Vista la Llei d’agricultura i ramaderia, del 22 de juny del 2000, que d’acord amb el que s’estableix a l’article 2 tenia, entre altres objectius, fomentar la producció de productes de qualitat controlada i crear també el primer marc legislatiu per regular els ajuts al foment de la producció d’aquests productes d’acord amb el que es preveu a l’article 13;
Seguint aquestes premisses legislatives, el Govern va aprovar a principis de la dècada del 2000 el Reglament relatiu a la utilització del segell oficial de control i garantia “Carn de qualitat controlada d’Andorra” per a la producció de vedells i vedelles i la d’anolles, vaques i bous, una iniciativa que va comptar progressivament amb l’adhesió de tot el sector ramader boví a aquest model productiu.
D’altra banda, la Llei de creació de la societat Ramaders d’Andorra, SA, del 10 de desembre de 1998, posava a l’abast del sector ramader una eina indispensable per poder completar el cicle productiu, creant una estructura que tenia com a principal missió la transformació i la comercialització d’aquests productes de qualitat controlada i de proximitat.
Els bons resultats d’aquesta iniciativa van conduir que posteriorment, l’any 2002, s’ampliés l’ús d’aquest segell de control i garantia de “Carn de qualitat controlada d’Andorra” a la producció de carn de corders i cabrits criats i engreixats a Andorra per mitjà de l’aprovació, el 10 de juliol del 2002, del Reglament relatiu a la utilització del segell oficial de control i garantia “Carn de qualitat controlada d’Andorra” per a la producció de corders i cabrits. Posteriorment, l’any 2015 s’ampliava de nou l’ús d’aquest segell per produir carn de cavall per mitjà del Reglament relatiu a la utilització del segell oficial de control i garantia “Carn de qualitat controlada d’Andorra” per a la producció de carn de cavall, de l’11 de febrer del 2015.
L’èxit assolit amb la creació d’aquest model productiu basat en pràctiques ancestrals, en què s’apliquen mètodes naturals de cria del bestiar respectant el seu benestar i un sistema d’engreix a base d’un complement alimentari amb productes naturals i lliure de substàncies que indueixen a la promoció del creixement i de l’engreix forçat del bestiar, així com altres substàncies de síntesi sovint emprades en els sistemes de producció intensiva, van propiciar la demanda d’Andorra prop de la UE per poder obtenir el reconeixement de la producció de carn de vedella com una indicació geogràfica protegida (IGP). Aquest reconeixement fou atorgat per la UE atenent aquest sistema singular de producció, amb la inscripció de la “IGP carn d’Andorra” al registre europeu d’indicacions geogràfiques protegides l’octubre del 2013 per a la carn d’anolles i vedells nascuts, criats i engreixats a Andorra.
La plena adhesió del sector ramader a aquest model productiu, així com l’aparició d’altres iniciatives orientades a produir altres productes agraris i alimentaris sota règims de qualitat controlada, va motivar l’impuls d’un nou marc legislatiu que regulés aquest tipus de producció diferenciada i la producció agrària ecològica.
Aquest acció es va culminar amb l’aprovació de la Llei 18/2018, del 26 de juliol, de la producció ecològica i dels règims de qualitat dels productes agraris i alimentaris (d’ara endavant, Llei 18/2018).
Aquesta Llei 18/2028 constitueix el marc legislatiu a partir del qual es regulen els sistemes de producció de productes agraris i alimentaris que són produïts o elaborats a Andorra, els distintius d’origen i de qualitat dels productes que se’n puguin obtenir, així com els mètodes de control, d’acord amb les condicions i els criteris que es puguin establir reglamentàriament.
L’article cinquè d’aquesta mateixa Llei estableix que el ministeri encarregat de l’agricultura i la ramaderia, en tant que autoritat competent, pot proposar al Govern la creació d’ajuts per fomentar pràctiques que permetin obtenir productes ecològics o sotmesos a règims de qualitat, als titulars d’explotacions agràries i d’empreses operadores destinades a la producció de productes ecològics o subjectes a règims de qualitat, d’acord amb les condicions i els criteris que s’estableixin reglamentàriament.
Considerant que actualment la cabana ramadera ovina i caprina d’Andorra compta amb un nombre considerable d’explotacions agràries que desenvolupen la pràctica de la transhumància horitzontal, o també anomenada transhumància inversa, consistent en el fet que seguint les pràctiques ancestrals aquests ramats passen l’estiu pasturant a les muntanyes d’Andorra i durant l’hivern, per raons climatològiques i de disponibilitat d’aliment, es desplacen cap a territoris fronterers veïns més planers on poden continuar pasturant.
Considerant que, seguint el cicle reproductiu natural, l’època de cria d’aquests ramats coincideix principalment amb els mesos en què es troben en transhumància als territoris fronterers veïns i que per consegüent els corders i cabrits d’aquests ramats es criaran i s’engreixaran durant aquest període;
Considerant que el sistema agropastoral d’Andorra ha estat reconegut com a Sistema important del patrimoni agrícola mundial (SIPAM) per part de l’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura (FAO);
Considerant que Andorra es va adherir al grup de països que van impulsar el reconeixement de la pràctica de la transhumància, en totes les vessants (transhumància vertical i transhumància inversa), com a patrimoni immaterial de la Unesco;
Vist el Protocol d’entesa entre el Regne d’Espanya, la República Francesa i el Principat d’Andorra relatiu a les condicions sanitàries que regulen els intercanvis transfronterers en el marc del pasturatge d’animals de les espècies bovina, ovina, caprina i equina (transhumància en zones de pastura), que va ser signat al novembre del 2022, amb la finalitat de facilitar els moviments transhumants entre els tres països i les modificacions posteriors que s’hi ha aportat;
Vista la creixent demanda dels consumidors per poder adquirir productes agraris i alimentaris de proximitat, que siguin produïts sota règims de qualitat diferenciada, en què prevalen l’aplicació de pràctiques agràries que siguin respectuoses amb el medi ambient i, donat el cas, pràctiques ramaderes que siguin respectuoses amb el benestar animal;
Cal tenir en compte que aquesta norma no eximeix del compliment d’altres normatives que regulen la producció agrària i alimentària, com tampoc la relativa a l’ús dels símbols i signes d’Estat.
El Reglament s’estructura en tres capítols, que agrupen divuit articles i tres annexos.
El capítol primer estableix les disposicions generals i les condicions de producció sota el règim diferenciat “Carn de qualitat de corder i cabrit transhumant d’Andorra” i el sistema de control aplicable a aquest règim de producció.
El capítol segon crea i determina l’ajut al foment de la producció de carn de corder i cabrit sota el règim de producció “Carn de qualitat de corder i cabrit transhumant d’Andorra”.
El tercer i darrer capítol del reglament regula el règim sancionador.
Tenint en compte les consideracions exposades i a proposta del ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, el Govern, en la sessió del 19 de febrer del 2025, aprova aquest Decret amb el contingut següent: