La Llei 12/2021, del 13 de maig, del Codi de la circulació va derogar l’antic Codi de la circulació, del 13 de maig de 1999. En la disposició final quarta, el Codi de la circulació habilita expressament el Govern per aprovar les disposicions reglamentàries necessàries per regular, entre altres aspectes, els requisits per obtenir el permís per pilotar les embarcacions d’esbarjo i esportives, enteses com les destinades exclusivament a un ús personal i no comercial.

Així doncs, per donar compliment al nou Codi de la circulació, el departament competent en matèria de transports va elaborar el Reglament relatiu als títols reconeguts pel Govern d’Andorra per poder pilotar embarcacions andorranes d’esbarjo i esportives, del 18 de gener del 2023, que estableix l’obligatorietat de disposar d’un dels tres títols reconeguts pel Govern: patró de navegació bàsica, patró d’embarcació d’esbarjo i capità de iot, per poder pilotar embarcacions andorranes d’esbarjo i esportives.

Per obtenir un dels títols enumerats en el paràgraf anterior, la persona interessada ha de superar una prova d’aptituds, que consta de diverses fases en funció del títol que es vol obtenir: un examen teòric sobre els coneixements tècnics, legals i administratius en matèria de navegació marítima, un curs d’operador de ràdio de curt abast i una formació de navegació pràctica. A més, la persona ha d’aportar un certificat mèdic oficial amb una antiguitat màxima de tres mesos. El Govern delega la formació per obtenir aquests títols al Club Nàutic d’Andorra i als altres clubs nàutics establerts legalment a Andorra. Els requisits de les proves per obtenir un dels títols i el contingut dels programes d’estudis dels títols estan indicats en el Reglament i en el seu annex. El Govern ha de convocar almenys un cop a l’any una prova d’aptituds. El Reglament descriu el desenvolupament de la prova d’aptituds i les formacions teòriques i pràctiques que es preveuen.

La disposició transitòria primera demanava al Club Nàutic d’Andorra fer arribar al Govern la llista de les persones que disposaven dels títols de patró de costa i de patró d’altura abans de l’entrada en vigor del Reglament del 18 de gener del 2023, perquè el Govern n’estigués assabentat. El Club Nàutic d’Andorra va complir amb aquesta disposició quan va entrar en vigor el Reglament del 18 de gener del 2023.

La disposició transitòria segona indicava les equivalències entre els títols existents fins llavors i els nous títols del Reglament del 18 de gener del 2023, així com el procediment i el termini màxim per fer el canvi.

La disposició transitòria tercera assenyalava el procediment i el termini màxim per homologar un títol francès o espanyol per als residents a Andorra que disposin d’una embarcació andorrana i d’un d’aquests títols.

La disposició transitòria quarta fixava el termini màxim per obtenir un dels títols reconeguts pel Govern per poder pilotar embarcacions andorranes d’esbarjo i esportives per a les persones que no en disposin.

La disposició transitòria cinquena indicava el termini màxim per obtenir el curs d’operador de ràdio de curt abast per a les persones que no en disposin.

Durant el temps que s’ha aplicat el Reglament del 18 de gener del 2023 s’han constatat algunes mancances, la falta d’algunes precisions i aclariments en el Reglament publicat, pel que fa, entre altres aspectes, al títol per pilotar motos d’aigua i a alguns procediments.

També, el Reglament del 18 de gener del 2023 preveia la figura de la Comissió Avaluadora, formada per membres del Govern, del Club Nàutic d’Andorra i dels altres clubs nàutics establerts legalment a Andorra. Entre altres missions, aquesta Comissió era la responsable de validar les formacions teòriques i pràctiques que impartien els clubs delegats pel Govern per fer la formació i també de supervisar el desenvolupament de la prova d’aptituds. Així mateix, la Comissió homologava els títols estrangers que compleixen els requisits establerts en aquest Reglament, i també revisava, avaluava i validava, o no, tots els títols que no siguin directament homologables. Els únics títols que s’han homologat durant el temps que s’ha aplicat el Reglament, han estat títols francesos i títols espanyols. D’altra banda, atès que actualment només hi ha un sol club, i que les formacions teòriques i pràctiques i els títols andorrans compleixen amb la legislació espanyola vigent i que aquesta legislació és similar a la de la resta de països europeus, no ha estat necessari crear aquesta Comissió.

Com a novetat, s’han actualitzat les atribucions del títol de patró de navegació bàsica, ja que la normativa espanyola ha canviat. En efecte, el patró de navegació bàsica del Reglament del 18 de gener del 2023 podia navegar fins a tres milles de la costa, i en navegació diürna d’embarcacions (motor i vela) de fins a set metres d’eslora de buc. El patró de navegació bàsica no havia de fer cap pràctica de radiocomunicació. Amb la normativa espanyola actual, el patró de navegació bàsica pot navegar fins a cinc milles de la costa, i en navegació diürna i nocturna d’embarcacions (motor i vela) de fins a vuit metres d’eslora de buc. A més, el patró de navegació bàsica ha d’efectuar una pràctica de radiocomunicació amb una duració mínima de dos hores.

Per aquests motius, el departament competent en matèria de transports ha modificat el Reglament del 18 de gener del 2023, hi ha introduït les modificacions i els canvis necessaris i ha reprès totes les modificacions per fer-ne més fàcil la lectura.

Així doncs, en el nou text legal, en la disposició derogatòria es deroga el Reglament relatiu als títols reconeguts pel Govern d’Andorra per poder pilotar embarcacions andorranes d’esbarjo i esportives, del 18 de gener del 2023, que queda reemplaçat per aquest nou Reglament.

D’acord amb aquestes consideracions, a proposta del cap de Govern, el Govern, en la sessió del 23 d’abril del 2025, aprova aquest Decret amb el contingut següent:

S’aprova el Reglament relatiu als títols reconeguts pel Govern per pilotar embarcacions andorranes d’esbarjo i esportives, que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Reglament relatiu als títols reconeguts pel Govern d’Andorra per pilotar embarcacions andorranes d’esbarjo i esportives

El Reglament relatiu als títols reconeguts pel Govern d’Andorra per pilotar embarcacions andorranes d’esbarjo i esportives (d’ara endavant, el “Reglament”) té per objecte definir i regular els títols reconeguts pel Govern per pilotar embarcacions d’esbarjo i esportives, destinades exclusivament a un ús personal i no comercial, i regular la prova per obtenir aquests títols.

1. El Reglament s’aplica a totes les persones físiques andorranes residents a Andorra i les persones físiques estrangeres residents a Andorra amb autorització de residència o residència i treball, llevat de la temporal, que volen pilotar una embarcació d’esbarjo o esportiva amb matrícula andorrana o amb matrícula d’altres països que reconeguin els permisos andorrans.
2. La llista dels països que reconeguin els permisos andorrans s’ha de publicar al web de Transports, quan se signin convenis bilaterals.

1. Per pilotar embarcacions andorranes d’esbarjo i esportives, el Govern reconeix un dels títols següents:

   • a) Patró de navegació bàsica (PNB) fins a cinc milles de la costa, i en navegació diürna i nocturna d’embarcacions (motor i vela) de fins a vuit metres d’eslora de buc. L’edat mínima per obtenir aquest títol és de setze anys complerts.

Amb l’edat compresa entre els setze i els divuit anys cal estar sempre acompanyat per un adult major d’edat que tingui el PNB o superior.

El títol de PNB també permet pilotar motos d’aigua.

• b) Patró d’embarcació d’esbarjo (PER) fins a dotze milles de la costa, i en navegació diürna i nocturna d’embarcacions (motor i vela) de fins a quinze metres d’eslora de buc. L’edat mínima per obtenir aquest títol és de setze anys complerts.

