Reglament, del 3 de juliol del 2019, de caça (Text refós sense caràcter oficial)

Aquest Reglament s’aplica a les espècies caçables, a les espècies regulables i a les espècies sotmeses a un pla de caça definides en els articles següents, i a la seva gestió d’acord amb els plans de gestió, ja sigui mitjançant la caça durant la temporada de caça de les espècies caçables, mitjançant la regulació autoritzada de les espècies regulables o mitjançant l’aplicació dels plans de caça aprovats per a les espècies sotmeses a un pla de caça.

1. Les espècies que es poden caçar sense altres limitacions que les que estableixen la Llei 27/2021, del 25 d’octubre, de text consolidat de caça i aquest Reglament són les següents: a) Tudó (Columba palumbus) b) Merla (Turdus merula) c) Griva (Turdus viscivorus) d) Gaig (Garrulus glandarius) e) Garsa (Pica pica) 2. Les espècies que es poden caçar amb les limitacions de captura i de transport per dia i per persona caçadora són les següents: a) Llebre (Lepus europaeus) b) Perdiu xerra (Perdix perdix) c) Perdiu roja (Alectoris rufa) d) Faisà (Phasianus colchicus) 3. Les limitacions de captura i de transport per dia i per caçador són de dos exemplars de llebre i de tres exemplars entre les espècies de perdiu xerra, de perdiu roja i de faisà.

En aplicació de la Llei de caça vigent, són espècies regulables: 1. Les que són perilloses per a la salut o per a la seguretat públiques. Aquestes espècies o individus poden ser definits com a espècies regulables quan el Cos de Banders constata o té coneixements de fets que representen un perill per a la salut o per a la seguretat públiques. 2. Les que causen danys importants a les activitats agrícoles, forestals, als hàbitats, i a la fauna i la flora en general. Els danys causats per aquestes espècies a les activitats mencionades es comuniquen al Cos de Banders. 3. Les espècies regulables que causen danys a les activitats referides a l’apartat 2 són les següents: a) Porc senglar (Sus scrofa) b) Talpa (Talpa europaea) c) Cérvol comú (Cervus elaphus) d) Mufló (Ovis musimon), en casos en què l’aplicació d’un pla de caça no permeti regular-ne la població. e) Guineu (Vulpes vulpes) 4. La gestió d’aquestes espècies es regula en el capítol segon.

1. Les espècies sotmeses a un pla de caça són les següents: a) Cabirol (Capreolus capreolus) b) Mufló (Ovis musimon) c) Isard (Rupicapra pyrenaica) 2. La gestió i la caça d’aquestes espècies es regulen en el capítol tercer. 3. Es prohibeix la captura d’exemplars d’espècies sotmeses a un Pla de caça equipats amb collars distintius o collars emissors.

1. Les llicències de caça són les següents: la llicència de temporada, la llicència especial de caça de l’isard, la llicència especial de caça no acompanyada de les espècies sotmeses a un pla de caça i la llicència especial de caça acompanyada de les espècies sotmeses a un pla de caça. 2. La llicència de caça de temporada és el document personal i intransferible la tinença i el port del qual són obligatoris per practicar la caça de les espècies definides als articles 2 i 3 d’aquest Reglament. La llicència de caça de temporada es compon del carnet de caçador i del comprovant del pagament de la llicència de la temporada en curs. 3. La llicència especial de caça de l’isard és el document personal i intransferible, la tinença i el port del qual són obligatoris per practicar la caça de l’isard en terreny cinegètic comú en aplicació del Pla de caça. La llicència especial de caça de l’isard es compon del carnet de caçador i del Certificat de constitució de la colla de caça de l’isard i de recepció de les anelles o els sistemes de marcatge. 4. La llicència especial de caça no acompanyada de les espècies sotmeses a un pla de caça és el document personal i intransferible la tinença i el port del qual són obligatoris per practicar la caça no acompanyada. La llicència especial de caça no acompanyada es compon del carnet de caçador i del Certificat d’adjudicació de la llicència especial de caça no acompanyada de l’espècie sotmesa al Pla de caça en curs. 5. La llicència especial de caça acompanyada de les espècies sotmeses a un pla de caça, és el document personal i intransferible la tinença i el port del qual són obligatoris per practicar la caça acompanyada. La llicència especial de caça acompanyada es compon del carnet de caçador i del Certificat d’adjudicació de la llicència especial de caça acompanyada de l’espècie sotmesa al Pla de caça en curs. En el cas de caçadors estrangers no residents que obtinguin la llicència especial de caça acompanyada d’acord amb el que estableix l’article 4, apartat 3 del Reglament d’obtenció i expedició del carnet de caçador, la llicència es compon només del Certificat d’adjudicació de la llicència especial de caça acompanyada de l’espècie sotmesa al Pla de caça en curs.

Secció segona. Disposicions comunes

D’acord amb l’apartat 2 de l’article 18 de la Llei 13/2016, del 28 de juliol, de caça, s’estableix en 240.000 euros la cobertura de la pòlissa d’assegurances de responsabilitat civil.

1. En les batudes de les espècies regulables s‘han de senyalitzar els accessos a la zona de batuda amb rètols que informin que s’està fent la batuda. S’entén per accessos a la zona de batuda les carreteres, les pistes forestals i els camins principals. 2. Els rètols han de tenir les mides mínimes i la informació que es determina en l’annex 1 d’aquest Reglament.

1. Només es pot caçar amb gossos que compleixin la legislació vigent en matèria de tinença d’animals de companyia. 2. Per a les espècies sotmeses a un pla de caça (cabirol i mufló), només és permesa la utilització de gossos en la modalitat de batuda, sense perjudici del que s’especifica a l’apartat 7 de l’article 43 d’aquest Reglament. 3. En la pràctica de la caça, queda prohibit utilitzar gossos definits com a potencialment perillosos en la legislació vigent. 4. S’entén que hi ha negligència en la modalitat de batuda quan, un cop finalitzada, el caçador no ha comunicat al Cos de Banders la pèrdua d’un o més gossos en el termini màxim de vint-i-quatre hores.

