I. Patró de navegació bàsica (PNB)
- El temari dels coneixements teòrics es basa en les matèries següents:
A. Nomenclatura nàutica
A.1. Casc: casc i coberta, proa i popa, línia i pla de cruïlles, estribord i babord, costats, amures, aletes, línia de flotació, obra viva i obra morta, banyera, embornals, escotilles, escotilla principal, espiralls i colls de cigne de ventilació, portells i lluernes, passamans, cornamuses i bites.
A.2. Estructura: quilla, roda, codast, quadernes, baus, borda, mampares, pla i sentina.
A.3. Equip de fondeig: molinet (barbotí, embragatge i fre), línia de fondeig (grillet d’unió, parts de l’àncora sense cep), forma de l’àncora de llaurar, de l’àncora Danforth i del ruixó. En referència a l’àncora i a la maniobra de fondeig, definicions de virar, filar, en suspensió, a pic, llevar, salpar, clara i lliure.
A.4. Timó: parts del timó, canya o roda, metxa, llimera, guardins i pala.
A.5. Hèlix: parts de l’hèlix (eix, botzina, nucli, pales i cabasset), hèlix destrogira i hèlix levogira. Hèlixs bessones de gir a l’exterior, hèlix de pales abatibles.
A.6. Dimensions: eslora, mànega i mànega màxima, puntal, francbord, calat de proa, calat de popa, calat mitjà i seient. Desplaçament màxim en embarcacions d’esbarjo.
A.7. Terminologia: encolar i adreçar. Sobrevent i sotavent.
B. Elements d’amarratge i de fondeig
B.1. Elements d’amarratge: definicions de norai, morts, boies, defenses, gafa, xicot, senó, ferm i gassa, guardacaps, politjó, bites i cornamuses.
B.2. Nusos: cal indicar per a què s’utilitzen els nusos següents: nus pla, volta de ruixó, ballestrinca i as de guia.
B.3. Fondeig: elecció del fondeig i del tenidor. Fondeig a la gira amb una àncora: maniobra, longitud del fondeig, cercle de borneig. Garreig. Vigilància durant el fondeig: marques, alarma de sonda. Orinc. Maniobra de llevar l’àncora.
C. Seguretat a la mar
C.1. Estabilitat: definicions de moviment de balanç i capçal, estabilitat estàtica (transversal i longitudinal). Forma de governar per evitar balanços i capçals. Importància de no entravessar-se a la mar.
C.2. Comprovacions abans de sortir a la mar: ser conscient de la necessitat i la importància de fer una sèrie de comprovacions prèvies a la sortida a la mar. Cal poder enumerar les següents: nivells d’oli, filtres de decantació d’aigua i impureses, líquid refrigerant, refrigeració, corretja de l’alternador, nivell de combustible, aigua dolça, bateries, llums de navegació, equip de ràdio, estanquitat, sistema de govern i propulsió, absència de gasos explosius, fuites d’oli o combustible, informe meteorològic, existència i estat d’elements de seguretat (armilles, cèrcols salvavides, equip pirotècnic i extintors).
C.3. Mesures que s’han de prendre a bord amb mal temps: estiba i trinca. Revisió de totes les obertures. Tancament d’aixetes de fons. Derrota que s’ha de seguir (córrer el temporal), riscos d’una costa a sotavent.
C.4. Tempestes elèctriques: protecció contra les tempestes elèctriques i influència en l’agulla.
C.5. Baixa visibilitat: precaucions per navegar amb boira, el reflector de radar, evitar el trànsit marítim. Precaucions en la navegació nocturna.
C.6. Aigües somes: definició i precaució.
C.7. Material de seguretat: descripció, recomanacions d’ús i estiba dels elements següents: armilles, arnesos i línies de vida, cèrcols salvavides i barques salvavides, bengales de mà, coets amb llum vermell i paracaigudes i senyals fumígens flotants, mirall de senyals i botzina de boira, extintors portàtils i galledes contra incendis.
C.8. Home a l’aigua: prevenció per evitar-ho: arnès de seguretat, il·luminació. Alliberament de l’hèlix, senyalització del nàufrag, abalisament individual, llançament d’ajudes. Aproximació al nàufrag quan es veu: maniobra d’Anderson i maniobra de Boutakow. Maniobres de recerca quan no es veu: exploració en espiral quadrada i exploració per sectors. Ús del sistema de navegació per satèl·lit (GNSS) en cas de caiguda d’home a l’aigua. Precaucions durant la recollida. Tractament i reanimació d’un nàufrag: respiració boca a boca i massatge cardíac. Hipotèrmia: concepte i mesures que s’han de prendre.