Amb l’edat compresa entre els setze i els divuit anys cal estar sempre acompanyat per un adult major d’edat que tingui el PER o superior.

El títol de PER també permet pilotar motos d’aigua.

• c) Capità de iot (CY) sense límit de distància de navegació, i en navegació diürna i nocturna d’embarcacions de fins a vint-i-cinc metres d’eslora de buc.

Per obtenir aquest títol, s’ha de tenir el PER amb una antiguitat mínima de dos anys i s’ha de tenir l’edat mínima de divuit anys complerts.

2. Les pràctiques de navegació per obtenir els títols indicats en l’apartat anterior sempre es fan amb una embarcació de vela.
3. La pràctica de navegació d’altura s’ha de fer en altura sense tocar port durant vint-i-quatre hores seguides.

L’edat mínima per obtenir la pràctica de navegació d’altura és de divuit anys complerts.

La pràctica de navegació d’altura habilita el PER a navegar fins a seixanta milles de la costa, i en navegació diürna i nocturna d’embarcacions (motor i vela) de fins a vint-i-quatre metres d’eslora de buc.

4. Les motos d’aigua poden allunyar-se fins a tres milles de la costa.
5. Les persones més grans de divuit anys no necessiten disposar d’un títol per pilotar una embarcació fins a dos milles de la costa, de fins a cinc metres d’eslora de buc en navegació diürna i d’una potència màxima de quinze cavalls.
6. El títol per pilotar embarcacions l’emet el Govern d’Andorra.
7. El títol per pilotar embarcacions acredita que la persona és apta per pilotar embarcacions d’esbarjo i esportives del Principat d’Andorra i d’altres països en els quals el títol estigui reconegut.
8. El títol per pilotar embarcacions obtingut autoritza el titular a pilotar en la categoria per a la qual s’ha examinat.
9. Els títols tenen una validesa de deu anys fins als setanta anys com a màxim. A partir dels setanta anys, la renovació s’ha de fer cada cinc anys. Per renovar-los, el titular ha de presentar al Servei de Tràmits la sol·licitud oficial adreçada al departament competent en matèria de transports degudament omplerta i signada, acompanyada d’una fotografia de carnet actual i del certificat mèdic oficial amb una antiguitat màxima de tres mesos.
10. El titular d’un títol caducat que vulgui renovar el títol només pot sol·licitar la renovació quan el temps transcorregut des de la data d’expedició de l’últim títol caducat sigui inferior al doble del període de validesa del títol. Si el temps és superior, el sol·licitant ha de superar novament la prova d’aptituds.
11. Sense perjudici de l’article 2, les persones que tenen un carnet expedit pel Club Nàutic d’Andorra o pel Govern d’Andorra i que no són residents a Andorra poden demanar la renovació del seu carnet. El carnet ha d’estar vigent quan es demani la renovació i la persona ha de disposar del curs d’operador de ràdio de curt abast en el cas de renovar el PER i el CY. La persona interessada ha de presentar al Servei de Tràmits la sol·licitud oficial degudament omplerta i signada, acompanyada d’una fotografia de carnet actual, del certificat mèdic oficial andorrà amb una antiguitat màxima de tres mesos i del certificat d’operador de ràdio. El carnet es renova per cinc anys fins als setanta anys com a màxim i per dos anys a partir dels setanta anys.
12. Les persones físiques que volen pilotar una embarcació andorrana i que no disposen de cap títol per pilotar-la han d’obtenir el títol andorrà necessari a comptar de l’entrada en vigor d’aquest Reglament.

1. Per obtenir un dels títols enumerats en l’apartat 1 de l’article 3 d’aquest Reglament, la persona interessada ha de superar una prova d’aptituds, que consta de les fases següents:

   • a) Per al PNB, PER i CY, la superació d’un examen teòric sobre els coneixements tècnics, legals i administratius en matèria de navegació marítima.
   • b) Per al PNB, la superació d’unes pràctiques de radiocomunicació d’una durada mínima de dos hores.
   • c) Per al PER i CY, la superació del curs d’operador de ràdio de curt abast. Aquest curs és obligatori per al PER i per al CY que obtenen per primera vegada aquests títols. El PER i el CY que ja disposi del títol a l’entrada en vigor d’aquest Reglament ha d’obtenir el curs d’operador de ràdio de curt abast abans dels dos anys d’antiguitat del títol. En tot cas, s’exigeix el curs d’operador de ràdio en el moment de renovar aquests dos títols.
   • d) Per al PNB, PER i CY, la superació d’una formació de pràctiques de navegació presencial i adient a cada titulació amb una embarcació propietat d’un club nàutic establert legalment a Andorra i retolada amb la menció “Vaixell escola”. Aquesta embarcació ha de ser de vela i d’un mínim de dotze metres d’eslora de buc.

2. Únicament quan se superin totes les fases necessàries de la prova d’aptituds per a cadascun dels títols (examen teòric, pràctiques de navegació, pràctiques de radiocomunicació i operador de ràdio de curt abast si escau), el Govern lliura el títol corresponent al candidat.

3. El Govern delega al Club Nàutic d’Andorra i als altres clubs nàutics legalment establerts a Andorra la formació relativa als títols enumerats en l’apartat 1 de l’article 3 d’aquest Reglament.

4. Els clubs delegats pel Govern per fer la formació dels títols enumerats en l’apartat 1 de l’article 3 d’aquest Reglament no poden subcontractar la formació a altres entitats.

5. Els clubs delegats pel Govern per fer la formació dels títols enumerats en l’apartat 1 de l’article 3 d’aquest Reglament han d’acreditar que disposen dels mitjans materials i humans necessaris, que com a mínim han d’incloure:

   • a) Una aula de formació independent de la resta d’espais.
   • b) El material pedagògic necessari.
   • c) Un vaixell escola.
   • d) Un formador.

6. Per presentar-se a la prova d’aptituds, és obligatori que la persona interessada s’inscrigui en un dels clubs delegats pel Govern per fer la formació teòrica i pràctica que comporta la prova d’aptituds.

7. L’assistència a la formació teòrica ha de ser com a mínim del 80% presencial. L’assistència presencial a les pràctiques de radiocomunicació i al curs d’operador de ràdio de curt abast i a les pràctiques de navegació és obligatòria en tots els casos.

1. Per obtenir el PNB i el PER, el departament competent en matèria de transports, juntament amb el Club Nàutic d’Andorra i els altres clubs nàutics establerts legalment a Andorra, convoca una prova d’aptituds almenys un cop a l’any. Per justificar aquesta convocatòria, hi ha d’haver com a mínim sis persones inscrites al curs i vint persones com a màxim.
2. Sense perjudici de l’apartat anterior, el departament competent en matèria de transports, juntament amb els clubs nàutics establerts legalment a Andorra, pot convocar una prova d’aptituds sense esperar el termini d’un any si el nombre de candidats justifica la convocatòria.
3. Per obtenir el CY, el departament competent en matèria de transports, juntament amb el Club Nàutic d’Andorra i els altres clubs nàutics establerts legalment a Andorra, convoca una prova d’aptituds sempre que hi hagi com a mínim sis persones inscrites al curs.
4. La convocatòria de la prova d’aptituds s’efectua mitjançant un edicte que es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, en què es precisa el dia, l’hora i el lloc de l’examen teòric de la prova d’aptituds i els requisits que s’exigeixen per inscriure-s’hi.
5. Per obtenir el PNB i el PER, el període entre la convocatòria i la realització de l’examen teòric ha de ser com a mínim d’un mes i mig perquè les persones sol·licitants puguin fer la formació per preparar-se per a l’examen teòric.
6. Per obtenir el CY, el període entre la convocatòria i la realització de l’examen teòric ha de ser com a mínim de cinc mesos perquè les persones sol·licitants puguin fer la formació per preparar-se per a l’examen teòric.
7. L’examen teòric de la prova d’aptituds es fa en l’idioma oficial del Principat d’Andorra i ha d’avaluar com a mínim els coneixements de les matèries incloses en els programes d’estudis definits en l’annex del Reglament.

