Decret 264/2025, del 23-7-2025, d’aprovació del Reglament pel qual es regula la gestió dels residus carnis.

S’aprova el Reglament pel qual es regula la gestió dels residus carnis, que entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Capítol primer. Objecte, definicions, classificació i àmbit d’aplicació

Es deroguen el Decret d’aprovació del Reglament pel qual es regula la gestió dels residus carnis, aprovat pel Govern el 20 de juny del 2007, i el Decret de modificació del Reglament pel qual es regula la gestió dels residus carnis, aprovat pel Govern el 10 de desembre del 2014.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 23 de juliol del 2025

Xavier Espot ZamoraCap de Govern

Aquest Reglament té per objecte regular la gestió dels residus carnis i la gestió dels cadàvers d’animals generats per les activitats ramaderes, les activitats derivades de la gestió de la fauna salvatge, incloent-hi l’activitat cinegètica, les activitats veterinàries, les indústries i els establiments en els quals es duguin a terme activitats de producció i transformació de carn, la recollida de la via pública de cadàvers d’animals i altres activitats que puguin generar residus similars, amb la finalitat de garantir la protecció tant de les persones directament exposades com la salut pública, la defensa del medi ambient i la preservació dels recursos naturals.

A l’efecte d’aquest Reglament, s’entén per:

1. Activitat ramadera: la que comporta la detenció d’animals de renda tant si és en una instal·lació o equipament previst a aquest efecte com a l’aire lliure.
2. Activitat veterinària: la desenvolupada en els hospitals, les clíniques i les consultes en les quals es duguin a terme prestacions assistencials pròpies de les ciències de la veterinària.
3. Indústries i establiments de producció i transformació de carn: les indústries, els centres i en general qualsevol establiment en el qual es duguin a terme activitats de fabricació, elaboració i transformació de carn i productes carnis.
4. Establiments de venda a l’engròs de carn i productes carnis: els establiments les activitats dels quals tenen per objecte principal la importació, la distribució i la venda a l’engròs de carn i productes carnis, envasats o no. A l’efecte d’aquest Reglament, també tenen la consideració d’establiments de venda a l’engròs de carn i productes carnis els que, tot i no tenir com a objecte principal aquestes activitats, les duguin a terme de forma accessòria a la seva activitat principal.
5. Activitats derivades de la gestió de la fauna salvatge: les derivades de l’aprofitament cinegètic de les espècies caçables, regulables i sotmeses a pla de caça i de la gestió sanitària de les poblacions de fauna salvatge.
6. Gestió de residus carnis: conjunt d’activitats encaminades a donar als residus carnis el destí final més adequat d’acord amb les seves característiques. Comprèn les operacions de classificació, recollida, emmagatzematge, transport i tractament, i la vigilància d’aquestes operacions.

La gestió dels residus carnis s’estableix en els àmbits següents:

• a) Gestió al centre productor: comprèn les operacions de gestió que es porten a terme als centres generadors.
• b) Gestió a l’exterior del centre productor: comprèn les operacions de gestió que es porten a terme a l’exterior dels centres productors.

7. Gestor: la persona o l’entitat pública o privada autoritzada a portar a terme operacions de gestió de residus carnis, tant si és productora dels residus esmentats com si no ho és.
8. Residus carnis: a l’efecte d’aquest Reglament, s’entén per residus carnis els cadàvers d’animals i qualsevol part anatòmica d’animals, així com els productes d’origen animal no destinats al consum humà o que ja no hi puguin ser destinats, generats per les activitats definides prèviament i dels quals els seus productors o posseïdors es desprenguin o tinguin la intenció o l’obligació de desprendre’s, en virtut de les disposicions legals vigents.
9. Productor: la persona física o jurídica, o l’entitat pública o privada, que posseeixi la titularitat administrativa d’una explotació agrària, d’un centre o d’un establiment que genera, per les activitats que s’hi desenvolupen, residus carnis.
10. Posseïdor: tot productor de residus carnis i tota persona física o jurídica que en tingui en el seu poder, i que no tingui la condició de gestor de residus.

Els residus carnis es classifiquen en:

1. Grup I: cadàvers d’animals

En aquest grup s’inclouen tots els cossos sencers o bé parts anatòmiques dels cossos següents:

• a) Animals de renda.
• b) Animals de companyia, inclosos els abandonats i els animals exòtics.
• c) Animals salvatges, inclosos els derivats de les activitats d’aprofitament cinegètic.
• d) Animals d’experimentació.

2. Grup II: productes d’origen animal

En aquest grup s’inclouen tots els productes d’origen animal derivats de les activitats de producció i transformació de carn i de les activitats de venda a l’engròs de carn i productes carnis que per la seva naturalesa i característiques no són destinats al consum humà.

Aquests residus són:

• a) La sang, les parts anatòmiques i les despulles dels animals sacrificats a l’escorxador.
• b) Les canals i les parts anatòmiques que hagin estat objecte de comís sanitari a l’escorxador.
• c) Les parts anatòmiques, les despulles i en general tots els subproductes d’origen animal generats a les indústries i els establiments que desenvolupen activitats de fabricació, elaboració i transformació de carn i productes carnis.
• d) En general, qualsevol partida de carn o productes carnis envasats o no destinats al consum humà que hagin estat objecte d’una intervenció, una immobilització o un comís per part de l’autoritat sanitària, així com totes les partides de carn o productes carnis envasats o no que per motius diversos hagin exhaurit la seva vida comercial i ja no puguin ser destinades al mercat per comercialitzar-se.

Aquest Reglament s’aplica a:

• a) Totes les explotacions, les instal·lacions o els equipaments que es destinen a la cria d’animals de renda.
• b) Tots els hospitals, les clíniques i les consultes que efectuen prestacions de serveis assistencials propis de la veterinària.
• c) Tots els establiments i centres en els quals es duguin a terme, de forma exclusiva o no, activitats de producció, fabricació, elaboració i transformació de carn i productes carnis.
• d) Totes les altres activitats a partir de les quals es puguin generar residus que per la seva tipologia i la seva gestió siguin assimilables als residus carnis segons el que estableix aquest Reglament, inclosos la tinença per part de particulars d’animals domèstics, els animals o parts d’animals de les espècies d’aprofitament cinegètic, així com els cadàvers d’animals que es trobin a la via pública.

Capítol segon. Gestió dels residus carnis als centres productors

La gestió dels residus carnis dins els centres productors s’ha de fer atenent criteris de segregació, asèpsia, innocuïtat i economia. En qualsevol cas, queda prohibit dipositar-los a la via pública o tota altra zona accessible al pas de persones.

1. La gestió dels residus carnis del grup I s’ha de fer seguint criteris de rapidesa, asèpsia, innocuïtat i seguretat, evitant accions i manipulacions incorrectes que impliquin qualsevol tipus de risc.

2. En qualsevol cas, està prohibit dipositar els residus en un altre lloc que no sigui la zona de producció dels residus o bé, si se’n disposa, en els magatzems o zones habilitades per a aquesta finalitat en el mateix centre productor.

3. En el cas de les explotacions ramaderes, els cadàvers d’animals, tant si han mort a la mateixa explotació com si ho han fet a l’aire lliure, han de ser retirats i conduïts a un centre de tractament autoritzat en el termini màxim de 72 hores sempre que es pugui accedir a recollir-los per mitjans rodats. No obstant això, en el cas que els cadàvers es trobin en zones de difícil accés, poden ser enterrats sempre que es prenguin les mesures necessàries per evitar perjudicis al medi.

4. Ultra el que estableix el punt 3 anterior i sempre després de l’autorització del ministeri responsable del medi ambient i amb el vistiplau del ministeri responsable de l’agricultura sobre la base del peritatge i de la possible causa de la mort, en el cas que els cadàvers es trobin en zones de difícil accés, poden també ser destinats a alimentar espècies animals salvatges i en particular les d’aus necròfagues que es trobin en perill d’extinció o bé en programes oficials de protecció. Així mateix, els cadàvers d’espècies caçables de la fauna salvatge que no es destinin a consum humà i els d’espècies no caçables que no presentin signes d’alteracions patològiques poden igualment ser destinats a l’alimentació suplementària d’espècies amenaçades, després de l’autorització del ministeri responsable del medi ambient.

