- El director del Cos Penitenciari, d’ofici o a petició de l’intern sancionat, pot decidir en qualsevol moment la suspensió total o parcial de l’execució de les sancions imposades, en funció de la gravetat dels fets comesos i de les circumstàncies que concorren, sempre que l’intern no cometi una nova infracció susceptible de ser sancionada durant el termini de suspensió que estableixi el director.
- El termini de suspensió no pot excedir els sis mesos en cas d’infraccions greus i molt greus, i els tres mesos en cas d’infraccions lleus.
- La imposició d’una sanció per la comissió d’una nova infracció durant el termini de suspensió establert pot comportar la revocació d’aquesta suspensió, malgrat que la sanció s’imposi un cop transcorregut el termini de suspensió. En aquest cas, l’intern sancionat ha de complir la sanció l’execució de la qual ha estat suspesa, íntegrament en cas de suspensió total o pel temps que resta per complir en cas de suspensió parcial.
- Transcorregut el termini de suspensió establert sense que l’intern cometi una nova infracció, la sanció l’execució de la qual ha estat suspesa es considera executada.
Llei 19/2023, del 2 d’octubre, de text consolidat qualificada penitenciària.
Llei 19/2023, del 2 d’octubre, de text consolidat qualificada penitenciària.
- Primera publicación
- 24 oct 2023
- Última modificación
- —
- Versiones
- 1
- Versión vigente
- v1
Texto vigente
Artículos de la versión vigente de la ley. Haz clic en «Historial» para ver la evolución de cada artículo.
Prescripció
- Les infraccions disciplinàries molt greus i greus prescriuen al cap de dos mesos i les lleus, al cap d’un mes. La prescripció s’interromp des del moment en què s’inicia el procediment sancionador.
- Les sancions imposades per infraccions molt greus i greus prescriuen al cap d’un any i les imposades per infraccions lleus, al cap de sis mesos.
Títol IV. Prestacions, treball penitenciari i dret al recurs
Capítol primer. Prestacions als interns
Prestacions penitenciàries
Els centres penitenciaris han de prestar als interns els serveis següents:
- a) Assistència sanitària.
- b) Activitats educatives, culturals i de lleure.
- c) Assistència psicològica i social, especialment amb finalitat reeducadora i de resocialització.
Assistència sanitària
- Els centres penitenciaris han de proveir serveis sanitaris d’atenció als interns.
- L’organització dels serveis sanitaris es regula per reglament, el qual ha de preveure la col·laboració d’especialistes i les fórmules per concertar amb centres hospitalaris i psiquiàtrics l’internament dels reclusos quan sigui necessari.
Activitats educatives i culturals
- Els interns poden matricular-se en activitats educatives i professionals i poden seguir els cursos a través de mitjans telemàtics, televisió o per correspondència, d’acord amb la disponibilitat de mitjans del Centre.
- L’Administració penitenciària pot promoure la signatura de convenis amb centres d’ensenyament per tal de facilitar als interns l’accés a l’educació en els seus diferents graus i modalitats.
- Cada centre penitenciari ha de tenir una biblioteca i una mediateca. Aquests serveis han de disposar de material adequat d’acord amb les necessitats culturals i educatives dels interns, amb una atenció especial a l’educació dels joves.
- Els interns tenen dret a disposar de llibres, diaris i revistes de lliure circulació a l’exterior, amb l’única limitació que aconselli el seu tractament reeducatiu.
Activitats de lleure
- Els interns que no tenen el règim penitenciari semiobert concedit tenen dret a una hora diària de passeig a l’aire lliure, com a mínim, d’acord amb l’horari del Centre Penitenciari establert per reglament.
- L’Administració penitenciària ha de garantir l’existència d’instal·lacions culturals, esportives i de lleure en els centres penitenciaris i preveure’n l’ús pels interns, en l’horari establert per reglament.
Assistència psicològica i social
- Els centres penitenciaris han de disposar d’uns serveis d’assistència social i psicològica orientats a la reeducació i la resocialització dels interns. A aquests efectes han de disposar dels professionals necessaris en funció de la població interna.
- Són funcions bàsiques d’aquests serveis l’estudi de la personalitat dels interns i l’aplicació dels mètodes de tractament adreçats a l’assessorament psicològic, la modificació d’actituds i la teràpia de comportaments.
Capítol segon. Treball penitenciari
Principis aplicables al treball penitenciari
- L’Administració penitenciària ha de fomentar l’accés al treball dels interns, en relació amb les tasques comunitàries i els serveis del Centre.
- El treball penitenciari no es pot aplicar com a mesura de correcció i les seves condicions d’exercici han de respectar la dignitat, els drets laborals i la protecció de la seguretat social de l’intern.
