Decret 455/2025, del 10-12-2025, pel qual s’aprova el Reglament de les llicències majors.

I. Denominació L’objectiu del joc és aconseguir la combinació de cartes del més alt valor possible, mitjançant la utilització de cinc cartes: dos repartides pel crupier a cada jugador i tres de les cinc cartes comunes que el crupier alinea sobre la taula de joc. II. Elements del joc: cartes Es juga amb 28 cartes en lloc de les 52 cartes que té la baralla anglesa completa, i tan sols s’utilitza l’As, K, Q, J, 10, 9 i 8 de cada coll, segons el seu valor i ordre d’importància. L’As pot usar-se com la carta més petita davant del 8 o com la carta més alta darrere de la K. III. Mínims i màxims de les apostes Es juga amb un quantitat mínima inicial denominada resta. En cas d’esgotar-se la resta, es poden fer reposicions d’acord amb l’escala següent: a) Resta inicial: de 10 a 200 vegades la quantitat de l’aposta mínima de la taula. b) Reposicions: de 5 a 100 vegades la quantitat de l’aposta mínima de la taula. IV. Desenvolupament del joc Un cop que tots els jugadors han col·locat l’aposta anomenada aposta inicial assenyalada pel casino, el crupier reparteix dos cartes cobertes a cada jugador i descobreix la primera de les cinc cartes comunes. A partir d’aquest moment, comença el primer torn d’apostes pel jugador que té la mà. Un cop fetes les apostes, descobreix la segona carta. Tot seguit comença el segon torn d’apostes, el qual és obert pel jugador que fa l’aposta més alta, i així successivament fins que descobreix la cinquena i última carta i comença el darrer torn d’apostes. Un cop acabades les apostes, es descobreixen les cartes començant pel jugador que fa l’última aposta més alta, i es paga el pot al guanyador o es reparteix entre els guanyadors si escau, si hi ha diverses jugades del mateix valor. V. Errors i infraccions en el joc 1. Errors en el repartiment Si durant el repartiment de les cartes es produeix algun dels casos següents, totes les cartes han de ser recollides pel crupier, el qual ha d’iniciar novament el repartiment de cartes: a) Si els jugadors no reben les cartes en l’ordre establert. b) Si un jugador rep o més o menys cartes de les dos que li corresponen. c) Si apareix alguna carta descoberta. 2. Errors del crupier a) Si el crupier descobreix més d’una carta de les cinc comunes en cada interval d’apostes, es considera com a vàlida la primera i s’han de substituir les altres per cartes de la baralla que no s’hagin usat, i en el cas de no haver-n’hi suficients, es considera anul·lada la mà. b) Si el crupier descobreix una carta de les cinc comunes, abans que hagi finalitzat el torn d’apostes, aquesta carta es considera nul·la i s’ha de substituir per una altra de nova de les que queden a la baralla. 24 - Roda de la fortuna I. Denominació La Roda de la fortuna és un joc d’atzar exclusiu de casinos de joc, dels denominats de contrapartida, en el qual els participants juguen contra l’establiment organitzador i la possibilitat de guanyar depèn del moviment d’una roda giratòria. II. Elements del joc 1. Taula de joc La taula de joc és de forma similar a la taula del Blackjack, encara que és de dimensions més reduïdes, en què hi ha marcats els tipus d’apostes en un determinat nombre d’espais que corresponen als noms de les jugades que el jugador pot triar per apostar: 24, 15, 7, 4, 2 i figura (n’hi ha dos), i els seus premis corresponents. La taula ha de tenir una caixa per a la bestreta, el pagament de les apostes guanyadores i la recollida de les apostes perdedores, i una altra caixa per donar canvi als jugadors. 