1. A partir de l’endemà de la publicació de la convocatòria al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, els candidats han de presentar al Servei de Tràmits la sol·licitud oficial adreçada al departament competent en matèria de transports degudament omplerta i signada, acompanyada d’una fotografia de carnet actual i del certificat mèdic oficial amb una antiguitat màxima de tres mesos. El candidat pot delegar per escrit aquest tràmit en un dels clubs delegats pel Govern per impartir la formació.
2. En cas que una persona no sigui admesa com a candidata, el departament competent en matèria de transports ha de motivar la denegació de la sol·licitud i reemborsar l’import abonat per al dret d’examen.
3. Únicament es poden inscriure a la prova d’aptituds les persones físiques andorranes residents a Andorra i les persones físiques estrangeres residents a Andorra amb autorització de residència o residència i treball. Aquestes persones s’han d’inscriure obligatòriament en un dels clubs delegats pel Govern per fer la formació.
4. Poden participar en la prova d’aptituds les persones físiques que acreditin l’edat mínima requerida per obtenir el títol al qual aspiren el dia en què es fa la prova teòrica.
5. Els menors de setze anys només poden aspirar al PNB i al PER si presenten una autorització dels pares o del tutor legal en la qual els autoritzin a fer la prova d’aptituds per obtenir el títol.
6. La inscripció dona dret a examinar-se en dos convocatòries consecutives. Només en cas de força major, degudament justificada per escrit, no es considera esgotada la convocatòria i es posposa fins a la convocatòria següent.
7. Una persona es pot inscriure tantes vegades com sigui necessari per aprovar la prova d’aptituds.

A efectes d’aquest Reglament, per facilitar la gestió i la comunicació entre el departament competent en matèria de transports i els candidats, s’informa el candidat o el club nàutic en el qual el candidat hagi delegat de qualsevol assumpte relacionat amb la prova d’aptituds mitjançant un correu electrònic o una trucada telefònica, a l’adreça electrònica o al número de telèfon que s’indiqui en la sol·licitud d’inscripció.

1. Una vegada fet i corregit l’examen teòric de la prova d’aptituds, el departament competent en matèria de transports comunica el resultat al candidat o al club nàutic en el qual el candidat hagi delegat.
2. El candidat que no ha superat la prova d’aptituds pot demanar una revisió d’examen al departament competent en matèria de transports, sempre que ho sol·liciti concertant cita dins el termini màxim d’un mes des de la comunicació de no superació, sense perjudici de la possibilitat de presentar un recurs administratiu d’acord amb la normativa vigent.
3. Un cop superat l’examen teòric, i per superar la prova d’aptituds, el candidat ha de fer les formacions necessàries per obtenir el títol al qual aspira i que estan indicades en l’article 4 d’aquest Reglament.

En el moment que el departament competent en matèria de transports convoca una nova prova, ho comunica a tots els candidats que no han superat la prova anterior o no s’hi han presentat amb justificació i que no han esgotat les dos convocatòries, per informar-los que se’ls inscriu automàticament a la nova convocatòria i que, si escau, han de renovar la documentació i la informació de la inscripció.

1. El departament competent en matèria de transports pot expedir un duplicat del títol en cas de pèrdua, robatori, deteriorament o mal estat de l’original, sempre que el títol no estigui caducat.
2. En cas de pèrdua o robatori, el duplicat del títol se sol·licita al departament competent en matèria de transports, presentant al Servei de Tràmits del Govern la sol·licitud oficial degudament omplerta i signada per la persona interessada, acompanyada del certificat mèdic oficial amb una antiguitat màxima de tres mesos i del certificat de pèrdua o robatori lliurat pel Departament de Policia d’Andorra.
3. En el cas de deteriorament o mal estat del permís, el duplicat del títol se sol·licita al departament competent en matèria de transports, presentant al Servei de Tràmits del Govern la sol·licitud oficial degudament omplerta i signada per la persona interessada, acompanyada del títol deteriorat o malmès.
4. El titular pot delegar per escrit aquest tràmit a un dels clubs nàutics establerts legalment a Andorra.
5. El titular d’un títol del qual s’hagi expedit un duplicat per pèrdua o robatori n’ha de retornar l’original, en cas de retrobar-lo, al departament competent en matèria de transports i ho ha de comunicar al Departament de Policia.

1. Els únics títols o permisos estrangers que s’homologuen són els següents:

   • a) Els títols espanyols o francesos oficials.
   • b) Els títols oficials que hagin estat expedits per estats que reconeguin els permisos andorrans, amb els quals Andorra hagi establert un conveni bilateral d’homologació de permisos que ho prevegi així.

Aquests títols són objecte d’homologació directa, sense l’exigència d’aprovar cap mena d’examen previ.

2. Per homologar els títols indicats en l’apartat 1, la persona interessada ha de presentar al Servei de Tràmits la sol·licitud oficial adreçada al departament competent en matèria de transports degudament omplerta i signada, acompanyada d’una fotografia de carnet actual, del certificat mèdic oficial amb una antiguitat màxima de tres mesos, de la còpia del títol estranger original i d’un certificat d’un club nàutic legalment establert a Andorra que acrediti que el títol que es vol homologar és equivalent al títol andorrà. El titular pot delegar per escrit aquest tràmit a un dels clubs nàutics establerts legalment a Andorra.
3. Per homologar els títols indicats en l’apartat 1 és indispensable que siguin vigents el dia que es presenti la petició d’homologació al departament competent en matèria de transports.
4. El títol homologat emès pel Govern obté la caducitat del títol andorrà.
5. Un cop obtinguda l’homologació, el títol estranger queda en possessió de la persona sol·licitant, excepte que el conveni bilateral d’homologació prevegi un altre procediment.
6. La persona física andorrana o persona física estrangera amb residència o residència i treball que disposa d’un títol estranger que no és ni francès, ni espanyol, ha de passar la prova d’aptituds completa (formació teòrica, operador de ràdio de curt abast i pràctica de navegació).

1. Les embarcacions d’esbarjo i esportives han de disposar a bord dels elements de seguretat i de prevenció (armilles, arnesos i línies de vida, cèrcols salvavides i balses salvavides, bengales de mà, coets amb llum vermell i paracaigudes i senyals fumígens flotants, mirall de senyals i botzina de boira, extintors portàtils i galledes contra incendis, entre altres) i de prevenció de la contaminació que són obligatoris al seu port base, per al tipus d’embarcació de què es tracta i segons la zona de navegació i l’habilitació de l’embarcació.
2. Tots els elements de seguretat i de prevenció que estan a bord de l’embarcació han d’estar en bones condicions i al dia de totes les inspeccions i els manteniments necessaris i obligatoris.

