Llei 16/2008, del 3 d'octubre, qualificada de modificació de la llei qualificada de modificació del codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998.
Articles de la versió vigent de la llei. Clica «Historial» per veure l'evolució de cada article.
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 3 d'octubre del 2008 ha
aprovat la següent:
Llei 16/2008, del 3 d'octubre, qualificada de modificació de la llei qualificada de
modificació del codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998
L'adequació de les normes penals als tractats internacionals signats o ratificats
per Andorra obliga a fer una modificació puntual del Codi penal en certs articles
per adaptar la normativa esmentada a les necessitats d'homologació
internacional del nostre Estat, en especial en matèria de corrupció i
finançament del terrorisme. La modificació de l'articulat del dit cos material
comporta, necessàriament, la modificació i l'adequació a les variacions
operades al cos punitiu de la Llei qualificada de modificació del Codi de
procediment penal, del 10 de desembre del 1998, ja modificada anteriorment,
també de forma parcial com ara, per la Llei de cooperació penal internacional i
de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència
internacional, del 29 de desembre del 2000, i per la Llei 10/2005, del 21 de
febrer, qualificada de modificació del Codi de procediment penal. El text
normatiu que ara s'aprova té aquesta primera finalitat.
La present Llei inclou també altres modificacions puntuals del vigent Codi de
procediment penal, amb la finalitat de completar i adaptar el redactat d'alguns
articles per fer-lo més segur en la seva aplicació i més garantista dels drets
fonamentals dels ciutadans.
Es modifica l'article 26 de la Llei qualificada de modificació del Codi de
procediment penal, del 10 de desembre del 1998, modificada per la Llei de
cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors
producte de la delinqüència internacional, del 29 de desembre del 2000, i per la
Llei 10/2005, del 21 de febrer, qualificada de modificació del Codi de
procediment penal (d'ara endavant Codi de procediment penal), que queda
redactat com segueix:
"Article 26
sigui necessari, han de:
quan escaigui, el reportatge fotogràfic o audiovisual corresponent; fer-se
assistir per persones amb competència especial, requerides a aquest efecte;
prendre declaració a tota persona susceptible d'aportar indicacions; procedir a
les perquisicions necessàries amb el consentiment previ i signat de la persona
que ocupi el lloc i sempre amb l'obligació de notificar-li prèviament el dret que
té de negar-s'hi.
En cas de negativa o d'absència de la persona interessada, la policia necessita
autorització escrita del batlle.
L'autorització del batlle ha de concretar els domicilis o les dependències on
s'han d'efectuar els escorcolls i raonar la conveniència de l'escorcoll que s'ha
de practicar. L'autorització es presenta a qualsevol persona que ocupi el lloc o
les dependències. En cas d'absència de l'ocupant, l'escorcoll s'ha de practicar
en presència d'un secretari judicial que n'aixequi acta amb la llista de tots i
cada un dels documents i béns intervinguts. Excepcionalment i per raons
d'urgència, l'escorcoll es pot practicar sense la presència del secretari judicial,
amb l'autorització verbal prèvia del batlle, que haurà de raonar l'autorització
amb posterioritat.
particular les armes i els instruments que han servit o eren destinats a
perpetrar-la, i també tot allò que sembli haver estat producte de la infracció o
que en pugui constituir un indici. Els objectes intervinguts s'han de precintar i
s'han d'adjuntar a les diligències practicades, juntament amb l'inventari
complet. Quan pel seu volum o per altres característiques els béns requisats no
puguin adjuntar-se a l'expedient, se n'ha de fer la llista corresponent indicant el
lloc on es troba cadascun i la persona que se'n fa càrrec, i els béns han de
quedar a disposició judicial. El precinte de tots els béns intervinguts pot ser
aixecat únicament pel batlle o el tribunal. Als béns que no tinguin interès per a
la causa se'ls ha de donar, al més aviat possible, el destí a què fa referència
l'article 79.
