Decret 337/2022, del 17 d’agost del 2022

Als efectes d’aquest Reglament, es considera: a) Arma de foc: qualsevol dispositiu destinat a propulsar un o diversos projectils amb capacitat letal, mitjançant la pressió dels gasos generats per la combustió d’un propel·lent. Aquests dispositius estan dotats d’elements de punteria i disparadors per determinar el moment de detonació i la direcció dels projectils. b) Mitjà coercitiu: acció que implica la força física personal adreçada a contenir un altre subjecte, o material professional i legal destinat a exercir un ús de la força necessari, proporcional, congruent i no letal a un subjecte, amb la finalitat de dissuadir-lo de la seva actitud i, en cas necessari, incapacitar-lo temporalment a fi de passar a una situació de control.

1. D’acord amb l’apartat 1 de l’article 41 del text refós de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari, tots els membres del Cos Penitenciari estan subjectes al port de les armes de foc, llevat que se n’hagi decidit la prohibició temporal o definitiva per part del director del Cos Penitenciari o del ministre competent en matèria de justícia, que s’hagi acordat la suspensió del lloc de treball que ocupa el membre del Cos Penitenciari, o que hagi estat adscrit en comissió de serveis o es trobi en situació d’excedència, a l’empara de les disposicions dels articles 42, 35, 47 i 48 de la Llei esmentada, respectivament. En cas que el membre del Cos Penitenciari hagi estat declarat en situació de reforma o se l’hagi adaptat a un nou lloc de treball, de conformitat amb l’article 35 i l’article 35 bis de la Llei mencionada, i que arran d’aquesta declaració o adaptació deixi de ser membre del Cos Penitenciari, també deixa d’estar subjecte al port d’armes de foc. 2. Sense perjudici del que disposa l’apartat anterior i d’acord amb l’apartat 4 de l’article 41 del text refós de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari, per al port i l’ús de les armes de foc cal que els membres del Cos Penitenciari hagin rebut i superat la formació específica i continuada que en aquesta matèria estableixi el director del Cos Penitenciari, amb l’aprovació del ministre competent en matèria de justícia, en els termes que preveu l’article 16 d’aquest Reglament. 3. Tal com estableix l’apartat 2 de l’article 41 del text refós de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari, el port de les armes de foc per part dels membres del Cos Penitenciari només pot tenir lloc quan estan de servei i, en cas que aquest servei es dugui a terme a les dependències del Centre Penitenciari, només pot tenir lloc dins les zones autoritzades que s’assenyalen a l’article 5 d’aquest Reglament.

1. Les zones autoritzades al Centre Penitenciari per al port d’armes de foc per part dels membres del Cos Penitenciari són les zones estratègiques següents: a) Els perímetres d’entrada i de sortida del Centre Penitenciari. b) Les garites de vigilància dels patis o els miradors del Centre Penitenciari. c) La galeria tècnica situada a la planta S-4 del Centre Penitenciari. 2. D’acord amb el que estableix l’apartat 2 de l’article 41 del text refós de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari, està prohibit el port d’armes de foc dins la zona de custòdia dels interns i el recinte interior del Centre Penitenciari, llevat que concorrin els supòsits establerts a l’apartat 1 de l’article 9 d’aquest Reglament.

1. Totes les armes de foc i el material relacionat als quals es fa referència en aquest Reglament són propietat del Cos Penitenciari. 2. Les armes de foc es classifiquen en dos categories: a) Armes de dotació individual b) Armes de dotació col·lectiva

1. Es consideren armes i material de dotació individual les armes i els materials utilitzats per una sola persona, que s’assignen a títol personal i el titular dels quals és plenament i directament responsable tant del seu estat com del seu manteniment i conservació. En cas de qualsevol incidència, pèrdua o desperfecte d’aquest tipus de material, s’ha d’adreçar un informe al director del Cos en què es detallin les incidències i l’estat del material en qüestió. 2. Les armes de foc i el material de dotació individuals són: - Un revòlver o una pistola semiautomàtica. - Munició, carregadors i portacarregadors corresponents a l’arma. - Les fundes i els complements necessaris per dur aquest material. 3. Les armes i el material de dotació individual entregats a cada agent penitenciari s’enregistren en un arxiu informàtic que permet identificar el material assignat a cada membre del Cos Penitenciari, amb les seves característiques, marques, models i números de sèrie.

