Llei 1/2024 de l’1 de febrer, del pressupost per a l'exercici del 2024.

1. El Govern incorpora al pressupost general per a l’exercici del 2024 el Fons verd per a la transició energètica i la lluita contra el canvi climàtic, que integra: l’estat de despeses, els crèdits corresponents als projectes destinats a impulsar les previsions, els plans o les accions destinats a l’objecte de la Llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc); i l’estat d’ingressos i els drets econòmics que es preveuen liquidar durant l’exercici per finançar-los.

2. El Fons verd es finança d’acord amb l’ordre i les tipologies següents:

   • a) Impostos finalistes

En virtut de l’Acord de reconeixement de la crisi climàtica i de declaració de l’estat d’emergència climàtica i ecològica del Consell General, de data 23 de gener del 2020, el Fons verd es finança mitjançant els drets liquidats i cobrats següents: en concepte de creació d’una taxa de CO2 finalista; i en concepte de la taxa sobre la tinença de vehicles, una vegada descomptats els imports que es reverteixen als comuns.

• b) Dotacions del pressupost de l’Administració general:

Les dotacions pressupostàries que integren el Fons verd es financen amb els ingressos genèrics previstos al pressupost de l’Administració general i segons aquells ingressos establerts en la legislació vigent.

3. El Govern elabora, anualment, un informe públic sobre l’estat i tipologia d’ingressos i despeses del Fons Verd.

D’acord amb els articles 31.2 i 37.3 de la Llei general de les finances publiques i amb l’article 27 de la Llei 93/2010, del 16 de desembre, de mesures de promoció de l’activitat econòmica i social, i de racionalització i d’optimització dels recursos de l’Administració, i les seves modificacions posteriors, respectivament, el procediment s’inicia directament en la fase de liquidació o no es requereix fiscalització prèvia un cop s’ha fiscalitzat la despesa inicial de l’acte o contracte de què deriven o les seves modificacions en els expedients relatius a les despeses següents:

1. Les despeses corrents de consum de béns corrents i de serveis, i les despeses de personal dels subconceptes de formació i perfeccionament del personal i de dietes per formació i perfeccionament del personal, inferiors a 600 euros, respectivament, d’acord amb el Decret del 09-02-2011 d’aprovació del Reglament relatiu a la simplificació de procediments de pagament d’una quantitat escassa.
2. Les despeses d’un import igual o superior a 600 euros i no superiors a 7.500 euros del capítol 2, “Consum de béns corrents”, les quals s’han de fiscalitzar en la fase de liquidació sense perjudici del que estableix l’apartat 9.
3. Les despeses no superiors a 7.500 euros del capítol 6, “Inversions reals”; del capítol 3, “Despeses financeres”, i del capítol 4, “Transferències corrents”, les quals també s’han de fiscalitzar en la fase de liquidació.
4. Les despeses d’un import igual o superior a 600 euros i no superiors a 7.500 euros del subconcepte 16300, anomenat “Formació i perfeccionament de personal”, i del subconcepte anomenat “Dietes per formació i perfeccionament de personal”, respectivament, les quals també s’han de fiscalitzar en la fase de liquidació.
5. Les despeses del capítol 1, “Despeses de personal”, en concepte de retribucions del personal previstes en el pressupost inicial, i les despeses de domiciliacions bancàries, les quals es comptabilitzen en el moment del pagament, en un sol acte que agrupa les diverses fases d’execució pressupostària anomenat ACLOP (autorització, compromís, liquidació, ordenament del pagament i pagament efectiu), i estan sotmeses a les comprovacions de control oportunes prèvies als pagaments.
6. Les despeses del capítol 4, “Transferències corrents”, en concepte de prestacions de branca general, de prestacions de branca jubilació i de prestacions familiars, respectivament; les despeses del capítol 7, “Transferències de capital”, en concepte de transferències de fons al Fons de Reserva de Jubilació; les despeses del capítol 8, “Actius financers”, en concepte de préstecs i bestretes a mitjà i llarg termini fora del sector públic; i les “Aportacions al fons de reserves”, en concepte d’aportacions netes a les carteres gestionades i administrades del Fons de reserves de jubilació, les quals es comptabilitzen en el moment del pagament en un sol acte que agrupa les diverses fases d’execució pressupostària, anomenat ACLOP (autorització, compromís, liquidació, ordenament del pagament i pagament efectiu), i estan sotmeses a les comprovacions de control oportunes prèvies als pagaments.
7. Les despeses que originen ordres de pagament per justificar, que s’han de fiscalitzar en la fase d’autorització i en la justificació preceptiva posterior.
8. Pel que fa a les despeses considerades als apartats 1, 2, 3 i 4, no se’n poden desagregar les factures que corresponguin a despeses del mateix objecte i que es refereixen a una mateixa actuació que es realitzen en el mateix exercici pressupostari.
9. Pel que fa a les despeses considerades a l’apartat 5, els complements retributius de qualsevol naturalesa no previstos o previstos de manera insuficient en el pressupost inicial del capítol 1, així com la contractació de personal tant per cobrir vacants com per prestar serveis, requereixen l’existència de disponibilitat pressupostària suficient per donar-hi la conformitat i estan subjectes a fiscalització prèvia. Excepcionalment, la contractació d’interins per al curs escolar que es deriva d’aplicar la legislació que regula el sistema educatiu andorrà es fiscalitza amb posterioritat a l’aprovació per part del Govern. La cobertura de baixes o permisos administratius amb reserva de plaça que preveuen les lletres a i b de l’article 16.8 es fiscalitza també amb posterioritat a l’autorització.
10. Pel que fa a la despesa dels contractes administratius, és aplicable el llindar que figura a l’article 30.1.d de la Llei 14/2022, del 12 de maig, de contractació pública en comptes del llindar de 7.500 euros que s’indica en els apartats precedents d’aquest article.
11. El Govern pot determinar reglamentàriament les despeses referides a l’apartat 2 que són de caràcter periòdic o repetitiu i que no s’han de fiscalitzar en la fase de liquidació un cop ja s’ha fiscalitzat de manera prèvia la despesa inicial de l’acte o el contracte de què deriven o les seves modificacions.

