Llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària.
Artículos de la versión vigente de la ley. Haz clic en «Historial» para ver la evolución de cada artículo.
els límits establerts per la Constitució, aquesta Llei, els reglaments que la
desenvolupen i les resolucions judicials.
amb l'Administració. Els reglaments del Govern la desenvolupen d'acord amb el
que preveu aquesta Llei.
El règim d'internament ha de respectar en tot cas:
dels interns que no estiguin afectats per la condemna.
persona més enllà dels límits que deriven de la condemna, el sentit de la pena i
del règim d'internament previst en aquesta Llei.
llevat dels que són incompatibles amb l'objecte de la seva detenció o el
compliment de la condemna.
Els interns no poden ser objecte de discriminació de cap mena per raó de raça,
opinions polítiques, creences religioses, condició social o qualsevol altra
circumstància personal. Tampoc no es poden discriminar per raó de
nacionalitat. Aquest principi s'ha d'aplicar en tots els àmbits del règim i de
l'activitat penitenciaris.
personal i la salut dels interns.
assegurar la convivència pacífica dins del Centre Penitenciari i evitar situacions
de risc per als interns.
gran celeritat possible les peticions o les queixes que formulin els interns en
relació amb la seguretat personal i adoptar, si cal, les mesures preventives
oportunes.
maltractaments o vexacions de paraula o d'obra.
o desproporcionat en l'aplicació de les normes que regulen el règim
penitenciari.
funcionaris i les autoritats del Cos Penitenciari, i també el personal que
desenvolupi les seves tasques al Centre Penitenciari. També tenen el deure de
comportar-se correctament amb els altres interns.
disciplinària d'acord amb el que estableix aquesta Llei.
especialment en el que fa referència a les seves necessitats vitals.
També tenen dret:
reglamentàriament o a optar per la que li procuri el Centre Penitenciari.
comunicacions i les visites amb el seu entorn familiar i personal, sense perjudici
de les limitacions establertes per raons de seguretat i d'ordre intern del Centre
Penitenciari.
Els interns han de rebre informació sobre el règim d'internament al Centre
Penitenciari, els seus drets i deures, les normes disciplinàries i els
procediments per formular peticions, queixes i recursos.
desenvolupar activitats educatives, culturals i d'esbarjo.
reglaments que la desenvolupen.
Els interns poden accedir al treball en règim penitenciari durant el període
d'internament, d'acord amb les disponibilitats del Centre. L'Administració
penitenciària facilita l'accés al treball en condicions que garanteixin la dignitat
de la persona i la protecció de la seguretat social.
Els interns tenen el dret de formular peticions i de presentar queixes i recursos
en relació amb el règim d'internament, d'acord amb el que preveu aquesta Llei i
els reglaments que la desenvolupen.
L'Administració penitenciària ha de disposar de mitjans d'orientació per a la
resocialització i reinserció social dels interns, per tal de contribuir a reduir els
riscos d'exclusió social com a conseqüència del compliment de la pena de
privació de llibertat.
Capítol segon. Els centres penitenciaris
Article únic S’aprova el Reglament de modificació del Reglament del règim disciplinari dels centres penitenciaris, que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Reglament de modificació del Reglament del règim disciplinari dels centres penitenciaris Capítol primer. Les infraccions
respectant, en tot cas, les previsions d'aquesta Llei sobre el règim penitenciari.
interns reconeguts per la Llei.
Els centres penitenciaris han de disposar de:
dels interns
b) Infermeria
c) Cuina
d) Locutoris individuals
e) Biblioteca
f) Instal·lacions esportives i recreatives
g) Pati
h) Sala de reunions familiars
j) Les altres instal·lacions necessàries que derivin de l'aplicació d'aquesta Llei
subministrament, espai, enllumenat i calefacció que permetin una vida digna.
