Llei 9/2004, del 27 de maig, de la funció pública de l'Administració de Justícia (LFPAJ).

Annex

de la Llei de la funció pública de l'Administració de Justícia

Classificació professionalEstructura retributiva bàsica

Grup classificacióNivell classificacióBase retributivaComplement llocBanda mínimaComplement milloraBanda màxima

1A21.066,147.899,8028.965,9414.482,9743.448,91

2B17.274,234.529,2221.803,4510.901,7332.705,18

C17.274,231.685,3018.959,539.479,7728.439,30

D17.274,23-17.274,238.637,1225.911,35

3E10.217,103.686,5513.903,656.951,8320.855,48

F10.217,102.422,6012.639,706.319,8518.959,55

G10.217,10-10.217,105.108,5515.325,65

1. Aquesta Llei té per objecte establir el règim de la funció pública del personal

de l'Administració de Justícia, sense perjudici de les normes de la Llei de la

funció pública que li són directament aplicables.

2. El règim establert en aquesta Llei s'aplica al personal de l'Administració de

Justícia que manté una relació d'ocupació al Consell Superior de la Justícia, a

la Batllia, al Tribunal de Corts, al Tribunal Superior de Justícia i a la Fiscalia

General. No s'aplica, per tant, als membres del Consell Superior de la Justícia,

de la carrera judicial ni del Ministeri Fiscal.

3. Els preceptes del capítol segon del títol II de la Llei que regulen el sistema de

provisió de places que estableix la integració dels funcionaris té rang de llei

qualificada. La resta dels seus preceptes té rang de llei ordinària.

1. En tot allò que no està expressament previst en aquesta Llei, els acords i

resolucions en matèria de personal s'ajusten, quant al procediment i a la forma,

al règim establert pel Codi de l'Administració i les normes que el completen i

desenvolupen.

2. Les resolucions i acords en matèria de personal es poden recórrer d'acord

amb el règim següent:

• a) Els dictats pel Consell Superior de la Justícia, en reposició davant d'ell

mateix, en el termini de tretze dies hàbils.

• b) Els dictats pels presidents dels tribunals superiors, del Tribunal de Corts i de

la Batllia i pel fiscal general, davant del Consell Superior de la Justícia, en el

mateix termini.

3. Contra els acords del Consell Superior de la Justícia que resolguin recursos

en matèria de personal hi cap recurs davant de la jurisdicció administrativa, de

conformitat amb la normativa que regula aquesta jurisdicció.

Els òrgans de govern de l'Administració de Justícia són els responsables

d'impulsar el contingut d'aquesta Llei, per disposar dels recursos humans que

garanteixin, amb eficàcia i qualitat, la prestació del servei públic al ciutadà.

En l'àmbit de l'Administració de Justícia, la Secretaria General del Consell

Superior de la Justícia és l'òrgan responsable de l'aplicació concreta d'aquesta

Llei, dels seus reglaments i de la impulsió dels sistemes de gestió aplicables a

la funció pública de l'Administració de Justícia.

El Registre de Personal de l'Administració de Justícia, dependent de la

Secretaria General del Consell Superior de la Justícia, inscriu els llocs de

treball, els funcionaris de l'Administració de Justícia, els agents de

l'Administració de justícia i el personal de relació especial.

Així mateix, per reglament s'han de determinar les dades que han de constar

en el Registre de Personal de l'Administració de Justícia, les quals s'han de

referir exclusivament a la vida administrativa.

Títol II. Règim de la funció pública en l'Administració de Justícia

Capítol primer. Sistema de classificació

El sistema de classificació és un instrument de racionalització i ordenació dels

llocs de treball i de la prestació de serveis del funcionariat de l'Administració de

Justícia.

El sistema de classificació organitzativa està dissenyat per adaptar-se als

objectius que l'Administració de Justícia estableixi en tot moment, amb la

finalitat de proporcionar la millor resposta en la gestió dels serveis públics.

El sistema identifica l'abast de la prestació dels funcionaris i els drets, vinculats

als llocs de treball, que tenen els seus titulars.

Els elements que componen el sistema de classificació són els següents:

• a) Grups funcionals, o trams de contingut organitzatiu homogeni, que agrupen

els llocs de treball per raó de la funció que desenvolupen d'acord amb criteris

d'avaluació organitzativa.

• b) Ocupacions professionals tipus, o agrupació de llocs de treball amb funcions

similars, que permeten identificar, a través del lloc de treball que integra,

intensitats de responsabilitat diferents dins d'un mateix contingut.

• c) Lloc de treball, o ocupació professional, que defineix el contingut organitzatiu

de la prestació de serveis del personal de l'Administració de Justícia.

• d) Plaça pressupostada, o nombre d'ocupacions d'un determinat lloc de treball

que figuren pressupostades.

• e) Nivell de classificació professional o posició que s'assigna a un lloc de treball

dins el sistema de classificació, segons el seu contingut organitzatiu.

1. El sistema de classificació professional dels funcionaris de l'Administració de

justícia inclou tres grups funcionals, denominats 1, 2 i 3.

• a) El grup 1 integra els llocs de treball de secretari judicial que exerceixen les

funcions que els reserva la Llei qualificada de la justícia, adscrits al Tribunal

Superior de Justícia, al Tribunal de Corts, a la Batllia i a la Fiscalia General.

• b) El grup 2 integra els llocs de treball d'oficial, que amb coneixements tècnics

especialitzats, adquirits per una formació acadèmica o a través de l'experiència,

són els col·laboradors immediats del secretari en la tramitació de les actuacions

judicials, o en l'àmbit administratiu, i en la direcció de l'actuació dels funcionaris

subalterns.

• c) El grup 3 integra els llocs de treball dels auxiliars, els nuncis i el personal

subaltern i de suport general, que realitzen la seva tasca en l'àmbit

tecnicoadministratiu de la tramitació processal, o en els àmbits administratius i

de serveis.

2. Tots els llocs de treball de l'Administració de Justícia tenen assignat un nivell

de classificació i estan enquadrats en un grup funcional i en una ocupació

professional tipus. Cada lloc de treball pot tenir una o diverses places

pressupostades.

3. Els llocs de treball es classifiquen en 7 nivells de classificació.

El Consell Superior de la Justícia és l'òrgan responsable de classificar els llocs

de treball de l'Administració de Justícia a proposta de la Secretaria General del

Consell Superior de la Justícia, que analitza la descripció del lloc de treball,

assigna el nivell de classificació professional o modifica l'existent i després

procedeix a la inscripció en el Registre de Personal de l'Administració de

Justícia.

El Consell Superior de la Justícia aprova el Manual funcional d'ocupacions

professionals tipus de l'Administració de Justícia, elaborat per la Secretaria

General del Consell Superior de la Justícia, que identifica i descriu els grups

professionals, les ocupacions professionals tipus, els llocs de treball que s'hi

integren, i la missió, les finalitats i els requeriments necessaris per al seu

acompliment.