1. Es consideren armes i materials de dotació col·lectiva les armes i els materials que no hagin estat adjudicats a títol individual i que siguin d’ús col·lectiu. 2. La responsabilitat d’aquest material correspon a l’agent al qual se n’assigna puntualment l’ús, s’inicia en el moment que en pren possessió i s’acaba quan el retorna al lloc designat. L’ús del material ha d’ésser prèviament autoritzat pel director del Cos. En cas de qualsevol incidència, pèrdua o desperfecte d’aquest tipus de material, s’ha d’adreçar un informe al director del Cos en què es detallin les incidències i l’estat del material en qüestió. 3. Les armes de foc i el material de dotació col·lectiva són: - Escopetes de trombó. - Carrabines semiautomàtiques. - Munició, carregadors i portacarregadors corresponents a l’arma.

1. D’acord amb el que estableixen la lletra d de l’apartat tercer de l’article 7 i l’article 41 del text refós de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari, els membres del Cos Penitenciari només poden fer ús de les armes de foc en els supòsits de legítima defensa, pròpia o d’altri, o d’intrusió al Centre Penitenciari. En qualsevol cas, ha de concórrer un risc racionalment greu per a la vida o la integritat física del personal del Centre Penitenciari o de tercers, o un risc greu per a la seguretat del mateix Centre Penitenciari, sempre que es tracti d’evitar un mal greu, immediat i irreparable. 2. Els membres del Cos Penitenciari, en fer ús de les armes de foc, s’han de regir pels principis de congruència i proporcionalitat. L’ús de les armes de foc sempre ha d’anar precedit d’un advertiment clar i presencial respecte de la intenció de fer-les servir i s’ha de donar temps suficient perquè es pugui tenir en compte aquesta advertència.

Els mitjans coercitius que poden utilitzar els membres del Cos Penitenciari en l’exercici de les funcions que els són pròpies i per a les situacions que s’assenyalen, són els següents: a) Mitjans coercitius de control i seguretat: i) Contenció física personal: està especialment indicada en cas de resistència activa o passiva dels interns a les ordres donades pels membres del Cos Penitenciari que exerceixen les funcions de vigilància que tenen encomanades. ii) Manilles plàstiques d’un sol ús: estan especialment indicades en casos d’evacuacions i extraccions d’urgència dels interns i, en general, en qualsevol situació en la qual el nombre d’interns supera el nombre de membres del Cos Penitenciari en disposició d’actuar. iii) Manilles metàl·liques rígides: estan especialment indicades en cas de desplaçament individual dels interns dins les instal·lacions del Centre Penitenciari i en cas de resistència activa o passiva dels interns, per immobilitzar-los. b) Mitjans coercitius de defensa: i) Defenses rígides i telescòpiques: se’n reserva l’ús per a casos de resistència activa greu dels interns. ii) Transmissors d’impulsió elèctrica: se’n reserva l’ús per a casos de resistència activa greu dels interns, sempre que concorri un risc racionalment greu per a la vida o la integritat física del mateix intern, del personal del Centre Penitenciari o de terceres persones. iii) Esprais propulsors d’oleoresin capsicum: se’n reserva l’ús per a casos de resistència activa greu dels interns, sempre que concorri un risc racionalment greu per a la vida o la integritat física del mateix intern, del personal del Centre Penitenciari o de terceres persones. iv) Llançador de projectils esfèrics contenidors d’oleoresin capsicum: se’n reserva l’ús per a casos de temptatives d’evasió, amotinaments als patis o a l’interior del Centre Penitenciari, preses d’ostatges, baralles i altres situacions extremadament greus. v) Llançador de projectils Safe Impact Round (SIR) d’espuma de calibre 40 mm: se’n reserva l’ús per a casos de temptatives d’evasió, amotinaments als patis o a l’interior del Centre Penitenciari, preses d’ostatges, baralles i altres situacions extremadament greus. vi) Dispositiu de dispersió de gas CS: se’n reserva l’ús per a casos de temptatives d’evasió, amotinaments als patis del Centre Penitenciari, preses d’ostatges, baralles i altres situacions extremadament greus a l’exterior. vii) Granada atordidora: se’n reserva l’ús per a casos de temptatives d’evasió, amotinaments als patis del Centre Penitenciari, preses d’ostatges, baralles i altres situacions extremadament greus a l’exterior.

