Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 21 de febrer del 2005 ha
aprovat la següent:
Llei 10/2005, del 21 de febrer, qualificada de modificació del Codi de
procediment penal
← Tornar a la cerca
LleiDerogadaBOPA10/2005
Llei 10/2005, del 21 de febrer, qualificada de modificació del Codi de procediment penal.
Llei 10/2005, del 21 de febrer, qualificada de modificació del Codi de procediment penal.
- Primera publicació
- 22 de març del 2005
- Darrera modificació
- 03 de set. del 2014
- Versions
- 4
- Versió vigent
- v4
Text vigent
Articles de la versió vigent de la llei. Clica «Historial» per veure l'evolució de cada article.
v4 — Vigent03 de set. del 2014
La promulgació del nou Codi penal obliga a derogar o a modificar certes
normes del Codi de procediment penal, que ja havia estat modificat globalment
mitjançant la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del
10 de desembre de 1998, i parcialment per la Llei de cooperació penal
internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la
delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000, per adequar-lo a la
nova normativa substantiva. Certs articles, especialment els que feien
referència a les figures de la suspensió i la substitució de les penes, han hagut
de ser derogats, en tractar el nou Codi penal aquestes figures punitives, i en
d'altres, també relatius a les mateixes figures, però de contingut processal,
s'han hagut de realitzar les modificacions oportunes.
Aprofitant l'oportunitat, s'han esmenat altres articles que presentaven petits
defectes que s'havien fet palesos en el decurs de la seva aplicació i que
entorpien el procediment penal innecessàriament o creaven disfuncions en la
pràctica judicial. La inclusió de les dites modificacions, que no tenien un lligam
directe amb la nova normativa material, i la mateixa extensió de les
modificacions realitzades excloïa la possibilitat de procedir a les modificacions
preteses mitjançant una
cregut oportú promulgar de manera separada la present Llei qualificada de
modificació del Codi de procediment penal.
Derogacions
Queden derogats els articles 215, 216, 217, 220, 222 i 223 del Codi de
procediment penal vigent.
Modificacions
La facultat d'administrar justícia en matèria criminal, jutjant i fent executar allò
que hagi estat jutjat, correspon exclusivament al Tribunal Superior de Justícia
d'Andorra, al Tribunal de Corts, al seu president, al Tribunal de Batlles i als
batlles, sense perjudici de la competència que correspongui a altres òrgans
internacionals en mèrits dels tractats corresponents establerts d'acord amb el
que disposa l'article 65 de la Constitució."
- Els batlles i els magistrats han d'abstenir-se, i en cas de no fer-ho poden ser
recusats, en els supòsits següents: matrimoni o situació de fet equivalent, o
parentiu fins al quart grau amb qualsevol de les parts, el seu advocat o el
representant del Ministeri Fiscal; ser o haver estat tutor, advocat o procurador
de qualsevol de les parts; estar o haver estat denunciat, acusat o demandat per
qualsevol de les parts, llevat que la denúncia, acusació o demanda no hagi
estat admesa o hagi estat rebutjada per manca manifesta de fonamentació;
tenir o haver tingut qualsevol relació jurídica, mercantil o econòmica amb
qualsevol de les parts o els seus advocats; tenir plet civil pendent amb
qualsevol de les parts o el seu advocat; tenir amistat o enemistat manifesta
amb qualsevol de les parts o els seus advocats; tenir interès directe en l'objecte
del plet; ser el superior jeràrquic d'una de les parts en litigi.
- No poden fer sala conjuntament aquells batlles o magistrats que estiguin
units per vincle matrimonial o situació de fet equivalent, ni aquells que tinguin
entre ells parentiu fins al segon grau de consanguinitat o d'afinitat.
- Poden recusar el Ministeri Fiscal, el processat, l'actor civil o l'acusador
particular, el responsable civil subsidiari o llurs advocats.
- El president dels batlles i els dels tribunals respectius han de ser informats
pel batlle o magistrat que hagi decidit abstenir-se de les seves motivacions i
decidirà sobre la procedència de la seva admissió. Quan el president dels
batlles s'abstingui ho ha de notificar al batlle més antic i al més jove en el
càrrec, adscrits a la secció afectada, els quals han de decidir sobre la
procedència de la seva admissió. Quan el president del tribunal s'abstingui ho
ha de notificar als altres magistrats, els quals han de decidir sobre la
procedència de la seva admissió.
- El Tribunal Superior resol sobre les recusacions dels membres del Tribunal
de Corts, i aquest, sobre les dels batlles. Si la recusació s'adreça a un membre
del Tribunal Superior, l'ha de resoldre una secció de tres membres de la qual
no pot formar part el recusat.
- Per mentre se substanciï la recusació, el magistrat recusat s'ha d'abstenir
d'entendre la causa. Quan es tracti d'un batlle, el substitueix en la instrucció el
batlle següent en el torn."
L'acció penal per delicte o contravenció penal és pública. El Ministeri Fiscal
l'exerceix en tots els casos en els quals la llei no requereix la instància de la
part agreujada o ofesa.