Fins i tot en cas que la policia no hagi tingut temps material d'examinar tots els
objectes retinguts, aquests objectes s'han de lliurar al batlle, llevat que,
mitjançant l'aute raonat corresponent, el batlle autoritzi la policia a examinar-los
per un termini màxim de deu dies, sense perjudici que posteriorment s'acordi la
pràctica d'una prova pericial d'acord amb el que disposen els articles 80 i
següents.
immediatament perseguit s'hi amagui o s'hi refugiï, o bé sigui sorprès in fraganti
en la comissió d'un delicte. Si es procedeix a una perquisició s'han de complir
les formalitats previstes als punts a) i b) anteriors.
amb autorització judicial prèvia, en les condicions previstes a l'apartat segon de
l'article 87.
corresponent autorització judicial motivada.
la persona investigada requereix la prèvia autorització judicial motivada en cas
de negativa o manca de consentiment exprés. S'exceptuen d'aquesta obligació,
sempre que no hi hagi risc per a la salut ni comportin un tracte cruel, inhumà o
degradant:
Les rodes de reconeixement.
Els exàmens dactiloscòpics o altres exàmens antropomòrfics.
L'escorcoll personal, de les pertinences o del vehicle, sempre que no
constitueixi el domicili del sospitós.
Es modifica l'article 27 del Codi de procediment penal, que queda redactat com
segueix:
"Article 27
Els agents del Cos de Policia tenen l'obligació de detenir:
quedi pena de presó per complir.
comissió d'un delicte o de la qual es pugui presumir que no compareixerà quan
sigui citada davant l'autoritat judicial.
l'originen, mitjançant el corresponent aute motivat, el batlle instructor pot
alliberar els agents de policia de l'obligació de detenció i acordar que no es
detinguin els sospitosos de la comissió del delicte o diferir-ne la detenció, amb
la finalitat d'identificar les persones implicades o d'obtenir les proves
necessàries, sempre que hi hagi proporció entre l'interès de la investigació i el
perill que la manca de detenció pugui representar.".
Es modifica l'article 40 del Codi de procediment penal, que queda redactat com
segueix:
"Article 40
Quan amb els elements de fet que constin en l'atestat, en la denúncia o en la
querella no se'n pot determinar la natura i les circumstàncies, les persones que
hi hagin participat o el procediment oportú, el batlle ha d'instruir diligències
prèvies, que han de ser registrades al llibre corresponent, i donar compte de la
incoació al Ministeri Fiscal. La instrucció de les diligències prèvies s'ha
d'efectuar de manera abreujada, precisa i amb celeritat.
El batlle pot decretar per aute motivat el secret total o parcial de les diligències
prèvies incoades per delicte major, fins a una durada màxima d'un mes.
L'obtenció de qualsevol prova que pugui afectar la integritat o la intimitat de les
persones requereix la prèvia ordre judicial motivada i el compliment de les
prescripcions legals que estableix aquest Codi per a la fase d'instrucció.".
Es modifica l'article 66 del Codi de procediment penal, que queda redactat com
segueix:
"Article 66
El batlle pot fer citar tota persona la declaració de la qual estimi útil, i
particularment el denunciant. Fins i tot es pot traslladar prop del testimoni si al
testimoni li és impossible comparèixer.
Si es tracta d'una de les persones definides a l'article 144 s'han d'adoptar les
prevencions previstes en aquell article.".
Es modifica l'article 87 del Codi de procediment penal, que queda redactat com
segueix:
"Article 87
l'inculpat, a recollir tots els elements adequats per poder establir, si escau, la
imputabilitat del delicte a l'inculpat i determinar-ne la culpabilitat o la innocència.
Per fer això, ha de procedir, segons les circumstàncies, a les confrontacions al
lloc; a l'ocupació de l'objecte; a l'interrogatori dels testimonis, de la víctima i de
l'inculpat; ha d'ordenar els dictàmens, i finalment, ha d'examinar els indicis i les
presumpcions.
cas de corrupció o tràfic d'influències, si la pràctica d'intervencions de
comunicacions telefòniques, telegràfiques, postals o altres es considera útil per
a la recerca de la veritat, el batlle pot ordenar aquesta mesura en qualsevol
moment de la investigació en les condicions següents:
immediatament al Ministeri Fiscal. Se n'ha de portar un registre cronològic
foliat, en el qual el batlle autoritzant ha d'anotar immediatament les decisions
que adopti sobre la matèria.
persones presumptament implicades, si n'hi ha de conegudes, així com els
motius pels quals és necessari utilitzar aquest procediment, i tots els elements
d'identificació de la comunicació que cal interceptar. La durada de l'escolta, que
no pot excedir dos mesos, es pot renovar, per aute motivat, dues vegades en
les mateixes condicions.
quals estan subjectes al secret professional, i es perllonga sota el control del
batlle instructor.
