arestes dins dels límits de 12 a 15 mm; suma dels valors de les cares oposades igual a 7; els punts que determinen els valors de les cares han de ser del mateix diàmetre i ben visibles; han d’estar numerats i amb l’anagrama de l’establiment o fabricant i perfectament equilibrats.