1. Els mitjans coercitius de control i seguretat assenyalats als números ii i iii de la lletra a de l’article 10 els poden dur els membres del Cos Penitenciari de forma permanent i quotidiana en totes les instal·lacions i les dependències del Centre Penitenciari. 2. Els mitjans coercitius de defensa assenyalats a la lletra b de l’article 10 els poden dur els membres del Cos Penitenciari en totes les instal·lacions i dependències del Centre Penitenciari. Tanmateix, el port d’aquests mitjans coercitius no té caràcter permanent i quotidià i es troba directament vinculat a l’ús que se’n pot fer d’acord amb l’apartat 3 de l’article 12, a excepció del mitjà coercitiu assenyalat al número i de la lletra b de l’article 10, que els membres del Cos Penitenciari poden dur de forma permanent i quotidiana únicament a la zona autoritzada assenyalada a la lletra a de l’apartat 1 de l’article 5. 3. En qualsevol cas, el port dels mitjans coercitius autoritzats per part dels membres del Cos Penitenciari queda condicionat al fet que també estiguin subjectes al port d’armes de foc. 4. Per portar i usar els mitjans coercitius autoritzats, cal que els membres del Cos Penitenciari hagin rebut i superat la formació específica i continuada que estableixi la direcció del Cos Penitenciari en aquesta matèria, amb l’aprovació del ministre competent en matèria de justícia, en els termes que preveu l’article 16.

1. Per usar els mitjans coercitius de defensa autoritzats, cal que els membres del Cos Penitenciari obtinguin una habilitació atorgada de conformitat amb el que estableix l’article 16. 2. Els membres del Cos Penitenciari que hagin rebut i superat la formació específica i continuada indicada a l’apartat 4 de l’article 11, i als quals s’hagi habilitat a aquest efecte segons disposa l’apartat anterior, poden fer ús, en l’exercici de les funcions que tenen encomanades i segons correspongui d’acord amb les situacions assenyalades a l’article 10, dels mitjans coercitius autoritzats en els casos següents: a) Per impedir actes d’evasió, amotinaments, preses d’ostatges, baralles i altres situacions extremadament greus. b) Per evitar danys dels interns a si mateixos o a altres persones. c) Per vèncer la resistència activa o passiva dels interns a les ordres donades pels membres del Cos Penitenciari que exerceixen funcions de vigilància. 3. Els mitjans coercitius de control i seguretat assenyalats a la lletra a de l’article 10 poden ser emprats en les situacions en què es requereixi l’ús de mitjans coercitius de defensa. Tanmateix, els mitjans coercitius assenyalats en la lletra b no es poden emprar per a finalitats de control o de seguretat. 4. En cas d’internes embarassades o lactants, només es pot fer ús del mitjà coercitiu de control i seguretat assenyalat al punt i de la lletra a de l’article 10. 5. En cas d’interns menors d’edat, només es pot fer ús dels mitjans coercitius de control i seguretat assenyalats a la lletra a de l’article 10, i del mitjà coercitiu de defensa assenyalat al punt i de la lletra b de l’article 10. 6. L’ús dels mitjans coercitius autoritzats ha de ser justificat, necessari, proporcionat i adequat, i s’ha de limitar al temps estrictament necessari per assolir la finalitat pretesa. L’ús dels mitjans coercitius autoritzats sempre ha d’anar precedit d’un advertiment clar i presencial respecte de la intenció de fer-los servir i s’ha de donar temps suficient a l’intern perquè pugui tenir en compte aquesta advertència. Si l’advertència és infructuosa i es manté la situació que motiva l’ús del mitjà coercitiu que correspongui per voluntat pròpia de l’intern, aquest ús ha de seguir, sempre que sigui possible, en atenció a les circumstàncies que concorren i segons correspongui d’acord amb les situacions assenyalades a l’article 10, la prelació següent: a) Contenció física personal b) Manilles plàstiques d’un sol ús c) Manilles metàl·liques rígides d) Defenses rígides i telescòpiques e) Transmissors d’impulsió elèctrica f) Esprais propulsors d’oleoresin capsicum g) Llançador de projectils esfèrics contenidors d’oleoresin capsicum h) Llançadors de projectils Safe Impact Round (SIR) d’espuma de calibre 40 mm i) Dispositiu de dispersió de gas CS j) Granada atordidora