El Manual funcional d'ocupacions professionals tipus de l'Administració de

Justícia estableix el procediment a seguir per a la classificació i, si és el cas, la

revisió dels llocs de treball i les atribucions que en aquest procés han de tenir

les persones que han de participar-hi.

Capítol segon. Sistema de provisió de places

Secció primera. Sistema de provisió de places de funcionaris de l'Administració

de Justícia

Qui vulgui optar a una plaça de funcionari de l'Administració de Justícia ha de

reunir els requisits generals previstos per la Llei de la funció pública per optar a

la provisió de qualsevol plaça de funcionari, i els específics que es requereixin

per ocupar la plaça de què es tracti, que es fan constar a les bases de la

convocatòria.

El procés de provisió de les places vacants o de nova creació, amb excepció de

la plaça de secretari general del Consell Superior de la Justícia, que es regula

en la secció següent, s'inclou en la planificació de recursos humans que ha

d'elaborar la Secretaria General del Consell Superior de la Justícia, a partir de

les necessitats dels òrgans de govern de la justícia, que són aprovades pel

Consell Superior de la Justícia i trameses al Govern dins del procediment

d'elaboració pressupostària.

El procés de provisió de les places vacants o de nova creació ha de tenir

present les regles generals següents:

• a) Les places vacants o de nova creació han de ser cobertes en primer lloc

atenent les sol·licituds de reingrés del personal en situació d'excedència sense

reserva de plaça, sempre que la plaça vacant o de nova creació sigui d'un lloc

de treball del mateix nivell de classificació que la plaça que el funcionari va

deixar en el moment de l'excedència, i que reuneixi els requisits necessaris per

a la plaça vacant o de nova creació.

• b) La provisió de les places vacants o de nova creació, un cop complert el

tràmit de l'apartat anterior, si escau, es duu a terme de forma habitual en dues

fases consecutives: promoció interna i procediment selectiu d'ingrés. Això no

obstant, el Consell Superior de la Justícia pot decidir, quan ho consideri oportú,

que la provisió de determinades places vacants o de nova creació es porti a

terme únicament mitjançant procediment selectiu d'ingrés.

• c) En la planificació dels recursos humans s'adoptaran les mesures

necessàries per afavorir que les persones amb discapacitat accedeixin a les

places vacants o de nova creació, d'acord amb la normativa vigent en matèria

de discapacitats.

1. El procés selectiu per a la provisió de places de l'Administració de Justícia,

tant en provisió externa com en promoció interna, requereix l'aprovació prèvia

del Consell Superior de la Justícia i la publicació de les bases de la

convocatòria corresponents.

2. Les bases de la convocatòria són el document públic que recull els requisits

del procés de provisió de les places, informa del procediment de selecció que

se seguirà, i conté la informació bàsica que han de conèixer els candidats que

opten a ocupar les places.

3. El termini de presentació de sol·licituds per a les convocatòries de provisió

externa no serà, en cap cas, inferior a 15 dies hàbils a comptar de l'endemà de

la publicació en el Butlletí Oficial, i es poden reduir a la meitat les convocatòries

de promoció interna.

1. Un cop finalitzat el procés selectiu, el Comitè Tècnic de Selecció proposa al

Consell Superior de la Justícia el nomenament, en període de prova, del o dels

candidats que, havent superat satisfactòriament el procés esmentat, hagin

obtingut la millor qualificació global del conjunt de les proves realitzades,

d'acord amb el que prevegin les bases de la convocatòria.

2. El Consell Superior de la Justícia nomena en període de prova els

funcionaris que li siguin proposats pel Comitè Tècnic de Selecció. Aquest

nomenament és inscrit en el Registre de Personal de l'Administració de

Justícia.

3. El nombre de candidats proposats no pot superar en cap cas el de les places

vacants o de nova creació que s'han de cobrir.

4. Els candidats que, havent superat satisfactòriament la prova, no hagin

obtingut plaça, poden ser declarats pel Consell Superior de la Justícia en

situació de reserva, per al cas que algun dels candidats seleccionats no accepti

el càrrec, o no superi el període de prova, o per ocupar una nova vacant de la

mateixa categoria que es produeixi dins un període d'un any, a partir de la

declaració de reserva de plaça.

5. La Secretaria General del Consell Superior de la Justícia és l'òrgan

responsable de gestionar operativament i programar les actuacions dins del

procés selectiu per a la provisió de les places vacants o de nova creació de

l'Administració de Justícia.

Secció segona. Secretaria General del Consell Superior de la Justícia

1. La persona que ocupi el càrrec per dirigir la Secretaria General del Consell

Superior de la Justícia és nomenada i cessada lliurement pel mateix Consell

Superior de la Justícia, mitjançant acord publicat al Butlletí Oficial del Principat

d'Andorra.

2. Si el nomenat té la condició de funcionari o agent de l'Administració de

Justícia, el nomenament implica la reserva de la plaça de procedència fins al

moment del seu cessament com a secretari, i l'assignació, si escau, del

complement de responsabilitat addicional. Si no té aquesta condició, s'acull al

règim del personal de relació especial.

Capítol tercer. Adquisició i pèrdua de la condició de funcionari

1. La condició de funcionari de l'Administració de Justícia s'adquireix pel

compliment successiu dels requisits següents:

• a) Superació del procés de selecció.
• b) Nomenament en període de prova, pel Consell Superior de la Justícia.
• c) Acceptació de les obligacions inherents al seu lloc de treball, per jurament o

promesa davant del president de la Batllia o del Tribunal de qui hagi de

dependre orgànicament, o del president del Consell Superior de la Justícia o

del fiscal general, quan es tracti de places que depenen orgànicament

d'aquests.

2. El nomenament del funcionari ho és per un període de prova de dotze mesos

de duració per als funcionaris d'ingrés i de sis mesos, com a màxim, per als de

promoció interna. Si durant aquest període el funcionari no és avaluat

favorablement o existeix una causa justificada per al cessament, el Consell

Superior de la Justícia notifica per escrit a la persona interessada l'acabament

de la seva relació de treball, sense cap altra obligació que la de liquidar-li les

remuneracions corresponents al temps treballat.

3. Si el funcionari havia accedit a la plaça mitjançant promoció interna, quan no

superi el període de prova, o renunciï a la nova plaça durant aquest període,

retornarà a la seva plaça anterior, que haurà quedat en situació de reserva.

4. Un cop conclòs satisfactòriament el període de prova, el president de la

Batllia o del Tribunal de qui depèn el funcionari, o el president del Consell

Superior de la Justícia o el fiscal general quan sigui el cas, ho comunica al

Consell Superior de la Justícia el qual declara el caràcter definitiu del

nomenament, ho notifica a la persona interessada i en disposa la inscripció en

el Registre de Funcionaris de l'Administració de Justícia.

