At�s que el Consell General en la seva sessi� del dia 14 de desembre del 2006
ha aprovat la seg�ent:
llei 21/2006, del 14 de desembre, de l'impost sobre les plusv�lues en les
transmissions patrimonials immobili�ries
Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l'impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries.
Articles from the current version of the law. Click 'History' to see how each article has evolved.
At�s que el Consell General en la seva sessi� del dia 14 de desembre del 2006
ha aprovat la seg�ent:
llei 21/2006, del 14 de desembre, de l'impost sobre les plusv�lues en les
transmissions patrimonials immobili�ries
L'activitat duta a terme pel sector públic andorrà quant a inversió en matèria
d'infraestructures, i quant a la realització de determinades actuacions
destinades a augmentar l'oferta i la qualitat dels serveis públics, té un efecte
positiu sobre el valor de la propietat dels béns immobles situats en els llocs on
s'efectua la inversió o despesa de caràcter públic esmentat.
Així, doncs, els propietaris dels béns immobles resulten els principals
beneficiats de l'actuació del sector públic, ja que gaudeixen de forma directa
d'un augment del valor d'aquests béns immobles com a resultat de les
actuacions esmentades. L'objectiu d'aquest impost és precisament distribuir la
càrrega impositiva de la manera més eficient i equitativa possible, fent que el
valor d'adquisició. Tanmateix, per quantificar el valor d'adquisició s'introdueixen
benefici que fa el propietari dels béns immobles en la transmissió d'aquests
certes normes que permeten incrementar aquest import valorant les millores
mateixos béns resulti gravada.
que s'hagin fet, sempre que es compti amb els permisos i les llicències
Per altra banda, l'impost grava més les plusvàlues de caràcter marcadament
corresponents que n'acrediten la veracitat.
especulatiu que es produeixen en el sector immobiliari i que són generades en
Per altra banda, convé assenyalar que el gravamen que aquesta Llei regula és
un curt termini de temps. Així, l'impost pretén produir un efecte desincentivador
regressiu amb el temps: es preveu gravar menys les plusvàlues generades a
de l'especulació en el sector, pel fet que aquestes plusvàlues resulten
llarg termini i més les que s'hagin generat a curt termini. En altres paraules, es
subjectes a un tipus impositius proporcionalment més elevats, de manera que
pretén gravar més les plusvàlues especulatives. És per això que el tipus de
es redueixi l'espiral alcista de preus provocada per aquestes situacions
gravamen es minora correlativament amb el temps en què s'hagi mantingut la
d'especulació.
titularitat, fins a arribar a una tributació nul·la quan la plusvàlua s'ha generat en
L'impost configura com a obligat tributari el propietari del bé immoble que es
un període superior als dotze anys.
transmet, que és qui es beneficia efectivament de l'efecte d'aquest increment
A la vegada, i per motius de neutralitat impositiva, aquesta Llei preveu unes
del valor, ja que pot exigir un import més elevat per la transacció efectuada.
exempcions similars a les que s'apliquen en el cas de l'impost sobre
Aquesta circumstància justifica el fet que l'Administració, atès que és la que ha
transmissions patrimonials immobiliàries, en la mesura que els correspongui,
col·laborat en l'augment del valor del bé, pugui també participar en el benefici
ateses les diferències entre els fets imposables. Per tal d'afavorir el sector
real que el propietari del bé obté en el moment de la transmissió, amb l'objecte
productiu andorrà, també tenen exempció les plusvàlues d'habitatges en el cas
de destinar aquests fons a noves inversions que permetin la generació de
de reinversió al Principat d'Andorra, amb una sèrie de condicions.
noves revaloritzacions i es contribueixi així a augmentar el nivell del valor global
Quant al sistema de gestió, es preveu aplicar un mecanisme similar al que
del patrimoni del Principat.
regeix en l'actualitat l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, i
Per tant, la finalitat última que persegueix aquest impost és que l'Administració
delegar en els fedataris públics que intervenen en les transmissions la gestió
pública andorrana obtingui nous recursos a través de la participació en la
d'aquest impost, si bé es preveu també un sistema de liquidació en el cas de
plusvàlua obtinguda pels propietaris dels béns que són transmesos, amb motiu
les transmissions que s'instrumentin a través dels contractes privats.
de la col·laboració directa o indirecta de l'Estat a través d'inversions públiques
Aquesta Llei es compon de 20 articles dividits en quatre capítols, dues
en infraestructures, ja sigui en ampliacions o millores ja sigui en construccions,
disposicions addicionals, una de transitòria i dues de finals, i entra en vigor
per poder continuar la seva activitat inversora en aquest àmbit.
l'endemà de ser publicada.