les comunicacions, han de ser totalment precintats, i units íntegrament al
sumari. Els textos o els documents destinats a ser reproduïts en la vista de la
causa han de ser triats de manera contradictòria amb l'acusació i la defensa pel
batlle instructor o l'agent de policia judicial habilitat a aquest efecte pel batlle, i
reproduïts en tota la seva extensió.
esdevinguda la resolució definitiva del cas, ja sigui per sentència
condemnatòria o absolutòria, ja sigui per sobreseïment o per simple prescripció
del suposat delicte, han de ser destruïdes juntament amb les utilitzades, sota el
control de l'autoritat judicial.
seu domicili, sense que prèviament el batlle n'informi el degà del Col·legi
d'Advocats.
la qual pot decretar-se el secret sumarial mentre duri la causa i s'ha d'unir al
sumari un cop feta la intervenció. En cas que la intervenció no aporti indicis de
criminalitat i s'aixequi el secret sumarial, el batlle ha de comunicar la intervenció
a l'interessat, que pot conèixer el contingut de la informació recaptada.
d'una persona física o jurídica sotmesa al secret professional, el batlle ho ha
d'acordar per aute motivat.
afectar la integritat o la intimitat de les persones investigades, en contra del seu
consentiment o sense el seu consentiment, ha d'acordar-se mitjançant aute
motivat, tenint present la idoneïtat i l'adequació de la mesura per a la
determinació dels fets, la necessitat de la mateixa mesura de manera que
esdevingui imprescindible per esbrinar els fets, i la proporcionalitat de la
mesura, tenint present l'interès de la investigació, atesos els indicis obtinguts i
la gravetat del delicte perseguit, i l'afectació del dret fonamental que
representa, que ha de ser sempre respectat en el seu contingut essencial.
L'aute ha d'indicar les persones autoritzades per a la pràctica de la prova. En
cap cas no es pot acordar la realització d'una prova que comporti un risc per a
la salut o constitueixi un tracte cruel, inhumà o degradant.
el titular del domicili, de la seu social o del mitjà de comunicació utilitzat per a la
comissió del delicte major sigui una persona jurídica.".
Es modifica l'article 108 del Codi de procediment penal, que queda redactat
com segueix:
"Article 108
El termini de presó provisional o d'arrest provisional amb control monitoritzat o
sense no pot excedir els quatre mesos.
No obstant això, el batlle o el tribunal competent poden, per resolució raonada,
prorrogar aquest termini pel mateix temps, transcorregut el qual s'ha d'acordar
preceptivament la llibertat provisional si es tracta de delictes menors. En cas de
delictes majors, i únicament pel que fa a la situació de presó provisional, les
pròrrogues són de quatre mesos i no poden excedir de dues. En el cas de
causes seguides pels delictes d'homicidi, d'assassinat, de tortura, d'esclavatge,
de violació, de tràfic de drogues, de segrest, de tràfic d'infants, de tràfic il·legal
d'armes, de proxenetisme, de terrorisme, de finançament del terrorisme, de
blanqueig de diners o valors, d'associació per atemptar contra el Principat o
contra l'ordre constitucional i pels delictes contra la comunitat internacional hi
cap una tercera pròrroga i excepcionalment una quarta, sempre que sigui a
petició del Ministeri Fiscal, atesa l'especial gravetat dels delictes perseguits.
En tot cas, el termini de presó provisional no pot excedir la meitat de la pena
assenyalada al Codi penal pel delicte o pels delictes pels quals s'ha processat,
tenint en compte el sistema d'acumulació de penes, i el termini d'arrest no pot
excedir els vuit mesos.
Si es produeix apel·lació, el termini de presó preventiva no pot excedir els divuit
mesos a partir de la notificació de la sentència i, en tot cas, s'ha d'acordar
preceptivament la llibertat provisional quan el termini de presó provisional arribi
al de la pena imposada pel tribunal de primera instància.
Si després de la comissió del delicte, i l'encausat es troba en situació de presó
o d'arrest provisionals, sobrevé la seva demència, el batlle o el tribunal han de
disposar el seu ingrés en un establiment adequat, del qual ha de sortir, quan
s'obtingui l'alta mèdica i havent-ne informat prèviament l'autoritat judicial, per
continuar en la mateixa situació processal anterior. L'internament suspèn els
terminis establerts per a la presó i l'arrest provisionals, sense perjudici que
pugui ser tingut en compte posteriorment per a l'abonament de la pena de
presó o d'arrest. Contra la decisió d'internament adoptada pel batlle instructor o
el tribunal es pot interposar recurs, d'acord amb el que disposen
respectivament els articles 194 i 195 i següents.".