La condició de funcionari de l'Administració de Justícia es perd per alguna de

les causes següents:

• a) renúncia escrita del funcionari
• b) pèrdua de la nacionalitat andorrana
• c) defunció
• d) acomiadament, d'acord amb el que prescriu aquesta Llei
• e) condemna a pena principal o accessòria que l'inhabilitin per complir les

funcions corresponents al lloc de treball.

1. La renúncia és l'extinció de la relació de treball per part del funcionari de

forma voluntària, tramitada d'acord amb el que preveu aquesta Llei.

2. La renúncia ha de realitzar-se mitjançant un escrit adreçat al secretari

general del Consell Superior de la Justícia, amb una antelació mínima de tres

mesos a la data en què hagi de prendre efecte.

3. La renúncia del funcionari no l'inhabilita per concórrer novament a una plaça

d'un lloc de treball de l'Administració de Justícia, mitjançant la participació en el

procés corresponent de selecció externa.

1. Els funcionaris de l'Administració de Justícia únicament poden ser

acomiadats per les causes establertes en aquesta Llei i d'acord amb el

procediment previst.

2. Quan una resolució de comiat sigui declarada nul·la en via de recurs

administratiu o jurisdiccional, el funcionari que n'hagi estat objecte té dret a

cobrar totes les remuneracions que ha deixat de percebre durant el període de

separació de la plaça i al reconeixement d'aquest període com de temps de

serveis prestats, a tots els efectes, i pot optar entre:

• a) Reincorporar-se al servei actiu, en la mateixa plaça que ocupava o a una

altra de condicions idèntiques, si aquella està coberta per un funcionari de

manera definitiva.

• b) Renunciar a la condició de funcionari, amb el dret a percebre una

indemnització que s'ha de fixar d'acord amb el reglament que s'estableixi per

als funcionaris de l'Administració general, i que no serà, en cap cas, inferior a

una mensualitat per any de servei a l'Administració de Justícia, inclòs en el

còmput el període comprès entre la data de l'acomiadament i la data de la

resolució que en declara la improcedència.

Capítol quart. Situacions dels funcionaris

1. Els funcionaris de l'Administració de Justícia tenen dret a demanar

l'excedència amb reserva de plaça en les mateixes circumstàncies que la Llei

de la funció pública estableix per als de l'Administració general, i amb els

mateixos efectes.

2. Els funcionaris en situació d'excedència amb reserva de plaça han de

sol·licitar el reingrés al servei actiu en el termini improrrogable de tres mesos a

comptar de la data de cessament en el càrrec que va motivar aquella situació, i

poden reincorporar-se al servei actiu dins dels trenta dies naturals següents a

la sol·licitud de reingrés. La manca de sol·licitud de reincorporació dins dels tres

mesos posteriors al cessament, o la manca de reincorporació dins dels trenta

dies posteriors a la sol·licitud, es consideren, a tots els efectes, com a renúncia

a la condició de funcionari de l'Administració de Justícia.

3. Les peticions d'excedència amb reserva de plaça i de reingrés al servei

s'adrecen a la Secretaria General del Consell Superior de la Justícia. La

declaració de la situació d'excedència i el reingrés al servei actiu són aprovats

per acord del Consell Superior de la Justícia.

1. Els funcionaris de l'Administració de Justícia poden demanar l'excedència

sense reserva de plaça quan hagin prestat almenys cinc anys de servei actiu

des de l'ingrés o bé des del reingrés d'una excedència de la mateixa

naturalesa. La concessió de l'excedència està supeditada, en tot cas, a les

necessitats del servei.

2. Durant el període d'excedència el funcionari no té dret a percebre cap

retribució com a funcionari de l'Administració de Justícia. El temps

d'excedència sense reserva de plaça no computa com a temps de servei a cap

efecte.

3. El reingrés al servei actiu dels funcionaris en excedència que no tenen

reserva de plaça s'efectua en ocasió de vacant o de plaça de nova creació,

d'acord amb l'ordre cronològic de les peticions. La falta d'incorporació a la nova

plaça assignada dins dels trenta dies naturals següents a la data de la

notificació es considera, a tots els efectes, com a renúncia a la condició de

funcionari.

4. La petició d'excedència sense reserva de plaça i de reingrés al servei

s'adrecen a la Secretaria General del Consell Superior de la Justícia. La

declaració de la situació d'excedència i el reingrés al servei actiu són aprovats

per acord del Consell Superior de la Justícia.

La situació de suspensió únicament pot ser declarada pel Consell Superior de

la Justícia per les causes i amb els efectes i límits que són previstos per la Llei

de la funció pública.

Els funcionaris de l'Administració de Justícia accedeixen a la jubilació en els

mateixos supòsits i condicions que els funcionaris del cos general de

l'Administració general.

Capítol cinquè. Drets dels funcionaris de l'Administració de justícia

Els funcionaris de l'Administració de Justícia tenen els drets reconeguts en

aquesta Llei i, en especial, els següents:

• a) A un tracte just i respectuós per part dels superiors i companys de feina.
• b) A l'estabilitat laboral i, per tant, a no ser acomiadats per una causa diferent

d'alguna de les previstes en la Llei i conforme als procediments que s'hi

estableixen i a les normes que la desenvolupen.

• c) A percebre una remuneració d'acord amb el nivell de classificació del lloc de

treball de la plaça que ocupen i a la política retributiva definida per

l'Administració.

• d) A no ser discriminats per raons de naixement, raça, sexe, origen, religió,

opinió o qualsevol altra condició personal o social.

• e) A ser informats sobre l'objecte, l'organització i el funcionament del

departament al qual estiguin adscrits, i en especial sobre les atribucions, les

obligacions i les responsabilitats que se'ls assignin en funció del lloc de treball.

• f) A la protecció de l'ús de la informació nominativa sobre cada un d'ells que el

Consell Superior de la Justícia té en els seus registres, i també a l'accés a

aquesta informació, a obtenir certificacions quan ho desitgin, així com corregir

eventuals errors materials.

• g) A rebre cursos de capacitació i actualització professional, d'acord amb els

programes que planifiqui el Consell Superior de la Justícia, i tenint en compte

les necessitats formatives que resultin del sistema de gestió de l'acompliment.

• h) A participar, de forma individual o a través de les associacions o

organitzacions professionals, en la millora de l'Administració de Justícia.

  - i) A ser defensats i a exigir que l'Administració de Justícia reclami la

responsabilitat civil i penal de les persones que atemptin contra la seva vida, la

seva integritat, la seva dignitat o la dels seus familiars o béns personals, o que

els injuriïn o calumniïn de qualsevol manera, tot això amb motiu del

desenvolupament de les seves funcions.

• j) Que l'Administració els garanteixi la cobertura de responsabilitat civil derivada

del compliment de la seva actuació professional, quan aquesta responsabilitat

no els sigui imputable individualment per actes qualificats de dolosos.