No són part en el procediment els denunciants o els perjudicats que no s'hagin
constituït formalment en acusació particular o privada, o en actor civil.
L'exercici de l'acció penal pels perjudicats o els ofesos per la infracció
perseguible d'ofici o perseguible prèvia denúncia, comporta obligatòriament la
presentació de la querella corresponent, en la forma prevista a l'article 39, la
constitució en acusació particular, la designació d'advocat i de domicili al
Principat i, posteriorment, la petició de pena concreta contra l'autor i els altres
partícips de la infracció en el moment de la qualificació jurídica de la causa.
La constitució en acusació particular pot produir-se en qualsevol moment de la
instrucció de la causa fins que no s'hagi dictat aute de conclusió del sumari.
Les associacions i les corporacions legalment constituïdes poden exercir les
accions penals i civils per a la defensa dels interessos col·lectius que
representen. Aquestes persones jurídiques actuen per mitjà del seu
representant legal."
- L'acció penal derivada dels delictes o contravencions penals a què fan
referència els articles 158, 168, 179.2, 193, 232 i 514 del Codi penal, requereix
la prèvia denúncia o querella de la persona ofesa, del seu representant legal o
del Ministeri Fiscal, en els supòsits allí establerts, que haurà de ponderar els
interessos concurrents. L'exercici de l'acció penal pels perjudicats comporta els
mateixos requisits que per als delictes perseguibles d'ofici a què fa referència
l'article 14 anterior.
En aquests delictes, de caràcter semipúblic, el perdó de l'ofès no extingeix
l'acció ni la responsabilitat penal.
- L'acció penal derivada dels delictes a què fan referència els articles 179.1,
242, 479, i 487 del Codi penal, així com les contravencions penals de danys en
accident de circulació a què fa referència l'article 485 del Codi penal, requereix
la interposició prèvia de querella del perjudicat o del seu representant legal.
En aquests delictes, de caràcter privat, l'exercici de l'acció penal s'efectua com
a acusació privada, en la forma i en les condicions de l'article 14, i la renúncia a
l'acció penal feta en qualsevol estat del procediment comporta l'extinció i l'arxiu
de la causa."
L'acció penal s'extingeix per l'amnistia, la prescripció i la mort de l'inculpat, però
subsisteix la civil contra l'infractor o els seus hereus i drethavents, que solament
pot exercir-se davant la jurisdicció civil.
L'indult no comporta l'extinció de l'acció penal, però s'ha de tenir en compte en
el moment de l'execució de la pena. Llevat que el decret d'indult prescrigui el
contrari, quan a un fet delictiu li sigui aplicable més d'un indult, s'apliquen tots
de forma acumulada."
-
L'atestat ha de contenir:
- a) El lloc, l'hora, el dia, el mes i l'any en què s'inicia.
- b) El nom, la professió, l'estat civil i el domicili de cada una de les persones que
hi han intervingut.
- c) Les declaracions, els informes i els resultats de qualsevol diligència i
dictamen abreujats, tendents a obtenir no solament el coneixement complet del
fet reputat criminal i de totes les circumstàncies, tant adverses com favorables,
que contribuiran a la qualificació exacta del delicte, sinó també la referència de
qualsevol presumpció, indici o sospita pels quals puguin arribar-se a descobrir
els autors i els còmplices.
- d) La signatura de tots els qui han intervingut en les diligències, o la menció del
motiu pel qual no signen.
- e) La determinació dels agents de policia que hi han intervingut i de les
diligències practicades per cada un d'ells així com la llista completa de totes les
armes, els instruments, els vehicles, els telèfons mòbils, els objectes, els
documents i altres béns intervinguts amb indicació del lloc on es troben, quan
no puguin ser units a l'expedient d'acord amb el que disposa el punt 2 de
l'article 26. Igualment s'ha de precisar el lloc i la persona del dipositari en el cas
de vehicles accidentats.
- Els atestats i les manifestacions que efectuen els agents de policia a
conseqüència de les indagacions que han practicat es consideren denúncies a
efectes legals. En qualsevol cas, en l'atestat no s'ha de fer menció de la
qualificació jurídica dels fets continguts."
Per reunir les proves necessàries, els agents del Servei de Policia, sempre que
sigui necessari, han de:
- Traslladar-se al lloc de la infracció; procedir a tota constatació material,
realitzant, quan escaigui, el reportatge fotogràfic o audiovisual corresponent;
fer-se assistir per persones amb competència especial, requerides a aquest
efecte; prendre declaració a tota persona susceptible d'aportar indicacions;
procedir a les perquisicions necessàries amb el consentiment previ i signat de
la persona que ocupi el lloc i sempre amb l'obligació de notificar-li prèviament el
dret que té de negar-s'hi.
En cas de negativa o absència de la persona interessada, la policia necessita
següents del present Codi.
autorització escrita del batlle.
