Decret 168/2024, del 24-4-2024, de creació i regulació de les qualificacions de monitor i director d’activitats de lleure i dels centres de formació en l’àmbit del lleure.

S’atorga un termini de tres anys, a partir de la publicació d’aquest Decret, perquè l’alumnat de les promocions anteriors al curs 2023-2024 superi el mòdul de coneixements en l’àmbit de la natura i la muntanya, el mòdul de coneixements en l’àmbit de la salut i la higiene i el mòdul de coneixements en l’àmbit dels recursos educatius d’animació esmentats a l’apartat 1, lletra b, de l’article 3.

Les qualificacions expedides per l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya d’Andorra (EFPEM), amb data anterior a l’entrada en vigor d’aquest Decret, tenen la mateixa validesa que els que dimanen de les qualificacions regulades en el Decret a tots els efectes.

Les persones que hagin obtingut una qualificació en l’àmbit del lleure a l’estranger, poden exercir sense que la seva qualificació sigui reconeguda durant un termini màxim de dos anys a comptar de l’entrada en vigor d’aquest Decret. Transcorregut aquest termini, totes les qualificacions han de ser reconegudes per la Comissió de Reconeixement de les Qualificacions de Lleure.

Les entitats que imparteixen una formació relacionada amb l’àmbit del lleure han d’actualitzar el seu pla formatiu, en els termes previstos en aquest Decret, en el termini màxim d’un any.

Queda derogat el Decret 166/2023, del 12-4-2023, de creació i regulació de les qualificacions de monitor i director de l’activitat de lleure i dels centres de formació en l’àmbit del lleure.

Aquest Decret entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 24 d’abril del 2024

Xavier Espot ZamoraCap de Govern

Annex I. Pla formatiu de monitor d’activitats de lleure

1. Mòdul de coneixements en l’àmbit pedagògic, psicològic i social

1.1. Objectius

• Analitzar el concepte de lleure infantil i juvenil i entendre el valor educatiu que se’n desprèn.

• Identificar les estructures i els agents que intervenen i han intervingut en el procés de creixement i socialitzador dels infants i joves en l’àmbit del lleure.

• Identificar els elements principals d’un projecte socioeducatiu (ideari, propostes, funcions de l’equip, funcions de la direcció, el procés educatiu, etc.) i saber-los executar.

• Conèixer i posar en pràctica les eines relatives a la planificació educativa en l’àmbit del lleure infantil i juvenil.

• Aplicar un procés d’avaluació a la realització d’una activitat educativa.

• Conèixer els aspectes evolutius principals dels infants i adolescents i ser capaç d’adaptar-hi les activitats.

• Establir recursos educatius per als diferents col·lectius segons les seves característiques específiques.

• Gestionar les dinàmiques grupals en el desenvolupament de les activitats d’aprenentatge.

1.2. Continguts

1.2.1. L’educació en el temps de lleure infantil i juvenil. Aquesta unitat es pot impartir en línia.

• Els drets dels infants i els adolescents.

• Conceptes fonamentals de la funció educativa en els infants i adolescents.

• Funcions de l’oci i el lleure infantil i juvenil dins la societat.

• L’educació en valors i la seva aplicació potencial en l’àmbit del lleure.

• Aplicació del lleure en l’educació integral dels infants i adolescents.

1.2.2. Processos educatius i de socialització en la infància i la joventut. Aquesta unitat es pot impartir en línia.

• Els diferents contextos i agents educatius (educació formal i no formal, informal, integral, la família, l’escola, el grup d’iguals, les associacions, l’entorn més immediat, etc.).

• Evolució de les entitats que promouen l’educació no formal.

• Importància del temps de lleure en el procés de socialització.

• Influència de l’entorn en l’educació dels infants i adolescents. (elements i factors de suport i de risc).

• Causes i conseqüències de la inadaptació i l’exclusió social.

• El rol dels monitors en els processos educatius dins les activitats de lleure.

1.2.3. Execució de projectes socioeducatius en les activitats de lleure. Aquesta unitat ha de ser presencial.

• Marcs de referència dels projectes educatius en el lleure (elements que el configuren, opcions ideològiques, objectius, destinataris, etc.).

• L’articulació del plantejament i projecte educatiu en la institució i l’entorn.

• Interpretació i execució d’un projecte socioeducatiu.

• L’equip de monitors i l’execució de projectes (perfils, funcions, el treball en equip, distribució de tasques, responsabilitats, etc.).

1.2.4. La planificació de les activitats. Aquesta unitat ha de ser presencial.

• Procediments per elaborar i definir una proposta d’activitats.

• La intencionalitat educativa en la planificació d’activitats.

• Establiment d’un centre d’interès com a eix vertebrador de les activitats d’aprenentatge.

• Programació d’una activitat segons les condicions existents (espais, material, alimentació, condicions meteorològiques, quotidianitat, etc.).

• Creació i elaboració de fitxes d’activitats.

• Tipologia d’activitats (classificació, finalitats, requisits, idoneïtat segons les condicions, etc.).

• Assignació de tasques i funcions dels monitors en les activitats.

• Distribució de les activitats segons les condicions del projecte (horaris, espai-temps, ritmes, etc.).

• Ritme i desenvolupament d’una activitat (presentació, motivacions, desenvolupament, implicació, finalització i clausura).

1.2.5. Eines d’avaluació en la realització d’una activitat en l’àmbit del lleure. Aquesta unitat ha de ser presencial.

• Indicadors d’avaluació d’una activitat de lleure (assoliment d’objectius, activitats fetes, espais i materials emprats, recursos utilitzats, dinàmica, actuacions dels monitors i d’altres agents que hi participen, etc.).

• Balanç i revisió de l’execució d’una activitat.

• Redacció d’una memòria d’activitats: estructura, característiques i propostes de millora.

1.2.6. Coneixement de les etapes evolutives dels infants i adolescents i pautes d’adaptació per al desenvolupament d’activitats d’aprenentatge. Aquesta unitat es pot impartir en línia.

• Identificació de les característiques sociorelacionals, cognitives, motrius i afectives dels infants i adolescents en funció de l’edat.

• Sistemes de valoració per establir activitats segons el grup d’edats. (segons evolució i maduresa).

• Utilització d’estratègies i pautes de conducta en la concreció d’activitats d’aprenentatge segons el grup d’edats.

1.2.7. Establir recursos educatius per als diferents col·lectius segons les seves característiques específiques. Aquest unitat es pot impartir en línia.

• Atenció a la diversitat en l’organització d’activitats d’aprenentatge (interacció amb infants discapacitats, diversitat cultural, causes socioeconòmiques, de gènere, etc.).

• Coneixement bàsic de les característiques d’infants amb necessitats educatives especials i pautes d’actuació.

• Coneixement de les xarxes de serveis socials.

1.2.8. Gestió de les dinàmiques de comunicació en el desenvolupament de la tasca de monitor de lleure. Aquesta unitat ha de ser presencial.

• Capacitat d’observació del monitor en l’àmbit d’una situació d’ensenyament-aprenentatge en l’àmbit individual o en el grupal (trets característics, rols, diferències entre els membres del grup, etc.).

• Aplicació de les habilitats de comunicació i estils de lideratge propis d’un monitor de lleure i adaptats a la situació requerida.

• Rol del monitor en el grup i aplicació de tècniques i pautes de conducta.

• Aplicació de dinàmiques grupals adaptades a l’àmbit del lleure amb infants i adolescents (presentació, comunicació, coneixença, cohesió, acceptació, integració, conflictes, decisions, mediació, etc.)

2. Mòdul de coneixements en l’àmbit de la natura i la muntanya. Aquest mòdul ha de ser presencial.

2.1. Objectius

• Dur a terme una planificació d’una sortida a la muntanya i saber-la executar vetllant per sobre de tot per la seguretat de tot el grup implicat

• Conèixer i explicar els principals continguts relacionats amb el medi natural adaptant-los a les edats.

• Transmetre el respecte al medi natural i quines accions poden ajudar a preservar els ecosistemes. Utilitzar el medi natural com a recurs educatiu en les activitats de lleure.

2.2. Continguts

2.2.1. Planificació i execució d’una sortida a la muntanya en l’àmbit del lleure

• Preparació d’una sortida de muntanya en el marc del lleure tenint en compte els aspectes més rellevants i significatius.

• Identificació bàsica dels fenòmens atmosfèrics principals i dels aspectes inherents a les tempestes de muntanya.

• Coneixement de la roba i el material que millor s’adaptin als diferents públics i als diversos itineraris de muntanya.

• Lectura d’un mapa topogràfic de diferents escales utilitzant la brúixola.

• Organització i execució d’una acampada en tendes o refugi en una zona adaptada en el marc del lleure.

• Coneixement dels grups de rescat en muntanya i aplicació dels protocols de rescat en cas d’accident.

• Aplicació de les normes bàsiques de prevenció i conducta que cal seguir per anar a la muntanya en salut i amb les millors garanties de seguretat possibles.

2.2.2. Transmissió dels continguts principals relacionats amb el medi amb una finalitat educativa i de respecte al patrimoni natural

• Explicació de les característiques principals de la flora i dels animals més representatius que podem localitzar en les zones de muntanya.

• Explicació i conscienciació de l’impacte de l’home sobre el regne vegetal i animal i les repercussions sobre l’ecosistema.

• Explicació dels processos bàsics del modelatge del relleu.

• Explicació bàsica de l’estructura i les funcions de les construccions principals relacionades amb la ramaderia encara presents i del patrimoni siderúrgic i les activitats que s’hi han vinculat en el passat.

2.2.3. Adaptació d’activitats lúdiques al medi natural i a l’entorn muntanyenc

• Organització i gestió de jocs d’orientació.

• Activitats lúdiques i jocs aplicats en el medi natural.

• Descoberta de l’entorn i aplicació d’activitats per conèixer-lo.

3. Mòdul de coneixements en l’àmbit de la salut i la higiene

3.1. Objectius

• Fomentar hàbits de vida saludable.

• Manipular els aliments correctament, utilitzant les tècniques i els materials reglamentaris.

• Prevenir els infants i adolescents de les principals conductes de risc al seu abast.

• Sensibilitzar els infants i adolescents en l’afectivitat i en l’àmbit de les relacions sexuals.

• Tècniques de socorrisme en cas d’accident destinades a protegir la víctima (evitant l’agreujament del seu estat) i el grup enquadrat, i saber alertar els serveis urgents.

3.2. Continguts

3.2.1. Educació per a la salut. Aquesta unitat pot ser impartida en línia.

• Aplicació i foment d’hàbits de vida saludable.

• Educació alimentària (la nutrició i la seva funció en l’organisme).

3.2.2. Manipulació bàsica d’aliments. Aquesta unitat pot ser impartida en línia.

• Coneixement dels perills presents en els aliments.

• Aplicació de les pràctiques correctes d’higiene en la manipulació i conservació d’aliments.

• Reglamentació existent en la matèria.

3.2.3. Prevenció de conductes de risc. Aquesta unitat pot ser impartida en línia.

• Coneixement del fenomen de les drogodependències i els patrons de consum actuals i reflexió del rol de l’educador en aquest àmbit.

• Identificació dels factors de risc i de protecció del consum de les drogues i consolidació d’estratègies preventives.

• Coneixement dels nivells i dels àmbits d’intervenció del monitor de lleure.

3.2.4. Estratègies de sensibilització dels infants i adolescents en l’afectivitat i en l’àmbit de les relacions sexuals. Aquesta unitat pot ser impartida en línia.

• Identificació i gestió bàsica de les relacions afectives en el marc del lleure infantil.

• L’educació sexual i la seva incidència en el desenvolupament de la personalitat i l’autoestima dels infants.

• Identificació de les relacions sexuals en l’àmbit de l’adolescència.

3.2.5. Tècniques de primers auxilis i contingut de l’alerta en cas d’accident. Aquesta unitat ha de ser impartida presencialment.

• La protecció i l’alerta en cas d’accident.

• Primers auxilis en diverses tipologies d’accidents i de l’estat de les víctimes.

4. Mòdul de coneixements en l’àmbit de l’educació en valors i la responsabilitat

4.1. Objectius

• Identificar els eixos principals de l’educació per la sostenibilitat i adquirir recursos pràctics per aplicar-los en l’àmbit de l’esplai.

• Promoure l’educació en valors fomentant la igualtat d’oportunitats i rebutjant les formes i actituds de discriminació.

• Adquirir eines i estratègies per a la resolució de conflictes en l’àmbit del lleure.

• Conèixer les competències professionals del monitor de lleure i les responsabilitats en l’exercici de la professió que se’n deriven.

4.2. Continguts

4.2.1. Identificació del concepte de sostenibilitat i aplicació de recursos educatius en l’àmbit. Aquesta unitat pot ser impartida en línia.

• Anàlisi del concepte de sostenibilitat.