1. Les transferències corrents nominatives en l’àmbit de subconcepte segons la classificació econòmica del pressupost es lliuren a mesura que les entitats afectades les demanin.

Un cop aprovada la liquidació de comptes de les entitats beneficiàries de transferències nominatives per part dels òrgans competents de les dites entitats, i sempre que no s’hagi compromès el total de la despesa pressupostada, aquests organismes han de retornar al Govern els ingressos obtinguts amb la transferència i no utilitzats durant l’exercici pressupostari.

El Govern, abans de ser aprovada la liquidació de comptes de les entitats beneficiàries de transferències nominatives per part dels seus òrgans competents, amb sol·licitud prèvia de l’entitat beneficiària, pot autoritzar la dita entitat a mantenir els ingressos obtinguts amb la transferència i no utilitzats durant l’exercici pressupostari perquè no està afectada per finançar diferències de venciment entre els drets i les obligacions durant l’exercici, sempre que l’entitat acrediti al Govern aquestes necessitats de tresoreria i per finançar romanents de tresoreria negatius.

2. Les ajudes i les subvencions amb càrrec als crèdits pressupostaris inicials que no tenen assignació nominativa i que superen l’import de 7.500 euros s’han d’atorgar d’acord amb criteris de publicitat, concurrència i objectivitat, llevat de les ajudes acordades pel Govern en concepte de contribucions voluntàries per motiu de desastres naturals i de les ajudes en què, de forma raonada, no es pugui promoure la concurrència i que superin l’import de 7.500 euros, les quals es fan públiques en el moment de l’adjudicació.

Aquestes subvencions poden ser:

• a) Subvencions corrents: El ministeri que atorga la subvenció ha d’establir, abans d’adoptar els acords d’atorgament, les bases reguladores d’aquest atorgament; com a mínim s’ha de fixar quina és l’activitat o el programa objecte de la subvenció i quina és la forma de justificació que els beneficiaris han de presentar per demostrar el compliment de la finalitat per a la qual s’ha atorgat la subvenció.

Aquestes subvencions són per fer front a despeses de funcionament que comportin un pagament.

• b) Subvencions de capital: El ministeri que atorga la subvenció ha d’aprovar prèviament les inversions que cal fer. La liquidació d’aquesta subvenció només es fa efectiva amb la presentació de la factura o els documents justificatius corresponents. Queda exempt d’aquesta justificació el Consell General.

Els crèdits per a despeses de subvencions de capital, amb caràcter plurianual o no, compromeses fins al 31 de desembre i que no s’hagin pogut liquidar durant l’exercici en no haver pogut l’entitat beneficiària de la subvenció presentar la factura o els documents justificatius corresponents, s’incorporen al pressupost de l’exercici següent.

3. Les transferències als comuns es fan d’acord amb els terminis establerts per la Llei qualificada de transferències als comuns.
4. El Govern publica cada mes al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les subvencions atorgades. No cal la publicitat en el cas de subvencions nominatives en el pressupost inicial i de les subvencions corresponents als departaments i als conceptes pressupostaris següents: Departament d’Afers Socials, conceptes pressupostaris 482-50, 482-55, 482-60, 482-63, 482-65 i 482-90; Departament de Salut, concepte pressupostari 482-40; i Departament d’Ocupació, concepte pressupostari 482-65.
5. En aplicació de l’article 14 de la Llei de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra i les seves modificacions posteriors, s’estableix un quantum de 720.000 euros per finançar les seves activitats.
6. Les entitats privades beneficiàries d’ajudes o subvencions d’un import superior a 300.000 €, amb càrrec als crèdits pressupostaris inicials que tenen assignació nominativa, han de trametre al Tribunal de Comptes, perquè en faci el control, una memòria justificativa sobre el compliment de la finalitat per a la qual s’ha atorgat l’ajuda o la subvenció, juntament amb els estats financers de l’exercici en què s’ha registrat l’ajuda o la subvenció i l’informe d’autoria extern corresponent en el cas que l’entitat l’hagi contractat.
7. L’apartat anterior és d’aplicació a les ajudes o a les subvencions amb càrrec als crèdits pressupostaris inicials que tenen assignació nominativa i de les quals no hi ha cap norma que estableixi que es financen amb càrrec als pressupostos de l’Administració general més enllà d’acords del Govern o convenis existents.