- Entrar en un domicili o un altre lloc i registrar-lo quan un delinqüent
L'autorització del batlle ha de concretar els domicilis o les dependències on
immediatament perseguit s'hi amagui o s'hi refugiï, o bé sigui sorprès in fraganti
s'efectuaran els escorcolls i raonar la conveniència de l'escorcoll a practicar.
en la comissió d'un delicte. Si es procedeix a una perquisició s'han de complir
L'autorització es presenta a qualsevol persona que ocupi el lloc o les
les formalitats previstes als punts 1 i 2 anteriors.
dependències. En cas d'absència de l'ocupant l'escorcoll s'ha de practicar en
- Intervenir les comunicacions telefòniques, telegràfiques, postals o altres,
presència d'un secretari judicial que n'aixequi acta amb la llista de tots i cada un
amb autorització judicial prèvia, en les condicions previstes a l'apartat segon de
dels documents i béns intervinguts. Excepcionalment i per raons d'urgència,
l'article 87.
l'escorcoll es pot practicar sense la presència del secretari judicial, amb
- Procedir als enregistraments tècnics audiovisuals oportuns."
l'autorització verbal prèvia del batlle, que haurà de raonar l'autorització amb
posterioritat.
- Retenir totes les peces i els objectes que es refereixin a la infracció, en
particular les armes i els instruments que han servit o eren destinats a
perpetrar-la, i també tot allò que sembli haver estat producte de la infracció o en
pugui constituir un indici. Els objectes intervinguts han de ser precintats i s'han
d'adjuntar a les diligències practicades, juntament amb l'inventari complet.
Quan pel seu volum o altres característiques els béns requisats no puguin ser
adjuntats a l'expedient, se n'ha de fer la llista corresponent indicant el lloc on es
troba cadascun i la persona que se'n fa càrrec, i els béns han de quedar a
disposició judicial. El precinte de tots els béns intervinguts pot ser aixecat
únicament pel batlle o el tribunal. Als béns que no tinguin interès per a la causa
se'ls ha de donar, al més aviat possible, el destí a què fa referència l'article 79.
Fins i tot en el cas que la policia no hagi tingut temps material d'examinar tots
els objectes retinguts, aquests objectes han de ser lliurats al batlle, llevat que,
mitjançant l'aute raonat corresponent, el batlle autoritzi la policia a examinar-los
per un termini màxim de deu dies, sense perjudici que posteriorment s'acordi la
pràctica d'una prova pericial d'acord amb el que disposen els articles 80 i
La persona contra la qual no existeix cap indici que deixi suposar que ha comès
o hagi intentat cometre una infracció penal només ha de romandre a les
dependències policials o judicials el temps necessari per declarar en qualitat de
testimoni.
Si de la declaració en resulten indicis de participació delictiva del testimoni en el
delicte investigat o en un altre, s'ha d'aturar immediatament la declaració i
procedir de la forma prevista a l'article 24 i següents del present Codi."
Acabada l'enquesta preliminar, la totalitat de les diligències practicades han de
ser trameses immediatament al batlle instructor. La tramesa de l'expedient i
dels objectes personals de l'interessat no pot superar els terminis establerts a
l'article 28 quan afectin una persona detinguda o s'hagi procedit a la retenció
del seu permís de conducció, d'armes o una altra documentació personal."
L'acció penal únicament pot exercir-se mitjançant querella, de conformitat amb
les normes següents:
- En l'escrit d'interposició s'han d'expressar les mencions d'identitat del
querellant i les del querellat de les quals es tingui coneixement, l'exposició
detallada dels fets amb la seva qualificació jurídica i de les diligències que se
sol·licitin, i les pretensions sobre la situació processal i els béns del querellat.
- En el supòsit d'infraccions de calúmnia, injúria i difamació s'ha d'intentar
prèviament la conciliació judicial, i quan hagin estat proferides en un judici, és
necessari obtenir prèviament l'autorització del batlle o el tribunal corresponent.
- La querella ha d'estar signada pel querellant o el seu procurador o
representant, i el seu advocat. En tot cas el batlle ha de rebre amb posterioritat
la declaració del querellant, si és una persona física, o del representant legal de
l'entitat, si és una persona jurídica, mitjançant la comissió rogatòria
corresponent o qualsevol altre mitjà al seu abast.
Presentada la querella, el batlle l'admet o la rebutja segons que els fets puguin
ser o no constitutius de delicte i, en el primer cas, mana la pràctica de les
diligències oportunes i exigeix, si ho creu convenient, la prestació de fiança en
la quantia i la classe que es considerin necessàries."
Quan sigui manifest que els fets són clarament constitutius de delicte o
contravenció penal, o que no ho són, no és procedent incoar diligències
prèvies. En aquest darrer supòsit s'ha de procedir a arxivar les actuacions com
a diligències indeterminades."
Abans de la primera declaració de l'encausat, el batlle l'ha d'informar davant
d'advocat dels drets que té; a més, l'encausat ha de signar conforme li ho han
notificat i ha de mencionar o ratificar la designació d'advocat. Si l'encausat no
n'ha designat, actua sempre l'advocat de guàrdia.