1. En compliment del que disposa la Llei 29/2021, del 28 d’octubre, qualificada de protecció de dades personals, el Govern d’Andorra, en tant que responsable del tractament i representat aquí pel departament competent en matèria de transports, informa que les dades personals facilitades seran tractades amb la finalitat d’obtenir el títol demanat d’acord amb els seus termes i condicions (nova expedició, homologació o canvi) i amb la licitud que dona el fet que el tractament és necessari per executar-los.
2. En facilitar l’usuari les dades personals, garanteix que són exactes i completes, i que estan actualitzades de manera que responguin a la situació real i que es fa responsable de les dades personals falses o inexactes que pugui proporcionar, o que esdevinguin inexactes posteriorment, així com dels perjudicis, directes o indirectes, que puguin derivar-se de la seva inexactitud.
3. No es poden facilitar dades d’altres persones excepte que estigui justificat en relació amb aquest Reglament, i l’usuari assumeix la responsabilitat de la seva licitud i de transmetre als seus titulars la informació aquí continguda sobre el tractament de les seves dades personals i la forma d’exercir els seus drets.
4. El Govern d’Andorra comparteix aquestes dades amb tercers, concretament amb el Club Nàutic d’Andorra i els altres clubs nàutics establerts legalment a Andorra. Les persones interessades poden consultar informació addicional sobre aquest tractament i la forma d’exercir els seus drets d’accés, rectificació i supressió, entre altres, visitant la política de privacitat del lloc web del departament competent en matèria de transports.

1. Constitueix una infracció a aquest Reglament l’incompliment de qualsevol dels seus articles. L’incompliment de les obligacions establertes en aquest Reglament se sanciona d’acord amb el que està previst a la Llei 12/2021, del 13 de maig, del Codi de la circulació.
2. El procediment sancionador aplicable és el que determina la Llei 14/2023, del 3 de juliol, de text consolidat del Codi de l’Administració. La incoació de l’expedient corresponent és a càrrec del ministeri competent en matèria de transports.

1. Els títols emesos pel Club Nàutic d’Andorra amb anterioritat a aquest Reglament equivalen a:

Títols expedits amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquest Reglament

Títols equivalents d’aquest Reglament

Patró de costa

Patró d’embarcació d’esbarjo (PER)

Patró d’altura

Capità de iot (CY)

2. La substitució del títol antic pel títol actual es fa a demanda del titular. La persona interessada ha de presentar al Servei de Tràmits la sol·licitud oficial adreçada al departament competent en matèria de transports degudament omplerta i signada, acompanyada d’una fotografia de carnet actual, del certificat mèdic oficial amb una antiguitat màxima de tres mesos i d’una còpia del títol original. El titular pot delegar per escrit aquest tràmit a un dels clubs nàutics establerts legalment a Andorra.
3. Si el titular no disposa del curs d’operador de ràdio de curt abast, el títol emès pel Govern obté la caducitat del títol emès pel Club Nàutic d’Andorra. Si el titular disposa del curs d’operador de ràdio de curt abast, el títol emès pel Govern obté la caducitat indicada en el Reglament en funció de l’edat del titular.

A l’entrada en vigor d’aquest Reglament queda derogat el Decret 24/2023, del 18-1-2023, d’aprovació del Reglament relatiu als títols reconeguts pel Govern d’Andorra per poder pilotar embarcacions andorranes d’esbarjo i esportives.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 23 d’abril del 2025

Xavier Espot ZamoraCap de Govern

I. Patró de navegació bàsica (PNB)

1. El temari dels coneixements teòrics es basa en les matèries següents:

A. Nomenclatura nàutica

A.1. Casc: casc i coberta, proa i popa, línia i pla de cruïlles, estribord i babord, costats, amures, aletes, línia de flotació, obra viva i obra morta, banyera, embornals, escotilles, escotilla principal, espiralls i colls de cigne de ventilació, portells i lluernes, passamans, cornamuses i bites.

A.2. Estructura: quilla, roda, codast, quadernes, baus, borda, mampares, pla i sentina.

A.3. Equip de fondeig: molinet (barbotí, embragatge i fre), línia de fondeig (grillet d’unió, parts de l’àncora sense cep), forma de l’àncora de llaurar, de l’àncora Danforth i del ruixó. En referència a l’àncora i a la maniobra de fondeig, definicions de virar, filar, en suspensió, a pic, llevar, salpar, clara i lliure.

A.4. Timó: parts del timó, canya o roda, metxa, llimera, guardins i pala.

A.5. Hèlix: parts de l’hèlix (eix, botzina, nucli, pales i cabasset), hèlix destrogira i hèlix levogira. Hèlixs bessones de gir a l’exterior, hèlix de pales abatibles.

A.6. Dimensions: eslora, mànega i mànega màxima, puntal, francbord, calat de proa, calat de popa, calat mitjà i seient. Desplaçament màxim en embarcacions d’esbarjo.

A.7. Terminologia: encolar i adreçar. Sobrevent i sotavent.

B. Elements d’amarratge i de fondeig

B.1. Elements d’amarratge: definicions de norai, morts, boies, defenses, gafa, xicot, senó, ferm i gassa, guardacaps, politjó, bites i cornamuses.

B.2. Nusos: cal indicar per a què s’utilitzen els nusos següents: nus pla, volta de ruixó, ballestrinca i as de guia.

B.3. Fondeig: elecció del fondeig i del tenidor. Fondeig a la gira amb una àncora: maniobra, longitud del fondeig, cercle de borneig. Garreig. Vigilància durant el fondeig: marques, alarma de sonda. Orinc. Maniobra de llevar l’àncora.

C. Seguretat a la mar

C.1. Estabilitat: definicions de moviment de balanç i capçal, estabilitat estàtica (transversal i longitudinal). Forma de governar per evitar balanços i capçals. Importància de no entravessar-se a la mar.

C.2. Comprovacions abans de sortir a la mar: ser conscient de la necessitat i la importància de fer una sèrie de comprovacions prèvies a la sortida a la mar. Cal poder enumerar les següents: nivells d’oli, filtres de decantació d’aigua i impureses, líquid refrigerant, refrigeració, corretja de l’alternador, nivell de combustible, aigua dolça, bateries, llums de navegació, equip de ràdio, estanquitat, sistema de govern i propulsió, absència de gasos explosius, fuites d’oli o combustible, informe meteorològic, existència i estat d’elements de seguretat (armilles, cèrcols salvavides, equip pirotècnic i extintors).

C.3. Mesures que s’han de prendre a bord amb mal temps: estiba i trinca. Revisió de totes les obertures. Tancament d’aixetes de fons. Derrota que s’ha de seguir (córrer el temporal), riscos d’una costa a sotavent.

C.4. Tempestes elèctriques: protecció contra les tempestes elèctriques i influència en l’agulla.

C.5. Baixa visibilitat: precaucions per navegar amb boira, el reflector de radar, evitar el trànsit marítim. Precaucions en la navegació nocturna.

C.6. Aigües somes: definició i precaució.

C.7. Material de seguretat: descripció, recomanacions d’ús i estiba dels elements següents: armilles, arnesos i línies de vida, cèrcols salvavides i barques salvavides, bengales de mà, coets amb llum vermell i paracaigudes i senyals fumígens flotants, mirall de senyals i botzina de boira, extintors portàtils i galledes contra incendis.

C.8. Home a l’aigua: prevenció per evitar-ho: arnès de seguretat, il·luminació. Alliberament de l’hèlix, senyalització del nàufrag, abalisament individual, llançament d’ajudes. Aproximació al nàufrag quan es veu: maniobra d’Anderson i maniobra de Boutakow. Maniobres de recerca quan no es veu: exploració en espiral quadrada i exploració per sectors. Ús del sistema de navegació per satèl·lit (GNSS) en cas de caiguda d’home a l’aigua. Precaucions durant la recollida. Tractament i reanimació d’un nàufrag: respiració boca a boca i massatge cardíac. Hipotèrmia: concepte i mesures que s’han de prendre.