1. Els funcionaris de l'Administració de Justícia, sempre que no existeixin raons

de servei públic que ho impedeixin, tenen dret a obtenir permisos administratius

retribuïts, proporcionalment retribuïts i no retribuïts, en els mateixos supòsits i

condicions que els funcionaris del cos general de l'Administració general.

2. El Consell Superior de la Justícia és l'òrgan competent per concedir o

denegar el permís, amb informe previ del president de la Batllia o el Tribunal

del qual depèn el funcionari que el sol·licita, o del fiscal general, quan es tracti

de funcionaris de la Fiscalia. Pot delegar aquesta facultat en l'òrgan que n'ha

d'emetre l'informe.

3. El Consell Superior de la Justícia pot establir procediments especials per a la

tramitació de tots o alguns dels permisos administratius.

4. L'obtenció de permisos administratius implica la reserva de plaça per a les

persones interessades; si un cop transcorregut el període del permís el

funcionari no es reincorpora a la seva plaça, es considera que s'ha produït

abandonament del servei.

1. Els funcionaris de l'Administració de Justícia tenen dret a 25 dies hàbils de

vacances retribuïdes cada any, o la part proporcional corresponent al temps

treballat, quan sigui inferior.

2. El Consell Superior de la Justícia determina reglamentàriament els criteris i

condicions que es tenen en compte per a la fixació de les vacances, amb

informe previ dels presidents de la Batllia i dels tribunals i del fiscal general.

3. El període de vacances no realitzat durant l'any natural a què corresponen i,

com a màxim, fins al 31 de gener de l'any següent, no pot acumular-se en anys

posteriors, excepte en el supòsit que el funcionari no hagi gaudit de les

vacances per causa de les necessitats del servei i a petició del seu superior.

Capítol sisè. Deures i incompatibilitats

Els funcionaris de l'Administració de Justícia han d'exercir les funcions que

tenen atribuïdes amb lleialtat, eficiència i objectivitat tècnica, i guiats pels valors

ètics del servei públic de neutralitat, imparcialitat i integritat; i en concret tenen

les obligacions següents:

• a) Respectar i acatar la Constitució i l'ordenament jurídic; respectar les

institucions del Principat, i no efectuar manifestacions o actes que en

perjudiquin el bon nom.

• b) Mantenir la neutralitat política en l'exercici de les seves funcions.
• c) Complir el règim de jornada i els horaris establerts.
• d) Aplicar amb diligència les instruccions legítimes que emanin dels superiors,

emmarcades en l'àmbit de les seves funcions.

• e) Col·laborar en l'execució de funcions i/o treballs addicionals que, en cas de

necessitat, el superior els sol·liciti, sempre que siguin afins o compatibles amb

el seu lloc de treball.

• f) Guardar reserva sobre els assumptes que coneguin per raó del seu treball, i

vetllar per la seguretat dels valors i els documents que tenen a càrrec seu.

• g) Mantenir una conducta responsable d'atenció, cordialitat i bon tracte amb el

públic, els superiors, els subordinats i els companys de treball.

• h) Inhibir-se d'intervenir en el desenvolupament d'assumptes en els quals

tinguin interès personalment, o els seus familiars fins al quart grau de

consanguinitat o segon d'afinitat, i en el cas dels secretaris judicials, en els

supòsits previstos per la Llei qualificada de la justícia.

  - i) Difondre els coneixements i les habilitats adquirits en seminaris, cursos i

altres estudis subvencionats per l'Administració de Justícia.

Els funcionaris de l'Administració de Justícia en situació de servei actiu o de

suspensió no poden exercir altres activitats professionals diferents de les que

deriven de la seva condició de funcionaris, ni en el sector públic ni en el sector

privat, llevat de les que la Llei de la funció pública declara compatibles, o

aquelles excepcionals que, per a casos concrets, autoritzi el Consell Superior

de la Justícia, i sempre que es realitzin fora de l'horari laboral.

1. Els funcionaris tenen el deure de respectar els horaris de treball que els

assenyali el seu superior, d'acord amb el règim general que fixa el Consell

Superior de la Justícia.

2. L'horari de treball pot ser sotmès a torns i adaptar-se a les necessitats del

servei. Les hores treballades de més, respecte de la dedicació diària habitual,

es recuperen amb hores lliures dins del mateix trimestre, salvat que es tracti de

guàrdies o permanències, que són retribuïdes.

El règim específic de permanències i guàrdies a què està subjecte el personal

de l'Administració de Justícia es fixa per acord del Consell Superior de la

Justícia.

Capítol setè. Sistema retributiu

1. Les retribucions dels funcionaris de l'Administració de Justícia es componen

dels conceptes salarials següents:

• a) Base retributiva. Retribueix el lloc de treball en funció del grup a què pertany

el funcionari.

• b) Complement de lloc. Retribueix el lloc de treball en funció del nivell de

classificació. La seva quantia és la diferència resultant entre l'assignada al grup

i la del nivell corresponent.

• c) Complement de millora. Retribueix el desenvolupament professional en el

lloc de treball, en funció de l'acompliment del funcionari titular d'una plaça

d'aquest lloc de treball, mesurat d'acord amb el sistema de gestió de

2. Les retribucions establertes en els apartats de l'a) a l'e) anteriors es

l'acompliment. Es percep amb caràcter fix i la seva quantia mínima i màxima

perceben en tretze pagues: dotze pagues mensuals, més una paga

queda establerta pel nivell corresponent al lloc de treball.

extraordinària el mes de desembre. La tretzena paga es prorrateja, si és el cas,

• d) Complement d'antiguitat. Consisteix en una quantitat igual per a tots els

en funció del temps de servei en actiu de l'anualitat.

funcionaris, per cada tres anys de servei prestat a l'Administració de Justícia.

Capítol vuitè. Sistema de gestió de l'acompliment

El temps de servei prestat com a funcionari de l'Administració general es

computa a efectes de l'apartat anterior, sempre que la interrupció entre

l'extinció de la relació funcionarial de què es tracti i l'ingrés al servei de

l'Administració de Justícia no sigui superior a tres mesos.

• e) Complement de responsabilitat addicional. Retribueix les funcions assumides

provisionalment i transitòriament en un lloc de treball de nivell superior, pel

temps que sigui necessari, i mentre dura l'assumpció de les funcions

esmentades.

Per tenir dret a aquesta prestació de serveis i també a cobrar-la és necessària

l'autorització de la Secretaria del Consell Superior de la Justícia, amb acord

previ del Consell Superior de la Justícia, i d'acord amb els requeriments

establerts.

• f) Altres conceptes. El Reglament de sistemes de compensació ha d'identificar i

descriure altres conceptes salarials i no salarials, no inclosos en els conceptes

anteriors, com a conseqüència de circumstàncies laborals, d'organització del

treball i reembossament de despeses.