En aquest sentit, aquesta Llei estableix un sistema directe per determinar la
Capítol I. Disposicions generals
base de tributació, i que és la diferència entre el valor dels béns transmesos i el
En el cas de transmissions realitzades a trav�s de contracte privat, abans de
l'entrada en vigor d'aquesta Llei, l'obligat tributari ha de liquidar aquest impost
en el termini de 30 dies a comptar des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.
Una vegada ven�ut aquest termini es considera com a data de transmissi� el
moment de la liquidaci�.
ca
que grava l'increment del valor dels béns immobles que es posi de manifest per
les transmissions, oneroses o lucratives, "inter vivos" de béns immobles, així
com per les constitucions o cessions de drets reals sobre aquests mateixos
béns, en els termes descrits en la present Llei.
contracte, amb independència de la denominació que les parts li donin.
qualsevol tipus establertes amb caràcter permanent, que no siguin
transportables per la seva forma de construcció i encara que el terreny sobre el
qual es trobin situades no pertanyi al propietari dels béns immobles.
al
Aquest impost s'aplica a totes les transmissions de béns immobles situats al
territori del Principat d'Andorra, i a les constitucions o cessions de drets reals
sobre aquests béns immobles, exercitables en el mateix territori.
Capítol II. Elements essencials de l'impost
les transmissions patrimonials, oneroses o lucratives "inter vivos", de tota
classe de b�ns immobles, aix� com en la constituci� o en la cessi� de drets
reals sobre els b�ns immobles.
els actes seg�ents:
la constituci� o cessi� de drets reals sobre aquestes accions o participacions
quan almenys el 50% de l'actiu de les dites societats estigui compost per b�ns
immobles o drets reals sobre aquests mateixos b�ns, i que com a resultat de la
transmissi� d'accions o de participacions, o de la constituci� o cessi� de drets
reals sobre aquestes mateixes accions o participacions, l'adquirent tingui m�s
d'una cinquena part del capital de la societat o dels seus drets de vot.
conseq��ncia de qualsevol resoluci� judicial o administrativa.
pagament de deutes.
pagament d'un preu superior al vint per cent del preu total que s'hagi pactat es
liquidar� com si es tract�s de la transmissi� de l'immoble amb independ�ncia
del moment en qu� tingui lloc la formalitzaci� posterior de la compravenda.
En el moment de formalitzaci� del contracte definitiu de compravenda
s'aportar� el document que acrediti la liquidaci� de l'impost.
Resten exemptes de l'impost:
procedents de constitucions i cessions de drets reals sobre els mateixos b�ns,
realitzades pel Consell General, pel Govern, pels comuns, pels quarts, per les
entitats parap�bliques o de dret p�blic, aix� com les efectuades pels copr�nceps
en qualitat de caps de l'Estat.
Als efectes d'aquesta Llei s�n entitats parap�bliques o de dret p�blic les
definides en l'article 3 de la Llei general de finances p�bliques.
les procedents de constitucions i cessions de drets reals sobre els mateixos
o adopci� en l�nia descendent, ascendent i/o col�lateral fins a tercer grau o
realitzades per l'esgl�sia.
siguin c�njuges o siguin persones que integrin les unions estables de parella,
regulades a la Llei 4/2005 , del 21 de febrer, qualificada de les unions estables
constitucions i cessions de drets reals realitzades pels c�njuges a la comunitat
de parella.
