Decret 521/2022, del 7 de desembre del 2022

Aquest Reglament regula les condicions generals d’instal·lació i de funcionament dels centres de tractament tèrmic de residus per incineració o valorització energètica, així com els requisits mínims dels mesuraments i autocontrols que han d’efectuar els centres per poder verificar que no se superen els límits d’emissions a l’atmosfera i els límits de contaminants a les aigües residuals, i també regula les condicions d’admissió, gestió i eliminació dels residus. També defineix els valors límit acceptables de les emissions a l’atmosfera i els valors límit acceptables de contaminants a les aigües residuals. El Govern podrà fixar condicions de funcionament i valors límits més exigents en les autoritzacions de posada en funcionament, d’acord amb les millors tècniques disponibles (MTD). En aquest sentit, el Govern revisarà i actualitzarà si escau, l’autorització de posada en funcionament sempre que s’actualitzin i s’estableixin noves conclusions sobre les MTD. El procediment per revisar l’autorització de posada en funcionament d’acord amb la publicació de noves conclusions sobre les MTD s’inicia a petició del departament responsable del medi ambient, que requereix al gestor del Centre de Tractament de Residus que lliuri tota la informació necessària per revisar les condicions de l’autorització, i que hi inclogui concretament com a mínim els resultats del monitoratge de les emissions i altres dades que permetin una comparació del funcionament de la instal·lació amb les MTD aplicables i els nivells d’emissió associats a les MTD. El departament responsable del medi ambient disposa d’un termini màxim de quatre anys, a partir de la publicació de decisions sobre les conclusions sobre MTD, per revisar i si escau actualitzar l’autorització de posada en funcionament, i perquè la instal·lació compleixi les condicions de funcionament.

1. Aquest Reglament s’aplica a les instal·lacions de tractament tèrmic de residus no perillosos, principalment als residus domèstics i assimilables, als residus sanitaris i als fangs de les estacions de depuració no perillosos. 2. Tanmateix aquest Reglament no s’aplica a les instal·lacions on es tracten exclusivament els residus següents: a) residus vegetals agrícoles i forestals, b) residus vegetals procedents del sector de la transformació alimentària, si se’n valoritza l’energia produïda, c) residus vegetals fibrosos obtinguts de la producció de pasta verge i de la producció del paper a partir de la pasta, si es coincineren en el lloc de producció i si se’n valoritza l’energia produïda; d) residus de fusta, excepte els residus de fusta susceptibles de contenir compostos organohalogenats o metalls pesants com a conseqüència d’un tractament amb substàncies protectores de la fusta o de revestiments, inclosos en especial els residus de fusta d’aquest tipus procedents de residus de construcció o d’enderroc, e) residus de suro, f) residus radioactius, g) carcasses d’animals tal com s’indica al Reglament CE núm. 1060/2009, sense perjudici de modificacions futures. De conformitat amb el que disposa l’article 1.2 de la Llei de residus 25/2004, del 14 de desembre, la gestió dels residus perillosos es regula pel Reglament del 13 de juliol del 2005 i en tot cas per la Decisió2000/532/CE, que estableix les categories de residus perillosos, sense perjudici de modificacions futures. 3. Aquest Reglament no és aplicable a les instal·lacions experimentals utilitzades per a la investigació, el desenvolupament i la realització de proves per millorar el procés d’incineració i que tractin menys de 50 tones de residus a l’any.

1. La capacitat nominal de cada forn d’incineració s’ha d’expressar en tones de residus per hora (t/h), indicant el poder calorífic de referència dels residus, expressat en milers de joules per quilogram (kJ/kg). La capacitat horària de la instal·lació és la suma de la capacitat de cada forn que la compon. El producte de la capacitat nominal i del poder calorífic representa la potència tèrmica nominal de la instal·lació en milers de kW. 2. La capacitat anual de la instal·lació de tractament tèrmic és la quantitat de residus que la instal·lació ha de poder incinerar en un any, tenint en compte la seva disponibilitat anual. 3. L’autorització de posada en funcionament fixa la capacitat total d’incineració.

1. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de prendre les disposicions necessàries per prevenir els envols de pols i matèries diverses, que consistiran com a mínim a pavimentar les zones d’accés al Centre; en particular les vies de circulació i zones d’aparcament de vehicles han d’estar dissenyades particularment pel que fa als pendents i als revestiments i netejades correctament. Els vehicles que surten de la instal·lació no han de deixar dipòsits de pols o fang a les carreteres. Per aquest motiu s’ha de preveure un sistema de neteja de rodes si és necessari. 2. La pols, els gasos contaminants i les olors són captats a l’origen i canalitzats. 3. Els emmagatzematges de productes pulverulents d’ús intern de la planta han de ser confinats particularment en recipients, sitges i edificis tancats, i les instal·lacions de manipulació, transvasament i transport d’aquests productes han de tenir dispositius d’aspiració que permetin reduir els envols de pols. Si és necessari els dispositius d’aspiració estan embrancats a una instal·lació de tractament. L’emmagatzematge dels altres productes a granel es fa sempre que sigui possible en espais tancats. Quan els emmagatzematges es fan a l’aire lliure, s’ha de preveure la humidificació del material o la polvorització d’additius per limitar els envols en temps sec. 4. Les canalitzacions de transport de fluids perillosos o insalubres i de recollida d’efluents contaminats o susceptibles de ser-ho han de ser estanques i resistents a l’acció física i química dels productes que poden contenir. Han d’estar correctament mantingudes i han de ser l’objecte de revisions periòdiques que n’assegurin el bon estat. Les canalitzacions de transport de fluids perillosos a l’interior dels edificis han de ser aèries excepte per causes de seguretat o higiene. 5. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic estableix un esquema de tota la xarxa interior i exterior que es posa al dia regularment, en particular després de cada modificació important, i en tot cas i com a mínim una vegada a l’any. Aquest esquema es posa a disposició del Govern, de la comissió d’informació i vigilància del Centre de Tractament Tèrmic de Residus i en particular dels serveis d’incendi i de socors. 6. Està prohibit establir una connexió directa entre les xarxes de recollida dels efluents que han de ser tractats i el medi receptor. 7. Les instal·lacions de tractament dels efluents s’han de dissenyar, explotar i mantenir de manera que es redueixin al mínim els períodes d’indisponibilitat durant els quals no poden assumir plenament la seva funció. 8. L’ordre ministerial relativa a les prescripcions tècniques per a les estacions de depuració d’habitatges unifamiliars, d’habitatges plurifamiliars, d’edificis de serveis, de centres comercials, de separació de líquids lleugers, de separació de greixos i d’instal·lacions agropecuàries del 20 d’abril del 2005, és d’aplicació per a la definició tècnica dels elements de tractament, dins dels límits fixats per aquesta. 9. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha d’implantar un sistema de gestió ambiental i auditoria mediambiental. 10. A l’efecte de classificar les instal·lacions de tractament tèrmic de residus amb valorització energètica, el gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de trametre un informe, acreditat externament, que indiqui el valor d’eficiència energètica, així com la informació addicional per verificar-lo. Per fer el càlcul cal seguir les indicacions de la norma europea vigent. Quan la instal·lació ja estigui en funcionament, per al càlcul es prenen com a referència els resultats obtinguts durant un any natural. En funció de la documentació lliurada pel gestor del Centre de Tractament Tèrmic, i després de fer les comprovacions escaients, el ministeri responsable del medi ambient notifica al gestor la seva classificació com a operador R1. Aquesta classificació té una validesa de cinc anys, sempre que no es produeixin canvis que puguin afectar l’eficiència energètica, com per exemple modificacions tècniques, canvis dels clients de calor, electricitat, etc. Transcorreguts els cinc anys, o si s’ha produït un canvi sobre l’eficiència energètica, cal recalcular el valor de referència i revisar la classificació d’acord amb el procés descrit anteriorment. 11. L’energia continguda en el gas de combustió s’ha de recuperar mitjançant una caldera de recuperació de calor per tal de produir aigua calenta i/o vapor, perquè pugui ser exportada, utilitzada internament i/o utilitzada per produir electricitat. 12. Les instal·lacions s’han de dissenyar amb vista a augmentar la seva eficiència energètica i poden combinar diverses tècniques que garanteixin un nivell d’eficiència elèctrica bruta d’entre el 20% i el 35% o un nivell d’eficiència energètica bruta d’entre el 72% i el 91%.

1. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de prendre totes les precaucions necessàries pel que fa al lliurament i a la recepció dels residus per tal de prevenir o de limitar, tant com sigui possible, els efectes negatius sobre el medi ambient, en particular sobre la contaminació de l’aire, del sòl, de les aigües superficials i subterrànies, com també les olors, el soroll i els riscos directes per a la salut de les persones. 2. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic pesa cada categoria de residus abans d’acceptar-ne la recepció a la instal·lació de tractament tèrmic. Les categories de residus es fixen d’acord amb el Catàleg nacional de residus. 3. La instal·lació ha de disposar d’un equipament de control de la radioactivitat que ha de permetre el control de tots els residus admesos a la instal·lació de tractament tèrmic. El tipus d’aparell escollit serà sotmès a consideració prèvia del ministeri responsable del medi ambient. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de disposar d’un protocol en relació amb els processos de control d’admissió, de recepció i de rebuig dels residus radioactius. 4. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic efectua una inspecció visual de tots els residus admesos, en la mesura que sigui possible; així mateix, recull mostres i fa caracteritzacions periòdiques per tal de conèixer-ne la composició i les propietats.

1. Els residus no perillosos s’han de descarregar tan bon punt arriben a la planta, en una àrea estanca o en una fossa estanca que permeti recollir les aigües d’escorrentia. 2. La instal·lació ha d’estar equipada per tal que l’emmagatzematge dels residus i l’alimentació del forn d’incineració no provoquin molèsties olfactives al veïnatge. L’àrea de descàrrega dels residus no perillosos s’ha de dissenyar de manera que no es puguin envolar residus i pols, i que no es puguin escórrer efluents líquids cap a l’exterior. Aquests lixiviats s’han de recollir i tractar de manera convenient, segons els límits fixats pel Reglament de control de les aigües residuals i de protecció de les aigües superficials, del 18 de desembre de 1996, quan la seva destinació final sigui la xarxa pública de sanejament, o el medi. 3. Si els residus no es poden tractar vint-i-quatre hores com a molt tard després d’arribar a la instal·lació de tractament tèrmic, l’àrea o la fossa han d’estar tancades i han d’estar en depressió en el moment que els forns funcionin: l’aire aspirat ha de servir d’aire de combustió per tal de destruir-ne els components olorosos. La descàrrega del contingut dels camions s’ha de fer mitjançant un dispositiu que aïlli el camió de l’exterior o mitjançant qualsevol altre mitjà que permeti un resultat anàleg. 4. El fang de depuradora s’emmagatzema en sitges i s’extreu l’aire de la sitja que s’utilitza com a aire de combustió en el procés. 5. L’autorització de posada en funcionament fixa, seguint les pautes del Catàleg nacional de residus, les categories de residus que són admeses al Centre i els processos de control d’admissió i recepció dels residus.

1. Queda prohibit incinerar els residus sanitaris següents: a) partides de sals d’argent, productes químics utilitzats per a les operacions de revelat, clixés radiogràfics caducats, entre altres; b) partides de residus amb riscos químics i tòxics; c) partides de residus que continguin mercuri; i d) partides de residus que continguin material radioactiu 2. Els residus sanitaris només són admesos pel Centre de Tractament Tèrmic de Residus si estan condicionats en recipients que gaudeixin de les corresponents autoritzacions i reconeixements específicament previstos per a aquests usos. Han de ser recipients resistents al trencament, rígids, impermeables, asèptics, d’un sol ús i que comptin amb sistemes que n’impedeixin, un cop tancats, la reobertura. En el moment del seu lliurament al Centre de Tractament Tèrmic de Residus, han d’estar en bon estat i han d’anar degudament identificats, amb una inscripció visible que indiqui la tipologia dels residus segons el que estableix la normativa vigent i la seva provinença amb menció, almenys, del centre generador i del gestor de residus sanitaris. Les dades corresponents al centre generador i al gestor de residus sanitaris poden correspondre’s, si així es convé prèviament, amb un codi identificatiu. Els recipients s’han de poder incinerar fàcilment i la seva forma i dimensió s’han d’adaptar als equipaments tecnològics de trànsit del Centre de Tractament de Residus. La detecció de qualsevol anomalia en els contenidors en relació amb les prescripcions esmentades implica el refús dels recipients, i fins i tot de la partida en qüestió. 3. El gestor de residus sanitaris ha de transportar els recipients estancs fins al Centre de Tractament Tèrmic de Residus, on es transfereixen des del mitjà de transport als contenidors rígids específicament previstos per a la recepció. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic de Residus únicament manipula i transporta des de la seva recepció els recipients en els mateixos contenidors rígids tancats, de manera que es preservi en tot moment la integritat dels recipients fins que s’introdueixin al forn. En cap cas manipula els recipients directament, ni efectua operacions de descàrrega des dels mitjans de transport dels gestors de residus sanitaris als esmentats contenidors rígids. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic de Residus ha de disposar permanentment d’un nombre suficient de contenidors rígids nets i desinfectats a disposició dels gestors privats de residus sanitaris. 4. No és permès el trànsit dels residus sanitaris per la fossa d’emmagatzematge dels residus no perillosos. 5. Els residus sanitaris s’han d’incinerar com a màxim 48 hores després d’haver-ne efectuat la recepció al Centre de Tractament Tèrmic de Residus, a excepció de si es disposa de locals equipats amb mecanismes de refrigeració que en permetin l’emmagatzematge i el manteniment a una temperatura compresa entre + 4ºC i 7 ºC. En aquest cas, l’emmagatzematge es pot perllongar, com a molt, set dies naturals comptats a partir de la data de recepció inclosa. Si els recipients no s’introdueixen directament al forn tan bon punt se n’efectua la recepció, els contenidors plens s’han de dipositar en un local diferent i específicament previst per a aquest ús. Les instal·lacions destinades a l’emmagatzematge de menys de 48 hores han d’estar correctament senyalitzades i ventilades i han de disposar de punts d’aigua per a les operacions de neteja, així com d’equipaments de clavegueram a més dels corresponents mecanismes de seguretat, en particular els de protecció contra incendis, i només poden accedir-hi persones autoritzades. Si el temps previst supera les 48 hores, l’emmagatzematge es fa als locals refrigerats, els quals han d’estar controlats, com a mínim diàriament, a fi de verificar el correcte funcionament dels mecanismes de refrigeració. A aquest efecte, el Centre de Tractament Tèrmic de Residus ha de disposar d’un sistema de registre continu de la temperatura d’aquests locals. En el cas que per motius tècnics la planta de tractament tingui una aturada estacional, el temps d’emmagatzematge es pot perllongar, com a molt, 26 dies naturals, a comptar de la data de recepció inclosa i sempre que els residus sanitaris es mantinguin en les condicions de refrigeració prèviament esmentades. 6. Després d’haver descarregat els recipients i d’haver-los introduït al forn, els contenidors rígids s’han de rentar i desinfectar interiorment i exteriorment a la mateixa instal·lació. Un cop nets i desinfectats, els contenidors buits, si no es tornen a utilitzar immediatament, s’han d’emmagatzemar en un local diferent i específicament previst per a aquest ús. L’aigua del rentat dels contenidors s’ha de tractar a la mateixa instal·lació o bé s’ha de desinfectar abans d’abocar-la a la xarxa pública de sanejament. 7. Qualsevol residu sanitari que arribi a la planta de tractament tèrmic ha d’anar acompanyat d’un document de seguiment que ha d’haver estat establert i utilitzat en les formes previstes per la normativa vigent. La mancança d’aquesta documentació d’acompanyament implica el refús dels recipients respectius i, fins i tot, de tota la partida de residus sanitaris en qüestió. 8. L’autorització de posada en funcionament fixa les categories de residus sanitaris que són admeses al Centre de Tractament Tèrmic de Residus, així com els respectius processos de control d’admissió i recepció dels residus sanitaris.