Seguidament l'advocat de l'encausat, ja sigui el lletrat de guàrdia o aquell que
hagi designat, pot entrevistar-se amb l'encausat i, simultàniament, tenir accés a
les actuacions practicades, llevat que se'n decreti el secret sumarial, de totes o
d'una part.
Posteriorment, es pren declaració a l'encausat."
Si la perquisició s'efectua al domicili de l'inculpat, pot practicar-se a qualsevol
hora del dia o de la nit, i en presència seva, si s'hi troba.
Si s'efectua al domicili de qualsevol altre ciutadà, i excepte que el batlle ho
cregui imprescindible, solament pot realitzar-se de les 6 hores a les 21 hores.
L'interessat té dret a assistir-hi si es troba al domicili.
En cas d'absència de la persona interessada o de l'inculpat, o d'una persona
designada per un d'ells, ha de ser-hi present el secretari judicial, que n'ha
d'aixecar l'acta corresponent."
El batlle pot decretar, en l'aute de processament o mitjançant aute posterior,
raonant els motius d'aquesta mesura excepcional endemés d'aquells que
consisteixin en la imputació del delicte al processat, la presó provisional o
l'arrest provisional, en qualsevol de les seves tres modalitats, del processat per
un delicte:
- Quan la llibertat del processat presenti un perill per a la seguretat pública, o
bé el fet hagi causat alarma social.
- Si existeixen motius, tenint en compte les circumstàncies dels fets i la
gravetat del delicte i la pena assignada, per creure que el delinqüent intentarà
sostreure's a l'acció de la justícia.
- Si el delicte ha causat un perjudici a un tercer i no ha estat presentada una
caució o una fiança suficient.
- Si la detenció és necessària per a la protecció del processat o per prevenir la
reiteració del delicte.
- Si l'inculpat no compleix l'ordre de compareixença dictada pel tribunal o el
batlle.
- Si el manteniment en llibertat pot perjudicar el desenvolupament normal de la
instrucció.
El batlle pot fer controlar en tot moment, mitjançant el Servei de Policia, la
presència del processat al lloc assignat en cas d'arrest.
Les mesures de control monitoritzat mitjançant sistemes de vigilància
electrònica no poden adoptar-se sense el consentiment previ de l'interessat, i
les despeses telefòniques o d'una altra mena generades van a càrrec del
processat, llevat del cas que no disposi de recursos econòmics suficients."
Contra la resolució del batlle que acorda o denega la presó, l'arrest o la llibertat
provisionals, o qualsevol mesura d'assegurament de la responsabilitat civil, pot
interposar-se recurs d'apel·lació en la forma prevista a l'article 194 del present
Codi.
El batlle ha d'advertir el processat i el responsable civil del dret que els atorga
el present article."
El termini de presó provisional o d'arrest provisional amb o sense control
monitoritzat no pot excedir quatre mesos.
No obstant això, el batlle o el tribunal competent poden, per resolució raonada,
prorrogar aquest termini pel mateix temps, transcorregut el qual s'ha d'acordar
preceptivament la llibertat provisional si es tracta de delictes menors. En cas de
delictes majors, i únicament pel que fa a la situació de presó provisional, les
pròrrogues són de quatre mesos i no poden excedir de dues. Excepcionalment
hi cap una tercera pròrroga en el cas de causes seguides per delictes de tràfic
de drogues, de segrest, de tràfic d'infants, de tràfic il·legal d'armes, de
proxenetisme, de terrorisme o de blanqueig de diners o de valors provinents
dels dits delictes, així com d'associació per atemptar contra el Principat o l'ordre
constitucional.
En tot cas, el termini de presó provisional no pot excedir la meitat de la pena
assenyalada al Codi penal pel o pels delictes pels quals s'ha processat, tenint
en compte el sistema d'acumulació de penes, i el termini d'arrest no pot excedir
vuit mesos.
Si es produeix apel·lació, el termini de presó preventiva no pot excedir divuit
mesos a partir de la notificació de la sentència i, en tot cas, s'ha d'acordar
preceptivament la llibertat provisional quan el termini de presó provisional arribi
al de la pena imposada pel tribunal de primera instància.
Si després de la comissió del delicte, trobant-se l'encausat en situació de presó
o d'arrest provisionals, sobrevé la seva demència, el batlle o el tribunal han de
disposar el seu ingrés en un establiment adequat, del qual ha de sortir, quan
s'obtingui l'alta mèdica i havent-ne informat prèviament l'autoritat judicial, per
continuar en la mateixa situació processal anterior. L'internament suspèn els
terminis establerts per a la presó i l'arrest provisionals, sense perjudici que
pugui ser tingut en compte posteriorment per a l'abonament de la pena de
presó o d'arrest. Contra la decisió d'internament adoptada pel batlle instructor o
el tribunal es pot interposar recurs, d'acord amb el que disposen
respectivament els articles 194, 195 i següents del present Codi."