Els conceptes compresos en aquest apartat solament es compensen quan el

funcionari ocupa una plaça en un lloc de treball que els tingui assignats, i no es

consoliden en l'estructura salarial, ja que es paguen com a conceptes variables

de nòmina, en dotze pagues, i només quan es generin, ja que deixen de

percebre's quan finalitzen les causes que van motivar-ne la concessió, o per

canvi de lloc de treball.

1. La gestió de l'acompliment és un procés sistemàtic i periòdic que permet

avaluar l'acompliment dels funcionaris de l'Administració de Justícia en les

seves places, per tal de garantir la qualitat i l'eficàcia del treball i aconseguir

una informació objectiva per a una gestió adequada dels recursos humans.

2. El sistema de gestió de l'acompliment comprèn l'avaluació dels

comportaments o competències que convé desenvolupar (avaluació del mèrit) i

el dels objectius que es fixin per als llocs de treball.

El sistema de gestió de l'acompliment té incidència en els àmbits següents:

• a) En la compensació retributiva, com a reconeixement de l'acompliment a

través del complement de millora.

• b) En la promoció dels funcionaris de l'Administració de Justícia, com un

reconeixement de l'actuació en el treball que pot ser valorat com a mèrit en la

promoció a places de llocs de treball de nivell superior.

• c) En els processos de capacitació i desenvolupament professional, per facilitar

informació per a la identificació de les necessitats de formació.

• d) En la gestió ordinària, per adoptar mesures correctores per als funcionaris

que no siguin avaluats satisfactòriament.

• e) En el procés d'evolució de la cultura organitzativa, per orientar els

funcionaris i els comandaments cap al desenvolupament de comportaments i la

consecució de resultats coherents amb les finalitats de l'Administració de

Justícia.

Capítol novè. Mobilitat

L'àmbit de la prestació laboral dels funcionaris de l'Administració de Justícia és

el de tota l'Administració de Justícia. Per això al funcionari titular d'una plaça li

poden ser encomanades, en benefici de l'interès públic, les funcions

corresponents a qualsevol altre dels llocs de treball que s'integren en la

mateixa ocupació professional tipus de la plaça de què és titular.

1. La reubicació és el canvi del funcionari, a iniciativa del Consell Superior de la

Justícia, a una plaça d'un altre lloc de treball.

2. La reubicació és obligatòria quan, existint raons de servei públic, aquestes

raons no poden ser ateses mitjançant adscripcions voluntàries de funcionaris.

3. La reubicació dels funcionaris de l'Administració de Justícia s'ha de fer en

places de llocs de treball iguals o de característiques similars, dins del mateix

grup funcional, excepte quan la reubicació vingui imposada com a

conseqüència d'una sanció disciplinària.

4. L'aplicació de la reubicació és responsabilitat del Consell Superior de la

Justícia, a proposta del president de la Batllia o del Tribunal afectats, o del

fiscal general, o del secretari general del Consell Superior, quan sigui el cas.

1. El trasllat és el canvi, a iniciativa del funcionari interessat, de la plaça del lloc

de treball de què és titular a una plaça d'un lloc de treball igual o amb

característiques similars, i no implica un increment de salari.

2. Correspon a la Secretaria General del Consell Superior de la Justícia

gestionar les sol·licituds de trasllat dels funcionaris interessats. El trasllat

l'acorda el Consell Superior de la Justícia, amb informe previ del president de la

Batllia o Tribunal afectats o del fiscal general, o del secretari general del

Consell Superior, quan sigui el cas.

1. Per necessitats del servei i per un termini no superior a dos anys,

l'Administració de Justícia pot adscriure un funcionari, sempre que hi estigui

d'acord, a una plaça diferent d'aquella de la qual és titular. Quan es produeix

aquesta adscripció el funcionari interessat percep les retribucions del lloc de

treball a què correspon la plaça que passa a ocupar, excepte si aquest lloc de

treball té assignada una retribució inferior.

2. Si la comissió de serveis s'ha de prorrogar, aquesta pròrroga pot fer-se

efectiva una única vegada, per un termini no superior a un any i amb

l'acceptació del funcionari afectat.

3. Es pot autoritzar com a comissió de serveis, amb el consentiment previ de

les persones interessades, l'adscripció de funcionaris, per un temps determinat,

en altres administracions públiques, tant nacionals com estrangeres, per al

desenvolupament o l'aprenentatge de funcions d'interès públic.

4. L'adscripció temporal pot sol·licitar-la o bé el funcionari interessat o bé

l'administració corresponent, i les condicions de l'adscripció s'han d'establir en

la mateixa resolució que l'autoritzi.

5. Les comissions de serveis són resoltes i autoritzades pel Consell Superior de

la Justícia, amb informe previ del president de la Batllia o del Tribunal afectat, o

del fiscal general, del secretari general del Consell Superior, quan sigui el cas.

Les resolucions relatives a la mobilitat dels funcionaris han d'anotar-se en el

Registre de Personal de l'Administració de Justícia.

Capítol desè. Règim disciplinari

1. Els funcionaris de l'Administració de Justícia només poden ser sancionats

per l'incompliment de llurs deures quan aquest incompliment sigui constitutiu de

falta disciplinària.

2. La comissió d'una falta implica l'exigència de responsabilitat disciplinària

mitjançant la imposició de la sanció que correspongui.

3. La responsabilitat disciplinària és exigible tant a l'autor de la falta com als

altres funcionaris que n'hagin induït, consentit o encobert la comissió.

4. L'exigència de responsabilitat disciplinària s'entén sense perjudici de la

responsabilitat civil o penal en què puguin incórrer els funcionaris per

l'incompliment dels seus deures i les seves obligacions.

1. És falta disciplinària tota acció o omissió que signifiqui l'incompliment dels

deures i obligacions dels funcionaris, i estigui tipificada com a tal en aquesta

Llei.

2. Les faltes es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

Es consideren faltes lleus:

• a) L'incompliment injustificat de l'horari de treball.
• b) La falta d'assistència d'un dia, sense autorització del superior o sense motius

justificats de força major.

• c) La utilització d'equip i/o materials del servei per a assumptes personals o per

a una altra finalitat aliena al servei.

• d) La conducta negligent o la imperícia en la utilització de documentació,

materials i equip d'oficina que no constitueixi falta greu.

• e) La poca diligència o atenció a les instruccions del superior en el compliment

de les funcions pròpies del lloc de treball.

• f) No assistir amb puntualitat i de forma reiterada a les reunions de treball o

accions formatives a què hagin estat convocats pels superiors.

• g) La incorrecció amb el públic, els superiors, els subordinats i/o els companys.
• h) No difondre els coneixements i les habilitats adquirits en cursos, seminaris i

altres accions formatives i estudis subvencionats per l'Administració de Justícia.

Es consideren faltes greus:

• a) L'abús d'autoritat en l'exercici de les funcions del lloc de treball, fent ús de les

atribucions pròpies o dels béns i recursos de l'Administració per a fins aliens a

les funcions atribuïdes.