1. L’explotació de les instal·lacions de tractament tèrmic s’ha de fer per tal d’assolir un nivell d’incineració de manera que la concentració de carboni orgànic total (COT) de les cendres i escòries sigui inferior al 3% del pes sec d’aquests materials o que la seva pèrdua al foc sigui inferior al 5% d’aquest pes sec. No obstant això, la pèrdua al foc s’ha de limitar al 3% per a les instal·lacions que tracten residus sanitaris. Cal analitzar cada tres mesos, com a mínim, la pèrdua de calcinació o el carbó orgànic total (COT) en l’escòria i la cendra de fons. La mesura de la pèrdua de calcinació es fa d’acord amb les normes EN 14899 i EN 15169 o EN 15935 o les seves actualitzacions. La mesura del carboni orgànic total es porta a terme d’acord amb les normes EN 14899 i EN 13137 o EN 15936 o les seves actualitzacions. En el cas d’analitzar el carboni orgànic total, el carboni elemental, que per exemple s’hagi determinat d’acord amb la DIN 19539 o la seva actualització, es pot restar del resultat de la mesura. 2. Les instal·lacions de tractament tèrmic s’han de dissenyar, equipar, construir i explotar de manera que, fins i tot en les condicions més desfavorables que es puguin preveure, els gasos que es derivin del procés assoleixin, després de la última injecció d’aire de combustió, de manera controlada i homogènia, una temperatura de 850ºC durant dos segons, mesurada prop de la paret interna o en un altre punt autoritzat representatiu de la cambra de combustió. Aquesta durada s’ha de comprovar en el decurs de les proves de posada en marxa. La temperatura s’ha de mesurar en continu. 3. Cada línia d’incineració s’ha d’equipar de almenys un cremador addicional, que s’ha d’activar automàticament quan la temperatura dels gasos de combustió baixi per sota de 850ºC, després de la última injecció d’aire de combustió. Aquests cremadors també s’utilitzen en les fases d’engegada i d’aturada per tal de garantir permanentment la temperatura de 850ºC durant aquestes fases i mentre hi hagi residus no cremats dins la cambra de combustió. En el moment de l’engegada i l’aturada, o quan la temperatura dels gasos de combustió caigui per sota de 850ºC, els cremadors addicionals no s’han d’alimentar amb combustibles que puguin provocar emissions més importants que les que provocaria la combustió de gasoil, de gas líquid o de gas natural. 4. Les instal·lacions de tractament tèrmic han de tenir i utilitzar un sistema automàtic que impedeixi l’alimentació de residus: a) durant la fase d’engegada, fins que s’arribi a una temperatura de 850º C, b) cada vegada que no es mantingui la temperatura de 850º C, c) cada vegada que els mesuraments continus previstos a l’article 28 mostrin que s’ha superat un dels valors límit d’emissió a causa d’una irregularitat o una fallada dels sistemes de depuració. 5. Els recipients que contenen residus sanitaris s’han d’introduir directament, sense manipulació humana, dins el forn mitjançant una tremuja, un sistema d’evacuació de carregament per gravetat o un empenyedor. No s’ha de produir cap deteriorament dels recipients abans d’entrar dins el forn. Els residus sanitaris només es podran enfornar en condicions de funcionament normal de la instal·lació, amb exclusió sobretot de les fases d’engegada o d’aturada del forn. S’estableix una quota màxima de residus, que no supera en cap cas el 10% en massa de mitjana anual dels residus tractats. L’explotació s’ha de fer de manera que aquests residus s’introdueixin periòdicament dins el forn, per tal de garantir la regularitat de la càrrega i del poder calorífic inferior. Abans de fer qualsevol enfornada, és necessari garantir el caràcter òptim de la combustió. En cas que hi hagi una aturada en menys de dues hores després de l’últim carregament de residus sanitaris, s’han de poder recuperar o aïllar els residus que hi ha a l’interior del forn fins a ser incinerats després de la reparació.

1. La durada màxima de les aturades, irregularitats o fallades tècniques de les instal·lacions de tractament tèrmic, de tractament o de mesura dels efluents aquosos i les emissions atmosfèriques durant les quals les concentracions poden superar els valors límit establerts, no pot excedir en cap cas de quatre hores sense interrupció de la instal·lació quan les mesures en continu previstes a l’article 28 mostren que s’ha superat un valor límit d’emissió a l’atmosfera. La durada acumulada de funcionament en un any en aquestes condicions pel conjunt de tots els paràmetres mesurats ha de ser inferior a seixanta hores. 2. La concentració total de partícules de les emissions atmosfèriques no ha de superar, en cap cas, els 150 mg/m3, expressada en mitjana sobre mitja hora. A més, no s’han de superar els valors límit d’emissió establerts a l’annex I per al monòxid de carboni i per a les substàncies orgàniques en estat gasós o de vapor, expressats en carboni orgànic total. S’han de respectar també les condicions relatives al nivell d’incineració que cal assolir. 3. Tanmateix el Govern pot en tot moment incrementar les limitacions definides en aquest article i/o en l’autorització de posada en funcionament, si ho considera necessari. 4. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de facilitar al ministeri responsable del medi ambient i a la Comissió d’Informació i Vigilància informació en temps real, és a dir, d’acord amb els darrers mesuraments obligatoris i els fixats en l’autorització de posada en funcionament, i a través dels mitjans informàtics necessaris d’acord amb les limitacions establertes en aquest article. 5. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic, per tal de disminuir la freqüència d’ocurrència de condicions diferents de les condicions normals de funcionament (CDCNF) i disminuir les emissions a l’atmosfera i a les aigües si escau, ha d’establir i executar un pla de gestió per a les condicions diferents de les condicions normals de funcionament (CDCNF), basat en els riscos. Aquest pla de gestió de CDCNF ha de formar part del sistema de gestió ambiental definit a l’article 4.9 d’aquest Reglament, i ha d’incloure els punts següents: - Identificació de les potencials CDCNF (per exemple: errors d’equips crítics per a la protecció del medi ambient, les seves causes fonamentals i les seves possibles conseqüències). Aquesta llista de CDCNF s’ha de revisar periòdicament. - Disseny apropiat dels equips crítics (per exemple: compartimentació del filtre de mànegues, tècniques d’escalfament dels gasos de combustió i evitar la necessitat de fer un bypass al filtre de mànegues durant l’aturada i l’arrencada). - Configuració i execució d’un pla de manteniment preventiu per a equips crítics. - Monitoratge i registre d’emissions durant les CDCNF i circumstàncies associades. - Avaluació periòdica de les emissions que es produeixen durant les CDCNF i execució d’accions correctives si escau. 6. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de monitorar les emissions canalitzades a l’atmosfera de la planta durant les condicions diferents de les condicions normals de funcionament (CDCNF). El monitoratge es pot efectuar mitjançant mesures directes d’emissió o mitjançant la supervisió de paràmetres semblants sempre que es demostri que tenen una qualitat equivalent o inclús millor que les mesures directes d’emissió. Les emissions generades durant les operacions d’arrencada i aturada en què no s’incineren residus, incloses les emissions de PCCD/F, s’han d’estimar d’acord amb campanyes de mesura, com a mínim cada tres anys, mitjançant operacions planificades. 7. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha d’establir i implantar procediments operatius per limitar, en la mesura que sigui possible, les operacions d’aturada i arrencada. 8. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de revisar que l’explotació del centre es fa d’acord amb les bases de disseny i ha de disposar d’un pla de manteniment adequat per garantir una disponibilitat òptima. El pla de manteniment s’ha de revisar periòdicament i ha de contenir un registre de les revisions tècniques i les operacions de manteniment efectuades.

1. S’apliquen els requisits de la Llei de la contaminació atmosfèrica i sorolls, del 30 de desembre del 1985, i el Reglament de la contaminació acústica, del 3 de maig del 1996, així com les seves actualitzacions. 2. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic pren les mesures necessàries per evitar o, quan això no sigui possible, reduir emissions sonores, tenint una atenció especial a les mesures operatives de la planta.

1. El ministeri responsable del medi ambient pot demanar que es faci una campanya d’avaluació de l’impacte olfactiu de la instal·lació per tal de prevenir millor les molèsties. 2. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de disposar d’un protocol de resposta als incidents identificats en relació amb l’olor, com per exemple queixes. 3. Si escau, el ministeri responsable del medi ambient pot prescriure mitjans complementaris de lluita contra les molèsties olfactives. 4. En moments d’aturada, el gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de preveure mesures per evitar molèsties olfactives.

1. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de garantir la netedat de les vies de circulació, principalment a la sortida de la planta, i ha de vetllar perquè els vehicles que en surtin no puguin deixar a les vies públiques cap tipus de residu. 2. La planta s’ha de mantenir neta i els edificis i les instal·lacions, ben conservats. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic també ho és dels voltants de la instal·lació, com per exemple l’entrada o altres àrees d’aportació de residus, i per tant els ha de netejar regularment.

1. Les instal·lacions dels centres de tractament tèrmic de residus s’han de dissenyar i condicionar d’acord amb el que està previst en la normativa vigent, particularment en la Llei de seguretat i qualitat industrial i tenint en compte les mesures de prevenció dels riscos laborals internacionalment reconegudes. 2. La instal·lació s’ha de dissenyar i condicionar de manera que es redueixin, tant com sigui possible, els riscos d’incendi i que es limiti qualsevol possible propagació. També s’ha de limitar tant com sigui possible la utilització de materials combustibles. S’han de prendre totes les disposicions possibles perquè els equips de socors puguin intervenir ràpidament i accedir a les zones d’emmagatzematge dels residus, entre altres. 3. A la instal·lació hi ha d’haver mitjans de socors contra incendi adequats a la naturalesa i a les quantitats de productes i de residus emmagatzemats. 4. Les instal·lacions han d’estar condicionades per evitar qualsevol pèrdua de temps o qualsevol incident susceptible de minvar la rapidesa d’actuació dels mitjans dels bombers. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de confeccionar un pla d’autoprotecció i d’emergència contra sinistres per aprovació del Govern que estableixi com a mínim les modalitats d’alerta, la constitució i la formació d’un equip de primera intervenció, les modalitats d’evacuació, les modalitats de lluita contra cada tipus de sinistre, les modalitats d’acolliment dels serveis d’intervenció exteriors, els punts d’intervenció mínims en cas de sinistre pels ginys de socors, les condicions i els equipaments mínims de prevenció de què ha de disposar la planta, i el nombre i la posició de boques d’incendi mínimes d’ús simultani. 5. S’han d’establir i actualitzar les consignes de prevenció de riscs i fixar-les a la vista en els llocs que freqüenta el personal. Aquestes consignes han d’indicar principalment: a) la prohibició, en funcionament normal, de portar foc en qualsevol forma a les zones d’emmagatzematge dels residus; b) les mesures que s’han de prendre en cas de fallada d’un sistema de tractament i de depuració; c) les mesures que s’han de prendre en cas de fuita en un recipient que conté substàncies perilloses; d) els mitjans que s’han d’utilitzar en cas d’incendi; e) el procediment d’alerta; f) els procediments d’aturada d’urgència. 6. El sòl de les vies de circulació i dels garatges, de les àrees i dels locals d’emmagatzematge o de tractament dels residus s’ha de revestir de ciment o d’asfalt, o de materials amb un nivell d’estanquitat similar i s’han d’equipar de manera que puguin recollir les aigües de rentat, els productes espargits accidentalment i les aigües d’extinció d’eventuals incendis. En qualsevol cas, aquestes àrees han de ser impermeables als líquids susceptibles de ser vessats. 7. La instal·lació s’ha d’equipar amb una bassa impermeable als líquids susceptibles de ser acollits, que pugui recollir el conjunt de les aigües susceptibles de ser contaminades en cas d’accident o d’incendi, incloses les aigües utilitzades per a l’extinció. El volum d’aquesta bassa s’ha de definir al pla de lluita contra incendis. Les aigües recollides han de satisfer els valors límit d’abocament establerts en l’article 21 d’aquest Reglament, abans de ser abocades.