C.9. Remolc: maniobra d’aproximació, donar i tornar el remolc, forma de navegar amb el remolcador i el remolcat.

C.10. Salvament marítim: a més de mitjançant l’ús de l’estació de ràdio a bord, forma de contactar amb SM: 112 i 900 202 202.

D. Legislació

D.1. Normes que afecten les embarcacions d’esbarjo: respecte al trànsit marítim i navegació interior en els ports.

D.2. Limitacions a la navegació: en llocs propers a la costa. En platges no abalisades. En platges abalisades i canals d’accés. En reserves marines.

D.3. Bussos i banyistes: precaucions que s’han de prendre davant de: banyistes, bussos, banderes Alfa del codi internacional de senyals i Bravo modificada.

D.4. Prevenció de la contaminació: idea sobre el règim de descàrregues i abocaments a la mar de les embarcacions d’esbarjo segons la normativa vigent. Idea sobre el règim de lliurament de deixalles generades per les embarcacions d’esbarjo segons la normativa vigent. Règim d’abocament d’escombraries a la mar segons el capítol V del Conveni internacional Marpol: àmbit d’aplicació –regla 2–, prohibició general de la descàrrega d’escombraries a la mar –regla 3–, descàrrega d’escombraries fora de les zones especials –regla 4–, descàrrega d’escombraries dins de les zones especials; cas concret del Mediterrani –regla 6–. Responsabilitat del patró per contaminació. Conducta davant d’un albirament de contaminació durant la navegació: obligació d’informar.

D.5. Pavelló nacional: bandera en embarcacions d’esbarjo.

D.6. Salvament: obligació de prestar auxili a les persones segons el paràgraf 1, regla 33, capítol V, del Conveni internacional SOLAS.

D.7. Protecció d’espais naturals del medi marí: zones especialment protegides d’importància per al Mediterrani (ZEPIM). Cas concret en el Mediterrani: praderies de Posidonia oceanica.

E. Abalisament

E.1. Normativa IALA: marques laterals regió A, marques cardinals, marques de perill aïllat, marques d’aigües navegables i marques especials.

En cada convocatòria s’especifica la normativa IALA en la qual es basen els exàmens.

F. Reglament internacional per prevenir abordatges en la mar (RIPA).

F.1. Generalitats: regles 1 a 3.

F.2. Regles de rumb i de govern: regles 4 a 19.

F.3. Llums i marques: regles 20, 21 i 23 a 31.

F.4. Senyals acústics i lluminosos: regles 32 a 37.

F.5. Senyals de perill: annex IV.

Queden expressament exclosos la regla 22 i els annexos I, II i III, així com qualsevol interpretació que no s’ajusti al que està expressament escrit en el Reglament.

2. L’examen teòric és el següent:

2.1. L’examen es compon de 27 preguntes de tipus test de formulació independent entre elles, amb quatre possibles respostes cadascuna. La seva durada màxima és de 45 minuts.

2.2. L’examen es corregeix amb un doble criteri de valoració, de tal manera que per aconseguir l’aprovat s’ha de respondre a un mínim de 17 preguntes, i no es permet en certes matèries superar un màxim d’errors:

• a) Pel que fa a abalisament: màxim 2 errors permesos.
• b) Pel que fa al Reglament (RIPA): màxim 5 errors permesos.

2.3. La distribució de les preguntes d’acord amb les matèries d’examen es fa segons el quadre següent:

Matèria

Identificació

Nre. de preguntes d’examen

Nre. màxim d’errors permesos

Nre. mínim de respostes correctes

A

Nomenclatura nàutica

4

B

Elements d’amarratge i de fondeig

2

C

Seguretat a la mar

4

D

Legislació

2

E

Abalisament

5

2

3

F

Reglament (RIPA)

10

5

6

TOTAL EXAMEN

27

10

17

3. Les pràctiques reglamentàries bàsiques de seguretat i navegació per a l’obtenció del títol de patró de navegació bàsica tenen una durada mínima de 8 hores.

II. Patró d’embarcació d’esbarjo (PER)

1. El temari dels coneixements teòrics es basa en les matèries següents:

A. Nomenclatura nàutica

A.1. Casc: casc i coberta, proa i popa, línia i pla de cruïlles, per definir: estribord i babord. Costats, amura, través i aleta. Pla de flotació, per definir: obra viva (carena) i obra morta. Banyera i embornals. Escotilles i escotilla principal. Espiralls i colls de cigne de ventilació. Portells i lluernes. Passamans, candelers i guardamans.

A.2. Estructura: quilla, roda, codast, quadernes, baus, borda, mampares, pla i sentina. Aixetes de fons. Bombes de buidatge.

A.3. Equip de fondeig: molinet: barbotí, embragatge i fre. Línia de fondeig, grillet d’unió, parts de l’àncora sense cep. Forma de l’àncora de llaurar, de l’ancora Danforth i del ruixó. En referència a l’àncora i a la maniobra de fondeig, definicions de virar, filar, en suspensió, a pic, llevar, salpar, clara i lliure.

A.4. Timó: parts del timó, canya o roda, metxa, llimera, guardins i pala.

A.5. Hèlix: parts de l’hèlix (eix, botzina, nucli, pales i cabasset), hèlix destrogira i hèlix levogira. Hèlixs bessones de gir a l’exterior, hèlix de pales abatibles.

A.6. Dimensions: eslora, mànega i mànega màxima, puntal, francbord, calat de proa, calat de popa, calat mitjà i seient. Desplaçament màxim en embarcacions d’esbarjo.

A.7. Terminologia: encolar i adreçar. Sobrevent i sotavent.

B. Elements d’amarratge i de fondeig

B.1. Elements d’amarratge: definicions de norai, morts, boies, defenses, gafa, xicot, senó, ferm i gassa, guardacaps, politjó, bites i cornamuses.

B.2 Nusos: cal indicar per a què s’utilitzen els nusos següents: nus pla, volta de ruixó, ballestrinca i as de guia.

B.3, Fondeig: elecció del fondeig i del tenidor. Fondeig a la gira amb una àncora: maniobra, longitud del fondeig, cercle de borneig. Garreig. Vigilància durant el fondeig: marques, alarma de sonda. Orinc. Maniobra de llevar l’àncora.

C. Seguretat a la mar

C.1. Estabilitat: definicions de: moviment de balanç i capçal, estabilitat estàtica (transversal i longitudinal). Forma de governar per evitar balanços i capçals. Importància de no entravessar-se a la mar.

C.2. Comprovacions abans de sortir a la mar: ser conscient de la necessitat i la importància de fer una sèrie de comprovacions prèvies a la sortida a la mar. S’han de poder enumerar les següents: nivells d’oli, filtres de decantació d’aigua i impureses, líquid refrigerant, refrigeració, corretja de l’alternador, nivell de combustible, aigua dolça, bateries, llums de navegació, equip de ràdio, estanquitat, sistema de govern i propulsió, absència de gasos explosius, fuites d’oli o combustible, informe meteorològic, existència i estat d’elements de seguretat (armilles, cèrcols salvavides, equip pirotècnic i extintors).

C.3. Mesures que s’han de prendre a bord amb mal temps: estiba i trinca. Revisió de totes les obertures. Tancament d’aixetes de fons. Derrota que s’ha de seguir (córrer el temporal), riscos d’una costa a sotavent.

C.4. Tempestes elèctriques: protecció contra les tempestes elèctriques i influència en l’agulla.

C.5. Baixa visibilitat: precaucions per navegar amb boira, el reflector de radar, evitar el trànsit marítim. Precaucions en la navegació nocturna.