Es modifica l'article 116 del Codi de procediment penal, que queda redactat
com segueix:
"Article 116
Endemés de per garantir les possibles responsabilitats civils, el batlle ha
d'acordar per aute motivat l'embargament i el segrest, durant la tramitació de
les diligències prèvies o del sumari, de tots els fons sobre els quals hi hagi
indicis objectius suficients per creure que són producte, directament o
indirectament, del delicte, a l'efecte de garantir el compliment del comís i el
comís per equivalent que preveu l'article 70 del Codi penal. També pot
embargar o segrestar els béns i els drets pertanyents a un tercer no
responsable llevat que aquest tercer els hagi adquirit legalment d'acord amb el
que disposen els articles 119 i 120.
A l'efecte d'aquest article, s'entén per fons els actius financers, els béns de tota
natura, materials o immaterials, mobles o immobles i els documents, títols o
instruments jurídics de qualsevol forma, fins i tot l'electrònica o digital, que
certifiquen un dret de propietat o un interès sobre els mateixos béns,
especialment, però no exclusivament, els havers i els crèdits bancaris, els xecs
de viatge, els xecs bancaris, les ordres de pagament, les accions, els títols
valors, les obligacions, les lletres de canvi i de crèdit.
El batlle ha de prendre les disposicions necessàries per assegurar la
conservació en bon estat dels béns embargats amb els seus productes i
accessions i, si escau, en nomena un administrador. Si es tracta de diners o
productes financers que es trobin en una entitat bancària, el batlle o el tribunal
poden acordar que siguin dipositats a l'Institut Nacional Andorrà de Finances
(INAF), amb la corresponent liquidació prèvia si es tracta de productes
financers. L'INAF ha de posar a disposició de l'autoritat judicial l'import dipositat
i els interessos habituals produïts quan sigui requerit per aquesta autoritat.
En matèria de blanqueig de diners o valors o dels delictes subjacents que
l'originen, mitjançant el corresponent aute motivat, el batlle instructor pot
acordar que no es procedeixi al segrest o a l'embargament dels béns i drets
d'aquests, o diferir-ne l'embargament o el segrest, autoritzar qualsevol
operació, transferència o qualsevol alienació de qualsevol bé que hauria pogut
ser objecte d'un comís ulterior, amb la finalitat d'identificar les persones
implicades o d'obtenir les proves necessàries, sempre que hi hagi proporció
entre l'interès de la investigació i el perill que l'operació, la transferència o
l'alienació o la manca d'embargament o de segrest puguin representar.".
Es modifica l'article 122 bis del Codi de procediment penal, que queda redactat
com segueix:
"Article 122 bis
del director del Cos de Policia, la circulació o l'entrega de drogues tòxiques,
estupefaents o substàncies psicòtropes, així com armes de foc, municions o
explosius, obres d'art, moneda falsa, representacions d'infants dedicats a
activitats sexuals o de les seves parts sexuals, òrgans humans, objectes o
diners i valors procedents d'una operació de blanqueig de diners o valors o dels
delictes subjacents que l'originen o dels delictes menors de corrupció o tràfic
d'influències. Per adoptar aquestes mesures, s'ha de tenir en compte si són
necessàries amb relació a la importància del delicte i amb les possibilitats de
vigilància.
de drogues, objectes o substàncies esmentades en el paràgraf anterior, així
com de les coses o valors que les hagin substituït, i fer-ne un seguiment de la
circulació, la sortida o l'entrada sense interferència que ho obstaculitzi per part
de l'autoritat o dels seus agents i sota la seva vigilància. Aquesta operació té
per finalitat descobrir o identificar persones involucrades en la comissió d'algun
delicte en relació amb les dites drogues, els objectes o les substàncies o de
prestar ajuda a autoritats estrangeres que persegueixen els mateixos fins.
immediata al batlle competent.".
