Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d'Andorra.

Les mesures que s'adoptin en aplicació d'aquesta Llei no poden atemptar

contra el dret a la intimitat ni el respecte de la vida privada.

1. Mentre no hagin estat delimitats expressament, es consideren entorns de

protecció dels monuments declarats en virtut de la disposició addicional primera

els espais compresos dins d'un radi de cent metres comptats des del perímetre

exterior del monument.

2. Mentre no es dictin els decrets de delimitació corresponents, no es pot fer

cap nova construcció ni cap ampliació de volumetria, en els entorns definits en

l'apartat 1, sense l'informe favorable previ dels serveis del Patrimoni cultural.

Un cop es dictin els decrets esmentats, s'aplicaran els criteris que s'hi

estableixin.

1. És objecte d'aquesta Llei la protecció, la conservació-restauració, la

conservació integrada, el coneixement, el foment i la difusió del patrimoni

cultural d'Andorra. S'entén per conservació totes les operacions destinades a la

comprensió d'una obra a conèixer-ne la història i el seu significat, a assegurar-

ne la salvaguarda material i, eventualment, la restauració i la revalorització.

S'entén per restauració el conjunt d'operacions tècniques i científiques

destinades a garantir, en el marc d'una metodologia crítica i estètica, la

continuïtat d'una obra d'art. S'entén per conservació integrada el conjunt de

mesures que tenen com a finalitat assegurar la perennitat del patrimoni cultural

immoble i vetllar pel seu manteniment en un entorn adequat, ja sigui construït,

ja sigui natural i per l'adaptació respectuosa amb els seus valors fonamentals a

les necessitats de la societat.

2. Integren el patrimoni cultural d'Andorra els béns materials i immaterials

relacionats amb la història o la cultura d'Andorra que, pels seus valors històrics,

artístics, estètics, arqueològics, paleontològics, etnològics, urbanístics,

arquitectònics, científics o tècnics, tenen un interès cultural.

3. Els béns que integren el patrimoni cultural d'Andorra es classifiquen en:

   • a) Béns d'interès cultural
   • b) Béns inventariats

4. El ministeri titular de la cultura ha d'elaborar l'Inventari general del patrimoni

cultural d'Andorra, en el qual han de constar tots els béns mobles, immobles i

immaterials que integren aquest patrimoni, tant de titularitat pública com de

titularitat privada. L'Inventari general del patrimoni cultural d'Andorra consta de

quatre seccions on s'inscriuen: en la primera, els béns d'interès cultural, mobles

o immobles; en la segona, els béns immobles inventariats; en la tercera, els

béns mobles inventariats, i en la quarta, els béns immaterials. Les persones

titulars o posseïdores de béns integrants del patrimoni cultural han de facilitar al

ministeri titular de la cultura l'examen dels béns i les informacions pertinents per

a l'elaboració de l'Inventari, sempre que això no sigui contrari al dret a la

intimitat i al respecte de la vida privada.

5. Els béns integrants del patrimoni cultural de titularitat pública són

imprescriptibles i només es poden transmetre a d'altres entitats públiques

d'Andorra.

1. Els béns més rellevants del patrimoni cultural d'Andorra han de ser declarats

béns d'interès cultural per decret del Govern, a proposta del ministre titular de

la cultura. El decret de declaració ha de ser motivat.

2. El procediment de declaració d'un bé d'interès cultural s'inicia per resolució

del ministre titular de la cultura, que s'ha de comunicar a les persones

interessades i, si es refereix a un bé immoble, també al comú corresponent. La

incoació de l'expedient s'efectua o bé d'ofici o bé a instància de qualsevol

persona o entitat interessada i comporta l'aplicació immediata de manera

provisional al bé afectat del règim jurídic que els articles 14, 15, 19, 20 i 22

estableixen per als béns ja declarats, inclòs el règim sancionador corresponent.

Si el ministeri titular de la cultura decideix no iniciar l'expedient sol·licitat, ha de

motivar la seva decisió.

3. En la instrucció de l'expedient de declaració cal donar audiència a les

persones afectades. Si es tracta d'un bé immoble, cal donar també audiència al

comú on es trobi radicat el bé i obrir un període d'informació pública d'un mes.

L'expedient ha de contenir els informes tècnics necessaris, que han d'anar

acompanyats amb la documentació gràfica corresponent i amb la informació

detallada de l'estat de conservació del bé.

4. L'expedient de declaració s'ha de resoldre en el termini màxim de nou mesos

a comptar de la data d'incoació. La caducitat de l'expedient es produeix si un

cop transcorregut aquest termini la persona interessada demana l'arxiu de les

actuacions i l'Administració no dicta resolució dins dels trenta dies següents.

Una vegada caducat, l'expedient no es pot tornar a iniciar en els tres anys

següents, llevat que el titular del bé ho demani abans d'aquest termini.

5. La resolució d'incoació de l'expedient i el decret de declaració s'han de

publicar al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra. La publicació no ha de fer

referència a la titularitat ni al valor econòmic del bé i, en el cas dels béns

mobles, tampoc a la seva localització.

6. La declaració d'un bé d'interès cultural només es pot deixar sense efecte

seguint el mateix procediment establert per a la declaració. La justificació

d'aquesta decisió ha de quedar acreditada degudament en l'expedient.

1. Són béns inventariats els béns no declarats d'interès cultural següents:

   • a) Els béns immobles o les parts de béns immobles que, atès el seu interès

històric, artístic o cultural, siguin integrats a l'Inventari general del patrimoni

cultural d'Andorra per resolució del ministre titular de la cultura.

• b) Els béns mobles compresos en alguna de les categories següents:

Primera

Béns mobles integrants del patrimoni arqueològic i paleontològic

Segona

Elements procedents del desmembrament de monuments artístics, històrics o

religiosos

l'apartat 1.b tenen la consideració de béns inventariats, encara que no se n'hagi

Tercera

formalitzat la inscripció a l'Inventari.

Béns mobles d'interès artístic de més de cent anys d'antiguitat

5. El Govern pot per reglament excloure de les categories tercera, cinquena,

Quarta

sisena i setena de l'apartat 1.b els béns que no superin determinats valors

Béns integrants del patrimoni documental i bibliogràfic

econòmics.

Cinquena

Col·leccions i exemplars rars de zoologia, botànica, mineralogia o anatomia

Sisena

Béns mobles integrants del patrimoni etnològic de més de cinquanta anys

d'antiguitat

Setena

Els béns mobles restants de més de cent anys d'antiguitat que tinguin valor

cultural

Vuitena

Els béns culturals mobles que, tot i tenir una antiguitat inferior a les que

s'estableixen en les categories precedents, siguin integrats a l'Inventari per

resolució motivada del ministre titular de la cultura

• c) Els béns immaterials inclosos a l'Inventari per l'òrgan del ministeri titular de la

cultura competent en matèria de patrimoni etnològic.

2. La inclusió d'un bé moble o immoble a l'Inventari es fa per resolució del

ministre titular de la cultura, amb audiència prèvia a les persones afectades i, si

es tracta d'un bé immoble, al comú corresponent. La resolució s'ha de publicar

al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

3. Els béns compresos en l'apartat 1.c s'inscriuen a l'Inventari sense necessitat

de tramitar prèviament un procediment administratiu. Tanmateix, la inscripció

s'ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

4. Tots els béns compresos en les categories de la primera a la setena de

1. Les administracions públiques, en exercici de les seves competències, han

de vetllar per la integritat del patrimoni cultural d'Andorra i n'han de fomentar el

coneixement, l'acreixement i la difusió; entre altres accions, han de donar

suport a les entitats que el mantenen i el difonen. Correspon al Govern definir la

política en matèria de patrimoni cultural i coordinar-ne les mesures de

protecció.

2. Els comuns han de cooperar amb el Govern en la protecció i la conservació

del patrimoni cultural comprès en el seu àmbit territorial, han de comunicar al

ministeri titular de la cultura des del mateix moment de tenir-ne coneixement

qualsevol situació de perill en què es trobi aquest patrimoni, i, si cal, han

d'adoptar immediatament les mesures necessàries per evitar-ne el

deteriorament, la pèrdua o la destrucció.

3. Cap poder públic no pot adoptar cap mesura que posi en perill la consecució

dels objectius exposats en aquesta Llei.

4. Qualsevol persona que tingui coneixement d'una situació de perill o de la

destrucció d'un bé integrant del patrimoni cultural d'Andorra ho ha de comunicar

a l'Administració. Qualsevol persona física o jurídica està legitimada per exigir

el compliment d'aquesta Llei davant l'Administració pública i els tribunals de

justícia.

5. El ministeri titular de la cultura pot inspeccionar en qualsevol moment les

obres i les intervencions que es facin en béns integrants del patrimoni cultural

d'Andorra. Les persones propietàries o posseïdores d'aquests béns hi han de

permetre l'accés del personal del ministeri. Si la inspecció requereix l'entrada

en un domicili, cal autorització judicial prèvia.

6. En cas d'interpretació de la Llei preval sempre el principi de menor perjudici

per al patrimoni cultural d'Andorra.

1. El Consell Assessor del Patrimoni Cultural és l'òrgan consultiu del Govern en

les matèries relacionades amb el patrimoni cultural.

2. El Consell Assessor del Patrimoni Cultural serà constituït sis mesos després i

com a màxim de l'entrada en vigor de la present Llei. Serà presidit pel ministre

titular de la cultura i integrat, a més, per dos vocals en representació d'aquest

ministeri i entre un mínim de dos i un màxim de cinc vocals més, nomenats pel

Govern d'entre persones tècniques de competència reconeguda en les

diferents àrees del patrimoni cultural. Les vocalies són nomenades per un

termini de tres anys, renovables. La secretaria del Consell, amb veu i sense

vot, és exercida per la persona nomenada pel ministre d'entre els funcionaris

5. Perquè el Consell Assessor es pugui constituir vàlidament cal que hi

del ministeri titular de la cultura.

assisteixi més de la meitat dels seus membres, entre els quals hi ha d'haver el

3. Cal l'informe previ del Consell Assessor del Patrimoni Cultural per a l'adopció

president o presidenta. El Consell adopta els seus acords per majoria de vots.

per l'òrgan competent de les resolucions, els actes i els acords següents:

El vot de la presidència és diriment en cas d'empat.

• a) La iniciació del procediment de declaració de béns d'interès cultural
• b) L'acord de deixar sense efecte la declaració d'un bé d'interès cultural
• c) La inclusió d'un bé immoble a l'Inventari general del patrimoni cultural

d'Andorra

• d) Les ordres d'execució d'obres, adreçades a les persones obligades a

conservar els béns d'interès cultural d'acord amb l'article 7.2

• e) Les ordres executives previstes a l'article 8
• f) L'informe per al Govern previ a l'aprovació dels instruments d'ordenació

urbanística previstos a l'article 16.1

• g) L'autorització de l'exportació dels béns d'interès cultural i dels béns

inventariats

• h) L'autorització d'intervencions arqueològiques o paleontològiques prevista a

l'article 24.1

  - i) Els estudis d'impacte

4. Correspon també al Consell Assessor del Patrimoni Cultural:

• a) Emetre informe sobre els projectes de disposicions generals en matèria de

patrimoni cultural

• b) Emetre la resta d'informes i dictàmens que disposi la normativa vigent i els

que li sol·liciti el ministre titular de la cultura

• c) Proposar les iniciatives que consideri convenients per al millor compliment

dels objectius d'aquesta Llei

• d) Avaluar un cop l'any l'aplicació de la llei i l'estat general del patrimoni, i fer

públics els resultats

El Govern ha de promoure la difusió exterior del patrimoni cultural d'Andorra i

els intercanvis culturals. Igualment, ha de col·laborar amb els governs d'altres

estats i amb les organitzacions internacionals en la protecció, la conservació i la

difusió del patrimoni cultural.

Capítol segon. Règim general de protecció del patrimoni cultural

Secció primera. Normes comunes als béns d'interès cultural mobles i immobles

1. Les persones propietàries, titulars d'altres drets reals o posseïdores de béns

d'interès cultural, estan obligades a conservar-los, mantenir-los i preservar-los.

2. En cas d'incompliment del deure establert a l'apartat 1, el ministeri titular de

la cultura ha d'ordenar a les persones obligades l'execució de les obres o la

realització de les actuacions que siguin necessàries per al compliment del

deure esmentat. Si no s'executen les actuacions ordenades, el ministeri ha de

fer-ne l'execució subsidiària. En cas de perill imminent per al bé, el ministeri

titular de la cultura executarà directament les obres imprescindibles per

salvaguardar el bé, sense necessitat de requeriment previ.

3. El cost de les obres i actuacions a què fa referència l'apartat 2 és a càrrec de

la persona obligada, sempre que es puguin incloure en el deure ordinari de

conservació establert a l'apartat 1.

4. És d'interès públic, a l'efecte d'expropiació, l'incompliment dels deures

establerts a l'apartat 1 i, en qualsevol cas, el perill de destrucció, de

deteriorament greu o d'exportació il·legal d'un bé d'interès cultural.

5. Quan es refereixin a immobles inclosos en conjunts arquitectònics, les

mesures descrites als apartats 2, 3 i 4 poden ser adoptades també pels

comuns en el marc de les competències que els són pròpies.

Sense perjudici de la sanció que els correspongui, el ministeri titular de la

cultura ordenarà a les persones responsables la reparació dels danys causats

en béns d'interès cultural, mitjançant les ordres executives de reparació,

reposició, reconstrucció, supressió o enderrocament que siguin necessàries per

restituir el bé al seu estat anterior. Aquestes intervencions són supervisades pel

personal tècnic del ministeri titular de la cultura.

1. L'ús a què es destinin els béns d'interès cultural ha de ser compatible amb la

seva conservació i amb el respecte de la seva identitat, integritat i autenticitat.

Si en el moment de la declaració d'un bé d'interès cultural, aquest bé té un ús

que posa en perill la seva preservació, el decret de declaració ha d'establir la

paralització o la modificació d'aquest ús. En aquest cas s'ha de fer l'estudi

necessari i fixar la indemnització corresponent.

2. Els canvis d'ús d'un monument han de ser autoritzats prèviament pel Govern.

1. El Govern pot exercir el dret de tempteig sobre les transmissions oneroses

de la propietat dels béns d'interès cultural següents:

• a) Béns immobles d'interès cultural pertanyents a les categories de monument,

zona arqueològica o zona paleontològica, exclosos els entorns de protecció

• b) Béns mobles d'interès cultural

2. El comú corresponent pot exercir subsidiàriament el mateix dret respecte als

béns immobles a què fa referència l'apartat 1.a.

3. El termini per exercir el dret de tempteig és de quatre mesos des que la

persona propietària comuniqui al ministeri titular de la cultura la seva intenció

de transmetre el bé i les condicions de la transmissió. Si la transmissió d'un bé

d'interès cultural no es notifica al ministeri titular de la cultura o no es realitza en

les condicions notificades, el Govern, i subsidiàriament el comú si es tracta d'un

bé immoble, poden exercir el dret de retracte en el termini de sis mesos des

que l'Administració de l'Estat tingui coneixement fefaent de la transmissió i de

les seves condicions.

Secció segona. Els béns immobles d'interès cultural

Els béns immobles d'interès cultural es classifiquen en:

• a) Monument: obra d'arquitectura o altra obra material produïda per l'activitat

humana, que configura una unitat singular. Pot incloure les seves pertinences i

accessoris.

• b) Conjunt arquitectònic: agrupament de construccions, urbanes o rurals,

concentrades o disperses, que constitueix una unitat coherent, encara que, en

alguns casos, individualment no tinguin valors rellevants.

• c) Paisatge cultural: obra conjunta de l'home i la natura que forma una unitat

coherent pels seus valors estètics, històrics o culturals.

• d) Zona arqueològica: lloc on hi ha restes de la intervenció humana en el

passat i que només és susceptible de ser estudiat en profunditat per mitjà de la

metodologia arqueològica, tant si es troba a la superfície com si és al subsòl.

• e) Zona paleontològica: lloc on hi ha vestigis fossilitzats que constitueixen una

unitat coherent i amb entitat pròpia, encara que cadascun individualment no

tingui valors rellevants.

1. La declaració d'un bé immoble com a bé d'interès cultural ha d'incloure les

especificacions següents:

• a) La classe que li és assignada d'acord amb l'article 11
• b) La delimitació del seu entorn de protecció, en els monuments i en els

conjunts arquitectònics, en els paisatges culturals i en les zones

arqueològiques i paleontològiques.

2. El decret de declaració d'un bé immoble d'interès cultural ha d'incloure els

criteris arquitectònics i urbanístics que han de regir les intervencions sobre el

bé declarat d'interès cultural i sobre l'entorn de protecció definit en la

declaració. Aquests criteris també es poden establir mitjançant decret posterior,

durant l'any següent al decret de declaració del bé, en la tramitació del qual cal

donar audiència a les persones interessades i al comú, i s'ha d'obrir un període

d'informació pública.

3. Els criteris establerts pel Govern en aplicació del que preveu l'apartat 2 són

executius a partir de la publicació al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra i

prevalen sobre els plans urbanístics, els quals s'hi han d'adaptar.

4. La resolució d'iniciació d'expedient per a la declaració d'un bé d'interès

cultural pot establir la suspensió de la tramitació de les llicències de

parcel·lació, d'obra, edificació o enderrocament que afectin el bé o els béns

objecte de l'expedient. Si, en virtut de la declaració d'un bé d'interès cultural, es

denega una llicència sol·licitada abans de la iniciació de l'expedient de

declaració, el sol·licitant té dret a ser indemnitzat pel Govern pel cost de

redacció del projecte i al reemborsament de qualsevol taxa ja abonada, a més

de l'interès legal corresponent.

1. L'entorn de protecció d'un bé d'interès cultural és l'espai, edificat o no, que

dóna suport ambiental al bé i que si és alterat pot afectar-ne els valors, les

perspectives, la contemplació o l'estudi.

2. El Govern, mitjançant els decrets a què fa referència l'article 12.2, pot establir

limitacions en l'edificabilitat dels entorns de protecció dels béns immobles

esmentats en l'article 12.1.b), sempre que estiguin justificades per la necessitat

de preservar els elements a què fa referència l'apartat 1 del present article.

1. Els béns més rellevants del patrimoni cultural d’Andorra han de ser declarats béns d’interès cultural per decret del Govern, a proposta del ministre titular de cultura. El decret de declaració ha de ser motivat.
2. El procediment de declaració d’un bé d’interès cultural s’inicia per resolució del ministre titular de cultura, que s’ha de comunicar a les persones interessades i, si es refereix a un bé immoble, també al comú corresponent. La incoació de l’expedient s’efectua o bé d’ofici o bé a instància de qualsevol persona, entitat interessada o del comú corresponent i comporta l’aplicació immediata de manera provisional al bé afectat del règim jurídic que els articles 14, 15, 19, 20 i 22 estableixen per als béns ja declarats, inclòs el règim sancionador corresponent. Si el ministeri titular de cultura decideix no iniciar l’expedient sol·licitat, ha de motivar la seva decisió.
3. En la instrucció de l’expedient de declaració cal obrir un període d’informació pública i donar audiència a les persones afectades. Si es tracta d’un bé immoble, cal obtenir l’informe del comú on es trobi radicat el bé, prèviament a l’adopció del decret de declaració. L’expedient ha de contenir els informes tècnics necessaris, que han d’anar acompanyats amb la documentació gràfica corresponent i amb la informació detallada de l’estat de conservació del bé.
4. L’expedient de declaració s’ha de resoldre en el termini màxim de nou mesos a comptar de la data d’incoació. La caducitat de l’expedient es produeix si un cop transcorregut aquest termini la persona o entitat interessada o el comú corresponent demanen l’arxiu de les actuacions i l’Administració no dicta resolució dins dels trenta dies següents. Una vegada caducat, l’expedient no es pot tornar a iniciar en els tres anys següents, llevat que el titular del bé ho demani abans d’aquest termini.
5. La resolució d’incoació de l’expedient i el decret de declaració s’han de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. La publicació no ha de fer referència a la titularitat ni al valor econòmic del bé i, en el cas dels béns mobles, tampoc a la seva localització.
6. La declaració d’un bé d’interès cultural només es pot deixar sense efecte seguint el mateix procediment establert per a la declaració. La justificació d’aquesta decisió ha de quedar acreditada degudament en l’expedient.

1. Els béns més rellevants del patrimoni cultural d’Andorra han de ser declarats béns d’interès cultural per decret del Govern, a proposta del ministre titular de cultura. El decret de declaració ha de ser motivat.
2. El procediment de declaració d’un bé d’interès cultural s’inicia per resolució del ministre titular de cultura, que s’ha de comunicar a les persones interessades i, si es refereix a un bé immoble, també al comú corresponent. La incoació de l’expedient s’efectua o bé d’ofici o bé a instància de qualsevol persona, entitat interessada o del comú corresponent i comporta l’aplicació immediata de manera provisional al bé afectat del règim jurídic que els articles 14, 15, 19, 20 i 22 estableixen per als béns ja declarats, inclòs el règim sancionador corresponent. Si el ministeri titular de cultura decideix no iniciar l’expedient sol·licitat, ha de motivar la seva decisió.
3. En la instrucció de l’expedient de declaració cal obrir un període d’informació pública i donar audiència a les persones afectades. Si es tracta d’un bé immoble, cal obtenir l’informe del comú on es trobi radicat el bé, prèviament a l’adopció del decret de declaració. L’expedient ha de contenir els informes tècnics necessaris, que han d’anar acompanyats amb la documentació gràfica corresponent i amb la informació detallada de l’estat de conservació del bé.
4. L’expedient de declaració s’ha de resoldre en el termini màxim de nou mesos a comptar de la data d’incoació. La caducitat de l’expedient es produeix si un cop transcorregut aquest termini la persona o entitat interessada o el comú corresponent demanen l’arxiu de les actuacions i l’Administració no dicta resolució dins dels trenta dies següents. Una vegada caducat, l’expedient no es pot tornar a iniciar en els tres anys següents, llevat que el titular del bé ho demani abans d’aquest termini.
5. La resolució d’incoació de l’expedient i el decret de declaració s’han de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. La publicació no ha de fer referència a la titularitat ni al valor econòmic del bé i, en el cas dels béns mobles, tampoc a la seva localització.
6. La declaració d’un bé d’interès cultural només es pot deixar sense efecte seguint el mateix procediment establert per a la declaració. La justificació d’aquesta decisió ha de quedar acreditada degudament en l’expedient.

1. La declaració d'un conjunt arquitectònic comporta l'obligació per part del

comú o dels comuns afectats d'elaborar, en el termini màxim d'un any, un

instrument d'ordenació urbanística on es precisin els criteris que han de regir

les intervencions. L'aprovació definitiva de l'instrument correspon a l'òrgan que

determini la legislació urbanística i requereix necessàriament l'informe favorable

previ del Govern. Si en el moment de la declaració ja existeix un instrument

d'ordenació que afecta l'àrea declarada, l'informe del Govern ha de determinar

si aquest instrument és suficient per produir els efectes previstos a l'article 14.2,

o si ha de ser modificat o complementat.

2. Prèviament a la redacció de l'instrument previst a l'apartat 1 cal fer una

Secció tercera. Altres normes de protecció dels béns immobles

anàlisi del conjunt que tingui en compte la seva evolució espacial i que integri

les dades arqueològiques, històriques, arquitectòniques, tècniques,

econòmiques i socials. Amb l'anàlisi del context urbà i rural s'ha de definir el

caràcter general del conjunt i els elements dominants: harmonia de les alçades,

colors, materials i formes, característiques de les façanes i cobertes, relació de

volums construïts i dels espais, proporcions mitjanes i implantació dels edificis.

En tot cas, l'instrument d'ordenació previst a l'apartat 1 ha de contenir les

especificacions següents:

• a) Criteris sobre edificabilitat i alineacions
• b) Activitats, elements i materials autoritzats i no autoritzats
• c) Criteris relatius a la conservació, la restauració i la rehabilitació dels edificis i

del seu entorn

• d) Immobles o parts d'immobles i altres elements que es considerin de valor

singular, respecte als quals calgui aplicar una protecció integral

• e) Finançament del pla i intervenció pública: mesures de rehabilitació i de

revitalització

3. La declaració d'un paisatge cultural comporta l'obligació per part de

l'administració o administracions afectades, d'elaborar un instrument de

protecció, ús i gestió on es precisin els criteris que han de regir les

intervencions. L'aprovació definitiva de l'instrument, que haurà de produir-se en

el termini màxim de divuit mesos a comptar de la declaració, correspon a

l'òrgan que determini la legislació, i requereix necessàriament l'informe

favorable previ del Govern. Si en el moment de la declaració ja existeix un

instrument de protecció, ús i gestió que afecta l'àrea declarada, el Govern ha

de determinar si aquest instrument és suficient per produir els efectes previstos

a l'article 14.4, o si ha de ser modificat o complementat.

1. Amb caràcter previ a l'aprovació de projectes de grans infraestructures i

d'altres d'especial incidència en el territori que puguin afectar àrees pròximes a

béns immobles d'interès cultural o béns immobles inventariats, s'ha de fer un

estudi d'impacte sobre el patrimoni cultural i el seu entorn.

2. L'estudi ha de concloure amb una declaració positiva o negativa d'impacte.

En cas de declaració positiva cal que l'estudi quantifiqui l'impacte i disposi les

mesures necessàries per a la conservació i la protecció del patrimoni cultural.

3. Les despeses que comporti la salvaguarda dels béns culturals afectats per

obres públiques, inclosos els treballs arqueològics previs, van a càrrec del

promotor de l'obra.

1. Qualsevol modificació que es pretengui realitzar en un bé immoble o en una

part d'un immoble inventariats ha de ser comunicada pel promotor al ministeri

titular de la cultura tres mesos abans de sol·licitar la llicència urbanística

corresponent. Amb la comunicació cal adjuntar el projecte corresponent.

2. En el termini de tres mesos des de la recepció de la comunicació, el ministre

titular de la cultura pot denegar l'autorització de les obres sempre que iniciï

expedient per a la declaració de bé d'interès cultural.

Secció quarta. Els béns mobles

1. Els béns més rellevants del patrimoni cultural d’Andorra han de ser declarats béns d’interès cultural per decret del Govern, a proposta del ministre titular de cultura. El decret de declaració ha de ser motivat.
2. El procediment de declaració d’un bé d’interès cultural s’inicia per resolució del ministre titular de cultura, que s’ha de comunicar a les persones interessades i, si es refereix a un bé immoble, també al comú corresponent. La incoació de l’expedient s’efectua o bé d’ofici o bé a instància de qualsevol persona, entitat interessada o del comú corresponent i comporta l’aplicació immediata de manera provisional al bé afectat del règim jurídic que els articles 14, 15, 19, 20 i 22 estableixen per als béns ja declarats, inclòs el règim sancionador corresponent. Si el ministeri titular de cultura decideix no iniciar l’expedient sol·licitat, ha de motivar la seva decisió.
3. En la instrucció de l’expedient de declaració cal obrir un període d’informació pública i donar audiència a les persones afectades. Si es tracta d’un bé immoble, cal obtenir l’informe del comú on es trobi radicat el bé, prèviament a l’adopció del decret de declaració. L’expedient ha de contenir els informes tècnics necessaris, que han d’anar acompanyats amb la documentació gràfica corresponent i amb la informació detallada de l’estat de conservació del bé.
4. L’expedient de declaració s’ha de resoldre en el termini màxim de nou mesos a comptar de la data d’incoació. La caducitat de l’expedient es produeix si un cop transcorregut aquest termini la persona o entitat interessada o el comú corresponent demanen l’arxiu de les actuacions i l’Administració no dicta resolució dins dels trenta dies següents. Una vegada caducat, l’expedient no es pot tornar a iniciar en els tres anys següents, llevat que el titular del bé ho demani abans d’aquest termini.
5. La resolució d’incoació de l’expedient i el decret de declaració s’han de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. La publicació no ha de fer referència a la titularitat ni al valor econòmic del bé i, en el cas dels béns mobles, tampoc a la seva localització.
6. La declaració d’un bé d’interès cultural només es pot deixar sense efecte seguint el mateix procediment establert per a la declaració. La justificació d’aquesta decisió ha de quedar acreditada degudament en l’expedient.

1. Els béns més rellevants del patrimoni cultural d’Andorra han de ser declarats béns d’interès cultural per decret del Govern, a proposta del ministre titular de cultura. El decret de declaració ha de ser motivat.
2. El procediment de declaració d’un bé d’interès cultural s’inicia per resolució del ministre titular de cultura, que s’ha de comunicar a les persones interessades i, si es refereix a un bé immoble, també al comú corresponent. La incoació de l’expedient s’efectua o bé d’ofici o bé a instància de qualsevol persona, entitat interessada o del comú corresponent i comporta l’aplicació immediata de manera provisional al bé afectat del règim jurídic que els articles 14, 15, 19, 20 i 22 estableixen per als béns ja declarats, inclòs el règim sancionador corresponent. Si el ministeri titular de cultura decideix no iniciar l’expedient sol·licitat, ha de motivar la seva decisió.
3. En la instrucció de l’expedient de declaració cal obrir un període d’informació pública i donar audiència a les persones afectades. Si es tracta d’un bé immoble, cal obtenir l’informe del comú on es trobi radicat el bé, prèviament a l’adopció del decret de declaració. L’expedient ha de contenir els informes tècnics necessaris, que han d’anar acompanyats amb la documentació gràfica corresponent i amb la informació detallada de l’estat de conservació del bé.
4. L’expedient de declaració s’ha de resoldre en el termini màxim de nou mesos a comptar de la data d’incoació. La caducitat de l’expedient es produeix si un cop transcorregut aquest termini la persona o entitat interessada o el comú corresponent demanen l’arxiu de les actuacions i l’Administració no dicta resolució dins dels trenta dies següents. Una vegada caducat, l’expedient no es pot tornar a iniciar en els tres anys següents, llevat que el titular del bé ho demani abans d’aquest termini.
5. La resolució d’incoació de l’expedient i el decret de declaració s’han de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. La publicació no ha de fer referència a la titularitat ni al valor econòmic del bé i, en el cas dels béns mobles, tampoc a la seva localització.
6. La declaració d’un bé d’interès cultural només es pot deixar sense efecte seguint el mateix procediment establert per a la declaració. La justificació d’aquesta decisió ha de quedar acreditada degudament en l’expedient.

1. Els béns mobles inventariats han de ser conservats per les persones

propietàries, titulars d'altres drets reals o posseïdores i s'han de destinar a un

ús compatible amb la seva conservació. La transformació o eliminació

d'aquests béns només és possible en els supòsits previstos i d'acord amb el

procediment establert en la normativa vigent.

2. Només als efectes de l'elaboració de l'Inventari general del patrimoni cultural

d'Andorra, les persones propietàries o posseïdores de béns que reuneixen les

característiques que estableix l'article 3.1.b i no estan inscrits a l'Inventari han

de comunicar-ho al ministeri titular de la cultura.