C.6. Aigües somes: definició i precaució.

C.7. Material de seguretat: descripció, recomanacions d’ús i estiba dels elements següents: armilles, arnesos i línies de vida, cèrcols salvavides i barques salvavides, bengales de mà, coets amb llum vermell i paracaigudes i senyals fumígens flotants, mirall de senyals i botzina de boira, extintors portàtils i galledes contra incendis.

C.8. Home a l’aigua: prevenció per evitar-ho: arnès de seguretat, il·luminació. Alliberar l’hèlix, senyalització del nàufrag, abalisament individual, llançament d’ajudes. Aproximació al nàufrag quan es veu: maniobra d’Anderson i maniobra de Boutakow. Maniobres de recerca quan no es veu: exploració en espiral quadrada i exploració per sectors. Ús del sistema de navegació per satèl·lit (GNSS) en cas de caiguda d’home a l’aigua. Precaucions durant la recollida. Tractament i reanimació d’un nàufrag: respiració boca a boca i massatge cardíac. Hipotèrmia: concepte i mesures que s’han de prendre.

C.9. Remolc: maniobra d’aproximació, donar i tornar el remolc, forma de navegar amb el remolcador i el remolcat.

C.10. Salvament marítim: a més de mitjançant l’ús de l’estació de ràdio a bord, forma de contactar amb SM: 112 i 900 202 202.

D. Legislació

D.1. Normes que afecten les embarcacions d’esbarjo: respecte al trànsit marítim i navegació interior en els ports.

D.2. Limitacions a la navegació: en llocs propers a la costa. En platges no abalisades. En platges abalisades i canals d’accés. En reserves marines.

D.3. Bussos i banyistes: precaucions que s’han de prendre davant de banyistes. Bussos. Banderes Alfa del codi internacional de senyals i Bravo modificada.

D.4. Prevenció de la contaminació: idea sobre el règim de descàrregues i abocaments a la mar de les embarcacions d’esbarjo segons la normativa vigent. Idea sobre el règim de lliurament de deixalles generades per les embarcacions d’esbarjo segons la normativa vigent. Règim d’abocament d’escombraries a la mar segons el capítol V del Conveni internacional Marpol: àmbit d’aplicació –regla 2–, prohibició general de la descàrrega d’escombraries a la mar –regla 3–, descàrrega d’escombraries fora de les zones especials –regla 4–, descàrrega d’escombraries dins de les zones especials, cas concret del Mediterrani –regla 6–. Responsabilitat del patró per contaminació. Conducta davant d’un albirament de contaminació durant la navegació: obligació d’informar.

D.5. Pavelló nacional: bandera en embarcacions d’esbarjo.

D.6. Salvament: obligació de prestar auxili a les persones segons el paràgraf 1, regla 33, capítol V, del Conveni internacional SOLAS.

D.7. Protecció d’espais naturals del medi marí: zones especialment protegides d’importància per al Mediterrani (ZEPIM). Cas concret en el Mediterrani: praderies de Posidonia oceanica.

E. Abalisament

E.1. Normativa IALA: marques laterals regió A, marques cardinals, marques de perill aïllat, marques d’aigües navegables i marques especials.

En cada convocatòria s’especifica la normativa IALA en la qual es basen els exàmens.

F. Reglament internacional per prevenir abordatges en la mar (RIPA)

F.1. Generalitats: regles 1 a 3.

F.2. Regles de rumb i de govern: regles 4 a 19.

F.3. Llums i marques: regles 20, 21 i 23 a 31.

F.4. Senyals acústics i lluminosos: regles 32 a 37.

F.5. Senyals de perill: annex IV

Queden expressament exclosos la regla 22 i els annexos I, II i III, així com qualsevol interpretació que no s’ajusti al que està expressament escrit en el Reglament.

G. Maniobres i navegació

G.1. Amarres: definicions de encapellar, gassa al norai, amarrar per senó, tornar voltes, fer ferm. Cobrar, virar, tesar, amollar, lascar, arriar, llargar. Amolar. Amarra, trava, espring, colzera. Descripció dels efectes produïts en cobrar de cada una de les amarres, estant el vaixell atracat al costat al moll. Utilització de les amarres segons el vent i el corrent.

G.2. Govern amb canya o roda: definició de velocitat de govern i arrencada. Anomenar les tres fases de la corba d’evolució en marxa avant i tenir coneixement de la importància de la cuejada de la popa. Cal descriure: l’efecte del corrent d’expulsió i de la pressió lateral de les pales sobre una embarcació que es troba parada sense arrencada, amb el timó a la via i que fa màquina enrere; l’efecte combinat hèlix-timó amb arrencada avant i màquina enrere; la ciavoga amb una hèlix; la ciavoga amb dos hèlixs bessones de gir a l’exterior; agents que influeixen en la maniobra: vent, corrent i ones, concepte d’abatiment i deriva lliure a sotavent.

G.3. Maniobres: amarratge i desamarratge de punta (proa i popa) i de costat al moll. Amarratge: caps que han de donar-se, forma de fer-los ferms i ordre en què s’ha de fer, per als tipus d’amarratge del punt anterior. Desamarrar: ordre en què cal filar els caps d’acord amb el tipus d’amarratge i la maniobra per desamarrar. Abarloar-se a una altra embarcació, independentment del tipus que siguin totes dos. Amarrar a una boia.

H. Emergències a la mar

H.1. Accidents personals: tractament d’urgència de ferides, contusions, hemorràgies, cremades (incloses les ocasionades pel sol), insolació i mal de mar o mareig. A més de l’ús de l’estació de ràdio de bord, forma de contactar amb el servei radiomèdic espanyol: telefonia mòbil. Horaris. Importància de portar la guia mèdica de l’ISM a bord i com es pot aconseguir.

H.2. Encallada involuntària; mesures que cal prendre per sortir de l’embarrancada.

H.3. Abordatge: mesures que s’han de prendre i reconeixement d’avaries.

H.4. Vies d’aigua i inundació: punts de més risc, botzina, línia del timó, orificis i aixetes de fons, mànecs, abraçadores. Mesures que s’han de prendre després de la via d’aigua: buidatge amb bomba manual i/o elèctrica (ús i importància d’un bon manteniment). Taponament amb espitxes i matalassos.

H.5. Prevenció d’incendis i explosions: llocs de risc: cuines; cambres de motors, preses de combustibles, bateries, instal·lació elèctrica, panyol o quarter amb pintura. Factors que han de concórrer perquè es produeixi un incendi: tetraedre del foc. Classificació UNE dels incendis, definició de les classes següents: A, B, C i F. L’aigua com a agent extintor, precaucions. Extintors: extintors vàlids per a l’extinció d’incendis, utilització bàsica d’un extintor de pols seca, utilització òptima i com s’han d’atacar les flames. Comprovacions bàsiques periòdiques de manteniment. Procediment en declarar-se un incendi. Procediments d’extinció: coneixement bàsic de les tècniques de refredament, sufocació, dispersió o aïllament del combustible i inhibició de la reacció en cadena. Ofegar el foc, rumb perquè el vent aparent sigui zero.

H.6. Abandó de l’embarcació: mesures que cal prendre abans d’abandonar l’embarcació. Forma d’abandonar l’embarcació: supòsit d’un abandó sense disponibilitat de bot salvavides. Permanència en l’aigua després d’un abandó. Utilització dels senyals pirotècnics.

I. Meteorologia

I.1. Importància del temps meteorològic: maneres d’obtenir la previsió meteorològica.

I.2. Pressió atmosfèrica: definició, unitats de mesura i valor normal. Mesura de la pressió atmosfèrica amb el baròmetre aneroide. Definició de línies isòbares.

