D’acord amb el que preveuen la Constitució del Principat d’Andorra, la Convenció sobre els drets de l’infant i la Llei qualificada dels drets dels infants i adolescents, els poders públics han de posar tots els mitjans necessaris per garantir que els menors gaudeixin plenament dels drets fonamentals a la integritat física i moral així com a la intimitat, a l’honor i a la pròpia imatge. No obstant això, no n’hi ha prou de reconèixer aquest dret per tal que es faci efectiu sinó que el Govern ha d’establir els mecanismes pertinents que permetin prevenir, detectar i resoldre qualsevol actuació que els vulneri.

L’assetjament, de manera genèrica, queda tipificat com a delicte en l’article 139 bis del nostre Codi Penal. Una de les múltiples formes que pot prendre aquest assetjament és l’assetjament escolar. Cal considerar l’assetjament escolar com un fenomen que vulnera de manera directa els drets fonamentals esmentats anteriorment i que té greus repercussions sobre els alumnes, les famílies i els centres educatius. A més, cal destacar que es tracta d’un fenomen complex i difícil d’identificar, en ser les relacions entre alumnes un àmbit sovint tancat o ocult als adults.

El treball de la millora de la convivència en els centres educatius, juntament amb la presa de consciència de l’existència del fenomen d’assetjament en l’àmbit escolar hauria de minimitzar els riscos d’aparició. Tanmateix, l’aplicació d’aquestes mesures preventives no garanteix que no es puguin donar situacions puntuals de maltractament entre alumnes.

Esdevé imprescindible, doncs, detectar actes d’assetjament, observant detingudament qualsevol canvi sobtat de comportament, d’actitud o de rendiment escolar dels alumnes per poder intervenir de manera urgent amb les parts implicades i minimitzar el seu impacte.

Després d’uns anys d’aplicació del primer text legal en matèria de prevenció i tractament de situacions d’assetjament escolar als centres educatius del Principat d’Andorra del 12 d’octubre del 2016, tot i mantenir l’esperit i intenció inicials del document, s’ha fet palesa la necessitat d’actualitzar-ne el seu contingut per millorar la prevenció, la detecció i l’actuació immediata davant d’un cas d’assetjament escolar.

El present decret actualitza la definició d’assetjament escolar i els conceptes que se’n deriven, amplia els indicadors d’observació que permeten detectar situacions d’assetjament escolar, afegint a més, indicadors relatius a les eines tecnològiques, incorpora el tractament dels indicis compatibles amb una situació d’assetjament en l’àmbit escolar.

Finalment, preveu la creació de la Comissió nacional de lluita contra l’assetjament en l’àmbit escolar.

En aquest sentit, aquestes modificacions tenen com a objecte desenvolupar la llei 14/2019 qualificada dels drets dels infants, que reconeix el desenvolupament i benestar dels infants i adolescents com un dret universal relacionat amb la seva maduració física, mental, espiritual i social.

En aquest marc, els centres educatius del Principat d’Andorra han d’establir actuacions i procediments per tal de combatre totes les formes de violència física i moral contra els infants prevenint, detectant i intervenint davant de situacions de maltractament entre iguals en l’àmbit escolar.

A proposta del ministre de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, el Govern, en la sessió del 9 d’octubre del 2024, ha aprovat aquest Decret.

Capítol I. Definició i característiques de l’assetjament en l’àmbit escolar

D’acord amb el que preveu la llei 14/2019 qualificada dels drets dels infants i adolescents, aquest Decret té com a objecte regular les actuacions i els procediments que els centres educatius del Principat d’Andorra han de seguir a nivell de prevenció, detecció i intervenció davant d’una situació d’assetjament entre iguals quan es produeix en l’àmbit escolar.