5. En la resta de centres productors, els residus carnis del grup I es poden mantenir dins el mateix centre durant un període màxim de 48 hores, termini que es pot perllongar com a molt un mes si es disposa d’un magatzem amb equipaments de refrigeració que n’assegurin el manteniment en condicions de congelació, a almenys -18 ºC.

6. Tots els centres productors han de contactar amb un gestor privat de residus carnis perquè efectuï la recollida i el trasllat dels residus carnis al centre de tractament de residus. Se n’exceptuen els casos següents, sempre que compleixin les condicions de transport que evitin el vessament del contingut i que garanteixin la impermeabilitat a l’aigua, com ara mitjançant l’ús de sacs estancs. Aquestes condicions les ha de verificar el gestor autoritzat que recepcioni els residus, que ha de notificar-ne l’incompliment als ministeris responsables del medi ambient i de l’agricultura:

   • a) Les explotacions ramaderes registrades al ministeri responsable de l’agricultura i els serveis comunals que disposin d’un acord amb les explotacions ramaderes, que poden transportar els residus carnis fins al centre de tractament de residus sense l’obligació de contractar els serveis d’un gestor privat autoritzat de residus, a condició que no es transportin quantitats setmanals superiors a les següents:

• Per a les espècies bovines i equines: 2 animals adults o 2 mares i 2 cries o 2 cries.

• Per a les espècies caprines i ovines: 6 animals adults o 6 mares i les cries o 12 cries.

El productor o el posseïdor de residus carnis procedents de les espècies bovina i equina ha de lliurar la fitxa d’identificació individual de cada animal al centre de tractament.

• b) El ministeri responsable del medi ambient, incloent-hi el departament competent en la gestió de la fauna i el Cos de Banders, que pot transportar els animals salvatges procedents de les activitats de recuperació de fauna fins al centre de tractament de residus sense l’obligació de contractar els serveis d’un gestor privat autoritzat de residus.
• c) Els titulars del permís de caça expedit d’acord amb la normativa en vigor, que poden transportar animals procedents de l’aprofitament cinegètic de les espècies sotmeses a un pla de caça i de les espècies regulables fins al centre de tractament de residus sense l’obligació de contractar els serveis d’un gestor privat autoritzat de residus. El titular del permís de caça ha de lliurar l’animal degudament identificat amb el sistema de marcatge oficial o la fitxa d’identificació individual de cada animal emesa pel ministeri responsable del medi ambient al centre de tractament de residus.
• d) Els titulars de permís de caça expedit d’acord amb la normativa en vigor, que poden transportar els cadàvers de gossos de caça fins al centre de tractament de residus sense l’obligació de contractar els serveis d’un gestor privat autoritzat de residus, segons les condicions de recepció que marqui el centre de tractament de residus.
• e) Els serveis comunals, que poden transportar els cadàvers d’animals morts trobats a les vies públiques fins al centre de tractament de residus sense l’obligació de contractar els serveis d’un gestor privat autoritzat de residus, segons les condicions de recepció que marqui el centre de tractament de residus.

1. La gestió dels residus carnis del grup II s’ha de fer seguint criteris de rapidesa, asèpsia, innocuïtat i seguretat, evitant accions i manipulacions incorrectes que impliquin qualsevol tipus de risc.

2. En qualsevol cas, queda prohibit dipositar els residus en un altre lloc que no sigui la zona de producció dels residus o bé, si se’n disposa, en els magatzems o zones habilitades per a aquesta finalitat en el mateix centre productor.

3. En el cas dels establiments que desenvolupin activitats de producció, transformació de carns i venda a l’engròs de carn i productes carnis, els residus carnis han de ser:

   • a) Recollits per mitjà de recipients rígids les característiques tècniques dels quals s’han d’adaptar als criteris de dimensió i de forma que s’estableixin al centre de tractament i d’eliminació final al qual vagin destinats, i han de complir les característiques següents:

• Estanquitat total.

• Opacitat a la vista.

• Resistència al trencament.

• Absència total d’elements sòlids punxents i tallants a l’exterior.