- L’Administració penitenciària vetlla perquè les retribucions pel treball s’ajustin al rendiment, la categoria professional i l’activitat desenvolupada. Les retribucions percebudes s’ingressen en el compte especial a què es refereix l’article 23.
Formes de realització
- L’Administració penitenciària organitza i planifica el treball de forma que es prioritzi la formació dels interns, les prestacions en serveis auxiliars i comuns dels centres i, si escau, les activitats artesanals, intel·lectuals i artístiques.
- Poden beneficiar-se del treball fora del Centre Penitenciari els interns que tinguin reconegut el règim de semillibertat d’acord amb el que estableix la legislació processal penal.
Criteris d’assignació
Per reglament s’han de fixar els criteris de priorització en l’accés al treball quan no sigui possible aconseguir l’ocupació de tots els interns que ho demanin. En tot cas, tenen preferència els interns que tinguin el deure de treballar.
Contractació
- La relació laboral s’estableix mitjançant contractació amb l’Administració penitenciària, d’acord amb el que estableixen els reglaments que desenvolupen aquesta Llei.
- En el supòsit de treball a l’exterior, la relació laboral s’estableix directament entre l’intern i l’empresa que ofereix el lloc de treball. La relació laboral ha de ser compatible amb el règim de semillibertat.
Capítol tercer. Mesures excepcionals, peticions i dret al recurs
Suspensió dels drets previstos a la Llei
- Els drets reconeguts als interns en aquesta Llei poden quedar suspesos temporalment en el supòsit de greus alteracions de l’ordre en els centres penitenciaris que obliguin a adoptar mesures d’excepció i a requerir la intervenció del Cos de Policia per al restabliment de l’ordre.
- L’adopció de les mesures d’excepció recau en els ministres competents en matèria de justícia i interior, que n’han de donar compte immediatament al Govern, a l’òrgan jurisdiccional competent i al Ministeri Fiscal.
Funcions i responsabilitats
- La intervenció del Cos de Policia implica que el director del Cos assumeix temporalment les funcions de custòdia i vigilància dels interns del Centre Penitenciari fins que no se’n restableixi l’ordre. El director del Cos Penitenciari manté la responsabilitat sobre la resta de funcions i tasques que li corresponen d’acord amb la normativa aplicable.
- El director del Cos Penitenciari i el director del Cos de Policia actuen coordinadament sota la direcció superior dels ministres competents en matèria de justícia i interior.
Peticions i queixes
- Els interns poden formular peticions i presentar queixes en relació amb el seu règim d’internament i l’activitat penitenciària.
- Les peticions i les queixes es poden adreçar al director del Cos Penitenciari, o als òrgans administratius o jurisdiccionals competents. No obstant això, s’han de presentar sempre al director del Cos, que és responsable de trametre-les en cas que la petició o la queixa s’adreci a un altre òrgan. En aquest cas, les persones internes tenen el dret de presentar la petició o la queixa en un sobre tancat.
- Dels escrits presentats d’acord amb aquest article se n’ha de donar justificant de recepció a l’intern.
Recursos
Contra les decisions adoptades per les autoritats penitenciàries que afectin els seus drets i interessos, els interns poden interposar un recurs d’acord amb el que estableix el Codi de l’Administració.
El Decret del 14-1-2009 pel qual s’aprova el Reglament de modificació del Reglament del règim disciplinari dels centres penitenciaris, del 29 d’octubre del 2008, va quedar derogat per la Llei 41/2014, de l’11 de desembre, qualificada de modificació de la Llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària.
En el moment en què entri en vigor aquesta Llei de text consolidat, queden derogades totes les disposicions anteriors que s’oposin al que s’estableix en aquesta Llei, i específicament:
-
La Llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària.
-
La Llei 41/2014, de l’11 de desembre, qualificada de modificació de la Llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària.
-
El Decret legislatiu del 15-7-2015, de publicació del text refós de la Llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària.
-
La disposició final primera de la Llei 6/2017, del 20 d’abril, de modificació de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari.
-
El Decret legislatiu del 6-9-2017 de publicació del text refós de la Llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària.
-
La disposició final quarta de la Llei 15/2019, del 15 de febrer, qualificada de la responsabilitat penal de les persones menors d’edat.
Es faculta el Govern perquè pugui dictar les normes reglamentàries per a l’aplicació i el desenvolupament d’aquesta Llei.
Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Casa de la Vall, 2 d’octubre del 2023
Carles EnsenyatReig Síndic General
Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Joan Enric Vives Sicília Emmanuel MacronBisbe d’Urgell President de la República FrancesaCopríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra