Llei 33/2008, del 18 de desembre, qualificada de llibertat sindical.

L'article 18 de la Constitució andorrana estableix i reconeix el dret de creació i

funcionament d'organitzacions sindicals democràtiques, d'àmbit andorrà, amb

autonomia pròpia i sense dependències orgàniques estrangeres. Aquest article

és en el capítol tercer del títol II de la norma suprema. En conseqüència, té la

consideració legal de dret directament aplicable d'acord amb l'article 39.1 de la

Constitució, vincula els poders públics, i, a més, el seu contingut està protegit

pels tribunals i no pot ser limitat per la llei.

D'altra banda, la Llei qualificada d'associacions, del 29 de desembre del 2000,

en la disposició addicional segona, es refereix a la previsió de l'article 18 de la

Constitució quant a l'adopció d'una legislació específica en matèria

garanteixi l'ús i gaudi d'una seu per a l'exercici de les seves funcions als

d'associacions empresarials, professionals i sindicals.

sindicats que tinguin la consideració de més representatius. Altres aspectes de

Per tant, la Llei qualificada de llibertat sindical desenvolupa la previsió

capital importància són la prohibició de la discriminació per raó de la pertinença

constitucional i constitueix una novetat en la legislació del Principat. La cultura

a una organització sindical d'acord amb el que preveu el Conveni 98 de

sindical del nostre país és en una fase incipient, però a mesura que s'han anat

l'Organització Internacional del Treball i la tutela jurisdiccional dels drets definits

creant organitzacions sindicals s'ha pogut constatar la necessitat d'una llei que,

en aquesta Llei.

sense limitar el dret de sindicació, en precisi el contingut i doti d'un règim jurídic

Capítol primer. Llibertat sindical

les organitzacions sindicals. Aquest és el seu objectiu principal, sense deixar de

costat la garantia d'un ampli marge d'autonomia a les organitzacions sindicals

constituïdes a l'empara de l'article 18 de la Constitució.

Al capítol primer es recull la definició i el contingut del dret a la llibertat sindical,

la delimitació dels subjectes actius d'aquest dret, és a dir, els treballadors

titulars del dret a què es refereix aquesta Llei, i l'enunciat dels drets de les

organitzacions sindicals.

Al capítol segon es defineixen els requisits per a la constitució dels sindicats i el

contingut mínim dels seus estatuts, i s'hi recull la regulació del Registre

d'Organitzacions Sindicals, de nova creació.

El capítol tercer delimita les responsabilitats de les organitzacions sindicals.

El capítol quart es dedica a la representativitat sindical, en el seu doble vessant

de representativitat general i especial, segons si el percentatge de delegats es

refereix al conjunt d'empreses del Principat o a una branca de l'activitat en

concret. Igualment, es recullen els beneficis que reporta als sindicats la

condició de més representatius.

A l'últim, el capítol cinquè es refereix a l'acció sindical, amb esment exprés dels

drets dels representants sindicals i afiliats als sindicats en l'àmbit del centre de

treball, entre els quals hi ha recaptar quotes entre els afiliats com a via de

finançament fonamental de l'organització sindical, sense perjudici que l'Estat

Article únic

S’aprova la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra del text refós de la Llei 33/2008, del 18 de desembre, qualificada de llibertat sindical, que entrarà en vigor l’endemà de ser-hi publicat.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 24 de maig del 2017

Antoni Martí PetitCap de Govern

Text refós de la Llei 33/2008, del 18 de desembre, qualificada de llibertat sindical

Capítol primer. Llibertat sindical

7

s'haurà d'aprovar pel Govern en el termini de tres mesos des de la publicació

de la present Llei.

at

El treballadors afiliats a un sindicat poden, en l'àmbit de la plantilla de l'empresa

o del centre de treball:

• a) Fer reunions amb el consentiment previ de l'empresari, recaptar quotes i

distribuir informació sindical fora de les hores de treball, sense pertorbar

l'activitat normal de l'empresa.

• b) Rebre la informació que els remeti el seu sindicat.

ts

1. Les persones que exerceixin càrrecs electes en les organitzacions sindicals

més representatives tenen dret a:

• a) Els permisos no retribuïts necessaris per al desplegament de les funcions

sindicals pròpies del càrrec, que poden estar subjectes a limitacions en funció

de les necessitats del funcionament normal de l'empresa.

• b) Excedència forçosa, o una situació equivalent en l'àmbit de la funció pública,

en les mateixes condicions que l'excedència per exercici de càrrec públic,

d'acord amb l'article 42 del Codi de relacions laborals.

• c) Assistència i accés als centres de treball per participar en activitats pròpies

del seu sindicat o del conjunt dels treballadors, amb el consentiment previ de

l'empresari i sense que l'exercici d'aquest dret pugui interrompre el

desenvolupament normal del procés productiu, i sense perjudicar la seguretat

de l'empresa o la confidencialitat de dades que afectin processos productius o

comercials.

ió

Són nuls i sense efecte els preceptes reglamentaris, les clàusules de convenis

col·lectius, els pactes individuals i les decisions unilaterals de l'empresari que

continguin o suposin qualsevol mena de discriminació en l'ocupació o en les

condicions de treball, tant si són favorables com si són adverses, per raó de

l'adhesió o la no-adhesió a un sindicat, als seus acords o a l'exercici de les

activitats sindicals.

al

Tota persona treballadora o sindicat que consideri lesionats els seus drets a la

llibertat sindical, per actuació de l'empresari, associació patronal, administració

pública o qualsevol altra persona, entitat o corporació pública o privada, pot

sol·licitar la tutela del dret davant la jurisdicció competent a través del procés de

tutela jurisdiccional dels drets fonamentals de la persona.

a

condició de "sindicat més representatiu" en el moment d'exercir les funcions o

facultats corresponents, aportant el certificat oportú expedit a petició seva per

l'oficina pública establerta a aquest efecte.

La condició de sindicat més representatiu només pot ser reconeguda, durant

els primers quatre anys de vigència de la Llei, quan s'hagin celebrat eleccions

en més del 25% de les empreses on, d'acord amb el Codi de relacions laborals,

hagin de tenir lloc. A partir del quart any, s'ha d'acreditar la celebració

d'eleccions en més del 50% de les mateixes empreses.

l

del Principat d'Andorra.

Casa de la Vall, 18 de desembre del 2008

Joan Gabriel i Estany

Síndic General

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n'ordenem la publicació

en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

Nicolas Sarkozy Joan Enric Vives Sicília

President de la República Francesa Bisbe d'Urgell

Copríncep d'Andorra Copríncep d'Andorra

Text refós

ió

1. Tots els treballadors tenen dret a constituir organitzacions sindicals de la

seva lliure elecció, amb la finalitat de protegir, promoure i defensar els seus

interessos econòmics i socials, i també a afiliar-s'hi o separar-se'n lliurement,

de conformitat amb els estatuts d'aquestes organitzacions.

2. Als efectes d'aquesta Llei es consideren treballadors tant els que són

subjectes d'una relació laboral com els que ho són d'una relació de caràcter

administratiu o estatutari al servei de les administracions públiques. No obstant

això, els treballadors autònoms que no tinguin treballadors al seu servei i els

treballadors que hagin cessat en la seva activitat a causa de la seva incapacitat

laboral o jubilació, poden afiliar-se a les organitzacions sindicals constituïdes,

d'acord amb el que disposa aquesta Llei, però no poden fundar sindicats que

tinguin per objecte la tutela dels seus interessos singulars, sense perjudici de la

seva capacitat per constituir associacions, d'acord amb la seva legislació

específica.

3. L'exercici del dret de sindicació per part dels membres del Cos de Policia,

Cos Penitenciari, Cos de Prevenció i Extinció d'Incendis i Salvament, així com

d'altres cossos especials que es puguin crear en l'esdevenidor, s'ha de regir

per la seva normativa específica.