C.9. Remolc: maniobra d’aproximació, donar i tornar el remolc, forma de navegar amb el remolcador i el remolcat.
C.10. Salvament marítim: a més de mitjançant l’ús de l’estació de ràdio a bord, forma de contactar amb SM: 112 i 900 202 202.
D. Legislació
D.1. Normes que afecten les embarcacions d’esbarjo: respecte al trànsit marítim i navegació interior en els ports.
D.2. Limitacions a la navegació: en llocs propers a la costa. En platges no abalisades. En platges abalisades i canals d’accés. En reserves marines.
D.3. Bussos i banyistes: precaucions que s’han de prendre davant de: banyistes, bussos, banderes Alfa del codi internacional de senyals i Bravo modificada.
D.4. Prevenció de la contaminació: idea sobre el règim de descàrregues i abocaments a la mar de les embarcacions d’esbarjo segons la normativa vigent. Idea sobre el règim de lliurament de deixalles generades per les embarcacions d’esbarjo segons la normativa vigent. Règim d’abocament d’escombraries a la mar segons el capítol V del Conveni internacional Marpol: àmbit d’aplicació –regla 2–, prohibició general de la descàrrega d’escombraries a la mar –regla 3–, descàrrega d’escombraries fora de les zones especials –regla 4–, descàrrega d’escombraries dins de les zones especials; cas concret del Mediterrani –regla 6–. Responsabilitat del patró per contaminació. Conducta davant d’un albirament de contaminació durant la navegació: obligació d’informar.
D.5. Pavelló nacional: bandera en embarcacions d’esbarjo.
D.6. Salvament: obligació de prestar auxili a les persones segons el paràgraf 1, regla 33, capítol V, del Conveni internacional SOLAS.
D.7. Protecció d’espais naturals del medi marí: zones especialment protegides d’importància per al Mediterrani (ZEPIM). Cas concret en el Mediterrani: praderies de Posidonia oceanica.
E. Abalisament
E.1. Normativa IALA: marques laterals regió A, marques cardinals, marques de perill aïllat, marques d’aigües navegables i marques especials.
En cada convocatòria s’especifica la normativa IALA en la qual es basen els exàmens.
F. Reglament internacional per prevenir abordatges en la mar (RIPA).
F.1. Generalitats: regles 1 a 3.
F.2. Regles de rumb i de govern: regles 4 a 19.
F.3. Llums i marques: regles 20, 21 i 23 a 31.
F.4. Senyals acústics i lluminosos: regles 32 a 37.
F.5. Senyals de perill: annex IV.
Queden expressament exclosos la regla 22 i els annexos I, II i III, així com qualsevol interpretació que no s’ajusti al que està expressament escrit en el Reglament.
- L’examen teòric és el següent:
2.1. L’examen es compon de 27 preguntes de tipus test de formulació independent entre elles, amb quatre possibles respostes cadascuna. La seva durada màxima és de 45 minuts.
2.2. L’examen es corregeix amb un doble criteri de valoració, de tal manera que per aconseguir l’aprovat s’ha de respondre a un mínim de 17 preguntes, i no es permet en certes matèries superar un màxim d’errors:
- a) Pel que fa a abalisament: màxim 2 errors permesos.
- b) Pel que fa al Reglament (RIPA): màxim 5 errors permesos.
2.3. La distribució de les preguntes d’acord amb les matèries d’examen es fa segons el quadre següent:
Matèria
Identificació
Nre. de preguntes d’examen
Nre. màxim d’errors permesos
Nre. mínim de respostes correctes
A
Nomenclatura nàutica
4
B
Elements d’amarratge i de fondeig
2
C
Seguretat a la mar
4
D
Legislació
2
E
Abalisament
5
2
3
F
Reglament (RIPA)
10
5
6
TOTAL EXAMEN
27
10
17
- Les pràctiques reglamentàries bàsiques de seguretat i navegació per a l’obtenció del títol de patró de navegació bàsica tenen una durada mínima de 8 hores.