El finançament de les despeses estrictament sanitàries derivades de les prestacions socials i sociosanitàries de suport a l’autonomia, a càrrec de la seguretat social, establertes en els articles 16 i 17 de la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat, del 17 d’octubre del 2002 i les seves modificacions posteriors, es du a terme d’acord amb el seu règim d’afiliació al sistema de seguretat social.

1. Les retribucions del cap de Govern, dels ministres, del cap del Gabinet del Cap de Govern, del secretari general del Govern, dels secretaris d’Estat, d’altres alts càrrecs del Govern, dels ambaixadors, dels càrrecs directius dels organismes públics, dels càrrecs de les entitats parapúbliques, dels càrrecs de les societats públiques i del personal de relació especial de l’Administració general s’incrementen l’exercici del 2024 en funció de l’índex de preus de consum (IPC).

Igualment, durant el mateix exercici, les retribucions dels membres del Consell Superior de la Justícia, dels magistrats, dels batlles, del fiscal general, dels fiscals adjunts, del president del Tribunal de Corts i del president del Tribunal Superior s’incrementen l’exercici del 2024 en funció de l’IPC.

2. Les retribucions del personal de l’Administració general i de l’Administració de justícia s’incrementen l’exercici del 2024 en funció de l’IPC.
3. Als criteris relatius al complement d’absorció, als quals fa referència la disposició transitòria primera de la Llei de la funció pública, no se’ls aplica cap increment.
4. Les prestacions complementàries per jubilació anticipada i jubilació obligatòria (aquesta última entesa com la suma de la pensió a càrrec de l’Administració general i de la pensió a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social) dels empleats de l’Administració general s’incrementen amb l’IPC. Amb la finalitat de determinar l’aplicació correcta de l’increment de l’IPC, la Caixa Andorrana de Seguretat Social ha d’informar el Govern de l’import de la pensió de jubilació que satisfà al personal en situació de jubilació obligatòria en el termini de 30 dies des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
5. Els apartats 2, 3 i 4 són aplicables a les societats públiques, a les entitats parapúbliques i de dret públic i a altres organismes públics; i a les entitats autònomes les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern.
6. La retribució del personal de l’Administració general i de l’Administració de justícia que es contracti l’any 2024 serà la prevista en les taules salarials de la Llei de la funció pública aplicades en l’exercici del 2024.
7. Els salaris del personal de l’Administració general contractat a partir de l’1 de gener del 2019 i que abans de l’entrada en vigor de la Llei del pressupost per a l’exercici del 2019 percebia els conceptes d’IPC 2011-2012 en virtut d’una vinculació anterior amb l’Administració, i alhora afectat per la mesura establerta a l’article 20.5 de la Llei 18/2019, del 15 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2019, es veuran incrementats amb l’IPC corresponent als períodes 2011 i 2012, sempre que sigui contractat per al mateix lloc de treball i no hi hagi una interrupció del contracte superior a tres mesos.

1. Durant l’exercici del 2024 es poden crear noves places de personal, dins dels límits previstos al pressupost per a l’exercici del 2024.

La provisió d’aquestes places l’acorda l’òrgan competent amb el vistiplau del departament responsable de recursos humans. Per a la provisió d’aquestes places, cal l’informe preceptiu de la Direcció sobre l’estructura organitzativa corresponent, amb la quantificació de les càrregues de treball del personal que ocupa les places, i on quedi evidenciada l’eficiència econòmica, d’acord amb la metodologia i les directrius aprovades prèviament per l’òrgan competent amb el vistiplau del departament responsable de recursos humans.

2. El Govern pot autoritzar la reconversió o reconducció de places vacants amb la creació de nous llocs de treball o llocs de treballs ja existents, amb l’informe previ preceptiu de la Direcció i el vistiplau de la Secretaria d’Estat de Funció Pública que en justifiqui la necessitat.
3. En cas que un funcionari sigui declarat en situació de reforma o se l’adscrigui a un altre lloc de treball per motius de salut, el Govern pot autoritzar, per a les places que siguin estratègiques, amb un informe justificatiu previ del departament corresponent, la creació d’una plaça de les mateixes característiques que la que ocupava aquest funcionari. En cas que el Govern autoritzi la creació d’aquesta plaça, en el moment que el funcionari declarat en situació de reforma o adscrit a un altre lloc de treball per motius de salut doni per finalitzada la seva relació estatutària amb l’Administració, s’amortitzarà la plaça que ocupava.
4. Per a l’organització de serveis assistencials que requereixen que es facin guàrdies durant els caps de setmana i els festius, i que no poden ser assumides pel personal assalariat del SAAS, es poden contractar els facultatius necessaris per fer aquestes guàrdies, sense que el nombre estigui limitat. En aquest cas, la previsió pressupostària es fa per jornades i no per places. En cas de sobrepassar la previsió per les necessitats del servei, cal tramitar les modificacions pressupostàries corresponents.
5. Per a la cobertura de personal del SAAS, s’autoritza cobrir una vacant amb més d’una persona sempre que no s’excedeixi el nombre d’hores treballades pel lloc de treball que s’està cobrint, o, en el cas que sigui necessari incrementar la jornada laboral, cal justificar l’origen dels crèdits pressupostaris per al seu finançament.