L’assetjament escolar és una conducta de maltractament físic, verbal, social i psicològic, en l’entorn escolar, d’un alumne o grup d’alumnes envers un company, que escull com a víctima, de forma reiterada, intencionada i sostinguda en el temps, amb abús i desequilibri de poder, que situa el company en el rol de víctima, en una situació de desigualtat i indefensió, de la qual difícilment pot sortir pels seus propis mitjans. Aquesta conducta pot passar sovint desapercebuda als ulls dels adults donada la seva invisibilitat; és un fenomen que es produeix de manera amagada.

El manteniment d’aquesta situació pot tenir efectes greus en la salut mental i el benestar emocional de l’alumne assetjat així com afectar la seva capacitat d’aprendre i d’interactuar amb els altres. Alhora el fenomen pot provocar efectes negatius també en la resta de les parts implicades.

És essencial diferenciar l’assetjament escolar dels conflictes o agressions que puguin aparèixer de manera puntual.

Aquest Decret pretén regular les situacions d’assetjament que es desenvolupen en l’àmbit escolar i té lloc entre alumnes del mateix centre educatiu.

En cas que els alumnes implicats en l’assetjament provinguin de centres educatius diferents, es considera igualment imprescindible ajudar i acompanyar els alumnes concernits, mitjançant la comunicació i col·laboració entre els centres o els sistemes educatius.

Es considera com parts implicades en una situació d’assetjament tant els alumnes involucrats de forma directa com els que ho estan de forma indirecta.

• a) Alumnes involucrats en l’assetjament de forma directa:

• Alumne que assetja: presenta conductes de maltractament cap als seus companys. Inicia l’assetjament i hi pren part activa. Pot actuar sol però generalment busca el suport del grup i el fa còmplice dels seus actes.

• Alumne que és assetjat: és l’estudiant objecte de les conductes de maltractament per part d’altres alumnes.

  • b) Alumnes involucrats en l’assetjament de forma indirecta:

• Alumnes que ajuden l’agressor (seguidors): no inicien les conductes de maltractament però donen suport a l’assetjador.

• Alumnes que reforcen (partidaris): formen part del públic i la seva actitud facilita que l’assetjament continuï.

• Alumnes no participants (espectadors neutrals): es mantenen allunyats de la situació d’assetjament; no donen suport al comportament de maltractament, però tampoc defensen l’alumne que està sent assetjat. Formen part del públic i això també pot facilitar que l’assetjament continuï.

• Alumnes que defensen (defensors): ajuden de forma activa al menor o adolescent assetjat i poden arribar a defensar-lo quan es produeix una situació d’assetjament.

Existeixen diverses tipologies d’assetjament escolar que es poden donar de forma exclusiva o combinades entre elles:

• a) Assetjament físic: Consisteix a utilitzar la violència contra la integritat física de l’alumne assetjat. Aquesta es manifesta colpejant, pegant, empentant, llançant objectes, arrabassant, trencant o amagant les pertinences, robant, utilitzant armes, entre altres.
• b) Assetjament verbal i no verbal: Consisteix a utilitzar el llenguatge verbal i/o no verbal per agredir, humiliar, etc. Comporta dir o escriure missatges com les burles, amenaces, insults, malnoms, fer circular rumors, fer insinuacions de caràcter sexual, entre altres.
• c) Assetjament social: L’alumne que assetja danya la reputació o les relacions de l’alumne assetjat difonent informació privada o falsa sobre ell.
• d) Exclusió social: Implica l’exclusió de l’alumne assetjat per raó de raça, origen, rendiment acadèmic, classe social, trets de personalitat o físics mitjançant la difusió de rumors, l’aïllament, ignorant, humiliant, extorsionant, excloent, entre altres.
• e) Assetjament sexual: Implica comportaments verbals, no verbals o físics, de naturalesa sexual que tinguin el propòsit o produeixin l’efecte d’atemptar contra la dignitat d’un alumne, en particular quan es crea un entorn intimidatori, degradant o ofensiu. Es manifesta fent tocaments, difonent fotografies íntimes, entre altres.
• f) Ciberassetjament: Consisteix en assetjar companyes o companys a través de diversos mitjans tecnològics (mòbils, xarxes socials, aplicacions, etc.), utilitzant qualsevol de les següents formes d’agressió: amenaces, insults, ridiculitzacions, extorsions, robatoris de contrasenyes, suplantacions d’identitat, exclusió social, difusió de rumors.