4. Els batlles, els magistrats i els fiscals no poden pertànyer a cap sindicat.

ió

Els treballadors són lliures d'afiliar-se a l'organització sindical que vulguin, amb

l'única condició de respectar-ne els estatuts, i també són lliures de separar-se

de qualsevol organització a què estiguin afiliats. Ningú pot ser obligat a afiliar-

se a un sindicat.

al

Les organitzacions sindicals tenen dret a:

• a) Redactar els seus estatuts, que en tot cas han de respectar la Llei

qualificada d'associacions, així com les normes de funcionament intern, i a

organitzar la seva gestió i administració interna, i les seves activitats i el seu

programa d'acció.

• b) Constituir federacions, confederacions i afiliar-se a organitzacions

internacionals o retirar-se'n.

• c) Exercir l'activitat sindical al si i a l'exterior de l'empresa, incloent el dret a la

negociació col·lectiva en els termes previstos en el Codi de Relacions Laborals.

• d) No ser suspeses ni dissoltes sense resolució ferma de l'autoritat judicial.

es

Les organitzacions sindicals es regeixen:

• a) Per aquesta Llei i la resta de la normativa específica aplicable, en especial la

Llei qualificada d'associacions, del 29 de desembre del 2000.

• b) Per les normes reglamentàries dictades en desplegament d'aquesta Llei.
• c) Pels seus estatuts.
• d) Pels acords adoptats vàlidament pels seus òrgans.

Capítol segon. Constitució de les organitzacions sindicals

ls

Per constituir una organització sindical es requereix l'acord mínim de tres

treballadors que han de manifestar la voluntat de constituir-la i dotar-se d'uns

estatuts on s'expressin les regles d'organització i funcionament de

l'organització.

Les persones que vulguin constituir una organització sindical han de ser majors

d'edat:

• a) De nacionalitat andorrana.
• b) De nacionalitat estrangera residents legalment a Andorra durant un període

mínim de dos anys.

Els menors de 18 anys no podran ser elegits pels òrgans directius de

l'organització.

es

Les normes estatutàries regulen com a mínim:

• a) La denominació de l'organització, que no pot coincidir o induir a confusió

amb una altra de registrada legalment, ni consistir en el simple esment d'un

territori, o en una expressió genèrica d'ús comú o en l'ocupació de conceptes o

expressions pròpies d'altres persones, ni incloure expressions contràries a la

Llei o a l'honor i altres drets de les persones.

• b) El domicili i l'àmbit d'actuació territorial i funcional del sindicat.
• c) Els òrgans de representació, govern i administració i el seu funcionament,

així com el règim de provisió efectiva dels seus càrrecs, que ha d'ajustar-se als

principis democràtics.

• d) Els requisits i els procediments per a l'adquisició i la pèrdua de la condició

d'afiliat, i també el règim de modificació dels estatuts, de fusió i dissolució del

sindicat.

• e) El règim econòmic de l'organització, que ha d'establir el caràcter, la

procedència i la destinació dels seus recursos, així com els mitjans que

permeten als afiliats conèixer la situació econòmica i l'obligatorietat de comptar

amb un finançament suficient basat en el pagament de quotes obligatori per

part dels afiliats.

ls

Als efectes de garantir la publicitat de les organitzacions sindicals, es crea un

Registre d'Organitzacions Sindicals dependent del Govern. La inscripció al

Registre té caràcter declaratiu i es fa a efectes de publicitat. L'organització i el

funcionament s'han de regular reglamentàriament.

re

1. El dipòsit dels estatuts de les organitzacions sindicals s'efectua al Registre

d'Organitzacions Sindicals.

2. Per tramitar la inscripció, els sindicats han de presentar a l'oficina del

Registre l'escriptura pública de constitució del sindicat protocol·litzada, els

estatuts signats pels membres fundadors, i la certificació de la designació de

les persones que ocupen els càrrecs de direcció, expedida pel secretari o la

persona que tingui assignades funcions equivalents.

