Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l'impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries.

L'activitat duta a terme pel sector públic andorrà quant a inversió en matèria

d'infraestructures, i quant a la realització de determinades actuacions

destinades a augmentar l'oferta i la qualitat dels serveis públics, té un efecte

positiu sobre el valor de la propietat dels béns immobles situats en els llocs on

s'efectua la inversió o despesa de caràcter públic esmentat.

Així, doncs, els propietaris dels béns immobles resulten els principals

beneficiats de l'actuació del sector públic, ja que gaudeixen de forma directa

d'un augment del valor d'aquests béns immobles com a resultat de les

actuacions esmentades. L'objectiu d'aquest impost és precisament distribuir la

càrrega impositiva de la manera més eficient i equitativa possible, fent que el

valor d'adquisició. Tanmateix, per quantificar el valor d'adquisició s'introdueixen

benefici que fa el propietari dels béns immobles en la transmissió d'aquests

certes normes que permeten incrementar aquest import valorant les millores

mateixos béns resulti gravada.

que s'hagin fet, sempre que es compti amb els permisos i les llicències

Per altra banda, l'impost grava més les plusvàlues de caràcter marcadament

corresponents que n'acrediten la veracitat.

especulatiu que es produeixen en el sector immobiliari i que són generades en

Per altra banda, convé assenyalar que el gravamen que aquesta Llei regula és

un curt termini de temps. Així, l'impost pretén produir un efecte desincentivador

regressiu amb el temps: es preveu gravar menys les plusvàlues generades a

de l'especulació en el sector, pel fet que aquestes plusvàlues resulten

llarg termini i més les que s'hagin generat a curt termini. En altres paraules, es

subjectes a un tipus impositius proporcionalment més elevats, de manera que

pretén gravar més les plusvàlues especulatives. És per això que el tipus de

es redueixi l'espiral alcista de preus provocada per aquestes situacions

gravamen es minora correlativament amb el temps en què s'hagi mantingut la

d'especulació.

titularitat, fins a arribar a una tributació nul·la quan la plusvàlua s'ha generat en

L'impost configura com a obligat tributari el propietari del bé immoble que es

un període superior als dotze anys.

transmet, que és qui es beneficia efectivament de l'efecte d'aquest increment

A la vegada, i per motius de neutralitat impositiva, aquesta Llei preveu unes

del valor, ja que pot exigir un import més elevat per la transacció efectuada.

exempcions similars a les que s'apliquen en el cas de l'impost sobre

Aquesta circumstància justifica el fet que l'Administració, atès que és la que ha

transmissions patrimonials immobiliàries, en la mesura que els correspongui,

col·laborat en l'augment del valor del bé, pugui també participar en el benefici

ateses les diferències entre els fets imposables. Per tal d'afavorir el sector

real que el propietari del bé obté en el moment de la transmissió, amb l'objecte

productiu andorrà, també tenen exempció les plusvàlues d'habitatges en el cas

de destinar aquests fons a noves inversions que permetin la generació de

de reinversió al Principat d'Andorra, amb una sèrie de condicions.

noves revaloritzacions i es contribueixi així a augmentar el nivell del valor global

Quant al sistema de gestió, es preveu aplicar un mecanisme similar al que

del patrimoni del Principat.

regeix en l'actualitat l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, i

Per tant, la finalitat última que persegueix aquest impost és que l'Administració

delegar en els fedataris públics que intervenen en les transmissions la gestió

pública andorrana obtingui nous recursos a través de la participació en la

d'aquest impost, si bé es preveu també un sistema de liquidació en el cas de

plusvàlua obtinguda pels propietaris dels béns que són transmesos, amb motiu

les transmissions que s'instrumentin a través dels contractes privats.

de la col·laboració directa o indirecta de l'Estat a través d'inversions públiques

Aquesta Llei es compon de 20 articles dividits en quatre capítols, dues

en infraestructures, ja sigui en ampliacions o millores ja sigui en construccions,

disposicions addicionals, una de transitòria i dues de finals, i entra en vigor

per poder continuar la seva activitat inversora en aquest àmbit.

l'endemà de ser publicada.