conjugal, les que efectu� qualsevol dels c�njuges a favor de l'altre en el marc de
la modificaci� de la comunitat conjugal i, en general, les derivades de les
immobles entre societats en qu� tots els seus socis tinguin entre ells un
adjudicacions de b�ns i drets que es realitzin en el marc de la dissoluci� i
parentiu per consanguinitat o adopci� en l�nia descendent, ascendent i/o
liquidaci� del r�gim econ�mic del matrimoni.
col�lateral fins a tercer grau o siguin c�njuges o siguin persones que integrin les
unions estables de parella, regulades a la Llei 4/2005 , del 21 de febrer,
immobles aix� com les procedents de constitucions o cessions de drets reals
qualificada de les unions estables de parella.
sobre els mateixos b�ns, realitzades entre c�njuges, entre persones que
integrin les unions estables de parella, regulades a la Llei 4/2005 qualificada de
sobre els mateixos b�ns realitzades a societats que pertanyin al mateix grup.
les unions estables de parella, del 21 de febrer, o les realitzades entre
Als efectes d'aquesta Llei, formen part d'un mateix grup les societats que
persones f�siques que tinguin un grau de parentiu per consanguinitat o adopci�
participin en altres societats en un percentatge superior al 50% del seu capital
en l�nia descendent, ascendent o col�lateral fins a tercer grau.
social o dels seus drets de vot.
participacions de societats en qu� m�s del 50% de l'actiu estigui compost per
administrats per a la reparcel�laci� dels terrenys de la seva propietat que hagin
b�ns immobles o drets reals sobre els mateixos b�ns, realitzades entre
quedat continguts en una unitat d'actuaci� definida en els plans d'urbanisme
c�njuges, entre persones que integrin les unions estables de parella regulades
parroquials, en aplicaci� de les disposicions de la Llei general d'ordenaci� del
a la Llei 4/2005 qualificada de les unions estables de parella, del 21 de febrer, o
territori i urbanisme i dels reglaments que la desenvolupin.
les realitzades entre persones f�siques que tinguin un grau de parentiu per
consanguinitat o adopci� en l�nia descendent, ascendent o col�lateral fins a
que hagin constitu�t l'habitatge habitual i permanent de l'obligat tributari
tercer grau.
realitzades per persones f�siques, sempre i quan concorrin les condicions
seg�ents:
reals sobre els mateixos realitzades per persones f�siques a societats en qu�
tots els accionistes i les persones f�siques que aporten els esmentats b�ns o
Principat d'Andorra, o b� sigui estranger i acrediti un per�ode m�nim de
drets reals sobre els mateixos, tinguin entre ells un parentiu per consanguinitat
resid�ncia legal, permanent i continuada al Principat d'Andorra de cinc anys.
d'un nou habitatge habitual i permanent al Principat d'Andorra.
S'inclou dins el concepte d'habitatge, el b� immoble que constitueix l'habitatge
habitual i permanent, els aparcaments, els trasters i els annexos accessoris a
aquests �ltims si aquests s'adquireixen de forma conjunta.
Es considera habitatge habitual i permanent el que serveix principalment de
resid�ncia permanent i habitual de l'adquirent en un per�ode superior a 6 mesos
i 1 dia per any natural i que l'habitatge sigui l'habitatge habitual i permanent
durant un per�ode m�nim de quatre anys continuats.
El termini per fer la reinversi� �s d'un any, a comptar des del moment de la
transmissi� de l'habitatge. En cas d'incompliment d'aquests per�odes, l'obligat
tributari ha d'ingressar el deute tributari derivat de l'impost inicialment exonerat
per motiu de l'exempci�, aix� com els corresponents interessos de demora, en
els terminis que s'estableixin reglament�riament. A aquests efectes la
prescripci� de l'impost es computa a partir de la data en qu� es produeix dit
incompliment.
l'Administraci� general.
El transmetent ha de sol�licitar l'exempci� a l'Administraci� i ha de complir amb
les condicions formals i els procediments que es determinin reglament�riament.
8, el transmetent haur� d'ingressar la quota tributaria corresponent cas que
l'adquirent, alieni de forma onerosa o lucrativa el b� en un termini inferior a tres
anys.
No transcorregut aquest termini, l'obligat tributari ha d'ingressar el deute
tributari derivat de l'impost inicialment exonerat per motiu de l'exempci�, aix�
com els corresponents interessos de demora, en els terminis que s'estableixin
reglament�riament. A aquests efectes la prescripci� de l'impost es computa a
partir de la data en qu� es produeix dit incompliment.
nt
dels béns o drets que en són objecte de gravamen, segons correspongui.
l'efectivitat de la qual es trobi suspesa per l'existència d'una condició
suspensiva, l'impost no es merita fins al seu compliment, sense perjudici del
que disposa en l'apartat 3 de l'article 13. No és així en el cas de les condicions
resolutòries, en què l'impost es merita en el moment de la transmissió.
refereix l'apartat 3 de l'article 3, l'impost es merita en el moment de la
formalització de la promesa de compravenda.
ri
jurídiques que transmeten els béns immobles o drets reals sobre els mateixos
béns.
estipulacions establertes per les parts.
ts
En el cas que el transmetent del bé immoble o del dret no sigui resident a
Andorra, l'adquirent del bé immoble o dret ha de practicar una retenció del 5%
sobre el valor total de la transmissió i ingressar-lo com si es tractés de la quota
tributària de l'impost.
L'ingrés d'aquesta retenció es regula segons els termes previstos en els articles
13 i 15.
A aquests efectes, l'adquirent té la consideració d'obligat tributari pel concepte
de la retenció practicada.
real dels b�ns transmesos o del dret que es constitueix o cedeix, i el seu valor
d'adquisici�.
transmesos o del dret que se cedeix es determina d'acord amb el que disposa
la Llei de l'impost sobre transmissions patrimonials immobili�ries, del 29 de
desembre del 2000.
document que acrediti l'adquisici�. En el cas que aquest valor hagi estat
objecte de comprovaci� per part de l'Administraci�, es pren com a valor
d'adquisici� el resultant de la comprovaci�.
realitzades en el b� objecte de la transmissi�. Aquestes inversions i millores
efectuades han d'estar en termes de la legislaci� urban�stica degudament
legalitzades i s'han de justificar documentalment a trav�s de factures emeses
per empresaris o professionals establerts a Andorra, en els termes que es
determinin reglament�riament.
amb el que preveu la
S'estableixen els tipus de gravamen següents, en funció dels anys en què el bé
immoble hagi estat en propietat de l'obligat tributari:
en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Joan Enric Vives Sicília Nicolas Sarkozy
El nombre d'anys es determina de data a data, ajustant-lo per excés, en què
Bisbe d'Urgell President de la República Francesa
l'immoble o dret hagi estat propietat de l'obligat tributari. A aquests efectes, les
Copríncep d'Andorra Copríncep d'Andorra
inversions computen amb la mateixa antiguitat que l'immoble.".
"Disposició addicional primera
El valor d'adquisició previst a l'apartat 5 de l'article 8 s'actualitza multiplicant-lo
pels coeficients d'actualització següents, determinats en funció dels anys en
què el bé immoble hagi estat en propietat de l'obligat tributari:
a) 1,03 per l'any 2007
b) 1,06 per l'any 2006
c) 1,09 per l'any 2005
d) 1,12 per l'any 2004
e) 1,16 per l'any 2003
f) 1,19 per l'any 2002
g) 1,23 per l'any 2001
h) 1,27 per l'any 2000
j) 1,34 per l'any 1998.".
Disposició final
Aquesta Llei entrarà en vigor l'endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del
Principat d'Andorra.
Casa de la Vall, 3 d'octubre del 2008
Joan Gabriel i Estany
Síndic General
Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n'ordenem la publicació
ia
gravamen de l'impost.
ió
l'ordenament tributari.
l'escriptura pública notarial o, si es tracta de documents privats, des del
moment en què el document sigui presentat a liquidació.
habitatge habitual, la prescripció comença a comptar des del moment en què
finalitza el termini dels dos anys perquè l'habitatge es consideri habitual i
permanent.
Capítol III. Gestió i liquidació de l'impost
ns
regeixen pel règim d'infraccions i sancions establert al capítol III, secció tercera
de la Llei de bases de l'ordenament tributari.