• b) La indisciplina o la falta d'obediència deguda als superiors i les autoritats.
• c) La tolerància dels superiors respecte a la comissió de faltes greus o molt

greus dels subordinats.

• d) Causar danys culposos als béns de l'Administració.
• e) Qualsevol acció o omissió manifestament il·legal que causi perjudici a

l'Administració de Justícia o als ciutadans i no constitueixi falta molt greu.

• f) No mantenir la neutralitat política en l'exercici de les seves funcions.
• g) La manca de rendiment en el lloc de treball, o la qualificació d'acompliment

insuficient, quan estigui en funcionament el sistema de gestió de l'acompliment.

• h) La desconsideració greu amb el públic, els superiors, els subordinats o els

companys.

  - i) La pertorbació greu del servei.

• j) La falta de reserva respecte als assumptes dels quals tingui coneixement per

raó de les funcions pròpies del lloc de treball.

• k) Les accions o les omissions dirigides a evadir els sistemes de control d'horari

o a impedir que siguin detectats els incompliments injustificats de la jornada de

treball.

• l) La comissió de tres faltes lleus en un període d'un any.
• m) Exercir activitats professionals incompatibles, quan el fet no constitueixi falta

molt greu.

• n) La conducta negligent o imperícia reiterades que afectin de manera notable

el funcionament del servei.

• o) Permetre la continuïtat en la prestació de serveis d'un agent de

l'Administració de caràcter eventual, una vegada conclosa la durada màxima

del contracte.

Es consideren faltes molt greus:

• a) La conducta constitutiva de delicte relacionat amb el servei.
• b) Tota actuació discriminatòria per raons polítiques, religioses, racials, de sexe

o de qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

• c) L'obstaculització de l'exercici de les llibertats públiques.
• d) No respectar o no acatar la Constitució o l'ordenament jurídic; no respectar

les institucions del Principat, o efectuar manifestacions o actes que en

perjudiquin el bon nom.

• e) Qualsevol acció o omissió manifestament il·legal que causi perjudici molt

greu a l'Administració o als ciutadans.

• f) L'abandonament injustificat del servei durant més de tres dies laborals

consecutius.

• g) Trobar-se en estat d'embriaguesa o sota els efectes de substàncies

estupefaents en l'exercici de les funcions del lloc de treball.

• h) La qualificació reiterada d'insuficiència en l'acompliment del treball avaluat a

través del sistema de gestió de l'acompliment.

  - i) La falta de discreció i de reserva respecte als assumptes que es coneguin per

raó del lloc de treball quan causi perjudici greu a l'Administració o als ciutadans.

• j) Causar danys dolosos als béns de l'Administració.
• k) Rebre donatius, avantatges o privilegis de qualsevol naturalesa per a si

mateix o per a tercers, per raó del servei.

• l) La comissió de tres faltes greus en un període d'un any.
• m) Exercir activitats incompatibles, públiques o privades, quan aquest exercici

perjudiqui el compliment de les obligacions del funcionari o comprometi la seva

imparcialitat i independència.

Les sancions que poden ser imposades per raó de les faltes tipificades en els

articles precedents són les següents:

• a) Per la comissió d'una falta lleu:

Amonestació escrita.

Suspensió temporal de funcions i pèrdua de salari durant un període màxim de

quinze dies.

• b) Per la comissió d'una falta greu:

Reubicació obligatòria a un altre lloc de treball, amb adaptació de l'estructura

salarial al nou lloc de treball.

Suspensió temporal de funcions i de salari per un període de quinze dies a un

mes.

Destitució del càrrec de comandament, amb l'adaptació corresponent de

l'estructura salarial al nou lloc de treball.

• c) Per la comissió d'una falta molt greu:

Suspensió temporal de funcions i de salari per un període d'un mes a sis

mesos.

Acomiadament i inhabilitació, temporal o definitiva, per prestar serveis en

qualsevol altre lloc de treball de l'Administració de Justícia.

La sanció per una falta molt greu pot comportar addicionalment la sanció de

reubicació i/o de destitució previstes per a les faltes greus.

La graduació de la sanció disciplinària, dins dels límits previstos en l'article

precedent, es fa tenint en compte els criteris següents:

antecedents del funcionari

responsabilitat del lloc de treball corresponent a la plaça que ocupi

gravetat dels danys causats a l'Administració i/o a tercers

intencionalitat

grau de participació

reincidència en la mateixa falta, o reiteració en la comissió de faltes

disciplinàries.

Capítol onzè. Procediment disciplinari

1. És competent per ordenar la incoació d'expedient disciplinari el secretari

general o el secretari judicial corresponent quan es tracti de conductes

qualificables de faltes lleus; o el president de la Batllia o el Tribunal del qual

depèn el funcionari subjecte a expedient, o el president del Consell Superior de

la Justícia o el fiscal general, quan depengui d'aquests, en el cas de faltes

greus.

Quan es tracti de conductes qualificables de faltes molt greus, el president de la

Batllia o el Tribunal del qual depèn el funcionari subjecte a expedient, o el

president del Consell Superior de la Justícia o el fiscal general, quan en

depengui, ho ha de comunicar al Consell Superior de la Justícia perquè iniciï

l'expedient disciplinari.

2. És competent per a la resolució de l'expedient disciplinari:

   • a) El Consell Superior de la Justícia, quan es tracti de faltes greus o molt greus.
   • b) El president de la Batllia o del Tribunal de qui depèn el funcionari

expedientat, o el fiscal general o el president del Consell Superior de la

Justícia, quan es tracti de faltes lleus.

1. El procediment disciplinari l'inicia d'ofici l'òrgan competent, bé per iniciativa

pròpia, bé com a conseqüència de denúncia.

2. En la mateixa resolució d'incoació de l'expedient ha de designar un

instructor, que ha de ser un funcionari de l'Administració de Justícia que ocupi

un lloc de treball amb un nivell de classificació superior a l'empleat objecte del

procés disciplinari.

3. Iniciat el procediment, l'autoritat que ha ordenat la incoació de l'expedient pot

acordar les mesures provisionals que consideri oportunes, per tal d'assegurar

la investigació disciplinària, la normalitat del servei i l'eficàcia de la resolució

que pugui recaure. Entre aquestes mesures, pot acordar, quan ho consideri

necessari, la suspensió del funcionari expedientat, amb els efectes i dins dels

límits que per a aquesta mesura preveu la Llei de la funció pública.

1. L'instructor ha de practicar totes les diligències que siguin adequades per a

la determinació i la comprovació dels fets i totes les proves que puguin conduir

a l'esclariment i a la determinació de les responsabilitats susceptibles de

sanció.

2. Tots els òrgans de l'Administració de Justícia estan obligats a facilitar a

l'instructor els antecedents i informes necessaris i els mitjans personals i

materials que necessiti per al desenvolupament de les seves actuacions.