2. Roda giratòria La roda giratòria té un diàmetre no inferior a 150 cm i està situada darrere de la taula i a una alçària que sigui clarament visible pels jugadors. Conté dos cercles concèntrics compostos de 54 caselles separades entre si per dos pivots rígids, en els quals hi ha, en l’ordre, el nombre i la freqüència corresponents, els símbols de les combinacions possibles i els respectius premis. Ha d’estar fixada en un punt vertical sobre el centre de la roda, una peça de cuir, de plàstic o d’un altre material flexible que arribi fins a l’espai situat entre els pivots rígids i en què, en fer girar la roda, el frec minori el seu moviment circular progressivament fins que finalment s’aturi entre els dos pivots rígids d’una determinada casella, indicant així la combinació guanyadora. III. El personal És el crupier qui, sota la supervisió general del personal de control de la sala, s’encarrega d’anunciar la partida i el període d’apostes dels jugadors, fa girar la roda, efectua els pagaments a les apostes guanyadores i retira les apostes perdedores. IV. Jugadors En cada partida poden participar-hi un nombre indeterminat de jugadors. V. Regles del joc 1. Combinacions possibles i taula de premis Es pot apostar a 24 posicions i es paga als guanyadors 1 per 1; a 15 posicions i es paga als guanyadors 2 per 1; a 7 posicions i es paga als guanyadors 5 per 1; a 4 posicions i es paga als guanyadors 10 per 1; a 2 posicions i es paga als guanyadors 20 per 1. Cadascuna de les dos figures es paga a 45 per 1. 2. Mínim i màxim de les apostes El mínim i màxim de les apostes està fixat dintre de la banda de fluctuació autoritzada pel CRAJ. 3. Desenvolupament del joc El crupier posa en moviment la roda impulsant-la en el sentit de les agulles del rellotge alhora que anuncia als jugadors “facin joc”. Abans que la roda s’aturi, el crupier li dona un nou impuls alhora que anuncia de forma ben audible als jugadors “no hi van més apostes”. A partir d’aquest moment no s’admeten ni noves apostes ni que aquestes apostes es toquin ni es retirin. Com a conseqüència del segon impuls del crupier, la roda fa com a mínim 4 revolucions completes de les 54 caselles. Un cop la roda s’ha aturat entre dos pivots, la peça que la reté assenyala una determinada casella i, per tant, la combinació guanyadora. Si la peça que reté s’atura sobre el pivot entre dos caselles o si alguna persona o objecte obstaculitza el lliure moviment giratori de la roda o si la roda no ha fet les quatre revolucions completes, la jugada es considera nul·la, s’atura el joc i es reprèn el cicle complet d’una nova jugada. Les apostes guanyadores es paguen de menor a major, els guanyadors recuperen la seva aposta inicial i el crupier retira les apostes perdedores. No s’admet l’emplaçament d’apostes durant el pagament de les apostes guanyadores i la retirada de les perdedores, corresponents a la jugada prèvia. 25 - Banca francesa o daus portuguesos I. Denominació La banca francesa o daus portuguesos és un joc d’atzar dels denominats de contrapartida. La característica essencial és que els participants juguen contra l’establiment organitzador i la possibilitat de guanyar depèn del resultat de la suma de les cares de tres daus que són llançats pel crupier. II. Elements de joc 1. La Banca francesa es juga en una taula de forma circular o el·líptica, amb una esquerda per allotjar els crupiers i el cap de taula, i hi ha davant del crupier llançador un tancament per delimitar la zona de llançament dels daus, també anomenada sorra. 2. En el drap figuren les subdivisions següents: Una franja, perfectament delimitada, que abastarà tot el drap, destinada a acollir les apostes a petit amb els números 5-6-7 i l’expressió petit; la part interna que queda de la taula és la destinada a albergar les apostes a gran, en la qual estaran impresos els números 14-15-16 i l’expressió gran. A la franja que delimita les apostes a petit hi haurà una part fitada amb l’expressió asos, dividida en dotze petites caselles. 