El director general del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària pot autoritzar la cobertura d’aquestes places vacants, amb l’informe previ del Servei de Recursos Humans, sempre que la contractació es faci per a una durada determinada. En el cas que la cobertura d’aquestes places vacants comporti una despesa superior a 7.500 €, excepcionalment, s’atorga al director general la competència per autoritzar-les. Posteriorment, ha d’informar el Consell Directiu del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària d’aquestes contractacions, amb la justificació corresponent.

6. La provisió de les places vacants s’ha d’efectuar d’acord amb els principis de publicitat, igualtat i concurrència, primerament mitjançant concurs intern i, si escau, posteriorment, mitjançant concurs extern, amb acord del Govern, amb l’informe previ preceptiu de la Direcció i el vistiplau de la secretaria d’Estat de Funció Pública.

7. Durant l’exercici del 2024, la provisió de places en situació d’adscripció i de comissió de serveis s’ha de fer garantint els principis de publicitat, igualtat i concurrència, a excepció de les situacions suficientment justificades i aprovades per la Secretaria d’Estat de Funció Pública que es podran proveir directament.

8. Durant l’exercici del 2024 les baixes o permisos administratius amb reserva de plaça de fins a quaranta-cinc dies no es poden cobrir amb personal interí. El ministre encarregat de les finances, amb l’informe previ de la Secretaria d’Estat de Funció Pública, pot autoritzar la cobertura de baixes o permisos administratius amb reserva de plaça d’una durada superior a quaranta-cinc dies. De manera excepcional, es poden cobrir baixes o permisos administratius amb reserva de plaça amb una durada inferior a quaranta-cinc dies per donar resposta a les necessitats de personal en els llocs de treball següents:

   • a) Administració general: de mestre, professor, psicopedagog, tècnic especialitzat en l’àmbit social, tècnic especialitzat en educació social, tècnic pedagògic en l’àmbit de la biblioteca escolar, col·laborador educatiu i administratiu adscrit a un centre escolar del Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior, que es deriven d’aplicar la legislació que regula el sistema educatiu andorrà; i educadors, monitors i personal de suport operatiu del Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) i de pisos tutelats; i treballadors familiars. El ministre pot autoritzar la cobertura de baixes o permisos administratius amb reserva de plaça amb la sol·licitud prèvia del departament responsable de recursos humans. Posteriorment, el departament responsable de recursos humans ha d’informar el Govern d’aquestes contractacions, amb la justificació corresponent.
   • b) Servei Andorrà d’Atenció Sanitària: personal del SAAS assistencial. Per motius d’urgència sanitària o sociosanitària, el director general del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària pot autoritzar la cobertura de baixes o permisos administratius amb reserva de plaça dels col·lectius de personal del SAAS assistencial, amb l’informe previ del Servei de Recursos Humans. Posteriorment, ha d’informar el Consell Directiu del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària d’aquestes contractacions, amb la justificació corresponent. S’autoritza a cobrir una plaça durant l’absència del seu titular amb més d’una persona, sempre que no s’excedeixi la jornada laboral del titular de la plaça.
   • c) Universitat d’Andorra: personal docent i personal administratiu i tècnic.
   • d) Quan la cobertura de les baixes o els permisos administratius amb reserva de plaça comporti una despesa superior a 7.500 €, excepcionalment, s’atorga al ministre de finances i als directors generals de les entitats parapúbliques o de dret públic la competència per autoritzar-les pel que fa al pressupost de l’Administració general i als pressupostos respectius de les entitats, respectivament.

9. Dels contractes amb treballadors públics interins que estiguin vigents, en els supòsits dels apartats c, d i e de l’article 109 de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública, se’n limita el nombre per a l’exercici del 2024 al que hi ha previst al pressupost per a l’exercici del 2024. Tanmateix, per la creació de nous serveis o per serveis estratègics o imprescindibles es pot nomenar personal interí en aquests supòsits, amb el vistiplau de la Secretaria d’Estat de Funció Pública.

10. S’autoritza a cobrir una plaça durant un període màxim de dos mesos per fer-hi conviure, abans d’una jubilació, la nova persona contractada i la persona que es jubila en el cas de places estratègiques acordades prèviament pel Govern.

11. S’autoritza, amb una antelació de sis mesos, la licitació de places vacants produïdes per jubilacions anticipades i que siguin declarades prioritàries pel Govern. A aquest efecte els titulars de les places han d’efectuar la demanda al departament corresponent sis mesos abans de la data prevista per a la jubilació anticipada.