1. L’ús d’armes de foc o dels mitjans coercitius autoritzats per part dels membres del Cos Penitenciari s’ha de fer constar en un registre específic a aquest efecte, indicant la identitat de l’intern concernit, la descripció de l’arma o el mitjà coercitiu emprat, el motiu i la durada del seu ús i qualsevol altra circumstància que es consideri rellevant. Al registre també hi ha de constar la signatura i el número d’identificació del membre del Cos Penitenciari que ha fet ús de l’arma o el mitjà coercitiu. Aquest registre és custodiat per la direcció del Cos Penitenciari. 2. Sense perjudici del que disposa l’apartat 1, immediatament després de fer ús de l’arma de foc o d’un mitjà coercitiu de defensa, el membre del Cos Penitenciari interessat ha d’elaborar un informe escrit, on ha de fer constar la seva signatura i el seu número d’identificació, amb el contingut següent: a) La data, l’hora i el lloc en què s’emet l’informe. b) La data, l’hora i el lloc en què s’han produït els fets que motiven l’informe. c) La identificació dels altres membres del Cos Penitenciari que hagin presenciat eventualment els fets, amb la indicació del grau de participació que hi hagin tingut. d) La identificació de l’intern en relació amb el qual s’ha fet ús de l’arma de foc o del mitjà coercitiu autoritzat. e) La identificació dels altres interns o de qualsevol altra persona que hagi presenciat eventualment els fets. f) La descripció de l’arma de foc o del mitjà coercitiu utilitzat. g) L’exposició detallada dels esdeveniments que han precedit l’ús de l’arma de foc o del mitjà coercitiu autoritzat. h) La indicació de totes les actuacions dutes a terme de forma prèvia a l’ús de l’arma de foc o del mitjà coercitiu autoritzat. i) La transposició de la valoració ex ante efectuada que, al seu entendre, ha justificat l’ús de l’arma de foc o del mitjà coercitiu autoritzat. j) Si s’ha utilitzat un mitjà coercitiu autoritzat, el temps durant el qual s’ha mantingut aquesta utilització. k) En cas que s’hagi utilitzat un transmissor d’impulsió elèctrica, les informacions tècniques enregistrades al xip de la memòria electrònica i la gravació audiovisual. l) Qualsevol altra circumstància que es consideri rellevant. 3. Aquest informe escrit es lliura a la direcció del Cos Penitenciari, que, al seu torn, en lliura una còpia al ministre competent en matèria de justícia, al batlle o al tribunal sota el control del qual es troba l’intern concernit i al Ministeri Fiscal. 4. En cas que es faci ús d’un mitjà coercitiu de control i seguretat, s’ha d’emetre un informe amb el mateix contingut assenyalat a l’apartat 2 si, arran de la revisió mèdica que regula l’article 14, l’intern concernit manifesta o el facultatiu mèdic constata signes de lesió que es puguin derivar de l’ús del mitjà coercitiu emprat. En aquest cas, també són aplicables les disposicions de l’apartat 3.