3. Tres jocs de daus (terna de daus), degudament condicionats en un estoig, que reuniran els requisits següents: el mateix color i transparència uniforme; igual longitud en les arestes dins dels límits de 12 a 15 mm; suma dels valors de les cares oposades igual a 7; els punts que determinen els valors de les cares han de ser del mateix diàmetre i ben visibles; han d’estar numerats i amb l’anagrama de l’establiment o fabricant i perfectament equilibrats. 4. Vas de cuir o plàstic dur. 5. Tub lleugerament corbat en forma de banya, també de cuir, de forma cònica i estriat interiorment, col·locat en un suport metàl·lic sobre la taula que n’asseguri l’estabilitat. III. Personal El personal afecte a cada taula de Banca francesa és d’un cap de taula, que pot tenir alhora les seves tasques sobre un grup de taules a criteri de la direcció de joc, i dos crupiers amb les funcions següents: a) Cap de taula: dirigeix el funcionament de la taula de joc controlant totes les operacions que s’hi facin, ha de verificar les apostes fetes pels jugadors i controlarà els pagaments i canvis en la taula, i determinar les apostes que són vàlides i les que no ho són en fer-se, un cop coneguda la sort guanyadora. b) Crupier llançador: és l’encarregat de llançar els daus a través del tub corbat per mitjà d’un gobelet, anunciarà la sort guanyadora amb l’expressió petit, o gran o asos, i impedirà que es facin apostes un cop anunciada la sort guanyadora. c) Crupier pagador: és l’encarregat de recollir les fitxes perdedores i de pagar les guanyadores, així com de vetllar pel correcte desenvolupament del joc. IV. Jugadors Podran participar en el joc tots els jugadors que ho desitgin, bé asseguts, ocupant cada un dels dotze llocs amb què compta cada taula, bé dempeus. V. Desenvolupament del joc 1. L’estoig de la terna de daus, atribuïda a taula, hi romandrà fins que es tanqui, i cada terna serà substituïda rotativament, d’hora en hora, des de l’obertura de la taula fins que es tanqui. 2. Sempre que el servei d’inspecció tingui fundades sospites de vici o defecte d’algun dau o que aquestes sospites siguin manifestades per qualsevol jugador, és obligatori requisar la terna de daus. S’aixecarà l’acta corresponent i es procedirà immediatament a un acurat embalatge dels mateixos daus, el qual serà segellat en presència de dos testimonis, i se n’ha de requerir la verificació a una entitat competent i homologada. Les despeses originades pel requisament i la verificació dels daus serà per compte del jugador reclamant si fossin infundades les seves sospites. 3. En el llançament dels daus han d’observar-se les regles següents: a) Els tres daus seran introduïts al got de cuir i llançats conjuntament a través de la banya cap a la sorra, de manera que roden sobre si mateixos i s’immobilitzin a la zona de llançament. b) Només són considerats vàlids els llançaments en què cada un dels tres daus s’assenten aïlladament a la sorra. c) Els daus no poden ser aixecats de la sorra sense que estiguin totalment immobilitzats i sigui possible veure amb nitidesa el valor de cada un. d) Si després d’estar immobilitzats a la sorra el crupier s’aixeca, altera o toca els daus sense anunciar la sort guanyadora, el llançament serà vàlid, guanyaran els jugadors que hagin apostat a la sort corresponent a la suma dels daus i no perdran cap de les altres apostes. 4. Són considerats llançaments nuls: a) Els llançaments en què algun dels daus, en caure o rodar a la sorra, toquin en algun objecte estrany a la taula. b) Els llançaments en què algun dau caigui a terra, surti de la taula, pateixi defecte o tingui alguna substància estranya a la seva textura; és obligatori, en qualsevol d’aquests casos, la substitució immediata de la terna de daus. c) Quan no siguin introduïts tots els daus dins el got. d) Si algun dels daus, en ser llançats sobre la sorra, queda retingut al vas. 5. En la Banca francesa els jugadors poden apostar: a) Als asos, en què la suma dels punts de les cares superiors dels tres daus és tres. b) A petit, en què la suma dels punts de les cares superiors dels tres daus és 5, 6 o 7. c) A gran, en què la suma dels punts de les cares superiors dels tres daus és 14, 15 o 16. 