3. Un cop dipositats, la persona responsable del Registre, en el termini de deu

dies hàbils, fa públic el dipòsit dels estatuts o, si és el cas, insta els promotors a

esmenar els defectes observats, i dóna a aquest efecte un nou termini de deu

dies.

4. Transcorregut aquest termini, el Registre d'Organitzacions Sindicals fa

públics els estatuts o rebutja el dipòsit mitjançant resolució fonamentada.

5. El Registre d'Organitzacions Sindicals fa públic el dipòsit dels estatuts al

Butlletí Oficial del Principat d'Andorra, indicant com a mínim, la denominació,

l'àmbit territorial i funcional, i la identitat dels promotors i els signataris de l'acta

de constitució del sindicat.

6. El dipòsit dels estatuts i la seva publicitat al Butlletí Oficial del Principat

d'Andorra són gratuïts.

7. Qualsevol persona està facultada per examinar en el Registre

d'Organitzacions Sindicals els estatuts dipositats i en pot obtenir una còpia

autèntica.

8. Les autoritats públiques i els qui acreditin interès directe, personal i legítim

poden promoure davant l'autoritat judicial la declaració de no-conformitat al dret

dels estatuts objecte de dipòsit i publicitat.

9. La modificació dels estatuts de les organitzacions sindicals s'ha d'ajustar al

mateix procediment de dipòsit i publicitat regulat en aquest article.

es

1. Les organitzacions sindicals inscrites han de presentar al Registre la

documentació següent, certificada pel secretari o l'òrgan equivalent:

• a) Els acords de modificació dels estatuts, incloent-hi la del domicili social.
• b) Els acords de cessament i nomenament dels càrrecs dels seus òrgans

directius estatutaris.

• c) Les cessions i les adquisicions patrimonials.
• d) Els acords de dissolució o, en general, els actes que donin lloc a la seva

dissolució.

• e) Qualsevol altra documentació que estableixi aquesta Llei o una altra.

2. Els actes inscriptibles només poden ser oposats davant de tercers i produir-

los efectes en contra a partir del moment de la seva inscripció.

Capítol tercer. Responsabilitat de les organitzacions sindicals

at

Els sindicats constituïts a l'empara d'aquesta Llei responen i són responsables

pels actes o acords adoptats pels seus òrgans estatutaris en l'àmbit de les

seves respectives competències.

Les organitzacions sindicals no responen pels actes individuals dels seus

afiliats excepte si es produeixen en l'exercici regular de les funcions

representatives o es prova que els afiliats actuaven per compte del sindicat.

ls

Les quotes sindicals no poden ser objecte d'embargament.

Capítol quart. Representativitat sindical

al

1. La major representativitat sindical reconeguda a determinats sindicats els

confereix una posició jurídica singular als efectes de participació institucional i

d'acció sindical.

2. Tenen la consideració de "sindicat més representatiu" els que comptin amb

un mínim del 10% dels delegats en còmput global.

3. Les organitzacions sindicals que tenen la consideració de "sindicat més

representatiu", segons l'apartat anterior, tenen dret a:

• a) Exercir la representació institucional davant les administracions públiques o

altres entitats i organismes oficials.

• b) Participar en la negociació col·lectiva en els termes previstos en el Codi de

relacions laborals.

• c) Obtenir subvencions públiques per al desplegament de les seves activitats,

en una quantia proporcional al nombre de delegats de personal que tinguin

afiliats i que hagin obtingut el seu càrrec d'acord amb el que s'estableix en el

Codi de relacions laborals. En cap cas aquestes subvencions no poden excedir

el límit del 50% del que hagin recaptat per quotes dels seus afiliats durant

l'exercici anterior.

al

Els sindicats que estatutàriament tinguin limitat el seu àmbit funcional a una

branca de l'activitat laboral, pública o privada, tenen la consideració de

"sindicats més representatius" quan comptin amb un mínim del 50% dels

delegats corresponents al total d'empreses de l'esmentada branca d'activitat.

Aquestes organitzacions tenen els drets que es recullen en l'article anterior.

Capítol cinquè. L'acció sindical