• Color diferent dels emprats per a la recollida dels residus sòlids urbans i els residus sanitaris.

  • b) Els recipients que continguin els residus han de ser retirats diàriament, termini que es pot perllongar com a molt una setmana si es disposa d’un magatzem destinat exclusivament a acollir els recipients i sempre que aquest magatzem compti amb equipaments de refrigeració que n’assegurin el manteniment a una temperatura de com a molt +4 ºC.

En aquests casos, els magatzems han de complir, a més, els criteris mínims següents:

• Estar separats de les zones en què s’efectuen activitats de producció o transformació de carn i productes carnis i, en general, de qualsevol zona on es desenvolupin activitats de preparació o manipulació d’aliments destinats al consum humà.

• Ser de dimensions proporcionals a les necessitats de l’establiment productor.

• Estar correctament senyalitzats.

• Disposar de punts d’aigua corrent, preferentment amb aigua freda i calenta.

• Les parets i els terres han de ser de materials impermeables i de fàcil neteja i desinfecció.

• Els angles d’unió entre el terra i les parets han de ser preferentment arrodonits.

• Estar degudament ventilats.

• Estar degudament protegits i equipats amb sistemes de tancament que únicament permetin l’accés a personal autoritzat.

• Disposar d’un accés fàcil des de l’exterior per a les operacions de càrrega.

4. Un cop els contenidors estiguin degudament tancats i emmagatzemats, els centres productors s’han de posar en contacte amb un gestor privat de residus carnis perquè n’efectuï la recollida i el trasllat al centre de tractament i d’eliminació i, si escau, es faci també la reposició de contenidors. En el cas que els mateixos productors vulguin portar a terme aquestes operacions, han de constituir-se prèviament com a gestors privats de residus carnis, i se’ls aplicaran almenys els mateixos requisits administratius requerits als gestors privats de residus segons el que estableix la normativa vigent. Se n’exceptuen els casos previstos a l’article 6.6 d’aquest Reglament.
5. Ultra el que estableixen els punts 1 a 4 anteriors i sempre amb una sol·licitud prèvia escrita dirigida al servei o l’àrea oficial encarregada de la seguretat alimentària del ministeri responsable de la salut, es poden concedir autoritzacions perquè determinades parts anatòmiques o teixits animals puguin ser destinats, si les seves condicions ho permeten, fora dels centres productors. Aquestes autoritzacions s’atorguen únicament i exclusivament quan les finalitats en justifiquen l’ús per a activitats formatives o d’experimentació que es duen a terme en centres públics o privats degudament reconeguts i autoritzats, en el marc de programes educatius o de recerca que justifiquen aquestes necessitats. En aquests casos, el centre que rebi aquestes parts anatòmiques o teixits animals resta obligat a efectuar-ne, al seu torn, la gestió corresponent d’acord amb els requisits que s’estableixen en aquest Reglament a fi d’assegurar-se en tot moment que les restes d’aquestes parts anatòmiques o teixits animals, un cop s’hagin executat aquestes activitats formatives o experimentals, no constitueixen cap risc per a la salut i el medi.
6. Ultra el que s’estableix en els punts anteriors i sempre amb una sol·licitud prèvia escrita als ministeris responsables de la seguretat alimentària i del medi ambient, es poden concedir autoritzacions per destinar certes parts anatòmiques o teixits animals, si les seves condicions ho permeten, a l’alimentació d’espècies animals salvatges carnívores o necròfagues mantingudes en captivitat en centres privats o públics.

Capítol tercer. Gestió dels residus carnis a l’exterior dels centres productors

1. Les persones o entitats privades que efectuïn operacions de recollida, de transport, d’emmagatzematge o de tractament dels residus carnis han de disposar de les autoritzacions administratives necessàries i, en particular, de les que estableixi la normativa vigent en matèria d’autorització i registre de gestors privats de residus.
2. En qualsevol cas, no està permès desenvolupar activitats de recollida, de transport, d’emmagatzematge o de tractament de residus carnis sense disposar de l’autorització i de la inscripció al Registre de Gestors Privats de Residus del ministeri responsable del medi ambient.