Els interns han d'ocupar les cel·les d'acord amb els criteris següents:
s'alteri la seguretat i la convivència del Centre i la dels propis interns.
una influència nociva sobre els altres estiguin separats de la resta d'interns.
resta dels interns respecte dels que tinguin malalties físiques o psíquiques o
hagin estat condemnats per delictes d'imprudència.
penitenciari dels interns preventius.
l'efectivitat de les previsions establertes a l'article anterior mitjançant
l'establiment de règims especials en funció de la tipologia dels interns.
malalties físiques o psíquiques puguin rebre l'assistència mèdica o psicològica
que necessitin.
creació de centres especialitzats o quan l'ingrés penitenciari s'efectuï en un
centre estranger en aplicació d'un conveni o d'un acord internacional.
Capítol tercer. Ingrés penitenciari
L'ingrés d'una persona al Centre Penitenciari només es pot fer en virtut de
manament acordat per l'autoritat judicial competent. També es pot produir per
presentació voluntària de la qual s'ha d'informar immediatament l'autoritat
judicial perquè acordi el que procedeixi.
El Centre Penitenciari ha de portar un llibre de registre on s'han d'anotar tots
els ingressos.
Cada intern disposa d'un expedient personal que s'obre quan ingressa. En
l'expedient han de constar les seves dades personals i les relatives a la seva
situació processal i penitenciària.
a enregistrament i escorcoll personal, de la roba i d'altres objectes que portin.
necessàries. Aquestes mesures poden incloure la inutilització de roba i d'altres
objectes contaminats o contaminants.
S'ha de constituir un dipòsit amb els objectes i altres pertinences susceptibles
de generar risc per a la integritat i la seguretat del mateix intern i dels altres
interns. Aquest dipòsit serà restituït en el moment de la sortida definitiva de
l'intern o a les persones autoritzades pel mateix intern, llevat del cas que
l'autoritat judicial n'ordeni la retenció i custòdia pel Centre Penitenciari.
ingressen al Centre i amb les que rebin per qualsevol mitjà de procedència
legítima es constitueix un compte especial. Aquest compte té naturalesa interna
i la seva administració correspon al Centre.
són permeses, així com ordenar transferències a la seva família.
L'Administració penitenciària ha de facilitar als interns els tràmits per a la
disposició dels fons.
mèdics del Centre Penitenciari amb la finalitat de comprovar el seu estat de
salut general i detectar la presència de malalties contagioses o que requereixin
un tractament urgent.
Aquestes mesures s'hauran d'aixecar tan bon punt cessi la situació de risc.
pel que fa a l'ús de medicaments. El Centre els facilita, en el seu cas, els que
siguin necessaris per al seu tractament mèdic.
mèdics del Centre.
Les cel·les han de tenir unes condicions que garanteixin les necessitats
d'higiene dels interns i han de disposar dels serveis i de les instal·lacions bàsics
que permetin una estada en condicions dignes. El reglament ha de determinar
els serveis mínims dels quals han de disposar les cel·les.
d'higiene diària.
Centre Penitenciari i, en el seu cas, per a les seves sortides a l'exterior, quan
l'intern no hagi optat pel dret d'utilitzar les seves pròpies peces de roba. La roba
facilitada pel Centre no pot ser distintiva de la condició d'intern en el cas de
sortides a l'exterior.
disponibilitat d'un lloc per guardar les seves pertinences.
neteja periòdica de les cel·les, així com de la roba d'ús personal i de llit.
suficient, variada i equilibrada dietèticament.
d'higiene dels aliments i determinar, en el seu cas, dietes especials en funció
de la salut dels interns.
prou variada com per permetre la pràctica de les seves conviccions religioses i
culturals.
Títol II. Règim penitenciari
Capítol primer. Drets i deures dels interns
convivència pacífica i ordenada entre els interns i entre aquests interns i el
personal al servei del Centre Penitenciari.
correspon al Centre Penitenciari establir les normes de règim interior.
Són drets dels interns:
perjudici de les mesures i correccions disciplinàries que es puguin adoptar en
els casos previstos en la normativa penitenciària.
amb el que determina el capítol primer del títol IV.
reglament de règim interior.
penitenciària, així com adquirir articles autoritzats.
Són deures dels interns:
l'autoritat que hagi ordenat l'internament o amb el contingut de la pena, fins al
moment de ser alliberats.
referència a l'ordre i a la disciplina.
lliurat.
personal del Cos Penitenciari així com el personal que desenvolupi les seves
tasques al Centre Penitenciari.
instal·lacions que determini el reglament del Centre.