1. Es prohibeix utilitzar qualsevol tipus de reclam, de substància atraient, d’aliment, o d’aparell reproductor de sons per atreure i caçar espècies de les que es defineixen en els articles 2, 3 i 4, a excepció del cabirol i del cérvol. 2. En la caça del cabirol i del cérvol només es permeten utilitzar aparells reproductors de sons no enregistrats, és a dir, manuals.

1. El transport de les peces de caça dins d’Andorra ha de fer-se de manera discreta i sense fer publicitat de les captures obtingudes. 2. Les peces de caça senceres o trossejades i no congelades no es poden transportar durant el temps de veda, excepte si provenen legalment de l’estranger o d’operacions de regulació autoritzades, d’acord amb el que estableix el capítol segon d’aquest Reglament. 3. Les peces de caça d’espècies sotmeses a un pla de caça al Principat d’Andorra només poden ser transportades si porten l’anella o el sistema de marcatge corresponent, o si van acompanyades d’un document justificatiu o de la fitxa de captura.

1. La importació de les peces de caça senceres o trossejades no es pot efectuar, excepte si provenen legalment de l’estranger. 2. La reimportació des de l’estranger de peces o trofeus de caça d’espècies sotmeses a un pla de caça al Principat d’Andorra es pot dur a terme sempre que la peça vagi acompanyada del document oficial justificatiu o de la fitxa de captura i, si escau, del certificat d’exportació corresponent, emès prèviament pel ministeri responsable de la caça, d’acord amb l’apartat 4 d’aquest Reglament. 3. L’exportació a l’estranger de peces d’espècies sotmeses a pla de caça al Principat d’Andorra, degudament anellades, es pot dur a terme sempre que la peça vagi acompanyada de la fitxa de captura o document oficial justificatiu. 4. L’exportació a l’estranger de peces i trofeus de caça d’espècies sotmeses a un pla de caça al Principat d’Andorra que no conservin l’anella d’identificació que figura en la fitxa de captura se sol·licita al Servei de Tràmits del Govern. En la sol·licitud hi han de figurar les dades de l’exportador i l’importador o destí, i ha d’anar acompanyada del document oficial justificatiu o de la fitxa de captura corresponent. El ministeri responsable de la caça ha d’inspeccionar la peça i ha de verificar-ne la documentació. En cas de resoldre la sol·licitud favorablement, el mateix Ministeri ha d’emetre un certificat d’exportació.

1. La repoblació d’espècies caçables s’ha de planificar amb criteris ecològics i sostenibles, tenint en compte l’adaptació a l’hàbitat de l’espècie. 2. El ministeri responsable de la caça autoritza, si escau, el Pla de repoblació en consonància amb els objectius del Pla de gestió de cada espècie.

Capítol segon. Regulació i control de les espècies regulables Secció primera. Regulació i control de les espècies perilloses per a la salut o la seguretat públiques

La regulació específica de les espècies regulables perilloses per a la salut o per a la seguretat públiques es fa mitjançant l’actuació dels membres del Cos de Banders, en tot el territori i en qualsevol època de l’any.

Secció segona. Regulació i control de les espècies que causen danys importants a les activitats agrícoles, forestals, als hàbitats, i a la fauna i la flora en general

1. Ultra el que disposa el Reglament referent al sacrifici dels animals i els controls especials de la població d’una espècie o bé d’un individu d’aquesta espècie que hagi esdevingut perjudicial, la regulació de les poblacions de talpes que causin danys a les activitats agrícoles pot fer-se mitjançant la captura amb una arma, en tot el territori i en qualsevol època de l’any, amb autorització prèvia del Cos de Banders. 2. L’autorització per fer les captures descrites a l’apartat anterior s’ha de demanar al Cos de Banders. La demanda ha d’incloure les dades següents: - Nom de la persona sol·licitant. - Terreny on es faran les captures. - Període durant el qual es desitgen fer les captures. 3. En cas que s’accepti la demanda, el Cos de Banders ha d’expedir una autorització nominal que inclogui les dades esmentades.

1. La regulació de les poblacions de porc fer o senglar, de cérvol i de guineu a les zones de terreny cinegètic comú i en els dies hàbils per a l’exercici de la caça es basa en el desenvolupament de la seva caça sense altres limitacions que les que es preveuen en la Llei de caça, en aquest Reglament i en les normes que el desenvolupen. 2. La regulació de les poblacions de porc fer o senglar, de cérvol, de mufló i de guineu que causen danys importants a les activitats agrícoles, forestals, als hàbitats, i a la fauna i la flora en general, en tot el territori i en qualsevol època de l’any, es fa d’acord amb les modalitats següents: - Batudes organitzades amb gossos per a porcs fers o senglars, muflons, cérvols i guineus. - Tirs nocturns al porc fer o senglar amb acompanyament o sense per part de membres del Cos de Banders. - Operacions puntuals per a porcs fers o senglars, muflons, cérvols i guineus.

1. En el període establert de la temporada de caça del porc fer o senglar, del cérvol i de la guineu, no es pot fer cap tipus d’operació de regulació en les zones de terreny cinegètic comú la nit o el dia anterior a un dia hàbil per a l’exercici de la caça d’aquestes espècies. 2. El ministeri responsable de la caça pot autoritzar operacions puntuals del Cos de Banders i batudes administratives, amb gossos o sense, per regular aquestes espècies en certes zones.

1. En el moment que s’efectua una captura de cérvol a les zones de terreny cinegètic comú, d’acord amb l’apartat 1 de l’article 18 d’aquest Reglament, el caçador ha de comunicar-ho per telèfon al Cos de Banders. El caçador pot optar per transportar l’animal sencer, sense vísceres, trossejat o únicament certes parts de l’animal. En el moment de la comunicació de la captura al Cos de Banders, el caçador ha d’obtenir prèviament l’autorització corresponent per poder deixar les restes de l’animal al medi. En tot cas, és obligatori transportar el cap de l’animal per poder-lo anellar i per identificar el sexe i l’edat de l’animal en el moment del control de la captura. El caçador ha de deixar les restes de l’animal en llocs allunyats dels camins i zones transitades per altres usuaris de la muntanya. 2. El Cos de Banders efectua un control en què es registren les dades de la captura i identifica el cap de l’animal mitjançant una anella de control. 3. La peça caçada queda en propietat del caçador, que s’ha de fer càrrec del transport i de la destinació final de la peça, sencera o trossejada.