Qualsevol d’aquestes tipologies comporta conseqüències psicològiques negatives en la persona que assumeix el rol de víctima i en totes les parts implicades en la situació d’assetjament.

Els àmbits d’actuació s’organitzen en quatre nivells: prevenció, detecció, valoració dels indicis compatibles amb una situació d’assetjament i tractament dels casos d’assetjament escolar.

Capítol II. La prevenció de situacions d’assetjament escolar

La prevenció té per finalitat la millora de la convivència escolar per tal d’evitar que es puguin donar situacions d’assetjament escolar, que impliquen necessàriament conseqüències negatives sobre els alumnes, les seves famílies i els centres educatius. Cal que aquesta prevenció es desplegui en tots els nivells educatius.

Les institucions públiques i privades del país han d’impulsar, de manera coordinada, estratègies preventives a nivell nacional de lluita contra l’assetjament. Aquestes han de confluir en un Pla nacional de prevenció de l’assetjament adreçat als diferents membres de la comunitat educativa i que contempli les següents mesures de prevenció de l’assetjament en l’àmbit escolar:

• a) Campanyes informatives de sensibilització sobre la problemàtica de l’assetjament l’àmbit escolar.
• b) Campanyes informatives de sensibilització sobre els perills de la utilització de les eines digitals.
• c) Sensibilització i formació específica de la comunitat educativa sobre aquesta temàtica.
• d) Enquestes regulars, a nivell nacional, sobre el clima escolar en els centres educatius del país.
• e) Foment, en el marc de les associacions, d’intercanvi d’informació, experiències i reflexions a l’entorn del tema.
• f) Accions per potenciar les relacions i la comunicació entre els centres escolars i les famílies, i molt concretament els procediments i actuacions que s’han de seguir en cas d’assetjament.

Els centres educatius han d’impulsar, entre altres, les mesures següents de prevenció de l’assetjament, adreçades als diferents membres de la comunitat educativa:

• a) Implementar mesures encaminades a millorar la convivència del centre en general i de l’aula en particular.
• b) Elaborar un Pla de prevenció de l’assetjament que contempli accions en base a l’anàlisi del context.
• c) Establir una relació de confiança i de diàleg amb els alumnes.
• d) Incloure en el Pla d’acció tutorial dels centres els recursos encaminats a fomentar el benestar emocional de l’alumnat.
• e) Promoure metodologies cooperatives i activitats destinades a parlar específicament del tema.
• f) Promoure activitats per informar els alumnes sobre els perills derivats del mal ús de les tecnologies de la relació, informació i comunicació.
• g) Avaluar de manera periòdica el clima escolar de les aules i del centre.
• h) Fomentar i potenciar la col·laboració activa dels alumnes i de les famílies en la millora de la convivència d’acord amb el que estableix el marc legal educatiu.

Capítol III. Tractament dels indicis compatibles amb situacions d’assetjament en l’àmbit escolar

Tots els membres de la comunitat educativa poden detectar situacions d’assetjament quan es produeixin en l’àmbit escolar. A aquest efecte, s’adjunta en l’annex 1, una guia d’indicadors de risc que pretén facilitar la detecció. És important que totes les persones que estan en contacte amb els alumnes siguin coneixedores d’aquests indicadors de risc. Un canvi de comportament detectat mitjançant aquests indicadors no serà sempre una situació d’assetjament escolar, sinó que pot posar en evidència altres situacions d’infants i joves en risc.

Cal tenir present que poden haver-hi altres mitjans de detecció de situacions d’assetjament.

La persona que detecta una possible situació d’assetjament escolar, l’ha de comunicar a la direcció del centre.

• a) La direcció del centre, una vegada informada, convoca l’equip de valoració i notifica la situació a l’àrea encarregada de la inspecció educativa mitjançant el formulari (annex 2). La missió d’aquest equip, en aquest moment, és analitzar els indicis i confirmar o no els fets.