Centre.
la normativa penitenciària.
- i) Els altres deures que determini la normativa penitenciària.
activitats del Centre. L'horari s'ha de complir rigorosament.
obligatòries i les que són optatives.
mínim i ha de ser compatible amb les activitats prestacionals, d'assistència i de
lleure establertes per la normativa penitenciària.
col·laboració en les seves relacions amb el personal al servei del Centre.
Aquesta actitud s'ha de mantenir quan siguin requerits pel personal i quan s'hi
dirigeixin.
en l'exercici de les funcions que els atribueix la normativa penitenciària.
El reglament de règim interior ha d'establir mecanismes de participació dels
interns en el desenvolupament d'activitats en l'àmbit de les prestacions
reconegudes al títol IV, així com en els altres serveis penitenciaris que es
determini.
interior i facin prestacions personals que contribueixin al bon ordre, la neteja i la
higiene del Centre poden gaudir del benefici de reducció de condemna per
bona conducta en els termes establerts per la legislació processal penal.
posterior per l'intern de les normes penitenciàries.
relatives a la bona conducta o a la seva retirada, d'acord amb el que estableix
la legislació processal penal.
que s'estableixin reglamentàriament. Els reglaments de règim interior no poden
restringir les previsions que, en el seu cas, puguin establir els reglaments
generals en aquesta matèria.
poden participar en el control de qualitat i de preus de l'economat en els termes
previstos a l'article 33.
inspecció i control.
llevat els d'higiene personal de primera necessitat.
Capítol segon. Comunicacions i visites
escrita amb els seus familiars, amics, advocats i representants acreditats
d'organismes i institucions de cooperació penitenciària, llevat que es trobin en
situació d'incomunicació acordada per l'autoritat judicial.
condicions de privacitat, sense altres restriccions que les imposades per raons
de seguretat.
el qual haurà de garantir, en tot cas, una comunicació mínima setmanal de
durada no inferior a trenta minuts i unes condicions que permetin el
desenvolupament normal de la conversació.
familiars o per a les d'altres persones a què es refereix l'apartat primer.
Fiscal i amb els seus delegats s'ha de fer quan aquestes autoritats ho demanin.
encarregat de la seva defensa, s'han de fer en locals adequats que facilitin al
màxim la comunicació i permetin, en el seu cas, l'estudi de documents.
condicions que determini el reglament a través dels mitjans que l'Administració
penitenciària posi a disposició dels interns.
tarifes públiques vigents.
mitjans adequats i així ho estableixi el reglament de règim interior.
de mort, ingrés hospitalari, o accident o malaltia greu. Aquesta informació s'ha
de produir amb la més gran celeritat possible.
malaltia o accident greu dels seus familiars més propers o de la persona amb la
qual mantingui una relació estable de parella.
al seu advocat i, en el seu cas, a la persona amb la qual mantingui una relació
estable de parella, l'ingrés al Centre Penitenciari o el trasllat a un altre
establiment.
intervingudes quan ho determini l'autoritat judicial.
van adreçades, a l'únic efecte de verificar que no s'utilitzen per introduir articles
o productes prohibits. Aquesta comprovació ha de respectar en tot cas el secret
de les comunicacions.
judicial d'intervenció o restricció de les comunicacions quan hi hagi indicis
raonables per creure que els comunicants poden estar preparant una actuació
delictiva o que pugui comprometre la seguretat i la convivència dins el Centre.
Capítol tercer. Seguretat i vigilància
que determina la Llei del Cos Penitenciari.
tenen la condició d'agents de l'autoritat, en el marc de l'especificitat de llurs
funcions. Es regeixen per la seva normativa específica i pel que estableix
aquesta Llei.
Capítol quart. Alliberament i trasllat dels interns
L'Administració penitenciària ha de fer efectiva la posada en llibertat de forma
immediata un cop rebuda la comunicació judicial escrita, previ el compliment
dels tràmits penitenciaris necessaris.
judicial competent els casos en què per extinció de la pena i, en el seu cas, per
aplicació dels beneficis penitenciaris, consideri que és procedent posar en
llibertat un intern.