II. Patró d’embarcació d’esbarjo (PER)
- El temari dels coneixements teòrics es basa en les matèries següents:
A. Nomenclatura nàutica
A.1. Casc: casc i coberta, proa i popa, línia i pla de cruïlles, per definir: estribord i babord. Costats, amura, través i aleta. Pla de flotació, per definir: obra viva (carena) i obra morta. Banyera i embornals. Escotilles i escotilla principal. Espiralls i colls de cigne de ventilació. Portells i lluernes. Passamans, candelers i guardamans.
A.2. Estructura: quilla, roda, codast, quadernes, baus, borda, mampares, pla i sentina. Aixetes de fons. Bombes de buidatge.
A.3. Equip de fondeig: molinet: barbotí, embragatge i fre. Línia de fondeig, grillet d’unió, parts de l’àncora sense cep. Forma de l’àncora de llaurar, de l’ancora Danforth i del ruixó. En referència a l’àncora i a la maniobra de fondeig, definicions de virar, filar, en suspensió, a pic, llevar, salpar, clara i lliure.
A.4. Timó: parts del timó, canya o roda, metxa, llimera, guardins i pala.
A.5. Hèlix: parts de l’hèlix (eix, botzina, nucli, pales i cabasset), hèlix destrogira i hèlix levogira. Hèlixs bessones de gir a l’exterior, hèlix de pales abatibles.
A.6. Dimensions: eslora, mànega i mànega màxima, puntal, francbord, calat de proa, calat de popa, calat mitjà i seient. Desplaçament màxim en embarcacions d’esbarjo.
A.7. Terminologia: encolar i adreçar. Sobrevent i sotavent.
B. Elements d’amarratge i de fondeig
B.1. Elements d’amarratge: definicions de norai, morts, boies, defenses, gafa, xicot, senó, ferm i gassa, guardacaps, politjó, bites i cornamuses.
B.2 Nusos: cal indicar per a què s’utilitzen els nusos següents: nus pla, volta de ruixó, ballestrinca i as de guia.
B.3, Fondeig: elecció del fondeig i del tenidor. Fondeig a la gira amb una àncora: maniobra, longitud del fondeig, cercle de borneig. Garreig. Vigilància durant el fondeig: marques, alarma de sonda. Orinc. Maniobra de llevar l’àncora.
C. Seguretat a la mar
C.1. Estabilitat: definicions de: moviment de balanç i capçal, estabilitat estàtica (transversal i longitudinal). Forma de governar per evitar balanços i capçals. Importància de no entravessar-se a la mar.
C.2. Comprovacions abans de sortir a la mar: ser conscient de la necessitat i la importància de fer una sèrie de comprovacions prèvies a la sortida a la mar. S’han de poder enumerar les següents: nivells d’oli, filtres de decantació d’aigua i impureses, líquid refrigerant, refrigeració, corretja de l’alternador, nivell de combustible, aigua dolça, bateries, llums de navegació, equip de ràdio, estanquitat, sistema de govern i propulsió, absència de gasos explosius, fuites d’oli o combustible, informe meteorològic, existència i estat d’elements de seguretat (armilles, cèrcols salvavides, equip pirotècnic i extintors).
C.3. Mesures que s’han de prendre a bord amb mal temps: estiba i trinca. Revisió de totes les obertures. Tancament d’aixetes de fons. Derrota que s’ha de seguir (córrer el temporal), riscos d’una costa a sotavent.
C.4. Tempestes elèctriques: protecció contra les tempestes elèctriques i influència en l’agulla.
C.5. Baixa visibilitat: precaucions per navegar amb boira, el reflector de radar, evitar el trànsit marítim. Precaucions en la navegació nocturna.
C.6. Aigües somes: definició i precaució.
C.7. Material de seguretat: descripció, recomanacions d’ús i estiba dels elements següents: armilles, arnesos i línies de vida, cèrcols salvavides i barques salvavides, bengales de mà, coets amb llum vermell i paracaigudes i senyals fumígens flotants, mirall de senyals i botzina de boira, extintors portàtils i galledes contra incendis.
C.8. Home a l’aigua: prevenció per evitar-ho: arnès de seguretat, il·luminació. Alliberar l’hèlix, senyalització del nàufrag, abalisament individual, llançament d’ajudes. Aproximació al nàufrag quan es veu: maniobra d’Anderson i maniobra de Boutakow. Maniobres de recerca quan no es veu: exploració en espiral quadrada i exploració per sectors. Ús del sistema de navegació per satèl·lit (GNSS) en cas de caiguda d’home a l’aigua. Precaucions durant la recollida. Tractament i reanimació d’un nàufrag: respiració boca a boca i massatge cardíac. Hipotèrmia: concepte i mesures que s’han de prendre.
