Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris.

La comptabilitat constitueix un sistema d'informació de l'activitat empresarial

que compleix un conjunt de funcions tant en l'àmbit intern, per satisfer l'interès

del propi empresari per conèixer la situació de la seva empresa i així poder

prendre decisions empresarials racionals des de la perspectiva econòmica,

com en l'àmbit extern, per satisfer els interessos dels creditors i dels socis

respecte al coneixement de la situació patrimonial i financera i els resultats de

l'empresa i també els interessos d'altres grups i de l'estat pel disseny i

l'execució de les distintes polítiques econòmiques.

És clar que les funcions desplegades per la comptabilitat la situen com un

element essencial pel desenvolupament de l'economia del Principat i només

estats financers. L'objectiu perseguit amb aquest model és conjuminar la

per això no es pot retardar més l'establiment del deure de comptabilitat dels

seguretat jurídica, que obliga a regular els elements estructurals del model

empresaris com existeix al conjunt dels estats situats en el mateix entorn

comptable en una norma amb rang de Llei i la flexibilitat que ha de permetre

cultural i/o geogràfic i, en especial, en els estats membres de la Unió Europea.

modificar els desplegaments reglamentaris de forma ràpida i eficaç, davant dels

Però l'establiment amb caràcter imperatiu d'aquest deure obeeix també a la

canvis que com a conseqüència del dinamisme de la realitat econòmica es

necessitat d'assegurar-ne la normalització del contingut contribuint així

puguin produir en l'àmbit de les normes internacionals de comptabilitat i les

igualment al desplegament dels negocis no sols en l'àmbit intern sinó també i

normes internacionals d'informació financera (NIC i NIIF).

fonamentalment en l'àmbit internacional.

En la definició dels comptes anuals se segueix el sistema establert per la

Per satisfer els interessos referits i assolir les finalitats assenyalades, aquesta

quarta directiva comunitària en matèria comptable però s'introdueixen dos nous

Llei s'estructura en quatre capítols, trenta-nou articles, una disposició

estats financers previstos en les normes internacionals de comptabilitat: l'estat

addicional, dues disposicions transitòries i quatre disposicions finals. El capítol I

de canvis del patrimoni net i l'estat de flux d'efectiu. No obstant això, aquest

estableix el deure de comptabilitat per a tots els empresaris, d'acord amb la

últim no estan obligats a formular-lo els empresaris que puguin presentar els

definició d'aquest concepte en la Llei, amb independència de la naturalesa de

models de comptes anuals abreujats.

l'activitat econòmica desplegada. Igualment, com a elements de caràcter

En la regulació dels documents integrants dels comptes anuals se n'ha

general, es regulen la forma de portar la comptabilitat, el deure de conservació i

delimitat el contingut essencial i també s'ha incorporat la definició dels seus

el deure de confidencialitat de la comptabilitat, que sols pot ser requerida pels

elements: actius, passius, patrimoni net, ingressos i despeses, ajustant-se al

batlles o tribunals corresponents i pel Ministeri de Finances i l'INAF, en

mencionat marc conceptual i que a l'hora de determinar les partides del

l'exercici de les seves funcions.

patrimoni net portarà, a partir de la noció de passius establerta, a la necessitat

El capítol II comprèn la disciplina dels llibres de comptabilitat imposant

de tenir en compte no sols la forma jurídica sinó, sobretot, la realitat econòmica

l'obligació de portar, com a mínim, dos llibres: el llibre diari i el llibre d'inventaris

de les operacions. Finalment, seguint el mateix sistema comptable, també es

i comptes anuals; com a elements imprescindibles per portar una comptabilitat

preveu l'obligació de formular l'informe de gestió, únicament per a les societats

ordenada i adequada a la naturalesa i dimensió de l'empresa i per complir amb

anònimes i de responsabilitat limitada que hagin de sotmetre a auditoria els

l'obligació de formular els comptes anuals.

comptes anuals.

El capítol III conté el règim del model comptable andorrà referit als comptes

Finalment, el capítol IV estableix la disciplina dels comptes anuals consolidats

anuals construït sobre la base del sistema comptable establert en les directives

que, si bé no es preveu que entri en vigor abans del 2010, a diferència del

comptables de la Unió Europea i mitjançant la integració en aquest dels

règim dels comptes anuals individuals, sembla necessari i oportú preveure-la

elements definidors del marc conceptual per la preparació i presentació dels

en aquesta Llei, tenint en compte el caràcter general de la comptabilitat dels

empresaris. En aquest àmbit cal destacar, sobretot, la delimitació del perímetre

de consolidació que, basant-se en el sistema establert per la setena directiva

comunitària en matèria comptable, introdueix l'obligació de consolidació, no

sols dels grups verticals, sinó també dels denominats grups horitzontals, quan

el control de les societats filials que integren un mateix grup de societats

correspongui a una o diverses persones, físiques o jurídiques, que actuen

conjuntament.

Finalment, es preveu que el Govern desenvolupi un Pla General de

Comptabilitat tenint en compte les normes internacionals de comptabilitat i les

normes internacionals d'informació financera (NIC i NIIF).

Capítol I. Disposicions generals

Secció 1a. Del deure de comptabilitat

estableix el deure de comptabilitat per a tots els empresaris, d'acord amb la

definici� d'aquest concepte en la Llei, amb independ�ncia de la naturalesa de

l'activitat econ�mica desplegada. Igualment, com a elements de car�cter

general, es regulen la forma de portar la comptabilitat, el deure de conservaci� i

el deure de confidencialitat de la comptabilitat, que sols pot ser requerida pels

batlles o tribunals corresponents i pel Ministeri de Finances i l'INAF, en

l'exercici de les seves funcions.

El cap�tol II compr�n la disciplina dels llibres de comptabilitat imposant

l'obligaci� de portar, com a m�nim, dos llibres: el llibre diari i el llibre d'inventaris

i comptes anuals; com a elements imprescindibles per portar una comptabilitat

ordenada i adequada a la naturalesa i dimensi� de l'empresa i per complir amb

l'obligaci� de formular els comptes anuals.