La persona contractada i la persona que es jubila anticipadament poden conviure un període màxim de tres mesos. El cost addicional que es produeixi a les places l’assumirà el mateix departament.

12. Els apartats 1, 2, 5, 6, 7, 8, 9 i 10 són aplicables a l’Administració de justícia i a les entitats parapúbliques o de dret públic; i a les societats públiques, i altres organismes públics i a les entitats autònomes les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern. En aquests casos, les referències als òrgans de l’Administració general s’entenen substituïdes pels òrgans competents de les administracions o entitats esmentades que integren el pressupost de l’Estat.
13. El Consell Superior de la Justícia, pel que fa al personal de l’Administració de justícia que es troba integrat dins del pressupost del ministeri que tingui atribuïdes les competències en matèria de justícia, les entitats parapúbliques, de dret públic, i altres organismes públics i les societats públiques les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern, han d’acordar un procediment per contractar personal interí similar al que estableixen els apartats anteriors.
14. Les noves contractacions de personal de relació especial s’han de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Capítol tercer. Operacions financeres

1. La persona assegurada que percep una o més pensions pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social la suma de les quals, un cop deduïdes les cotitzacions de la persona en qüestió, sigui d’un import establert als intervals de la taula següent, durant l’any 2024 gaudeix de la revaloració d’aquestes pensions d’acord amb el que s’indica per a cadascun dels trams:

Trams de pensions

Percentatge d’augment del tram

< 2 SMI

D’acord amb l’IPC

≥ 2 SMI < 3 SMI

25% de l’IPC

≥ 3 SMINOTA

0% de l’IPC

SMI: import del salari mínim interprofessional establert per a l’any 2024.

2 SMI: import que correspon a dos vegades el salari mínim.

3 SMI: import que correspon a tres vegades el salari mínim.

NOTA: les pensions d’un import igual o superior a tres vegades el salari mínim establert per a l’any 2024 no es revaloren.

2. Per a la revaloració de les prestacions econòmiques que estableix l’apartat anterior d’aquest article, des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i amb efecte l’1 de gener de l’any en què la Llei es fa vigent, la persona beneficiària ha de complir un dels dos requisits següents:

   • a) Ser resident a Andorra.
   • b) Acreditar un període mínim de cotització de quinze anys a la branca de jubilació. Per a les pensions de viduïtat es té en compte un període mínim de cotització de quinze anys a la branca de jubilació del causant.

3. Igualment, la persona assegurada no resident que no compleix el requisit previst a la lletra b) de l’apartat anterior i que percep una o més pensions pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social la suma de les quals, un cop deduïdes les cotitzacions de la persona en qüestió, sigui d’un import establert als intervals de la taula següent, durant l’any 2024 gaudeix de la revaloració d’aquestes pensions d’acord amb el que s’indica per a cadascun dels trams:

Trams de pensions

Percentatge d’augment del tram

< 2 SMI

D’acord amb l’IPCH

≥ 2 SMI < 3 SMI

25% de l’IPCH

≥ 3 SMINOTA

0% de l’IPCH

IPCH: índex de preus de consum harmonitzat de la zona euro per al 2023 (2,9%).

SMI: import del salari mínim interprofessional establert per a l’any 2024.

2 SMI: import que correspon a dos vegades el salari mínim.

3 SMI: import que correspon a tres vegades el salari mínim.

NOTA: les pensions d’un import igual o superior a tres vegades el salari mínim establert per a l’any 2024 no es revaloren.

1. La persona assegurada que percep una o més pensions pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social la suma de les quals, un cop deduïdes les cotitzacions de la persona en qüestió, sigui d’un import establert als intervals de la taula següent, durant l’any 2024 gaudeix de la revaloració d’aquestes pensions d’acord amb el que s’indica per a cadascun dels trams:

Trams de pensions

Percentatge d’augment del tram

< 2 SMI

D’acord amb l’IPC

≥ 2 SMI < 3 SMI

25% de l’IPC

≥ 3 SMINOTA

0% de l’IPC

SMI: import del salari mínim interprofessional establert per a l’any 2024.

2 SMI: import que correspon a dos vegades el salari mínim.

3 SMI: import que correspon a tres vegades el salari mínim.

NOTA: les pensions d’un import igual o superior a tres vegades el salari mínim establert per a l’any 2024 no es revaloren.

2. Per a la revaloració de les prestacions econòmiques que estableix l’apartat anterior d’aquest article, des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i amb efecte l’1 de gener de l’any en què la Llei es fa vigent, la persona beneficiària ha de complir un dels dos requisits següents:

   • a) Ser resident a Andorra.
   • b) Acreditar un període mínim de cotització de quinze anys a la branca de jubilació. Per a les pensions de viduïtat es té en compte un període mínim de cotització de quinze anys a la branca de jubilació del causant.