C.9. Remolc: maniobra d’aproximació, donar i tornar el remolc, forma de navegar amb el remolcador i el remolcat.
C.10. Salvament marítim: a més de mitjançant l’ús de l’estació de ràdio a bord, forma de contactar amb SM: 112 i 900 202 202.
D. Legislació
D.1. Normes que afecten les embarcacions d’esbarjo: respecte al trànsit marítim i navegació interior en els ports.
D.2. Limitacions a la navegació: en llocs propers a la costa. En platges no abalisades. En platges abalisades i canals d’accés. En reserves marines.
D.3. Bussos i banyistes: precaucions que s’han de prendre davant de banyistes. Bussos. Banderes Alfa del codi internacional de senyals i Bravo modificada.
D.4. Prevenció de la contaminació: idea sobre el règim de descàrregues i abocaments a la mar de les embarcacions d’esbarjo segons la normativa vigent. Idea sobre el règim de lliurament de deixalles generades per les embarcacions d’esbarjo segons la normativa vigent. Règim d’abocament d’escombraries a la mar segons el capítol V del Conveni internacional Marpol: àmbit d’aplicació –regla 2–, prohibició general de la descàrrega d’escombraries a la mar –regla 3–, descàrrega d’escombraries fora de les zones especials –regla 4–, descàrrega d’escombraries dins de les zones especials, cas concret del Mediterrani –regla 6–. Responsabilitat del patró per contaminació. Conducta davant d’un albirament de contaminació durant la navegació: obligació d’informar.
D.5. Pavelló nacional: bandera en embarcacions d’esbarjo.
D.6. Salvament: obligació de prestar auxili a les persones segons el paràgraf 1, regla 33, capítol V, del Conveni internacional SOLAS.
D.7. Protecció d’espais naturals del medi marí: zones especialment protegides d’importància per al Mediterrani (ZEPIM). Cas concret en el Mediterrani: praderies de Posidonia oceanica.
E. Abalisament
E.1. Normativa IALA: marques laterals regió A, marques cardinals, marques de perill aïllat, marques d’aigües navegables i marques especials.
En cada convocatòria s’especifica la normativa IALA en la qual es basen els exàmens.
F. Reglament internacional per prevenir abordatges en la mar (RIPA)
F.1. Generalitats: regles 1 a 3.
F.2. Regles de rumb i de govern: regles 4 a 19.
F.3. Llums i marques: regles 20, 21 i 23 a 31.
F.4. Senyals acústics i lluminosos: regles 32 a 37.
F.5. Senyals de perill: annex IV
Queden expressament exclosos la regla 22 i els annexos I, II i III, així com qualsevol interpretació que no s’ajusti al que està expressament escrit en el Reglament.
G. Maniobres i navegació
G.1. Amarres: definicions de encapellar, gassa al norai, amarrar per senó, tornar voltes, fer ferm. Cobrar, virar, tesar, amollar, lascar, arriar, llargar. Amolar. Amarra, trava, espring, colzera. Descripció dels efectes produïts en cobrar de cada una de les amarres, estant el vaixell atracat al costat al moll. Utilització de les amarres segons el vent i el corrent.
G.2. Govern amb canya o roda: definició de velocitat de govern i arrencada. Anomenar les tres fases de la corba d’evolució en marxa avant i tenir coneixement de la importància de la cuejada de la popa. Cal descriure: l’efecte del corrent d’expulsió i de la pressió lateral de les pales sobre una embarcació que es troba parada sense arrencada, amb el timó a la via i que fa màquina enrere; l’efecte combinat hèlix-timó amb arrencada avant i màquina enrere; la ciavoga amb una hèlix; la ciavoga amb dos hèlixs bessones de gir a l’exterior; agents que influeixen en la maniobra: vent, corrent i ones, concepte d’abatiment i deriva lliure a sotavent.
G.3. Maniobres: amarratge i desamarratge de punta (proa i popa) i de costat al moll. Amarratge: caps que han de donar-se, forma de fer-los ferms i ordre en què s’ha de fer, per als tipus d’amarratge del punt anterior. Desamarrar: ordre en què cal filar els caps d’acord amb el tipus d’amarratge i la maniobra per desamarrar. Abarloar-se a una altra embarcació, independentment del tipus que siguin totes dos. Amarrar a una boia.
H. Emergències a la mar
H.1. Accidents personals: tractament d’urgència de ferides, contusions, hemorràgies, cremades (incloses les ocasionades pel sol), insolació i mal de mar o mareig. A més de l’ús de l’estació de ràdio de bord, forma de contactar amb el servei radiomèdic espanyol: telefonia mòbil. Horaris. Importància de portar la guia mèdica de l’ISM a bord i com es pot aconseguir.
H.2. Encallada involuntària; mesures que cal prendre per sortir de l’embarrancada.
H.3. Abordatge: mesures que s’han de prendre i reconeixement d’avaries.
H.4. Vies d’aigua i inundació: punts de més risc, botzina, línia del timó, orificis i aixetes de fons, mànecs, abraçadores. Mesures que s’han de prendre després de la via d’aigua: buidatge amb bomba manual i/o elèctrica (ús i importància d’un bon manteniment). Taponament amb espitxes i matalassos.
H.5. Prevenció d’incendis i explosions: llocs de risc: cuines; cambres de motors, preses de combustibles, bateries, instal·lació elèctrica, panyol o quarter amb pintura. Factors que han de concórrer perquè es produeixi un incendi: tetraedre del foc. Classificació UNE dels incendis, definició de les classes següents: A, B, C i F. L’aigua com a agent extintor, precaucions. Extintors: extintors vàlids per a l’extinció d’incendis, utilització bàsica d’un extintor de pols seca, utilització òptima i com s’han d’atacar les flames. Comprovacions bàsiques periòdiques de manteniment. Procediment en declarar-se un incendi. Procediments d’extinció: coneixement bàsic de les tècniques de refredament, sufocació, dispersió o aïllament del combustible i inhibició de la reacció en cadena. Ofegar el foc, rumb perquè el vent aparent sigui zero.
H.6. Abandó de l’embarcació: mesures que cal prendre abans d’abandonar l’embarcació. Forma d’abandonar l’embarcació: supòsit d’un abandó sense disponibilitat de bot salvavides. Permanència en l’aigua després d’un abandó. Utilització dels senyals pirotècnics.
I. Meteorologia
I.1. Importància del temps meteorològic: maneres d’obtenir la previsió meteorològica.
I.2. Pressió atmosfèrica: definició, unitats de mesura i valor normal. Mesura de la pressió atmosfèrica amb el baròmetre aneroide. Definició de línies isòbares.
I.3. Temperatura: definició i unitats de mesura (escala centígrada).
I.4. Borrasques i anticiclons: definició. Circulació general del vent en l’hemisferi nord en aquestes formacions. Trajectòria de les borrasques.
I.5. Vent: definicions de: rolar, caure, refrescar, ratxa i calmar. Anemòmetre, penells i catavents. Vent real, relatiu i aparent: definicions, sense càlculs. Utilitat de l’escala de Beaufort i necessitat de portar-la a bord.
I.6. Brises costaneres: terral i marinada.
I.7. Mar: conceptes de: identitat, persistència i fecht. Utilitat de l’escala de Douglas i necessitat de portar-la a bord.
Queda expressament exclòs memoritzar les escales de Beaufort i de Douglas.
J. Teoria de la navegació
J.1. Esfera terrestre: definicions de: eix, pols, Equador, meridians i paral·lels, meridià zero, meridià del lloc, latitud i longitud.
J.2. Cartes mercatorianes: cartes de navegació costanera, recalada, portolans i cartutxos. Informació que proporcionen les cartes: accidents de la costa, accidents del terreny, punts de referència, llums, marques, balises, perills, zones prohibides. Signes i abreviatures més importants utilitzats en les cartes nàutiques: fars, sondes, naturalesa del fons, vores, declinació magnètica.
J.3. Publicacions nàutiques: descripció succinta dels camins, guies nàutiques per a la navegació d’esbarjo i llibres de fars.
J.4. Unitat de distància. Unitat de velocitat: milla nàutica: definició i la seva equivalència en metres. Escales de latituds i longituds en les cartes mercatorianes, forma de mesurar la distància en la carta. Nus: definició. Corredissa: què és i per a què serveix. Coeficient de corredissa: la seva aplicació. Sonda: què és i per a què serveix. Concepte d’hora rellotge bitàcola.
J.5. Declinació magnètica: definició. Forma d’actualitzar-la.
J.6. Agulla nàutica: descripció succinta. Instal·lació, pertorbacions. Definició del desviament de l’agulla. Concepte de la taula de desviaments.