L'Administració general ha de vetllar perquè els seus serveis socials o els
comuns ajudin els interns posats en llibertat a trobar un allotjament adequat,
quan no en disposin, i una feina.
judicials que els afectin, d'acord amb el que decideixi l'autoritat judicial
competent.
centre hospitalari, quan no es pugui donar una atenció suficient amb els mitjans
sanitaris de què disposi el Centre. Els ingressos en centres hospitalaris s'han
de comunicar a l'autoritat judicial competent, al Ministeri Fiscal i al ministre
corresponent.
drets, i la seguretat en la conducció. La conducció i la custòdia es porta a terme
sota la responsabilitat del Cos de Policia.
permís de sortida atorgat per l'autoritat judicial competent d'acord amb el que
preveu la legislació processal penal.
circumstàncies en què s'ha de fonamentar l'atorgament del permís.
vigilància de l'intern d'acord amb el que determini l'autorització judicial.
dels règims de semillibertat i llibertat condicional, en els termes que determina
la legislació processal penal. A aquests efectes facilita la informació necessària
per adoptar aquestes mesures i aplica, en el seu cas, les mesures de control
que es determinin en la resolució judicial.
els règims de semillibertat o de llibertat condicional, expressant el seu parer
sobre l'adopció de la mesura.
Títol III. Règim disciplinari
Capítol primer. Infraccions
seguretat interna i la convivència entre els interns i entre aquests interns i el
personal al servei del Centre o altres persones que hi accedeixin legalment.
reglaments, tenint en compte la relació de subjecció especial existent com a
conseqüència de l'internament en un establiment públic.
Penitenciari. Els interns no poden desenvolupar serveis que impliquin l'exercici
d'aquestes facultats.
Les infraccions disciplinàries comeses pels interns poden ser molt greus, greus
i lleus.
Són faltes molt greus:
l'autoritat, als membres del personal, als visitants o als interns.
agents de l'autoritat, a membres del personal i a visitants.
de les seves funcions.
penitenciari i la inducció o la instigació a uns o altres fets.
funcionaris en l'exercici de les seves funcions.
l'establiment o les pertinences d'altres persones, causant-hi danys de quantia
elevada.
h) La sostracció de béns o materials del Centre o d'altres persones.
estupefaents dins del Centre.
a la seguretat de les persones o del Centre.
any.
Són faltes greus:
altres instal·lacions del Centre o a les pertinences d'altres persones, i també
causar en els mateixos béns danys greus per negligència o imprudència.
d'objectes prohibits per les normes de règim interior, que no estiguin
compresos en l'article anterior.
autoritzat de begudes alcohòliques o de medicaments.
mesos.
la normativa penitenciària i no estiguin incloses en els articles precedents.
de l'apartat anterior.
Capítol segon. Sancions
mesos i les lleus al cap d'un mes. La prescripció s'interromp des del moment en
què s'inicia el procediment sancionador.
d'un any i les imposades per infraccions lleus al cap de sis mesos.
Títol IV. Prestacions, treball penitenciari i dret al recurs
Capítol primer. Prestacions als interns
Els centres penitenciaris han de prestar als interns els serveis següents:
resocialització
interns.
preveure la col·laboració d'especialistes i les fórmules per concertar amb
centres hospitalaris i psiquiàtrics l'internament dels reclusos quan sigui
necessari.
poden seguir els cursos a través de mitjans telemàtics, televisió o per
correspondència, d'acord amb la disponibilitat de mitjans del Centre.
centres d'ensenyament per tal de facilitar als interns l'accés a l'educació en els
seus diferents graus i modalitats.
serveis han de disposar de material adequat d'acord amb les necessitats
culturals i educatives dels interns, amb una atenció especial a l'educació dels
joves.
a l'exterior, amb l'única limitació que aconselli el seu tractament reeducatiu.
una hora diària de passeig a l'aire lliure, com a mínim, d'acord amb l'horari del
Centre Penitenciari establert per reglament.
culturals, esportives i de lleure en els centres penitenciaris i preveure'n l'ús pels
interns, en l'horari establert per reglament.
psicològica orientats a la reeducació i la resocialització dels interns. A aquests
efectes han de disposar dels professionals necessaris en funció de la població
interna.
interns i l'aplicació dels mètodes de tractament adreçats a l'assessorament
psicològic, la modificació d'actituds i la teràpia de comportaments.
Capítol segon. Treball penitenciari
relació amb les tasques comunitàries i serveis del Centre.
condicions d'exercici han de respectar la dignitat, els drets laborals i la
protecció de la seguretat social de l'intern.
al rendiment, la categoria professional i l'activitat desenvolupada. Les
retribucions percebudes s'ingressen en el compte especial a què es refereix
l'article 23.
prioritzi la formació dels interns, les prestacions en serveis auxiliars i comuns
dels centres i, en el seu cas, les activitats artesanals, intel·lectuals i artístiques.
tinguin reconegut el règim de semillibertat d'acord amb el que estableix la
legislació processal penal.
Per reglament s'han de fixar els criteris de priorització en l'accés al treball quan
no sigui possible aconseguir l'ocupació de tots els interns que ho demanin. En
tot cas, tenen preferència els interns que tinguin el deure de treballar.
penitenciària, d'acord amb el que estableixen els reglaments que desenvolupen
la present Llei.
entre l'intern i l'empresa que ofereix el lloc de treball. La relació laboral ha de
ser compatible amb el règim de semillibertat.
Capítol tercer. Mesures excepcionals, peticions i dret al recurs
la Policia de les funcions de custòdia i de vigilància sobre els interns fins que no
es restableixi l'ordre. El director del Centre Penitenciari manté la responsabilitat
sobre la resta de les tasques que li corresponen d'acord amb la normativa
penitenciària.
coordinadament sota la direcció del ministre competent d'interior.
seu règim i al tracte penitenciari. Les peticions i queixes poden adreçar-se al
director del Centre, a les autoritats administratives competents i als òrgans
judicials.
van adreçades a una altra autoritat, el director n'és el responsable de la
tramesa; en aquest cas, els interns tenen dret a presentar-les en un sobre
tancat.
de recepció a l'intern.
Contra les decisions adoptades per les autoritats penitenciàries que afectin els
seus drets i interessos, els interns poden interposar un recurs d'acord amb el
que estableix el Codi de l'Administració.
la present Llei en el termini d'un any a partir de l'entrada en vigor de la mateixa
Llei.
Oficial del Principat d'Andorra.
Casa de la Vall, 22 de març del 2007
Bernadeta Gaspà Bringueret
Subsíndica General
Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n'ordenem la publicació
en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Joan Enric Vives Sicília Jacques Chirac
Bisbe d'Urgell President de la República Francesa
Copríncep d'Andorra Copríncep d'Andorra
Text refós
Exposició de motius
El Principat d'Andorra encara no disposa d'una llei penitenciària reguladora de
l'organització del sistema penitenciari i de les condicions d'internament dels
presos, que és condició necessària per disposar d'un règim jurídic complet en
aquesta matèria. Actualment, les úniques fonts normatives existents són les
normes de règim interior del Centre Penitenciari Casa la Vall i el Reglament de
funcionaris del Centre Penitenciari, que són, però, insuficients per raó del seu
rang i del seu contingut.
Aquesta situació obliga a l'elaboració d'aquesta llei per dues raons
fonamentals. En primer lloc, per tal de disposar d'un marc normatiu sistemàtic i
El primer és la necessitat de configurar el sistema jurídic penitenciari d'acord
actualitzat en aquesta matèria. I en segon lloc, per la necessitat de conciliar el
amb el principi de legalitat i de reserva de llei. La Llei ha de ser la peça clau
règim de privació de llibertat inherent a l'ingrés en un establiment penitenciari
d'aquest sistema per les raons que ja s'han esmentat, sense perjudici que el
amb els requisits establerts per la Constitució.
reglament hagi de tenir en aquest cas un protagonisme important atesa la
Com és evident, el règim d'internament comporta l'afectació d'un dels drets
naturalesa administrativa del règim penitenciari i de la relació que deriva de
bàsics de la persona, com és el de la seva llibertat, i la col·loca dins una relació,
l'internament.