El cap�tol III cont� el r�gim del model comptable andorr� referit als comptes

anuals constru�t sobre la base del sistema comptable establert en les directives

comptables de la Uni� Europea i mitjan�ant la integraci� en aquest dels

elements definidors del marc conceptual per la preparaci� i presentaci� dels

estats financers. L'objectiu perseguit amb aquest model �s conjuminar la

seguretat jur�dica, que obliga a regular els elements estructurals del model

comptable en una norma amb rang de Llei i la flexibilitat que ha de permetre

modificar els desplegaments reglamentaris de forma r�pida i efica�, davant dels

canvis que com a conseq��ncia del dinamisme de la realitat econ�mica es

puguin produir en l'�mbit de les normes internacionals de comptabilitat i les

normes internacionals d'informaci� financera (NIC i NIIF).

En la definici� dels comptes anuals se segueix el sistema establert per la

Disposició transitòria. Pagament a compte durant el primer any d’aplicació de l’impost

Durant el primer any d’aplicació de l’impost, s’exigeix el pagament que es determina aplicant el tipus del 2,5 per cent sobre el resultat comptable de l’any anterior al del període impositiu, determinat segons les normes que preveu la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris.

No obstant això, els obligats tributaris acollits al règim especial de determinació objectiva han de determinar els pagaments a compte pel primer any d’aplicació aplicant sobre la xifra d’ingressos ordinaris de l’activitat els percentatges següents:

• a) Quan es tracti d’activitats comercials, el 0,5 per cent.
• b) Quan es tracti de retribucions als administradors o membres dels òrgans d’administració, el 2,45 per cent.
• c) En la resta d’activitats, l’1,5 per cent.

Disposició transitòria segona

Primer. Els obligats tributaris de l’impost general indirecte poden deduir l’impost de mercaderies indirecte (IMI) i l’impost indirecte sobre les activitats comercials (IAC) suportats sempre que les existències reuneixin els requisits següents:

I. Que s’hagin adquirit o importat amb posterioritat al 31 de desembre del 2009.

II. Que no hagin estat objecte de lliurament amb anterioritat a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei.

III. Que estiguin en el mateix estat en què s’han importat, sense perjudici de les manipulacions usuals destinades a garantir-ne la conservació, a millorar-ne la presentació o la qualitat mercantil o a preparar-ne la distribució o la revenda.

Segon. Aquesta deducció queda condicionada a la presentació davant del ministeri encarregat de les finances, dins del termini de dos mesos a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, de la informació següent:

• a) Inventari de les existències, que ha d’incloure:

1. La descripció del bé.
2. El seu valor d’adquisició.
3. La data d’adquisició.
4. El proveïdor i el número de factura.
5. Document acreditatiu del Dipòsit de Comptes del Registre de Societats dels estats financers corresponents als exercicis 2010 i 2011.

En el cas d’importadors de béns, a més de la informació anterior:

6. Import de l’IMI o l’IMI i l’IAC satisfets.

7. Data i número del DUA de la importació.

   • b) Els empresaris, diferents de les societats anònimes o de responsabilitat limitada, que tinguin una xifra anual total d’ingressos inferior a 150.000 euros, i que d’acord amb la disposició addicional del text refós de la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris, hagin presentat un document de declaració justificatiu sobre la seva xifra anual total d’ingressos, i per tant hagin quedat exclosos de l’obligació de dipositar els comptes, han d’adjuntar una còpia dels comptes anuals dels exercicis 2010 i 2011, si han tingut activitat en aquests exercicis, per poder obtenir la deducció prevista en aquest article.

Els empresaris, tant persones jurídiques com persones físiques, que hagin iniciat les seves activitats durant l’exercici 2012, també tenen dret a acollir-se a la deducció prevista en aquest article.

Tercer. En el cas d’importadors de béns i per a les existències importades, els obligats tributaris tenen un crèdit fiscal per un import equivalent a l’impost suportat, fins a un límit màxim del 4,5% sobre la base de tributació.

Quart. En el cas de les existències adquirides en el mercat interior, els obligats tributaris obtenen un crèdit fiscal corresponent a l’import resultant de multiplicar el percentatge de l’impost suportat pel bé importat pel 80% del valor d’adquisició dels béns relacionats, fins a un límit màxim del 4,5%.

Cinquè. El crèdit fiscal provinent de l’aplicació del que disposa aquesta disposició transitòria no és reemborsable però té caràcter de deduïble en la liquidació prevista a l’apartat primer de l’article 78. El crèdit esmentat té un termini de deducció que finalitza el 31 de desembre del 2014.

Sisè. Els inventaris previstos en aquesta disposició tenen la consideració d’autoliquidació, i en conseqüència, hi són aplicables els preceptes del capítol tretzè de la Llei de l’impost.

Setè. Reglamentàriament s’han d’establir els procediments i els models de sol·licitud del crèdit fiscal a què es refereix aquesta disposició transitòria.

1. Els obligats tributaris que revesteixin la forma de societats anònimes o limitades andorranes que formin part d’un grup tributari, poden tributar sota el règim previst en aquest article.

2. Formen part d’un grup tributari totes les societats que participin en altres societats en un grau igual o superior al 75 per cent del seu capital o dels drets de vot. El grup tributari està format tant per les entitats participants com per les participades, sempre que totes siguin obligats tributaris d’aquest impost. La participació esmentada s’ha de mantenir de forma ininterrompuda durant tot el període impositiu. El grau de participació que s’ostenti pot ser de forma directa o indirecta. La participació indirecta serà la que resulti de multiplicar els percentatges de participació.

3. No poden formar part d’un grup tributari:

   • a) les entitats exemptes a les quals es refereix l’article 8 de la Llei;
   • b) les entitats que quan es tanqui el període impositiu estiguin en situació de suspensió de pagaments o fallida, o el seu patrimoni net sigui negatiu; i
   • c) les societats participades, la participació de les quals s’aconsegueixi a través d’una altra societat que no compleixi els requisits establerts per formar part del grup tributari.
   • d) les societats que hagin optat per l’aplicació d’algun altre règim especial dels previstos en els articles 23, 24 i 24 bis d’aquesta Llei.

4. Les societats que hagin d’integrar un grup tributari ho han de comunicar al ministeri encarregat de les finances abans de l’inici de l’exercici, cosa que han d’acordar per junta de socis totes i cadascuna de les societats afectades. La societat dominant ha de comunicar els acords al ministeri encarregat de les finances abans de l’inici del període impositiu en què sigui aplicable aquest règim i les variacions posteriors en la composició del grup.

5. Les societats participades del grup tributari han de presentar la seva declaració individual, i han de determinar la seva base de tributació i les deduccions aplicables, sense haver-ne d’ingressar la quota resultant.