3. En un termini no superior a un mes, per a les faltes lleus; dos mesos, per a

les faltes greus, i tres mesos, per a les faltes molt greus, comptats a partir de la

resolució d'incoació, l'instructor ha de formular el plec de càrrecs, que ha de

seu temps pel mateix instructor.

comprendre la relació dels fets que s'imputen a l'expedientat i de la falta o

faltes que podrien constituir, així com de les sancions que s'hi puguin aplicar. Si

de la instrucció en resulta que els fets constatats poden ser constitutius d'una

falta per a la qual l'autoritat que ha ordenat la incoació de l'expedient no era

competent, l'instructor ha d'elevar l'expedient a l'autoritat que consideri

competent i informar el funcionari d'aquest fet.

4. El plec de càrrecs s'ha de notificar al funcionari expedientat, i se li ha de

concedir un termini de deu dies hàbils per contestar-lo amb les al·legacions que

consideri convenients. En aquest tràmit ha de sol·licitar, si ho considera oportú,

la pràctica de les proves que cregui necessàries per a la seva defensa.

5. Un cop contestat el plec de càrrecs, o transcorregut el termini sense fer-ho,

l'instructor pot procedir a la pràctica de les proves proposades que jutgi

oportunes, motivant la denegació de les que no ho siguin, i pot practicar també

les altres que li semblin pertinents. Es notifica al funcionari expedientat el lloc i

la data en què es practiquin les proves, per tal que pugui assistir-hi, si escau, i

si ho creu convenient. Per a la pràctica de les proves l'instructor disposa del

termini d'un mes, que pot prorrogar-se per un altre mes, com a màxim, a petició

de l'instructor, per acord de l'autoritat que ha ordenat la incoació de l'expedient.

6. Després de realitzar tots els tràmits previstos als apartats precedents,

l'instructor redacta una proposta de resolució i dóna vista de l'expedient al

funcionari expedientat per tal que, en el termini de deu dies hàbils, pugui

al·legar tot allò que consideri convenient.

7. Un cop rebudes les al·legacions a què es refereix l'apartat precedent, o un

cop transcorregut el termini a què fa referència sense al·legacions, l'instructor

eleva l'expedient a l'òrgan competent per resoldre'l.

8. Els terminis indicats en aquest article poden ser prorrogats per la meitat del

1. La resolució que posa fi a l'expedient disciplinari l'ha de dictar l'òrgan

competent en el termini de vint dies hàbils des de la recepció de l'expedient,

quan es tracti de faltes lleus, i trenta dies hàbils quan es tracti de faltes greus o

molt greus.

2. La resolució ha de ser motivada. No s'hi poden incloure fets diferents dels

que han servit de base per al plec de càrrecs, sense perjudici de la valoració

jurídica que se'n faci.

3. L'òrgan competent per a la resolució pot retornar l'expedient a l'instructor per

a la pràctica de les diligències que consideri imprescindibles per a la resolució.

En aquest cas, abans de retornar l'expedient a l'òrgan competent per a la

resolució, l'instructor torna a donar vista de l'expedient al funcionari

expedientat, per un període de deu dies hàbils, a fi que al·legui allò que

consideri convenient.

4. La resolució ha de determinar, quan sigui el cas, la falta que s'estima

comesa, el precepte en què apareix tipificada, la identitat del responsable i la

sanció que s'imposa. Ha de fer també les declaracions oportunes segons les

mesures provisionals que s'hagin adoptat.

5. La resolució esgota la via administrativa. Quan sigui sancionadora és

susceptible de recurs jurisdiccional en la forma i els terminis previstos per la

Llei de la jurisdicció administrativa. En la notificació a la persona interessada

s'hi ha de fer constar expressament davant de qui ha d'interposar-se el recurs i

el termini per fer-ho.

1. Les sancions disciplinàries que s'imposin s'han d'anotar en el Registre de

Personal de l'Administració de Justícia, amb indicació de la falta o les faltes que

les van motivar.

2. Les anotacions de sancions s'han de cancel·lar d'ofici en el Registre de

Personal de l'Administració de Justícia i, en tot cas, no computen a efectes de

la reincidència quan hagin transcorregut els terminis següents a comptar de la

data de la resolució que les ha imposat, o confirmat quan la persona

interessada hagi exercit el dret al recurs:

• a) Un any en el cas de faltes lleus.
• b) Dos anys en el cas de faltes greus.
• c) Tres anys en el cas de faltes molt greus, quan no hagin comportat

acomiadament disciplinari.

La responsabilitat disciplinària s'extingeix pel compliment de la sanció, la

defunció del funcionari o la prescripció de la falta o de les sancions.

Són causes d'extinció de la responsabilitat disciplinària les establertes amb

caràcter general per als funcionaris de l'Administració pública per la Llei de la

funció pública.

Si durant la instrucció del procediment es produeix la pèrdua de la condició de

funcionari de la persona interessada, l'òrgan competent ha de dictar una

resolució que declari extingit el procediment i s'ha d'ordenar l'arxiu de les

actuacions, llevat que alguna part interessada insti la continuació de

l'expedient. No obstant això, la pèrdua de la condició de funcionari no allibera

de responsabilitat civil i penal per faltes comeses durant el temps en què el

funcionari hagi estat en servei actiu.

1. Les faltes prescriuen al cap de quatre anys si són faltes molt greus, al cap de

dos anys si són faltes greus, i al cap de dos mesos si són faltes lleus. El termini

de prescripció comença a comptar-se des de la data del fet causant.

El termini de prescripció de les faltes s'interromp per la iniciació de l'expedient

disciplinari.

2. Les sancions prescriuen al cap de quatre anys les imposades per faltes molt

greus, al cap de dos anys en cas de sancions per faltes greus, i al cap de dos

mesos si són sancions per faltes lleus.

El termini de prescripció comença a comptar-se des de l'endemà del dia que

s'hagi dictat la resolució sancionadora.

Capítol dotzè. Acció social i salut laboral

Es reconeix als funcionaris de l'Administració de Justícia el dret a prestacions

passives de jubilació, en condicions idèntiques que els funcionaris del cos

general de l'Administració general, i sotmès a un règim idèntic

d'incompatibilitats en la percepció de les prestacions passives.

1. El Consell Superior de la Justícia promou la millora de les condicions de

treball del seu personal, orientada a prevenir, evitar o disminuir la possibilitat de

danys derivats del treball.

2. L'Administració de Justícia garanteix al seu personal, en coordinació amb els

serveis de l'Administració general, la vigilància periòdica del seu estat de salut

com a mesura preventiva per evitar riscos laborals. La vigilància únicament és

obligatòria quan es tracta de verificar si l'estat de salut del treballador pot

constituir un risc per a ell mateix, per als companys, o per als usuaris de

l'Administració de Justícia, i s'ha de dur a terme respectant el dret a la intimitat

de l'afectat.