1. Els béns més rellevants del patrimoni cultural d’Andorra han de ser declarats béns d’interès cultural per decret del Govern, a proposta del ministre titular de cultura. El decret de declaració ha de ser motivat.
2. El procediment de declaració d’un bé d’interès cultural s’inicia per resolució del ministre titular de cultura, que s’ha de comunicar a les persones interessades i, si es refereix a un bé immoble, també al comú corresponent. La incoació de l’expedient s’efectua o bé d’ofici o bé a instància de qualsevol persona, entitat interessada o del comú corresponent i comporta l’aplicació immediata de manera provisional al bé afectat del règim jurídic que els articles 14, 15, 19, 20 i 22 estableixen per als béns ja declarats, inclòs el règim sancionador corresponent. Si el ministeri titular de cultura decideix no iniciar l’expedient sol·licitat, ha de motivar la seva decisió.
3. En la instrucció de l’expedient de declaració cal obrir un període d’informació pública i donar audiència a les persones afectades. Si es tracta d’un bé immoble, cal obtenir l’informe del comú on es trobi radicat el bé, prèviament a l’adopció del decret de declaració. L’expedient ha de contenir els informes tècnics necessaris, que han d’anar acompanyats amb la documentació gràfica corresponent i amb la informació detallada de l’estat de conservació del bé.
4. L’expedient de declaració s’ha de resoldre en el termini màxim de nou mesos a comptar de la data d’incoació. La caducitat de l’expedient es produeix si un cop transcorregut aquest termini la persona o entitat interessada o el comú corresponent demanen l’arxiu de les actuacions i l’Administració no dicta resolució dins dels trenta dies següents. Una vegada caducat, l’expedient no es pot tornar a iniciar en els tres anys següents, llevat que el titular del bé ho demani abans d’aquest termini.
5. La resolució d’incoació de l’expedient i el decret de declaració s’han de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. La publicació no ha de fer referència a la titularitat ni al valor econòmic del bé i, en el cas dels béns mobles, tampoc a la seva localització.
6. La declaració d’un bé d’interès cultural només es pot deixar sense efecte seguint el mateix procediment establert per a la declaració. La justificació d’aquesta decisió ha de quedar acreditada degudament en l’expedient.

1. El patrimoni arqueològic és integrat pels béns mobles i immobles, tant si són

a la superfície com si són al subsòl, susceptibles de contribuir al coneixement

de la història i que per ser estudiats requereixen les tècniques de la

metodologia arqueològica. El patrimoni paleontològic és integrat pels elements

fossilitzats relacionats o no amb l'ésser humà que presenten un valor històric,

cultural o científic.

2. La protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic es regeix pel règim

general establert en aquesta Llei i, a més, per les disposicions de la present

secció.

1. La realització d'intervencions arqueològiques o paleontològiques requereix

l'autorització prèvia del ministeri titular de la cultura. Es consideren

intervencions arqueològiques o paleontològiques les prospeccions, els

sondeigs, les excavacions i qualsevol altra intervenció, amb remoció de terres o

sense, que tingui per finalitat descobrir o investigar restes arqueològiques o

paleontològiques.

2. El ministeri titular de la cultura pot realitzar intervencions arqueològiques o

paleontològiques en qualsevol terreny on es presumeixi l'existència de restes.

La persona afectada té dret a ser indemnitzada per l'ocupació temporal del seu

terreny, si aquest és de propietat privada.

Si durant l'execució de qualsevol tipus d'obra es troben restes arqueològiques o

paleontològiques, tant el promotor com el constructor i el director facultatiu de

l'obra estan obligats a aturar l'obra des del primer indici i comunicar-ho

immediatament al ministeri titular de la cultura, el qual ha de comprovar el valor

de la troballa. Si la suspensió es prorroga més de dos mesos i el promotor és

privat, aquest té dret a ser indemnitzat pels perjudicis que li comporti el retard

de l'obra. En el termini màxim de sis mesos, el ministeri ha de resoldre a favor

de la continuació de l'obra suspesa o a favor del manteniment de la suspensió i

la iniciació d'expedient de declaració de bé d'interès cultural.

1. El producte de les intervencions arqueològiques o paleontològiques i les

troballes casuals de béns arqueològics o paleontològics es consideren de

domini públic i han de ser posats a disposició del ministeri titular de la cultura,

que els ha de destinar a un museu o un centre adequat.

2. En el cas de troballes casuals, la persona descobridora i la propietària del

terreny on s'hagi produït el descobriment tenen dret a rebre com a

compensació una quantitat equivalent a una quarta part del valor dels béns,

cadascuna d'elles. Si hi ha més d'un propietari o més d'un descobridor, s'han

de distribuir la quarta part que els correspon. No es consideren troballes

casuals les produïdes com a conseqüència d'intervencions arqueològiques o

paleontològiques, tant si són autoritzades com si són il·legals.

3. Aquest article no s'aplica a les troballes d'estructures arquitectòniques de

caràcter arqueològic. No obstant això, qui en descobreixi ho ha de comunicar al

ministeri titular de la cultura.

Secció segona. El patrimoni etnològic

1. Constitueixen el patrimoni etnològic el conjunt d'objectes, edificacions,

processos tècnics, idees, hàbits i valors que integren o han integrat la cultura

del poble andorrà i en defineixen la identitat; en especial aquells en procés de

desaparició o transformació que han perdut l'ús i la funcionalitat que els eren

propis.

2. Als béns etnològics de caràcter material, mobles o immobles, els és

d'aplicació el règim de protecció general establert en aquesta Llei.

3. Pel que fa als béns etnològics de caràcter immaterial, el ministeri titular de la

cultura els ha de documentar mitjançant la seva inclusió a l'Inventari general del

patrimoni cultural d'Andorra, n'ha de fomentar la conservació i l'estudi i ha de

donar suport a les entitats que els mantenen i els difonen.

Secció tercera. El patrimoni documental i bibliogràfic

1. S'entén per document tota expressió en llenguatge natural o convencional i

qualsevol altra expressió gràfica, sonora o en imatge, recollides en qualsevol

tipus de suport material.