1. Les operacions de càrrega i descàrrega dels residus carnis en vehicles de transport s’han de fer seguint criteris d’higiene i seguretat, i s’han d’evitar accions i manipulacions que impliquin qualsevol tipus de risc per al personal encarregat d’efectuar aquestes operacions vetllant per la deguda protecció del medi.

2. El transport de residus carnis dels grups I i II es pot fer conjuntament en el mateix vehicle sempre que els mitjans ho permetin.

3. Els vehicles destinats a les operacions de recollida i transport dels recipients que continguin residus carnis dels grups I i II han de complir la normativa vigent en matèria de transports i han de satisfer, almenys, les condicions següents:

   • a) Disposar d’espai de càrrega impermeable a l’aigua, delimitat per superfícies llises, de fàcil neteja i desinfecció, i la seva estructura i tancament n’han d’impedir el vessament del contingut.
   • b) Disposar de recipients i utensilis apropiats per a la recollida d’una pèrdua accidental de la càrrega.
   • c) Estar permanentment equipats amb una dotació de roba de treball de recanvi, guants i envasos destinats a contenir, després de ser utilitzats en cas d’una pèrdua de càrrega, les eines i les robes emprades.

4. El termini transcorregut des de la recollida dels recipients que continguin residus carnis dels grups I i II al centre productor fins a lliurar-los al centre de tractament o d’eliminació no pot excedir les 24 hores. En cas que se superi aquest termini, s’ha de disposar de locals i instal·lacions d’emmagatzematge, degudament condicionats a aquest efecte i prèviament autoritzats com a entitats d’emmagatzematge segons el que estableix la normativa vigent en matèria d’autorització i registre de gestors privats de residus, han de disposar d’equipaments que garanteixin el manteniment dels residus carnis en condicions de refrigeració de com a màxim +4 ºC i s’hi poden emmagatzemar fins a una setmana com a molt.

En aquests casos, els magatzems han de complir, a més, els criteris mínims següents:

• a) Estar degudament aïllats i protegits de qualsevol zona habitada a fi d’evitar que puguin generar molèsties i esdevinguin un focus d’insalubritat.

• b) Ser de dimensions proporcionals a les necessitats de l’establiment productor.

• c) Estar correctament senyalitzats.

• d) Disposar de punts d’aigua corrent, preferentment amb aigua freda i calenta.

• e) Les parets i terres han de ser de materials impermeables i de fàcil neteja i desinfecció.

• f) Els angles d’unió entre el terra i les parets han de ser preferentment arrodonits.

• g) Estar degudament ventilats.

• h) Estar degudament protegits i equipats amb sistemes de tancament que únicament permetin l’accés a personal autoritzat.

  • i) Disposar d’un sistema de registre en continu de la temperatura, si pot ser informatitzat, el qual ha d’estar permanentment a disposició dels agents de l’Administració encarregats d’efectuar les operacions de vigilància i control a l’exterior dels centres productors.

• j) Disposar d’un pla de prevenció i lluita contra plagues.

• k) Disposar d’un accés fàcil des de l’exterior per a les operacions de càrrega.

5. En cas de sinistre o accident durant el transport que ocasioni pèrdua o abocament de residus carnis dels grups I i II, el gestor privat resta obligat a comunicar-ho immediatament a les autoritats competents en matèria de vigilància i control dels residus carnis sanitaris i en especial al ministeri encarregat del medi ambient, així com a tots els cossos públics que puguin intervenir en la gestió del trànsit i en les operacions de rescat i atenció sanitària.

1. El tractament dels residus carnis dels grups I i II s’ha de fer seguint criteris d’innocuïtat, d’asèpsia i de salubritat a fi de garantir en tot moment la deguda protecció de la salut pública i del medi.
2. Els residus carnis dels grups I i II només poden ser lliurats als centres de tractament de residus que disposin de les preceptives autoritzacions administratives concedides pel ministeri encarregat del medi ambient per poder-los admetre, sigui per sotmetre’ls als tractaments tecnològics que n’assegurin una gestió segura segons els mètodes internacionalment reconeguts, o bé emmagatzemar-los degudament per exportar-los a altres centres de tractament autoritzats fora del Principat d’Andorra d’acord amb els procediments establerts en la normativa i els convenis internacionals vigents.