1. Davant d’una comunicació de danys causats per espècies regulables a activitats agrícoles, forestals, als hàbitats, i a la fauna i la flora en general, efectuada pel propietari o titular de l’explotació, el ministeri responsable de la caça pot autoritzar, amb verificació prèvia del Cos de Banders, que es duguin a terme batudes administratives, amb gossos o sense. 2. Per participar en les batudes administratives, els caçadors s’han d’inscriure anyalment en colles de caça prop de la Federació Andorrana de Caça. Les colles s’inscriuen per parròquies, i assignen un cap de colla i un nombre mínim de deu caçadors pertanyents a la mateixa parròquia, federats i que disposin de la llicència de caça de la temporada en curs. 3. La Federació Andorrana de Caça gestiona l’organització de la participació de les colles en les batudes administratives, de manera rotativa. 4. El ministeri responsable de la caça comunica a la Federació Andorrana de Caça les característiques de la batuda administrativa que es vol organitzar. La comunicació ha de preveure les possibles dates de la batuda, la zona de batuda, la quantitat d’exemplars que es poden capturar i si l’autorització de la batuda permet la captura d’altres espècies regulables. 5. La Federació Andorrana de Caça ha de comunicar en un termini màxim de dos dies hàbils, al ministeri responsable de la caça: a) El dia de la batuda. b) El nom del cap de colla responsable de la colla de caçadors que efectuaran la batuda. 6. El ministeri responsable de la caça, autoritza la batuda i tramet l’autorització al Cos de Banders i a la Federació Andorrana de Caça. 7. L’autorització ha de fixar com a mínim els preceptes següents: a) L’horari i la zona autoritzada per desenvolupar la batuda. b) Les normes de seguretat per desenvolupar correctament la batuda. c) El procediment de comunicació entre els caçadors i el Cos de Banders. d) La quantitat de gossos autoritzats i el procediment de l’arruix. e) La quantitat d’exemplars autoritzats a capturar, d’acord amb el Pla de gestió, i les condicions de transport i el destí de les peces capturades.

1. Per garantir l’efectivitat de la batuda, el cap de la colla autoritzada pot convidar altres caçadors no inscrits prèviament, federats i que disposin de la llicència de caça de la temporada en curs. 2. El dia de la batuda el Cos de Banders n’efectua el control. En aquest sentit, pot efectuar en qualsevol moment de la jornada els controls i verificacions que consideri oportuns per garantir el compliment de la legislació i dels Reglaments vigents. 3. El Cos de Banders pot efectuar les modificacions oportunes de l’autorització, per optimitzar la realització de la batuda, també a demanda del cap de colla. 4. El dia de la batuda el cap de colla designat valida la participació dels caçadors assistents i distribueix els llocs d’espera en funció del nombre de caçadors i de la zona. 5. Un cop finalitzada la batuda, el Cos de Banders efectua el control morfològic i/o la presa o recollida de les mostres escaients de totes les peces abatudes. 6. D’acord amb l’article 5 del Reglament sobre la detecció de triquines en les carns fresques de porcs domèstics engreixats i sacrificats per a l’autoconsum familiar, i de porcs senglars obtinguts en l’exercici de l’art de la caça, del 28 de setembre del 2005, s’ha de facilitar la presa de mostres orgàniques al Cos de Banders. El Ministeri es farà càrrec de l’anàlisi de detecció de larves de triquina per fer un seguiment sanitari de l’espècie. La peça caçada queda en propietat de la colla, que s’ha de fer càrrec del transport i de la destinació final de la peça sencera. En cas que la peça no es destini al consum humà, queda en propietat del ministeri responsable de la caça, que es fa càrrec de la seva destinació final.

1. Davant d’una comunicació de danys causats a activitats agrícoles efectuada pel propietari o titular de l’explotació, el Cos de Banders pot autoritzar, amb verificació prèvia, la realització de tirs nocturns al porc fer o senglar per part de caçadors, amb acompanyament del Cos de Banders o sense, tenint en compte la proximitat de les zones de danys a les zones de seguretat. 2. La persona que fa la comunicació dels danys pot demanar al Cos de Banders l’autorització per efectuar un tir nocturn. 3. En cas que la persona que fa la comunicació dels danys no disposi de la llicència de caça de la temporada en curs corresponent, pot demanar l’autorització perquè un caçador titular de la llicència de temporada de caça vigent pugui efectuar el tir nocturn. 4. L’autorització del Cos de Banders ha de fixar com a mínim els preceptes següents: a) La persona autoritzada a efectuar el tir nocturn. b) Els dies, l’horari i la zona autoritzats per al desenvolupament del tir nocturn. c) Les normes per desenvolupar correctament el tir nocturn. d) La necessitat d’acompanyament o no en l’operació per part del Cos de Banders. El fet que l’autorització determini que el tir nocturn es pot fer sense la necessitat de l’acompanyament no impedeix que el Cos de Banders pugui efectuar els controls que consideri convenients dins de les seves competències. 5. L’incompliment de les normes que estableix l’autorització invalida la mateixa autorització i no eximeix el caçador de les infraccions en què pugui incórrer.

1. L’operació del tir nocturn s’ha de fer mitjançant l’ús d’una arma llarga ratllada o d’una escopeta de caça menor. La munició autoritzada per efectuar el tir nocturn amb escopeta de caça menor és el cartutx bala (un únic projectil). 2. En funció de cada cas, el Cos de Banders ha de determinar si és o no necessari l’acompanyament durant el tir nocturn. Aquest acompanyament té la missió de vetllar sobre el terreny pel compliment estricte del que s’hagi definit en l’autorització. En el transcurs del tir nocturn, el caçador ha de complir les indicacions que li faci el Cos de Banders. 3. El caçador autoritzat a efectuar el tir nocturn no acompanyat ha de comunicar el resultat de l’operació al Cos de Banders el matí següent del dia o dels dies autoritzats, entre les vuit i les dotze hores. 4. En cas que el caçador autoritzat a efectuar el tir nocturn hagi abatut una o més peces de caça, ha d’avisar el Cos de Banders perquè pugui fer el control i registrar les dades de la captura. 5. D’acord amb l’article 5 del Reglament sobre la detecció de triquines en les carns fresques de porcs domèstics engreixats i sacrificats per a l’autoconsum familiar, i de porcs senglars obtinguts en l’exercici de l’art de la caça, del 28 de setembre del 2005, s’ha de facilitar la presa de mostres orgàniques al Cos de Banders. El ministeri es farà càrrec de l’anàlisi de detecció de larves de triquina per al seguiment sanitari de l’espècie. La peça caçada queda en propietat del caçador, que s’ha de fer càrrec del transport i de la destinació final de la peça sencera. 6. En cas que no es destini la peça al consum humà, la peça caçada queda en propietat del ministeri responsable de la caça, que es fa càrrec de la destinació final de la peça sencera.

Capítol tercer. Gestió i caça de les espècies sotmeses a un pla de caça Secció primera. Disposicions generals

1. Si en una unitat de gestió el Pla de gestió d’una espècie sotmesa a un pla de caça implica aplicar un pla de caça com a mitjà necessari per aconseguir els objectius, es pot acordar la captura de determinades unitats. 2. L’aplicació dels plans de caça s’efectua mitjançant caça no acompanyada o acompanyada i respectant les normes establertes per aquest Reglament. 3. El ministeri responsable de la caça publica anualment, d’acord amb l’article 6 d’aquest Reglament, una ordre ministerial relativa a la temporada de caça i als plans de caça que inclou, per al pla o els plans de caça aprovats, les característiques següents, a títol enunciatiu i no exhaustiu: a) Espècies sobre les quals s’aplica un pla de caça. b) Unitats de gestió on s’aplica un pla de caça. c) Si és un pla de caça no acompanyada o acompanyada. d) Nombre, tipus de captura i prioritat del tipus de captura en el sorteig, si escau. e) Si el pla de caça és de compliment estricte o no. 4. Si les peces atorgades en els plans de caça al final del període hàbil per caçar-les, no han estat capturades en la seva totalitat, el nombre de peces no caçades no pot ser acumulat a les previsions dels anys següents.

Secció segona. Gestió i caça de l’isard en terreny cinegètic comú

1. El Pla de gestió de l’isard marca els objectius i les actuacions que s’han de dur a terme per desenvolupar i mantenir la població d’isards. Aquest Pla de gestió es complementa amb els plans de gestió dels vedats de caça. 2. El Pla de caça anual de l’isard que s’aplica en terreny cinegètic comú i vedats temporals es basa en el recompte anual d’isards en terreny cinegètic comú i vedats temporals de caça que es fa durant el mes de juliol i la primera quinzena del mes d’agost, i en les dades poblacionals dels vedats de caça en què no s’aplica un pla de caça específic: vedat de caça de Xixerella, vedat de caça de la vall de Ransol i vedat de caça del parc natural de la Vall de Sorteny. 3. Si es compleixen els paràmetres establerts en l’apartat 3 de l’article 8 de la Llei 13/2016, de caça, i d’acord amb el pla de gestió de l’isard, el ministeri responsable de la caça fixa, entre d’altres, mitjançant una ordre ministerial, el període de caça de l’isard i l’índex de captura anyal que ha de preveure el Pla de caça de l’isard.

1. S’entén per índex de creixement el percentatge de cabrits d’isard respecte a la població total d’isards de la unitat de gestió. 2. L’índex de captura es defineix com el percentatge de captures que s’autoritzen amb pla de caça respecte a la població total d’isards de la unitat de gestió. 3. L’índex de captura es fixa d’acord amb la taula següent: Índex de creixement (I. cr) Índex de captura (I. ca) 14% ≤ I. cr ≤ 15% 80% I. cr 15% 21% 20% 4. En cap cas l’índex de captura no pot ser superior al 20%. 5. El nombre de captures del Pla de caça correspon a la part entera del resultat d’aplicar l’índex de captura sobre la població total d’isards de la unitat de gestió.

1. Els caçadors s’agrupen en colles per ser adjudicataris de les captures. S’entén per colla un grup de trenta caçadors com a màxim que cacen l’isard de manera conjunta. 2. El nombre mínim de caçadors que componen una colla ha de ser el nombre mínim de caçadors necessaris per obtenir una captura. 3. El cap de colla és el membre de la colla que constitueix la colla. Quan no se’n pugui identificar el membre infractor, el cap de colla és el responsable solidari de les irregularitats que es puguin constatar en el retorn de les anelles o els sistemes de marcatge.

1. El ministeri responsable de la caça fixa, mitjançant una ordre ministerial, el nombre mínim de caçadors necessaris per obtenir una captura. El nombre mínim de caçadors per obtenir una captura es basa en el nombre de captures del Pla de caça calculat d’acord amb l’article 29 i en el nombre de caçadors sol·licitants de la llicència especial de caça de l’isard. El nombre mínim de caçadors necessaris per obtenir una captura és el resultat de la ràtio del nombre de caçadors sol·licitants de la llicència especial de caça de l’isard entre el nombre de captures del Pla de caça. 2. En cas que del càlcul del nombre mínim de caçadors per obtenir una captura en resulti un nombre amb una part decimal inferior o igual a 1, el nombre mínim de caçadors correspondrà a la part entera del resultat, encara que s’hagin d’atorgar més captures de les que estableix l’índex de captura. En aquest cas, no s’aplica l’article 32. 3. En cas que del càlcul del nombre mínim de caçadors per obtenir una captura en resulti un nombre amb una part decimal major a 1, s’ha d’arrodonir el resultat per excés, i en aquest cas s’aplica l’article 32. 4. El nombre de captures adjudicades directament a cada colla o xifra d’adjudicació directa de captures de cada colla és el resultat de la divisió entre el nombre de membres de la colla i el nombre mínim de caçadors necessaris per obtenir una captura. 5. Les captures que s’adjudiquen directament a cada colla corresponen a la part entera de la xifra d’adjudicació.