- El batlle pot condicionar l'efectivitat de la llibertat provisional a la prestació
prèvia d'una fiança o a satisfer, excepcionalment, en el termini màxim de 24
hores, i ha de determinar la naturalesa i la quantitat que s'hagi de prestar, atesa
la naturalesa del delicte, el quantum del perjudici ocasionat, la solvència i els
antecedents del processat, l'interès eventual d'aquest a sostreure's a l'acció de
la justícia i la repercussió social del fet.
El batlle pot en tot moment, si ha variat la seva apreciació anterior del fet o de
les circumstàncies, modificar l'import de la fiança o deixar sense efecte la
llibertat provisional i acordar novament la presó o una altra mesura restrictiva
de drets.
disposi de recursos econòmics suficients."
- El batlle també pot condicionar l'efectivitat de la llibertat provisional al
compliment d'una o més de les obligacions següents:
- a) Justificar l'exercici d'un treball regular.
- b) Presentar-se en terminis prefixats a la Batllia o a l'organisme que el batlle
determini.
- c) Abstenir-se de conduir vehicles automòbils, amb entrega del permís de
conduir. En el cas que durant la instrucció de la causa es permeti a l'interessat
conduir per treballar, cada dia ha de ser comptat com a mig dia de pena de
retirada del permís.
- d) Abstenir-se d'assistir a llocs públics determinats o d'atansar-se o entrar en
contacte amb una o més persones, o de circular o romandre en una vila o en
un radi prop del domicili o el lloc de treball de la víctima o terceres persones.
- e) Romandre al domicili durant els horaris establerts pel batlle, amb o sense
control monitoritzat.
- f) Romandre al Principat amb entrega, si escau, de la documentació d'identitat i
el passaport, amb o sense control monitoritzat.
- g) Sotmetre's a certes mesures mèdiques d'examen, tractament o cura, fins i tot
en règim d'hospitalització.
-
h) Abstenir-se de lliurar xecs, amb entrega dels talonaris, si escau.
- i) Justificar el compliment de càrregues familiars imposades legalment.
-
j) Abstenir-se de fer ús de cap arma, amb entrega del permís d'armes i
d'aquestes armes, si escau.
En cas d'incompliment el batlle pot ordenar la presó o l'arrest immediatament.
Les mesures de control monitoritzat no poden adoptar-se sense el
consentiment previ de la persona interessada, i les despeses telefòniques o
d'una altra mena generades van a càrrec del processat, llevat del cas que no
Realitzades les proves sol·licitades, o desestimades per resolució raonada, el
batlle dicta aute de conclusió del sumari, que es notifica a l'acusador particular
o privat, a l'actor civil, al processat i a les persones declarades responsables
civils. Així mateix, es notifica al Ministeri Fiscal i es trameten els autes al
tribunal competent."
"Secció setzena. Entrega vigilada d'objectes delictius i agent encobert
Rebuts els autes, el tribunal els posa de manifest immediatament a la
Secretaria del tribunal, al fiscal, a l'actor civil, al querellant, al defensor o als
defensors i als tercers responsables, dins un termini conjunt de 15 dies, per tal
que puguin proposar:
- a) La pràctica de noves diligències sumarials.
- b) La pràctica d'aquelles proves que no es puguin practicar en el moment de la
vista.
- c) El sobreseïment de la causa.
- d) Qualsevol altre pronunciament convenient al seu dret.
- e) L'obertura del judici oral. Quan el fiscal sol·liciti l'obertura del judici oral, en el
mateix escrit ha de formular la qualificació provisional dels fets i ha de proposar
les proves de les quals intenti valer-se."
El sobreseïment definitiu és irrevocable i deixa fermament tancat el judici.
El sobreseïment provisional deixa el sumari obert fins a l'aparició de noves
dades o comprovants, llevat del cas de prescripció.
En cas de sobreseïment provisional o d'extinció de l'acció penal per raó de la
mort de l'imputat, sempre que en aquests casos quedi comprovat el fet criminal,
els diners o valors que provinguin de delicte major o de delicte menor i els béns
adquirits amb aquests o llur contrapartida poden ser objecte de comís d'acord
amb el que es disposa a l'article 70 del Codi penal. A aquest efecte, el
procediment ha de continuar amb la representació dels hereus o els
representants legals del processat, que són considerats responsables civils
directes pel que respecta als béns objecte de comís, llevat que aquests
renunciïn a la propietat, i s'ha de procedir a la vista de la causa i a dictar
sentència declarant o no l'existència del delicte i decretant el comís definitiu o
aixecant el comís provisionalment acordat.
Contra la sentència que acordi o aixequi el comís hi cap recurs d'apel·lació en
la forma establerta a l'article 195."
Si el Ministeri Fiscal demana el sobreseïment i no hi ha hagut constitució en
acusació particular, el tribunal ha d'acordar que es faci saber la pretensió del
fiscal a les persones que puguin estar interessades a exercir l'acció penal
perquè dins el termini de 15 dies puguin exercir-la si ho consideren oportú; si
no ho fan, el tribunal acorda el sobreseïment.