Capítol quart. Traçabilitat dels residus carnis

Els documents que permeten la traçabilitat dels residus carnis dels grups I i II des del centre productor fins a la seva destinació al centre de tractament i, per tant, permeten controlar els processos de transferència dels residus carnis de manera que la titularitat i la responsabilitat d’aquests residus estiguin perfectament determinades en tot moment, són els següents:

1. Entre el posseïdor i el gestor de residus: document que justifiqui el lliurament i la recepció dels residus carnis. Cada actor implicat ha de guardar, un mínim de cinc anys, una còpia del document utilitzat i signat per ambdós parts, que ha de contenir, almenys, les dades següents: la identificació de cada actor, afegint el número d’inscripció al Registre de Gestors Privats de Residus en el cas del gestor autoritzat, el codi del residu segons el Catàleg nacional de residus, la descripció del residu, la quantitat rebuda indicant la unitat de mesura utilitzada, la data de lliurament o recepció del residu, i la matrícula del vehicle que ha transportat el residu. Aquest document serveix al gestor per poder portar al dia el llibre de control.
2. Entre el gestor de residus i el centre de tractament dels residus: document, segons el tipus que determini el centre de tractament, que justifiqui el lliurament i la recepció dels residus carnis amb, com a mínim, els mateixos requisits que s’indiquen en el punt anterior.

Capítol cinquè. Obligacions dels productors, gestors privats i centres de tractament dels residus carnis

No obstant les obligacions establertes en la normativa vigent en matèria de residus, els productors de residus carnis han d’adoptar les mesures necessàries per assegurar que totes les operacions de gestió dels residus compresos en l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament es duguin a terme de conformitat amb les disposicions que s’hi estableixen i les normes que el puguin desenvolupar.

1. No obstant les obligacions establertes en la normativa vigent en matèria de residus, els gestors privats de residus carnis han d’adoptar les mesures necessàries per assegurar que totes les operacions de gestió dels residus compresos en l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament es duguin a terme de conformitat amb les disposicions que s’hi estableixen i les normes que el puguin desenvolupar.
2. A més del que estableix el punt anterior, els gestors privats de residus carnis han de dur un llibre de control de gestió del residu segons el que determina la normativa vigent en matèria de gestors privats de residus.

1. No obstant les obligacions establertes en la normativa vigent en matèria de residus, els centres de tractament de residus carnis han d’adoptar les mesures necessàries per assegurar que totes les operacions d’admissió i tractament dels residus compresos en l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament es duguin a terme de conformitat amb les disposicions que s’hi estableixen i les normes que el puguin desenvolupar.
2. Els centres de tractament de residus carnis només poden admetre a les seves instal·lacions els residus carnis pels quals hagin obtingut les preceptives autoritzacions administratives segons el que preveu aquest Reglament.
3. Els centres de tractament de residus carnis només poden admetre a les seves instal·lacions els residus carnis que els siguin lliurats per gestors que hagin obtingut, al seu torn, les preceptives autoritzacions administratives segons el que inclou aquest Reglament, a excepció del que preveu l’article 6.6.
4. També han d’assegurar el funcionament correcte de les instal·lacions destinades a rebre, emmagatzemar, tractar i eliminar els residus carnis.
5. Han de garantir, en tot moment, la capacitació del seu personal i l’han d’informar sobre els riscos associats als residus carnis que manipulen, així com les mesures de precaució i seguretat que han d’adoptar a fi de prevenir-los. Han de disposar dels equipaments necessaris per poder fer aquestes operacions amb seguretat.

Capítol sisè. Actuacions de l’Administració pública

Els òrgans competents de l’Administració general per a l’adopció de les mesures regulades en aquest Reglament són:

1. El ministeri responsable de l’agricultura, al qual correspon:

   • a) Fer les inspeccions i els controls de les activitats que comprenen la gestió a l’interior dels centres productors de residus carnis del grup I, pel que fa referència a animals de renda i a animals de companyia.
   • b) Incoar els expedients sancionadors corresponents i imposar la resolució de les sancions respectives.
   • c) Promulgar mitjançant ordres ministerials o per altres vies totes les mesures que es puguin considerar necessàries per aplicar aquest Reglament.
   • d) I, en general, vetllar per l’aplicació i el respecte de totes les actuacions derivades d’aquest Reglament.

