En la sessió del 28 de juliol del 2016, el Consell General va aprovar la Llei 13/2016 de caça.
L’article 31 de la Constitució determina els principis i les exigències de conservació de la natura, i estableix que és funció de l’Estat vetllar per la utilització racional del sòl i de tots els recursos naturals, amb la finalitat de garantir a tothom una qualitat de vida digna i de restablir i mantenir per a les generacions futures un equilibri ecològic racional en l’atmosfera, l’aigua i la terra, i de defensar la flora i la fauna autòctones.
La fauna salvatge com a pilar del patrimoni natural és un element identitari i idiosincràtic d’Andorra i dels seus ciutadans. Aquesta riquesa faunística requereix l’atenció de l’Estat, a fi de conservar-la i potenciar-la de forma equilibrada i ordenada.
El Conveni de Berna del 19 de setembre del 1979 relatiu a la conservació de la vida salvatge i del medi natural a Europa comportà una adequació efectiva de la política cinegètica dels estats membres del Consell d’Europa, amb una vocació unificadora en l’àmbit europeu. La Llei de caça del 13 d’abril del 2000 ja va suposar una ordenació cinegètica d’acord amb aquests preceptes.
Tanmateix, l’activitat cinegètica, la seva gestió i les poblacions de les espècies caçables havien evolucionat considerablement des de l’aprovació de la darrera Llei de caça, i els seus preceptes necessitaven també adaptar-se a la nova realitat.
La creació dels vedats de caça, així com la gestió de l’isard, havia permès un augment de les poblacions. Aquestes poblacions d’isards van anar creixent tant a dins com a fora dels vedats de caça. Això demostra el rol important que han tingut els vedats quant a la disseminació per tot el territori nacional, fins a aconseguir en els darrers anys una població creixent.
La Llei introduïa nous mètodes objectius de càlcul, per tal de poder mantenir en el temps aquesta població, amb l’aplicació quan esqueia de plans de caça definits d’acord amb l’evolució de l’índex de creixement de la població i de la variació de la població adulta i juvenil.
Aquesta evolució ha estat marcada també per períodes d’epizoòties que van fer palesa la necessitat de determinar, tal com establia la Llei, paràmetres poblacionals com a requisits mínims que s’han de complir per realitzar plans de caça. Aquests requisits es van establir d’acord amb les característiques d’Andorra, de la gestió i els sistemes de caça de l’isard i de l’històric de les dades poblacionals de l’espècie al país. Una bona gestió cinegètica requeria mesures de protecció com la prohibició de l’exercici de la caça de l’isard regulada en aquesta Llei quan els paràmetres poblacionals fossin desfavorables al manteniment de la població.
La seguretat en la caça va prendre importància aquells darrers anys i la Llei n’introduïa un títol específic. Les zones de seguretat que s’havien de respectar durant l’activitat de la caça van ser redefinides per adaptar-les als canvis d’organització del territori dels darrers anys, i en certes zones s’establia l’activitat cinegètica amb seguretat per a la correcta gestió de les poblacions.
L’objectiu de modernització, agilització i simplificació dels tràmits de caça també es tenia en compte en la Llei, que determinava que la validesa de la llicència de caça s’establia per la via reglamentària. Així doncs, la Llei permetia allargar la vigència de la llicència per diverses temporades de caça, i el caçador esdevenia el responsable de portar amb la llicència la documentació vigent de certificat d’assegurança de responsabilitat civil i del permís d’arma.
Per adequar les disposicions legals que regulaven l’exercici de la caça a Andorra al precepte constitucional esmentat i també per actualitzar-les, el 2016 va resultar necessària la promulgació de la nova Llei de caça, que substituïa la del 13 d’abril del 2000.
L’abast de la Llei de caça es limita a l’ordenació de l’activitat cinegètica, per tal com es considera convenient reservar la regulació general de la conservació de la natura i dels recursos naturals a altres disposicions, d’acord amb el marc competencial establert en la Constitució.
La