En el supòsit que ja hi hagi constitució en acusació particular, o constituïda
aquesta en mèrits del que es disposa al paràgraf anterior, s'ha de donar el
termini de 15 dies per a què formuli l'escrit sol·licitant l'obertura del judici oral i
en el mateix escrit formuli la qualificació provisional dels fets i proposi les
proves de les quals pretengui valer-se. La manca de presentació dins el termini
referit comporta el desistiment de l'acció penal i de l'acció civil en el procés
penal amb la pèrdua de la qualitat de part."
Qualificada la causa pel fiscal, es trasllada a les parts perquè en el termini de
15 dies l'acusació particular o privada i l'actor civil, si és el cas, formulin l'escrit
de qualificació. La manca de presentació dins el termini referit comporta el
desistiment de l'acció penal i de l'acció civil en el procés penal amb la pèrdua
de la qualitat de part. Transcorregut el termini esmentat, els defensors dels
processats i les terceres persones civilment responsables han de formular
l'escrit de qualificació corresponent, acompanyat de les còpies corresponents
per al Ministeri Fiscal i les altres parts.
Als escrits de qualificació s'han d'esmentar:
- Els fets que es considerin provats.
- La seva qualificació jurídica.
- Les persones que es consideren responsables penals, i el seu grau de
participació i les circumstàncies eximents o modificatives de la responsabilitat
penal que les afectin.
- L'absolució o la pena que se sol·liciti, llevat de l'actor o el responsable civil.
- Les persones que es considerin responsables civils del delicte i la proporció
interna de responsabilitat de cadascuna.
- Les reclamacions civils que s'efectuïn.
- Les proves que se sol·licitin. Si se sol·licita la pràctica d'una prova que
comporti per part del tribunal la citació de persones perquè compareguin a la
vista de la causa, la demanda s'ha de presentar almenys amb una anticipació
de deu dies."
Els delictes menors i les contravencions penals poden ser jutjats pel
procediment d'ordenança penal sempre que el procediment no se segueixi, a
més, per un delicte major.
També es pot fer ús del procediment d'ordenança penal quan, a més de
resoldre sobre la responsabilitat penal, s'ha de resoldre sobre la responsabilitat
civil derivada de la infracció penal. En aquest supòsit, si no se'n pot fer
pronunciament en el mateix acte, la qüestió ha de ser resolta en període
d'execució de sentència, en què es determinen els responsables civils, el grau
de responsabilitat i els quantums indemnitzatoris. Per garantir el dret a la
defensa, s'ha d'atribuir advocat d'ofici al responsable penal, si no n'ha nomenat,
i també, sempre que s'aculli al torn de benefici de pobresa, a qualsevol altra
persona contra la qual es dirigeixi l'acció civil derivada del delicte."
El batlle de guàrdia o el batlle instructor, després de revisar l'expedient policial,
en qualsevol moment de la instrucció, fins i tot abans d'haver prestat davant
seu declaració escrita l'inculpat, pot acordar, per ordenança penal, verbalment i
sense cap altre tràmit llevat de la consulta prèvia al Ministeri Fiscal i al lletrat
defensor amb relació als fets, les circumstàncies personals de l'interessat i la
pena imposable, que s'han de manifestar també verbalment, la imposició
conjunta o alternativa de les penes assenyalades per als delictes menors i les
contravencions penals fins a un màxim de la meitat."
Notificada l'ordenança a l'interessat, al seu lletrat si n'ha designat o al lletrat de
guàrdia si no n'ha designat i al Ministeri Fiscal, aquest darrer i els interessats,
amb consulta prèvia amb el seu lletrat, en aquell mateix acte, poden formular
oposició per simple manifestació davant el secretari de la Batllia.
En defecte d'oposició l'ordenança esdevé ferma i executòria. En aquest cas es
notifica en aquell mateix acte i per escrit l'ordenança penal, que ha de contenir
un resum breu dels fets, la seva qualificació jurídica i la pena imposada i es
comunica, si escau, al Registre d'Antecedents Penals."
Si s'ha formulat oposició, l'ordenança queda sense efecte i la causa ha de ser
jutjada per un altre batlle, com a Tribunal Unipersonal, que correspongui per
torn o, en cas de delicte menor, després de practicar la instrucció, pel Tribunal
de Batlles. El batlle que hagi acordat l'ordenança no pot formar part del tribunal
i inicia la instrucció del sumari estenent diligència per fer constar la pena
proposada pel Ministeri Fiscal i la defensa, així com la pena acordada i no
acceptada, prenent declaració al processat o a l'inculpat i practicant les
diligències que convinguin, sense perjudici que posteriorment, si actua com a
batlle de guàrdia, trameti l'expedient al batlle instructor que correspongui.
En qualsevol cas, les condicions de naturalesa similar a la pena proposada per
ordenança que s'imposin per a la llibertat provisional del processat, han de ser
aixecades d'ofici pel batlle instructor o el tribunal, com a molt tard arribat el
moment en què s'hauria complert la pena proposada per ordenança, si
s'hagués acceptat, tenint en compte les equivalències de penes fixades al Codi
penal."