1. Els gasos procedents de la incineració de residus s’emeten a l’atmosfera mitjançant una xemeneia. La forma dels conductes, sobretot a la part més pròxima de la sortida a l’atmosfera, s’ha de dissenyar per afavorir al màxim l’ascensió dels gasos a l’atmosfera. La part terminal de la xemeneia ha de disposar, si escau, d’un reductor degudament dissenyat quan la velocitat d’ejecció és més elevada que la velocitat triada per als gasos dins la xemeneia. Aquests conductes s’han de situar de manera que en cap moment hi pugui haver un efecte de sifó per a les emissions en els conductes o preses d’aire dels voltants. Els contorns dels conductes no han de presentar cap punt angulós i la variació de la secció dels conductes prop de la sortida ha de ser contínua i lenta. 2. L’alçada de la xemeneia (diferència entre l’altitud de la sortida a l’aire lliure i l’altitud mitjana del sòl en el lloc considerat) expressada en metres es determina, d’una banda, d’acord amb el nivell de les emissions de contaminants a l’atmosfera, i, de l’altra, d’acord amb l’existència d’obstacles susceptibles de pertorbar la dispersió dels gasos i dels voltants de la instal·lació. Aquesta alçada no pot ser inferior a deu metres. S’estableix en l’autorització de posada en funcionament. 3. La velocitat d’ejecció dels gasos en funcionament continu nominal ha de ser com a mínim igual a vuit metres per segon (8 m/s) per a les instal·lacions d’incineració amb una capacitat inferior a tres tones per hora. Ha de ser com a mínim igual a dotze metres per segon (12 m/s) per a les instal·lacions de tractament tèrmic amb una capacitat superior a tres tones per hora. S’estableix en l’autorització de posada en funcionament. 4. Per tal de poder determinar la composició i el cabal dels gasos de combustió emesos a l’atmosfera, s’ha d’implantar una plataforma de mesura fixa sobre la xemeneia o sobre un conducte de la instal·lació de tractament dels gasos. Les característiques d’aquesta plataforma han de permetre respectar totes les prescripcions de les normes europees i andorranes, en particular pel que fa a les característiques de les seccions de mesura. Aquesta plataforma ha de permetre, principalment, implantar punts de mesura en una secció les característiques de la qual permetin fer mesures representatives de manera que la velocitat no estigui sensiblement alentida per salts o obstacles situats més a baix i que l’efluent sigui suficientment homogeni. Aquests punts s’han de condicionar perquè siguin fàcilment accessibles i permetin intervenir-hi amb tota seguretat. També s’han de prendre totes les disposicions possibles per facilitar la intervenció d’organismes exteriors quan ho demani el ministeri responsable del medi ambient. Si una mateixa xemeneia rep gasos procedents de més d’una línia de tractament de fums, es condicionarà, per a cada línia, una secció de mesura de conformitat amb les prescripcions de les normes europees i andorranes, per tal de permetre la mesura per separat dels efluents de cada línia de tractament.

Les instal·lacions de tractament tèrmic s’han de dissenyar, equipar, construir i explotar de manera que les emissions no superin els valors límit establerts a l’annex I. Així mateix, els abocaments a les aigües no han de superar els valors definits per l’annex III. Queden prohibits els abocaments de les substàncies definides en les relacions I i II de l’annex A del Reglament de control de les aigües residuals i de protecció de les aigües superficials, del 18 de desembre de 1996, excepte el que fixa l’annex III d’aquest Reglament.

1. Es considera que es respecten els valors límit d’emissió a l’aire si, alhora: a) cap de les mitjanes diàries mesurades no supera els límits d’emissió establerts a l’annex I per al monòxid de carboni i per a les partícules totals, les substàncies orgàniques en estat gasós o de vapor expressades en carboni orgànic total (COT), el clorur d’hidrogen, el fluorur d’hidrogen, el diòxid de sofre i els òxids de nitrogen; b) cap de les mitjanes sobre mitja hora mesurades per a les partícules totals, les substàncies orgàniques en estat gasós o de vapor expressades en carboni orgànic total, el clorur d’hidrogen, el fluorur d’hidrogen, el diòxid de sofre i els òxids de nitrogen, no supera els valors límit definits a l’annex I; c) cap de les mitjanes mesurades en el període de mostreig previst per al cadmi i els seus compostos, com també per al tal·li i els seus compostos, el mercuri i els seus compostos, el total dels altres metalls (Sb+As+Pb+Cr+Co+Cu+Mn+Ni+V), les dioxines i els furans, no supera els valors límit definits a l’annex I; d) el 95% de totes les mitjanes mesurades sobre deu minuts per al monòxid de carboni són inferiors a 150 mg/m3, o si cap mesura corresponent a valors mitjans calculats sobre mitja hora en el decurs d’un període de 24 hores no supera els 100 mg/m3. Les mitjanes determinades en els períodes esmentats a l’article 10 no es tenen en compte per controlar que es respectin els valors límit; e) es respecten les consideracions de l’article 17 i de l’autorització de posada en funcionament. 2. Les mitjanes sobre mitja hora i les mitjanes sobre deu minuts s’han de determinar durant el període de funcionament efectiu (exceptuant-ne les fases d’engegada i d’aturada, quan no s’incinera cap residu) a partir dels valors mesurats després de restar-ne l’interval de confiança en un 95% sobre cadascuna d’aquestes mesures. Aquest interval de confiança no ha de superar els percentatges següents dels valors límit d’emissió definits a l’annex I: a) Monòxid de carboni: 10% b) Diòxid de sofre: 20% c) Diòxid de nitrogen: 20% d) Partícules totals: 30% e) Carboni orgànic total: 30% f) Clorur d’hidrogen: 40% g) Fluorur d’hidrogen: 40% h) Mercuri: 40% i) Amoníac: 40% 3. Les mitjanes diàries es calculen a partir d’aquestes mitjanes validades. Perquè una mitjana diària sigui vàlida cal que, per a un mateix dia, no s’hagin hagut de descartar més de cinc mitjanes sobre mitja hora a causa d’un mal funcionament o del manteniment del sistema de mesurament continu. Es poden descartar un màxim de deu mitjanes diàries per any a causa de mal funcionament o del manteniment del sistema de mesurament continu. 4. Els resultats dels mesuraments fets per comprovar que es respecten els valors límit d’emissió definits a l’article 17 s’han d’ajustar a les condicions normals de temperatura i de pressió, és a dir, a 273 K, per a una pressió de 101,3 kPa, amb unes concentracions d’oxigen de l’11% en gas sec. Tanmateix, si s’incineren els residus en una atmosfera enriquida en oxigen, els resultats de les mesures es poden calcular d’acord amb una concentració d’oxigen autoritzada segons la particularitat del cas. 5. Les disposicions establertes en aquest Reglament relatives a les limitacions de les emissions es poden incrementar mitjançant mesures addicionals pel que fa a la utilització de certs combustibles o de l’aturada de funcionament d’alguns equips o aparells en cas que el ministeri responsable del medi ambient ho consideri necessari.