Es modifica l'article 122 ter del Codi de procediment penal, que queda redactat
com segueix:
"Article 122 ter
El batlle instructor, o si escau el batlle de guàrdia, pot autoritzar a demanda del
director del Cos de Policia la participació activa d'un agent encobert en els
delictes relacionats amb la droga, les armes de foc, la moneda falsa, el
proxenetisme, el terrorisme, la venda d'infants, la prostitució infantil i la
utilització d'infants en la pornografia, el tràfic d'òrgans humans i el blanqueig de
diners o valors o els delictes subjacents que l'originen o els delictes menors de
corrupció o tràfic d'influències.
Aquest agent encobert ha de revestir obligatòriament la condició de funcionari
de policia amb funcions de policia judicial.".
Es modifica l'article 144 del Codi de procediment penal, que queda redactat
com segueix:
"Article 144
Una vegada el tribunal ha manat que es presenti a declarar un testimoni, li
pregunta el nom, els cognoms, l'estat, l'edat i la professió; si coneix o no els
inculpats i si hi té parentiu, amistat o qualsevol altra relació. Prestat el jurament
o la promesa que se li exigeix, el tribunal i, després les parts, li poden fer les
preguntes que considerin més oportunes i pertinents per aclarir els fets sobre
els quals declari.
Si el testimoni és un membre del Cos de Policia o del Cos Penitenciari s'ha de
mencionar únicament el seu número d'identificació. Les dades personals de
l'interessat només es revelen si hi ha interès legítim o causa justificada.
Les mateixes prevencions poden aplicar-se a les víctimes definides a l'article
114 del Codi penal.".
S'afegeix un nou article al Codi de procediment penal, amb el següent redactat:
"Article 157 bis
Acabada la vista de la causa, el tribunal, atesa la dificultat de la causa
examinada, la gravetat dels delictes objecte de la mateixa causa, i qualsevol
altra circumstància digna de consideració, comunica a les parts la data en què
es procedirà a la lectura de la sentència. La comunicació té efectes de citació si
així ho acorda el tribunal. Excepcionalment, el tribunal pot acordar la posposició
de la comunicació, i assenyalar-ne nova data, per causes justificades.".
Es modifica l'article 163 del Codi de procediment penal, que queda redactat
com segueix:
"Article 163
Els delictes menors i les contravencions penals poden ser jutjats pel
procediment d'ordenança penal sempre que el procediment no se segueixi, a
més, per un delicte major.
També es pot fer ús del procediment d'ordenança penal quan, a més de
resoldre sobre la responsabilitat penal, s'ha de resoldre sobre la responsabilitat
civil derivada de la infracció penal. En aquest supòsit, si no se'n pot fer
pronunciament en el mateix acte, la qüestió ha de ser resolta en període
d'execució de sentència, en què es determinen els responsables civils, el grau
de responsabilitat i els quàntums indemnitzatoris. Per garantir el dret a la
defensa, s'ha d'atribuir advocat d'ofici al responsable penal, si no n'ha
nomenat, i també, sempre que s'aculli al torn de benefici de pobresa, a
qualsevol altra persona contra la qual es dirigeixi l'acció civil derivada del
delicte.
En cas que es faci ús de l'ordenança penal en el moment en què un detingut és
posat a disposició judicial i amb anterioritat a prendre-li declaració, en lloc de
l'advocat d'ofici, actua l'advocat de guàrdia.".
Es modifica l'article 165 del Codi de procediment penal, que queda redactat
com segueix:
"Article 165
Notificada l'ordenança a l'interessat, al lletrat que assegura la defensa i al
Ministeri Fiscal, aquest darrer i els interessats, amb consulta prèvia amb el seu
lletrat, en aquell mateix acte, poden formular oposició per simple manifestació
davant el secretari de la Batllia.
En defecte d'oposició l'ordenança esdevé ferma i executòria. En aquest cas es
notifica en aquell mateix acte i per escrit l'ordenança penal, que ha de contenir
un resum breu dels fets, la seva qualificació jurídica i la pena imposada, i es
comunica, si escau, al Registre d'Antecedents Penals.".
Es modifica l'article 179 del Codi de procediment penal, que queda redactat
com segueix:
"Article 179
Les providències han de contenir la resolució del batlle o el tribunal, la data en
què s'acordin, la rúbrica del batlle o dels magistrats i la signatura del secretari.
Els autes s'han de redactar fonamentats en resultants i considerants concrets i
limitats, els uns i els altres, a la qüestió que es decideixi. Els autes susceptibles
de recurs han d'indicar el tipus de recurs i el termini en què es pot interposar.".