1. Un cop efectuades totes les adjudicacions directes i en cas que restin captures per atorgar, aquestes captures s’adjudiquen mitjançant un sistema de sorteig públic. En el sorteig hi participen de forma automàtica i individualment: a) Els caçadors que formen part d’una colla i que han pres part en els censos generals de l’isard de la temporada en curs. b) Els caçadors que formen part d’una colla i que, en efectuar una captura d’isard en el Pla de caça anterior, van lliurar al Cos de Banders les mostres orgàniques que s’especifiquen en l’ordre ministerial corresponent al Pla de caça. En cas que aquesta ordre ministerial no especifiqui cap tipus de mostra orgànica, aquesta mesura no s’aplica. 2. El caçador que obté una captura pot participar en sortejos d’anys posteriors sempre que compleixi un dels requisits establerts en els paràgrafs a o b de l’apartat 1 d’aquest article. Aquesta captura passa a pertànyer a la colla de la qual el caçador és membre.

1. La sol·licitud i el pagament de la llicència especial de caça de l’isard, la constitució de les colles de caça de l’isard per part del cap de colla i el lliurament de les anelles de captura, es fan en tres períodes fixats pel ministeri responsable de la caça, d’acord amb la publicació establerta a l’article 6 d’aquest Reglament. 2. Per participar en el Pla de caça de l’isard, el sol·licitant ha de ser titular del carnet de caçador vigent i no tenir cap deute pendent amb l’Administració derivat de l’aplicació de la normativa sobre caça.

1. El ministeri responsable de la caça expedeix, per a cada component de la colla, una anella o un sistema de marcatge de captura que és personal i només transferible dins la colla. Les anelles o els sistemes de marcatge són intransferibles entre colles. 2. Tot caçador que estigui en acció de caça ha de dur una anella o un sistema de marcatge no utilitzat corresponent a la seva colla. 3. A part de les anelles o els sistemes de marcatge personals per a cada component de la colla, s’expedeix, a nom del cap de colla, el nombre d’anelles o sistemes de marcatge addicionals necessaris per completar el nombre de captures a les colles que disposin de més d’una captura adjudicada. 4. Aquestes anelles o aquests sistemes de marcatge addicionals també són transferibles dins la colla i s’han d’utilitzar en cas que un component de la colla, després d’abatre i anellar o marcar una de les peces atribuïdes, vulgui continuar caçant, i fins que la colla abati totes les captures adjudicades. D’aquesta manera, tot caçador de la colla pot disposar d’una anella o un sistema de marcatge no utilitzat, sempre que hi hagi captures adjudicades per efectuar. 5. En el moment de recollir les anelles o els sistemes de marcatge, el cap de colla ha de signar un document de recepció en què ha de constar la relació de caçadors, les anelles o els sistemes de marcatge expedits i el nombre de captures atorgades a la colla. 6. Cada component de la colla ha de dur una còpia d’aquest document, que, juntament amb el carnet de caçador, compon la llicència especial de caça de l’isard. 7. A partir de l’inici del període de caça de l’isard, la pèrdua d’una anella o d’un sistema de marcatge de captura implica l’anul·lació del dret de captura de la peça per a tota la colla, a part d’incórrer en les infraccions tipificades a la Llei 13/2016, del 28 de juliol, de caça. Els caçadors de la colla que han perdut l’anella o el sistema de marcatge no poden reclamar la quantitat desemborsada en concepte de les llicències especials de caça de l’isard. 8. La manipulació, el tancament indegut i el deteriorament d’una anella o d’un sistema de marcatge de captura que permetin obrir-lo un cop tancat, o que no facin visibles les dades que hi han de figurar, comporten la pèrdua del dret de captura de la peça adjudicada, a part d’incórrer en les infraccions tipificades en la Llei 13/2016, del 28 de juliol, de caça.

1. En el moment de capturar la peça atribuïda, es registra, es col·loca i es tanca l’anella o el sistema de marcatge corresponent de manera permanent entre el tendó i l’os d’una de les dos potes posteriors de l’animal. Per registrar la data de captura en l’anella o el sistema de marcatge, s’han de retallar les pestanyes del dia i el mes corresponents a la data de captura. 2. Durant les vint-i-quatre hores posteriors a la captura de la peça atribuïda, s’ha d’avisar al telèfon que posa a disposició el Cos de Banders perquè es pugui efectuar el control de la captura. En el moment del control de la captura, el membre del Cos de Banders registra les dades de la captura. La unitat caçada queda en propietat del caçador, que es fa càrrec de la destinació final de la peça sencera. 3. Si la unitat adjudicada ha estat ferida i hi ha presència de sang, el caçador ha d’avisar el Cos de Banders, i ha de tancar l’anella o el sistema de marcatge corresponent a la unitat i registrar-ne la data de captura. 4. En cas de ferir la unitat adjudicada, el caçador pot sol·licitar al Cos de Banders, el mateix dia o l’endemà, de poder utilitzar un gos de rastre de sang per recuperar la unitat. 5. Si finalment no es recupera la unitat, el caçador perd el dret que la llicència corresponent li atorgava, i no pot reclamar la quantitat desemborsada en concepte de la llicència especial de caça. 6. Un cop s’acabi el període de caça autoritzat, si el caçador no ha fet efectiva la captura de la unitat, no pot reclamar la quantitat desemborsada en concepte de llicència especial de caça de l’isard. 7. Un cop s’han fet les captures atorgades, els caçadors i la seva colla han de donar per acabada la jornada de caça. També es donen per finalitzats els dies hàbils de caça, encara que el període de caça no s’hagi acabat. Els caçadors i les colles que ja han fet les captures atorgades no poden estar en acció de caça, vist que no hi ha més captures per fer. 8. Un cop s’acabi el període de caça autoritzat, si un caçador o una colla no han fet efectives les captures que tenien atorgades, no poden reclamar la quantitat desemborsada en concepte de la llicència especial de caça de l’isard.