6. La societat participant determina la seva base de tributació d’acord amb les regles previstes en aquest títol de la Llei, de manera que ha d’integrar en la seva base de tributació les bases de tributació de cada una de les entitats participades que integrin el grup tributari, i ha de practicar les eliminacions corresponents per les operacions internes realitzades entre les societats del grup, d’acord amb el que preveu la normativa comptable per la formulació dels comptes anuals consolidats i la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris. Les eliminacions practicades s’han d’integrar a la base de tributació quan les operacions siguin fetes amb terceres persones, en els termes que preveu la norma comptable en matèria de consolidació.

7. Les bases de tributació negatives del grup tributari són compensables respecte de les positives del grup que es generin durant els deu anys següents.

8. Les bases de tributació negatives pendents de compensació generades per les societats participades abans que s’integrin en el grup tributari, només es poden compensar per bases de tributació positives de la mateixa entitat.

9. La quota de tributació del grup tributari es minora en l’import de les deduccions que preveu el capítol VIII a les quals tinguin dret cada societat que integra el grup tributari. Els requisits establerts per aplicar les deduccions esmentades es refereixen al grup tributari. Les deduccions de qualsevol societat pendents d’aplicació en el moment que s’hagin d’incloure en el grup tributari es poden deduir de la quota de tributació del grup tributari amb el límit que correspongui a la societat esmentada en el règim individual de tributació.

10. El període impositiu de totes les societats del grup ha de coincidir amb el de la societat dominant.

11. La societat dominant ha de formular, a efectes fiscals, el balanç i el compte de pèrdues i guanys consolidats, amb l’aplicació del mètode d’integració global a totes les societats que integren el grup tributari. Els comptes anuals consolidats es refereixen a la mateixa data de tancament i període que els comptes anuals de la societat dominant, de manera que les societats dependents han de tancar el seu exercici social en la data en què ho faci la societat dominant. En aquest sentit, l’entitat dominant ha d’adjuntar a la liquidació de l’impost la informació següent:

• a) Les eliminacions practicades en períodes impositius anteriors pendents d’incorporació i les eliminacions practicades en el període impositiu degudament justificades en la seva procedència i quantitat.
• b) Les incorporacions fetes en el període impositiu, igualment justificades en la seva procedència i quantitat.
• c) Les diferències, degudament explicades, que hi pugui haver entre les eliminacions i les incorporacions realitzades a l’efecte de determinar la base de tributació del grup fiscal i les realitzades a l’efecte de l’elaboració dels comptes anuals consolidats.

12. L’obligació de fer els pagaments a compte del grup tributari recau en la societat participant.
13. A partir de l’exercici que s’hagi optat per aquest règim, totes les societats integrants del grup queden obligades fins al moment que es renunciï a la seva aplicació.
14. Una vegada s’hagi exercit l’opció, el grup tributari queda vinculat a aquest règim de manera indefinida durant els períodes impositius següents, mentre no es compleixin els motius d’exclusió regulats en aquest article i mentre no es renunciï a la seva aplicació a través del corresponent procediment determinat reglamentàriament, que s’ha d’exercir, si escau, en el termini de tres mesos a comptar de la finalització de l’últim període impositiu en què s’ha aplicat.
15. El grup tributari s’extingeix quan la societat participant perdi el caràcter esmentat.
16. En el cas que el règim de consolidació tributària i el grup tributari s’extingeixin, respecte a les eliminacions pendents d’incorporació, les bases de tributació negatives del grup tributari i les deduccions en la quota pendents de compensació, cal procedir de la manera següent:

• a) Les eliminacions pendents d’incorporació s’integren en la base de tributació del grup tributari en l’últim període impositiu en què sigui aplicable el règim de consolidació tributària.
• b) Les societats que integrin el grup tributari en el període impositiu en què es produeixi la pèrdua o l’extinció d’aquest règim han d’assumir el dret a la compensació de les bases de tributació negatives del grup tributari pendents de compensar, en la part que hagin contribuït a la seva formació.

La compensació es fa amb les bases de tributació positives que es determinin en règim individual de tributació.

• c) Les societats que integrin el grup tributari en el període impositiu en què es produeixi la pèrdua o l’extinció d’aquest règim han d’assumir el dret a la compensació de les deduccions de la quota del grup tributari pendents de compensació, en la part en què hagin contribuït a la seva formació.

17. El que disposen els apartats anteriors és aplicable quan alguna o algunes de les societats que integren el grup tributari hi deixin de pertànyer.
18. Les societats del grup tributari responen solidàriament del pagament del deute tributari, excepte pel que fa a les sancions.

El Govern mitjan�ant reglament ha d'aprovar, abans del 31 de desembre de

2010, les normes per a la formulaci� dels comptes anuals consolidats, tenint en

compte les normes internacionals de comptabilitat.

La Llei del pressupost general pot actualitzar o modificar els llindars monetaris

establerts en aquesta Llei.

Quarta

Aquesta Llei entra en vigor el primer dia de l'any natural seg�ent a la seva

publicaci� i s'ha d'aplicar respecte dels exercicis comptables que s'inici�n a

partir d'aquesta data.

Casa de la Vall, 20 de desembre del 2007

Joan Gabriel i Estany

S�ndic General

Nosaltres els copr�nceps la sancionem i promulguem i n'ordenem la publicaci�

en el Butllet� Oficial del Principat d'Andorra.

Joan Enric Vives Sic�lia Nicolas Sarkozy

Bisbe d'Urgell President de la Rep�blica Francesa

Copr�ncep d'Andorra Copr�ncep d'Andorra

Text ref�s

Disposició transitòria tercera

L'obligació de dipòsit dels comptes anuals prevista a l'article 74 d'aquesta Llei

entrarà en vigor de conformitat amb el que disposi el reglament aprovat pel

Govern a aquest efecte, previst en la disposició addicional de la Llei 30/2007,

del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris".

ió

1. Els empresaris han de portar una comptabilitat ordenada i adequada a la

naturalesa i dimensió de la seva activitat, d'acord amb el que s'estableix en

aquesta Llei i en les altres disposicions aplicables.

2. Als efectes d'aquesta Llei, es consideren empresaris:

   • a) Les persones físiques que realitzin activitats empresarials o professionals.
   • b) Les societats mercantils i les altres persones jurídiques, en tot cas.
   • c) Altres entitats que, tenint o no personalitat jurídica, constitueixen una unitat

econòmica o un patrimoni separat, quan efectuïn activitats empresarials o

professionals.

