Llei 17/2017, del 20 d'octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial.

El desenvolupament del sistema tributari andorrà, amb la introducció en els últims anys de l’impost sobre societats, l’impost sobre la renda dels no -residents fiscals i l’impost sobre la renda de les persones físiques, ha suposat que determinades operacions societàries puguin generar un cost tributari significatiu en relació amb aquests impostos que, fins i tot, arribi a desincentivar-ne l’execució.

Entre aquestes operacions destaquen, per la seva importància en la dinamització de l’economia andorrana, les de reorganització empresarial. Com a operacions de reorganització empresarial, aquesta Llei preveu les operacions de fusió, escissió, bescanvi de valors, aportació no dinerària de branques d’activitat o d’altres actius i devolució d’actius. Totes aquestes operacions estan definides al mateix cos de la Llei, amb l’objectiu de delimitar l’abast de la norma. A pesar que es tracti d’operacions amb substantivitat pròpia a la legislació mercantil andorrana, s’ha optat per incloure una definició específica en aquesta Llei de caràcter fiscal a l’efecte de delimitar de manera precisa les operacions que, per les seves característiques específiques, poden acollir-se al règim fiscal establert a la Llei.

Cal destacar la inclusió a la Llei de les operacions d’escissió no proporcional i de devolució d’actius, que tenen com a objectiu facilitar la resolució de conflictes en el teixit empresarial andorrà, amb especial incidència sobre l’àmbit familiar, permetent la reestructuració del patrimoni de grups familiars de manera fiscalment neutra, per protegir d’aquesta manera un sector tan característic del Principat d’Andorra.

La finalitat d’aquesta Llei és procurar que la fiscalitat no suposi un impediment per a l’execució d’aquestes operacions de reorganització, amb l’objectiu de facilitar les operacions de reestructuració de grups i de patrimonis empresarials d’entitats i persones físiques. A la vegada, la Llei pretén evitar també que el règim fiscal que s’hi preveu generi un incentiu per a reestructuracions que no tenen una justificació sòlida des de l’òptica econòmica o de negoci sinó que estan basades en raons purament fiscals. Amb aquest propòsit, i per tal d’evitar crear oportunitats per a l’elusió fiscal, la Llei exigeix, perquè el règim fiscal sigui aplicable, que pugui provar-se l’existència de motius econòmics que justifiquin la realització de les operacions de reorganització que s’hi acullen.

L’aplicació del règim fiscal a les operacions de reorganització empresarial es produeix per defecte, sempre que les transaccions compleixin els requisits i les condicions previstos per aquesta Llei. A pesar de l’anterior, la Llei preveu que, amb caràcter previ a l’atorgament de l’escriptura pública corresponent, les operacions hagin de ser objecte de notificació a l’Administració tributària. L’objectiu de les obligacions de comunicació i informació previstes al capítol VI de la Llei és facilitar el control i el coneixement de les operacions efectuades per part de l’Administració tributària. Així mateix, la comunicació a presentar haurà d’incloure la renúncia al règim en els casos en què s’opti per no aplicar-lo.

El règim fiscal que s’estableix en aquesta Llei no té efectes exclusivament en el tractament de les operacions de reorganització empresarial en matèria dels tributs directes anteriorment esmentats, és a dir, l’impost sobre societats, l’impost sobre la renda dels no -residents fiscals o l’impost sobre la renda de les persones físiques, sinó que és comprensiu de tots els impostos andorrans que poden meritar-se en aquests tipus d’operacions. Amb aquesta intenció, els articles 12 a 14 de la Llei regulen el tractament de les reestructuracions acollides al règim fiscal a l’efecte de l’impost general indirecte, l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries i l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, establint els mecanismes tècnics adequats per tal d’assegurar la neutralitat necessària també en l’àmbit d’aquests impostos.

Des del punt de vista tècnic, el mecanisme utilitzat en el marc dels impostos directes per aconseguir la neutralitat fiscal que busca assolir la Llei és el de diferiment. És a dir, les rendes que puguin posar-se de manifest en les persones o entitats que intervenen en una operació de reorganització empresarial no deixen de tributar de forma definitiva, sinó que la seva tributació es trasllada a un moment posterior. Més concretament, el recurs tècnic utilitzat per aconseguir aquest diferiment és la no -integració a les bases de tributació de les rendes generades per les operacions de reorganització i el manteniment dels valors fiscals del transmissor en el patrimoni de l’adquirent.

La utilització del mecanisme de diferiment pot suposar que, en alguns casos, la realització d’operacions acollides en aquest règim fiscal doni lloc a situacions de doble imposició. En conseqüència, ha resultat necessari que la Llei reguli també els mecanismes requerits per evitar la doble imposició i, així mateix, prevenir situacions de desimposició. Amb aquest últim objectiu, l’àmbit d’aplicació de la Llei s’ha restringit a les operacions que, si no es poguessin acollir al règim fiscal regulat per aquesta Llei, generarien un cost fiscal a Andorra per a alguna de les parts intervinents i que, a la vegada, un cop aplicat el mecanisme de diferiment, segueixin garantint el manteniment de la potestat de gravamen al Principat d’Andorra sobre les rendes diferides.

A la vegada que es preveu el diferiment de les rendes, per tal de garantir la desitjada neutralitat fiscal, el règim fiscal previst per aquesta Llei preveu també la subrogació, total o parcial, de les persones físiques o entitats adquirents en els drets i obligacions tributaris generats pels transmissors. Així mateix, es preveu l’obligació dels adquirents de garantir el compliment dels requisits previstos per la norma tributària que resultin exigibles als transmissors en relació amb els beneficis fiscals heretats o aplicats prèviament.

Amb l’aprovació d’aquesta Llei, el Principat d’Andorra compta amb un règim fiscal per a les operacions de reorganització empresarial que és modern i que està alineat amb els països de l’entorn, en la mesura que pren com a referència les disposicions de la Directiva 2009/133/CE del Consell, del 19 d’octubre del 2009, relativa al règim fiscal comú aplicable a les fusions, escissions, escissions parcials, aportacions d’actius i bescanvis d’accions entre societats de diversos estats membres i al trasllat del domicili social d’una SE o una SCE d’un Estat membre a un altre, les quals són aplicables en l’àmbit de la Unió Europea.

Formalment la Llei s’estructura en 17 articles disposats en sis capítols, una disposició transitòria, dues disposicions derogatòries i sis disposicions finals. En aquests sis capítols es regulen, respectivament, els principis generals de la Llei (capítol I), el règim fiscal aplicable a les entitats o persones físiques transmissores (capítol II), el règim fiscal aplicable a les entitats adquirents (capítol III), el règim fiscal aplicable als socis (capítol IV), altres disposicions (capítol V) com ara la subrogació en els drets i obligacions tributaris, els mecanismes per evitar la doble imposició o el règim fiscal als efectes de la resta d’impostos i, per acabar, les condicions d’aplicació del règim i les obligacions formals que s’han de complir (capítol VI).

Les disposicions transitòries, derogatòries i finals incloses en aquesta Llei tenen com a objectiu clarificar diversos aspectes tècnics de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques; la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, i la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries que, segons l’experiència adquirida en l’aplicació de les normes, han resultat ser poc clars o d’aplicació confusa i que, per tant, necessiten ajustos tècnics o millores que garanteixin un funcionament més coherent dels impostos esmentats. Així mateix, es procedeix a l’actualització de certes referències normatives a disposicions legals que, a causa de la seva modificació, han quedat desfasades.

Específicament, la disposició final primera prevista en aquesta Llei conté determinades modificacions de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, encaminades a prevenir certes pràctiques fiscals que, al llarg dels anys en què aquest impost ha estat vigent, s’han identificat com a potencialment abusives o generadores de situacions de desimposició i que requereixen mecanismes legals específics per contrarestar-les. En particular, les mesures introduïdes inclouen un nou supòsit de despeses no deduïbles per tal d’evitar que els obligats tributaris, juntament amb persones o entitats vinculades, aprofitin o explotin asimetries normatives (tant si són causades per una qualificació fiscal de les operacions diferent com simplement per una nul·la o mínima tributació de les rendes) que donen lloc a una erosió de les bases de tributació andorranes, una limitació a la transmissió de societats amb pèrdues fiscals quan es tracti d’entitats que han estat inactives durant un cert període de temps o a les quals se’ls dóna una nova activitat, la limitació de l’aplicació de l’exempció per evitar la doble imposició als casos en què les rendes hagin suportat, efectivament, una doble imposició, excloent de l’abast de l’article les rendes que no hagin tributat prèviament o que no hagin suportat un determinat nivell mínim de tributació i, finalment, una limitació a la deduïbilitat de l’amortització en relació amb immobles adquirits a persones o entitats que no hagin tributat a un tipus del 10% en la seva transmissió.

Per acabar, la disposició final tercera prevista en aquesta Llei inclou diverses modificacions de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada amb l’objectiu d’aclarir determinats aspectes de la normativa mercantil i preveure certes operacions susceptibles de gaudir de l’aplicació del règim fiscal previst per aquesta Llei.

Capítol primer. Principis generals

Les participacions en les societats destinatàries de les aportacions no dineràries a les quals hagi estat aplicable la lletra c) de l’apartat 3 de l’article 24 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, conservaran, a efectes impositius, el valor d’adquisició originari dels béns o drets aportats, d’acord amb el que preveu l’esmentada lletra c) de l’apartat 3 de l’article 24 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques.

1. Es modifica l’apartat 3 de l’article 6 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, que queda redactat en els termes següents:

“3. Les rendes corresponents a les societats civils, herències jacents, comunitats de béns i totes aquelles entitats o patrimonis autònoms regulats en el segon paràgraf de l’article 31 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, s’imputen als seus socis, hereus, comuners o partícips segons les normes o pactes aplicables en cada cas o a parts iguals en defecte d’aquests, integrant-se en l’impost quan aquests siguin persones jurídiques.”

2. Es modifica l’apartat 2 de l’article 7 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, que queda redactat en els termes següents:

“2. El domicili fiscal dels obligats tributaris residents fiscals en territori del Principat d’Andorra és el derivat de l’aplicació de les regles a aquest efecte que regula l’article 39 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.”

3. S’introdueixen tres noves lletres a l’apartat 1 de l’article 8 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats:

“h) L’Institut Nacional Andorrà de Finances.

  - i) L’Agència Andorrana de Protecció de Dades.

• j) L’Agència Andorrana Antidopatge.”

4. Es modifiquen els apartats 2 i 3 de l’article 9 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, que queden redactats de la manera següent:

“2. La base de tributació es determina pel mètode de determinació directa i, subsidiàriament, pel mètode de determinació indirecta, d’acord amb el que disposa, en aquest últim cas, l’article 43 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.

• Que es tracti d’activitats que tinguin assignat un grup diferent de l’assignat o assignats a l’activitat o activitats desenvolupades anteriorment en la Classificació d’activitats econòmiques d’Andorra.

3. En el mètode de determinació directa, la base de tributació es calcula corregint el resultat comptable, determinat d’acord amb les normes que preveu la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris i el Pla general de comptabilitat, amb l’aplicació dels preceptes que estableix el capítol IV d’aquesta Llei, sense perjudici del que estableix l’article 26.”

• Que la mitjana anual de l’import net de la xifra de negocis corresponent a aquestes activitats en els dos anys posteriors a l’adquisició hagi estat superior al 50% de la mitjana anual de l’import net de la xifra de negocis de l’entitat corresponent als dos anys anteriors a l’adquisició.”

5. S’introdueix un nou apartat 5 a l’article 10 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, redactat en els termes següents:
6. Es modifica la lletra a) de l’apartat 3 de l’article 43 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, que queda redactada de la manera següent:

“5. No és deduïble l’amortització dels béns immobles situats al Principat d’Andorra adquirits a partir de l’entrada en vigor de la Llei de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial, a entitats o persones físiques vinculades amb l’obligat tributari en el sentit de l’article 16 que correspongui a la part del cost d’adquisició que sigui assignable a plusvàlues per la transmissió dels mateixos béns que, amb motiu d’aquesta transmissió, no hagin estat integrades a la base de tributació ni subjectes a un tipus impositiu nominal d’almenys el 10%, per l’impost sobre societats, l’impost sobre la renda de les persones físiques, l’impost sobre la renda dels no -residents fiscals o l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries.

“a) L’import efectiu satisfet a l’estranger per raó de gravamen de característiques similars a aquest impost o a l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals a què hagi estat sotmès l’obligat tributari. A l’efecte d’establir aquesta similitud substancial, es tenen en compte les característiques essencials de l’impost estranger, així com si la finalitat principal d’aquest impost rau en la imposició de la renda obtinguda per l’obligat tributari. En particular, es considera que l’impost estranger és de característiques similars a l’impost sobre societats del Principat d’Andorra quan estigui cobert per un conveni de doble imposició que sigui aplicable. Si un conveni per evitar la doble imposició és aplicable, la deducció no pot excedir l’impost que correspongui segons el conveni. No es dedueixen els impostos no pagats en virtut d’exempció, bonificació o qualsevol altre incentiu fiscal concedit a l’estranger, llevat que s’estableixi una altra cosa en un conveni per evitar la doble imposició que sigui aplicable.”

L’amortització corresponent a la part del cost d’adquisició que sigui assignable a plusvàlues que hagin estat integrades a la base de tributació dels impostos referits al paràgraf anterior però que hagin estat subjectes a un tipus de gravamen inferior al 10% serà deduïble únicament en la proporció que el tipus esmentat representi sobre el tipus de gravamen general de l’impost.