• Adquisició d’hàbits sostenibles des de la quotidianitat.

• Transmissió de valors sostenibles mitjançant activitats i projectes educatius.

4.2.2. L’educació en valors i la seva aplicació en l’àmbit del lleure. Aquesta unitat pot ser impartida en línia.

• Inclusió i exclusió per raó de gènere, ètnia, procedència o orientació sexual.

• Detecció i prevenció de conductes asocials o racistes i xenòfobes.

• Identificació dels drets humans dels infants.

• Eines per treballar la igualtat en el lleure educatiu.

• Adquisició d’habilitats per afavorir la pau i la convivència.

• Identificació dels diversos nivells de conflictes i els seus orígens.

• Adquisició d’eines i estratègies per a la resolució de conflictes en l’àmbit del lleure.

4.2.3. Identificació de les competències professionals del monitor de lleure i responsabilitats en l’exercici de la professió. Aquesta unitat pot ser impartida en línia.

• Textos oficials que regulen l’activitat professional del monitor de lleure.

• La responsabilitat professional en l’àmbit del monitor de lleure.

• Anàlisi d’accidents i identificació de les culpes principals en l’exercici de la professió.

• Prevenció i actuació amb eficiència davant els possibles riscos.

5. Mòdul de coneixements en l’àmbit dels recursos educatius d’animació

5.1. Objectius

• Desenvolupar un centre d’interès com a fil conductor de les activitats programades.

• Conèixer i aplicar les diferents tècniques d’animació, expressió i creativitat en les activitats desenvolupades.

• Utilitzar el joc com a eina educativa i evolutiva.

5.2. Continguts

5.2.1. Aplicació dels recursos d’animació en un centre d’interès. Aquesta unitat s’ha d’impartir presencialment.

• Tècniques d’expressió i animació des del centre d’interès.

• Psicopedagogia de l’expressió (aspectes lúdics, expressió creativa i identitat sociocultural).

• Característiques, disseny i gestió d’activitats globalitzades.

• La creativitat en el disseny de les activitats de lleure.

• Recerca de fonts d’informació sobre activitats globalitzades i de creativitat.

5.2.2. Pedagogia de les activitats d’animació. Aquesta unitat s’ha d’impartir presencialment.

• El joc com a valor educatiu, social i cultural i la seva rellevància en el creixement dels infants i joves.

• Anàlisi i aplicació de diferents activitats i recursos lúdics.

• La intervenció dels educadors en les activitats d’animació.

• Creació i adaptació de jocs (segons l’entorn social, el medi, etc.).

• Elaboració de fitxes per registrar les activitats i els objectius.

• Recerca de fonts d’informació sobre els jocs i les activitats lúdiques.

5.2. 3. Tècniques d’animació, expressió i creativitat. Aquesta unitat s’ha d’impartir presencialment.

• Classificació dels jocs (tradicionals, jocs de pistes, gimcanes, esportius, de nit, de muntanya, multiculturals, amb variants, amb diversos materials, utilitzant les TIC, introduint regles i condicions, etc.) i com registrar-los (per objectius, edats, contextos, etc.).

• L’expressió corporal i la potencialitat educativa del cos com a llenguatge

• L’expressió plàstica i la potencialitat educativa dels processos creatius a través dels treballs manuals.

• L’animació mitjançant les cançons, les vetllades, els contes, les danses i rondalles populars.

• Eines i recursos educatius per ambientar, dinamitzar i animar els jocs i les diverses activitats d’expressió.

6. Estades formatives

6.1. Objectius i assoliment de capacitats

• Organitzar conjuntament amb l’equip de treball activitats de lleure del centre.

• Executar una activitat de lleure des l’inici i fins a la fi de l’acció (organització, presentació, execució i avaluació).

• Dinamitzar les activitats programades de forma coordinada i tenint en compte les característiques del grup en general.

• Aplicar les tècniques d’animació, expressivitat, creativitat i joc en funció dels diferents i les etapes evolutives dels participants.

• Aplicar amb responsabilitat les tècniques i els recursos en les activitats en el medi natural.

• Executar mesures preventives i correctores, i col·laborar en possibles actuacions generades per una situació de risc o d’emergència.

• Manifestar i corroborar la tasca de monitor dins l’equip i el projecte educatiu del centre.

• Participar de la dinàmica de funcionament del centre.

6.2. Continguts

6.2.1. Col·laboració en l’organització de l’activitat de lleure.

• Presentació dels objectius de l’entitat.

• Planificació de les activitats.

• Materials i recursos necessaris.

• Proposta d’activitats amb transmissió de valors, socialització i foment d’hàbits de vida saludable.

• Comunicació entre els professionals amb qui interactua el monitor.

6.2.2. Suport en la posada en funcionament de l’activitat i posterior avaluació.

• Organització de l’equip de treball.

• Plans d’actuació davant possibles incidències i imprevistos.

• Avaluació i revisió de l’activitat.

6.2.3 Tècniques de dinamització del grup

• Tècniques de grup adaptades a les diferents situacions i activitats.

• Activitats que afavoreixen la comunicació, la integració i la cohesió.

• Gestió de conflictes.

• Comunicació entre monitors i participants.

• Gestió de problemes en el grup o amb els participants individualment en el desenvolupament d’una activitat.

6.2.4. Tècniques d’animació, expressivitat, creativitat i joc

• Tria i desenvolupament de les activitats en relació amb el centre d’interès.

• Recursos d’expressió musical, plàstica, oral, audiovisual, etc.

• Organització i desenvolupament de les activitats culturals, esportives, populars, etc.

• Propostes d’activitats que promoguin la creativitat dels participants.

• Aplicació i adaptació dels recursos a les etapes evolutives dels participants.

• Preparació i posada en funcionament de materials i recursos de les activitats.

6.2.5. Activitats en el medi natural

• Desenvolupament de les activitats en el medi natural en funció de l’entorn en què es porten a terme.

• Tècniques, eines i recursos necessaris per a la consecució dels objectius proposats.

• Tècniques d’orientació en els diferents contextos i amb material divers.

• Desplegament del material d’acampada segons el terreny i l’entorn.

6.2.6. La seguretat i els riscos en les activitats

• Avaluació dels riscos en el desenvolupament d’una activitat.

• Mesures preventives i correctores a conseqüència de determinats riscos.

• Protocols d’actuació davant un possible accident, malaltia o evacuació.

• Valoració de possibles intervencions sanitàries o de cossos de seguretat d’acord amb l’entorn on es desenvolupa l’activitat.

• Ús de la farmaciola i aplicació de possibles primers auxilis.

6.2.7. Participació dins l’equip de monitors i el projecte educatiu.

• Responsabilitat i participació davant les propostes i decisions.

• Realització i acceptació de tasques, responsabilitats i funcions assignades.

• Respecte a les normes del grup.

• Apreciació de la implicació personal en el ritme de l’activitat i del projecte.

6.2. 8. Integració dins el centre on es fa l’activitat

• Comportament responsable en el centre.

• Respecte a les normes del centre.

• Acceptació i execució de les instruccions rebudes.

• Respecte als canals de comunicació i a la jerarquia del centre.

• Aplicació de les normes establertes en prevenció de riscos, salut laboral i protecció del medi.

6.2.9. En la memòria d’estades formatives hi ha de constar:

• Anàlisi del marc de treball en què l’alumne du a terme les estades formatives.

• Desenvolupament d’una acció educativa concreta o activitat d’aprenentatge, des de la planificació fins a l’avaluació, detallant els aspectes organitzatius i els mitjans educatius emprats.

• Descripció mitjançant un diari de pràctiques dels aprenentatges i reflexions viscuts quotidianament durant el conjunt de l’estada formativa.

Annex II. Pla formatiu de director d’activitats de lleure

1. Mòdul de coneixements del context del lleure infantil i juvenil en l’entorn social

1.1. Objectius

• Analitzar el concepte de lleure infantil i juvenil.

• Conèixer l’evolució històrica i el context actual del lleure. (dins i fora del país).

• Situar el projecte que es vol dur a terme dins l’entorn social.

• Crear (si no existeix) i consolidar un ideari de centre en un context educatiu de lleure.

1.2. Continguts

1.2.1. Aplicació del concepte de lleure en l’àmbit infantil i juvenil. Aquesta unitat es pot impartir en línia.

• Les polítiques de joventut i la seva relació amb el lleure.

• Evolució històrica del lleure.

• El lleure a Andorra en l’actualitat.

• La socialització, la participació i l’educació en valors en el lleure.

• Funcions educatives del lleure.

• Context social d’intervenció: família, escola, entorn social, grup d’iguals, mitjans de comunicació i la seva influència.

• Necessitats educatives dels destinataris i les seves variables socials, culturals, polítiques i econòmiques.

• Anàlisi psicoevolutiva de l’equip de monitors.

• El lleure en la societat actual i el seu ús en la infància i en la joventut.

• Realitat de l’associacionisme juvenil, del lleure i del voluntariat.

• Tipologies, funcions i característiques dels centres de lleure, públics i privats.

• Legislació aplicable.

1.2.2. Estratègies educatives en el lleure. Aquesta unitat es pot impartir en línia.

• Identificació i definició de mètodes educatius que fomenten el sentiment de pertinença al lleure.

• Com és i la raó de ser d’un ideari (característiques).

• Com aplicar l’educació en valors en un projecte educatiu (coherència en les activitats i en l’ideari del centre, transmissió de valors des de l’equip educatiu, com transmetre aquests valors i com tenir-los en compte en la diversitat i els diferents col·lectius).

• Educar des de la participació i la implicació del grup.

2. Mòdul de coneixements en la programació i execució del projecte educatiu

2.1. Objectius

• Crear (si no existeix) i consolidar un ideari de centre en un context educatiu de lleure.

• Dissenyar un projecte de lleure infantil i juvenil.

• Conèixer tota la normativa aplicable a un projecte de lleure.

• Gestionar els procediments administratius del projecte.

• Administrar tots els recursos implicats en el projecte.

• Difondre i projectar a l’entorn el projecte educatiu.

2.2. Continguts

2.2.1. Identificació del punts clau d’un projecte. Aquesta unitat es pot impartir en línia.

• Com estructurar un projecte educatiu i com aplicar-lo en el dia a dia.

• Definició dels objectius que es volen aconseguir d’acord amb el projecte educatiu i l’ideari del centre.

• Identificació de les funcions del personal de l’activitat i del responsable de l’activitat.

2.2.2. Disseny del programa d’intervenció. Aquesta unitat ha de ser presencial.

• Preparació del programa

• Definir objectius.

• Marcar continguts.

• Planificar activitats.

• Ubicació d’activitats.

• Tria de mitjans i recursos.

• Elaborar les fitxes d’activitats.

• Tasques administratives que cal tenir en compte.

• Execució del programa:

• Recepció de suggeriments (de monitors i usuaris).

• Alternatives que cal tenir en compte en cas de no dur-se a terme l’activitat.

• Avaluació del programa:

• Models i processos d’avaluació participativa.

• Com verificar un procés de valoració grupal.

• Elaboració d’una fitxa d’avaluació que reculli tots els aspectes necessaris.

• Continguts que han de figurar en una memòria.

• Disseny i elaboració d’una memòria.

2.3. Normativa que cal aplicar al projecte. Aquesta unitat es pot impartir en línia.

• Recerca de tots els aspectes legals que s’han de tenir en compte.

• Aplicar la normativa relativa a les activitats de lleure.

• Anàlisi de l’impacte ambiental de l’activitat (en cas necessari).

• Aplicar la normativa sanitària (en cas necessari).

• Revisió i adequació de les activitats a la seguretat i la prevenció d’accidents.

• Planificació de les gestions administratives (comunicacions i possibles autoritzacions).

• Gestió de les relacions (amb els pares i/o tutors legals, les administracions nacionals i comunals, els cossos de seguretat, els recursos privats, les assegurances, els possibles suports educatius per necessitats específiques, etc.).

2.4. Gestió dels recursos del projecte. Aquesta unitat ha de ser presencial.

• Recursos humans (organigrama de funcionament, tasques, organització de l’equip o els equips, etc.).

• Recursos econòmics (gestió econòmica, adaptació dels recursos a la realitat econòmica i mètodes per fer una bona administració econòmica).

• Recursos materials (anàlisi i tria de l’equipament i material necessari per dur a terme l’activitat).

2.5. Difusió del projecte. Aquesta unitat es pot impartir en línia.

• Anàlisi del grup destinatari per aconseguir una comunicació fluida.

• Mètodes i mitjans per fer arribar el projecte correctament a les persones destinatàries i al seu entorn (com fer-lo engrescador i atractiu).

3. Mòdul de coneixements en actuació en processos grupals segons les característiques d’infants i joves

3.1. Objectius

• Adaptar les activitats als aspectes evolutius principals dels infants i adolescents.

• Establir recursos educatius per als diferents col·lectius segons les seves característiques específiques.