En aquest sentit, aquesta Llei estableix un sistema directe per determinar la

Capítol I. Disposicions generals

base de tributació, i que és la diferència entre el valor dels béns transmesos i el

En el cas de transmissions realitzades a trav�s de contracte privat, abans de

l'entrada en vigor d'aquesta Llei, l'obligat tributari ha de liquidar aquest impost

en el termini de 30 dies a comptar des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei.

Una vegada ven�ut aquest termini es considera com a data de transmissi� el

moment de la liquidaci�.

ca

1. L'impost sobre plusvàlues immobiliàries és un tribut de naturalesa directa

que grava l'increment del valor dels béns immobles que es posi de manifest per

les transmissions, oneroses o lucratives, "inter vivos" de béns immobles, així

com per les constitucions o cessions de drets reals sobre aquests mateixos

béns, en els termes descrits en la present Llei.

2. L'impost s'exigeix segons la veritable naturalesa jurídica de l'acte o

contracte, amb independència de la denominació que les parts li donin.

3. Als efectes de l'impost, es consideren béns immobles les instal·lacions de

qualsevol tipus establertes amb caràcter permanent, que no siguin

transportables per la seva forma de construcció i encara que el terreny sobre el

qual es trobin situades no pertanyi al propietari dels béns immobles.

al

Aquest impost s'aplica a totes les transmissions de béns immobles situats al

territori del Principat d'Andorra, i a les constitucions o cessions de drets reals

sobre aquests béns immobles, exercitables en el mateix territori.

Capítol II. Elements essencials de l'impost

1. Estan subjectes a aquest impost les plusv�lues que es posin de manifest en

les transmissions patrimonials, oneroses o lucratives "inter vivos", de tota

classe de b�ns immobles, aix� com en la constituci� o en la cessi� de drets

reals sobre els b�ns immobles.

2. S�n tamb� subjectes a l'impost les plusv�lues que es posin de manifest en

els actes seg�ents:

• a) La transmissi� d'accions o de participacions de societats mercantils, aix� com

la constituci� o cessi� de drets reals sobre aquestes accions o participacions

quan almenys el 50% de l'actiu de les dites societats estigui compost per b�ns

immobles o drets reals sobre aquests mateixos b�ns, i que com a resultat de la

transmissi� d'accions o de participacions, o de la constituci� o cessi� de drets

reals sobre aquestes mateixes accions o participacions, l'adquirent tingui m�s

d'una cinquena part del capital de la societat o dels seus drets de vot.

• b) Les transmissions o adjudicacions de b�ns immobles efectuades com a

conseq��ncia de qualsevol resoluci� judicial o administrativa.

• c) Les adjudicacions de b�ns immobles o drets sobre els mateixos en o per a

pagament de deutes.

3. Als efectes d'aquesta Llei, en les promeses de compravenda on s'estipuli el

pagament d'un preu superior al vint per cent del preu total que s'hagi pactat es

liquidar� com si es tract�s de la transmissi� de l'immoble amb independ�ncia

del moment en qu� tingui lloc la formalitzaci� posterior de la compravenda.

En el moment de formalitzaci� del contracte definitiu de compravenda

s'aportar� el document que acrediti la liquidaci� de l'impost.

4. [Derogat]

nt

1. L'impost es merita en el moment de la transmissió, la constitució o la cessió

dels béns o drets que en són objecte de gravamen, segons correspongui.

2. En qualsevol transmissió de béns, constitució o cessió dels drets reals,

l'efectivitat de la qual es trobi suspesa per l'existència d'una condició

suspensiva, l'impost no es merita fins al seu compliment, sense perjudici del

que disposa en l'apartat 3 de l'article 13. No és així en el cas de les condicions

resolutòries, en què l'impost es merita en el moment de la transmissió.