Es consideren activitats empresarials o professionals les que impliquen

l'ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o

d'algun d'aquests factors de producció, amb la finalitat d'intervenir en la

producció o distribució de béns o realització de serveis.

ts

La comptabilitat ha de permetre fer un seguiment cronològic de totes les

operacions efectuades pels empresaris en l'exercici de la seva activitat i

l'elaboració periòdica dels documents comptables obligatoris per aquests

mateixos.

at

La comptabilitat ha de ser directament portada per l'empresari o per les

persones que aquest mateix autoritzi i sense perjudici de la seva

responsabilitat.

Secció 2a. De la forma de portar la comptabilitat

ma

Els documents comptables han de portar-se amb claredat, per ordre de dates,

sense espais en blanc ni interpolacions. Els errors i les omissions en els

assentaments comptables han de salvar-se a continuació, immediatament que

s'adverteixin.

es

En els documents comptables no es poden utilitzar abreviatures o símbols el

significat dels quals no sigui precís d'acord amb aquesta Llei, les altres

disposicions aplicables o la pràctica comptable de general aplicació.

da

El valor dels assentaments comptables i dels elements integrants dels comptes

anuals s'han d'expressar necessàriament en euros.

Secció 3a. Del deure de conservació

da

Els empresaris han de guardar i custodiar ordenadament i durant un període de

sis anys, a comptar des de la data de l'últim tancament anual, tots els

documents comptables i la correspondència, documentació i justificants relatius

a la seva activitat.

ls

El deure de conservació és exigible als empresaris persones físiques encara

que cessin en la seva activitat i en cas de traspàs correspon als seus hereus el

seu compliment. En cas de dissolució de les societats correspon als liquidadors

complir el deure de conservació.

Secció 4a. Del deure de confidencialitat

pi

La comptabilitat dels empresaris és confidencial, sense perjudici del que

disposin les lleis.

ió

L'exhibició general o particular dels documents comptables, correspondència,

documentació i justificants de la comptabilitat només pot ser requerida per:

• a) El batlle o tribunal corresponent, d'ofici o a instància de part.
• b) El Ministeri de Finances i l'INAF, per a l'exercici de les funcions que tenen

atribuïdes.

ma

En qualsevol cas, l'exhibició de la comptabilitat s'ha de fer a l'establiment de

l'empresari i amb la seva presència o la de les persones que designi i adoptant

les mesures necessàries per assegurar-ne la conservació i custòdia.

is

Els llibres de comptabilitat obligatoris que necessàriament han de portar els

empresaris són el llibre diari i el llibre d'inventaris i comptes anuals.

ri

El llibre diari ha de recollir en forma d'assentaments i per ordre cronològic totes

i cadascuna de les operacions efectuades dia a dia pels empresaris en

l'exercici de la seva activitat. Tanmateix, són vàlids els assentaments globals

de les operacions per períodes no superiors a un mes i sempre que del detall

d'aquests assentaments en quedi constància en altres llibres.

ls

El llibre d'inventaris i comptes anuals s'ha d'iniciar amb la transcripció del

balanç inicial, també s'han de transcriure amb periodicitat trimestral els

balanços de sumes i saldos i al final de l'exercici l'inventari i els comptes

anuals.

Capítol III. Dels comptes anuals

Secció 1a. De la formulació

rs

1. Els comptes anuals han de redactar-se amb claredat i mostrar la imatge fidel

del patrimoni, de la situació financera i dels resultats dels empresaris en

l'exercici de la seva activitat, de conformitat amb les disposicions aplicables en

matèria de comptabilitat.

2. En el cas que l'aplicació de les disposicions en matèria de comptabilitat no

sigui suficient per mostrar la imatge fidel, s'han de subministrar a la memòria

les informacions complementàries precises per aconseguir aquest resultat.

3. Excepcionalment, no s'han d'aplicar les disposicions en matèria de

comptabilitat que resultin incompatibles amb el resultat de mostrar la imatge

fidel. En aquest cas, en la memòria s'ha d'assenyalar i motivar suficientment la

falta d'aplicació de la corresponent disposició en matèria de comptabilitat i

explicar la seva influència sobre el patrimoni, la situació financera i els resultats.

es

1. Els assentaments i la valoració dels elements que integren les partides de

cadascun dels documents que formen els comptes anuals s'han de formular

aplicant els principis comptables següents:

• a) Principi d'empresa en funcionament: si no es prova el contrari, s'ha de

presumir que l'empresa continua en funcionament.

• b) Principi de registre: els fets econòmics s'han de registrar quan neixin els

drets i obligacions que els mateixos originen.

• c) Principi d'uniformitat: no s'han de variar els criteris de valoració dels

elements que integren les partides dels documents que formen els comptes

i motivar suficientment la falta d'aplicació del principi corresponent i explicar-ne

anuals d'un exercici a l'altre.

la influència sobre el patrimoni, la situació financera i els resultats.

• d) Principi de prudència: només s'han de comptabilitzar els beneficis obtinguts

2. En els casos en què una qüestió no estigui regulada expressament en les

fins a la data de tancament de l'exercici. Tanmateix, s'han de tenir en compte

disposicions andorranes vigents en matèria comptable, s'han de tenir en

tots els riscos amb origen a l'exercici o en un altre anterior i les amortitzacions i

compte els criteris establerts a les normes internacionals de comptabilitat i a les

correccions de valor dels elements de l'actiu.

normes internacionals d'informació financera (NIC i NIIF).

• e) Principi de meritació: les despeses i els ingressos s'han d'imputar a l'exercici

al qual es refereixen els comptes anuals, amb independència de la seva data

de pagament o cobrament. Aquest principi no és aplicable a la formulació de

l'estat de flux d'efectiu.

• f) Principi de valoració separada: els elements que integren les partides dels

documents que formen els comptes anuals s'han de valorar separadament.

• g) Principi de preu d'adquisició o de cost de producció: els actius s'han de

comptabilitzar pel preu d'adquisició o pel cost de producció i els passius pel

valor de la contrapartida rebuda a canvi d'incórrer en l'obligació, més els

interessos meritats pendents de pagament. El Govern per decret ha de fixar els

elements patrimonials que s'han de valorar pel seu valor raonable, d'acord amb

els criteris establerts a les normes internacionals de comptabilitat.

• h) Principi de no compensació: no poden compensar-se les partides de l'actiu i

del passiu ni les de despeses i ingressos.

  - i) Principi de correlació d'ingressos i despeses: el resultat de l'exercici està

constituït pels ingressos d'aquest període menys les despeses incorregudes

durant el dit període per l'obtenció d'aquell, així com pels beneficis i pèrdues no

relacionats directament amb l'activitat empresarial.