1. Queden totalment prohibits la tinença i el transport o el desplaçament d’un isard mort sense que estigui anellat o marcat i/o sense que l’anella o el sistema de marcatge tingui registrada la data de captura. 2. Per facilitar el desplaçament de la peça capturada, només es poden tallar les extremitats per les articulacions carpianes i tarsianes i, en aquestes últimes, els tendons han de quedar units a l’articulació de forma que l’anella o el sistema de marcatge tancat no es pugui extreure. 3. Exceptuant les carreteres generals i secundàries, només es pot desplaçar i transportar la peça capturada sencera amb pell i sense trossejar, amb vísceres o sense, de manera que la peça formi una sola unitat anellada/marcada. 4. Queda totalment prohibit el transport de qualsevol peça trossejada, amb pell o sense i amb cap o sense, encara que una part porti l’anella o el sistema de marcatge reglamentaris. 5. És prohibit el transport d’isards amb aeronaus, excepte si es fa avisant telefònicament el Cos de Banders amb una antelació mínima de quatre hores.

Secció tercera. Gestió i caça de les espècies sotmeses a un pla de caça mitjançant caça no acompanyada o acompanyada

1. Les sol·licituds de participació en els sortejos de les llicències especials de caça no acompanyada o acompanyada (d’ara endavant, “les llicències especials de caça”), el seu pagament i el lliurament de les anelles o dels sistemes de marcatge de captura corresponents (només en els plans de caça no acompanyada) es fan en dos períodes fixats pel ministeri responsable de la caça, d’acord amb la publicació establerta a l’article 6 d’aquest Reglament. 2. Per participar en els plans de caça, el sol·licitant ha de ser titular del carnet de caçador vigent i no tenir cap deute pendent amb l’Administració derivat de l’aplicació de la normativa sobre caça.

1. L’adjudicació de les llicències especials de caça acompanyada o no d’una espècie sotmesa a un pla de caça es fa mitjançant un sistema de sorteig públic. El procediment que se segueix es defineix a l’article 40 d’aquest Reglament. 2. Simultàniament, se sorteja per a cada caçador la unitat de gestió i el tipus de captura. Un cop finalitzat el sorteig, s’estén una acta en què han de constar els noms dels participants en el sorteig i el resultat. 3. El 10%, com a màxim, de les llicències especials de caça de cada pla de caça es poden adjudicar a caçadors estrangers no residents. El procediment que se segueix es defineix a l’article 40 d’aquest Reglament.

1. El procediment del sorteig, en cas que la unitat de gestió sigui un vedat de caça o un vedat temporal de caça, s’estableix de la manera següent: a) El 50%, com a mínim, de les llicències especials de caça es distribueixen entre els caçadors que figuren en el cens de residència de la parròquia on està situat el vedat de caça o el vedat temporal de caça, seguint l’ordre de prioritats establert en l’apartat 3 d’aquest article. En cas que el vedat de caça o el vedat temporal de caça cobreixi més d’una parròquia, aquestes llicències es distribueixen en funció del terreny corresponent. b) S’estableix per sorteig, entre els vedats de caça o vedats temporals de caça en què s’aplica el Pla de caça, l’ordre dels vedats o vedats temporals de caça en el qual s’adjudicaran les llicències especials de caça. c) Tot seguit s’estableix per sorteig, entre les parròquies on està situat el vedat de caça o vedat temporal de caça, l’ordre de les parròquies en el qual s’adjudicaran les llicències especials de caça. d) El tipus de captura s’adjudica en funció de la prioritat definida al Pla de caça. e) A continuació, s’adjudiquen per sorteig les llicències especials de caça que corresponen als caçadors que figuren en el cens de residència de la parròquia on està situat el vedat de caça o el vedat temporal de caça, segons els subapartats a, b, c i d d’aquest apartat i respectant l’ordre de prioritats que s’estableix a l’apartat 3 d’aquest article. f) Posteriorment, es fa el sorteig de la resta de llicències especials de caça, entre tots el caçadors andorrans o residents que no hagin resultat adjudicataris i els caçadors estrangers no residents, segons l’article 39, respectant l’ordre de prioritats que s’estableix a l’apartat 3 i seguint l’ordre establert al subapartats b, c i d de l’apartat primer, ambdós d’aquest article. g) Un cop atorgades per sorteig totes les llicències especials corresponents a les captures del Pla de caça, se sorteja, entre la resta de participants no adjudicataris de cap llicència especial, l’ordre de substitució. 2. El procediment del sorteig, en cas que la unitat de gestió sigui en terreny cinegètic comú, s’estableix de la manera següent: a) Se sortegen les sol·licituds de les llicències especials de caça de l’espècie sotmesa al Pla de caça per ordre de prioritat, segons l’article 39 i respectant l’ordre de prioritats que s’estableix a l’apartat 3 d’aquest article. b) El tipus de captura s’adjudica en funció de la prioritat definida al Pla de caça. c) Un cop atorgades per sorteig totes les llicències especials corresponents a les captures del Pla de caça, se sorteja, entre la resta de participants no adjudicataris de cap llicència especial, l’ordre de substitució. 3. En tots els casos, l’ordre de sorteig de les llicències especials de caça de l’espècie sotmesa al Pla de caça s’estableix per prioritats i aquestes prioritats es defineixen a continuació: a) Prioritat 1: sol·licituds de llicències especials de caça de l’espècie sotmesa al Pla de caça els sol·licitants de les quals van ser adjudicataris en el sorteig anterior d’una captura femella que va ser caçada. Aquest supòsit només s’aplica en cas que el Pla de caça especifiqui el tipus de captura: femella o mascle. b) Prioritat 2: sol·licituds de llicències especials de caça de l’espècie sotmesa al Pla de caça els sol·licitants de les quals es van presentar en el sorteig anterior i no van ser adjudicataris de captura. c) Prioritat 3: sol·licituds de llicències especials de caça de l’espècie sotmesa al Pla de caça els sol·licitants de les quals no es van presentar en el sorteig anterior. d) Prioritat 4: resta de sol·licituds de llicències especials de caça de l’espècie sotmesa al Pla de caça. 4. El ministeri responsable de la caça comunica el resultat dels sortejos de les llicències especials dels plans de caça.