3. Igualment, la persona assegurada no resident que no compleix el requisit previst a la lletra b) de l’apartat anterior i que percep una o més pensions pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social la suma de les quals, un cop deduïdes les cotitzacions de la persona en qüestió, sigui d’un import establert als intervals de la taula següent, durant l’any 2024 gaudeix de la revaloració d’aquestes pensions d’acord amb el que s’indica per a cadascun dels trams:

Trams de pensions

Percentatge d’augment del tram

< 2 SMI

D’acord amb l’IPCH

≥ 2 SMI < 3 SMI

25% de l’IPCH

≥ 3 SMINOTA

0% de l’IPCH

IPCH: índex de preus de consum harmonitzat de la zona euro per al 2023 (2,9%).

SMI: import del salari mínim interprofessional establert per a l’any 2024.

2 SMI: import que correspon a dos vegades el salari mínim.

3 SMI: import que correspon a tres vegades el salari mínim.

NOTA: les pensions d’un import igual o superior a tres vegades el salari mínim establert per a l’any 2024 no es revaloren.

Disposició addicional novena

1. A partir de l’entrada vigor de la Llei 11/2021, del 13 de maig, de creació de la Fundació Privada del Sector Públic Andorra Recerca i Innovació, són considerats partícips del pla de pensions de la funció pública, i assimilats a tots els efectes en aquesta matèria, els treballadors amb contracte de durada indefinida de la Fundació Privada del Sector Públic Andorra Recerca i Innovació (“Andorra Recerca i Innovació”), entre els quals hi ha els treballadors amb contracte de durada indefinida de les entitats següents que van quedar adscrits a Andorra Recerca i Innovació: Fundació Privada Observatori Sostenibilitat d’Andorra, Fundació Privada del Sector Públic ActuaTECH i l’Institut d’Estudis Andorrans.
2. Als efectes d’aquesta Llei, totes les referències fetes a l’Institut d’Estudis Andorrans en aquesta o en qualsevol altra llei o disposició normativa s’entenen fetes a la Fundació Privada del Sector Públic Andorra Recerca i Innovació.”
3. De la mateixa manera, en aplicació de la Llei 2/2019, del 17 de gener, de la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell, totes les referències fetes a l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell s’han d’entendre fetes a la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell.”
4. S’afegeix la disposició transitòria setena, amb la redacció següent:

“Disposició transitòria setena

Els funcionaris que des de l’entrada en vigor de la Llei 13/2023, del 31 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2023 (18 de febrer del 2023) fins a l’entrada en vigor de la Llei 1/2024, de l’1 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2024 (27 de febrer del 2024), si compleixen els requisits d’anys de servei establerts a l’apartat 1 de la disposició addicional vuitena d’aquesta Llei, s’hagin acollit a la jubilació anticipada o obligatòria per no haver tingut dret a fer-ho en aplicació de la mateixa disposició addicional vuitena perquè es trobaven en situació de partícips en suspens i no van poder fer aportacions ordinàries al pla de pensions, poden sol·licitar la modificació de l’import de la prestació de jubilació i percebre-la, amb caràcter retroactiu, per l’import al qual tindrien dret en aplicació de la disposició addicional referida.

Per tenir dret a percebre la prestació prevista a la disposició addicional vuitena, els funcionaris hauran d’efectuar la regularització de les aportacions del 3% en els mateixos termes previstos al segon paràgraf de l’apartat 1 de la dita disposició i de forma retroactiva des de l’1 de març del 2023 fins a la data de jubilació.

La materialització d’aquesta aportació al pla de pensions es pot efectuar de forma fraccionada en els tres mesos immediats següents a l’entrada en vigor de la Llei del pressupost per a l’exercici del 2025.

Disposició addicional novena

1. A partir de l’entrada vigor de la Llei 11/2021, del 13 de maig, de creació de la Fundació Privada del Sector Públic Andorra Recerca i Innovació, són considerats partícips del pla de pensions de la funció pública, i assimilats a tots els efectes en aquesta matèria, els treballadors amb contracte de durada indefinida de la Fundació Privada del Sector Públic Andorra Recerca i Innovació (“Andorra Recerca i Innovació”), entre els quals hi ha els treballadors amb contracte de durada indefinida de les entitats següents que van quedar adscrits a Andorra Recerca i Innovació: Fundació Privada Observatori Sostenibilitat d’Andorra, Fundació Privada del Sector Públic ActuaTECH i l’Institut d’Estudis Andorrans.
2. Als efectes d’aquesta Llei, totes les referències fetes a l’Institut d’Estudis Andorrans en aquesta o en qualsevol altra llei o disposició normativa s’entenen fetes a la Fundació Privada del Sector Públic Andorra Recerca i Innovació.”
3. De la mateixa manera, en aplicació de la Llei 2/2019, del 17 de gener, de la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell, totes les referències fetes a l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell s’han d’entendre fetes a la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell.”
4. S’afegeix la disposició transitòria setena, amb la redacció següent:

“Disposició transitòria setena

Els funcionaris que des de l’entrada en vigor de la Llei 13/2023, del 31 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2023 (18 de febrer del 2023) fins a l’entrada en vigor de la Llei 1/2024, de l’1 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2024 (27 de febrer del 2024), si compleixen els requisits d’anys de servei establerts a l’apartat 1 de la disposició addicional vuitena d’aquesta Llei, s’hagin acollit a la jubilació anticipada o obligatòria per no haver tingut dret a fer-ho en aplicació de la mateixa disposició addicional vuitena perquè es trobaven en situació de partícips en suspens i no van poder fer aportacions ordinàries al pla de pensions, poden sol·licitar la modificació de l’import de la prestació de jubilació i percebre-la, amb caràcter retroactiu, per l’import al qual tindrien dret en aplicació de la disposició addicional referida.