• j) Principi d'importància relativa: en casos excepcionals i sempre que no alteri la

imatge fidel que han de proporcionar els comptes anuals, s'admet la no

aplicació d'alguns principis. En aquests casos, en la memòria s'ha d'assenyalar

ut

En el balanç han de figurar de forma separada l'actiu, el passiu i el patrimoni

net. El balanç inicial d'un exercici s'ha de correspondre amb el balanç de

tancament de l'exercici anterior.

iu

1. L'actiu comprèn els béns, els drets i altres recursos controlats

econòmicament per l'empresari, resultants de successos passats, dels quals és

probable que l'empresari n'obtingui beneficis i que s'han de classificar de forma

separada i en funció de la seva afectació com a actiu fix o no corrent com a

actiu circulant o corrent.

2. L'actiu circulant comprèn els béns, els drets i altres recursos que s'espera

que es venguin, consumeixin o realitzin com a conseqüència de l'explotació

ordinària de l'empresa, així com els que el seu venciment, alienació o

realització s'espera que es produeixin en el termini màxim d'un any des de la

data de tancament de l'exercici.

3. Els altres béns, drets i altres recursos econòmics no referits a l'apartat

anterior han de classificar-se com a actiu fix.

1. Els obligats tributaris que revesteixin la forma de societats anònimes o limitades andorranes que formin part d’un grup tributari, poden tributar sota el règim previst en aquest article.

2. Formen part d’un grup tributari totes les societats que participin en altres societats en un grau igual o superior al 75 per cent del seu capital o dels drets de vot. El grup tributari està format tant per les entitats participants com per les participades, sempre que totes siguin obligats tributaris d’aquest impost. La participació esmentada s’ha de mantenir de forma ininterrompuda durant tot el període impositiu. El grau de participació que s’ostenti pot ser de forma directa o indirecta. La participació indirecta serà la que resulti de multiplicar els percentatges de participació.

3. No poden formar part d’un grup tributari:

   • a) les entitats exemptes a les quals es refereix l’article 8 de la Llei;
   • b) les entitats que quan es tanqui el període impositiu estiguin en situació de suspensió de pagaments o fallida, o el seu patrimoni net sigui negatiu; i
   • c) les societats participades, la participació de les quals s’aconsegueixi a través d’una altra societat que no compleixi els requisits establerts per formar part del grup tributari.
   • d) les societats que hagin optat per l’aplicació d’algun altre règim especial dels previstos en els articles 23, 24 i 24 bis d’aquesta Llei.

4. Les societats que hagin d’integrar un grup tributari ho han de comunicar al ministeri encarregat de les finances abans de l’inici de l’exercici, cosa que han d’acordar per junta de socis totes i cadascuna de les societats afectades. La societat dominant ha de comunicar els acords al ministeri encarregat de les finances abans de l’inici del període impositiu en què sigui aplicable aquest règim i les variacions posteriors en la composició del grup.

5. Les societats participades del grup tributari han de presentar la seva declaració individual, i han de determinar la seva base de tributació i les deduccions aplicables, sense haver-ne d’ingressar la quota resultant.

6. La societat participant determina la seva base de tributació d’acord amb les regles previstes en aquest títol de la Llei, de manera que ha d’integrar en la seva base de tributació les bases de tributació de cada una de les entitats participades que integrin el grup tributari, i ha de practicar les eliminacions corresponents per les operacions internes realitzades entre les societats del grup, d’acord amb el que preveu la normativa comptable per la formulació dels comptes anuals consolidats i la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris. Les eliminacions practicades s’han d’integrar a la base de tributació quan les operacions siguin fetes amb terceres persones, en els termes que preveu la norma comptable en matèria de consolidació.

7. Les bases de tributació negatives del grup tributari són compensables respecte de les positives del grup que es generin durant els deu anys següents.

8. Les bases de tributació negatives pendents de compensació generades per les societats participades abans que s’integrin en el grup tributari, només es poden compensar per bases de tributació positives de la mateixa entitat.

9. La quota de tributació del grup tributari es minora en l’import de les deduccions que preveu el capítol VIII a les quals tinguin dret cada societat que integra el grup tributari. Els requisits establerts per aplicar les deduccions esmentades es refereixen al grup tributari. Les deduccions de qualsevol societat pendents d’aplicació en el moment que s’hagin d’incloure en el grup tributari es poden deduir de la quota de tributació del grup tributari amb el límit que correspongui a la societat esmentada en el règim individual de tributació.

10. El període impositiu de totes les societats del grup ha de coincidir amb el de la societat dominant.

11. La societat dominant ha de formular, a efectes fiscals, el balanç i el compte de pèrdues i guanys consolidats, amb l’aplicació del mètode d’integració global a totes les societats que integren el grup tributari. Els comptes anuals consolidats es refereixen a la mateixa data de tancament i període que els comptes anuals de la societat dominant, de manera que les societats dependents han de tancar el seu exercici social en la data en què ho faci la societat dominant. En aquest sentit, l’entitat dominant ha d’adjuntar a la liquidació de l’impost la informació següent:

• a) Les eliminacions practicades en períodes impositius anteriors pendents d’incorporació i les eliminacions practicades en el període impositiu degudament justificades en la seva procedència i quantitat.
• b) Les incorporacions fetes en el període impositiu, igualment justificades en la seva procedència i quantitat.
• c) Les diferències, degudament explicades, que hi pugui haver entre les eliminacions i les incorporacions realitzades a l’efecte de determinar la base de tributació del grup fiscal i les realitzades a l’efecte de l’elaboració dels comptes anuals consolidats.

12. L’obligació de fer els pagaments a compte del grup tributari recau en la societat participant.
13. A partir de l’exercici que s’hagi optat per aquest règim, totes les societats integrants del grup queden obligades fins al moment que es renunciï a la seva aplicació.
14. Una vegada s’hagi exercit l’opció, el grup tributari queda vinculat a aquest règim de manera indefinida durant els períodes impositius següents, mentre no es compleixin els motius d’exclusió regulats en aquest article i mentre no es renunciï a la seva aplicació a través del corresponent procediment determinat reglamentàriament, que s’ha d’exercir, si escau, en el termini de tres mesos a comptar de la finalització de l’últim període impositiu en què s’ha aplicat.
15. El grup tributari s’extingeix quan la societat participant perdi el caràcter esmentat.
16. En el cas que el règim de consolidació tributària i el grup tributari s’extingeixin, respecte a les eliminacions pendents d’incorporació, les bases de tributació negatives del grup tributari i les deduccions en la quota pendents de compensació, cal procedir de la manera següent:

• a) Les eliminacions pendents d’incorporació s’integren en la base de tributació del grup tributari en l’últim període impositiu en què sigui aplicable el règim de consolidació tributària.
• b) Les societats que integrin el grup tributari en el període impositiu en què es produeixi la pèrdua o l’extinció d’aquest règim han d’assumir el dret a la compensació de les bases de tributació negatives del grup tributari pendents de compensar, en la part que hagin contribuït a la seva formació.