1. Els caçadors adjudicataris d’una llicència especial de caça han d’efectuar-ne el pagament. Si aquest pagament no es fa efectiu en el termini establert, els caçadors perden el dret de captura, que passa a ser una captura de substitució. No obstant això, els caçadors estan obligats a fer efectiu el pagament de l’import corresponent a la llicència especial que els havia estat adjudicada, i s’apliquen igualment les disposicions de l’apartat 3 de l’article 40. 2. Les captures de substitució són atribuïdes als caçadors de substitució, seguint estrictament el número d’ordre de substitució i l’ordre de sorteig de la captura, d’acord amb l’article 40 d’aquest Reglament. En el termini de tres dies hàbils després d’haver-ho comunicat al caçador adjudicatari per substitució, aquest últim està obligat a satisfer la quantitat corresponent al preu de la llicència. Si aquest import no es fa efectiu en el termini establert, perd el dret a la captura. 3. Es repeteix el sistema dels apartats anteriors fins que s’atorguin totes les llicències especials de caça del Pla de caça.

1. El ministeri responsable de la caça expedeix una anella o un sistema de marcatge per captura. L’anella o el sistema de marcatge de captura és personal i intransferible entre caçadors. En el moment del pagament de la llicència especial de caça, l’adjudicatari ha de signar el Certificat d’adjudicació de la llicència especial de caça en què consten, entre d’altres, les dades de l’adjudicatari, de l’anella, de la captura atorgada i la data de captura, si escau. 2. Tot caçador que disposi d’una llicència especial de caça no acompanyada i que estigui en acció de caça ha de dur l’anella o el sistema de marcatge no utilitzats corresponents a la captura adjudicada i que li serà lliurada en el moment del pagament de la llicència especial. És obligatori dur aquesta anella o sistema de marcatge en tota acció de caça. 3. Queda prohibit efectuar una captura amb l’anella o el sistema de marcatge d’un altre caçador i transferir l’anella o el sistema de marcatge a un altre caçador. 4. A partir de l’inici del període hàbil de caça, la pèrdua d’una anella o d’un sistema de marcatge de captura implica l’anul·lació del dret de captura de la peça adjudicada, a part d’incórrer en les infraccions tipificades en la Llei 13/2016, del 28 de juliol, de caça. 5. La manipulació, el tancament indegut i el deteriorament d’una anella o d’un sistema de marcatge de captura que permetin obrir-lo un cop tancat, o que no facin visibles les dades que hi han de figurar, comporten la pèrdua del dret de captura de la peça adjudicada, a part d’incórrer en les infraccions tipificades en la Llei 13/2016, del 28 de juliol, de caça. 6. El titular de la llicència especial de caça i adjudicatari de la captura és el responsable en tots els casos de les irregularitats que puguin succeir en el retorn de l’anella o del sistema de marcatge de captura.

1. En el moment de capturar la peça atribuïda, es registra, es col·loca i es tanca l’anella o el sistema de marcatge corresponent. Per registrar la data de captura a l’anella o al sistema de marcatge, s’han de retallar les pestanyes del dia i el mes corresponents a la data de captura. 2. En el cas del mufló, l’anella o sistema de marcatge es col·loca de manera permanent entre el tendó i l’os d’una de les potes posteriors de l’animal. L’animal pot ser transportat sencer o sense les vísceres. Només es poden tallar les extremitats per les articulacions carpianes i tarsianes i, en aquestes últimes, els tendons han de quedar units a l’articulació de forma que l’anella o el sistema de marcatge tancat no es puguin extreure. En cas de transportar l’animal trossejat o de transportar-ne únicament algunes parts, és obligatori que es transporti el cap de l’animal anellat a la pell de manera permanent. El caçador ha de comunicar la captura al Cos de Banders i obtenir-ne prèviament l’autorització corresponent per poder deixar les restes de l’animal al medi. El caçador ha de deixar les restes de l’animal en llocs allunyats dels camins i zones transitades per altres usuaris de la muntanya. 3. Pel que fa a les altres espècies sotmeses a pla de caça, l’anella o el sistema de marcatge es col·loca de manera permanent entre el tendó i l’os d’una de les dos potes posteriors de l’animal. L’animal pot ser transportat sencer o sense les vísceres. Només es poden tallar les extremitats per les articulacions carpianes i tarsianes i, en aquestes últimes, els tendons han de quedar units a l’articulació de forma que l’anella o el sistema de marcatge tancat no es puguin extreure. 4. Queden totalment prohibits la tinença i el transport d’una captura sense que estigui anellada o marcada i sense que l’anella o el sistema de marcatge tinguin registrada la data de captura. 5. Durant les vint-i-quatre hores posteriors a la captura de la peça atribuïda, s’ha d’avisar el Cos de Banders, trucant al telèfon corresponent, perquè efectuï el control de la captura. En el moment del control de la captura, el membre del Cos de Banders registra les dades de la captura. No es pot desplaçar la captura sense que estigui anellada o marcada ni sense que l’anella o el sistema de marcatge tinguin registrada la data de captura. La unitat caçada queda en propietat del caçador, que es fa càrrec de la destinació final de la peça sencera. 6. Si la unitat adjudicada ha estat ferida i hi ha presència de sang, el caçador ha d’avisar el Cos de Banders i ha de tancar l’anella o el sistema de marcatge corresponent a la unitat i registrar-ne la data de captura. 7. En cas de ferir la unitat adjudicada, el caçador pot sol·licitar al Cos de Banders, el mateix dia o l’endemà, d’utilitzar un gos de rastre de sang per recuperar la unitat. 8. En tots els casos, la peça caçada queda com a propietat del caçador, que s’ha de fer càrrec del transport i de la destinació final de la peça. 9. Si finalment no es recupera la unitat, el caçador perd el dret que li atorgava la llicència corresponent, i no pot reclamar la quantitat desemborsada en concepte de la llicència especial de caça.

