L'article 18 de la Constitució andorrana estableix i reconeix el dret de creació i
funcionament d'organitzacions sindicals democràtiques, d'àmbit andorrà, amb
autonomia pròpia i sense dependències orgàniques estrangeres. Aquest article
és en el capítol tercer del títol II de la norma suprema. En conseqüència, té la
consideració legal de dret directament aplicable d'acord amb l'article 39.1 de la
Constitució, vincula els poders públics, i, a més, el seu contingut està protegit
pels tribunals i no pot ser limitat per la llei.
D'altra banda, la Llei qualificada d'associacions, del 29 de desembre del 2000,
en la disposició addicional segona, es refereix a la previsió de l'article 18 de la
Constitució quant a l'adopció d'una legislació específica en matèria
d'associacions empresarials, professionals i sindicals.
Per tant, la Llei qualificada de llibertat sindical desenvolupa la previsió
constitucional i constitueix una novetat en la legislació del Principat. La cultura
sindical del nostre país és en una fase incipient, però a mesura que s'han anat
creant organitzacions sindicals s'ha pogut constatar la necessitat d'una llei que,
sense limitar el dret de sindicació, en precisi el contingut i doti d'un règim jurídic
les organitzacions sindicals. Aquest és el seu objectiu principal, sense deixar de
costat la garantia d'un ampli marge d'autonomia a les organitzacions sindicals
constituïdes a l'empara de l'article 18 de la Constitució.
Al capítol primer es recull la definició i el contingut del dret a la llibertat sindical,
la delimitació dels subjectes actius d'aquest dret, és a dir, els treballadors
titulars del dret a què es refereix aquesta Llei, i l'enunciat dels drets de les
organitzacions sindicals.
Al capítol segon es defineixen els requisits per a la constitució dels sindicats i el
contingut mínim dels seus estatuts, i s'hi recull la regulació del Registre
d'Organitzacions Sindicals, de nova creació.
El capítol tercer delimita les responsabilitats de les organitzacions sindicals.
El capítol quart es dedica a la representativitat sindical, en el seu doble vessant
de representativitat general i especial, segons si el percentatge de delegats es
refereix al conjunt d'empreses del Principat o a una branca de l'activitat en
concret. Igualment, es recullen els beneficis que reporta als sindicats la
condició de més representatius.
A l'últim, el capítol cinquè es refereix a l'acció sindical, amb esment exprés dels
drets dels representants sindicals i afiliats als sindicats en l'àmbit del centre de
treball, entre els quals hi ha recaptar quotes entre els afiliats com a via de
finançament fonamental de l'organització sindical, sense perjudici que l'Estat
garanteixi l'ús i gaudi d'una seu per a l'exercici de les seves funcions als
sindicats que tinguin la consideració de més representatius. Altres aspectes de
capital importància són la prohibició de la discriminació per raó de la pertinença
a una organització sindical d'acord amb el que preveu el Conveni 98 de
l'Organització Internacional del Treball i la tutela jurisdiccional dels drets definits
en aquesta Llei.
Capítol primer. Llibertat sindical