J.7. Correcció total: definició. Càlcul a partir de la declinació i del desviament.
J.8. Rumbs: definició de rumb real, magnètic i d’agulla. Relació entre ells. Forma de mesurar els rumbs: circular i quadrantal. Convertir un valor quadrantal a circular.
J.9. Línies de posició: definicions de: enfilacions, oposicions, demores, distàncies i vores. Obtenció de línies de posició amb l’agulla i conversió d’aquestes en reals per traçar-les en la carta. Utilització de les enfilacions, les demores i les sondes com a línies de posició de seguretat. Condicions que han de donar-se perquè les línies de posició siguin fiables.
J.10. Marcació: definició. Forma de mesurar-la: circular i semicircular. Relació entre rumb, demora i marcació.
J.11. Ajudes a la navegació: marques. Llums i senyals marítims: fars i balises.
J.12. Marees: concepte i utilitat del conèixer-les. Referència de les sondes. Definicions de: zero hidrogràfic, sonda en el LAT, amplitud de la marea, durada de la marea. Influència de fenòmens meteorològics: vent i pressió atmosfèrica.
J.13. Vent i corrent: influència del vent i del corrent en la navegació. Conceptes d’abatiment i deriva; el seu efecte sobre l’embarcació depenent de la seva obra viva i morta.
Queda expressament exclòs memoritzar les escales de les cartes, els tipus de corredisses i el seu funcionament.
K. Carta de navegació
K.1. Coordenades: donat un punt en la carta, conèixer-ne les coordenades. Donades les coordenades d’un punt, situar-lo en la carta.
K.2. Distància i rumb directe: forma de mesurar les distàncies sobre la carta. Forma de traçar i mesurar els rumbs.
K.3. Correcció total: càlcul de la correcció total a partir d’una enfilació o una oposició. Càlcul de la correcció total a partir del desviament i la declinació magnètica (dada aportada o obtinguda de la carta).
K.4. Rumb real i rumb d’agulla (en absència de vent i corrent):
-
Donades la situació de sortida i d’arribada, calcular el rumb d’agulla.
-
Donades la situació de sortida, l’Hrb (de la sortida), la situació d’arribada i la velocitat de l’embarcació, cal calcular el rumb d’agulla i l’hora d’arribada.
-
Donada la situació de sortida, cal calcular el rumb d’agulla per passar a una distància determinada de la costa o perill (exclosa la distància mínima).
K.5. Situació d’estima (en absència de vent i corrent):
- Donats la situació de sortida, l’Hrb, la velocitat de l’embarcació i el rumb d’agulla, cal calcular la situació d’estima a una hora determinada.
K.6. Situació real:
-
S’ha d’obtenir la situació per la intersecció de dos de les línies de posició simultànies següents: distàncies, línia isobàtica, enfilacions, oposicions i demores.
-
Per obtenir la situació amb demores, les dades podran ser: demora real, demora amb agulla i/o marcació, i s’han de convertir les dos últimes en demores reals per traçar-les en la carta.
K.7. Marees:
- Càlcul de la sonda en el moment de la pleamar i en el de la baixamar (es demana com a qüestió independent dels exercicis de navegació, referida sempre a l’hora de l’anuari).
- L’examen teòric és el següent:
2.1. L’examen es compon de 45 preguntes tipus test de formulació independent entre elles, amb quatre possibles respostes cadascuna. La seva durada màxima és d’1 hora i 30 minuts.
2.2. L’examen es corregeix amb un doble criteri de valoració, de tal manera que per aconseguir l’aprovat s’ha de respondre a un mínim de 32 preguntes, i en certes matèries no es permet superar un màxim d’errors:
- a) Pel que fa al Reglament internacional per prevenir abordatges en la mar (RIPA): màxim 5 errors permesos.
- b) Pel que fa a abalisament: màxim 2 errors permesos.
- b) Pel que fa a la carta de navegació: màxim 2 errors permesos.