Capítol tretzè. La Comissió Consultiva

En l'àmbit de l'Administració de Justícia, el Consell Superior de la Justícia ha

de crear la Comissió Consultiva, com a òrgan col·legiat de consulta i

participació sobre funció pública, i aprovar les normes de la seva organització i

del seu funcionament.

La Comissió Consultiva està integrada pel secretari general del Consell

Superior de la Justícia, que la presideix; tres membres del personal de

l'Administració de Justícia, un per cada grup funcional, designats pel Consell

Superior de la Justícia, i tres en representació del personal, designats per les

seves associacions o organitzacions representatives.

La Comissió Consultiva informa, amb caràcter preceptiu però no vinculant,

sobre els avantprojectes de llei o normes que tinguin relació directa amb la

funció pública de l'Administració de Justícia.

A petició del Consell Superior de la Justícia, la Comissió Consultiva informa

sobre aquells temes relacionats amb la funció pública de l'Administració de

Justícia que li siguin consultats. També, i per iniciativa pròpia, pot suggerir al

Consell Superior de la Justícia l'adopció de mesures dirigides a millorar el

funcionament de l'Administració de Justícia, les condicions de treball i d'altres

de naturalesa similar.

Títol III. Règim dels agents de l'Administració de Justícia i del personal de

relació especial

Són agents de l'Administració de Justícia les persones al servei d'aquesta

Administració subjectes a una relació contractual, que pot ser indefinida o

eventual. El personal de relació especial es regeix pel que estableix el capítol II

del títol III de la Llei de la funció pública.

1. Es poden proveir amb agents de l'Administració de Justícia de caràcter

indefinit les places reservades a funcionaris de l'Administració de Justícia que

no hagin estat cobertes mitjançant els processos que regula el capítol segon

del títol II.

2. La selecció dels agents de l'Administració de Justícia de caràcter indefinit té

com a finalitat incorporar els candidats idonis mitjançant l'aplicació d'un procés

de selecció objectiu i adequat als requeriments del lloc de treball. Ha d'estar

sotmesa a regles que garanteixin la igualtat, la publicitat i la concurrència.

3. És aplicable als agents de l'Administració de Justícia de caràcter indefinit,

amb les adaptacions necessàries a la relació contractual, el contingut de:

drets

deures i incompatibilitats

sistema retributiu

sistema de gestió de l'acompliment

mobilitat

règim i procediment disciplinari

acció social i salut laboral

que regula el títol II de la Llei de la funció pública de l'Administració general per

als funcionaris.

Es poden contractar agents de l'Administració de Justícia de caràcter eventual

en els supòsits expressament previstos per la Llei de la funció pública, i pels

terminis màxims i amb les condicions restants que hi són igualment previstos.

És personal de relació especial el definit per l'article 93 de la Llei de la funció

pública. El personal de relació especial es regeix pel que estableix el capítol II

del títol III de l'esmentada Llei de la funció pública.

Disposicions addicionals

Primera. Manual d'ocupacions professionals tipus

El Consell Superior de la Justícia, a proposta de la Secretaria General del

Consell Superior de la Justícia, ha d'aprovar, en el termini d'un any a partir de

la publicació de la present Llei, el Manual funcional d'ocupacions professionals

tipus de l'Administració de Justícia.

Segona. Quanties dels conceptes retributius

Els funcionaris de l'Administració de Justícia als quals l'aplicació del sistema

1. En l'Administració de Justícia les quanties de la base retributiva, el

retributiu previst per aquesta Llei els representi una minva de la retribució fixa,

complement de lloc i el màxim del complement de millora són les que figuren

conserven la que perceben en l'actualitat amb l'excepció de l'antiguitat, que es

en l'annex de la Llei.

respecta d'acord amb el que estableix la disposició transitòria segona de la Llei

2. El valor de cada paga mensual per trienni a què fa referència la lletra d) del

de la funció pública respecte al complement personal d'antiguitat. Amb aquesta

punt 1. de l'article 32 es calcula de manera idèntica al de l'Administració

finalitat es crea un complement d'absorció que recull les diferències salarials

general, aplicant com a mínim l'augment anual de l'índex de preus de consum

que existeixin a favor del funcionari derivades de l'estructura retributiva anterior.

(IPC) del Principat d'Andorra.

El complement d'absorció, per la seva naturalesa, és compensable i absorbible,

3. La Llei que aprovi els pressupostos de cada exercici ha d'establir els

conforme als criteris que, d'acord amb els intervals retributius i el grau

augments de tots els conceptes retributius inclosos en l'estructura salarial

d'absorció, estableixi la Llei del pressupost per a cada exercici; la compensació

establerta en l'article 32.

i l'absorció esmentades es fan efectives amb els increments futurs dels

4. Els conceptes de la base retributiva, el complement de lloc, el complement

conceptes del nou sistema, i quan es promocioni a places de llocs de treball de

de millora, el complement d'antiguitat i també els conceptes variables de

nivell superior al de la plaça de què cada persona sigui titular.

nòmina que estableixi el futur Reglament de sistemes de compensació han de

El complement d'absorció ha de figurar a la nòmina amb aquest nom i es

tenir, per als valors econòmics, sempre el mateix augment.

percep en tretze pagaments de la mateixa quantia.

Tercera. Manual del sistema de gestió de l'acompliment

Segona. Comissió de serveis

El Consell Superior de la Justícia ha de determinar el moment en què s'hagi

Els funcionaris de l'Administració de Justícia que, a l'entrada en vigor de la Llei,

d'implantar el sistema de gestió de l'acompliment. La seva posada en marxa

ocupin llocs de treball en situació de comissió de serveis a l'Administració

requereix l'aprovació prèvia d'un Manual del sistema de gestió de l'acompliment

general, tenen un període de tres anys per optar a:

a l'Administració de Justícia, que contingui la metodologia que s'ha d'aplicar.

• a) Retornar a la plaça del lloc de treball del qual provenien.

Quarta. Reciprocitat per promoció interna

• b) Adscriure's definitivament a la plaça del lloc de treball que estiguin ocupant

El personal de l'Administració de Justícia i el personal de l'Administració

en comissió de serveis. En aquest supòsit, poden percebre únicament les

general poden participar indistintament en les convocatòries que s'efectuïn

retribucions que estiguin assignades al lloc de treball referit.

mitjançant promoció interna per cobrir places vacants o de nova creació

Tercera. Integració dels llocs de treball de Direcció

d'ambdues administracions.

Els funcionaris de l'Administració de Justícia que, a l'entrada en vigor d'aquesta

Disposicions transitòries

Llei ocupin llocs de treball de Direcció a l'Administració general, mantenen les

Primera. Complement d'absorció

condicions retributives i de lloc de treball anteriors al seu nomenament quan

cessin en el lloc de treball de Direcció que ocupen a l'Administració general i

retornin al seu lloc d'origen a l'Administració de Justícia, i els és aplicable el

que disposa l'article 35 de la Llei de la funció pública.