• Gestionar tècniques grupals en el desenvolupament de l’activitat.

3.2. Continguts

3.2.1. El desenvolupament psicosocial en els infants i joves en l’activitat. Aquesta unitat es pot impartir en línia.

• Identificació i valoració de les àrees del desenvolupament dels infants i joves.

• Sistemes de valoració per establir activitats segons el grup d’edats. (segons evolució i maduresa).

• La intervenció educativa segons el grup d’edats. (segons evolució i maduresa).

3.2.2. Intervenció educativa segons la diversitat grupal i dels individus. Aquesta unitat es pot impartir en línia.

• Estratègies i recursos per a la integració d’infants per causes culturals, socioeconòmiques o d’altre índole.

• Detecció i prevenció de conductes asocials o racistes i xenòfobes.

• Treball amb persones amb discapacitat.

• Interacció i adaptació de rols educatius degut a la diversitat del grup. (interacció de discapacitats, diversitat cultural, grups socials i econòmics, de gènere, etc.).

• Coneixement de les xarxes de serveis socials.

3.2.3. Tècniques de grup en el desenvolupament de l’activitat. Aquesta unitat ha de ser presencial.

• Mètodes per valorar i gestionar grups. (trets característics, rols, diferències en els grups, etc.).

• Aplicació de tècniques grupals (presentació, comunicació, coneixença, cohesió, acceptació, integració, conflictes, decisions, mediació, etc.).

• Valoració i rol del monitor en el grup (com aplica les tècniques).

4. Mòdul de coneixements en recursos educatius d’animació. Aquest mòdul ha de ser presencial.

4.1. Objectius

• Desenvolupar un centre d’interès com a fil conductor de les activitats programades.

• Aplicar les tècniques d’animació, expressió i creativitat en les activitats.

• Fer un ús adequat i adaptar les TIC com a recurs educatiu en el lleure.

• Fer servir el joc com a eina educativa i evolutiva.

• Utilitzar el medi natural com a recurs educatiu en les activitats de lleure.

• Organitzar amb seguretat les sortides al medi natural.

• Prevenir i actuar amb eficiència davant els possibles riscos.

4.2. Continguts

4.2.1. Com aplicar els recursos d’animació en el centre d’interès.

• Tècniques d’expressió i animació des del centre d’interès.

• Psicopedagogia de l’expressió (aspectes lúdics, expressió creativa i identitat sociocultural).

• Característiques, disseny i gestió d’activitats globalitzades.

• La creativitat en el disseny de les activitats de lleure.

• Com fomentar la creativitat.

• Elaboració de fitxes per registrar les activitats.

• Recerca de fonts d’informació sobre activitats globalitzades i de creativitat.

4.2.2. Tècniques d’animació, expressió i creativitat

• Recursos expressius (expressió oral, plàstica, corporal, teatral, musical, tallers, etc.).

• Com aplicar les TIC a l’educació en el lleure (avantatges, inconvenients i com usar els diferents recursos informàtics).

• Tècniques d’animació (cançons i danses, contes, festes i tradicions populars, vetllades i/o focs de camp, gimcanes i jocs de pistes, etc.).

• Tècniques d’ambientació, dinamització i animació.

• Recerca de fonts d’informació sobre l’animació, l’expressió i les activitats lúdiques.

4.2.3. Pedagogia del joc

• El joc com a valor educatiu i la rellevància en el creixement dels infants i joves.

• El joc com a valor social i cultural.

• Anàlisi i aplicació de jocs i recursos lúdics.

• Classificació dels jocs i com registrar-los (per objectius, edats, contextos, materials, etc.).

• La intervenció dels educadors en el joc.

• Creació i adaptació de jocs (segons l’entorn, el medi, etc.).

• Jocs físics i esportius (esports tradicionals, variants, multiculturals, materials, regles i condicions, etc.).

• Recerca de fonts d’informació sobre els jocs.

4.2.4. Educació ambiental

• Aplicació dels valors d’educació ambiental en el lleure.

• Adaptació de les activitats al medi i a l’entorn.

• Activitats en el medi natural.

• Descoberta de l’entorn. Activitats per conèixer-lo.

• Orientació.

• Muntanya i excursions.

• Rutes i campaments.

• Acampada (ubicacions, tècniques, instal·lacions, material, etc.).

• Material individual i comunitari.

4.2.5. Prevenció de riscos en activitats en el medi natural

• Detecció de situacions de risc i accidents en el medi.

• Normativa per prevenir i avaluar riscos.

• Com aplicar les mesures de prevenció en el medi.

• Coneixement dels recursos i cossos de seguretat de l’entorn.

• Notificacions i protocols d’intervenció.

• Ús i composició d’una farmaciola.

• Gestió de l’assegurança.

5. Mòdul de coneixements en gestió, dinamització i supervisió de l’equip de monitors. Aquest mòdul ha de ser presencial.

5.1. Objectius

• Identificar els trets característics principals d’un equip educatiu.

• Aplicar tècniques de comunicació dins l’equip de monitors per transmetre informació per al desenvolupament de l’activitat.

• Establir normes grupals per al correcte funcionament de l’equip.

• Fer un bon procés d’acollida, acompanyament i establiment dels nous monitors dins l’equip.

• Coordinar i gestionar l’equip humà.

• Gestionar possibles conflictes i fer de mitjancer.

5.2. Continguts

5.2.1. Tècniques de dinamització

• Característiques de l’equip de monitors (aptituds, capacitats, destreses, actitud, etc., dels integrants).

• La importància de la cohesió de grup. Treball de dinàmiques.

• Gestió contínua i com anar millorant.

5.2.2. La comunicació dins l’equip

• Tècniques bàsiques de comunicació entre el personal.

• Comunicació vertical (jerarquia) i horitzontal (entre iguals).

• Idoneïtat de l’espai físic i en el temps per fer comunicacions (reunions, organització, etc.).

• Com dinamitzar correctament una reunió de monitors (comunicació i transmissió de la informació).

5.2.3. Coordinació de l’equip

• Dinàmica i funcionament de l’equip.

• Seguiment i supervisió.

• Distribució de tasques i funcions.

• Tècniques d’informació, formació i orientació.

• Gestió i mediació de conflictes.

• Gestió de noves incorporacions en l’equip (acollida, acompanyament i establiment).

• Gestió de normes grupals per a una bona convivència.

• Eines d’avaluació i valoració del grup per a propostes de millora.

5.2.4. Aplicació d’habilitats i recursos per a la gestió

• Tècniques de coordinació d’equips.