13. Es modifica l’apartat 1 de l’article 45 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, que queda redactat de la manera següent:

No obstant, en el supòsit d’operacions acollides al règim fiscal de reorganitzacions empresarials previst a la Llei de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial, per tal de calcular les amortitzacions deduïbles, s’atendrà a les regles específiques previstes a les operacions acollides a aquest règim.”

“1. Durant el novè mes posterior a l’inici del període impositiu, els obligats tributaris han d’efectuar un pagament a compte de la liquidació corresponent al període impositiu que estigui en curs el primer dia d’aquest mes.”

6. Es modifica la lletra d) de l’apartat 1 de l’article 13 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, que queda redactada de la manera següent:
7. Se substitueix el text actual de l’article 47 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats pel text següent:

“d) Les multes i sancions penals i administratives, els recàrrecs per presentació extemporània i els recàrrecs executius que regulen els articles 24 i 25 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.”

“Els obligats tributaris de l’impost sobre societats s’han d’inscriure en el Registre d’Empresaris i Professionals del Cens d’Obligats Tributaris de l’Administració tributària.”

7. Es modifica la lletra f) de l’apartat 1 de l’article 13 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, que queda redactada de la manera següent:
8. Es modifica la lletra a) de l’apartat 1 de l’article 48 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, que queda redactada de la manera següent:

“f) Els donatius i les liberalitats. No s’entenen compreses en aquest paràgraf les despeses per relacions públiques amb clients o proveïdors ni les que, d’acord amb els usos i costums, s’efectuïn respecte al personal de l’empresa ni les realitzades per promocionar, directament o indirectament, la venda de béns i la prestació de serveis, ni les que estiguin correlacionades amb els ingressos. En tot cas, aquestes despeses deduïbles fiscalment no poden superar l’1% de la base de tributació positiva mitjana de l’exercici corresponent i dels dos exercicis anteriors, computada abans de l’aplicació d’aquesta limitació. En qualsevol cas, no es consideren donatius ni liberalitats els realitzats a entitats sense ànim de lucre que estiguin inscrites en el Registre oficial corresponent.”

“a) Quan els dèbits de l’entitat relatius a aquest impost envers el ministeri encarregat de les finances siguin declarats incobrables per insolvència provada de l’obligat tributari en el sentit que preveu l’article 59 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.”

8. S’introdueix un nou apartat h) a l’apartat 1 de l’article 13 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, redactat en els termes següents:
9. Es modifica l’apartat 1 de l’article 49 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, que queda redactat en els termes següents:

“h) Les despeses corresponents a operacions realitzades, directament o indirectament, amb entitats vinculades amb l’obligat tributari en el sentit de l’article 16, quan, en seu de l’entitat amb qui s’efectuen les operacions esmentades, la renda que se’n deriva està exempta o no subjecta als efectes d’un impost sobre la renda de característiques similars a aquest impost, o està subjecta al referit impost a un tipus nominal inferior al 40% del tipus general de gravamen previst per l’article 41. A aquests efectes, es presumirà que existeix un impost sobre la renda de característiques similars a aquest impost amb un tipus nominal superior al mínim exigit quan l’entitat participada sigui resident en un país amb el qual el Principat d’Andorra hagi subscrit un conveni per evitar la doble imposició que li sigui aplicable.

“1. Quan els dèbits de l’entitat relatius a aquest impost envers el ministeri encarregat de les finances hagin estat declarats incobrables per insolvència provada de l’obligat tributari en el sentit que preveu l’article 59 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, el ministeri encarregat de les finances ha d’iniciar un expedient de baixa provisional en el Registre Tributari de l’impost sobre societats, en què n’anunciï l’obertura per escrit a l’entitat afectada amb l’advertiment que si no satisfà els seus deutes tributaris pendents de pagament dins el termini d’un mes, causarà baixa provisional del registre esmentat.”

L’establert al paràgraf anterior també serà aplicable en els casos en què l’exempció, no subjecció o subjecció de les rendes a un tipus nominal inferior al 40% del tipus general de gravamen previst per l’article 41 es produeixi com a conseqüència d’una qualificació fiscal diferent d’aquestes rendes en seu de l’entitat amb la qual es realitzen les operacions.”

9. S’introdueix una nova lletra i) a l’apartat 1 de l’article 13 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, redactada en els termes següents:

“i) Les despeses d’actuacions contràries a l’ordenament jurídic.”

10. Es modifica la lletra a) de l’apartat 1 de l’article 20 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, que queda redactada de la manera següent:

“a) Que l’entitat participada no resident fiscal estigui subjecta, sense possibilitat d’exempció, a un impost sobre la renda de característiques similars a l’impost sobre societats del Principat d’Andorra, a un tipus nominal equivalent, almenys, al 40% del tipus general de gravamen previst per l’article 41. A l’efecte d’establir aquesta similitud substancial, es tenen en compte les característiques essencials de l’impost estranger, així com si la finalitat principal d’aquest impost rau en la imposició de la renda obtinguda per l’obligat tributari. S’entendrà complert aquest requisit quan l’entitat participada sigui resident en un país amb el qual el Principat d’Andorra hagi subscrit un conveni per a evitar la doble imposició que li sigui aplicable.

Si l’entitat participada directament no està subjecta a un impost de característiques similars, però sí que ho està l’entitat filial participada per aquesta entitat, el requisit s’entén complert pel que fa a les rendes procedents de l’entitat no subjecta que, al seu torn, procedeixin de la filial de segon grau que compleixi el requisit de subjecció a un impost de característiques similars.

En el cas d’entitats residents fiscals al Principat d’Andorra, aquesta exempció s’aplica si l’entitat participada està subjecta, sense possibilitat d’exempció, al tipus general de gravamen previst per l’article 41.

En el cas de participacions en beneficis, l’aplicació d’aquest requisit està referida al període impositiu en el qual s’obtinguin els beneficis que es reparteixen o en els quals es participa, mentre que en relació amb les rendes procedents de la transmissió de la participació o liquidació de la societat, s’exigeix el compliment del requisit en tots els períodes de tinença de la participació.

No obstant això, en cas que aquest requisit no es compleixi en algun dels períodes de tinença de la participació, s’entendrà que les rendes procedents de la transmissió de la participació o liquidació de la societat s’han generat de forma lineal, llevat de prova en contrari, durant el període de tinença, i podrà considerar-se exempta la part de la renda que proporcionalment es correspongui amb els exercicis en què sí que s’hagi complert el requisit esmentat.”

11. S’introdueix un nou apartat 2 a l’article 22 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, redactat en els termes següents:

“2. No podran ser objecte de compensació les bases de tributació negatives susceptibles de compensació quan es donin les circumstàncies següents:

• a) Que la majoria del capital social o dels drets de vot de l’entitat hagi estat adquirida per una persona o entitat o per un conjunt de persones o entitats vinculades amb posterioritat a la conclusió del període impositiu al qual correspon la base de tributació negativa.
• b) Que les persones o entitats a les quals es refereix el paràgraf anterior hagin tingut una participació inferior al 25% en el capital social de l’entitat a la conclusió del període impositiu al qual correspon la base de tributació negativa.
• c) Que l’entitat no hagi dut a terme cap activitat econòmica durant els 6 mesos anteriors a l’adquisició de la participació majoritària o que, amb posterioritat a l’adquisició, dugués a terme una activitat econòmica diferent o addicional a la realitzada anteriorment.

