Decret 521/2022, del 7 de desembre del 2022

Article 15. Prevenció de riscos

1. Les instal·lacions dels centres de tractament tèrmic de residus s’han de dissenyar i condicionar d’acord amb el que està previst en la normativa vigent, particularment en la Llei de seguretat i qualitat industrial i tenint en compte les mesures de prevenció dels riscos laborals internacionalment reconegudes.

2. La instal·lació s’ha de dissenyar i condicionar de manera que es redueixin, tant com sigui possible, els riscos d’incendi i que es limiti qualsevol possible propagació. També s’ha de limitar tant com sigui possible la utilització de materials combustibles. S’han de prendre totes les disposicions possibles perquè els equips de socors puguin intervenir ràpidament i accedir a les zones d’emmagatzematge dels residus, entre altres.

3. A la instal·lació hi ha d’haver mitjans de socors contra incendi adequats a la naturalesa i a les quantitats de productes i de residus emmagatzemats.

4. Les instal·lacions han d’estar condicionades per evitar qualsevol pèrdua de temps o qualsevol incident susceptible de minvar la rapidesa d’actuació dels mitjans dels bombers. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de confeccionar un pla d’autoprotecció i d’emergència contra sinistres per aprovació del Govern que estableixi com a mínim les modalitats d’alerta, la constitució i la formació d’un equip de primera intervenció, les modalitats d’evacuació, les modalitats de lluita contra cada tipus de sinistre, les modalitats d’acolliment dels serveis d’intervenció exteriors, els punts d’intervenció mínims en cas de sinistre pels ginys de socors, les condicions i els equipaments mínims de prevenció de què ha de disposar la planta, i el nombre i la posició de boques d’incendi mínimes d’ús simultani.

5. S’han d’establir i actualitzar les consignes de prevenció de riscs i fixar-les a la vista en els llocs que freqüenta el personal. Aquestes consignes han d’indicar principalment:

   • a) la prohibició, en funcionament normal, de portar foc en qualsevol forma a les zones d’emmagatzematge dels residus;
   • b) les mesures que s’han de prendre en cas de fallada d’un sistema de tractament i de depuració;
   • c) les mesures que s’han de prendre en cas de fuita en un recipient que conté substàncies perilloses;
   • d) els mitjans que s’han d’utilitzar en cas d’incendi;
   • e) el procediment d’alerta;
   • f) els procediments d’aturada d’urgència.

6. El sòl de les vies de circulació i dels garatges, de les àrees i dels locals d’emmagatzematge o de tractament dels residus s’ha de revestir de ciment o d’asfalt, o de materials amb un nivell d’estanquitat similar i s’han d’equipar de manera que puguin recollir les aigües de rentat, els productes espargits accidentalment i les aigües d’extinció d’eventuals incendis. En qualsevol cas, aquestes àrees han de ser impermeables als líquids susceptibles de ser vessats.

7. La instal·lació s’ha d’equipar amb una bassa impermeable als líquids susceptibles de ser acollits, que pugui recollir el conjunt de les aigües susceptibles de ser contaminades en cas d’accident o d’incendi, incloses les aigües utilitzades per a l’extinció. El volum d’aquesta bassa s’ha de definir al pla de lluita contra incendis. Les aigües recollides han de satisfer els valors límit d’abocament establerts en l’article 21 d’aquest Reglament, abans de ser abocades.

Article 15. Prevenció de riscos

1. Les instal·lacions dels centres de tractament tèrmic de residus s’han de dissenyar i condicionar d’acord amb el que està previst en la normativa vigent, particularment en la Llei de seguretat i qualitat industrial i tenint en compte les mesures de prevenció dels riscos laborals internacionalment reconegudes. 2. La instal·lació s’ha de dissenyar i condicionar de manera que es redueixin, tant com sigui possible, els riscos d’incendi i que es limiti qualsevol possible propagació. També s’ha de limitar tant com sigui possible la utilització de materials combustibles. S’han de prendre totes les disposicions possibles perquè els equips de socors puguin intervenir ràpidament i accedir a les zones d’emmagatzematge dels residus, entre altres. 3. A la instal·lació hi ha d’haver mitjans de socors contra incendi adequats a la naturalesa i a les quantitats de productes i de residus emmagatzemats. 4. Les instal·lacions han d’estar condicionades per evitar qualsevol pèrdua de temps o qualsevol incident susceptible de minvar la rapidesa d’actuació dels mitjans dels bombers. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de confeccionar un pla d’autoprotecció i d’emergència contra sinistres per aprovació del Govern que estableixi com a mínim les modalitats d’alerta, la constitució i la formació d’un equip de primera intervenció, les modalitats d’evacuació, les modalitats de lluita contra cada tipus de sinistre, les modalitats d’acolliment dels serveis d’intervenció exteriors, els punts d’intervenció mínims en cas de sinistre pels ginys de socors, les condicions i els equipaments mínims de prevenció de què ha de disposar la planta, i el nombre i la posició de boques d’incendi mínimes d’ús simultani. 5. S’han d’establir i actualitzar les consignes de prevenció de riscs i fixar-les a la vista en els llocs que freqüenta el personal. Aquestes consignes han d’indicar principalment:

• a) la prohibició, en funcionament normal, de portar foc en qualsevol forma a les zones d’emmagatzematge dels residus;
• b) les mesures que s’han de prendre en cas de fallada d’un sistema de tractament i de depuració;
• c) les mesures que s’han de prendre en cas de fuita en un recipient que conté substàncies perilloses;
• d) els mitjans que s’han d’utilitzar en cas d’incendi;
• e) el procediment d’alerta;
• f) els procediments d’aturada d’urgència.

6. El sòl de les vies de circulació i dels garatges, de les àrees i dels locals d’emmagatzematge o de tractament dels residus s’ha de revestir de ciment o d’asfalt, o de materials amb un nivell d’estanquitat similar i s’han d’equipar de manera que puguin recollir les aigües de rentat, els productes espargits accidentalment i les aigües d’extinció d’eventuals incendis. En qualsevol cas, aquestes àrees han de ser impermeables als líquids susceptibles de ser vessats. 7. La instal·lació s’ha d’equipar amb una bassa impermeable als líquids susceptibles de ser acollits, que pugui recollir el conjunt de les aigües susceptibles de ser contaminades en cas d’accident o d’incendi, incloses les aigües utilitzades per a l’extinció. El volum d’aquesta bassa s’ha de definir al pla de lluita contra incendis. Les aigües recollides han de satisfer els valors límit d’abocament establerts en l’article 21 d’aquest Reglament, abans de ser abocades. 1. Les instal·lacions dels centres de tractament tèrmic de residus s’han de dissenyar i condicionar d’acord amb el que està previst en la normativa vigent, particularment en la Llei de seguretat i qualitat industrial i tenint en compte les mesures de prevenció dels riscos laborals internacionalment reconegudes. 2. La instal·lació s’ha de dissenyar i condicionar de manera que es redueixin, tant com sigui possible, els riscos d’incendi i que es limiti qualsevol possible propagació. També s’ha de limitar tant com sigui possible la utilització de materials combustibles. S’han de prendre totes les disposicions possibles perquè els equips de socors puguin intervenir ràpidament i accedir a les zones d’emmagatzematge dels residus, entre altres. 3. A la instal·lació hi ha d’haver mitjans de socors contra incendi adequats a la naturalesa i a les quantitats de productes i de residus emmagatzemats. 4. Les instal·lacions han d’estar condicionades per evitar qualsevol pèrdua de temps o qualsevol incident susceptible de minvar la rapidesa d’actuació dels mitjans dels bombers. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de confeccionar un pla d’autoprotecció i d’emergència contra sinistres per aprovació del Govern que estableixi com a mínim les modalitats d’alerta, la constitució i la formació d’un equip de primera intervenció, les modalitats d’evacuació, les modalitats de lluita contra cada tipus de sinistre, les modalitats d’acolliment dels serveis d’intervenció exteriors, els punts d’intervenció mínims en cas de sinistre pels ginys de socors, les condicions i els equipaments mínims de prevenció de què ha de disposar la planta, i el nombre i la posició de boques d’incendi mínimes d’ús simultani. 5. S’han d’establir i actualitzar les consignes de prevenció de riscs i fixar-les a la vista en els llocs que freqüenta el personal. Aquestes consignes han d’indicar principalment: a) la prohibició, en funcionament normal, de portar foc en qualsevol forma a les zones d’emmagatzematge dels residus; b) les mesures que s’han de prendre en cas de fallada d’un sistema de tractament i de depuració; c) les mesures que s’han de prendre en cas de fuita en un recipient que conté substàncies perilloses; d) els mitjans que s’han d’utilitzar en cas d’incendi; e) el procediment d’alerta; f) els procediments d’aturada d’urgència. 6. El sòl de les vies de circulació i dels garatges, de les àrees i dels locals d’emmagatzematge o de tractament dels residus s’ha de revestir de ciment o d’asfalt, o de materials amb un nivell d’estanquitat similar i s’han d’equipar de manera que puguin recollir les aigües de rentat, els productes espargits accidentalment i les aigües d’extinció d’eventuals incendis. En qualsevol cas, aquestes àrees han de ser impermeables als líquids susceptibles de ser vessats. 7. La instal·lació s’ha d’equipar amb una bassa impermeable als líquids susceptibles de ser acollits, que pugui recollir el conjunt de les aigües susceptibles de ser contaminades en cas d’accident o d’incendi, incloses les aigües utilitzades per a l’extinció. El volum d’aquesta bassa s’ha de definir al pla de lluita contra incendis. Les aigües recollides han de satisfer els valors límit d’abocament establerts en l’article 21 d’aquest Reglament, abans de ser abocades.