3. No obstant el que disposen els apartats anteriors, per als actes a què es

refereix l'apartat 3 de l'article 3, l'impost es merita en el moment de la

formalització de la promesa de compravenda.

ri

1. Als efectes d'aquest impost, són obligats tributaris les persones físiques o

jurídiques que transmeten els béns immobles o drets reals sobre els mateixos

béns.

2. L'obligat tributari ha de satisfer l'impost amb independència de les

estipulacions establertes per les parts.

ts

En el cas que el transmetent del bé immoble o del dret no sigui resident a

Andorra, l'adquirent del bé immoble o dret ha de practicar una retenció del 5%

sobre el valor total de la transmissió i ingressar-lo com si es tractés de la quota

tributària de l'impost.

L'ingrés d'aquesta retenció es regula segons els termes previstos en els articles

13 i 15.

A aquests efectes, l'adquirent té la consideració d'obligat tributari pel concepte

de la retenció practicada.

1. La base de tributaci� est� constitu�da per la difer�ncia positiva entre el valor

real dels b�ns transmesos o del dret que es constitueix o cedeix, i el seu valor

d'adquisici�.

2. En les transmissions, oneroses o lucratives, el valor real dels b�ns

transmesos o del dret que se cedeix es determina d'acord amb el que disposa

la Llei de l'impost sobre transmissions patrimonials immobili�ries, del 29 de

desembre del 2000.

3. El valor d'adquisici� es determina pel valor que s'hagi consignat en el

document que acrediti l'adquisici�. En el cas que aquest valor hagi estat

objecte de comprovaci� per part de l'Administraci�, es pren com a valor

d'adquisici� el resultant de la comprovaci�.

4. Al valor d'adquisici� s'addiciona l'import de les inversions o millores

realitzades en el b� objecte de la transmissi�. Aquestes inversions i millores

efectuades han d'estar en termes de la legislaci� urban�stica degudament

legalitzades i s'han de justificar documentalment a trav�s de factures emeses

per empresaris o professionals establerts a Andorra, en els termes que es

determinin reglament�riament.

5. El valor d'adquisici� s'actualitza en funci� d'uns coeficients calculats d'acord

amb el que preveu la

5. S'estableixen els tipus de gravamen següents, en funció dels anys en què el bé

S'estableixen els tipus de gravamen següents, en funció dels anys en què el bé

immoble hagi estat en propietat de l'obligat tributari:

• a) Un tipus del 15% fins a un any.
• b) Un tipus del 14% entre un any i un dia i fins a 2 anys.
• c) Un tipus del 13% entre 2 anys i un dia i fins a 3 anys.
• d) Un tipus del 12% entre 3 anys i un dia i fins a 4 anys.
• e) Un tipus del 10% entre 4 anys i un dia i fins a 5 anys.
• f) Un tipus del 8% entre 5 anys i un dia i fins a 6 anys.
• g) Un tipus del 6% entre 6 anys i un dia i fins a 7 anys.
• h) Un tipus del 4% entre 7 anys i un dia i fins a 8 anys.

en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

• j) Un tipus de l'1% entre 9 anys i 1 dia i fins a 10 anys.

Joan Enric Vives Sicília Nicolas Sarkozy

El nombre d'anys es determina de data a data, ajustant-lo per excés, en què

Bisbe d'Urgell President de la República Francesa

l'immoble o dret hagi estat propietat de l'obligat tributari. A aquests efectes, les

Copríncep d'Andorra Copríncep d'Andorra

inversions computen amb la mateixa antiguitat que l'immoble.".

3. Es modifica la disposició addicional primera en els termes següents:

"Disposició addicional primera

El valor d'adquisició previst a l'apartat 5 de l'article 8 s'actualitza multiplicant-lo

pels coeficients d'actualització següents, determinats en funció dels anys en

què el bé immoble hagi estat en propietat de l'obligat tributari:

• a) 1,03 per l'any 2007

• b) 1,06 per l'any 2006

• c) 1,09 per l'any 2005

• d) 1,12 per l'any 2004

• e) 1,16 per l'any 2003

• f) 1,19 per l'any 2002

• g) 1,23 per l'any 2001

• h) 1,27 per l'any 2000

  • i) 1,30 per l'any 1999

• j) 1,34 per l'any 1998.".

Disposició final

Aquesta Llei entrarà en vigor l'endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del

Principat d'Andorra.

Casa de la Vall, 3 d'octubre del 2008

Joan Gabriel i Estany

Síndic General

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n'ordenem la publicació

ia

1. La quota tributària es determina aplicant a la base de tributació el tipus de

gravamen de l'impost.

2. La retenció prevista a l'article 7 té la consideració de quota tributària.

ió

1. Aquest impost prescriu en el termini que estableix la Llei de bases de

l'ordenament tributari.

2. La prescripció es comença a comptar des de la data en què es formalitzi

l'escriptura pública notarial o, si es tracta de documents privats, des del

moment en què el document sigui presentat a liquidació.

3. En cas d'incompliment dels requisits previstos per a la reinversió en

habitatge habitual, la prescripció comença a comptar des del moment en què

finalitza el termini dels dos anys perquè l'habitatge es consideri habitual i

permanent.

Capítol III. Gestió i liquidació de l'impost

ns

1. Les infraccions tributàries derivades del que disposa aquesta Llei es

regeixen pel règim d'infraccions i sancions establert al capítol III, secció tercera

de la Llei de bases de l'ordenament tributari.

2. Als efectes d'aquesta Llei és infracció de defraudació:

   • a) Deixar d'ingressar totalment o parcialment el deute tributari resultant de

l'impost, sigui per no presentar declaracions o per manca de liquidació, sigui

perquè, havent-ho fet, s'ometin o es falsegin dades, elements o quantitats

necessàries per determinar les bases o quotes tributàries.

• b) Gaudir o obtenir indegudament exempcions o devolucions de l'impost.
• c) Deixar d'ingressar les diferències de valor que es produeixin entre el valor

declarat i el valor real, comprovat per l'Administració, quan aquesta diferència

superi el 50% del valor real del bé immoble edificat o del dret real sobre el

mateix o el 100% quan es tracti de terrenys no edificats o dret real sobre el

mateix.

• d) Tota acció o omissió d'obrar si porta perjudici econòmic per a l'Administració.

3. Als efectes d'aquesta Llei és infracció simple l'incompliment de qualsevol

obligació o deure tributari derivat de la gestió de l'impost quan no constitueixi

infracció de defraudació.

ns

1. Les infraccions simples se sancionen amb una multa no inferior a 500 euros

ni superior a 3.000 euros.

2. Les infraccions de defraudació se sancionen amb multa pecuniària del 25%

del deute tributari, més els interessos de demora corresponents.

ns

1. Prèviament a l'acte d'imposició d'una sanció, s'ha de notificar a la persona

interessada la proposta de resolució amb indicació dels fets imputats, el

precepte infringit i la quantia de la multa. La persona interessada disposa d'un

termini de tretze dies hàbils per al·legar tot allò que consideri oportú per a la

seva defensa.

2. Transcorregut el termini d'al·legacions, l'òrgan competent de l'Administració

dicta la resolució que correspongui, que es pot recórrer en els termes establerts

per la Llei de bases de l'ordenament tributari.

3. En qualsevol cas, i per tal que l'acte administratiu quedi en suspens, amb la

interposició del recurs s'ha de dipositar una fiança que, a judici de l'autoritat

competent, sigui suficient per garantir el pagament del deute tributari.

4. En el cas de les transmissions patrimonials realitzades a través d'escriptura

pública, el fedatari públic, a requeriment de l'Administració, ha de notificar a

l'obligat tributari qualsevol sanció que recaigui contra ell. Si en el termini que es

fixi l'obligat tributari no fa efectiu el pagament de la sanció, el fedatari públic que

autoritza l'escriptura pública ha de comunicar a l'Administració les dades

personals del contribuent.