2. El ministeri responsable del medi ambient, al qual correspon:

   • a) Fer les autoritzacions per destinar els residus carnis del grup I a alimentar les espècies animals salvatges que es trobin en perill d’extinció o bé sota la tutela de programes oficials de protecció.

   • b) Fer les inspeccions i els controls de les activitats que comprenen la recollida, el transport i l’emmagatzematge externs des dels centres productors de residus carnis fins a lliurar-los als centres de tractament o eliminació, així com les inspeccions i els controls dels centres de tractament i d’eliminació que els poden admetre.

   • c) Atorgar les autoritzacions i inscripcions al Registre de Gestors Privats de Residus a les persones físiques o jurídiques que vulguin desenvolupar l’activitat de gestor privat de residus carnis.

   • d) Proposar al Govern l’atorgament de les autoritzacions dels centres de tractament o eliminació de residus carnis.

   • e) Difondre i facilitar les dades que figuren als registres corresponents de conformitat amb el que especifica la normativa vigent que regula els gestors privats de residus.

   • f) Incoar els expedients sancionadors corresponents i imposar les resolucions de les sancions respectives.

   • g) Proposar al Govern el cessament temporal o definitiu d’activitat de les empreses que efectuïn activitats de gestió de residus carnis o de tractament i eliminació quan es constati que incompleixen els requisits establerts en aquest Reglament.

   • h) Promulgar mitjançant ordres ministerials o per altres vies totes les mesures que es puguin considerar necessàries per aplicar aquest Reglament.

     • i) I, en general, vetllar per l’aplicació i el respecte de totes les actuacions derivades d’aquest Reglament de conformitat amb la legislació vigent en matèria de residus.

3. El ministeri responsable de la salut, al qual correspon:

   • a) Fer les inspeccions i els controls de les activitats que comprenen la gestió a l’interior dels centres productors de residus carnis del grup II.
   • b) Atorgar les autoritzacions corresponents perquè determinades parts anatòmiques o teixits animals puguin ser destinats a centres que duguin a terme activitats educatives o d’experimentació. A aquest efecte, es faculta els inspectors veterinaris oficials adscrits al servei o àrea encarregada de la seguretat alimentària a emetre o denegar, segons escaigui en cada cas, les autoritzacions corresponents.
   • c) Incoar els expedients sancionadors corresponents i imposar les resolucions de les sancions respectives.
   • d) Promulgar mitjançant ordres ministerials o per altres vies totes les mesures que es puguin considerar necessàries per aplicar aquest Reglament.
   • e) I, en general, vetllar per l’aplicació i el respecte de totes les actuacions derivades d’aquest Reglament.

1. Correspon als ministeris encarregats de l’agricultura, de la salut i del medi ambient, sense perjudici de les competències comunals, prendre les mesures necessàries per assegurar que les activitats de gestió dels residus carnis es facin en condicions adequades pel que fa a la protecció de la salut i el medi.

2. Ultra el que estableix el punt 1 anterior, els ministeris responsables de l’agricultura, de la salut i del medi ambient han d’actuar conjuntament i coordinadament amb l’objectiu de:

   • a) Fomentar la gestió dels residus carnis en tots els sectors empresarials i comercials que desenvolupen activitats a partir de les quals es puguin generar residus la gestió i tractament dels quals pugui ser assimilable a aquests.
   • b) Promoure l’educació i la formació del personal implicat en les activitats de gestió dels residus carnis.
   • c) Promoure que els centres productors, en la mesura que sigui possible, implantin polítiques de minimització dels volums o quantitats dels residus que produeixen.

Capítol setè. Règim sancionador

L’incompliment de qualsevol de les disposicions i de les obligacions establertes en aquest Reglament s’ha de sancionar de conformitat amb les infraccions i sancions tipificades a la normativa vigent en matèria de residus i complementàriament amb les infraccions i sancions tipificades a la normativa sanitària vigent.