Es modifica l'article 181 del Codi de procediment penal, que queda redactat
com segueix:
"Article 181
La sentència ha de resoldre igualment:
altres conseqüències accessòries, i sobre la responsabilitat civil objecte del
judici ordenant, si escau, la restitució i, si no és possible, la indemnització que
correspongui, la reparació dels danys i la indemnització pels perjudicis morals i
materials.
preventivament, per al compliment de la pena imposada, llevat de la presó
provisional, que s'abona sempre.
publicitat dels mateixos antecedents, bé sigui decretada d'ofici o bé sigui
decretada a instància de part.
recurs i el termini en què es pot interposar.".
Es modifica l'article 208 del Codi de procediment penal, que queda redactat
com segueix:
"Article 208
El compliment a Andorra de les penes privatives i restrictives de llibertat
s'ajusta al que disposen les lleis especials i els reglaments corresponents. En
matèria de privació del permís de conduir el tribunal pot fer ús de les facultats
que l'article 110, apartat 2, lletra c) atorga al batlle instructor.
S'ha d'abonar enterament el temps de presó preventiva, el temps d'arrest i el
temps de privació de permís d'arma o de conduir que s'hagi efectuat durant la
instrucció de la causa, tenint en compte, si escau, el que es disposa a l'article
110, apartat 2, lletra c) i les equivalències següents:
a un si s'ha complert al domicili.
dia de presó, o a mig si s'ha complert al domicili.
Els beneficis relatius a la reducció o al compliment de les penes de presó o
arrest són acumulables dins els límits previstos per la Llei.".
Es modifica l'article 209 del Codi de procediment penal, que queda redactat
com segueix:
"Article 209
a Andorra, el tribunal pot, d'ofici o a proposta del director del Centre
Penitenciari, després d'informe previ del Ministeri Fiscal, acordar una reducció
de pena per bona conducta i col·laboració del pres en les activitats del Centre.
Aquesta reducció no pot ser superior a 2,5 dies per mes de presó o d'arrest
complert en centre penitenciari calculats sobre la pena imposada.
director del Centre Penitenciari o del Ministeri Fiscal, la reducció acordada en
cas d'infracció posterior del condemnat a les normes penitenciàries, en cas de
mala conducta.
matèria.".
Es modifica l'article 230 del Codi de procediment penal, que queda redactat
com segueix:
"Article 230
El condemnat que, en període d'execució de sentència, hagi complert almenys
les dues terceres parts de la pena de presó ferma, després d'haver-se aplicat
els beneficis de l'article 209 si és el cas, pot sol·licitar acollir-se al règim de
semillibertat amb control monitoritzat o sense, per un termini igual a la durada
de la pena que li quedi per complir, amb independència del que disposa l'article
anterior.
Acordada la semillibertat pel tribunal en mèrits d'aquest article o de l'article
anterior, i transcorreguda la meitat del termini previst per la semillibertat, el
tribunal, d'ofici o a instància del pres, pot acordar la seva llibertat condicional
per un termini igual a la durada de la pena que li quedi per complir.
Els tribunals poden atorgar igualment la llibertat condicional al condemnat, hagi
estat expulsat o no, quan hagi complert les cinc sisenes parts de la pena de
presó ferma imposada en la sentència, o del ròssec resultant després de
l'aplicació del benefici establert a l'article 209 i amb independència de si la pena
de presó ha estat substituïda per la d'arrest domiciliari prevista a l'article 210.
Aquest benefici és també aplicable a les penes d'arrest.".
Es delega al Govern perquè, en el termini màxim de tres mesos des de la data
d'entrada en vigor d'aquesta Llei, publiqui al Butlletí Oficial del Principat
d'Andorra, mitjançant el decret legislatiu corresponent, el text refós de l'articulat
de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de
desembre del 1998, modificada per la Llei de cooperació penal internacional i
de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència
internacional, del 29 de desembre del 2000, i per la Llei 10/2005, del 21 de
febrer, qualificada de modificació del Codi de procediment penal, incloent-hi
totes les modificacions aportades mitjançant aquesta Llei.
Aquesta Llei entrarà en vigor l'endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del
Principat d'Andorra.
Casa de la Vall, 3 d'octubre del 2008
Joan Gabriel i Estany
Síndic General
Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n'ordenem la publicació
en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Nicolas Sarkozy Joan Enric Vives Sicília
President de la República Francesa Bisbe d'Urgell
Copríncep d'Andorra Copríncep d'Andorra