• b) Aquest equip ha d’estar format com a mínim pels professionals següents:

• Els docents- tutors dels alumnes implicats

• El psicopedagog/a o el psicòleg escolar o l’orientador escolar

• L’equip directiu

L’equip directiu pot incorporar a l’equip de valoració, qualsevol altre membre de la comunitat educativa, si ho considera oportú.

• c) L’equip recopila la informació necessària per esclarir els fets utilitzant els següents mitjans:

• Observació d’indicadors de risc (annex 1. Indicadors observables de possibles situacions d’assetjament en l’àmbit escolar).

• Entrevista amb la persona que informa dels indicadors detectats.

• Entrevista a l’alumnat implicat (possible rol de víctima, possible rol d’agressor/s).

• Entrevista a possibles testimonis.

• Entrevista a professionals del centre educatiu.

• Altres fonts d’informació que puguin ser d’interès per a la gestió de la situació (professionals externs de l’àmbit de la psicologia i l’àmbit social, etc.)

  • d) L’equip de valoració analitza la informació recollida i determina la confirmació o no, d’un cas d’assetjament en l’àmbit escolar.

La direcció del centre comunica les conclusions, en un termini màxim de 15 dies des de la notificació, a les famílies dels alumnes implicats, i mitjançant un informe de conclusions (annex 3. Informe de conclusions), a l’àrea encarregada de la inspecció educativa. L’informe haurà de contenir les dades dels alumnes implicats, les accions realitzades per recollir la informació i les conclusions a les quals s’ha arribat a partir d’aquesta informació, remetent-se a la definició d’assetjament en l’àmbit escolar de l’article 2 d’aquest decret.

En cas d’observar indicadors de risc social en el decurs de la intervenció, caldrà notificar la situació al ministeri encarregat dels afers socials.

En cas de no confirmar-se la situació d’assetjament es duen a terme les accions pertinents per resoldre la situació de convivència que permetin restablir el benestar dels alumnes implicats.

En cas de confirmar-se un cas d’assetjament escolar es comunica l’obertura del protocol de tractament de la situació d’assetjament a les famílies implicades i al responsable del sistema educatiu corresponent, així com a l’àrea encarregada de la inspecció educativa mitjançant el formulari de notificació previst a aquest efecte (annex 4. Notificació d’un cas d’assetjament en l’àmbit escolar).

En funció de la gravetat dels fets, addicionalment, s’informa a les famílies de la possibilitat que tenen de recórrer al Servei de Policia.

Capítol IV. Tractament de les situacions d’assetjament en l’àmbit escolar confirmades

El pla d’intervenció és el document que ha d’incloure la composició dels membres de l’equip d’intervenció, les accions que es duran a terme, així com el cronograma de les accions (annex 5. Pla d’intervenció).

En qualsevol cas, les actuacions respecte als agents implicats s’han de regir pels següents aspectes:

• Respecte a l’alumne assetjat: protecció, acompanyament psicopedagògic i/o terapèutic i altres mesures educatives a aplicar.

• Respecte a l’alumne assetjador: protecció, acompanyament psicopedagògic i/o terapèutic i altres mesures educatives a aplicar.

• Respecte al grup classe: pràctiques restauratives i reforç en la cohesió del grup.

• Respecte a les famílies: informació, acompanyament i orientació.

• Respecte als alumnes implicats: participació activa en la proposta de solucions.

L’equip d’intervenció disposa d’un termini màxim de 5 dies hàbils des del moment de la notificació del cas d’assetjament escolar per elaborar el pla d’intervenció.

La direcció del centre convoca les famílies dels alumnes implicats per presentar el pla d’intervenció.

L’equip d’intervenció valora l’impacte de les accions en un termini màxim de 30 dies naturals.

