Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l'impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries.

cs

1. Els fedataris públics no poden autoritzar cap escriptura pública de

transmissió de béns immobles, o de constitució o cessió de drets reals sobre

els mateixos béns efectuada mitjançant contracte privat, ni poden protocol·litzar

documents privats on es reflecteixin aquestes transmissions de béns immobles

o drets sobre els mateixos béns, si els obligats tributaris no acrediten

prèviament o simultàniament la liquidació i, si escau, l'ingrés efectiu de l'impost,

o que són d'aplicació els supòsits de no subjecció previstos en aquesta Llei.

2. Quan es tracti d'actes subjectes a l'impost en què no hi hagi intervenció de

preu, la liquidació es practica prenent per base l'increment del valor real dels

béns declarat pel mateix obligat tributari, que s'ha de consignar a l'escriptura.

3. Els fedataris públics han de percebre l'import de la liquidació efectuada per

l'obligat tributari i efectuar-ne l'ingrés al ministeri encarregat de les finances,

dins els terminis i sota els models que reglamentàriament es determinin.

4. Els fedataris públics han d'adjuntar a la matriu de l'escriptura una còpia de la

liquidació de l'impost.

5. Els fedataris públics han de presentar davant del ministeri encarregat de les

finances, durant la primera quinzena de cada trimestre, la relació o índex

comprensiu de tots els actes subjectes a l'impost que hagin autoritzat i de les

liquidacions que hagin percebut en el trimestre natural immediatament anterior,

en la forma i sota els models que reglamentàriament es determinin.

6. El ministeri encarregat de les finances ha de requerir el fedatari públic per tal

que notifiqui a l'obligat tributari la liquidació resultant de la comprovació de

valors en els termes que reglamentàriament s'estableixin.

7. Els fedataris públics, en el procediment de comprovació de valors i a

requeriment previ del ministeri encarregat de les finances, estan obligats a

identificar l'obligat tributari en el supòsit que aquest no hagi satisfet la liquidació

resultant d'aquest procediment en els termes que reglamentàriament

s'estableixin.

cs

1. Els fedataris públics no poden autoritzar cap escriptura pública de

transmissió de béns immobles, o de constitució o cessió de drets reals sobre

els mateixos béns efectuada mitjançant contracte privat, ni poden protocol·litzar

documents privats on es reflecteixin aquestes transmissions de béns immobles

o drets sobre els mateixos béns, si els obligats tributaris no acrediten

prèviament o simultàniament la liquidació i, si escau, l'ingrés efectiu de l'impost,

o que són d'aplicació els supòsits de no subjecció previstos en aquesta Llei.

2. Quan es tracti d'actes subjectes a l'impost en què no hi hagi intervenció de

preu, la liquidació es practica prenent per base l'increment del valor real dels

béns declarat pel mateix obligat tributari, que s'ha de consignar a l'escriptura.

3. Els fedataris públics han de percebre l'import de la liquidació efectuada per

l'obligat tributari i efectuar-ne l'ingrés al ministeri encarregat de les finances,

dins els terminis i sota els models que reglamentàriament es determinin.

4. Els fedataris públics han d'adjuntar a la matriu de l'escriptura una còpia de la

liquidació de l'impost.

5. Els fedataris públics han de presentar davant del ministeri encarregat de les

finances, durant la primera quinzena de cada trimestre, la relació o índex

comprensiu de tots els actes subjectes a l'impost que hagin autoritzat i de les

liquidacions que hagin percebut en el trimestre natural immediatament anterior,

en la forma i sota els models que reglamentàriament es determinin.

6. El ministeri encarregat de les finances ha de requerir el fedatari públic per tal

que notifiqui a l'obligat tributari la liquidació resultant de la comprovació de

valors en els termes que reglamentàriament s'estableixin.

7. Els fedataris públics, en el procediment de comprovació de valors i a

requeriment previ del ministeri encarregat de les finances, estan obligats a

identificar l'obligat tributari en el supòsit que aquest no hagi satisfet la liquidació

resultant d'aquest procediment en els termes que reglamentàriament

s'estableixin.

cs

1. Els fedataris públics no poden autoritzar cap escriptura pública de

transmissió de béns immobles, o de constitució o cessió de drets reals sobre

els mateixos béns efectuada mitjançant contracte privat, ni poden protocol·litzar

documents privats on es reflecteixin aquestes transmissions de béns immobles

o drets sobre els mateixos béns, si els obligats tributaris no acrediten

prèviament o simultàniament la liquidació i, si escau, l'ingrés efectiu de l'impost,

o que són d'aplicació els supòsits de no subjecció previstos en aquesta Llei.

2. Quan es tracti d'actes subjectes a l'impost en què no hi hagi intervenció de

preu, la liquidació es practica prenent per base l'increment del valor real dels

béns declarat pel mateix obligat tributari, que s'ha de consignar a l'escriptura.

3. Els fedataris públics han de percebre l'import de la liquidació efectuada per

l'obligat tributari i efectuar-ne l'ingrés al ministeri encarregat de les finances,

dins els terminis i sota els models que reglamentàriament es determinin.

4. Els fedataris públics han d'adjuntar a la matriu de l'escriptura una còpia de la

liquidació de l'impost.

5. Els fedataris públics han de presentar davant del ministeri encarregat de les

finances, durant la primera quinzena de cada trimestre, la relació o índex

comprensiu de tots els actes subjectes a l'impost que hagin autoritzat i de les

liquidacions que hagin percebut en el trimestre natural immediatament anterior,

en la forma i sota els models que reglamentàriament es determinin.

6. El ministeri encarregat de les finances ha de requerir el fedatari públic per tal

que notifiqui a l'obligat tributari la liquidació resultant de la comprovació de

valors en els termes que reglamentàriament s'estableixin.

7. Els fedataris públics, en el procediment de comprovació de valors i a

requeriment previ del ministeri encarregat de les finances, estan obligats a

identificar l'obligat tributari en el supòsit que aquest no hagi satisfet la liquidació

resultant d'aquest procediment en els termes que reglamentàriament

s'estableixin.

1. En el cas que el transmitent del bé immoble o del dret no sigui resident a Andorra, l’adquirent del bé immoble o dret ha de practicar una retenció del 5% sobre el valor total de la transmissió i ingressar-lo com si es tractés de la quota tributària de l’impost.

L’ingrés d’aquesta retenció es regula segons els termes previstos en els articles 13 i 15.

A aquests efectes, l’adquirent té la consideració d’obligat tributari pel concepte de la retenció practicada.

2. No obstant això, l’adquirent del bé immoble o dret serà exceptuat de l’obligació de practicar la retenció referida a l’apartat anterior en qualsevol de les circumstàncies següents:

• a) Quan es tracti de transmissions exemptes de l’impost en virtut de l’establert a l’article 4.
• b) Quan es tracti de transmissions de béns immobles realitzades a partir dels deu anys de propietat d’aquests béns.