2.3. La distribució de les preguntes d’acord amb les matèries d’examen es fa segons el quadre següent:
Matèria
Identificació
Nre. de preguntes d’examen (totalitat de la prova)
Nre. màxim d’errors permesos (totalitat de la prova)
Nre. mínim de respostes correctes (totalitat de la prova)
Nre. màxim d’errors permesos (prova complementària patró de navegació bàsica)
Nre. mínim de respostes correctes (prova complementària patró de navegació bàsica)
A
Nomenclatura nàutica
4
B
Elements d’amarratge i de fondeig
2
C
Seguretat
4
D
Legislació
2
E
Abalisament
5
2
3
F
Reglament (RIPA)
10
5
5
G
Maniobra
2
H
Emergències a la mar
3
I
Meteorologia
4
J
Teoria de la navegació
5
K
Carta de navegació
4
2
2
2
2
TOTAL EXAMEN
45
13
32
3
15
2.4. Relació existent entre les proves de patró de navegació bàsica i les de patró d’embarcació d’esbarjo.
- a) Les persones que estiguin en possessió del títol de patró de navegació bàsica o que hagin superat l’examen teòric per a l’obtenció del títol de patró de navegació bàsica d’acord amb aquest annex, no han de fer la prova específica per al patró d’embarcació d’esbarjo en la seva totalitat, sinó únicament les unitats G, H, I, J i K, i disposen d’un temps màxim de 45 minuts.
- b) A les persones que es presentin a l’examen per a l’obtenció del títol de patró d’embarcació d’esbarjo i no aconsegueixin superar la prova, però que superin les exigències per a patró de navegació bàsica, se’ls reconeix aquest aprovat per a l’expedició del títol de patró de navegació bàsica o per a següents convocatòries de patró d’embarcació d’esbarjo. L’aprovat es conserva durant un període màxim de dos convocatòries consecutives en les quals el Govern faci els exàmens de patró de costa.
- Les pràctiques reglamentàries bàsiques de seguretat i navegació per a l’obtenció del títol de patró d’embarcació d’esbarjo tenen una durada mínima de 16 hores.
III. Capità de iot (CY)
- El temari dels coneixements teòrics es basa en les matèries següents:
A. Teoria de navegació
A.1. Esfera celeste: definicions de pol Nord i pol Sud i eix del món, pol elevat i pol deprès, equador celeste, meridià del lloc, meridià superior i inferior del lloc, zenit i nadir i eix zenital, horitzó racional o verdader i horitzó visible o de la mar, punts cardinals.
A.2. Coordenades horàries dels astres: definicions de paral·lel de declinació i semicircuit horari, horari del lloc de l’astre i declinació de l’astre.
A.3. Coordenades horitzontals o azimutals dels astres: definicions de almucantarat i semicercle vertical, definicions de azimut nàutic i altura, diverses formes de comptar l’azimut.
A.4. Triangle de posició: definició i càlcul del valor dels seus costats (codeclinació o distància polar, distància zenital i colatitud), definició i càlcul del valor de dos dels seus angles (angle en el pol i angle en el zenit).
A.5. Eclíptica: definició i definició de punt d’Àries i punt de Balança.
A.6. Coordenades uranogràfiques equatorials: definicions de màxim d’ascensió, de declinació, de ascensió recta i de angle sideri.
A.7. Coordenades que es mesuren a l’equador: definició de meridià zero o primer meridià, definició de horari en Greenwich de l’astre, horari en Greenwich i horari del lloc d’Àries, relació de les coordenades que es mesuren a l’equador.
A.8. Moviment aparent dels astres: generalitats (arcs diürn i nocturn, ortos i ocassos, pas dels astres pel meridià superior i inferior del lloc).
A.9. Constel·lacions: forma d’identificar: Estrella Polar, Creu del Sud, Óssa Major, Casiopea i Orió.
A.10. Mesura del temps: definició de temps universal, hora civil del lloc, hora lleial, hora oficial, data del meridià de 180º, línia internacional de canvi de data.
A.11. Publicacions nàutiques: organització de la derrota. Rounteing charts.
A.12. Sextant: funcionament bàsic, obtenció de l’error d’índex i de la seva possible eliminació, com s’han de fer observacions, cures mínimes.
B. Càlcul de navegació
En els exercicis de càlcul en els quals es necessita, per desenvolupar-los, el TU i la data del TU, aquests valors es donaran com a dada en l’enunciat de l’exercici.
B.1. Resolució analítica del triangle de posició, en els supòsits següents: coneguts la latitud, la declinació i l’horari del lloc, cal calcular l’altura estimada i l’azimut nàutic.
B.2. Mesura del temps: relació entre l’hora civil de Greenwich, l’hora civil del lloc, l’hora lleial i l’hora oficial, diferència d’hora entre dos llocs.
B.3. Almanac nàutic:
-
Coneguda l’hora i la data de TU, s’ha de calcular: l’horari del Sol en Greenwich i la seva declinació, l’horari dels estels en Greenwich i la seva declinació.
-
Coneguda la situació d’estima i la data del lloc, s’ha de calcular: l’hora del pas del Sol pel meridià del lloc.
-
Coneguda l’hora i la data de TU, la situació d’estima, l’altura instrumental del Sol o d’un estel, l’error d’índex del sextant i l’elevació de l’observador sobre l’horitzó, s’ha de calcular correccions i obtenir l’altura real del Sol (limbe inferior) o estel.
B.4. Recta d’altura: Sol i estels, els seus determinants. Casos particulars de la recta d’altura: latitud per altura meridiana del Sol. Latitud per altura de l’Estrella Polar.
B.5. Situació per rectes d’altura: Sol i estels. Situació per dos rectes d’altura simultània. Situació per dos rectes d’altura no simultània, calculant els seus determinants amb la situació d’estima corresponent a l’hora de cada observació. S’ha de calcular l’interval fins al pas del Sol i estels pel meridià superior del lloc del vaixell en moviment.
B.6. Correcció total: formes d’obtenir la correcció total: amb la relació de declinació magnètica i desviament del compàs, amb la relació d’azimut nàutic i azimut d’agulla: tenint com a dada l’azimut d’agulla de l’Estel Polar, tenint com a dada l’azimut d’agulla del Sol en el moment de l’ortó o ocàs reals.
B7. Derrota ortodròmica: càlcul de rumb inicial i de distància ortodròmica.
C. Meteorologia
C.1. L’atmosfera: composició.
C.2. Formes tempestuoses: ruixats, trombes. Tornados. Fenòmens elèctrics, acústics i òptics.
C.3. Sistemes generals de vents: front polar. Zona de convergència intertropical. Distribució de pressions i vents. Alisis i vents generals de l’oest. Calmes equatorials. Calmes tropicals. Vents polars. Monsons.
C.4. Ciclons tropicals: formació, trajectòria i cicle de vida. Semicercles perillós i manejable. Forma de maniobrar en els ciclons, escala de Saffir-Simpson (sense memoritzar).
C.5. Corrents marins: principals corrents de l’Atlàntic.
C.&. Gels flotants: origen, límits i tipus. Èpoques i llocs on són més freqüents. Navegació en zona de gel.
D. Traducció de l’anglès a l’espanyol
D.1. Publicacions nàutiques en anglès.
D.2. Recepció i transmissió de missatges utilitzant l’IMO’s Standard Marine Communication Phrases: introducció, generalitats, part A, part B, B1 i B2.
- L’examen teòric és el següent:
2.1. L’examen es compon de 40 preguntes de tipus test de formulació independent entre elles, amb quatre possibles respostes cadascuna. La durada màxima és de 2 hores i mitja.
2.2. L’examen es corregeix amb un doble criteri de valoració:
-
a) Globalment: per aconseguir l’aprovat s’ha de respondre un mínim de 28 preguntes, i en certes matèries no es permet superar un màxim d’errors:
-
Pel que fa a teoria de navegació: màxim 5 errors permesos.
-
Pel que fa a càlculs de navegació: màxim 4 errors permesos
- b) Per mòduls temàtics. Es pot aconseguir l’aprovat per mòduls sempre que se superin els criteris específics de les dos matèries que componen cada mòdul d’acord amb els criteris de la taula següent.
L’aprovat del mòdul es conserva durant un període màxim de dos convocatòries consecutives en les quals Govern faci els exàmens de capità de iot.
2.3. La distribució de les preguntes d’acord amb les matèries d’examen es fa segons el quadre següent:
Matèria
Identificació
Mòduls temàtics
Nre. de preguntes d’examen
Nre. màxim d’errors permesos
Nre. mínim de respostes correctes
A
Teoria de navegació
Mòdul de navegació (1 hora i 30 minuts)
10
5
5
B
Càlcul de navegació
10
4
6
C
Meteorologia
Mòdul genèric (1 hora)
10
5 (només en cas de correcció per mòduls)
5 (només en cas de correcció per mòduls)
D
Anglès
Mòdul genèric (1 hora
10
5 (només en cas de correcció per mòduls)
5 (només en cas de correcció per mòduls)
Total examen
40
12
28
- Les pràctiques reglamentàries bàsiques de seguretat i navegació per a l’obtenció del títol de capità de iot tenen una durada mínima de 48 hores.