2. Integren el patrimoni documental d'Andorra els documents següents:

   • a) Els produïts o rebuts en l'exercici de les seves funcions pels poders públics

d'Andorra, incloses les institucions històriques, les entitats parapúbliques, les

persones físiques o jurídiques gestores de serveis públics o les entitats de

capital social majoritàriament públic

• b) Els de més de trenta anys d'antiguitat produïts o rebuts en l'exercici de les

seves funcions per entitats privades sense afany de lucre que desenvolupin la

seva activitat a Andorra

• c) Els de més de cent anys d'antiguitat produïts o rebuts per qualsevol persona

física o empresa privada, i els de menor antiguitat que hagin estat produïts en

suports de caducitat inferior als cent anys

• d) Els conservats en arxius de titularitat pública
• e) Els produïts o rebuts per persones físiques privades en l'exercici de funcions

públiques; en especial, els protocols notarials

• f) Els documents objecte de cessió o de donació expressa

El patrimoni bibliogràfic d'Andorra està integrat per les biblioteques, les

hemeroteques i les col·leccions bibliogràfiques i hemerogràfiques, i també per

les obres de creació o d'investigació, de caràcter unitari o seriat, impreses,

manuscrites o reproduïdes en qualsevol suport, la conservació de les quals és

d'interès pel seu valor per a la informació, l'educació, la investigació i el lleure.

En especial, integren el patrimoni bibliogràfic d'Andorra els béns bibliogràfics

següents:

• a) Els exemplars de la producció bibliogràfica andorrana que són objecte de

dipòsit legal i els que tenen alguna característica rellevant que els singularitza

• b) Els exemplars d'obres integrants de la producció bibliogràfica andorrana i els

relacionats amb la cultura i la història d'Andorra dels quals no consti l'existència

d'almenys un exemplar en biblioteques públiques

• c) Els béns bibliogràfics manuscrits, els de més de cent anys d'antiguitat, i els

de menor antiguitat produïts en suports de caducitat inferior als cent anys

• d) Els béns conservats en biblioteques de titularitat pública

1. Sense perjudici que els més rellevants puguin ser declarats d'interès cultural,

tots els béns integrants del patrimoni documental o bibliogràfic formen part del

patrimoni cultural d'Andorra i han de ser conservats per les persones titulars o

posseïdores en els termes establerts a l'article 21.

2. Si el compliment del deure de conservació els resulta massa onerós, les

persones titulars o posseïdores de béns integrants del patrimoni documental o

bibliogràfic poden posar-los a disposició del ministeri titular de la cultura, que

els ha de dipositar a l'arxiu, a la biblioteca o a la institució adequada. La cessió

dels béns per a la seva conservació no en comporta, per si sola, l'alteració de la

titularitat.

Capítol quart. Els arxius, les biblioteques i els museus

1. Són arxius els conjunts orgànics de documents, o la reunió de diversos

conjunts, reunits per les persones o entitats públiques o privades en l'exercici

de les seves activitats, per a la investigació, la cultura, la informació i la gestió

administrativa. També s'anomenen arxius les institucions culturals on es

reuneixen, conserven, ordenen i difonen, per a les finalitats anteriorment

esmentades, aquests conjunts de documents.

2. L'Arxiu Nacional té per funcions recollir, conservar i difondre la documentació

de l'Administració de l'Estat i dels organismes i entitats que en depenen, i la

documentació rellevant relacionada amb Andorra i amb la seva història. També

és funció de l'Arxiu Nacional donar suport tècnic a la resta d'arxius públics o

d'interès públic del Principat i vetllar per la conservació del patrimoni

documental d'Andorra. El dret i les condicions d'accés al patrimoni documental

conservat a l'Arxiu Nacional es regirà per una regulació específica.

3. Les persones propietàries o posseïdores de béns integrants del patrimoni

documental han de mantenir i gestionar el seu propi arxiu, sense perjudici del

que estableix l'article 30.2.

1. Són biblioteques les institucions culturals que reuneixen, conserven,

cataloguen i difonen un conjunt organitzat de béns bibliogràfics amb la finalitat

de facilitar-ne l'ús per a la informació, la investigació, l'educació i el lleure.

2. El ministeri titular de la cultura pot prestar suport tècnic a les biblioteques de

titularitat pública i a les privades amb les quals hagi establert un conveni de

col·laboració.

3. La Biblioteca Nacional té per funcions recollir, conservar i difondre la

producció bibliogràfica d'Andorra i la relacionada amb el Principat. També és

funció de la Biblioteca Nacional vetllar per la conservació del patrimoni

bibliogràfic d'Andorra.

4. Són d'accés públic els fons bibliogràfics recollits en les biblioteques de

titularitat pública o qualificades d'ús públic. Tenen la consideració de

biblioteques d'ús públic totes les biblioteques privades que rebin ajuts de les

administracions públiques. Amb caràcter transitori, pot denegar-se la consulta

dels béns bibliogràfics que es trobin en males condicions de conservació.

1. Són museus les institucions culturals permanents sense finalitat de lucre, al

servei de la societat i del seu desenvolupament, que reuneixen, adquireixen,

conserven, investiguen, documenten, exhibeixen i difonen dades materials de

l'ésser humà i del seu entorn, i conjunts de béns culturals i naturals per a

finalitats d'estudi, educació i gaudi.

2. Correspon al ministeri titular de la cultura determinar les institucions culturals

que tenen la categoria de museu.

3. El ministeri titular de la cultura pot prestar suport tècnic als museus de

titularitat pública o privada amb els quals hagi establert un conveni de

col·laboració.

El Govern regula per reglament les condicions que han de complir els arxius,

les biblioteques i els museus. Correspon al ministeri titular de la cultura

inspeccionar-ne el compliment.

Capítol cinquè. Foment i difusió del patrimoni cultural

Secció primera. Foment

1. El Govern ha d'establir un programa anual d'inversions per concedir ajuts per

a la conservació integrada, la restauració, el manteniment i la millora del

patrimoni cultural. La dotació pressupostària per a aquest programa ha de ser

com a mínim igual al 0'5% de la inversió en obra pública que preveu adjudicar

el Govern durant l'exercici.

2. En l'atorgament dels ajuts s'han de fixar les garanties necessàries per evitar

l'especulació amb els béns que en són objecte.

3. Les persones i les entitats que no compleixen el deure de conservació

establert en els articles 7 i 21 no es poden acollir als ajuts de l'Estat.

4. Si en el termini de cinc anys des del pagament d'una subvenció estatal

l'Estat adquireix el bé corresponent, l'import de la subvenció s'ha de considerar

com un lliurament a compte i deduir-se del preu d'adquisició.