• Si l’evolució de la situació és favorable en finalitzar aquest termini, es comunica a les famílies dels alumnes implicats i l’equip d’intervenció afegeix mesures de reforç i vigilància al pla d’intervenció per tal de mantenir la bona evolució de la situació.

• Si l’evolució continua sent favorable a final de curs, la direcció del centre la comunica al responsable del sistema educatiu corresponent i a l’àrea encarregada de la inspecció educativa mitjançant el formulari previst a aquest efecte (Annex 6. Tancament d’un cas d’assetjament escolar) i es tanca l’expedient.

• Es mantenen, el curs següent, les mesures preventives, restauratives i complementàries.

• En cas que la situació no evolucioni favorablement en finalitzar el termini màxim de 30 dies naturals d’aplicació del Pla d’intervenció caldrà redefinir-lo i comunicar els canvis al responsable del sistema educatiu corresponent i a l’àrea encarregada de la inspecció educativa. En aquest cas caldrà valorar l’impacte de les accions cada 15 dies naturals.

Si es confirma el cas d’assetjament, es procedirà a l’obertura d’un expedient per part de l’àrea encarregada de la inspecció educativa.

Durant el desenvolupament del pla d’intervenció, l’inspector d’educació controla la implementació de les accions fixades per l’equip d’intervenció, així com el respecte de la temporització establerta i fa les propostes de millora corresponents.

En cas que la situació evolucioni favorablement i després de rebre de la direcció del centre la notificació prevista a aquest efecte (annex 6), l’inspector d’educació tanca l’expedient administratiu.

Capítol V. Tractament de les dades sobre l’assetjament en l’àmbit escolar

L’àrea encarregada de la inspecció educativa analitza periòdicament les dades sobre l’assetjament escolar dels centres i elabora un informe cada curs escolar acompanyat de propostes de millora adreçat a la comissió nacional de lluita contra l’assetjament en l’àmbit escolar.

La comissió nacional de lluita contra l’assetjament en l’àmbit escolar es constitueix amb la missió d’analitzar les dades tant quantitatives com qualitatives en relació a l’assetjament en l’àmbit escolar, facilitar la coordinació de tots els estaments implicats i impulsar accions i mesures per minimitzar el fenomen i el seu impacte.

Del ministeri encarregat de l’educació:

• El ministre encarregat de l’educació o la persona que delegui, que n’assumeix la presidència.

• El director del departament encarregat de la inspecció educativa o la persona que delegui.

• El cap de l’àrea encarregada de la inspecció educativa.

• El cap de l’àrea encarregada de la formació i dels recursos pedagògics

Dels sistemes educatius:

• El responsable de cada sistema educatiu o la persona que delegui.

• Un representant dels equips directius per nivell educatiu de cada sistema educatiu

Del ministeri encarregat dels afers socials:

• El director encarregat dels afers socials o la persona que delegui.

• El cap de l’àrea encarregada de l’atenció a la infància i l’adolescència.

• El cap de l’àrea encarregada de l’atenció a les persones i les famílies.

Del ministeri encarregat de la justícia:

• El director d’interior o la persona que delegui.

• El cap de l’àrea encarregada dels delictes juvenils i mesures penals alternatives.

Les funcions de la Comissió de seguiment de l’assetjament escolar són les següents:

• Analitzar les dades quantitatives i qualitatives en relació a l’assetjament en l’àmbit escolar.

• Identificar els recursos existents i fer propostes de millora, si escau.

• Avaluar les mesures dutes a terme per part dels centres educatius i fer les propostes de millora que es considerin oportunes.

• Establir circuits de coordinació, comunicació i informació entre els estaments.

• Potenciar la posada en marxa d’estratègies de prevenció i tractament.

• Elaborar informes i recomanacions en relació a l’assetjament en l’àmbit escolar.

Queda derogat el Decret del 5 d’octubre del 2016 de prevenció i tractament de situacions d’assetjament escolar als centres educatius del Principat d’Andorra.

Aquest Decret entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 9 d’octubre del 2024

Xavier Espot ZamoraCap de Govern

Annexos