derivada de la naturalesa del règim penitenciari, en la qual es veuen
El segon és l'establiment dels principis generals que han d'inspirar l'aplicació
necessàriament afectats nombrosos drets reconeguts per la Constitució i també
del règim penitenciari, entre els quals cal destacar la garantia i el respecte dels
en els convenis internacionals sobre drets humans.
drets constitucionals dels interns en allò que no quedi afectat per la pena i les
Des d'aquesta perspectiva, cal considerar de forma especial la prohibició
pròpies condicions inherents a l'internament, i la funció reeducativa i
d'aplicar penes o tractaments cruels, inhumans o degradants, el respecte a la
resocialitzadora a la qual ha de tendir el tractament penitenciari.
dignitat de la persona, la no discriminació, el dret a la seguretat personal o, fins
L'organització dels serveis penitenciaris és un altre eix de la Llei que es regula
i tot, el dret a la intimitat que també cal preservar, encara que amb certes
des d'una perspectiva general, malgrat que el Principat d'Andorra només
limitacions, com és lògic, dins l'àmbit penitenciari.
disposi d'un centre penitenciari. L'existència d'aquest únic centre no fa
Un altre aspecte relacionat amb l'internament que afecta molt directament els
innecessària la regulació general per llei, ja que és evident que cal establir unes
drets dels reclusos és el règim disciplinari. Malgrat que l'internament suposa
definicions mínimes amb rang legal, i tampoc no es descarta que hi pugui haver
l'existència d'una relació d'especial subjecció dels interns envers l'Administració
en el futur nous centres d'aquesta naturalesa.
en la qual el reglament pot desenvolupar un paper important, no és menys cert
La regulació del règim penitenciari és un altre aspecte important de la Llei, en el
que les mesures disciplinàries tenen caràcter limitatiu i han de poder comptar
qual s'incorporen les previsions relatives a les condicions d'ingrés al Centre i es
amb un suport normatiu amb rang de llei per tal de preservar el principi
defineix amb precisió l'estatut penitenciari amb les obligacions corresponents
constitucional de legalitat en matèria sancionadora.
dels interns. Dins d'aquest àmbit cal destacar de manera especial el que fa
Finalment, no es pot oblidar que el règim d'internament ha de permetre, en la
referència a les normes de convivència dins el Centre, comunicacions i visites,
mesura que ho permeti el contingut i el sentit de la pena, l'exercici dels drets de
les condicions de seguretat i les regles relatives a trasllats i a la posada en
la persona en els ordres civil, social, econòmic o cultural.
llibertat.
Tots aquests factors, juntament amb la necessitat d'una ordenació general dels
El règim disciplinari també és una part rellevant de la Llei en la mesura que
mitjans i del funcionament del Centre Penitenciari, justifiquen l'aprovació
garanteix l'ordre i la seguretat dins el Centre, que sempre tenen el risc de
d'aquesta Llei a partir dels criteris que s'exposen a continuació.
quedar compromesos per les característiques inherents que té el règim de
privació de llibertat i la convivència, no sempre fàcil, dins el Centre. En aquest
àmbit, la Llei és especialment escrupulosa amb el principi de legalitat quan
defineix la tipologia d'infraccions i sancions, el procediment i les garanties. En
aquest darrer apartat, també cal destacar l'apartat de la Llei que reconeix i
regula el dret a formular peticions, queixes i recursos en relació amb el
tractament penitenciari.
Per últim, la Llei preveu i regula un conjunt de prestacions als interns que
abasta des de la cobertura de necessitats bàsiques, com és l'assistència
sanitària, les activitats educatives, culturals i de lleure, fins a les prestacions de
naturalesa psicològica i social. A aquestes prestacions cal afegir el treball
penitenciari, amb el qual es completa el quadre de les actuacions que tenen
com a finalitat bàsica la reeducació i resocialització dels interns.
El nou marc normatiu que estableix aquesta Llei suposa, doncs, un pas
necessari i plenament justificat per dotar el règim penitenciari del Principat
d'Andorra d'un referent jurídic clar, complet i ajustat a les previsions
constitucionals i, al mateix temps, adaptat als requeriments d'una societat
moderna i desenvolupada.
Títol I. Disposicions generals
Capítol primer. Principis de dret i garanties en matèria de drets i llibertats
fonamentals