• Motivació i suport a l’equip.

• Acompanyament i assessorament.

• Habilitats socials.

6. Estades formatives

6.1. Objectius i assoliment de capacitats

• Planificar i desenvolupar un projecte socioeducatiu en el lleure.

• Organitzar i aplicar el projecte establert de lleure.

• Coordinar l’equip humà del projecte.

• Aplicar habilitats per fomentar un bon ambient de treball dins l’equip.

• Gestionar els recursos humans, administratius, econòmics i materials del projecte.

• Seguir, fomentar els processos de treball ja establerts del centre i participar-hi.

6.2. Continguts

6.2.1. Planificació d’un projecte socioeducatiu de lleure

• L’ideari educatiu del centre.

• Elaboració i planificació de l’activitat o estada.

• Línies bàsiques que incloguin l’educació en valors.

• Recopilació de dades del projecte i dels usuaris per detectar necessitats i fer propostes.

• Planificació dels objectius que es volen aconseguir, estructuració i mètode de treball.

• Descripció de les activitats. Temporització i logística de les activitats.

• Comunicació i transmissió del projecte sencer a l’entorn. Difondre’l i fer-lo arribar a la societat.

• Avaluació de la programació i elaboració de fitxes per al seguiment de l’activitat.

6.2.2 Gestió del projecte socioeducatiu de lleure

• Procediments per a l’acollida tant de l’equip humà com dels usuaris.

• Programació d’activitats alternatives davant possibles imprevistos.

• Mecanismes de control de la gestió econòmica.

• Procediments de supervisió del projecte.

• Avaluació del grup i elaboració de la memòria d’estades formatives.

6.2.3. Coordinació de l’equip humà

• La cooperació i el treball en equip.

• Tasques i funcions que desenvolupen tots els membres de l’equip.

• Mètodes de transmissió i intercanvi d’informació entre els membres de l’equip.

• Criteris de triatge dels monitors per fer les tasques del projecte. (aptituds, capacitats, destreses, actituds, etc.).

• Procediment d’acollida per al personal nou del centre o del projecte.

• Protocols de supervisió del personal educatiu.

6.2.4. Gestió d’habilitats com a coordinador

• Iniciativa en el desenvolupament de les tasques.

• Autogestió de les situacions i de si mateix.

• Presa de decisions en la resolució de les inquietuds.

• Presa de consciència de quina és la seva posició (diferència d’estatus entre monitor i director).

• Establir un tracte de respecte i discreció.

• Comunicació eficaç amb tots els membres de l’equip (espai i temps adequats).

• Transmissió de la informació (clara, ordenada, estructurada i precisa).

• Resolució adequada en un procés de mediació.

6.2.5. Integració en el mètode de treball del centre

• Responsabilitat en el comportament dins el centre.

• Respecte vers els procediments i la normativa del centre.

• Interpretació i correcta execució de les indicacions rebudes.

• Reconèixer el procés productiu de l’organització.

• Utilització dels canals de comunicació i transmissió de la informació que ja hi ha establerts.

• Adherir-se al ritme de treball de l’empresa i seguir-lo.

• Seguiment de les normatives de prevenció de riscos, salut laboral i protecció del medi ambient.

1.Mitjançant aquest Decret es creen les qualificacions de monitor i de director d’activitats de lleure, i se’n regulen les vies d’obtenció, la formació i l’avaluació; s’estableix el procediment per reconèixer les qualificacions en l’àmbit del lleure; i es crea la Comissió de Reconeixement de les Qualificacions de Lleure. Aquest reconeixement autoritza, si escau, l’exercici de les activitats de monitor d’activitats de lleure i de director d’activitats de lleure.

2. Es fixen els requisits mínims dels centres de formació en l’àmbit del lleure.

Les qualificacions en l’àmbit del lleure són les següents:

• a) Monitor d’activitats de lleure: capacita l’alumnat per organitzar, dinamitzar activitats de lleure i avaluar-les en el marc d’una programació establerta prèviament, sempre sota la supervisió d’un superior jeràrquic, en aplicació de tècniques d’animació de grup i incidint en l’educació en valors, la seguretat i la prevenció de riscos.
• b) Director d’activitats de lleure: capacita l’alumnat per intervenir en tasques d’elaboració de projectes socioeducatius i de coordinació d’equips en activitats de lleure infantil i juvenil, el capacita per planificar, organitzar, gestionar, dinamitzar i avaluar projectes de lleure adreçats a la infància i la joventut en tots els seus aspectes.

1. La qualificació de monitor d’activitats de lleure es pot obtenir per una de les vies següents:

   • a) La superació de la formació regulada en aquest Decret.
   • b) Les persones que hagin obtingut el diploma d’ensenyament professional d’activitats físiques, esportives i de lleure a partir de la promoció 2023-2024 poden sol·licitar la qualificació de monitor d’activitats de lleure al ministeri competent en matèria de joventut.

L’alumnat que estigui en possessió del diploma d’ensenyament professional d’activitats físiques esportives i de lleure anterior al curs 2023-2024 ha de superar el mòdul de coneixements en l’àmbit de la natura i la muntanya, el mòdul de coneixements en l’àmbit de la salut i la higiene i el mòdul de coneixements en l’àmbit dels recursos educatius d’animació, impartits per una entitat autoritzada, per poder sol·licitar la qualificació de monitor d’activitats de lleure al ministeri competent en matèria de joventut.

2. La qualificació obtinguda per la via b atorga els mateixos drets i deures que la qualificació obtinguda d’acord amb l’apartat a d’aquest article.
3. La qualificació de director d’activitats de lleure únicament es pot obtenir un cop superada la formació regulada en aquest Decret.

Les capacitats, els criteris d’avaluació, els continguts i la durada dels mòduls i les estades formatives dels cursos de monitor i director d’activitats de lleure, es defineixen a l’annex I i II, respectivament.

La formació que s’imparteix als centres de formació en l’àmbit del lleure autoritzats s’emmarca en l’àmbit de l’educació no formal i ha de prevaldre la metodologia activa i grupal, en què l’aprenentatge significatiu i la construcció col·lectiva del coneixement s’orientin a la pràctica.

Capítol segon. Formació

Ambdós formacions s’estructuren en dos fases:

• a) Mòduls de coneixements teoricopràctics presencials o semipresencials. Els objectius i els continguts s’estableixen als annexos I i II.
• b) Estades formatives, consistents en pràctiques professionals en un centre de lleure degudament autoritzat. Les hores que s’hi dediquin han d’incloure les fases de preparació, execució i avaluació de l’activitat.

Quan el mòdul de coneixements inclogui formació a distància, el nombre d’hores màxim permès en aquesta modalitat no pot ser superior al 40% de la durada total d’hores del curs.

1. Per garantir les condicions d’igualtat, l’alumnat amb necessitats educatives específiques pot sol·licitar l’adequació de la formació i l’avaluació. La persona interessada ha de presentar, en el moment d’inscriure’s, un informe acreditatiu i descriptiu de les necessitats, emès per un professional especialitzat.
2. Els ministeris competents han d’establir les condicions d’accessibilitat i els recursos de suport que afavoreixin l’accés a la formació i a l’avaluació dels estudiants amb necessitats educatives específiques i adaptar els instruments, els temps i els recursos, si escau.

El Govern delega la formació de monitor i director d’activitats de lleure als centres degudament autoritzats, de conformitat amb el que preveu el capítol cinquè d’aquest Reglament.

1. Accés. Per poder accedir a la formació de monitor de lleure la persona interessada ha ser major de 18 anys o bé assolir la majoria d’edat durant l’any natural en curs.

2. Durada de la formació. La formació de monitor d’activitats de lleure té una durada total de 317 hores, que es distribueixen de la manera següent:

   • a) 167 hores de formació presencial o semipresencial.
   • b) 150 hores d’estades formatives en un centre, sense incloure-hi el temps d’elaboració de la memòria de l’estada formativa.

3. L’alumnat disposa d’un termini màxim de 30 mesos per finalitzar la formació de monitor d’activitats de lleure. S’entén que la formació ha acabat quan l’alumnat ha superat els mòduls i les activitats d’avaluació dins del termini establert.

1. Accés. Per accedir a la formació de director d’activitats de lleure, la persona interessada ha de ser més gran de 18 anys i ha de disposar de la qualificació de monitor d’activitats de lleure o bé d’una titulació reconeguda per l’òrgan competent del Govern d’Andorra corresponent, com a mínim, al nivell 3 del Marc andorrà de qualificacions (MAQ).

En cas que la qualificació de monitor d’activitats de lleure hagi estat expedida per una entitat estrangera, aquesta entitat ha de ser reconeguda per la Comissió de Reconeixement de les Qualificacions de Lleure Estrangeres.

2. Durada de la formació. La formació té una durada total de 320 hores, que es distribueixen de la manera següent:

   • a) 200 hores de formació presencial o semipresencial.
   • b) 120 hores d’estades formatives en un centre de lleure, sense incloure el temps d’elaboració de la memòria de l’estada formativa.

3. L’alumnat disposa d’un termini màxim 36 mesos per finalitzar la formació de director d’activitats de lleure, a partir de la data d’inici. S’entén que la formació ha acabat quan l’alumnat ha superat els mòduls i les activitats d’avaluació dins del termini establert.

1. Les estades formatives poden ser continuades o intensives i s’han de fer, preferentment, amb posterioritat a la finalització de la totalitat dels mòduls de coneixements teoricopràctics, si bé es poden efectuar una vegada superat satisfactòriament el 70% del total d’hores del mòdul de coneixements teoricopràctics.

2. Les estades formatives es poden dur a terme quan es compleixin els requisits següents:

   • a) L’entitat ha de disposar d’un equip de monitors estable i un projecte socioeducatiu del centre.
   • b) L’entitat ha de comptar amb un responsable d’activitats de lleure, degudament titulat d’acord amb la normativa vigent.
   • c) El responsable de l’activitat de lleure ha de designar una persona que exerceixi les funcions de tutor/a de l’alumne en pràctiques, que ha de disposar, com a mínim, de la qualificació de monitor d’activitats de lleure o, que disposi de la qualificació de director d’activitats de lleure, respectivament. En cas que cap professional no tingui aquesta qualificació, el responsable pot exercir les funcions de tutoria.
   • d) L’alumne ha de tenir, preferentment, com a mínim tres anys més que l’infant o l’adolescent de més edat, per als monitors d’activitats de lleure, i com a mínim quatre anys més per als directors d’activitats de lleure.
   • e) En cap cas l’alumne d’estades formatives no pot assumir responsabilitats que pertoquin a les tasques pròpies del monitor de lleure.

3. Les estades formatives s’han de dur a terme en centres que reuneixin els requisits establerts a la normativa vigent en matèria d’activitats de lleure i es regeixen pel conveni de col·laboració que el centre de formació ha de formalitzar amb l’entitat on es realitzen aquestes i l’alumne.

4. El conveni esmentat ha contenir, com a mínim, els aspectes següents:

   • a) Dades del centre que ha impartit la formació i de la persona que n’exerceix la representació.
   • b) Dades de la persona responsable de l’entitat i del tutor de l’alumne en pràctiques.
   • c) Dades de l’alumne que farà les estades formatives.
   • d) Projecte formatiu, objecte de la pràctica que portarà a terme l’alumnat.
   • e) Lloc de realització, període de les estades formatives i horari.
   • f) Vigència del conveni.
   • g) Causes de resolució del conveni.
   • h) Cobertura de l’assegurança d’accidents i de responsabilitat civil de l’alumnat.

5. En finalitzar l’estada formativa, l’alumnat ha de presentar una memòria i la persona responsable de l’entitat on s’hagi efectuat ha d’emetre un certificat de valoració.

La memòria de l’estada formativa ha d’incloure, com a mínim:

• a) L’anàlisi del centre.
• b) La planificació, dinamització i avaluació d’una activitat de lleure.
• c) Un diari de pràctiques.

1. Per poder ésser avaluat, l’alumnat ha d’assistir com a mínim al 80% de la totalitat dels mòduls de coneixements teoricopràctics.

2. L’avaluació pot ser continuada o final.

3. L’avaluació continuada es puntua d’acord amb els resultats obtinguts en:

   • a) Els treballs d’avaluació de cadascun dels mòduls de coneixements.
   • b) L’estada formativa.
   • c) La memòria de l’estada formativa.
   • d) La prova de síntesi.

4. L’avaluació final es puntua d’acord amb els resultats obtinguts en:

   • a) L’estada formativa i la valoració obtinguda.
   • b) La memòria de l’estada formativa.
   • c) La prova de síntesi, que ha de recollir els continguts de cadascun dels mòduls de coneixements impartits.

5. La inscripció a la formació dona dret a un màxim de dos intents per superar l’avaluació. Només en cas de força major, degudament justificada per escrit, no es considera esgotada la convocatòria i es posposa fins a la següent.