S’entendrà que s’ha realitzat una “activitat econòmica diferent o addicional a la realitzada anteriorment” quan es donin les circumstàncies següents:

“Els òrgans de gestió tributària podran girar la liquidació provisional que escaigui, d’acord amb el que disposa l’article 87 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, sense perjudici de la comprovació i investigació posteriors que puguin efectuar els òrgans d’inspecció tributària.”

“4. Si transcorre el termini que estableix l’apartat 1 sense que s’hagi ordenat el pagament de la devolució per causa imputable al ministeri encarregat de les finances, s’ha d’aplicar a la quantitat pendent de devolució l’interès moratori a què es refereix l’article 23 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, des de l’endemà de la finalització del termini esmentat fins a la data d’ordenació del seu pagament, sense que calgui que l’obligat tributari ho reclami.”

“La regulació de les infraccions en matèria tributària relatives al contingut d’aquesta Llei es regeix, en allò que no s’estableix en aquesta Llei, pel règim d’infraccions i sancions establert en el títol IV de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.”

“d) La no-presentació de l’autoliquidació quan no comporti perjudici econòmic per a l’Administració tributària.”

“a) La no-presentació de l’autoliquidació quan comporti perjudici econòmic per a l’Administració tributària.”

“3. Les sancions anteriors s’estableixen seguint els criteris de graduació establerts en la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.”

“2. Transcorregut el termini d’al·legacions, l’òrgan competent dicta la resolució que correspongui, contra la qual es pot recórrer en els termes establerts en l’article 141 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.”

1. S’inclou un nou apartat 2 a l’article 47 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, redactat en els termes següents, i l’actual apartat 2 passa a ser el 3:

“2. La quota de tributació es minora amb l’import de les quotes de tributació satisfetes per l’obligat tributari per l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, corresponents a rendes d’activitats econòmiques que s’hagin integrat en la base de tributació d’aquest impost.

3. Els saldos d’aquestes deduccions que no s’hagin aplicat per insuficiència de quota es poden deduir de la quota de tributació dels tres exercicis posteriors.”
4. Es modifica la lletra a) de l’apartat 1 de l’article 48 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, que queda redactada en els termes següents:

“a) L’import efectiu satisfet a l’estranger per raó d’un impost de característiques similars a aquest impost o a l’impost sobre la renda dels no -residents fiscals a què hagi estat sotmès l’obligat tributari sobre aquestes rendes o guanys. A l’efecte d’establir aquesta similitud substancial, es tenen en compte les característiques essencials de l’impost estranger, així com si la finalitat principal d’aquest impost rau en la imposició de la renda obtinguda per l’obligat tributari. En particular, es considera que l’impost estranger és de característiques similars a l’impost sobre la renda de les persones físiques o l’impost sobre la renda dels no -residents fiscals del Principat d’Andorra quan estigui cobert per un conveni de doble imposició que sigui aplicable. Si un conveni per evitar la doble imposició és aplicable, la deducció no pot excedir l’impost que correspongui segons el conveni. No es dedueixen els impostos no pagats en virtut d’exempció, bonificació o qualsevol altre incentiu fiscal concedit a l’estranger, llevat que s’estableixi una altra cosa en un conveni per evitar la doble imposició que sigui aplicable.”

1. S’introdueix un nou apartat 4 a l’article 79 de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, redactat en els termes següents:

“4. Quan sigui convenient per ajustar l’equació de bescanvi, els socis de les societats extingides podran rebre, a més de participacions en el capital de la nova societat o de la o les societats absorbents, una compensació en diners que no superi el 10% del valor nominal de les accions o participacions atribuïdes.”

2. S’introdueix un nou apartat 5 a l’article 79 de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, redactat en els termes següents:

“5. Les accions o participacions de les societats que es fusionen, que estiguessin en poder de qualsevol d’elles o en poder d’altres persones que actuessin en el seu propi nom, però per compte d’aquelles societats, no podran bescanviar-se per accions o participacions de la societat resultant de la fusió i, en el seu cas, hauran de ser amortitzades o extingides”

3. S’afegeix un paràgraf final a l’apartat 1 de l’article 80 de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, redactat en els termes següents:

“En els casos d’escissió total o d’escissió parcial amb pluralitat de societats beneficiàries, sempre que no s’atribueixin als socis de la societat escindida accions, participacions o quotes de totes les societats beneficiàries, serà necessari el consentiment individual dels afectats.”

3. S’introdueix un nou apartat 7 a l’article 80, redactat en els termes següents:

“7. Quan sigui convenient per ajustar l’equació de bescanvi, els socis de la societat escindida podran rebre, a més de participacions en el capital de la o les societats beneficiàries de l’escissió, una compensació en diners que no superi el 10% del valor nominal de les accions o participacions atribuïdes.”

1. Es modifica l’apartat 3 de l’article 127 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, que queda redactat en els termes següents:

“3. Les lleis particulars de cada tribut i les disposicions legals en matèria fiscal poden regular, d’acord amb els apartats anteriors, els supòsits específics d’infracció.”

2. Es modifica l’apartat 3 de l’article 129, que queda redactat en els termes següents:

“3. Les lleis particulars de cada tribut i les disposicions legals en matèria fiscal poden regular, d’acord amb els apartats anteriors, els supòsits específics d’infracció.”

Es modifica l’article 7 de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, que queda redactat en els termes següents:

“1. En el cas que el transmitent del bé immoble o del dret no sigui resident a Andorra, l’adquirent del bé immoble o dret ha de practicar una retenció del 5% sobre el valor total de la transmissió i ingressar-lo com si es tractés de la quota tributària de l’impost.

L’ingrés d’aquesta retenció es regula segons els termes previstos en els articles 13 i 15.

A aquests efectes, l’adquirent té la consideració d’obligat tributari pel concepte de la retenció practicada.

2. No obstant això, l’adquirent del bé immoble o dret serà exceptuat de l’obligació de practicar la retenció referida a l’apartat anterior en qualsevol de les circumstàncies següents:

   • a) Quan es tracti de transmissions exemptes de l’impost en virtut de l’establert a l’article 4.
   • b) Quan es tracti de transmissions de béns immobles realitzades a partir dels deu anys de propietat d’aquests béns.”

b. La disposició derogatòria primera i les disposicions finals primera i segona seran aplicables als períodes impositius iniciats a partir de l’1 de gener del 2017.”

1. Aquesta Llei estableix el règim fiscal aplicable a les operacions de fusió, escissió, aportació no dinerària de branca d’activitat, aportació no dinerària d’altres actius, bescanvis de valors i devolució d’actius, llevat que es renunciï a aplicar-lo, en la forma prevista en la mateixa Llei.
2. Les disposicions de la Llei seran aplicables, amb els requisits i condicions previstos en la mateixa Llei, a les operacions referides a l’apartat anterior, quan les duguin a terme entitats residents al Principat d’Andorra o quan hi intervinguin persones físiques o entitats residents al Principat d’Andorra o no residents en els supòsits previstos en aquesta Llei.

1. Als efectes d’aquesta Llei, té la consideració d’operació de fusió l’operació per la qual:

   • a) Una o diverses entitats transfereixen a una altra entitat ja existent la totalitat del seu patrimoni de forma universal, quedant extingides, mitjançant l’atribució als seus socis, atenent a una norma proporcional, de valors representatius del capital social de l’altra entitat i, en el seu cas, d’una compensació en diners que no superi el 10% del valor nominal o, a falta del valor nominal, d’un valor equivalent al nominal dels valors que es dedueixi de la seva comptabilitat.
   • b) Dues o més entitats transfereixen a una altra entitat de nova creació la totalitat del seu patrimoni de forma universal, quedant extingides, mitjançant l’atribució als seus socis, atenent una norma proporcional, de valors representatius del capital social de la nova entitat i, si escau, d’una compensació en diners que no superi el 10% del valor nominal o, a falta del valor nominal, d’un valor equivalent al nominal dels valors que es dedueixi de la seva comptabilitat.
   • c) Una entitat transfereix el conjunt del seu patrimoni de manera universal, quedant extingida, a l’entitat que posseeix la totalitat dels valors representatius del seu capital social.
   • d) Una entitat transfereix el conjunt del seu patrimoni de forma universal, quedant extingida, a una altra entitat de la qual posseeix la totalitat dels valors representatius del seu capital social.

2. Als efectes d’aquesta Llei, té la consideració d’operació d’escissió l’operació per la qual:

   • a) Una entitat transfereix a dos o més entitats de nova creació o ja existents la totalitat del seu patrimoni de forma universal, quedant extingida, mitjançant l’atribució als seus socis, atenent una norma proporcional, de valors representatius del capital social de les entitats beneficiàries de l’escissió i, si escau, d’una compensació en diners que no superi el 10% del valor nominal o, a falta del valor nominal, d’un valor equivalent al nominal dels valors que es dedueixi de la seva comptabilitat.
   • b) Una entitat transfereix a una o diverses entitats de nova creació o ja existents, sense quedar extingida, una o diverses branques d’activitat, i manté almenys una branca d’activitat a l’entitat transmissora, mitjançant l’atribució als seus socis, atenent una norma proporcional, de valors representatius del capital social de l’entitat o de les entitats beneficiàries de l’escissió i, si escau, d’una compensació en diners que no superi el 10% del valor nominal o, a falta del valor nominal, d’un valor equivalent al nominal dels valors que es dedueixi de la seva comptabilitat.

En cas que existeixin dos o més entitats adquirents, l’atribució als socis de l’entitat que s’escindeix de valors representatius del capital social d’alguna de les entitats adquirents en proporció diferent de la que tenien a l’entitat escindida només serà possible quan els patrimonis rebuts per les entitats adquirents constitueixin branques d’activitat. No obstant això, l’existència de branques d’activitat no serà exigible quan almenys el 75% del capital social de l’entitat escindida pertanyi, directament o indirectament, almenys, a dos socis units per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al quart grau inclusivament i sempre que es donin les dos condicions següents:

• Que, com a mínim, dos dels socis que conjuntament tenen aquesta participació directa o indirecta d’almenys el 75% tinguin individualment una participació directa o indirecta d’almenys el 5% en el capital social de l’entitat escindida.

• Que, com a conseqüència de l’escissió, el control sobre almenys una de les entitats beneficiàries de l’escissió recaigui directament o indirectament sobre una persona o sobre diverses persones unides per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al quart grau inclusivament, diferents de les que posseïen el control de l’entitat escindida. Als efectes d’aquest paràgraf, s’entendrà que es té el control sobre una entitat quan se’n posseeix més de la meitat dels drets de vot.

3. Als efectes d’aquesta Llei, té la consideració d’operació d’aportació no dinerària de branca d’activitat l’operació per la qual una entitat aporta, sense quedar extingida, a una altra entitat de nova creació o ja existent la totalitat de la seva activitat o bé una o més branques d’activitat, i rep a canvi valors representatius del capital social de l’entitat beneficiària de l’aportació.

4. Als efectes d’aquesta Llei, té la consideració d’operació d’aportació no dinerària d’altres actius l’operació per la qual:

   • a) Una entitat aporta, sense quedar extingida, un o diversos elements patrimonials o accions o participacions en el capital social d’entitats que representin una participació d’almenys el 5% del seu capital social a una altra entitat resident al Principat d’Andorra, i rep a canvi valors representatius del capital social de l’entitat beneficiària de l’aportació.
   • b) Una persona física aporta una branca d’activitat o un o diversos elements patrimonials afectes al desenvolupament d’una activitat econòmica o accions o participacions en el capital social d’entitats que representin una participació d’almenys el 5% del seu capital social a una entitat resident al Principat d’Andorra, i rep a canvi valors representatius del capital social de l’entitat beneficiària de l’aportació.
   • c) Una persona física aporta un o diversos béns immobles situats al Principat d’Andorra i no afectes al desenvolupament d’una activitat econòmica a una entitat resident al Principat d’Andorra la totalitat del capital social de la qual és titularitat, directament o indirectament, de l’aportant a títol individual o de forma conjunta amb persones unides a l’aportant per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al quart grau inclusivament, i rep a canvi valors representatius del capital social de l’entitat beneficiària de l’aportació.

5. Als efectes d’aquesta Llei, té la consideració d’operació de bescanvi de valors l’operació per la qual una entitat adquireix una participació en el capital social d’una altra entitat que li permet obtenir la majoria de drets de vot d’aquesta altra entitat o, si ja disposa de la majoria referida, adquirir-ne una major participació, mitjançant l’atribució als socis de l’altra entitat, a canvi dels seus valors, de valors representatius del capital social de la primera entitat, atenent una norma proporcional, i, si escau, d’una compensació en diners que no superi el 10% del valor nominal o, a falta del valor nominal, d’un valor equivalent al nominal dels valors que es dedueixi de la seva comptabilitat.

6. Als efectes d’aquesta Llei, té la consideració de devolució d’actius l’operació per la qual una entitat resident al Principat d’Andorra transmet a un o alguns dels seus socis persones físiques una o diverses branques d’activitat com a resultat d’una operació de separació de socis, reducció de la xifra del capital per restitució de les aportacions o dissolució mitjançant la cessió global d’actius i passius. En tot cas, amb caràcter previ a la realització de l’operació, l’entitat transmitent haurà d’estar íntegrament participada, directament o indirectament, per persones unides entre elles per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al quart grau inclusivament.

També té la consideració de devolució d’actius l’operació en què es compleixin els requisits descrits al paràgraf anterior però en la qual els elements patrimonials transmesos als socis persones físiques siguin béns immobles situats al Principat d’Andorra que estiguin destinats al seu ús residencial per part dels socis de l’entitat que realitza l’operació de devolució o per part de persones que hi estiguin unides per vincles de parentiu en els termes previstos al paràgraf anterior.

7. Als efectes d’aquesta Llei, tindrà la consideració de branca d’activitat el conjunt d’elements d’actiu i passiu d’una divisió d’una entitat que constitueixen, des del punt de vista de l’organització, una explotació autònoma, és a dir, un conjunt capaç de funcionar pels seus propis mitjans.

Capítol segon. Règim fiscal de les persones físiques o entitats transmitents

1. No s’han d’integrar a la base de tributació de l’impost sobre societats, de l’impost sobre la renda de les persones físiques o de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals les rendes que es posin de manifest com a conseqüència de les transmissions d’elements patrimonials derivades de les operacions referides als apartats 1, 2, 3, 4 i 6 de l’article 2 quan l’adquirent sigui una persona física resident fiscal a Andorra o una entitat resident fiscal a Andorra o si l’adquirent és una persona física no resident o una entitat no resident, sempre que els elements patrimonials transmesos restin afectes a un establiment permanent a Andorra de la persona física no resident o de l’entitat no resident, o que els elements patrimonials transmesos consisteixin en accions o participacions en el capital social d’una entitat amb residència fiscal a Andorra.

La transferència fora del territori andorrà dels elements patrimonials afectes a l’establiment permanent a Andorra de la persona física no resident o de l’entitat adquirent no resident referits al paràgraf anterior suposa la integració a la base de tributació de l’establiment permanent, en el període impositiu en què tingui lloc aquesta transferència, de la diferència entre el valor de mercat d’aquests elements i el valor al qual fa referència l’apartat 1 de l’article 5, reduït, si escau, en l’import de les amortitzacions i correccions de valor que hagin estat deduïbles fiscalment amb posterioritat a l’operació acollida a aquest règim.

En el cas de les operacions de devolució d’actius, tampoc no s’han d’integrar a la base de tributació de l’impost sobre societats les rendes que es posin de manifest com a conseqüència de la transmissió de béns immobles situats al Principat d’Andorra que estiguin destinats a un ús residencial en els termes previstos al segon paràgraf de l’apartat 6 de l’article 2, fins i tot si l’adquirent és una persona física no resident i els immobles transmesos no resten afectes a un establiment permanent a Andorra.

2. Es pot renunciar al règim establert al primer paràgraf de l’apartat anterior mitjançant la integració en la base de tributació de l’impost que sigui aplicable al transmitent de la totalitat de les rendes que hagi obtingut en les operacions referides als apartats 1, 2, 3, 4 i 6 de l’article 2.
3. Les rendes derivades de les operacions referides als apartats 1, 2, 3 i 4 de l’article 2 s’han d’excloure de la base de tributació de l’impost sobre societats, de l’impost sobre la renda de les persones físiques o de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, fins i tot en els casos en què l’entitat adquirent gaudeixi de l’aplicació d’un tipus de gravamen o d’un règim fiscal especial.

En aquests casos, la transmissió dels elements patrimonials existents en el moment de l’operació, efectuada amb posterioritat per l’entitat adquirent, suposarà que la renda no integrada a la base de tributació del transmitent per aplicació del primer paràgraf de l’apartat 1 anterior sigui gravada en l’impost sobre societats o en l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals corresponent a l’entitat adquirent en el moment de la transmissió posterior, aplicant el tipus de gravamen general previst per l’article 41 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats. L’import de la renda que resulti gravada en aquests termes tindrà com a límit màxim l’import de la renda fiscal total derivada de la transmissió posterior per part de l’adquirent dels elements adquirits com a conseqüència de l’operació.

1. Les accions o participacions rebudes per la persona física o l’entitat transmitent com a conseqüència de les operacions definides als apartats 3 i 4 de l’article 2 es valoren, als efectes de l’impost sobre societats, l’impost sobre la renda de les persones físiques o l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, pel mateix valor fiscal que tenien al seu patrimoni la branca o les branques d’activitat o els altres elements patrimonials aportats, excepte que s’exerceixi l’opció de renúncia prevista a l’apartat 2 de l’article 3.
2. La transmissió de les accions o participacions rebudes que es dugui a terme posteriorment suposarà que la renda no integrada a la base de tributació de la persona física o entitat transmitent per aplicació del primer paràgraf de l’apartat 1 de l’article 3 sigui gravada en el seu impost sobre societats, impost sobre la renda de les persones físiques o impost sobre la renda dels no-residents fiscals, aplicant el tipus de gravamen i el règim fiscal que haguessin estat aplicables als elements transmesos a la data de l’operació. L’import de la renda que resulti gravada en aquests termes tindrà com a límit màxim l’import de la renda fiscal total derivada de la transmissió posterior de les accions o participacions rebudes com a conseqüència de l’operació.

Capítol tercer. Règim fiscal de les persones físiques i entitats adquirents

1. Els elements patrimonials rebuts com a conseqüència de les transmissions derivades d’operacions en les quals el règim previst a l’apartat 1 de l’article 3 hagi estat aplicable es valoraran, a efectes de l’impost sobre societats, l’impost sobre la renda de les persones físiques o l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, pel mateix valor fiscal que tenien en seu del transmitent abans de realitzar-se l’operació. Els elements patrimonials adquirits conservaran la data d’adquisició que tenien en seu del transmitent.
2. Les regles de valoració descrites a l’apartat anterior no seran aplicables en cas que el transmitent hagi exercit l’opció de renúncia prevista a l’apartat 2 de l’article 3.

Capítol quart. Règim fiscal dels socis

En les operacions de fusió i escissió, no s’han d’integrar en la base de tributació de l’impost sobre societats, de l’impost sobre la renda de les persones físiques o de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals les rendes que es posin de manifest com a conseqüència de l’atribució als socis de l’entitat transmitent de valors representatius del capital social de l’entitat adquirent, sempre que els socis siguin residents fiscals al Principat d’Andorra o, en cas de ser no-residents, que les accions o participacions rebudes siguin representatives de la participació en el capital social d’una entitat que tingui la seva residència fiscal en territori andorrà.

1. Les accions o participacions rebudes pels socis com a conseqüència de les operacions de fusió o escissió es valoren, als efectes de l’impost sobre societats, l’impost sobre la renda de les persones físiques o l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, pel valor fiscal que tenien les accions o participacions entregades abans de l’operació. Les accions o participacions rebudes conserven la data d’adquisició de les entregades.
2. En cas que el soci persona física amb residència fiscal a Andorra que hagi rebut accions o participacions en el capital social d’una entitat no resident traslladi la seva residència fiscal a l’estranger amb posterioritat a la realització de l’operació, haurà d’informar anualment sobre el seu domicili, el manteniment de la titularitat de les accions o participacions i, en el seu cas, sobre la transmissió d’aquestes accions o participacions. Aquesta obligació d’informació subsistirà durant els deu anys posteriors al trasllat de residència o mentre la plusvàlua derivada de la transmissió pugui quedar gravada a Andorra, si aquest termini fos inferior. En cas d’incompliment d’aquesta obligació, l’Administració tributària podrà exigir el gravamen sobre aquesta renda, la qual s’imputarà a l’últim període impositiu en què el soci hagués estat subjecte a l’impost sobre la renda de les persones físiques, sense perjudici dels interessos moratoris i les sancions que corresponguin. Reglamentàriament, es determinarà la forma i el termini per portar a terme aquesta obligació d’informació.

La transmissió de les accions o participacions rebudes que s’efectuï amb posterioritat al trasllat de residència, però abans que hagin transcorregut deu anys des de la data d’adquisició de les referides accions o participacions, determinada segons l’apartat 1 anterior, suposarà que la renda no integrada a la base de tributació del soci per aplicació de l’article 6 sigui gravada a Andorra. Aquesta renda s’ha d’imputar a l’últim període impositiu en què el soci hagi estat subjecte a l’impost sobre la renda de les persones físiques, mitjançant la presentació d’una declaració addicional per l’impost corresponent sense sanció, interessos moratoris ni recàrrecs. L’import de la renda que resulti gravada en aquests termes tindrà com a límit màxim l’import de la renda fiscal total derivada de la transmissió posterior de les accions o participacions rebudes com a conseqüència de l’operació de fusió o escissió.

1. No s’han d’integrar en la base de tributació de l’impost sobre societats, de l’impost sobre la renda de les persones físiques o de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals les rendes que es posin de manifest com a conseqüència de les operacions de bescanvi de valors quan els socis que realitzin el bescanvi rebin valors representatius del capital social d’una entitat resident fiscal al Principat d’Andorra.

No obstant això, cadascun dels socis que efectuïn el bescanvi de valors pot optar per integrar a la base de tributació de l’impost que sigui aplicable la totalitat de les rendes obtingudes com a conseqüència de l’operació, sense que aquesta opció impliqui la renúncia a l’aplicació del règim previst en aquesta Llei a l’operació.

2. Llevat que hagin optat per la integració de les rendes en els termes previstos al segon paràgraf de l’apartat anterior, les accions o participacions rebudes pels socis com a conseqüència de les operacions de bescanvi de valors es valoren, als efectes de l’impost sobre societats, l’impost sobre la renda de les persones físiques o l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, pel valor fiscal que tenien les accions o participacions entregades abans de l’operació, i les accions o participacions rebudes conserven la data d’adquisició de les entregades.
3. Les accions o participacions rebudes per l’entitat que realitza el bescanvi es valoren, als efectes de l’impost sobre societats, pel mateix valor fiscal que tenien a la seu dels socis que realitzen l’aportació, mantenint-se igualment la mateixa data d’adquisició.

No obstant això, en cas que les rendes obtingudes pels socis no hagin estat subjectes a tributació al Principat d’Andorra o en cas que els socis hagin exercit l’opció prevista al segon paràgraf de l’apartat 1 anterior, les accions o participacions rebudes es valoren pel seu valor normal de mercat a la data de realització del bescanvi de valors i la seva data d’adquisició és la de la realització de l’operació.

1. Quan l’entitat adquirent participi en el capital social de l’entitat transmitent, no s’integrarà en la base de tributació de l’entitat adquirent la renda, positiva o negativa, que es posi de manifest com a conseqüència de l’anul·lació de la participació. En cas que l’entitat adquirent sigui no resident fiscal al Principat d’Andorra, serà necessari que els elements patrimonials transmesos per l’entitat transmitent restin afectes a un establiment permanent situat al Principat d’Andorra.
2. Tampoc no s’integrarà en la base de tributació de l’entitat transmitent la renda positiva o negativa que es posi de manifest com a conseqüència de la transmissió de la participació en el capital social de l’entitat adquirent que posseeixi l’entitat transmitent.
3. En les operacions de devolució d’actius previstes a l’apartat 6 de l’article 2, no s’integraran en la base de tributació del soci o dels socis adquirents dels béns les rendes que es posin de manifest com a conseqüència de l’anul·lació de la seva participació en l’entitat transmitent.

Capítol cinquè. Altres disposicions

1. Quan les operacions previstes a l’article 2 d’aquesta Llei impliquin una successió a títol universal, es transmetran a l’entitat adquirent els drets i obligacions tributaris de l’entitat transmitent. L’entitat adquirent assumirà el compliment dels requisits necessaris per continuar aplicant els beneficis fiscals o consolidar els aplicats per l’entitat transmitent.

L’import de les bases de tributació negatives de l’entitat transmitent que podrà compensar l’entitat adquirent es minorarà en l’import total de les pèrdues obtingudes pels socis de l’entitat transmitent en les operacions de transmissió dels valors representatius del seu capital social que hagin tingut lloc amb anterioritat a l’operació.

2. Quan les operacions previstes a l’article 2 d’aquesta Llei no impliquin una successió a títol universal, únicament es transmetran a l’entitat o persona física adquirent els drets i obligacions tributaris de l’entitat o persona física transmitent que estiguin vinculats amb els elements patrimonials transmesos com a conseqüència de l’operació. L’entitat o persona física adquirent assumirà el compliment dels requisits necessaris per continuar aplicant els beneficis fiscals o consolidar els aplicats per l’entitat o persona física transmitent.

1. A l’efecte d’evitar la doble imposició que es pugui generar per aplicació de les regles de valoració previstes per a les aportacions no dineràries de branca d’activitat, les aportacions no dineràries d’altres actius i les operacions de bescanvi de valors, els beneficis distribuïts que procedeixin de rendes obtingudes en la transmissió dels elements patrimonials aportats o les plusvàlues generades en la venda de la participació en el capital social de l’entitat adquirent que es corresponguin amb les rendes derivades de la transmissió dels elements patrimonials aportats donaran dret a l’exempció prevista a la Llei de l’impost sobre societats, fins i tot en els casos en què la participació del soci no compleixi els requisits de participació i antiguitat mínims previstos per la referida normativa.
2. Sempre que no sigui possible evitar la doble imposició en virtut de l’establert a l’apartat 1, l’entitat adquirent podrà, en el moment de la seva extinció o en el moment de la transmissió o amortització dels elements patrimonials rebuts, si aquest moment és anterior, practicar un ajust negatiu al resultat comptable per l’import de les rendes integrades a la base de tributació del transmitent que hagin tributat efectivament per l’impost sobre societats, l’impost sobre la renda de les persones físiques o l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals en concepte de rendes derivades de la transmissió de la participació en el capital social de l’entitat adquirent. L’ajust esmentat no podrà excedir l’import de la renda no integrada a la base de tributació per aplicació del que preveuen els articles 3 i 8.

1. No estan subjectes a l’impost general indirecte les transmissions d’elements patrimonials que es produeixin en el marc de les operacions a les quals sigui aplicable el règim fiscal regulat en aquesta Llei.
2. La no -subjecció a l’impost general indirecte d’aquestes operacions no afecta el règim de deducció de l’impost que sigui aplicable a les entitats o persones físiques que les realitzin o que hi intervinguin en virtut del previst al capítol desè de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte.

L’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries no merita en les transmissions de béns immobles que es produeixin com a conseqüència de les operacions a les quals sigui aplicable el règim fiscal regulat en aquesta Llei. Els béns immobles transmesos com a conseqüència de les operacions a les quals sigui aplicable el règim fiscal regulat en aquesta Llei es valoren per part de l’adquirent pel mateix valor d’adquisició que tenien en seu del transmitent, i també es manté la data d’adquisició.

No estan subjectes a l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries les transmissions de béns immobles derivades de les operacions a les quals sigui aplicable el règim fiscal regulat en aquesta Llei.

Capítol sisè. Aplicació del règim i obligacions formals

1. El règim fiscal previst en aquesta Llei serà aplicable a les operacions que compleixin les definicions previstes a l’article 2, excepte que expressament s’opti per la renúncia a l’aplicació mitjançant la comunicació a què es refereix l’article 16.
2. No obstant això, el règim fiscal previst en aquesta Llei no és aplicable a les operacions referides a l’article 2 que tinguin com a objectiu principal o com un dels seus objectius principals el frau o l’evasió fiscal. El fet que una operació no s’efectuï per motius econòmics vàlids, com ara la reestructuració o la racionalització de les activitats de les parts que hi intervenen, sinó amb la mera finalitat d’aconseguir un avantatge fiscal, constitueix una presumpció que l’operació té com a objectiu principal o com un dels seus objectius principals el frau o l’evasió fiscal.

Les actuacions de comprovació de l’Administració tributària que determinin la inaplicació total o parcial del règim fiscal previst en aquesta Llei per aplicació de les disposicions del paràgraf anterior eliminaran exclusivament els efectes de l’avantatge fiscal assolit indegudament, sense perjudici de la liquidació dels interessos moratoris que siguin procedents i de l’aplicació del règim sancionador corresponent, si escau.

1. La realització de les operacions previstes a l’article 2 ha de ser comunicada a l’Administració tributària, amb caràcter previ a l’atorgament de l’escriptura pública corresponent, per la persona física o entitat adquirent de les operacions. Tanmateix, quan l’adquirent sigui no -resident en territori andorrà, la comunicació l’ha d’efectuar el transmissor. En cas que ni l’entitat transmissora ni l’adquirent siguin residents al Principat d’Andorra, s’aplicaran les regles següents:

   • a) Quan hi intervinguin socis residents al Principat d’Andorra, els socis esmentats presentaran la comunicació.
   • b) Quan no es doni el supòsit previst a la lletra a) anterior i, com a conseqüència de l’operació realitzada, es transmetin accions o participacions en el capital social d’una entitat amb residència fiscal al Principat d’Andorra, l’adquirent presentarà la comunicació.
   • c) Quan no es doni cap dels supòsits previstos a les lletres a) i b) anteriors i, com a conseqüència de l’operació realitzada, es transmetin elements patrimonials que, una vegada realitzada, restin afectes a un establiment permanent a Andorra de l’adquirent no resident, l’adquirent presentarà la comunicació.

En aquesta comunicació s’ha d’indicar el tipus d’operació realitzada i s’han d’identificar les persones físiques i entitats intervinents, així com els seus socis. Així mateix, s’hi ha de fer constar, si escau, l’opció per la renúncia a aplicar el règim fiscal previst per aquesta Llei, als efectes que es preveuen a l’apartat 1 de l’article 15.

La manca de presentació d’aquesta comunicació constitueix una infracció tributària simple i se sanciona amb multa pecuniària proporcional de l’1% del valor de mercat dels elements patrimonials transmesos en l’operació, amb un màxim de 50.000 euros.

2. Els notaris no podran autoritzar cap escriptura pública en què es documenti una operació de fusió, d’escissió, d’aportació no dinerària de branca d’activitat, d’aportació no dinerària d’altres actius, de bescanvi de valors o de devolució d’actius, si les entitats o persones físiques obligades a la presentació de la comunicació a la qual es fa referència a l’apartat anterior no la porten a terme. La comunicació esmentada, degudament presentada davant de l’Administració tributària, s’haurà d’incorporar a l’escriptura pública que documenti l’operació.

Quan, en un moment posterior a la realització d’una operació de reorganització acollida al règim previst per aquesta Llei, es produeixin transmissions d’accions o de participacions que hagin estat emeses en el marc de l’operació de reorganització esmentada, els notaris advertiran d’aquesta circumstància les parts intervinents en la transmissió de les accions o participacions. Així mateix, els notaris han d’informar l’Administració tributària d’aquesta transmissió en els terminis i les condicions que es determinin reglamentàriament.

3. Reglamentàriament es determinaran els terminis i les condicions en els quals s’haurà de presentar la comunicació referida en aquest article, així com el contingut concret de la informació a subministrar d’acord amb el que s’indica a l’apartat 1 anterior.

Llevat que l’entitat o persona física transmissora hagi integrat a la seva base de tributació les rendes derivades de la transmissió en els termes previstos per l’apartat 2 de l’article 3 i pel segon paràgraf de l’apartat 1 de l’article 8, l’entitat adquirent estarà obligada a incloure en la memòria dels comptes anuals un detall del valor comptable i fiscal dels elements rebuts com a conseqüència de les operacions previstes a l’article 2, així com de les seves dates d’adquisició. També haurà de fer-se constar el detall dels drets i obligacions tributaris respecte dels quals l’entitat adquirent s’hagi subrogat en la posició del transmitent. Així mateix caldrà incloure l’últim balanç de l’entitat transmitent.

Les mencions anteriors s’hauran d’incloure a la memòria mentre els elements patrimonials adquirits romanguin a l’actiu de l’entitat adquirent. L’entitat adquirent podrà optar, amb referència a la segona i ulteriors memòries anuals, per incloure la mera indicació que les mencions figuren a la primera memòria anual aprovada després de l’operació, que haurà de ser conservada mentre concorrin les circumstàncies a la que es refereix l’apartat anterior. L’incompliment de les obligacions comptables previstes en aquest article constitueix una infracció tributària simple i se sanciona amb multa pecuniària proporcional del 0,1% del valor de mercat dels elements patrimonials transmesos en l’operació, amb un màxim de 3.000 euros. La imposició de sancions per aquesta infracció és compatible amb la sanció prevista a l’apartat 1 de l’article 16 d’aquesta Llei.