La compensació es fa amb les bases de tributació positives que es determinin en règim individual de tributació.

• c) Les societats que integrin el grup tributari en el període impositiu en què es produeixi la pèrdua o l’extinció d’aquest règim han d’assumir el dret a la compensació de les deduccions de la quota del grup tributari pendents de compensació, en la part en què hagin contribuït a la seva formació.

17. El que disposen els apartats anteriors és aplicable quan alguna o algunes de les societats que integren el grup tributari hi deixin de pertànyer.
18. Les societats del grup tributari responen solidàriament del pagament del deute tributari, excepte pel que fa a les sancions.

1. Els obligats tributaris que revesteixin la forma de societats anònimes o limitades andorranes que formin part d’un grup tributari, poden tributar sota el règim previst en aquest article.

2. Formen part d’un grup tributari totes les societats que participin en altres societats en un grau igual o superior al 75 per cent del seu capital o dels drets de vot. El grup tributari està format tant per les entitats participants com per les participades, sempre que totes siguin obligats tributaris d’aquest impost. La participació esmentada s’ha de mantenir de forma ininterrompuda durant tot el període impositiu. El grau de participació que s’ostenti pot ser de forma directa o indirecta. La participació indirecta serà la que resulti de multiplicar els percentatges de participació.

3. No poden formar part d’un grup tributari:

   • a) les entitats exemptes a les quals es refereix l’article 8 de la Llei;
   • b) les entitats que quan es tanqui el període impositiu estiguin en situació de suspensió de pagaments o fallida, o el seu patrimoni net sigui negatiu; i
   • c) les societats participades, la participació de les quals s’aconsegueixi a través d’una altra societat que no compleixi els requisits establerts per formar part del grup tributari.
   • d) les societats que hagin optat per l’aplicació d’algun altre règim especial dels previstos en els articles 23, 24 i 24 bis d’aquesta Llei.

4. Les societats que hagin d’integrar un grup tributari ho han de comunicar al ministeri encarregat de les finances abans de l’inici de l’exercici, cosa que han d’acordar per junta de socis totes i cadascuna de les societats afectades. La societat dominant ha de comunicar els acords al ministeri encarregat de les finances abans de l’inici del període impositiu en què sigui aplicable aquest règim i les variacions posteriors en la composició del grup.

5. Les societats participades del grup tributari han de presentar la seva declaració individual, i han de determinar la seva base de tributació i les deduccions aplicables, sense haver-ne d’ingressar la quota resultant.

6. La societat participant determina la seva base de tributació d’acord amb les regles previstes en aquest títol de la Llei, de manera que ha d’integrar en la seva base de tributació les bases de tributació de cada una de les entitats participades que integrin el grup tributari, i ha de practicar les eliminacions corresponents per les operacions internes realitzades entre les societats del grup, d’acord amb el que preveu la normativa comptable per la formulació dels comptes anuals consolidats i la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris. Les eliminacions practicades s’han d’integrar a la base de tributació quan les operacions siguin fetes amb terceres persones, en els termes que preveu la norma comptable en matèria de consolidació.

7. Les bases de tributació negatives del grup tributari són compensables respecte de les positives del grup que es generin durant els deu anys següents.

8. Les bases de tributació negatives pendents de compensació generades per les societats participades abans que s’integrin en el grup tributari, només es poden compensar per bases de tributació positives de la mateixa entitat.

9. La quota de tributació del grup tributari es minora en l’import de les deduccions que preveu el capítol VIII a les quals tinguin dret cada societat que integra el grup tributari. Els requisits establerts per aplicar les deduccions esmentades es refereixen al grup tributari. Les deduccions de qualsevol societat pendents d’aplicació en el moment que s’hagin d’incloure en el grup tributari es poden deduir de la quota de tributació del grup tributari amb el límit que correspongui a la societat esmentada en el règim individual de tributació.

10. El període impositiu de totes les societats del grup ha de coincidir amb el de la societat dominant.

11. La societat dominant ha de formular, a efectes fiscals, el balanç i el compte de pèrdues i guanys consolidats, amb l’aplicació del mètode d’integració global a totes les societats que integren el grup tributari. Els comptes anuals consolidats es refereixen a la mateixa data de tancament i període que els comptes anuals de la societat dominant, de manera que les societats dependents han de tancar el seu exercici social en la data en què ho faci la societat dominant. En aquest sentit, l’entitat dominant ha d’adjuntar a la liquidació de l’impost la informació següent:

• a) Les eliminacions practicades en períodes impositius anteriors pendents d’incorporació i les eliminacions practicades en el període impositiu degudament justificades en la seva procedència i quantitat.
• b) Les incorporacions fetes en el període impositiu, igualment justificades en la seva procedència i quantitat.
• c) Les diferències, degudament explicades, que hi pugui haver entre les eliminacions i les incorporacions realitzades a l’efecte de determinar la base de tributació del grup fiscal i les realitzades a l’efecte de l’elaboració dels comptes anuals consolidats.

12. L’obligació de fer els pagaments a compte del grup tributari recau en la societat participant.
13. A partir de l’exercici que s’hagi optat per aquest règim, totes les societats integrants del grup queden obligades fins al moment que es renunciï a la seva aplicació.
14. Una vegada s’hagi exercit l’opció, el grup tributari queda vinculat a aquest règim de manera indefinida durant els períodes impositius següents, mentre no es compleixin els motius d’exclusió regulats en aquest article i mentre no es renunciï a la seva aplicació a través del corresponent procediment determinat reglamentàriament, que s’ha d’exercir, si escau, en el termini de tres mesos a comptar de la finalització de l’últim període impositiu en què s’ha aplicat.
15. El grup tributari s’extingeix quan la societat participant perdi el caràcter esmentat.
16. En el cas que el règim de consolidació tributària i el grup tributari s’extingeixin, respecte a les eliminacions pendents d’incorporació, les bases de tributació negatives del grup tributari i les deduccions en la quota pendents de compensació, cal procedir de la manera següent:

• a) Les eliminacions pendents d’incorporació s’integren en la base de tributació del grup tributari en l’últim període impositiu en què sigui aplicable el règim de consolidació tributària.
• b) Les societats que integrin el grup tributari en el període impositiu en què es produeixi la pèrdua o l’extinció d’aquest règim han d’assumir el dret a la compensació de les bases de tributació negatives del grup tributari pendents de compensar, en la part que hagin contribuït a la seva formació.

