Llei 28/2025, de l’11 de desembre, per fer efectiu el dret a l’oblit sanitari.

Aquesta Llei té com a objectius:

1. Establir les disposicions aplicables en l’àmbit del dret a l’oblit sanitari a les persones que han patit càncer o hepatitis C i el dret a no ser discriminades les persones que estan afectades pel VIH que:

   • a) vulguin contractar una assegurança de vida vinculada a una operació creditícia, o
   • b) actuïn com a sol·licitants en un procés d’adopció.

2. Declarar com a col·lectius especialment protegits en els termes establerts en aquesta Llei, les persones que es trobin en els supòsits anteriors.

A efectes d’aquesta Llei, s’entén per:

1. “Antecedent oncològic”: antecedent mèdic d’un pacient que fa referència a haver patit una malaltia oncològica.

2. “Persona assegurada”: en l’assegurança de vida és la persona sobre la vida de la qual se subscriu el contracte.

3. “Persona beneficiària”: és la persona física o jurídica que pot haver estat o no designada pel prenedor de l’assegurança de vida, i que rep la prestació, el capital o la renda establerts en el contracte d’assegurança de vida.

4. “Contracte d’assegurança de vida”: és el contracte d’assegurança en virtut del qual l’entitat asseguradora s’obliga, mitjançant el cobrament de la prima estipulada i dins dels límits que estableixen la Llei i el contracte, a satisfer a la persona beneficiària un capital, una renda o altres prestacions convingudes, en cas de mort o bé de supervivència de la persona assegurada, o d’ambdós esdeveniments.

5. “Contracte d’assegurança de vida vinculat a una operació creditícia”: és el contracte d’assegurança de vida en què la persona beneficiària és l’entitat financera que concedeix l’operació creditícia.

6. “Entitat asseguradora”: és l’entitat, sigui domiciliada al Principat d’Andorra o sigui domiciliada fora del Principat i que operi per mitjà d’una delegació andorrana, autoritzada per operar a Andorra en els rams i en relació amb els riscos que consten en l’autorització.

7. “Fi del protocol terapèutic oncològic”: es defineix com la fi del tractament actiu dirigit contra el càncer, sense recaiguda, que pot haver comportat cirurgia, radioteràpia, immunoteràpia i quimioteràpia efectuades en una estructura mèdica autoritzada, després de la qual cap altre tractament és necessari, si no és la possibilitat d’una teràpia persistent de tipus hormonoteràpia.

8. “Fi del protocol terapèutic de la infecció de l’hepatitis C”: es defineix com la data de fi del tractament antiviral, en l’absència de recaiguda.

9. “Mediadors d’assegurances”: són les persones físiques o jurídiques que, legalment autoritzades, es dediquen a la promoció i preparació de contractes d’assegurança, i a l’assessorament de clients, intervenint entre l’entitat asseguradora i la futura persona assegurada

10. “Patologia oncològica”: fa referència a les malalties provocades per tumors malignes sòlids i hematològics.

11. “Pòlissa”: és el document en què es recull el contracte d’assegurança o reassegurança.

12. “Prenedor”: és la persona que contracta l’assegurança amb l’entitat asseguradora. El prenedor pot contractar l’assegurança per compte propi o aliè. En cas de dubte es presumeix que el prenedor ha contractat per compte propi. Si el prenedor de l’assegurança i la persona assegurada són persones diferents, les obligacions i els deures que deriven del contracte corresponen al prenedor de l’assegurança, llevat d’aquells que per la seva naturalesa hagin de ser complerts per la persona assegurada. L’entitat asseguradora no pot refusar el compliment per part de la persona assegurada de les obligacions i els deures que corresponguin al prenedor de l’assegurança. Els drets que deriven del contracte corresponen a la persona assegurada o, si escau, a la persona beneficiària, excepte els drets especials del prenedor en les assegurances de vida.

13. “Protocol terapèutic”: és el conjunt de mesures i procediments mèdics i quirúrgics que es fan per tractar una malaltia.

14. “Protocol terapèutic del VIH”: és el conjunt de mesures que contempla el tractament i el seguiment de les persones que viuen amb el VIH. S’inclou l’ús d’antiretrovirals per controlar la càrrega viral, millorar la qualitat de vida i prevenir la transmissió del virus. També s’inclou la monitorització regular de la salut i l’avaluació de les co-infeccions.