1. En funció del tipus de captura, el membre del Cos de Banders encarregat d’acompanyar el caçador defineix la zona on es desenvolupen la partida o les partides de caça i l’horari d’inici. 2. En el transcurs de la partida de caça, el caçador ha de complir les indicacions que li faci el membre del Cos de Banders. En qualsevol cas, el caçador és responsable de la peça abatuda. 3. El titular d’una llicència especial de caça acompanyada té dret a una partida de caça per captura selectiva i dos partides de caça per captura de trofeu. En cas que el Pla de caça sigui de captures agrupades (femella i mascle), el titular de la llicència especial té dret a una partida de caça per captura, és a dir, un dia per capturar la femella i un dia per capturar el mascle, tot i que una vegada s’ha capturat la femella es pot capturar el mascle el mateix dia. 4. En el desenvolupament de la partida de caça acompanyada, el caçador solament té dret a tres trets per captura. Quan el caçador hagi efectuat un tret i la peça no hagi estat abatuda, el caçador i el membre del Cos de Banders han de verificar conjuntament si l’animal ha estat ferit. 5. Si es tenen sospites suficients que l’animal ha estat ferit o hi ha rastre de sang, el caçador no té dret a disparar cap altre animal i ha de buscar i abatre l’exemplar ferit. 6. Si el caçador ha esgotat els tres trets autoritzats i ha ferit un animal, el membre del Cos de Banders, amb la participació del caçador, ha d’abatre l’animal ferit. La peça queda igualment com a propietat del caçador. 7. Un cop efectuada la captura, el membre del Cos de Banders que efectua l’acompanyament determina, en presència del caçador, l’edat i el sexe de la peça o les peces abatudes i registra les dades de la captura. El Cos de Banders pot fer una presa de mostres orgàniques de les peces abatudes. 8. El desplaçament i transport de les peces obtingudes mitjançant la caça acompanyada és el mateix que el que es defineix als apartats 2, 3 i 4 de l’article 43 d’aquest Reglament. 9. En cas que l’animal hagi estat ferit i no es pugui localitzar, es dona per acabada la partida de caça de la peça en qüestió. En aquest cas, el caçador perd el dret que la llicència corresponent li atorgava, no pot reclamar la quantitat desemborsada per aquest concepte, i s’apliquen, igualment, les disposicions de l’apartat 3 de l’article 40. 10. En cas de captures agrupades, si l’animal ferit i no localitzat és l’exemplar femella, el caçador no perd el dret a la captura del mascle i un cop efectuada la captura se segueix el procediment de l’apartat 5 d’aquest article. En cas de no dur a terme la captura de l’exemplar femella durant la partida de caça assignada, s’anul·la el dret a capturar l’exemplar mascle. 11. Si en el transcurs de la partida o partides de caça acompanyada el caçador no pot efectuar la captura autoritzada, perd el dret que la llicència corresponent li atorgava. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’apartat 3 de l’article 40. 12. En cas que, transcorreguda la partida o partides de caça acompanyada, la peça autoritzada a capturar no s’hagi pogut localitzar, el Cos de Banders ha de proposar una partida o partides de caça alternatives. 13. D’acord amb els apartats anteriors, i si el pla de caça ha estat declarat de compliment estricte, la captura no efectuada s’atribueix al caçador que ha resultat adjudicatari d’una llicència especial de caça acompanyada de substitució d’acord amb els apartats 2 i 3 de l’article 41. Aquest supòsit s’aplica igualment en cas que s’atribueixin dos captures agrupades o en cas que no s’hagi efectuat la captura corresponent a l’exemplar mascle. 14. Dos caçadors que hagin estat adjudicataris d’un mateix tipus de captura poden proposar al Cos de Banders un intercanvi de les dates de captura. Aquestes modificacions han de ser aprovades pel Cos de Banders. 15. En cas de força major, el ministeri responsable de la caça pot modificar les dates per efectuar les captures autoritzades o anul·lar-les. En cas d’anul·lació, es reemborsa la quantitat desemborsada pel caçador. 16. L’absència d’un caçador el dia acordat per dur a terme la partida de caça implica la pèrdua del dret de captura corresponent a la llicència especial de caça acompanyada. En aquest cas, el caçador no pot reclamar la quantitat desemborsada per aquest concepte, i s’apliquen, igualment, les disposicions de l’apartat 3 de l’article 40.

1. Un cop finalitzat el període de caça autoritzat, si el caçador no ha fet efectiva la captura de la peça adjudicada, no pot reclamar la quantitat desemborsada en concepte de caça. 2. El caçador adjudicatari d’una llicència especial de caça no acompanyada ha de retornar l’anella o el sistema de marcatge de captura no utilitzat en el termini de quinze dies naturals sempre que per ordre ministerial, no s’estableixi un altre termini. 3. Qualsevol anella o sistema de marcatge que es retorni obert és considerat una captura no efectuada. 4. Les anelles o els sistemes de marcatge de les captures controlades pel Cos de Banders en el moment del control morfològic no s’han de retornar.

Aquest Reglament deroga: - El Reglament d’aplicació de la Llei de caça, de l’11 d’abril del 2018; - El Reglament de gestió i caça d’espècies sotmeses al Pla de caça en terreny cinegètic comú, de l’11 d’abril del 2018, - El Reglament de gestió i caça de l’isard, del 5 de setembre del 2016, - La modificació del Decret del 5-9-2016 d’aprovació del Reglament de gestió i caça de l’Isard, del 21 de juny del 2017, - El Reglament de gestió i caça del mufló en vedat temporal, del 2 d’agost del 2017, - El Reglament de funcionament i gestió dels vedats de caça, del 30 de setembre del 2015, - I qualsevol disposició de rang igual o inferior que s’oposi al que estableix aquest Reglament. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Andorra la Vella, 3 de juliol del 2019 Xavier Espot Zamora Cap de Govern Annex I Rètol de senyalització dels accessos a la zona de batuda La mida mínima ha de ser d’un full DIN A3 (420,5 mm x 297 mm). S’ha d’imprimir en color. Ha de ser d’un material que sigui resistent a la intempèrie (rètol plastificat, metàl·lic). Aprovat per: Decret, del 3 de juliol del 2019, d’aprovació del Reglament de caça Inclou modificacions de: Decret 338/2024, del 4 de setembre del 2024, de modificació del Reglament de caça Derogat per: Reglament, del 4 de juny del 2025 de caça