Són susceptibles de recurs d'apel·lació:
- Les sentències i els acords en matèria de menors que no hagin estat dictats
en rebel·lia del condemnat.
- Els autes de sobreseïment i les altres decisions que impedeixin la
prossecució de la causa.
- Els autes que, en període d'execució de sentència, fixin indemnitzacions de
qualsevol naturalesa o resolguin sobre qualsevol incident, llevat que aquest
Codi en disposi el contrari.
- Les resolucions revocatòries de qualsevol benefici relatiu al compliment de la
condemna a què es refereixen els articles 214, 221 i 234.
- Les resolucions a què fa referència l'article 78 del Codi penal, així com les
resolucions relatives a substitucions de mesures de seguretat, o a deixar sense
efectes les suspensions o les substitucions a què fa referència l'article 77 del
Codi penal."
Interposat el recurs, el tribunal que ha dictat la resolució contra la qual es
recorre remet la totalitat dels autes al tribunal competent, entrega una còpia del
recurs al Ministeri Fiscal i a les altres parts, i les cita perquè en el termini de 15
dies compareguin davant el tribunal competent.
Dins el termini de la citació el Ministeri Fiscal i les altres parts poden oposar-se
al recurs i a les proves sol·licitades davant el mateix tribunal competent.
El tribunal competent entrega còpia del nou recurs a les altres parts i al
Ministeri Fiscal, que poden oposar-se a aquest recurs i a les proves
sol·licitades, en el termini de 15 dies."
El recurrent pot desistir del recurs, ja sigui expressament o ja sigui per
incompareixença el dia de la vista. En cas d'haver-hi altres recursos, el
procediment d'aquests segueix el seu curs. En cas contrari, la resolució objecte
de recurs esdevé ferma i s'imposa el pagament de les costes al particular
recurrent.
La vista és pública llevat del cas que el tribunal ordeni que se celebri totalment
o parcialment a porta tancada, atesa la naturalesa del delicte.
El condemnat té dret a comparèixer a la vista, i a aquest efecte se l'ha
d'informar del dia i l'hora de la celebració; també té dret que se li faciliti un
intèrpret, si escau, i a tenir la darrera paraula. La incompareixença del
condemnat, llevat que al·legui causa justificada a criteri del tribunal, no suspèn
la celebració de la vista ni la resolució del recurs.
La vista comença amb la pràctica de les proves admeses i continua amb els
informes, en primer lloc, del fiscal o de l'acusació particular o privada o de
l'actor civil si han interposat recurs, o de l'advocat del recurrent en cas contrari.
En cas d'haver estat interposats diversos recursos, el tribunal concedeix un sol
torn d'intervenció a cada part, i s'intervé en l'ordre següent: el Ministeri Fiscal, si
és recurrent; les acusacions particulars o privades, si són recurrents, per ordre
de data d'interposició dels recursos; els actors civils, si són recurrents, per
ordre de data d'interposició dels recursos i, en darrer lloc, els advocats dels
condemnats recurrents també per ordre de la data d'interposició dels recursos.
Finalment intervenen les parts recorregudes que no hagin formulat recurs.
El tribunal pot fer aclarir o puntualitzar qualsevol punt o qüestió que consideri
d'interès per a la decisió.
A la fi es concedeix la paraula al condemnat si hi és present.
Són aplicables les normes dels articles 155 i següents del present Codi pel que
fa al bon ordre de les sessions."
L'execució de les sentències que recaiguin en els judicis per contravencions
penals correspon al batlle; pels delictes menors, al ponent del Tribunal de
Batlles; i pels delictes majors, al ponent del Tribunal de Corts. Els incidents en
període d'execució són resolts pels mateixos tribunals, respectivament."
El compliment a Andorra de les penes privatives i restrictives de llibertat
s'ajusta al que disposen les lleis especials i els reglaments corresponents.
S'ha d'abonar enterament el temps de presó preventiva, el temps d'arrest i el
temps de privació de permís d'arma o de conduir que s'hagi efectuat durant la
instrucció de la causa, tenint en compte, si escau, les equivalències de l'article
43 del Codi penal i el que es disposa a l'article 110 apartat 2, lletra c) del
present Codi.
Els beneficis relatius a la reducció o al compliment de les penes de presó ferma
són acumulables dins els límits previstos per la llei."
En el cas d'arrest de cap de setmana o d'arrest parcial diari en dependència
separada del centre penitenciari o al propi domicili, correspon als tribunals fixar
els horaris i les condicions particulars d'execució. Quan existeixi control
monitoritzat, les despeses van a càrrec de l'interessat llevat que no disposi de
recursos econòmics suficients."
Contra la decisió que adopti el tribunal, en el supòsit de l'article 64.3 del Codi
penal, que pot adoptar-se en la mateixa sentència o mitjançant un aute raonat
posterior, o en el supòsit de l'article 63, que s'adopta en aute raonat posterior,
es pot interposar recurs d'apel·lació."
El tribunal, d'ofici o a instància d'una part, d'acord amb el que disposa l'article
63 del Codi penal, pot modificar les obligacions imposades o bé disminuir el
termini durant el qual seran aplicables, després d'informe escrit del fiscal, de la
defensa i, si escau, de la part perjudicada."