6. Són vàlides també les següents apostes: a) A petit, quan l’aposta és feta sobre el límit exterior del drap. b) A gran, quan l’aposta és feta sobre el límit interior del drap. Cadascuna de les apostes fetes segons el procediment anterior representa la meitat del valor de les fitxes col·locades, el qual no pot ser inferior al doble del mínim ni superior al doble del màxim permesos en la taula. La retirada de les fitxes de les apostes perdedores es farà en el sentit invers a les agulles del rellotge, començant sempre per l’aposta dels asos. 7. Les apostes guanyadores es paguen de la manera següent: a) Els asos: 61 vegades el valor de l’aposta. b) El petit: 1 vegada el valor de l’aposta. c) El gran: 1 cop el valor de l’aposta. En qualsevol de les sorts referides a l’apartat anterior, l’aposta guanyadora continua pertanyent al jugador. 8. El pagament dels premis només es pot iniciar després de recollir totes les apostes perdedores. El pagament dels premis a l’aposta dels asos serà efectuat pel procediment d’estendre les fitxes, igual que a la ruleta francesa. La substitució del crupier llançador dels daus ha de ser feta d’hora en hora, excepte situació de força major, que s’ha de comunicar al funcionari encarregat del control del casino si es trobés present. 9. Mínims i màxims de les apostes. El mínim de les apostes està determinat per l’autorització concedida pel CRAJ; es pot autoritzar una banda de fluctuació. El màxim de la taula per l’aposta a petit o gran serà igual a 200 vegades el mínim, i el màxim per l’aposta als asos és igual a sis vegades el mínim. Annex II. Tornejos 1. El casino podrà organitzar i celebrar tornejos sobre jocs propis de casino, d’acord amb els requisits següents: a) Les regles del joc dels tornejos seran, fonamentalment, les pròpies dels jocs de casino. b) Les persones participants hauran de formalitzar la inscripció en el torneig d’acord amb el que disposin les bases, en què han de constar, com a mínim, la forma i el cost d’inscripció, les regles de joc i els criteris de classificació. Els premis podran ser en moneda de curs legal o en espècie. c) Les persones participants han de ser majors d’edat i no han d’estar afectades per les limitacions previstes en la Llei 14/2024, del 7 de novembre, dels jocs d’atzar. A més, han de complir les exigències habituals de control i registre en el servei d’admissió del casino, amb l’esment “persona usuària de torneig”. d) La recaptació resultant de les quotes d’inscripció revertirà en els premis que s’atorguin als participants, i es pot destinar com a màxim un percentatge del vint-i-cinc (25) per cent a les despeses d’organització i gestió del torneig. e) Aquests tornejos s’hauran de celebrar a les instal·lacions pròpies del casino, si bé, excepcionalment i per motius inherents a la mateixa organització, se’n pot autoritzar la celebració en instal·lacions alienes a les pròpies del casino. 2. Així mateix, sota les mateixes condicions establertes en les lletres b, c, d i e de l’apartat anterior, el casino podrà organitzar i celebrar tornejos de màquines d’atzar oneroses i altres jocs que, sense ser propis del casino, siguin populars o de tradició, i podrà introduir variants no essencials sobre les instruccions de les modalitats. 3. Per poder celebrar el torneig, el casino ha de comunicar-ne la data de la celebració, amb deu dies d’antelació, prop del CRAJ. 4. La vigència de l’autorització del torneig o dels tornejos podrà ser referida a un període màxim d’un any. 5. Queda prohibida la celebració de tornejos sobre jocs inclosos en aquest Reglament més enllà del que disposa aquest annex.