Per tenir dret a percebre la prestació prevista a la disposició addicional vuitena, els funcionaris hauran d’efectuar la regularització de les aportacions del 3% en els mateixos termes previstos al segon paràgraf de l’apartat 1 de la dita disposició i de forma retroactiva des de l’1 de març del 2023 fins a la data de jubilació.

La materialització d’aquesta aportació al pla de pensions es pot efectuar de forma fraccionada en els tres mesos immediats següents a l’entrada en vigor de la Llei del pressupost per a l’exercici del 2025.

Disposició addicional novena

1. A partir de l’entrada vigor de la Llei 11/2021, del 13 de maig, de creació de la Fundació Privada del Sector Públic Andorra Recerca i Innovació, són considerats partícips del pla de pensions de la funció pública, i assimilats a tots els efectes en aquesta matèria, els treballadors amb contracte de durada indefinida de la Fundació Privada del Sector Públic Andorra Recerca i Innovació (“Andorra Recerca i Innovació”), entre els quals hi ha els treballadors amb contracte de durada indefinida de les entitats següents que van quedar adscrits a Andorra Recerca i Innovació: Fundació Privada Observatori Sostenibilitat d’Andorra, Fundació Privada del Sector Públic ActuaTECH i l’Institut d’Estudis Andorrans.
2. Als efectes d’aquesta Llei, totes les referències fetes a l’Institut d’Estudis Andorrans en aquesta o en qualsevol altra llei o disposició normativa s’entenen fetes a la Fundació Privada del Sector Públic Andorra Recerca i Innovació.”
3. De la mateixa manera, en aplicació de la Llei 2/2019, del 17 de gener, de la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell, totes les referències fetes a l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell s’han d’entendre fetes a la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell.”
4. S’afegeix la disposició transitòria setena, amb la redacció següent:

“Disposició transitòria setena

Els funcionaris que des de l’entrada en vigor de la Llei 13/2023, del 31 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2023 (18 de febrer del 2023) fins a l’entrada en vigor de la Llei 1/2024, de l’1 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2024 (27 de febrer del 2024), si compleixen els requisits d’anys de servei establerts a l’apartat 1 de la disposició addicional vuitena d’aquesta Llei, s’hagin acollit a la jubilació anticipada o obligatòria per no haver tingut dret a fer-ho en aplicació de la mateixa disposició addicional vuitena perquè es trobaven en situació de partícips en suspens i no van poder fer aportacions ordinàries al pla de pensions, poden sol·licitar la modificació de l’import de la prestació de jubilació i percebre-la, amb caràcter retroactiu, per l’import al qual tindrien dret en aplicació de la disposició addicional referida.

Per tenir dret a percebre la prestació prevista a la disposició addicional vuitena, els funcionaris hauran d’efectuar la regularització de les aportacions del 3% en els mateixos termes previstos al segon paràgraf de l’apartat 1 de la dita disposició i de forma retroactiva des de l’1 de març del 2023 fins a la data de jubilació.

La materialització d’aquesta aportació al pla de pensions es pot efectuar de forma fraccionada en els tres mesos immediats següents a l’entrada en vigor de la Llei del pressupost per a l’exercici del 2025.

Disposició addicional novena

1. A partir de l’entrada vigor de la Llei 11/2021, del 13 de maig, de creació de la Fundació Privada del Sector Públic Andorra Recerca i Innovació, són considerats partícips del pla de pensions de la funció pública, i assimilats a tots els efectes en aquesta matèria, els treballadors amb contracte de durada indefinida de la Fundació Privada del Sector Públic Andorra Recerca i Innovació (“Andorra Recerca i Innovació”), entre els quals hi ha els treballadors amb contracte de durada indefinida de les entitats següents que van quedar adscrits a Andorra Recerca i Innovació: Fundació Privada Observatori Sostenibilitat d’Andorra, Fundació Privada del Sector Públic ActuaTECH i l’Institut d’Estudis Andorrans.
2. Als efectes d’aquesta Llei, totes les referències fetes a l’Institut d’Estudis Andorrans en aquesta o en qualsevol altra llei o disposició normativa s’entenen fetes a la Fundació Privada del Sector Públic Andorra Recerca i Innovació.”
3. De la mateixa manera, en aplicació de la Llei 2/2019, del 17 de gener, de la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell, totes les referències fetes a l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell s’han d’entendre fetes a la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell.”
4. S’afegeix la disposició transitòria setena, amb la redacció següent:

“Disposició transitòria setena

Els funcionaris que des de l’entrada en vigor de la Llei 13/2023, del 31 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2023 (18 de febrer del 2023) fins a l’entrada en vigor de la Llei 1/2024, de l’1 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2024 (27 de febrer del 2024), si compleixen els requisits d’anys de servei establerts a l’apartat 1 de la disposició addicional vuitena d’aquesta Llei, s’hagin acollit a la jubilació anticipada o obligatòria per no haver tingut dret a fer-ho en aplicació de la mateixa disposició addicional vuitena perquè es trobaven en situació de partícips en suspens i no van poder fer aportacions ordinàries al pla de pensions, poden sol·licitar la modificació de l’import de la prestació de jubilació i percebre-la, amb caràcter retroactiu, per l’import al qual tindrien dret en aplicació de la disposició addicional referida.