1. Immediatament després de l’ús de l’arma de foc o del mitjà coercitiu autoritzat, a excepció del mitjà coercitiu de control i seguretat assenyalat al número iii de la lletra a de l’article 10 i sempre que s’hagi emprat únicament per al desplaçament individual dels interns dins les instal·lacions del Centre Penitenciari, l’intern concernit ha de ser sotmès obligatòriament a una revisió per part del facultatiu mèdic del Centre Penitenciari. 2. El facultatiu esmentat, a banda de procurar-li les cures mèdiques necessàries i adequades per pal·liar els efectes derivats de l’ús de l’arma de foc o del mitjà coercitiu emprat, ha d’emetre un informe en relació amb el seu estat de salut. En aquest informe mèdic s’indica expressament si l’intern ha manifestat o el facultatiu ha constatat signes de lesió que es puguin derivar de l’ús de l’arma de foc o del mitjà coercitiu emprat i, en cas afirmatiu, se’n fa una descripció detallada i s’acompanya del material fotogràfic escaient sempre que l’intern ho consenti. 3. L’informe mèdic es posa a disposició de l’intern i, si així ho sol·licita, del seu advocat. També es lliura a la direcció del Cos Penitenciari, que, al seu torn, en lliura una còpia al ministre competent en matèria de justícia, al batlle o el tribunal sota el control del qual es troba l’intern concernit, i al Ministeri Fiscal.

1. El control de la custòdia i el manteniment de les armes de foc i dels mitjans coercitius autoritzats, a fi de garantir la seguretat en utilitzar-los, és responsabilitat del director del Cos Penitenciari. 2. El control de l’estoc, la reposició o l’adquisició dels mitjans coercitius autoritzats, d’acord amb les demandes que puguin efectuar els formadors o els altres membres del Cos Penitenciari, correspon al director del Cos Penitenciari. En cas que, d’acord amb les innovacions en la matèria, calgui adquirir mitjans coercitius diferents dels que es detallen a l’article 10, el director del Cos adreça un informe motivat al ministre competent en matèria de justícia, a fi que valori la possibilitat i la conveniència de promoure les modificacions reglamentàries oportunes a aquest efecte. 3. Els mitjans coercitius descrits en l’apartat b de l’article 10 són dipositats en armaris o armers situats en zones del Centre Penitenciari que es consideren idònies als efectes de garantir la seguretat i, alhora, permetre la intervenció més ràpida possible. 4. Les armes de foc i els mitjans coercitius de control i seguretat són custodiats i mantinguts pels membres del Cos que els tenen assignats a títol personal. 5. La importació i adquisició d’armes de foc i mitjans coercitius autoritzats en aquest Reglament resten sotmeses a les disposicions del Reglament d’armes.

1. Tots els membres del Cos Penitenciari que estan subjectes al port d’armes de foc han de dur a terme obligatòriament la formació específica i continuada en relació amb el port i l’ús d’armes de foc i dels mitjans coercitius de control i seguretat que estableixi el director del Cos Penitenciari, amb l’aprovació del ministre competent en matèria de justícia. El port i l’ús d’armes de foc i de mitjans coercitius de control i seguretat queden supeditats al fet que els membres del Cos Penitenciari superin la formació específica i continuada en aquesta matèria. 2. La formació assenyalada a l’apartat 1 és impartida per formadors especialitzats que són membres del Cos Penitenciari. 3. Els formadors també han de rebre i superar la formació específica i continuada que estableixi el director del Cos Penitenciari, amb l’aprovació del ministre competent en matèria de justícia. Aquesta formació es pot impartir a Andorra o en qualsevol centre formatiu estranger.