15. “Qüestionari mèdic o qüestionari de salut”: és el conjunt de preguntes i demandes d’informació que l’entitat asseguradora porta a terme al futur prenedor d’una assegurança de vida per conèixer el seu estat de salut. El qüestionari mèdic o qüestionari de salut ha de permetre a l’entitat asseguradora fer una valoració adequada i ajustada del risc que es pretén cobrir.

16. “Recaiguda”: és la reaparició dels signes i símptomes d’una malaltia, evidenciats per examen clínic o exploracions complementàries, després d’un període de millora.

17. “Remissió”: és la desaparició completa dels signes i símptomes d’una malaltia, evidenciada clínicament o per exploracions complementàries.

18. “Risc”: és la possible ocurrència, per atzar, d’un esdeveniment que provoca una necessitat econòmica, l’aparició de la qual es cobreix d’acord amb el que estableix la pòlissa.

19. “VHC”: és el virus de l’hepatitis C.

20. “VIH”: és el virus de la immunodeficiència humana.

21. “Procés d’adopció”: el conjunt de tràmits i valoracions prèvies a la constitució judicial de l’adopció, mitjançant els quals el departament competent en matèria d’adopcions avalua la idoneïtat de les persones sol·licitants, instrueix l’expedient i gestiona l’assignació del menor d’edat en l’interès superior d’aquest.

1. Les disposicions d’aquesta Llei s’apliquen a tots els contractes d’assegurança de vida vinculats a operacions creditícies que se celebrin al Principat d’Andorra i també s’apliquen als processos d’adopció.

2. Les persones físiques o jurídiques que queden sotmeses a les disposicions previstes en aquesta Llei són les següents:

   • a) Les entitats asseguradores amb domicili social al Principat d’Andorra autoritzades a operar a Andorra en el ram de vida.
   • b) Les entitats asseguradores amb domicili social fora del Principat d’Andorra que exerceixin l’activitat en el territori del Principat d’Andorra a través d’una delegació autoritzada a operar a Andorra en el ram de vida.
   • c) Els mediadors d’assegurances inscrits en el Registre de Mediadors d’Assegurances de l’Autoritat Financera Andorrana que comercialitzin pòlisses de vida emeses per alguna de les entitats referides en les lletres a) i b) anteriors.

3. Així mateix, queden sotmeses a aquesta Llei:

   • a) Les persones físiques o jurídiques que, a l’empara de qualsevol títol, exerceixin la direcció efectiva de les entitats indicades en els apartats anteriors i, en particular, els integrants dels seus òrgans d’administració.
   • b) Les persones que exerceixen la direcció general, les persones que exerceixen la gerència i la resta de persones que, sota l’autoritat dels òrgans d’administració respectius, exerceixin càrrecs o funcions d’alta direcció a les entitats indicades en les lletres precedents.
   • c) Les persones físiques o jurídiques que siguin responsables de les delegacions de les entitats asseguradores autoritzades a operar al Principat d’Andorra malgrat tenir domicili social fora del Principat d’Andorra.
   • d) Les persones físiques o jurídiques a qui les entitats asseguradores hagin externalitzat funcions d’acord amb el que estableix la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra o la normativa vigent en la matèria que la pugui modificar o substituir en un futur.
   • e) Les persones físiques designades per representar amb caràcter permanent o estable les persones jurídiques que exerceixin qualsevol dels càrrecs o funcions indicats a les lletres precedents.

4. També queden sotmeses a les disposicions d’aquesta Llei, pel que fa als processos d’adopció, les persones físiques que exerceixin responsabilitats directes o funcions d’autoritat en el departament competent en matèria d’adopcions, incloses aquelles que n’assumeixin la direcció efectiva o participin en la presa de decisions relatives a aquests processos.

1. El prenedor d’un contracte d’assegurança de vida vinculat a una operació creditícia queda exempt de comunicar a l’entitat asseguradora o al mediador d’assegurances, si escau, si la persona assegurada ha patit càncer una vegada hagin transcorregut cinc anys des de la data de finalització del protocol terapèutic, sense que s’hagi produït una recaiguda posterior, i de lliurar a l’entitat asseguradora la informació relacionada amb aquesta patologia.
2. Igualment, en cas que ja en tingui coneixement, l’entitat asseguradora no pot prendre en consideració dits antecedents oncològics als efectes de contractació de l’assegurança de vida vinculada a una operació creditícia, una vegada hagi transcorregut el termini establert en l’apartat 1.
3. En l’assegurança de vida vinculada a una operació creditícia, queda prohibit denegar l’accés a la contractació, establir procediments de contractació diferents dels habitualment utilitzats per l’entitat asseguradora, imposar condicions més oneroses o restriccions en les garanties, o bé discriminar de qualsevol forma una persona per raó d’haver patit una patologia oncològica, una vegada hagi transcorregut el termini de cinc anys des de la data de finalització del protocol terapèutic, sense que s’hagi produït una recaiguda posterior. S’entén que l’entitat asseguradora ha denegat l’accés a la contractació quan l’entitat així ho ha manifestat expressament o bé quan el prenedor o la persona assegurada han adreçat a l’entitat una demanda explícita de contractació, per escrit amb acusament de recepció, i l’entitat asseguradora no ha donat resposta passat el termini de tres mesos a comptar de la data de la recepció de l’avís, excepte quan manqui alguna documentació requerida per escrit.
4. Són nul·les de ple dret les clàusules, les estipulacions contractuals, les condicions o els pactes que excloguin una de les parts per raó d’haver patit una patologia oncològica, abans de la subscripció del contracte, una vegada hagi transcorregut el termini de cinc anys des de la data de finalització del protocol terapèutic sense que s’hagi produït una recaiguda posterior. A aquest efecte, en la fase prèvia a la subscripció d’un contracte d’assegurança de vida vinculat a una operació creditícia, l’entitat asseguradora no pot sol·licitar informació relacionada amb la patologia oncològica, transcorregut el termini de cinc anys des de la data de finalització del protocol terapèutic sense que s’hagi produït una recaiguda posterior, en cas que en tingui coneixement.
5. La persona sol·licitant en el marc d’un procés d’adopció queda exempta de comunicar que ha patit càncer una vegada hagin transcorregut cinc anys des de la data de finalització del protocol terapèutic, sense que s’hagi produït una recaiguda posterior, i de lliurar informació relacionada amb aquesta patologia.
6. El Govern, per via reglamentària, determina els paràmetres clínics i biològics relatius a la patologia oncològica que donen lloc a l’aplicació de les disposicions precedents, així com qualsevol altra condició o formalitat que es consideri necessària.
7. El Govern, per via reglamentària, pot modificar els terminis establerts en els apartats precedents en funció de l’avenç i l’evidència científics.

1. El prenedor d’un contracte d’assegurança de vida vinculat a una operació creditícia queda exempt de comunicar a l’entitat asseguradora o al mediador d’assegurances, si escau, si la persona assegurada ha patit hepatitis C una vegada hagin transcorregut cinc anys des de la data de finalització del protocol terapèutic sense que s’hagi produït una recaiguda posterior, i de lliurar a l’entitat asseguradora la informació relacionada amb aquesta patologia.
2. Igualment, en cas que ja en tingui coneixement, l’entitat asseguradora no pot prendre en consideració els antecedents mèdics relacionats amb aquesta patologia als efectes de contractació de l’assegurança de vida vinculada a una operació creditícia, una vegada hagi transcorregut el termini establert en l’apartat 1.
3. En l’assegurança de vida vinculada a una operació creditícia, queda prohibit denegar l’accés a la contractació, establir procediments de contractació diferents dels habitualment utilitzats per l’entitat asseguradora, imposar condicions més oneroses o restriccions en les garanties, o bé discriminar de qualsevol forma una persona per raó d’haver patit hepatitis C, una vegada hagi transcorregut el termini de cinc anys des de la data de finalització del protocol terapèutic, sense que s’hagi produït una recaiguda posterior. S’entén que l’entitat asseguradora ha denegat l’accés a la contractació quan l’entitat així ho ha manifestat expressament o bé quan el prenedor o la persona assegurada han adreçat a l’entitat una demanda explícita de contractació, per escrit amb acusament de recepció, i l’entitat asseguradora no ha donat resposta passat el termini de tres mesos a comptar de la data de la recepció de l’avís, excepte quan manqui alguna documentació requerida per escrit.
4. Són nul·les de ple dret les clàusules, les estipulacions contractuals, les condicions o els pactes que excloguin una de les parts per raó d’haver patit hepatitis C, abans de la subscripció del contracte, una vegada hagi transcorregut el termini de cinc anys des de la data de finalització del protocol terapèutic sense que s’hagi produït una recaiguda posterior. A aquest efecte, en la fase prèvia a la subscripció d’un contracte d’assegurança de vida vinculat a una operació creditícia, l’entitat asseguradora no pot sol·licitar informació relacionada amb aquesta patologia, transcorregut el termini de cinc anys des de la data de finalització del protocol terapèutic, sense que s’hagi produït una recaiguda posterior, en cas que en tingui coneixement.
5. La persona sol·licitant en el marc d’un procés d’adopció queda exempta de comunicar que ha patit hepatitis C una vegada hagin transcorregut cinc anys des de la data de finalització del protocol terapèutic sense que s’hagi produït una recaiguda posterior, i de lliurar informació relacionada amb aquesta patologia.
6. El Govern, per via reglamentària, determina els paràmetres clínics i biològics relatius a la patologia que donen lloc a l’aplicació de les disposicions precedents, així com qualsevol altra condició o formalitat que es consideri necessària.
7. El Govern, per via reglamentària, pot modificar els terminis establerts en els apartats precedents en funció de l’avenç i l’evidència científics.

1. En el moment de la contractació d’una assegurança de vida vinculada a una operació creditícia, s’estableix que un pacient afectat de VIH té l’obligació a declarar aquest antecedent a l’entitat asseguradora o al mediador, si escau, en el moment de la subscripció. En cas que el pacient sigui adherent al tractament i es trobi en situació clínica i biològica estable, documentada per un informe mèdic del seu especialista, té dret a la no-discriminació per aquesta condició, i que no se li apliqui un augment de la prima i, doncs, que no se li imposin condicions més oneroses derivades d’aquesta circumstància.
2. En l’assegurança de vida vinculada a una operació creditícia, queda prohibit denegar l’accés a la contractació, establir procediments de contractació diferents dels habitualment utilitzats per l’entitat asseguradora, imposar condicions més oneroses o restriccions en les garanties o bé discriminar de qualsevol forma una persona per raó d’aquesta patologia sempre que es compleixin uns criteris mèdics i biològics establerts per reglament.
3. Són nul·les de ple dret les clàusules, les estipulacions contractuals, les condicions o els pactes que excloguin una de les parts pel fet de tenir VIH en fase clínica i biològica estable.
4. En el marc d’un procés d’adopció, la persona sol·licitant afectada de VIH té l’obligació a declarar aquest antecedent. En cas que sigui adherent al tractament i es trobi en situació clínica i biològica estable, documentada per un informe mèdic del seu especialista, té dret a la no-discriminació per aquesta condició.
5. El Govern, per via reglamentària, determina els paràmetres clínics i biològics relatius a la patologia que donen lloc a l’aplicació de les disposicions precedents, així com qualsevol altra condició o formalitat que es consideri necessària.
6. El Govern, per via reglamentària, pot modificar els terminis establerts en els precedents apartats en funció de l’avenç i l’evidència científics.

Els drets que reconeix i atorga aquesta Llei són irrenunciables i és nul de ple dret qualsevol clàusula, pacte o disposició que els exclogui o en disminueixi l’abast jurídic, ja sigui totalment o parcialment.

1. En la fase prèvia a la subscripció del contracte d’assegurança de vida vinculat a una operació creditícia, l’entitat asseguradora o el mediador d’assegurances, si escau, ha de lliurar al prenedor de l’assegurança un document intitulat “Normes legislatives i reglamentàries en matèria d’oblit sanitari”, en què constin reproduïdes de manera íntegra i literal les disposicions contingudes als articles 4 a 6, així com les disposicions reglamentàries que se’n derivin, amb la finalitat que en tingui coneixement i pugui fer valdre degudament els seus drets.
2. En el moment de la subscripció del contracte d’assegurança de vida vinculat a una operació creditícia, les parts han de signar i datar el document que es menciona en el precedent paràgraf, i referenciar el contracte d’assegurança de vida que hi està associat o bé incorporar el referit document o la informació en ell continguda en les condicions particulars de la pòlissa d’assegurança de vida vinculada a una operació creditícia.
3. Aquest document o les condicions particulars formen part íntegra del contracte d’assegurança de vida vinculat a una operació creditícia i als altres documents que formen la relació jurídica entre les parts.
4. En la fase prèvia del procés d’adopció, el departament competent en matèria d’adopcions ha de lliurar a la persona sol·licitant un document intitulat “Normes legislatives i reglamentàries en matèria d’oblit sanitari”, en què constin reproduïdes de manera íntegra i literal les disposicions contingudes als articles 4 a 6, així com les disposicions reglamentàries que se’n derivin, amb la finalitat que en tingui coneixement i pugui fer valdre degudament els seus drets.

Capítol segon. Règim sancionador

1. L’Autoritat Financera Andorrana, en tant que autoritat supervisora del sector assegurador i reassegurador, exerceix la potestat sancionadora de conformitat amb aquesta Llei.
2. La potestat sancionadora, quan la infracció és comesa pel departament competent en matèria d’adopcions correspon a la persona titular del ministeri competent en matèria d’afers socials.

1. Són subjectes autors i responsables d’una infracció les persones físiques o jurídiques sotmeses a l’aplicació d’aquesta Llei i que incorrin en les accions o omissions tipificades com a infraccions als articles següents.
2. Així mateix, són subjectes autors i/o responsables de la infracció els que exerceixin càrrecs o funcions d’alta direcció de les entitats autores i responsables de la infracció, quan les infraccions siguin imputables a la seva conducta dolosa o negligent.

1. Són infraccions les accions i omissions, voluntàries, imprudents i involuntàries, contràries a la normativa legal tipificades i sancionades de conformitat amb aquesta Llei.
2. Les infraccions es classifiquen en greus i lleus, en virtut de la seva importància segons el que disposa aquesta Llei.

Es consideren infraccions greus les accions o omissions següents:

• a) El fet de contravenir les disposicions dels articles 4 a 6.
• b) El fet de no remetre al prenedor de l’assegurança en la fase prèvia a la subscripció del contracte d’assegurança de vida vinculat a una operació creditícia el document mencionat a l’article 8, o bé remetre-li un document incomplet.

Es considera infracció lleu qualsevol altre incompliment de les obligacions establertes en aquesta Llei que no constitueixi una infracció greu.

1. Per la comissió d’infraccions greus es pot imposar, alternativament o conjuntament, alguna de les sancions següents:

   • a) Suspensió per un termini d’entre un i cinc anys per a l’exercici de l’activitat de mediació d’assegurances.
   • b) Sanció pecuniària administrativa per un import de fins a l’1% de la xifra neta de negocis registrada en l’exercici immediatament anterior a l’exercici en què s’hagi comès la infracció, que en cap cas pot ser inferior a 6.001 euros.
   • c) Sanció pecuniària administrativa d’entre 6.001 euros i 12.000 euros per a les persones físiques, sempre que les infraccions siguin imputables a la seva conducta dolosa o negligent.
   • d) Sanció pecuniària administrativa de fins a l’import dels beneficis obtinguts o de les pèrdues evitades amb la infracció, en el cas que es pugui determinar.
   • e) Una amonestació pública al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

2. Per la comissió d’infraccions lleus es pot imposar, alternativament o conjuntament, alguna de les sancions següents:

   • a) Sanció pecuniària administrativa per un import de fins al 0,75% de la xifra neta de negocis en l’exercici immediatament anterior a l’exercici en què s’hagi comès la infracció, que en cap cas pot ser inferior a 2.500 euros.
   • b) Sanció pecuniària administrativa d’entre 2.500 i 6.000 euros per a les persones físiques, sempre que les infraccions siguin imputables a la seva conducta dolosa o negligent.
   • c) Sanció pecuniària administrativa de fins a l’import dels beneficis obtinguts o de les pèrdues evitades amb la infracció, en el cas que es pugui determinar.
   • d) Amonestació privada.

1. En la imposició de sancions s’han de tenir en compte els factors d’agreujament o atenuació que poguessin concórrer.

2. Es consideren agreujants o atenuants, segons els casos, les circumstàncies següents:

   • a) La gravetat i la durada de la infracció.

   • b) El nombre d’afectats per la infracció.

   • c) La intencionalitat o el grau de negligència en la comissió de la infracció.

   • d) La manca de vigilància i la insuficiència de mecanismes de previsió per evitar la comissió d’infraccions.

   • e) El grau de responsabilitat del subjecte infractor.

   • f) Els danys i perjudicis causats al prenedor o al sol·licitant i tercers per la infracció, en la mesura que puguin determinar-se.

   • g) El nivell de cooperació del subjecte infractor amb l’òrgan competent.

   • h) Les mesures adoptades pel subjecte infractor per evitar que la infracció es repeteixi.

     • i) Quan correspongui, la reincidència del subjecte infractor en la comissió de les infraccions previstes en aquesta Llei.

1. Les infraccions prescriuen pel venciment del termini de tres anys.
2. El termini de prescripció es comença a comptar des de la data en què la infracció s’ha comès. Interromp la prescripció la iniciació del procediment sancionador.
3. Pel que fa a les infraccions comeses per mitjà d’una activitat continuada, el còmput de la prescripció s’ha d’iniciar a partir de la data en què cessi l’activitat o de l’últim acte constitutiu de la infracció.

El procediment sancionador s’inicia, tramita i resol de conformitat amb les disposicions de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra quan la infracció hagi estat comesa per alguna de les persones descrites a l’article 3, apartat 2, lletres a), b) i c).

El procediment sancionador s’inicia, tramita i resol de conformitat amb les disposicions del Codi de l’Administració quan la infracció hagi estat comesa per alguna de les persones descrites a l’article 3, apartat 4.

1. Quan una mateixa infracció o omissió estigui sancionada per una disposició penal i per una disposició que estableixi una sanció administrativa i, a més, existeixi un procés penal en curs, se suspèn la tramitació del procediment administratiu fins que es dicti sentència ferma en la via penal o s’arxivi o se sobresegui la causa.
2. En cas que hi hagi una pluralitat de disposicions que estableixin una pluralitat de sancions administratives, s’aplica sempre la disposició especial.

Els contractes d’assegurança de vida vinculats a operacions creditícies vigents subscrits abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei no hi estan subjectes fins a la data d’adaptació o transformació del contracte d’assegurança sempre que aquesta operi desprès de la data referida.

El Govern ha d’aprovar les normes reglamentàries necessàries per fer efectiu l’oblit sanitari i, en particular, determinar els paràmetres clínics i biològics relacionats amb les patologies oncològiques, l’hepatitis C i el VIH, en el termini màxim de sis mesos.

El Govern, mitjançant reglament, revisarà periòdicament els terminis establerts en aquesta Llei per accedir al dret a l’oblit sanitari, tenint en compte els avenços mèdics i científics que permetin reduir el temps de prescripció de l’antecedent mèdic.

El Govern, en el termini màxim de dos anys des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, elaborarà un informe sobre la viabilitat d’ampliar l’aplicació del dret a l’oblit sanitari a altres malalties cròniques.

El Govern haurà de desenvolupar les disposicions reglamentàries necessàries i impulsar les modificacions legislatives oportunes perquè les empreses, tant públiques com privades, no puguin discriminar ni establir diferències de tracte en els processos de selecció, contractació, promoció o manteniment del lloc de treball basant-se en antecedents mèdics dels quals hagin transcorregut els terminis establerts en aquesta Llei. Així mateix, es prohibeix expressament que qualsevol decisió empresarial en matèria laboral es fonamenti en informació mèdica que no pugui ser legalment tractada o que estigui protegida pel dret a l’oblit sanitari.

Les entitats asseguradores hauran d’eliminar automàticament i de manera irrevocable qualsevol dada mèdica relativa a la persona assegurada un cop transcorregut el termini establert per al dret a l’oblit sanitari, sense possibilitat de conservació o reutilització.

Exposició de motius

El càncer és una de les principals causes de mortalitat a Europa, la segona després de les malalties cardiovasculars. Al 2020, 2,7 milions de persones van ser diagnosticades de càncer a la Unió Europea (UE). Les darreres dècades, gràcies als avenços en la detecció precoç, l’eficàcia dels nous tractaments i les cures de suport, les taxes de supervivència de les persones afectades de càncer han augmentat exponencialment. Es calcula que la xifra de supervivents de càncer a Europa és de dotze milions, inclosos 300.000 de càncer infantil.

Tot i que aquestes dades són un motiu d’optimisme, els supervivents de càncer poden trobar-se reptes de la vida quotidiana, com és l’accés a la contractació de certs serveis, com poden ser un préstec o crèdit o una assegurança de vida vinculada a una operació creditícia.

Al 2021, es presenta el Pla europeu de lluita contra el càncer, que és una iniciativa de la Comissió Europea, cosa que demostra una determinació política sòlida per revertir la situació actual en la lluita contra el càncer però també per millorar la qualitat de vida dels pacients supervivents.

Dins de la mateixa línia, neix el dret a l’oblit oncològic, una proposta del Parlament Europeu, aprovada com a resolució el 16 de febrer del 2022, que insta tots els països de la Unió Europea a incorporar aquest dret en la seva legislació abans del 2025. El dret a l’oblit oncològic es defineix com el dret de les persones que han patit un càncer, un cop restablerta la seva salut, a no haver de comunicar aquest antecedent un cop hagi transcorregut un període de temps establert i no hagin presentat cap recaiguda. La regulació del dret a l’oblit oncològic persegueix garantir la no-discriminació de les persones que han superat un càncer i vulguin contractar una assegurança de vida vinculada a una operació creditícia o un préstec, evitant així justificar el seu historial mèdic en relació amb el referit procés oncològic.

L’hepatitis C continua sent una infecció prevalent al món. L’informe epidemiològic anual del Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties (ECDC) per al 2022 va notificar 23.273 casos d’hepatitis C a la Unió Europea. Actualment es disposa d’un tractament antiviral efectiu que cura els pacients. L’OMS ha establert objectius ambiciosos per eliminar l’hepatitis C com a amenaça per a la salut pública.

En aquest mateix context, la infecció del VIH continua estant present en la nostra societat, amb una notificació de 22.995 nous casos a la Unió Europea segons l’ECDC. No obstant això, des de fa més de trenta anys es disposa de tractaments crònics molt eficaços, que si bé no curen els pacients, sí que milloren i restableixen les condicions de salut d’aquests pacients. Les persones amb VIH que segueixen el tractament antiretroviral de manera consistent poden tenir una esperança de vida similar a la de la població general.

La situació actual al nostre país és que davant la contractació d’una assegurança de vida, associada o no a un altre tipus de contracte, les companyies asseguradores demanen als futurs usuaris informació tant sobre el seu historial mèdic com sobre els seus hàbits i altres que, tant les companyies autoritzades a operar a Andorra com els seus reasseguradors internacionals, consideren necessaris per avaluar el risc que han d’assegurar. En funció del risc identificat es pot requerir, a més dels qüestionaris inicials, una visita mèdica i informes o proves addicionals que han d’aportar els usuaris o els seus metges. D’acord amb la informació recollida, s’analitza el risc i es determinen les condicions i les tarifes de les pòlisses.

En relació amb tot el que s’ha esmentat anteriorment, neix el concepte d’oblit sanitari, incorporant expressament l’oblit oncològic, garantint l’accés i la no-discriminació en el moment de contractar una assegurança de vida vinculada a una operació creditícia de:

• Les persones que hagin patit processos oncològics.

• Les persones que han estat afectades d’hepatitis C i han completat el tractament curatiu, que es troben en unes condicions físiques i biològiques determinades per reglament, després d’un termini de cinc anys de la fi del tractament.

• Les persones afectades de VIH que són adherents al tractament, i que compleixen uns requisits físics i biològics determinats per reglament.

Aquesta Llei pretén fer efectiu el dret a l’oblit sanitari en l’àmbit dels contractes d’assegurança de vida vinculats a operacions creditícies.

Es tracta d’una Llei que va en consonància amb la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra.

En efecte, el 22 de juny del 2017, el Consell General va aprovar la Llei 12/2017, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, que ha estat modificada en diverses ocasions. Aquesta Llei té per objecte principal establir el règim de regulació i supervisió del mercat d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, amb la finalitat de garantir-ne la transparència, promoure’n el desenvolupament ordenat i tutelar, i garantir els drets dels prenedors, els assegurats i els beneficiaris. Igualment, la Llei estableix les condicions d’accés a l’activitat i el seu exercici i el règim aplicable en matèria de supervisió i solvència, i també s’hi regula el sanejament i la liquidació de les entitats asseguradores i reasseguradores domiciliades al Principat d’Andorra.

Les disposicions previstes en aquesta Llei complementen les disposicions de la Llei 12/2017, del 22 de juny del 2017, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, en el sentit que preveuen nous drets en favor dels prenedors i dels assegurats que han patit càncer o hepatitis C o que viuen amb el VIH, amb la finalitat d’afavorir el seu accés als serveis financers i al mercat de les assegurances de vida vinculades a operacions creditícies.

Amb les finalitats ressenyades anteriorment, es promou aquesta Llei, que s’estructura en dos capítols i que conté divuit articles, dos disposicions transitòries i cinc disposicions finals.

Capítol primer. Disposicions generals per fer efectiu el dret a l’oblit sanitari