La compensació es fa amb les bases de tributació positives que es determinin en règim individual de tributació.

• c) Les societats que integrin el grup tributari en el període impositiu en què es produeixi la pèrdua o l’extinció d’aquest règim han d’assumir el dret a la compensació de les deduccions de la quota del grup tributari pendents de compensació, en la part en què hagin contribuït a la seva formació.

17. El que disposen els apartats anteriors és aplicable quan alguna o algunes de les societats que integren el grup tributari hi deixin de pertànyer.
18. Les societats del grup tributari responen solidàriament del pagament del deute tributari, excepte pel que fa a les sancions.

et

El patrimoni net són els actius que queden un cop deduïts tots els passius i

inclou les aportacions efectuades pels propietaris o pels socis que no tinguin la

consideració de passius així com els resultats acumulats i altres variacions que

l'afectin, i se n'ha de diferenciar els fons propis de les restants partides que

l'integren.

Secció 3a. Del compte de pèrdues i guanys

ut

El compte de pèrdues i guanys ha de recollir el resultat de l'exercici, figurant-hi

de forma separada els ingressos i les despeses del dit exercici i distingint els

resultats originats per l'activitat ordinària dels que no tingui aquest origen.

ts

1. Els ingressos comprenen els increments del patrimoni net produïts durant

l'exercici al qual es refereixen els comptes anuals com a conseqüència d'un

augment del valor dels actius o d'una disminució del valor dels passius, sempre

que no tinguin l'origen en aportacions dels propietaris o dels socis.

2. Les despeses comprenen els decrements del patrimoni net produïts durant

l'exercici al qual es refereixen els comptes anuals com a conseqüència d'una

disminució del valor dels actius o d'un augment del valor dels passius, sempre

que no tinguin l'origen en distribucions els propietaris o els socis.

Secció 4a. De l'estat de canvis del patrimoni net

ut

En l'estat de canvis del patrimoni net han de figurar el resultat de l'exercici, les

variacions per canvis en els criteris comptables, les correccions d'errors i altres

ajustaments i variacions de valor que s'hagin d'imputar al patrimoni net, com

ara els derivats del criteri del valor raonable.

Secció 5a. De l'estat de flux d'efectiu

ut

En l'estat de flux d'efectiu hi han de figurar ordenats i agrupats, per categories o

tipus d'activitats, tots els cobraments i pagaments realitzats durant l'exercici al

qual es refereixen els comptes anuals, i amb la finalitat d'informar sobre els

moviments d'efectiu produïts durant el dit exercici.

Secció 6a. De la memòria

ut

La memòria ha de completar, ampliar i comentar la informació subministrada

pels altres documents que formen els comptes anuals i com a mínim ha de

contenir les indicacions que el Govern determini reglamentàriament.

Secció 7a. De l'informe de gestió

ut

Els empresaris que hagin de sotmetre a auditoria els comptes anuals han de

formular l'informe de gestió que ha de contenir, en els termes que el Govern

reglamenti, una exposició fidel sobre l'evolució dels negocis i la situació de la

societat, amb una descripció dels principals riscos i incerteses als quals

s'enfronta, i també ha d'informar dels esdeveniments importants que poden

alterar el tancament del proper exercici.

Capítol IV. Dels comptes anuals consolidats

ió

Els comptes anuals consolidats formen una unitat que comprèn el balanç

consolidat, el compte de pèrdues i guanys consolidat, l'estat de canvis del

patrimoni net consolidat, l'estat de flux d'efectiu consolidat i la memòria.

ió

1. Amb data de tancament de l'exercici, i en el termini màxim de sis mesos a

comptar d'aquesta data, l'òrgan d'administració de les societats matrius dels

grups de societats han de formular i signar els comptes anuals i l'informe de

gestió consolidats incloent-hi en aquests, totes les societats filials que

pertanyen al seu mateix grup de societats i també qualsevol societat filial

d'aquestes, amb independència de la seva forma jurídica i del seu domicili

social i d'acord amb el que s'estableix en aquest capítol.

2. Quan no sigui possible identificar la societat matriu d'un grup de societats o

quan el control de les societats filials que integren un mateix grup de societats

societats filials o de qualsevol persona que actuï en nom propi però per compte

correspongui a una o diverses persones, físiques o jurídiques, que actuen

de la societat matriu o de qualsevol societat filial d'aquesta o els que disposi

conjuntament, l'obligació establerta a l'apartat anterior correspon a l'òrgan

concertadament amb qualsevol persona.

d'administració de la societat del grup, l'actiu de la qual, tingui un import

6. L'obligació establerta en els apartats primer i segon d'aquest article no

superior en la data de la primera consolidació.

s'aplica quan en la data de tancament de l'exercici de la societat obligada a

3. Als efectes d'aquest capítol, pertanyen a un mateix grup de societats les

consolidar, el conjunt de les societats compreses en la consolidació no

societats que constitueixen una unitat de decisió perquè una societat, la

sobrepassen dos dels tres llindars establerts a l'article 72 de la Llei de societats

societat matriu, controla o pot controlar directament o indirectament, una o

anònimes i de responsabilitat limitada als efectes de sotmetre els comptes

diverses societats, les societats filials, o perquè aquest control correspon a una

anuals a l'auditoria d'una persona que tingui la condició legal d'auditor de

o diverses persones, físiques o jurídiques, que actuen conjuntament en virtut

comptes.

d'acords o clàusules estatutàries.

4. Als efectes d'aquest capítol, una societat es considera societat matriu d'un

grup de societats quan en relació amb una o diverses societats, que als efectes

d'aquesta Llei es consideren filials i, que per això integren un mateix grup de

societats, es troba en alguna de les situacions següents:

• a) Posseeixi la majoria de drets de vot.
• b) Tingui disposició de la majoria dels drets de vot en virtut d'acords celebrats

amb altres socis.