Als efectes d'aquesta Llei és infracció de defraudació:
l'impost, sigui per no presentar declaracions o per manca de liquidació, sigui
perquè, havent-ho fet, s'ometin o es falsegin dades, elements o quantitats
necessàries per determinar les bases o quotes tributàries.
declarat i el valor real, comprovat per l'Administració, quan aquesta diferència
superi el 50% del valor real del bé immoble edificat o del dret real sobre el
mateix o el 100% quan es tracti de terrenys no edificats o dret real sobre el
mateix.
obligació o deure tributari derivat de la gestió de l'impost quan no constitueixi
infracció de defraudació.
ns
ni superior a 3.000 euros.
del deute tributari, més els interessos de demora corresponents.
ns
interessada la proposta de resolució amb indicació dels fets imputats, el
precepte infringit i la quantia de la multa. La persona interessada disposa d'un
termini de tretze dies hàbils per al·legar tot allò que consideri oportú per a la
seva defensa.
dicta la resolució que correspongui, que es pot recórrer en els termes establerts
per la Llei de bases de l'ordenament tributari.
interposició del recurs s'ha de dipositar una fiança que, a judici de l'autoritat
competent, sigui suficient per garantir el pagament del deute tributari.
pública, el fedatari públic, a requeriment de l'Administració, ha de notificar a
l'obligat tributari qualsevol sanció que recaigui contra ell. Si en el termini que es
fixi l'obligat tributari no fa efectiu el pagament de la sanció, el fedatari públic que
autoritza l'escriptura pública ha de comunicar a l'Administració les dades
personals del contribuent.
L’ingrés d’aquesta retenció es regula segons els termes previstos en els articles 13 i 15.
A aquests efectes, l’adquirent té la consideració d’obligat tributari pel concepte de la retenció practicada.
No obstant això, l’adquirent del bé immoble o dret serà exceptuat de l’obligació de practicar la retenció referida a l’apartat anterior en qualsevol de les circumstàncies següents:
rs
també el seu valor d'adquisició durant el termini de dos anys i a comptar de la
data de la transmissió o promesa de les definides a l'apartat 3 de l'article 3. Per
tal d'obtenir aquest valor real, l'Administració ha d'utilitzar un sistema de
valoració basat en una taxació pericial, suficientment motivada, dels béns
objecte de la transmissió. En qualsevol cas, l'obligat tributari pot promoure la
taxació pericial contradictòria prevista a la Llei de bases de l'ordenament
tributari.
notifica el resultat de la comprovació del valor directament a l'obligat tributari,
en els termes que s'estableixin reglamentàriament.
notifica el resultat de la comprovació del valor al fedatari públic que va
autoritzar l'escriptura esmentada en els termes que s'estableixin
reglamentàriament, per tal que aquest requereixi l'obligat tributari i li notifiqui el
contingut de la comprovació.
L’ingrés d’aquesta retenció es regula segons els termes previstos en els articles 13 i 15.
A aquests efectes, l’adquirent té la consideració d’obligat tributari pel concepte de la retenció practicada.
No obstant això, l’adquirent del bé immoble o dret serà exceptuat de l’obligació de practicar la retenció referida a l’apartat anterior en qualsevol de les circumstàncies següents:
ls
adscrit a la Cambra de Notaris l'atorgament de qualsevol acte o contracte que
impliqui una transmissió patrimonial immobiliària o la constitució o cessió de
drets reals en què intervinguin, a fi que es procedeixi a la seva inscripció.
la inscripció.
ts
devolució d'ingressos indeguts, en aquells casos en què l'impost es liquidi amb
anterioritat al seu meritament, si en un termini de noranta dies després
d'efectuar la liquidació l'obligat tributari certifica que no s'ha produït la
transmissió, sempre que no hagi finalitzat el període de prescripció de l'impost.
A aquest efecte, s'ha de presentar la declaració original del pagament de
l'impost, en els models i formes que s'estableixin reglamentàriament.
l'Administració ha de retornar aquesta diferència als obligats tributaris en la
forma i els terminis previstos en el Reglament, i sempre que es reclami la
devolució abans del període de prescripció de l'impost.
Capítol IV. Infraccions i sancions