1. La Comissió Tècnica d’Avaluació i Control dels Mitjans Coercitius està integrada pels membres següents: a) El director o el director adjunt del Cos Penitenciari. b) Un membre del Cos Penitenciari que sigui formador de tècniques d’intervenció. c) Un membre del Cos Penitenciari que sigui formador de tir. d) Un metge generalista, o en la seva absència l’especialista o facultatiu que es designi. La Comissió és presidida pel director o el director adjunt del Cos Penitenciari. Els membres assenyalats a les lletres b i c exerceixen les funcions de secretari de forma rotatòria. 2. Els membres de la Comissió Tècnica d’Avaluació i Control dels Mitjans Coercitius que s’assenyalen a les lletres b i c de l’apartat 1 són nomenats i destituïts lliurement pel ministre competent en matèria de justícia, a proposta del director del Cos Penitenciari. 3. Les funcions de la Comissió Tècnica d’Avaluació i Control dels Mitjans Coercitius consisteixen a: a) Avaluar i aprovar, amb caràcter general, el port i l’ús dels mitjans coercitius autoritzats. b) Establir, amb la valoració prèvia dels riscos que poden tenir sobre la integritat física i psíquica dels interns i d’acord amb les disposicions d’aquest Reglament, la utilització que es pot fer de cadascun dels mitjans coercitius autoritzats i els supòsits que poden motivar aquesta utilització. c) Decidir, en particular, el nombre, la durada i la intensitat de les descàrregues elèctriques que es poden fer en la utilització dels transmissors d’impulsió elèctrica. d) Verificar les dades contingudes en els xips de memòria dels transmissors d’impulsió elèctrica i, en concret, el nombre de vegades que han estat emprats, el moment precís de la utilització i el nombre, la durada i la intensitat de cadascuna de les descàrregues elèctriques. e) Comprovar la correspondència de les dades esmentades a la lletra d amb les anotacions i les mencions que constin al registre i als informes indicats als apartats 1 i 2 de l’article 13. f) Avaluar i determinar de forma individualitzada, al més aviat possible, si escau prohibir o restringir respecte d’un intern la utilització eventual d’un o diversos mitjans coercitius autoritzats, d’acord amb l’informe inicial sobre el seu estat de salut que hagi efectuat el facultatiu mèdic del Centre Penitenciari. g) Avaluar i determinar la incidència que pot tenir la utilització d’un o diversos mitjans coercitius autoritzats en els canvis en l’estat de salut d’un intern i, si escau, ampliar, restringir o prohibir la utilització eventual d’aquests mitjans, d’acord amb els informes mèdics que hagi efectuat el facultatiu mèdic del Centre Penitenciari. 4. Els formadors del Cos Penitenciari han d’impartir als membres de la Comissió Tècnica d’Avaluació i Control dels Mitjans Coercitius que no pertanyen al Cos la formació necessària per conèixer les característiques tècniques relatives a les armes de foc i els mitjans coercitius. Així mateix, els transmeten la informació de què disposen en la matèria. 5. La Comissió Tècnica d’Avaluació i Control dels Mitjans Coercitius es reuneix com a mínim amb una periodicitat quinzenal, o quan ho sol·liciti qualsevol dels seus membres. En qualsevol cas, la Comissió s’ha de reunir quan es coneix qualsevol canvi en l’estat de salut d’un intern que pot tenir relació amb la utilització d’un o diversos mitjans coercitius autoritzats, a l’efecte d’acomplir les funcions assenyalades a les lletres e i f de l’apartat 3. 6. Correspon al president de la Comissió Tècnica d’Avaluació i Control dels Mitjans Coercitius adreçar a la resta dels membres la convocatòria de cada reunió, amb una antelació mínima de set dies, llevat dels supòsits indicats al segon paràgraf de l’apartat anterior i dels casos d’urgència, en què és suficient una antelació mínima de vint-i-quatre hores. La convocatòria es comunica per qualsevol mitjà escaient que en permeti acreditar la recepció efectiva. 7. Les decisions adoptades per la Comissió Tècnica d’Avaluació i Control dels Mitjans Coercitius es recullen en una acta, i s’han de fer saber als membres del Cos Penitenciari pels mitjans i els procediments de comunicació emprats habitualment. Quan la decisió de la Comissió consisteixi a ampliar, restringir o prohibir la utilització d’un o diversos mitjans coercitius autoritzats en relació amb un intern, se n’inclou una còpia a l’expedient personal al qual fa referència l’article 20 del text refós de la Llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària. Aquesta decisió també es comunica als membres del Cos Penitenciari, sense exposar tanmateix els motius de salut o mèdics que emparen la decisió. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Andorra la Vella, 17 d’agost del 2022 Xavier Espot Zamora Cap de Govern