1. S’ha de fer el que sigui necessari per evitar l’abocament en medi aquàtic natural de les aigües residuals procedents de les instal·lacions de tractament de residus. Les aigües residuals procedents de les instal·lacions de tractament de residus han de tenir un tractament que permeti satisfer en els punts d’abocament els valors límit d’abocament establerts a l’annex III, així com les especificacions de l’article 17. Els efluents són els que provenen principalment de les operacions següents: a) transvasament b) emmagatzematge c) tractament dels fums d) refredament de les escòries e) neteja de les calderes f) neteja dels contenidors de residus sanitaris Aquestes disposicions no afecten ni les aigües d’escorrentia que no han entrat en contacte amb els residus ni les aigües residuals domèstiques. 2. L’autorització de posada en funcionament precisa els fluxos límit d’abocament per a les substàncies esmentades a l’annex III, així com per als clorurs i els sulfats, d’acord amb els objectius de qualitat de les aigües superficials del medi receptor. L’autorització pot establir valors límit d’abocament per als clorurs i els sulfats. S’imposa un pH d’entre 6,5 i 8,5 de les aigües abans de l’abocament. 3. Si la mesura de la demanda química d’oxigen (DQO) no és compatible amb la naturalesa de l’efluent, i principalment quan el contingut en clorurs és superior a 5 g/l, l’autorització de posada en funcionament pot, si escau, establir només el carboni orgànic total (COT) com a paràmetre representatiu de la càrrega orgànica de l’efluent. 4. Els valors límit d’abocament s’apliquen al punt on les aigües residuals que contenen les substàncies contaminants esmentades a l’annex III s’aboquen des de la instal·lació de tractament tèrmic. 5. Es prohibeix la dispersió en el sòl de les aigües residuals procedents de les instal·lacions de tractament de residus.

1. Els punts d’abocament en el medi aquàtic natural de les aigües residuals tractades i de les aigües d’escorrentia no contaminades han de ser diferents i en nombre tan reduït com sigui possible, tot mantenint la diferenciació de les dues categories anteriors. Les infraestructures d’abocament n’han de permetre una bona difusió dins el medi receptor. S’han de fer de manera que es redueixin tant com sigui possible les pertorbacions aportades al medi receptor, als voltants del punt d’abocament, segons la utilització de l’aigua als voltants i aigües avall de la planta, i que no es pertorbi el seu ús. 2. Per a cada canalització d’abocament d’efluents s’ha de preveure un punt de mostreig i un punt de mesura dels paràmetres, particularment el cabal, la temperatura i la concentració de contaminants. Aquests punts s’han d’implantar en una secció les característiques de la qual permetin fer mesures representatives de manera que la velocitat no sigui sensiblement alentida per salts o obstacles situats aigües avall i que l’efluent sigui suficientment homogeni. S’han de condicionar de manera que siguin fàcilment accessibles i permetin intervencions totalment segures. També s’han de prendre totes les disposicions necessàries per tal de facilitar la intervenció d’organismes exteriors si ho considera escaient el ministeri responsable del medi ambient. 3. Els punts de mesura i els punts de mostreig s’han de poder equipar amb els aparells necessaris per fer les mesures previstes a l’article 29 en condicions representatives; en aquest sentit han de disposar preferentment d’endolls elèctrics en nombre i capacitat suficient.

1. Quan les aigües residuals procedents de les instal·lacions de tractament de residus es tracten in situ juntament amb les aigües residuals procedents d’altres llocs situats dins la instal·lació, el gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de fer les mesures previstes a l’article 29 segons les modalitats següents: a) sobre el flux de les aigües residuals procedents de les instal·lacions de tractament de residus abans que entri a la instal·lació de tractament d’aigües residuals, b) sobre el o els altres fluxos d’aigües residuals abans que entrin a la instal·lació de tractament d’aigües residuals, c) al punt on les aigües residuals procedents de les instal·lacions de tractament de residus de la instal·lació de tractament tèrmic s’aboquen finalment després de ser tractades. 2. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic té l’obligació de fer els càlculs de balanç de massa adequats per tal de determinar quins són els nivells d’abocament que, en el punt final d’abocament de les aigües residuals, es poden atribuir a les aigües residuals procedents de les instal·lacions de tractament de residus, per tal de comprovar si es respecten els valors límit d’abocament determinats a l’annex III per als efluents procedents de les instal·lacions de tractament de residus així com les especificacions de l’article 17. 3. Es prohibeix la dilució dels abocaments per poder assolir els valors límit d’abocament indicats a l’annex III, i les especificacions de l’article 17.

1. El tractament de les aigües residuals procedents de les instal·lacions de tractament de residus fora de la planta de tractament tèrmic en una estació de depuració només és possible en cas que aquesta estigui capacitada per tractar-les en bones condicions, i sempre que així ho autoritzi el Govern. En aquest cas, l’anàlisi dels efectes directes i indirectes, temporals o permanents, de la instal·lació sobre el medi ambient o sobre la salut pot requerir un document específic per a la connexió. Aquest document ha de testificar l’aptitud esmentada anteriorment, ha de determinar les característiques de les aigües residuals que es poden admetre a la xarxa i ha de precisar la naturalesa i el dimensionament de les obres de pretractament previstes, si cal, per reduir la contaminació a l’origen i minimitzar els fluxos de contaminació i els cabals que s’hi sumen. 2. Qualsevol tractament extern o connexió a una estació externa requereix un conveni previ entre el gestor del Centre de Tractament Tèrmic i el gestor de la infraestructura de sanejament o una autorització. L’autorització ha d’establir les característiques màximes i, si cal, les mínimes de les aigües residuals que es tractaran o s’abocaran a la xarxa. Ha d’enunciar també les obligacions del gestor del Centre de Tractament Tèrmic en matèria d’autovigilància de les aigües residuals per a les quals demana el tractament i les informacions que el responsable de l’estació de tractament li comuniqui. 3. En el cas de tractament en una estació urbana o de connexió a una estació d’aquest tipus, les aigües residuals de la instal·lació han de respectar com a mínim els valors límit definits a l’annex B del Reglament de control de les aigües residuals i de protecció de les aigües superficials, del 18 desembre de 1996, a excepció del que estableixen els punts 4 a 17 de l’annex III d’aquest Reglament, quan el transport de les aigües residuals es dugui a terme mitjançant la xarxa de col·lectors i clavegueres. 4. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de fer els càlculs de balanços de massa adequats, previstos a l’article 23, per tal de determinar quins són els nivells d’abocament final, en el punt d’abocament final de les aigües residuals, que es poden atribuir als efluents aquosos procedents de les instal·lacions de tractament de residus, per tal de comprovar si es respecten els valors límit d’abocament definits a l’annex III i a l’article 17 d’aquest Reglament, per a les aigües residuals procedents de les instal·lacions de tractament de residus. 5. Es prohibeix la dilució dels abocaments per poder assolir els valors límit d’abocament indicats a l’annex III, i les especificacions de l’article 17.

Es respecten els valors límit d’abocament dins l’aigua si, alhora: a) cap de les mitjanes diàries mesurades no supera els valors límit d’abocament establerts a l’annex III per al COT; b) cap dels valors mesurats amb una freqüència diària per als sòlids en suspensió i per a la demanda química d’oxigen, sempre que la mesura de la DQO és compatible amb la naturalesa de l’efluent, i principalment quan el contingut en clorurs és inferior a 5 g/l, no supera el límit d’emissió establert a l’annex III; c) per als metalls (Hg, Cd, Tl, As, Pb, Cr, Cu, Ni i Zn), fluorurs, CN lliures, hidrocarburs totals i AOX, com a màxim una mesura l’any supera el valor límit d’abocament establert a l’article 21 i, quan es preveuen més de 20 mostres l’any, com a molt el 5% d’aquestes mostres supera el valor límit; d) cap dels resultats de les mesures semestrals de dioxines i furans no supera el valor límit establert a l’annex III; e) es respecten les consideracions de l’article 17 i de l’autorització de posada en funcionament.

1. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic s’ha d’assegurar que se segueixen totes les disposicions necessàries en la concepció i l’explotació de la instal·lació per tal de permetre dins la mateixa planta una bona gestió dels residus procedents de les seves activitats, segons les millors tècniques disponibles i amb un cost econòmicament acceptable, sobre la base, si escau, dels documents de referència. En particular, l’anàlisi dels efectes directes i indirectes, temporals i permanents de la planta sobre el medi ambient i sobre la salut ha de presentar al Govern una descripció de les mesures previstes per: a) limitar a l’origen la quantitat i la toxicitat dels residus produïts, principalment pel que fa als residus de la incineració, b) la planta incineradora de residus urbans ha de produir principalment escòries valoritzables. c) facilitar el reciclatge i la utilització dels residus, si és possible i judiciós des del punt de vista de la protecció del medi ambient, d) si això no és possible, controlar el tractament o el pretractament de residus per extreure’n la part més gran valorable o reduir-ne els riscos potencials; 2. Els residus s’han d’emmagatzemar separadament abans d’utilitzar-los o d’eliminar-los, en condicions que no presentin riscos de contaminació (prevenció dels lixiviats causats per aigües de pluja, de la contaminació de les aigües superficials i subterrànies, de la dispersió pel vent i de les olors) per a les poblacions veïnes i el medi ambient. Sobretot s’han de refredar les escòries. Els emmagatzematges temporals, abans del reciclatge o de l’eliminació dels residus perillosos, s’han de fer en cubetes de retenció estanques i han d’estar protegits de les aigües de pluja. 3. L’emmagatzematge dels residus perillosos produïts per la planta s’ha de fer en instal·lacions autoritzades per a aquest efecte. Per als altres residus, excepte per als metalls extrets de les escòries, les condicions d’eliminació tenen en compte principalment la fracció soluble i les concentracions de metalls pesants en els lixiviats d’aquests residus, mesurades segons les normes vigents. Per a aquests residus, el Govern pot establir valors límit pel que fa a la fracció soluble i a les concentracions de metalls pesants en els lixiviats. L’autorització de posada en funcionament estableix la periodicitat dels controls que s’han de fer. Aquesta periodicitat és almenys trimestral per als residus procedents de la depuració dels fums. 4. La concentració de carboni orgànic total o la pèrdua al foc de les escòries s’ha de comprovar almenys un cop al mes i s’ha de definir un pla de seguiment d’aquest paràmetre. 5. El transport dels residus de la incineració entre el lloc de producció i el lloc d’utilització o d’eliminació s’ha de fer de manera que s’impedeixi qualsevol dispersió pel vent de material, principalment en el cas dels residus pulverulents. 6. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de poder justificar l’eliminació de tots els residus i ha de tenir una descripció precisa i una quantificació de tots els residus generats per les seves activitats. Es comprova que es respecten els valors límit establerts eventualment per l’autorització de posada en funcionament. 7. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de portar una comptabilitat precisa de les quantitats de residus d’incineració produïts, i ha de distingir principalment: a) les escòries, b) els metalls ferrosos extrets de les escòries, c) si n’hi ha, els metalls no ferrosos extrets de les escòries, d) els residus procedents de la depuració dels fums de la incineració, entre els quals partícules i cendres volàtils barrejades o per separat; cendres sota caldera; residus de filtració procedents de la depuració dels fums; residus líquids aquosos procedents de la depuració dels fums i altres residus líquids aquosos tractats fora de la planta; residus secs procedents de la depuració dels fums; catalitzadors usats procedents per exemple de l’eliminació dels òxids de nitrogen; carbó actiu usat procedent de la depuració dels fums. 8. Si no hi pot haver un emmagatzematge específic per a alguns dels residus esmentats més amunt, el gestor del Centre de Tractament Tèrmic ho ha d’assenyalar i ha d’indicar en la comptabilitat la naturalesa d’aquests residus. Ha de fer un seguiment de l’evolució dels fluxos produïts d’acord amb les quantitats de residus incinerats.

1. El mostreig i l’anàlisi de totes les substàncies contaminants, incloses les dioxines i els furans, com també el calibratge dels sistemes de mesura automatitzats mitjançant tècniques de mesures de referència, s’han de fer de conformitat amb les normes vigents, així com les seves actualitzacions i particularment amb les normes europees EN. Si no es disposa de normes EN, s’apliquen normes ISO o altres normes internacionals que garanteixin l’obtenció de dades de qualitat científica equivalent. A l’annex IV s’indiquen les normes EN vigents. En cas de modificació o substitució d’alguna de les normes definides, cal aplicar automàticament la darrera versió. 2. El mostreig i l’anàlisi de totes les substàncies contaminants, així com la instal·lació correcta i el funcionament dels equipaments de mesurament continu dels contaminants atmosfèrics o aquosos, i els calibratges i les verificacions dels aparells les han de realitzar tècnics d’organismes competents, formats en l’àmbit de la comprovació. S’entén en aquest Reglament com a organisme competent un laboratori i/o organisme acreditat, en l’àmbit de la comprovació, per la normativa ISO/CEI 17025 en el cas del mostreig i l’anàlisi, per la normativa ISO/CEI 17020 en el cas de la inspecció, i/o organisme signatari de l’acord multilateral pres dins el marc de la coordinació europea dels organismes d’acreditació. 3. Les mesures destinades a determinar les concentracions de substàncies contaminants a l’aire i a l’aigua s’han de fer de manera representativa de conformitat amb les disposicions relatives a les modalitats d’autorització dels laboratoris o dels organismes per a certs tipus de mostreigs i d’anàlisis i, per als contaminants atmosfèrics en l’emissió de substàncies a l’atmosfera següents: a) Els laboratoris o els organismes estan obligats a respectar les disposicions d’aquest article. b) El ministeri responsable del medi ambient demanarà, si escau, mesures segons el règim de funcionament de la instal·lació. c) Llevat l’extracció de dioxines i furans en una vena gasosa (PCDD i PCDF), la durada de cada extracció de les emissions serà almenys d’una mitja hora, i cada mesura es repetirà almenys tres vegades. d) El ministeri responsable del medi ambient autoritzarà, si escau, durades o nombres d’extraccions inferiors, quan sigui degudament justificat per l’organisme de control, en condicions que no permeten respectar les durades d’extracció (en cas de gasos molt carregats o molt humits) i en condicions que no permeten realitzar tres extraccions (en cas de gasos molt poc carregats que corresponen a concentracions inferiors al 20% del valor límit o de durades de mostreig superiors a dues hores). La justificació ha d’anar annexada a l’informe d’assaig. e) L’informe d’assaig recollirà els tres resultats de mesura amb la mitjana, la variació estàndard i una estimació de la incertesa de la mesura. f) L’informe de mesura farà aparèixer clarament les diferències respecte a les normes que podrien resultar d’una anomalia o d’una derogació. g) L’informe d’assaig o la part corresponen al mostreig ha d’indicar les condicions de funcionament de la instal·lació objecte de la prova i implicar una o diverses fotografies dels aparells de mostreig en funcionament sobre la instal·lació. h) Tota la documentació es redactarà i es lliurarà en català. 4. La instal·lació correcta i el funcionament dels equipaments de mesurament continu dels contaminants atmosfèrics o aquosos estan sotmesos a un control i a una prova anual de comprovació per part d’un organisme competent. L’organisme competent ha de fer també un calibratge dels equipaments de mesurament continu dels contaminants atmosfèrics i aquosos mitjançant mesures paral·leles anualment segons mètodes de referència.

1. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de posar en marxa, un cop aprovat pel Govern abans de la posada en funcionament de la instal·lació, un programa de vigilància de les emissions que genera la planta. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de fer les mesures sota la seva responsabilitat i a càrrec seu en les condicions que estableix l’autorització de posada en funcionament, que com a mínim són les que s’enumeren a continuació. No obstant, quan la sensibilitat del medi ho justifiqui, el ministeri responsable del medi ambient pot definir freqüències superiors. 2. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de fer els mesuraments continus de les emissions a l’atmosfera i d’acord amb les normes EN i, en cas de no disposar-ne, d’acord amb les normes ISO o altres normes internacionals o nacionals, com a mínim de les substàncies següents: a) Partícules totals. b) Substàncies orgàniques en estat gasós o de vapor expressades en carboni orgànic total (COT). c) Clorur d’hidrogen (HCl). d) Fluorur d’hidrogen (HF). e) Diòxid de sofre (SO2). f) Òxids de nitrogen (NOx). També ha de fer mesuraments continus, dins els gasos de combustió de: a) Monòxid de carboni (CO). b) Oxigen (O2). c) Vapor d’aigua. d) Cabal. e) Temperatura de la cambra de combustió. f) Pressió. 3. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de fer els mesuraments d’hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP) i altres, si s’han definit límits d’emissió. 4. A més, el gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de fer dur a terme dos mesuraments l’any del conjunt dels paràmetres mesurats en continu per un organisme competent. 5. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de fer realitzar almenys dos mesuraments l’any de l’emissió del cadmi i dels seus compostos, del tal·li i dels seus compostos, del mercuri i dels seus compostos, del total dels altres metalls (Sb+As+Pb+Cr+Co+Cu+Mn+Ni+V), de les dioxines i els furans, per un organisme competent. En el decurs del primer any d’explotació, aquesta mesura externa del conjunt d’aquests compostos i dels paràmetres seguits en continu s’ha de fer cada tres mesos. Els resultats de les concentracions de metalls han de mostrar la concentració de cada metall per a les formes de partícules i de gasos abans de fer-ne la suma. 6. El mesurament continu del fluorur d’hidrogen (HF) pot no fer-se si s’apliquen al clorur d’hidrogen (HCI) tractaments que garanteixin que no se supera el valor límit d’emissió establert. En aquest cas, les emissions de fluorur d’hidrogen es mesuren almenys dos cops l’any i cada tres mesos durant el primer any d’explotació. 7. No cal mesurar el contingut de vapor d’aigua quan els gasos de combustió s’assequen abans de l’anàlisi de les emissions. 8. El Govern pot autoritzar en l’autorització de posada en funcionament, en cas d’instal·lacions destinades a la incineració o la valorització energètica de residus, que el mesurament continu per al clorur d’hidrogen, per al fluorur d’hidrogen i per al diòxid de sofre sigui modificat per mesuraments periòdics si el gestor justifica que no poden provocar valors mitjans d’aquestes substàncies contaminants superiors al 10% dels valors límit d’emissió establerts per a aquestes substàncies. 9. La instal·lació i l’equipament de vigilància automàtic de les emissions a l’aire i a l’aigua estan sotmesos a un control i a un assaig anual de verificació. El calibratge s’ha d’efectuar anualment mitjançant mesures paral·leles segons els mètodes de referència per part d’un organisme competent. 10. La localització dels punts de mostreig o de mesura es fixa en l’autorització de posada en funcionament.

1. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de posar en marxa, un cop aprovat pel Govern abans la posada en funcionament de la instal·lació, un programa de vigilància dels abocaments que genera la planta. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de fer les mesures sota la seva responsabilitat i a càrrec seu en les condicions que estableix l’autorització de posada en funcionament, que com a mínim són les que s’enumeren a continuació. Quan la sensibilitat del medi receptor ho justifiqui, el ministeri responsable del medi ambient pot definir freqüències superiors. Es consideren també els abocaments indirectes, a través de la xarxa pública de clavegueres i de col·lectors, o per qualsevol altre conducció pública. 2. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de fer el mesurament continu dels paràmetres següents: pH, temperatura, cabal i concentració de substàncies orgàniques expressades en COT. Quan hi ha dificultats per mesurar el COT en continu a causa de la presència de clorurs, la mesura del COT es pot fer amb una freqüència diària, per mostreig puntual. 3. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic també ha de fer mesures diàries sobre mostreig puntual de la quantitat total de sòlids en suspensió i de la demanda química d’oxigen llevat si aquesta mesura no és compatible amb la naturalesa de l’efluent i principalment quan el contingut en clorur és superior a 5 g/l. 4. A més, el gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha d’encarregar a un organisme competent mesuraments mensuals, mitjançant un mostreig sobre 24 hores proporcional al cabal dels paràmetres següents: metalls (Hg, Cd, Tl, As, Pb, Cr, Cu, Ni i Zn), fluorurs, CN lliures, hidrocarburs totals, AOX i demanda bioquímica d’oxigen. 5. Finalment, ha d’encarregar a un organisme competent almenys dos mesuraments l’any de les dioxines i dels furans. En el decurs del primer any d’explotació, aquest mesurament es farà cada tres mesos, durant els períodes anualment acordats amb el ministeri responsable del medi ambient. 6. Quan no es tracta d’un abocament continu, sinó d’un abocament per intervals, s’ha de fer una anàlisi dels paràmetres esmentats anteriorment abans de cada abocament sobre un mostreig instantani. L’abocament només es pot fer efectiu si es respecten els valors límit establerts a l’annex III, i les especificacions de l’article 17.

1. El Govern ha de disposar d’un pla de vigilància de l’impacte ambiental als voltants de la planta, almenys per a les dioxines, els furans i els metalls, que determini principalment la concentració d’aquests contaminants en el medi ambient: a) abans de posar en marxa la planta (estat 0), b) després de la recepció tècnica de la planta (estat 1), c) cada any després de l’any de recepció tècnica de la planta (estat n). 2. El programa de vigilància ha de preveure l’estudi de dispersió dels gasos de la totalitat dels contaminants emesos, basat en les mesures reals de funcionament i de meteorològiques d’una o d’un conjunt d’estacions representatives. Per a aquest efecte, el gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de disposar a la planta d’una estació meteorològica, situada en un indret aprovat pel ministeri responsable del medi ambient, que permeti l’obtenció de dades representatives. El Govern ha de facilitar les dades a la comissió d’informació i vigilància del Centre de Tractament. 3. El programa de vigilància de l’impacte ambiental als voltants de la planta ha d’incloure la vigilància de la qualitat de les aigües superficials, per tal de garantir els nivells definits per l’annex I del Reglament de control de les aigües residuals i de protecció de les aigües superficials, del 18 de desembre de 1996, necessaris per garantir la vida piscícola. Pel que fa a la qualitat de les aigües subterrànies, el Govern ha d’assegurar-ne la vigilància mitjançant la instal·lació de piezòmetres i el seu mostreig aigües amunt i aigües avall del Centre de Tractament Tèrmic. 4. El gestor del Centre de Tractament de Residus ha de facilitar l’accés immediat als tècnics de Govern a fi de garantir la vigilància del centre. A més, el gestor ha de facilitat les dades necessàries i particularment les corresponents als mesuraments establerts en el Reglament. El Departament de medi ambient pot, si escau, sol·licitar l’obtenció dels mesuraments en continu en temps real. Les despeses d’instal·lació, de funcionament i de manteniment que ocasioni el lliurament de les dades són a càrrec del gestor. 5. Les mesures s’han de fer als llocs on se suposa que l’impacte de la planta és més important. Les anàlisis les fan laboratoris competents segons els mètodes de referència.

1. A més de la documentació exigida en l’article 43 de la Llei 25/2004 de residus, el gestor del Centre de Tractament Tèrmic de residus ha de facilitar el següent: a) En cas d’accident, aturada o avaria tècnica el gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha d’informar immediatament el ministeri responsable del medi ambient i li ha d’indicar totes les mesures correctives realitzades. b) Els resultats del mesurament continu de la temperatura obtinguda prop de la paret interna de la cambra de combustió o d’un altre punt representatiu i dels mesuraments demanats als articles 9, 28, 29 i 30 s’han de conservar durant cinc anys. Les informacions relatives als residus procedents de la planta i a la seva eliminació s’han de conservar tant com duri l’explotació. c) Els resultats de les anàlisis demanades als articles 9, 26, 28, 29 i 30 s’han de comunicar mensualment al ministeri responsable del medi ambient. 2. Aquests resultats van acompanyats, sempre que es cregui convenient, d’una representació gràfica de l’evolució dels resultats obtinguts en un període representatiu del fenomen observat, amb tots els comentaris oportuns. 3. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de calcular un cop l’any, sobre la base de la mitjana anual dels valors mesurats i del tonatge admès durant l’any, els fluxos mitjans anuals de substàncies que són objecte de límit d’emissió per tona de residus incinerats; els fluxos mitjans anuals produïts de residus procedents de la incineració esmentats a l’article 26 per tona de residus incinerats. Ha de comunicar aquest càlcul al ministeri responsable del medi ambient i n’ha de seguir l’evolució. Així mateix, el gestor del Centre de Tractament Tèrmic també ha de lliurar tota la informació esmentada a la Comissió d’Informació i Vigilància del Centre.

El ministeri responsable del medi ambient pot demanar en qualsevol moment que es facin mostreigs i anàlisis dels efluents líquids o gasosos, de residus o de sòl, i també que es facin mesuraments dels nivells sonors i mesuraments en el medi ambient. Les despeses que ocasionin són a càrrec del gestor del Centre de Tractament Tèrmic. Tots els plans i protocols que ha de confeccionar el gestor del Centre de Tractament Tèrmic, ja sigui directament ja sigui per mitjà d’un tercer, s’han de sotmetre prèviament a l’aprovació del ministeri responsable de medi ambient o, en el seu cas, pel ministeri encarregat per raó de la matèria. El ministeri responsable del medi ambient és l’encarregat de publicar mitjançant ordre ministerial totes les autoritzacions del Govern de posada en funcionament del Centre de Tractament Tèrmic previstes en el present Reglament i les seves modificacions posteriors.

1. Un cop l’any, com a molt tard durant la primera quinzena del mes d’abril, el gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de lliurar al ministeri responsable del medi ambient un informe d’activitat que ha d’incloure una síntesi de les informacions, qualsevol element d’informació pertinent sobre el funcionament de la planta al llarg de l’any i les possibles demandes que la Comissió d’Informació i Vigilància i el públic hagi expressat al responsable. L’informe també ha d’especificar l’índex de valoració anual de l’energia recuperada definit a l’article 3 i ha de presentar el balanç energètic global tenint en compte el flux de residus entrant, l’energia que ha sortit de les calderes i l’energia valorada en forma tèrmica o elèctrica i consumida efectivament o cedida a un tercer, així com tota la informació necessària per comprovar que es manté el valor d’eficiència energètica establert per a la instal·lació i la classificació com a operació de valorització R1. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de fer realitzar una auditoria ambiental, per una empresa independent externa. Els resultats de l’auditoria s’han d’incloure íntegrament a l’informe anual d’activitat. 2. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic també ha de lliurar aquest informe a la comissió d’informació i de vigilància de la planta, com a molt tard un mes abans de la reunió ordinària.

1. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de lliurar, almenys sis mesos abans de la data en què estima que l’explotació cessa, un informe que contingui: a) un plànol actualitzat de la planta; b) una memòria sobre les mesures preses per garantir la protecció de la salut púbica i del medi ambient; c) una descripció de la inserció de la planta en el paisatge i els seus voltants; d) una descripció de les mesures preses o previstes per a l’evacuació o l’eliminació dels residus presents a la planta; e) un estudi sobre la utilització ulterior que es pugui fer del lloc, principalment pel que fa al sòl i al subsol; f) una descripció del desmantellament de la planta o d’una nova utilització d’aquesta planta; g) si cal, la vigilància que encara s’ha d’exercir sobre el lloc. h) Un informe que avaluï la qualitat del sòl on s’ha dut a terme l’activitat, amb una atenció especial als punts que puguin estar afectats per les emissions de l’activitat. 2. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic, un cop s’hagi produït el cessament definitiu de l’activitat, adopta les mesures necessàries destinades a retirar, controlar, contenir o reduir les substàncies perilloses rellevants per tal que, tenint en compte l’ús actual o futur aprovat, l’emplaçament no pugui crear un risc significatiu per a la salut humana ni per al medi ambient degut a la contaminació del sòl i les aigües subterrànies a causa de l’activitat desenvolupada.

A l’entrada en vigor d’aquest Reglament es deroga el Decret del 5-7-2006 de modificació del Reglament relatiu als centres de tractament tèrmic de residus i, en general, les disposicions anteriors de rang igual o inferior a aquest Reglament en tot el que s’hi oposin, el contradiguin o resultin incompatibles amb el que s’hi estableix. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Andorra la Vella, 7 de desembre del 2022 Xavier Espot Zamora Cap de Govern Annex I - Valors límit de les emissions atmosfèriques per a les instal·lacions de tractament tèrmic de residus a) Monòxid de carboni Els valors límit d’emissió següents no s’han de superar pel que fa a les concentracions de monòxid de carboni (CO) dins els gasos de combustió, llevat de les fases d’engegada i d’aturada: • 50 mg/Nm3 de gas de combustió de mitjana diària. • 150 mg/Nm3 de gas de combustió en almenys el 95% de tots els mesuraments que corresponen a valors mitjans calculats sobre deu minuts o 100 mg/Nm3 de gas de combustió en tots els mesuraments que corresponen a valors mitjans calculats sobre mitja hora en el decurs d’un període de vint-i-quatre hores b) Partícules totals, COT, HCl, HF, SO2 i NOx Paràmetre Valor de mitjana diària (mg/m3) Valor de mitjana sobre mitja hora (mg/m3) (100%) A (97%) B Partícules totals 10 30 10 Substàncies orgàniques en estat gasós o de vapor expressades en carboni orgànic total (COT) 10 20 10 Clorur d’hidrogen (HCI) 10 60 10 Fluorur d’hidrogen (HF) 1 4 2 Diòxid de sofre (SO2) 50 200 50 Monòxid de nitrogen (NO) i diòxid de nitrogen (NO2) expressats en diòxid de nitrogen 200 400 200 c) Metalls Paràmetre Valor (mg/m3) Cadmi i els seus compostos expressats en cadmi (Cd) + tal·li i els seus compostos, expressats en tal·li (Tl) 0,05 Mercuri i els seus compostos, expressats en mercuri (Hg) 0,05 Total dels altres metalls pesants (Sb + As + Pb + Cr + Co + Cu + Mn + Ni + V) 0,5 El total dels altres metalls pesants es compon de la suma: de l’antimoni i dels seus compostos, expressats en antimoni (Sb); de l’arsènic i dels seus compostos, expressats en arsènic (As); del plom i dels seus compostos, expressats en plom (Pb); del crom i dels seus compostos, expressats en crom (Cr); del cobalt i dels seus compostos, expressats en cobalt (Co); del coure i dels seus compostos, expressats en coure (Cu); del manganès i dels seus compostos, expressats en manganès (Mn); del níquel i dels seus compostos, expressats en níquel (Ni); del vanadi i dels seus compostos, expressats en vanadi (V). El mètode de mesura utilitzat és la mitjana mesurada en un període de mostreig de mitja hora com a mínim i de vuit hores com a màxim. Aquests valors s’apliquen a les emissions de metalls i dels seus compostos en totes les seves formes físiques. d) Dioxines i furans Paràmetre Valor (ng/m3) Dioxines i furans 0,1 La concentració de dioxines i furans es defineix com la suma de les concentracions de dioxines i furans determinada segons les indicacions de l’annex II. El mètode de mesura utilitzat és la mitjana mesurada en un període de mostreig de sis hores com a mínim i de vuit hores com a màxim. Annex II - Factors d’equivalència per a les dibenzoparadioxines i els dibenzofurans Per determinar la concentració total de dioxines i furans com la suma de les concentracions de dioxines i furans, cal, abans de sumar, multiplicar les concentracions en massa de les dioxines i furans esmentats a continuació, pels factors d’equivalència següents (utilitzant el concepte d’equivalència tòxica): Factor d’equivalència tòxica 2,3,7,8 Tetraclorodibenzodioxina (TCDD) 1 1,2,3,7,8 Pentaclorodibenzodioxina (PeCDD) 0,5 1,2,3,4,7,8 Hexaclorodibenzodioxina (HxCDD) 0,1 1,2,3,6,7,8 Hexaclorodibenzodioxina (HxCDD) 0,1 1,2,3,7,8,9 Hexaclorodibenzodioxina (HxCDD) 0,1 1,2,3,4,6,7,8 Heptaclorodibenzodioxina (HpCDD) 0,01 Octaclorodibenzodioxina (OCDD) 0,001 2,3,7,8 Tetraclorodibenzofuran (TCDF) 0,1 2,3,4,7,8 Pentaclorodibenzofuran (PeCDF) 0,5 1,2,3,7,8 Pentaclorodibenzofuran (PeCDF) 0,05 1,2,3,4,7,8 Hexaclorodibenzofuran (HxCDF) 0,1 1,2,3,6,7,8 Hexaclorodibenzofuran (HxCDF) 0,1 1,2,3,7,8,9 Hexaclorodibenzofuran (HxCDF) 0,1 2,3,4,6,7,8 Hexaclorodibenzofuran (HxCDF) 0,1 1,2,3,4,6,7,8 Heptaclorodibenzofuran (HpCDF) 0,01 1,2,3,4,7,8,9 Heptaclorodibenzofuran (HpCDF) 0,01 Octaclorodibenzofuran (OCDF) 0,001 Annex III Valors límit d’abocament per a les aigües residuals procedents de les instal·lacions de tractament tèrmic de residus Paràmetre Valor límit d’abocament expressat en concentració en massa per a mostres no filtrades 1. Total dels sòlids en suspensió 30 mg/l 2. Carboni orgànic total (COT) 40 mg/l 3. Demanda química d’oxigen (DQO) 125 mg/l 4. Mercuri i els seus compostos, expressats en mercuri (Hg) 0,03 mg/l 5. Cadmi i els seus compostos, expressats en cadmi (Cd) 0,05 mg/l 6. Tal·li i els seus compostos, expressats en tal·li (TI) 0,05 mg/l 7. Arsènic i els seus compostos, expressats en arsènic (As) 0,1 mg/l 8. Plom i els seus compostos, expressats en plom (Pb) 0,2 mg/l 9. Crom i els seus compostos, expressats en crom (Cr) 0,5 mg/l (dels quals Cr6+: 0,1 mg/l) 10. Coure i els seus compostos, expressats en coure (Cu) 0,5 mg/l 11. Níquel i els seus compostos, expressats en níquel (Ni) 0,5 mg/l 12. Zinc i els seus compostos, expressats en zinc (Zn) 1,5 mg/l 13. Fluorurs 15 mg/l 14. CN lliures 0,1 mg/l 15. Hidrocarburs totals 5 mg/l 16. AOX 5 mg/l 17. Dioxines i furans 0,3 ng/l Annex IV Mètodes de mostreig i anàlisi EN Cabal EN 1948-4 Humitat N 14790 O2 EN 14789 Partícules Normes EN genèriques i EN 13284-2 CO Normes EN genèriques SO2 Normes EN genèriques HCl Normes EN genèriques Dioxines PCDD/F. Mesura a curt termini EN 1948-1-2-3 Dioxines PCDD/F. Mesura a llarg termini Normes EN 1948-2-3 PCDD/F + PCB similars a dioxines. Mesura a curt termini EN 1948-1-2-4 PCDD/F + PCB similars a dioxines. Mesura a llarg termini Normes EN 1948-2-4 Cd+Tl UNE- EN 14385 Sb+As+Pb+Cr+Co+Cu+Mn+Ni+ V Norma EN 14385 Benzo(a)piré Cap norma EN disponible NOx Normes EN genèriques NH3 Normes EN genèriques N2O Normes EN genèriques i EN 21258 HF Normes EN genèriques Hg Normes EN genèriques i EN 14884 COVT Normes EN genèriques Les normes EN genèriques sobre mesures en continu són les següents: EN 15267-1, EN 15267-2, EN 15267-3 i EN 14181 o les seves actualitzacions.