1. En el cas que el transmitent del bé immoble o del dret no sigui resident a Andorra, l’adquirent del bé immoble o dret ha de practicar una retenció del 5% sobre el valor total de la transmissió i ingressar-lo com si es tractés de la quota tributària de l’impost.

L’ingrés d’aquesta retenció es regula segons els termes previstos en els articles 13 i 15.

A aquests efectes, l’adquirent té la consideració d’obligat tributari pel concepte de la retenció practicada.

2. No obstant això, l’adquirent del bé immoble o dret serà exceptuat de l’obligació de practicar la retenció referida a l’apartat anterior en qualsevol de les circumstàncies següents:

   • a) Quan es tracti de transmissions exemptes de l’impost en virtut de l’establert a l’article 4.
   • b) Quan es tracti de transmissions de béns immobles realitzades a partir dels deu anys de propietat d’aquests béns.

rs

1. L'Administració pot comprovar el valor real dels béns o drets transmesos i

també el seu valor d'adquisició durant el termini de dos anys i a comptar de la

data de la transmissió o promesa de les definides a l'apartat 3 de l'article 3. Per

tal d'obtenir aquest valor real, l'Administració ha d'utilitzar un sistema de

valoració basat en una taxació pericial, suficientment motivada, dels béns

objecte de la transmissió. En qualsevol cas, l'obligat tributari pot promoure la

taxació pericial contradictòria prevista a la Llei de bases de l'ordenament

tributari.

2. En la transmissió efectuada mitjançant contracte privat, l'Administració

notifica el resultat de la comprovació del valor directament a l'obligat tributari,

en els termes que s'estableixin reglamentàriament.

3. En la transmissió efectuada a través d'escriptura pública, l'Administració

notifica el resultat de la comprovació del valor al fedatari públic que va

autoritzar l'escriptura esmentada en els termes que s'estableixin

reglamentàriament, per tal que aquest requereixi l'obligat tributari i li notifiqui el

contingut de la comprovació.

1. En el cas que el transmitent del bé immoble o del dret no sigui resident a Andorra, l’adquirent del bé immoble o dret ha de practicar una retenció del 5% sobre el valor total de la transmissió i ingressar-lo com si es tractés de la quota tributària de l’impost.

L’ingrés d’aquesta retenció es regula segons els termes previstos en els articles 13 i 15.

A aquests efectes, l’adquirent té la consideració d’obligat tributari pel concepte de la retenció practicada.

2. No obstant això, l’adquirent del bé immoble o dret serà exceptuat de l’obligació de practicar la retenció referida a l’apartat anterior en qualsevol de les circumstàncies següents:

   • a) Quan es tracti de transmissions exemptes de l’impost en virtut de l’establert a l’article 4.
   • b) Quan es tracti de transmissions de béns immobles realitzades a partir dels deu anys de propietat d’aquests béns.

ls

1. Els notaris han de comunicar al Registre Administratiu de Béns Immobles

adscrit a la Cambra de Notaris l'atorgament de qualsevol acte o contracte que

impliqui una transmissió patrimonial immobiliària o la constitució o cessió de

drets reals en què intervinguin, a fi que es procedeixi a la seva inscripció.

2. Reglamentàriament es determinen la forma i el procediment per dur a terme

la inscripció.

ts

1. L'Administració ha de retornar l'impost ingressat, pel procediment de

devolució d'ingressos indeguts, en aquells casos en què l'impost es liquidi amb

anterioritat al seu meritament, si en un termini de noranta dies després

d'efectuar la liquidació l'obligat tributari certifica que no s'ha produït la

transmissió, sempre que no hagi finalitzat el període de prescripció de l'impost.

A aquest efecte, s'ha de presentar la declaració original del pagament de

l'impost, en els models i formes que s'estableixin reglamentàriament.

2. Quan la retenció prevista a l'article 7 sigui superior al deute tributari,

l'Administració ha de retornar aquesta diferència als obligats tributaris en la

forma i els terminis previstos en el Reglament, i sempre que es reclami la

devolució abans del període de prescripció de l'impost.

Capítol IV. Infraccions i sancions