5. El Govern, considerant que el patrimoni cultural és un bé comú, estimularà la

seva conservació i promoció, incentivant i promovent iniciatives privades

dirigides cap al coneixement, la protecció, la restauració i la revitalització del

patrimoni cultural.

Les administracions públiques poden acceptar, a sol·licitud de la persona

interessada, la dació de béns integrants del patrimoni cultural d'Andorra en

pagament de deutes tributaris o d'altre tipus.

Secció segona. Difusió

1. Els béns integrants del patrimoni cultural de titularitat pública o pertanyents a

entitats privades sense finalitat de lucre han de poder ser visitats pel públic,

sense perjudici de les limitacions que es derivin de l'ús a què estigui destinat

cada bé, del dret a la intimitat i del respecte a la vida privada.

2. Els ajuts públics destinats a la conservació, la restauració i la millora de béns

integrants del patrimoni cultural poden condicionar-se a l'accessibilitat del bé

per a la visita pública i l'estudi.

1. El ministeri titular de l'educació ha d'incloure en els currículums dels nivells

de l'ensenyament el coneixement del patrimoni cultural d'Andorra.

2. El ministeri titular de la cultura ha de promoure campanyes i accions

específiques de sensibilització, i programes d'informació sobre la importància

de preservar el patrimoni cultural, i també ha de fomentar l'edició de

publicacions d'investigació i de difusió d'aquest patrimoni.

3. Les dades de l'Inventari general del patrimoni cultural d'Andorra són

públiques. No obstant això, cal el consentiment de la persona titular del bé per

a la consulta pública de les dades relatives a la titularitat i el valor dels béns, i

també la seva localització si es tracta de béns mobles. Cal l'autorització del

ministeri titular de la cultura per a la consulta de les dades referents a la

situació de jaciments arqueològics o paleontològics no oberts a la visita pública.

Capítol sisè. Les infraccions i les sancions

1. L'incompliment de les obligacions establertes en aquesta Llei té la

consideració d'infracció administrativa, llevat que constitueixi delicte.

2. Tenen la consideració d'infraccions lleus:

   • a) La manca de notificació de la transmissió dels béns d'interès cultural

previstos a l'article 10.1

• b) L'incompliment del deure de permetre al ministeri titular de la cultura l'accés

als béns a què fa referència l'article 1.4 o de facilitar les informacions pertinents

perquè siguin inclosos a l'Inventari general

• c) L'incompliment del deure establert a l'article 37 de permetre la visita pública

dels béns integrants del patrimoni cultural

• c) La realització d'intervencions sobre béns mobles d'interès cultural sense
• d) La resistència injustificada a l'exercici de la potestat inspectora de

l'aprovació del ministeri titular de la cultura o incomplint les seves condicions

l'Administració

• d) La modificació de béns immobles inventariats incomplint el que estableix
• e) L'incompliment del deure de conservació dels béns mobles inventariats

l'article 18

• f) L'incompliment dels requeriments formulats per l'Administració
• e) El canvi d'ús d'un bé d'interès cultural sense l'aprovació del Govern o el

3. Tenen la consideració d'infraccions greus:

manteniment d'usos declarats incompatibles

• a) L'incompliment dels deures de conservació, manteniment i preservació dels

béns d'interès cultural

• b) La disgregació d'una col·lecció declarada d'interès cultural sense autorització

del Govern

• c) La destrucció il·legal de béns mobles inventariats
• d) L'incompliment de l'obligació de comunicació del descobriment de restes

arqueològiques o paleontològiques, o del deure de lliurament dels béns trobats

• e) L'incompliment de la suspensió d'obres amb motiu del descobriment de

restes arqueològiques o paleontològiques o de les suspensions d'obres

ordenades per l'Administració

• f) L'atorgament pels comuns de llicències d'obres que incompleixin el que

disposa l'article 14

• g) L'exportació il·legal de béns integrants del patrimoni cultural

4. Té la consideració d'infracció molt greu la destrucció total o parcial de béns

mobles o immobles declarats d'interès cultural.

5. Tenen la consideració d'infraccions greus o molt greus en funció del dany

potencial o efectiu al patrimoni cultural:

• a) La realització d'intervencions arqueològiques o paleontològiques sense

l'autorització del ministeri titular de la cultura

• b) La realització d'intervencions sobre béns immobles d'interès cultural sense

llicència o incomplint les seves condicions

1. Les infraccions administratives tipificades a l'article 39 són sancionades, si

els danys causats al patrimoni cultural poden ser valorats econòmicament, amb

una multa d'un import que pot comprendre entre una i tres vegades el valor

dels danys causats.

2. Si els danys no poden ser valorats econòmicament, s'apliquen les sancions

següents:

• a) Per a les infraccions lleus, multa d'un import de 300 fins a 3.000 euros
• b) Per a les infraccions greus, multa de 3.001 fins a 60.000 euros
• c) Per a les infraccions molt greus, multa de 60.001 fins a 300.000 euros

3. La quantia de les sancions s'ha de graduar proporcionalment a la gravetat

dels fets, les circumstàncies de la persona sancionada i el perjudici causat o

que s'hauria pogut causar al patrimoni cultural.

4. L'òrgan competent per imposar una sanció pot acordar el comís dels

materials o instruments emprats en l'activitat il·lícita.

1. La tramitació de l'expedient correspon al ministeri titular de la cultura.
2. La imposició de les sancions previstes en aquesta Llei correspon al ministre

titular de la cultura si es tracta d'infraccions lleus, i al Govern si es tracta

d'infraccions greus o molt greus.

3. Les infraccions tipificades a l'article 39.5.b que siguin sancionades d'acord

amb aquesta Llei no poden ser sancionades per aplicació de la legislació

urbanística.

1. Les infraccions lleus prescriuen al cap d'un any d'haver-se comès; les

infraccions greus al cap de quatre anys, i les infraccions molt greus al cap de

cinc anys. El termini de prescripció s'interromp per la iniciació del procediment

sancionador, amb coneixement de la persona interessada.

2. Les sancions prescriuen al cap d'un any des que són fermes en el cas

d'infraccions lleus, i al cap de quatre anys en el cas d'infraccions greus o molt

greus. El termini de prescripció s'interromp per la iniciació, amb coneixement de

la persona interessada, del procediment d'execució.