Article 4. Condicions generals de disseny de les instal·lacions
1. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de prendre les disposicions necessàries per prevenir els envols de pols i matèries diverses, que consistiran com a mínim a pavimentar les zones d’accés al Centre; en particular les vies de circulació i zones d’aparcament de vehicles han d’estar dissenyades particularment pel que fa als pendents i als revestiments i netejades correctament. Els vehicles que surten de la instal·lació no han de deixar dipòsits de pols o fang a les carreteres. Per aquest motiu s’ha de preveure un sistema de neteja de rodes si és necessari.
2. La pols, els gasos contaminants i les olors són captats a l’origen i canalitzats.
3. Els emmagatzematges de productes pulverulents d’ús intern de la planta han de ser confinats particularment en recipients, sitges i edificis tancats, i les instal·lacions de manipulació, transvasament i transport d’aquests productes han de tenir dispositius d’aspiració que permetin reduir els envols de pols. Si és necessari els dispositius d’aspiració estan embrancats a una instal·lació de tractament. L’emmagatzematge dels altres productes a granel es fa sempre que sigui possible en espais tancats. Quan els emmagatzematges es fan a l’aire lliure, s’ha de preveure la humidificació del material o la polvorització d’additius per limitar els envols en temps sec.
4. Les canalitzacions de transport de fluids perillosos o insalubres i de recollida d’efluents contaminats o susceptibles de ser-ho han de ser estanques i resistents a l’acció física i química dels productes que poden contenir. Han d’estar correctament mantingudes i han de ser l’objecte de revisions periòdiques que n’assegurin el bon estat. Les canalitzacions de transport de fluids perillosos a l’interior dels edificis han de ser aèries excepte per causes de seguretat o higiene.
5. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic estableix un esquema de tota la xarxa interior i exterior que es posa al dia regularment, en particular després de cada modificació important, i en tot cas i com a mínim una vegada a l’any. Aquest esquema es posa a disposició del Govern, de la comissió d’informació i vigilància del Centre de Tractament Tèrmic de Residus i en particular dels serveis d’incendi i de socors.
6. Està prohibit establir una connexió directa entre les xarxes de recollida dels efluents que han de ser tractats i el medi receptor.
7. Les instal·lacions de tractament dels efluents s’han de dissenyar, explotar i mantenir de manera que es redueixin al mínim els períodes d’indisponibilitat durant els quals no poden assumir plenament la seva funció.
8. L’ordre ministerial relativa a les prescripcions tècniques per a les estacions de depuració d’habitatges unifamiliars, d’habitatges plurifamiliars, d’edificis de serveis, de centres comercials, de separació de líquids lleugers, de separació de greixos i d’instal·lacions agropecuàries del 20 d’abril del 2005, és d’aplicació per a la definició tècnica dels elements de tractament, dins dels límits fixats per aquesta.
9. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha d’implantar un sistema de gestió ambiental i auditoria mediambiental.
10. A l’efecte de classificar les instal·lacions de tractament tèrmic de residus amb valorització energètica, el gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de trametre un informe, acreditat externament, que indiqui el valor d’eficiència energètica, així com la informació addicional per verificar-lo. Per fer el càlcul cal seguir les indicacions de la norma europea vigent.
Quan la instal·lació ja estigui en funcionament, per al càlcul es prenen com a referència els resultats obtinguts durant un any natural.
En funció de la documentació lliurada pel gestor del Centre de Tractament Tèrmic, i després de fer les comprovacions escaients, el ministeri responsable del medi ambient notifica al gestor la seva classificació com a operador R1. Aquesta classificació té una validesa de cinc anys, sempre que no es produeixin canvis que puguin afectar l’eficiència energètica, com per exemple modificacions tècniques, canvis dels clients de calor, electricitat, etc. Transcorreguts els cinc anys, o si s’ha produït un canvi sobre l’eficiència energètica, cal recalcular el valor de referència i revisar la classificació d’acord amb el procés descrit anteriorment.
11. L’energia continguda en el gas de combustió s’ha de recuperar mitjançant una caldera de recuperació de calor per tal de produir aigua calenta i/o vapor, perquè pugui ser exportada, utilitzada internament i/o utilitzada per produir electricitat.
12. Les instal·lacions s’han de dissenyar amb vista a augmentar la seva eficiència energètica i poden combinar diverses tècniques que garanteixin un nivell d’eficiència elèctrica bruta d’entre el 20% i el 35% o un nivell d’eficiència energètica bruta d’entre el 72% i el 91%.
1. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de prendre les disposicions necessàries per prevenir els envols de pols i matèries diverses, que consistiran com a mínim a pavimentar les zones d’accés al Centre; en particular les vies de circulació i zones d’aparcament de vehicles han d’estar dissenyades particularment pel que fa als pendents i als revestiments i netejades correctament. Els vehicles que surten de la instal·lació no han de deixar dipòsits de pols o fang a les carreteres. Per aquest motiu s’ha de preveure un sistema de neteja de rodes si és necessari. 2. La pols, els gasos contaminants i les olors són captats a l’origen i canalitzats. 3. Els emmagatzematges de productes pulverulents d’ús intern de la planta han de ser confinats particularment en recipients, sitges i edificis tancats, i les instal·lacions de manipulació, transvasament i transport d’aquests productes han de tenir dispositius d’aspiració que permetin reduir els envols de pols. Si és necessari els dispositius d’aspiració estan embrancats a una instal·lació de tractament. L’emmagatzematge dels altres productes a granel es fa sempre que sigui possible en espais tancats. Quan els emmagatzematges es fan a l’aire lliure, s’ha de preveure la humidificació del material o la polvorització d’additius per limitar els envols en temps sec. 4. Les canalitzacions de transport de fluids perillosos o insalubres i de recollida d’efluents contaminats o susceptibles de ser-ho han de ser estanques i resistents a l’acció física i química dels productes que poden contenir. Han d’estar correctament mantingudes i han de ser l’objecte de revisions periòdiques que n’assegurin el bon estat. Les canalitzacions de transport de fluids perillosos a l’interior dels edificis han de ser aèries excepte per causes de seguretat o higiene. 5. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic estableix un esquema de tota la xarxa interior i exterior que es posa al dia regularment, en particular després de cada modificació important, i en tot cas i com a mínim una vegada a l’any. Aquest esquema es posa a disposició del Govern, de la comissió d’informació i vigilància del Centre de Tractament Tèrmic de Residus i en particular dels serveis d’incendi i de socors. 6. Està prohibit establir una connexió directa entre les xarxes de recollida dels efluents que han de ser tractats i el medi receptor. 7. Les instal·lacions de tractament dels efluents s’han de dissenyar, explotar i mantenir de manera que es redueixin al mínim els períodes d’indisponibilitat durant els quals no poden assumir plenament la seva funció. 8. L’ordre ministerial relativa a les prescripcions tècniques per a les estacions de depuració d’habitatges unifamiliars, d’habitatges plurifamiliars, d’edificis de serveis, de centres comercials, de separació de líquids lleugers, de separació de greixos i d’instal·lacions agropecuàries del 20 d’abril del 2005, és d’aplicació per a la definició tècnica dels elements de tractament, dins dels límits fixats per aquesta. 9. El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha d’implantar un sistema de gestió ambiental i auditoria mediambiental. 10. A l’efecte de classificar les instal·lacions de tractament tèrmic de residus amb valorització energètica, el gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de trametre un informe, acreditat externament, que indiqui el valor d’eficiència energètica, així com la informació addicional per verificar-lo. Per fer el càlcul cal seguir les indicacions de la norma europea vigent. Quan la instal·lació ja estigui en funcionament, per al càlcul es prenen com a referència els resultats obtinguts durant un any natural. En funció de la documentació lliurada pel gestor del Centre de Tractament Tèrmic, i després de fer les comprovacions escaients, el ministeri responsable del medi ambient notifica al gestor la seva classificació com a operador R1. Aquesta classificació té una validesa de cinc anys, sempre que no es produeixin canvis que puguin afectar l’eficiència energètica, com per exemple modificacions tècniques, canvis dels clients de calor, electricitat, etc. Transcorreguts els cinc anys, o si s’ha produït un canvi sobre l’eficiència energètica, cal recalcular el valor de referència i revisar la classificació d’acord amb el procés descrit anteriorment. 11. L’energia continguda en el gas de combustió s’ha de recuperar mitjançant una caldera de recuperació de calor per tal de produir aigua calenta i/o vapor, perquè pugui ser exportada, utilitzada internament i/o utilitzada per produir electricitat. 12. Les instal·lacions s’han de dissenyar amb vista a augmentar la seva eficiència energètica i poden combinar diverses tècniques que garanteixin un nivell d’eficiència elèctrica bruta d’entre el 20% i el 35% o un nivell d’eficiència energètica bruta d’entre el 72% i el 91%.