Per tenir dret a percebre la prestació prevista a la disposició addicional vuitena, els funcionaris hauran d’efectuar la regularització de les aportacions del 3% en els mateixos termes previstos al segon paràgraf de l’apartat 1 de la dita disposició i de forma retroactiva des de l’1 de març del 2023 fins a la data de jubilació.

La materialització d’aquesta aportació al pla de pensions es pot efectuar de forma fraccionada en els tres mesos immediats següents a l’entrada en vigor de la Llei del pressupost per a l’exercici del 2025.

1. L’interès legal per a l’exercici del 2024 queda establert en l’1,68%. En cas que el Govern no pagui als seus proveïdors en els terminis establerts legalment, ha d’incorporar al seu pagament els interessos legals de demora corresponents de forma automàtica.
2. L’interès moratori per a l’exercici del 2024, previst a l’article 23 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari i les seves modificacions posteriors, queda establert en el 3,36%.

t

1. S’autoritza el Govern perquè, a proposta del ministre encarregat de les finances, afronti les operacions d’endeutament següents:

   • a) Emetre deute públic o concertar operacions de crèdit per refinançar o substituir l’endeutament autoritzat, formalitzat, disposat i no disposat el 31 de desembre de l’exercici anterior a l’any en què la Llei es fa vigent.
   • b) Concertar operacions de crèdit en concepte de prestació de garanties mitjançant un aval en el marc del Programa de finançament preferent per al foment de la rehabilitació del parc immobiliari, la millora de l’eficiència energètica dels edificis i l’ús de les energies renovables, d’un import màxim de 13.269.481 d’euros, d’acord amb les disposicions addicionals primera i segona de la Llei 16/2022, del 30 de maig, de text consolidat per al foment de la rehabilitació del parc immobiliari, la millora de l’eficiència energètica dels edificis i l’ús de les energies renovables, i el Reglament regulador del Programa esmentat.
   • c) Concertar operacions de crèdit en concepte de prestació de garanties mitjançant avals, en el marc del programa extraordinari d’avals per la situació d’emergència sanitària causada pel coronavirus SARS-CoV-2 destinat al finançament de les empreses i els negocis que s’acullin als supòsits fixats per decret, per un import total màxim de 61.092.795 euros, d’acord amb l’apartat 1 de la disposició addicional primera de la Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, modificada per la disposició final segona de la Llei 9/2020, del 25 de juny, de mesures de racionalització econòmica i de recursos humans del sector públic i de reducció salarial dels càrrecs electes i de lliure designació de les entitats públiques.
   • d) Concertar operacions de crèdit en concepte de prestació de garanties mitjançant un aval, d’un import de 10.000.000 d’euros, a favor de l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) en concepte de contingències legals associades a la possible venda de Vallbanc, SA.
   • e) Concertar operacions de crèdit en concepte de prestació de garanties mitjançant un aval, d’un import màxim de 10.000.000 euros, en el marc del Decret 127/2023, del 15-3-2023, d’aprovació d’un programa extraordinari d’avals per comprar un habitatge per a residència habitual i permanent.
   • f) Concertar operacions de crèdit en concepte de prestació de garanties mitjançant un aval, d’un import de 3.500.000 euros, en el marc del contracte de concessió de la construcció, gestió i explotació integral, mitjançant concessió administrativa, de l’Heliport Nacional d’Andorra (HNA) a la Caubella.
   • g) Concertar operacions de crèdit en concepte de prestació de garanties mitjançant un aval en el marc del Programa de crèdits destinat al finançament del Programa de digitalització d’empreses, d’acord amb el decret corresponent que aprovi el Govern, pe
   • h) h) Concertar qualsevol document de promesa de pagament en forma d’aval no negociable, sense interès, que sigui necessari o convenient pel que fa a l’afiliació d’Andorra al Fons Monetari Internacional, per un import de 92.528.500 SDR, en virtut de l’Acord d’adhesió al Conveni constitutiu del Fons Monetari Internacional, de data 17 de setembre del 2020, de la Llei d’adhesió d’Andorra al Fons Monetari Internacional i de la Resolució núm. 79-1 del Fons Monetari Internacional, de data 23 de desembre del 2023.

Disposició final

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Casa de la Vall, 7 de novembre del 2024

Carles Ensenyat ReigSíndic General

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Joan Enric Vives Sicília       Emmanuel MacronBisbe d’Urgell                     President de la República FrancesaCopríncep d’Andorra         Copríncep d’Andorra