I.3. Temperatura: definició i unitats de mesura (escala centígrada).

I.4. Borrasques i anticiclons: definició. Circulació general del vent en l’hemisferi nord en aquestes formacions. Trajectòria de les borrasques.

I.5. Vent: definicions de: rolar, caure, refrescar, ratxa i calmar. Anemòmetre, penells i catavents. Vent real, relatiu i aparent: definicions, sense càlculs. Utilitat de l’escala de Beaufort i necessitat de portar-la a bord.

I.6. Brises costaneres: terral i marinada.

I.7. Mar: conceptes de: identitat, persistència i fecht. Utilitat de l’escala de Douglas i necessitat de portar-la a bord.

Queda expressament exclòs memoritzar les escales de Beaufort i de Douglas.

J. Teoria de la navegació

J.1. Esfera terrestre: definicions de: eix, pols, Equador, meridians i paral·lels, meridià zero, meridià del lloc, latitud i longitud.

J.2. Cartes mercatorianes: cartes de navegació costanera, recalada, portolans i cartutxos. Informació que proporcionen les cartes: accidents de la costa, accidents del terreny, punts de referència, llums, marques, balises, perills, zones prohibides. Signes i abreviatures més importants utilitzats en les cartes nàutiques: fars, sondes, naturalesa del fons, vores, declinació magnètica.

J.3. Publicacions nàutiques: descripció succinta dels camins, guies nàutiques per a la navegació d’esbarjo i llibres de fars.

J.4. Unitat de distància. Unitat de velocitat: milla nàutica: definició i la seva equivalència en metres. Escales de latituds i longituds en les cartes mercatorianes, forma de mesurar la distància en la carta. Nus: definició. Corredissa: què és i per a què serveix. Coeficient de corredissa: la seva aplicació. Sonda: què és i per a què serveix. Concepte d’hora rellotge bitàcola.

J.5. Declinació magnètica: definició. Forma d’actualitzar-la.

J.6. Agulla nàutica: descripció succinta. Instal·lació, pertorbacions. Definició del desviament de l’agulla. Concepte de la taula de desviaments.

J.7. Correcció total: definició. Càlcul a partir de la declinació i del desviament.

J.8. Rumbs: definició de rumb real, magnètic i d’agulla. Relació entre ells. Forma de mesurar els rumbs: circular i quadrantal. Convertir un valor quadrantal a circular.

J.9. Línies de posició: definicions de: enfilacions, oposicions, demores, distàncies i vores. Obtenció de línies de posició amb l’agulla i conversió d’aquestes en reals per traçar-les en la carta. Utilització de les enfilacions, les demores i les sondes com a línies de posició de seguretat. Condicions que han de donar-se perquè les línies de posició siguin fiables.

J.10. Marcació: definició. Forma de mesurar-la: circular i semicircular. Relació entre rumb, demora i marcació.

J.11. Ajudes a la navegació: marques. Llums i senyals marítims: fars i balises.

J.12. Marees: concepte i utilitat del conèixer-les. Referència de les sondes. Definicions de: zero hidrogràfic, sonda en el LAT, amplitud de la marea, durada de la marea. Influència de fenòmens meteorològics: vent i pressió atmosfèrica.

J.13. Vent i corrent: influència del vent i del corrent en la navegació. Conceptes d’abatiment i deriva; el seu efecte sobre l’embarcació depenent de la seva obra viva i morta.

Queda expressament exclòs memoritzar les escales de les cartes, els tipus de corredisses i el seu funcionament.

K. Carta de navegació

K.1. Coordenades: donat un punt en la carta, conèixer-ne les coordenades. Donades les coordenades d’un punt, situar-lo en la carta.

K.2. Distància i rumb directe: forma de mesurar les distàncies sobre la carta. Forma de traçar i mesurar els rumbs.

K.3. Correcció total: càlcul de la correcció total a partir d’una enfilació o una oposició. Càlcul de la correcció total a partir del desviament i la declinació magnètica (dada aportada o obtinguda de la carta).

K.4. Rumb real i rumb d’agulla (en absència de vent i corrent):

• Donades la situació de sortida i d’arribada, calcular el rumb d’agulla.

• Donades la situació de sortida, l’Hrb (de la sortida), la situació d’arribada i la velocitat de l’embarcació, cal calcular el rumb d’agulla i l’hora d’arribada.

• Donada la situació de sortida, cal calcular el rumb d’agulla per passar a una distància determinada de la costa o perill (exclosa la distància mínima).

K.5. Situació d’estima (en absència de vent i corrent):

• Donats la situació de sortida, l’Hrb, la velocitat de l’embarcació i el rumb d’agulla, cal calcular la situació d’estima a una hora determinada.

K.6. Situació real:

• S’ha d’obtenir la situació per la intersecció de dos de les línies de posició simultànies següents: distàncies, línia isobàtica, enfilacions, oposicions i demores.

• Per obtenir la situació amb demores, les dades podran ser: demora real, demora amb agulla i/o marcació, i s’han de convertir les dos últimes en demores reals per traçar-les en la carta.

K.7. Marees:

• Càlcul de la sonda en el moment de la pleamar i en el de la baixamar (es demana com a qüestió independent dels exercicis de navegació, referida sempre a l’hora de l’anuari).

2. L’examen teòric és el següent:

2.1. L’examen es compon de 45 preguntes tipus test de formulació independent entre elles, amb quatre possibles respostes cadascuna. La seva durada màxima és d’1 hora i 30 minuts.

2.2. L’examen es corregeix amb un doble criteri de valoració, de tal manera que per aconseguir l’aprovat s’ha de respondre a un mínim de 32 preguntes, i en certes matèries no es permet superar un màxim d’errors:

• a) Pel que fa al Reglament internacional per prevenir abordatges en la mar (RIPA): màxim 5 errors permesos.
• b) Pel que fa a abalisament: màxim 2 errors permesos.
• b) Pel que fa a la carta de navegació: màxim 2 errors permesos.

2.3. La distribució de les preguntes d’acord amb les matèries d’examen es fa segons el quadre següent:

Matèria

Identificació

Nre. de preguntes d’examen (totalitat de la prova)

Nre. màxim d’errors permesos (totalitat de la prova)

Nre. mínim de respostes correctes (totalitat de la prova)

Nre. màxim d’errors permesos (prova complementària patró de navegació bàsica)

Nre. mínim de respostes correctes (prova complementària patró de navegació bàsica)

A

Nomenclatura nàutica

4

B

Elements d’amarratge i de fondeig

2

C

Seguretat

4

D

Legislació

2

E

Abalisament

5

2

3

F

Reglament (RIPA)

10

5

5

G

Maniobra

2

H

Emergències a la mar

3

I

Meteorologia

4

J

Teoria de la navegació

5

K

Carta de navegació

4

2

2

2

2

TOTAL EXAMEN

45

13

32

3

15

2.4. Relació existent entre les proves de patró de navegació bàsica i les de patró d’embarcació d’esbarjo.

• a) Les persones que estiguin en possessió del títol de patró de navegació bàsica o que hagin superat l’examen teòric per a l’obtenció del títol de patró de navegació bàsica d’acord amb aquest annex, no han de fer la prova específica per al patró d’embarcació d’esbarjo en la seva totalitat, sinó únicament les unitats G, H, I, J i K, i disposen d’un temps màxim de 45 minuts.
• b) A les persones que es presentin a l’examen per a l’obtenció del títol de patró d’embarcació d’esbarjo i no aconsegueixin superar la prova, però que superin les exigències per a patró de navegació bàsica, se’ls reconeix aquest aprovat per a l’expedició del títol de patró de navegació bàsica o per a següents convocatòries de patró d’embarcació d’esbarjo. L’aprovat es conserva durant un període màxim de dos convocatòries consecutives en les quals el Govern faci els exàmens de patró de costa.

3. Les pràctiques reglamentàries bàsiques de seguretat i navegació per a l’obtenció del títol de patró d’embarcació d’esbarjo tenen una durada mínima de 16 hores.

III. Capità de iot (CY)

1. El temari dels coneixements teòrics es basa en les matèries següents:

A. Teoria de navegació

A.1. Esfera celeste: definicions de pol Nord i pol Sud i eix del món, pol elevat i pol deprès, equador celeste, meridià del lloc, meridià superior i inferior del lloc, zenit i nadir i eix zenital, horitzó racional o verdader i horitzó visible o de la mar, punts cardinals.

A.2. Coordenades horàries dels astres: definicions de paral·lel de declinació i semicircuit horari, horari del lloc de l’astre i declinació de l’astre.

A.3. Coordenades horitzontals o azimutals dels astres: definicions de almucantarat i semicercle vertical, definicions de azimut nàutic i altura, diverses formes de comptar l’azimut.

A.4. Triangle de posició: definició i càlcul del valor dels seus costats (codeclinació o distància polar, distància zenital i colatitud), definició i càlcul del valor de dos dels seus angles (angle en el pol i angle en el zenit).

A.5. Eclíptica: definició i definició de punt d’Àries i punt de Balança.

A.6. Coordenades uranogràfiques equatorials: definicions de màxim d’ascensió, de declinació, de ascensió recta i de angle sideri.

A.7. Coordenades que es mesuren a l’equador: definició de meridià zero o primer meridià, definició de horari en Greenwich de l’astre, horari en Greenwich i horari del lloc d’Àries, relació de les coordenades que es mesuren a l’equador.

A.8. Moviment aparent dels astres: generalitats (arcs diürn i nocturn, ortos i ocassos, pas dels astres pel meridià superior i inferior del lloc).

A.9. Constel·lacions: forma d’identificar: Estrella Polar, Creu del Sud, Óssa Major, Casiopea i Orió.

A.10. Mesura del temps: definició de temps universal, hora civil del lloc, hora lleial, hora oficial, data del meridià de 180º, línia internacional de canvi de data.

A.11. Publicacions nàutiques: organització de la derrota. Rounteing charts.

A.12. Sextant: funcionament bàsic, obtenció de l’error d’índex i de la seva possible eliminació, com s’han de fer observacions, cures mínimes.

B. Càlcul de navegació

En els exercicis de càlcul en els quals es necessita, per desenvolupar-los, el TU i la data del TU, aquests valors es donaran com a dada en l’enunciat de l’exercici.

B.1. Resolució analítica del triangle de posició, en els supòsits següents: coneguts la latitud, la declinació i l’horari del lloc, cal calcular l’altura estimada i l’azimut nàutic.

B.2. Mesura del temps: relació entre l’hora civil de Greenwich, l’hora civil del lloc, l’hora lleial i l’hora oficial, diferència d’hora entre dos llocs.

B.3. Almanac nàutic:

• Coneguda l’hora i la data de TU, s’ha de calcular: l’horari del Sol en Greenwich i la seva declinació, l’horari dels estels en Greenwich i la seva declinació.

• Coneguda la situació d’estima i la data del lloc, s’ha de calcular: l’hora del pas del Sol pel meridià del lloc.

• Coneguda l’hora i la data de TU, la situació d’estima, l’altura instrumental del Sol o d’un estel, l’error d’índex del sextant i l’elevació de l’observador sobre l’horitzó, s’ha de calcular correccions i obtenir l’altura real del Sol (limbe inferior) o estel.

B.4. Recta d’altura: Sol i estels, els seus determinants. Casos particulars de la recta d’altura: latitud per altura meridiana del Sol. Latitud per altura de l’Estrella Polar.

B.5. Situació per rectes d’altura: Sol i estels. Situació per dos rectes d’altura simultània. Situació per dos rectes d’altura no simultània, calculant els seus determinants amb la situació d’estima corresponent a l’hora de cada observació. S’ha de calcular l’interval fins al pas del Sol i estels pel meridià superior del lloc del vaixell en moviment.

B.6. Correcció total: formes d’obtenir la correcció total: amb la relació de declinació magnètica i desviament del compàs, amb la relació d’azimut nàutic i azimut d’agulla: tenint com a dada l’azimut d’agulla de l’Estel Polar, tenint com a dada l’azimut d’agulla del Sol en el moment de l’ortó o ocàs reals.

B7. Derrota ortodròmica: càlcul de rumb inicial i de distància ortodròmica.

C. Meteorologia

C.1. L’atmosfera: composició.

C.2. Formes tempestuoses: ruixats, trombes. Tornados. Fenòmens elèctrics, acústics i òptics.

C.3. Sistemes generals de vents: front polar. Zona de convergència intertropical. Distribució de pressions i vents. Alisis i vents generals de l’oest. Calmes equatorials. Calmes tropicals. Vents polars. Monsons.

C.4. Ciclons tropicals: formació, trajectòria i cicle de vida. Semicercles perillós i manejable. Forma de maniobrar en els ciclons, escala de Saffir-Simpson (sense memoritzar).

C.5. Corrents marins: principals corrents de l’Atlàntic.

C.&. Gels flotants: origen, límits i tipus. Èpoques i llocs on són més freqüents. Navegació en zona de gel.

D. Traducció de l’anglès a l’espanyol

D.1. Publicacions nàutiques en anglès.

D.2. Recepció i transmissió de missatges utilitzant l’IMO’s Standard Marine Communication Phrases: introducció, generalitats, part A, part B, B1 i B2.

2. L’examen teòric és el següent:

2.1. L’examen es compon de 40 preguntes de tipus test de formulació independent entre elles, amb quatre possibles respostes cadascuna. La durada màxima és de 2 hores i mitja.

2.2. L’examen es corregeix amb un doble criteri de valoració:

• a) Globalment: per aconseguir l’aprovat s’ha de respondre un mínim de 28 preguntes, i en certes matèries no es permet superar un màxim d’errors:

• Pel que fa a teoria de navegació: màxim 5 errors permesos.

• Pel que fa a càlculs de navegació: màxim 4 errors permesos

  • b) Per mòduls temàtics. Es pot aconseguir l’aprovat per mòduls sempre que se superin els criteris específics de les dos matèries que componen cada mòdul d’acord amb els criteris de la taula següent.

L’aprovat del mòdul es conserva durant un període màxim de dos convocatòries consecutives en les quals Govern faci els exàmens de capità de iot.

2.3. La distribució de les preguntes d’acord amb les matèries d’examen es fa segons el quadre següent:

Matèria

Identificació

Mòduls temàtics

Nre. de preguntes d’examen

Nre. màxim d’errors permesos

Nre. mínim de respostes correctes

A

Teoria de navegació

Mòdul de navegació (1 hora i 30 minuts)

10

5

5

B

Càlcul de navegació

10

4

6

C

Meteorologia

Mòdul genèric (1 hora)

10

5 (només en cas de correcció per mòduls)

5 (només en cas de correcció per mòduls)

D

Anglès

Mòdul genèric (1 hora

10

5 (només en cas de correcció per mòduls)

5 (només en cas de correcció per mòduls)

Total examen

40

12

28

3. Les pràctiques reglamentàries bàsiques de seguretat i navegació per a l’obtenció del títol de capità de iot tenen una durada mínima de 48 hores.