• c) Tingui la facultat de nomenar o cessar la majoria dels administradors.
• d) Hagi nomenat la majoria dels administradors exclusivament amb els seus

vots i aquests despleguen el seu càrrec en el moment en què s'ha de complir

l'obligació establerta en l'apartat primer d'aquest article i durant els dos

exercicis immediatament anteriors.

• e) Quan la majoria dels administradors també siguin administradors o alts

directius de la societat matriu o d'una societat filial d'aquesta.

5. Als efectes de l'apartat anterior, als drets de vot de la societat matriu s'han

d'afegir els drets de vot que posseeixi a través de qualsevol de les seves

Per al primer exercici comptable d'aplicació de la Llei, la presentació dels

comptes anuals pot no fer aparèixer les xifres de l'exercici anterior.

ia

1. La Junta General de la societat, els administradors de la qual estan obligats

a formular els comptes anuals, ha de nomenar l'auditor de comptes que ha de

verificar els comptes anuals i l'informe de gestió consolidats. L'acord de la

Junta General ha de fixar la durada del nomenament i els criteris per al càlcul

de la retribució de l'auditor de comptes, i s'ha d'adoptar abans que finalitzi

l'exercici objecte de l'auditoria.

2. L'auditor de comptes ha de comprovar la concordança de l'informe de gestió

amb els comptes anuals consolidats i que aquests mostrin la imatge fidel del

patrimoni, de la situació financera i dels resultats del conjunt de les societats

compreses en la consolidació, de conformitat amb la normativa comptable

aplicable. També ha de redactar, en un termini màxim de tres mesos a partir de

la recepció per part de la societat, dels comptes anuals, formulats i signats pels

administradors, un informe d'auditoria detallat sobre la seva actuació, en què

expressi les observacions, i/o reserves pertinents.

it

1. Els comptes anuals i l'informe de gestió consolidats s'han de sotmetre a

l'aprovació de la Junta General de la societat, els administradors de la qual

estan obligats a formular els comptes anuals consolidats, simultàniament amb

els comptes anuals d'aquesta societat.

2. Els socis de cadascuna de les societats compreses en la consolidació tenen

dret a obtenir de la societat obligada a formular els comptes anuals consolidats

els documents que els formen, així com l'informe de gestió consolidat i l'informe

d'auditoria.

3. Les certificacions de l'acord que aprova els comptes anuals, juntament amb

un exemplar dels comptes anuals consolidats i de l'informe d'auditoria, si

escau, s'han de presentar per al seu dipòsit al Registre de Societats en el

termini màxim d'un mes, comptador des de la data d'adopció dels acords. El

Govern, per via reglamentària, ha de modular el tipus d'informació i la

documentació a dipositar en el Registre de Societats en funció de la magnitud

de les mateixes.

4. L'incompliment d'aquesta obligació és objecte d'anotació en el Registre de

Societats i de publicitat per part d'aquest. La forma i els tràmits de compliment

d'aquesta obligació i de l'anotació del seu incompliment s'han de determinar

reglamentàriament.

le

1. Per la formulació dels comptes anuals consolidats s'han d'aplicar les normes

internacionals de comptabilitat i els articles 33 i 34 quan en la data de

tancament de l'exercici qualsevol de les societats compreses en la consolidació

hagi emès valors que estiguin admesos a negociació en un mercat regulat de

qualsevol estat membre de la Unió Europea.

2. Fora del supòsit previst a l'apartat anterior, els comptes anuals consolidats

s'han de formular aplicant, o bé les normes de comptabilitat previstes en

aquesta Llei i en les disposicions que la desenvolupin, o bé les normes

internacionals de comptabilitat. En aquest darrer cas, els comptes anuals

consolidats s'han de formular de forma continuada aplicant aquestes normes i

els articles 33 i 34 d'aquesta Llei.

es

L'estructura i el contingut dels comptes anuals consolidats s'ha d'ajustar als

models aprovats reglamentàriament pel Govern i, amb les adaptacions

necessàries, d'acord amb el que es disposa als articles 21 a 32 d'aquesta Llei.

2. En el cas que la data de tancament de l'exercici d'una societat compresa en

la consolidació sigui anterior en més de tres mesos a la data corresponent als

comptes consolidats, la seva inclusió en aquests s'ha de fer mitjançant la

formulació de comptes anuals específics referits a la data de formulació dels

consolidats.

3. En la memòria s'ha d'incloure informació sobre les variacions que durant

l'exercici s'hagin produït respecte de les societats compreses en la

consolidació, amb la finalitat de fer comparables els successius comptes anuals

consolidats.

4. Els elements que integren l'actiu, passiu, ingressos i despeses s'han de

valorar d'acord amb els principis establerts en aquesta Llei i aplicant els

mateixos principis utilitzats per formular els comptes anuals de la societat

obligada a consolidar.

5. Els elements que integren l'actiu, passiu, ingressos i despeses dels comptes

anuals d'una societat compresa en la consolidació que hagin estat valorats

d'acord amb principis diferents als aplicables per la formulació dels comptes

anuals consolidats s'han de valorar de nou de conformitat amb aquests últims.

es

1. Els actius, passius, ingressos i despeses que figuren en els comptes anuals

de les societats compreses en la consolidació s'han d'agrupar i agregar en els

comptes anuals consolidats aplicant el mètode d'integració global.

2. Les societats gestionades conjuntament per una o diverses societats

compreses en la consolidació i per una o diverses societats no compreses en la

consolidació s'han d'integrar en els comptes consolidats aplicant, o bé el

mètode d'integració proporcional, o bé el procediment de posada en

equivalència o mètode de la participació.

3. Les societats no compreses en la consolidació però en les quals una societat

compresa en la consolidació hi té una participació del 20 per 100 o més dels

drets de vot, s'han d'integrar en els comptes anuals consolidats aplicant el

procediment de posada en equivalència o mètode de la participació.

4. El Govern ha de reglamentar sobre homogeneïtzació, ajustos i eliminacions

per l'aplicació dels diversos mètodes de consolidació.

Per al primer exercici comptable d'aplicaci� de la Llei, la presentaci� dels

comptes anuals pot no fer apar�ixer les xifres de l'exercici anterior.

Els empresaris que al moment d'entrada en vigor d'aquesta Llei compleixin

amb els requisits per a la presentació dels models abreujats dels comptes

anuals poden presentar els comptes anuals i, en el seu cas, els comptes anuals

consolidats, d'acord amb aquests models abreujats.

Disposicions finals