En cas d'incompliment de les condicions de la suspensió o en cas de manca de
notificació de canvi de domicili, el tribunal adopta la decisió corresponent
d'acord amb el que disposa l'article 64.4 del Codi penal, després d'audiència de
les parts. Tanmateix, el tribunal pot acordar immediatament la revocació
provisional. En aquest cas ha de resoldre definitivament en el termini màxim
d'un mes, si el condemnat ha estat empresonat. Contra les decisions, tant
provisionals com definitives, que s'adoptin es pot interposar recurs d'apel·lació."
El condemnat que, en període d'execució de sentència, hagi complert almenys
les dues terceres parts de la pena de presó ferma, després d'haver-se aplicat
els beneficis de l'article 209 si és el cas, pot sol·licitar acollir-se al règim de
semillibertat amb o sense control monitoritzat, per un termini igual a la durada
de la pena que li quedi per complir, amb independència del que disposa l'article
anterior.
Acordada la semillibertat pel tribunal en mèrits del present article o de l'article
anterior, i transcorreguda la meitat del termini previst per la semillibertat, el
tribunal, d'ofici o a instància del pres, pot acordar la seva llibertat condicional
per un termini igual a la durada de la pena que li quedi per complir.
Els tribunals poden atorgar igualment la llibertat condicional al condemnat, hagi
o no estat expulsat, quan hagi complert les cinc sisenes parts de la pena de
presó ferma imposada en la sentència, o del ròssec resultant després de
l'aplicació del benefici establert a l'article 209 i amb independència de si la pena
de presó ha estat substituïda per la d'arrest domiciliari prevista a l'article 210
del present Codi."
El tribunal acorda o denega l'acolliment al règim de semillibertat o de llibertat
condicional, en funció dels elements acreditatius de les possibilitats de
reinserció social del condemnat."
La cancel·lació produeix l'anul·lació de l'antecedent a què afecti."
Delegació
Es delega el Govern perquè en el termini de sis mesos a partir de la data
d'entrada en vigor de la present Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat
d'Andorra el text refós del Codi de procediment penal incloent-hi totes les
modificacions realitzades.
Disposició final
La present Llei entrarà en vigor al cap de sis mesos de ser publicada al Butlletí
Oficial del Principat d'Andorra.
Casa de la Vall, 21 de febrer del 2005
Francesc Areny Casal
Síndic General
Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n'ordenem la publicació
en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Jacques Chirac Joan Enric Vives Sicília
President de la República Francesa Bisbe d'Urgell
Copríncep d'Andorra Copríncep d'Andorra
- El batlle instructor, o si escau el batlle de guàrdia, pot autoritzar a demanda
del director del Servei de Policia la circulació o l'entrega de drogues tòxiques,
estupefaents o substàncies psicòtropes, així com armes de foc, obres d'art,
moneda falsa, representacions d'infants dedicats a activitats sexuals o de les
seves parts sexuals, òrgans humans, objectes o diners i valors procedents
d'una operació de blanqueig de diners. Per adoptar aquestes mesures, s'ha de
tenir en compte si són necessàries en relació amb la importància del delicte i
amb les possibilitats de vigilància.
- La circulació o l'entrega controlada consisteix a permetre trameses il·lícites
de drogues, objectes o substàncies esmentades en el paràgraf anterior, així
com de les coses o valors que les hagin substituït, i fer-ne un seguiment de la
circulació, la sortida o l'entrada sense interferència que ho obstaculitzi per part
de l'autoritat o dels seus agents i sota la seva vigilància. Aquesta operació té
per finalitat descobrir o identificar persones involucrades en la comissió d'algun
delicte en relació amb les dites drogues, els objectes o les substàncies o de
prestar ajuda a autoritats estrangeres que persegueixen els mateixos fins.
- Els funcionaris de Policia han de donar compte de llur actuació de forma
immediata al batlle competent.
El batlle instructor, o si escau el batlle de guàrdia, pot autoritzar a demanda del
director del Servei de Policia la participació activa d'un agent encobert en els
delictes relacionats amb la droga, les armes de foc, la moneda falsa, el
proxenetisme, el terrorisme, la venda d'infants, la prostitució infantil i la
utilització d'infants en la pornografia, el tràfic d'òrgans humans i el blanqueig de
diners.
Aquest agent encobert ha de revestir obligatòriament la condició de funcionari
de Policia amb funcions de policia judicial.
Per aplicació dels dos articles anteriors, sense perjudici del que disposin els
convenis internacionals sobre la matèria, el batlle competent pot condicionar
l'acord donat a les autoritats estrangeres al compliment de requisits particulars
en relació amb l'organització i el control de la mesura per part de les autoritats
andorranes.
En tots els casos, el Servei de Policia i les autoritats judicials andorranes han
de ser informats amb la màxima diligència del desenvolupament de la mesura i
de tot esdeveniment que pugui tenir transcendència en l'operació."