1. Cada centre de formació és responsable del desenvolupament, la correcció i l’administració de l’avaluació. Les persones que participen en l’elaboració, l’administració i la correcció de l’avaluació han de garantir l’anonimat de l’alumnat i respectar la confidencialitat.
2. Per presentar-se a la prova de síntesi és obligatori que la persona interessada estigui inscrita en un centre de formació.

Capítol tercer. Qualificacions

1. Totes les persones candidates han de rebre un document oficial que reculli els resultats obtinguts en l’avaluació i el resultat final.
2. Per a l’obtenció de la qualificació, l’alumnat ha de ser declarat “apte” en tots els apartats de l’avaluació. La qualificació demostra l’assoliment de les capacitats i dels continguts formatius del curs i habilita la persona titular per exercir en l’àmbit del lleure, segons correspongui.
3. Les persones candidates que no han superat l’avaluació poden sol·licitar al centre de formació la consulta de l’avaluació i, si escau, poden formular al·legacions i demanar-ne la revisió, sempre que ho sol·licitin amb cita prèvia dins el termini màxim d’un mes des de la comunicació de no superació, sense perjudici de la possibilitat d’interposar un recurs administratiu d’acord amb les normes del Codi de l’Administració vigent.

1. Després de cada formació, els responsables del centre trameten en suport informàtic, al ministeri competent en matèria de joventut, la relació de persones declarades aptes, en compliment de la normativa en matèria de protecció de dades de caràcter personal.
2. Les qualificacions de monitor i de director d’activitats de lleure són expedides pel ministeri competent en matèria de joventut.

El pla formatiu i els resultats de l’avaluació poden ser objecte de control per part del ministeri competent en matèria de joventut.

Les qualificacions de monitor i director d’activitats de lleure han de portar sempre impreses a l’anvers les mencions següents:

• a) Govern d’Andorra
• b) El centre de formació en lleure
• c) El nom de la qualificació
• d) El nom i cognom/s de la persona interessada
• e) El passaport o document oficial d’identitat o número d’identificació personal
• f) La data i el lloc d’expedició
• g) Signatures del titular del ministeri competent en matèria de joventut i de la persona interessada
• h) La clau identificativa de la qualificació

1. El duplicat de la qualificació s’ha de sol·licitar al Servei de Tràmits del Govern mitjançant el formulari establert a aquest efecte.
2. El ministeri encarregat de la joventut emet duplicats de les qualificacions en els supòsits de robatori, pèrdua, deteriorament, rectificació, canvi de nom o canvi de cognom/s, i amb la presentació prèvia dels comprovants oportuns.
3. En l’anvers del duplicat hi ha de constar, sota el nom de la persona interessada, el motiu pel qual s’ha emès el duplicat.
4. El duplicat ha de portar el mateix número de registre de la qualificació original. No obstant això, les autoritats signatàries són les que ocupen els càrrecs en el moment de sol·licitar el duplicat.

1. Es crea el Registre de monitors i directors d’activitats de lleure del ministeri competent en matèria de joventut, en què s’inscriuen d’ofici les persones habilitades per exercir com a monitor o director d’activitats de lleure.
2. Les qualificacions també s’inscriuen en aquest Registre i s’han d’identificar amb la sèrie alfanumèrica corresponent.

Capítol quart. Centres de formació en l’àmbit del lleure

Els centres de formació de lleure han d’estar inscrits al Registre de Comerç i han d’acreditar que disposen dels mitjans materials i humans necessaris, que com a mínim han d’incloure:

• a) Un responsable de la formació.
• b) Una aula de formació independent de la resta d’espais.
• c) El pla formatiu, d’acord amb els annexos I i II.
• d) Formadors titulats en coherència amb els continguts impartits. El procés de selecció del personal formador és competència del titular del centre.

Els centres de formació tenen les obligacions següents:

• a) Disposar d’un registre de l’alumnat.
• b) Garantir la realització de les estades formatives de l’alumnat.
• c) Convocar una formació, almenys, un cop a l’any.

L’autorització com a centre de formació dona dret a accedir a subvencions de l’Administració, d’acord amb la normativa aplicable.

Capítol cinquè. Reconeixement de les qualificacions

1.Es crea la Comissió de Reconeixement de les Qualificacions de Lleure (en endavant, “la Comissió”), que s’adscriu al ministeri competent en matèria joventut, amb la funció de reconèixer les qualificacions obtingudes a l’estranger relacionades amb l’àmbit del lleure, sempre que compleixin els requisits establerts reglamentàriament.

2. Als efectes del que es disposa en aquest Reglament, s’entén per reconeixement l’acreditació oficial del valor d’una qualificació estrangera en matèria de lleure amb la corresponent qualificació vigent a Andorra.

3. La Comissió està integrada pels membres següents:

   • a) Com a mínim, un representant del ministeri competent en matèria de joventut.
   • b) Com a mínim, un representant del ministeri encarregat del reconeixement de qualificacions d’ensenyament no superior.
   • c) Hi poden assistir altres persones quan siguin expressament convocades i tractin assumptes relacionats amb les matèries específiques de les quals són expertes.

4. La Comissió es reuneix amb caràcter ordinari semestralment. No obstant això, en funció del nombre de sol·licituds en tràmit es pot reunir de manera extraordinària.

1. Per iniciar el procediment de reconeixement de les qualificacions de lleure, la persona interessada ha de presentar al Servei de Tràmits del Govern la sol·licitud oficial adreçada al departament competent en matèria de joventut omplerta degudament i signada, que ha d’anar acompanyada de la qualificació, el certificat d’estudis i el pla formatiu.

2. L’expedient es tramet a la Comissió perquè efectuï la valoració escaient:

   • a) Es verifica l’autenticitat dels documents i que tots pertanyin al sol·licitant.
   • b) Es verifica que el centre de formació estigui reconegut. En cas que no sigui així, no es reconeix la qualificació.
   • c) També es prenen en consideració els elements següents:

i. Legislació estatal aplicable.

ii. Convenis o acords bilaterals o internacionals, directives, recomanacions, manuals i bones pràctiques, si escau.

iii. Comparació de les competències entre la qualificació estrangera i la vigent a Andorra.

3. La Comissió ha de resoldre la sol·licitud en un termini no superior a dos mesos.
4. En els casos en què l’avaluació sigui negativa, la Comissió ha de motivar la resolució contra la que la persona sol·licitant pot recórrer, d’acord amb el que estableix el Codi de l’Administració.