Llei 17/2021, del 17 de juny, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2.

1. La competència per instruir l’expedient sancionador correspon al departament competent en matèria de treball, mitjançant el Servei d’Inspecció de Treball, en el cas de les infraccions referides a les empreses acollides a les suspensions dels contractes de treball o a les reduccions de la jornada laboral i a les persones assalariades que estableixen els apartats 3 i 4 de l’article 11. En el cas de les infraccions referides a les persones que realitzen una activitat per compte propi que perceben la prestació prevista a l’article 18, la competència per instruir l’expedient sancionador correspon al departament competent en matèria d’economia.

La competència per sancionar correspon, en tots els casos, al Govern.

2. En el cas de les infraccions referides a les empreses acollides a les suspensions dels contractes de treball o a les reduccions de la jornada laboral, el Servei d’Inspecció de Treball, d’ofici o a instància de part, es pot presentar a l’empresa o a qualsevol dels seus centres de treball, o convocar els responsables de l’empresa a les dependències del Servei, per examinar la documentació, verificar el compliment dels requisits i de les mesures i aixecar una acta de la inspecció efectuada. Les actes del Servei d’Inspecció de Treball tenen la presumpció d’exactitud, llevat de prova en contra.
3. La constatació d’una infracció per part del Servei d’Inspecció de Treball o del departament d’economia, segons el cas, comporta la incoació de l’expedient sancionador corresponent, d’acord amb el que disposen el Codi de l’Administració, el Reglament regulador del procediment sancionador i les disposicions complementàries aplicables.
4. Contra la resolució dictada pel Govern en l’expedient sancionador, es pot interposar recurs en els termes del Codi de l’Administració.

1. La competència per instruir l’expedient sancionador correspon al departament competent en matèria de treball, mitjançant el Servei d’Inspecció de Treball, en el cas de les infraccions referides a les empreses acollides a les suspensions dels contractes de treball o a les reduccions de la jornada laboral i a les persones assalariades que estableixen els apartats 3 i 4 de l’article 11. En el cas de les infraccions referides a les persones que realitzen una activitat per compte propi que perceben la prestació prevista a l’article 18, la competència per instruir l’expedient sancionador correspon al departament competent en matèria d’economia.

La competència per sancionar correspon, en tots els casos, al Govern.

2. En el cas de les infraccions referides a les empreses acollides a les suspensions dels contractes de treball o a les reduccions de la jornada laboral, el Servei d’Inspecció de Treball, d’ofici o a instància de part, es pot presentar a l’empresa o a qualsevol dels seus centres de treball, o convocar els responsables de l’empresa a les dependències del Servei, per examinar la documentació, verificar el compliment dels requisits i de les mesures i aixecar una acta de la inspecció efectuada. Les actes del Servei d’Inspecció de Treball tenen la presumpció d’exactitud, llevat de prova en contra.
3. La constatació d’una infracció per part del Servei d’Inspecció de Treball o del departament d’economia, segons el cas, comporta la incoació de l’expedient sancionador corresponent, d’acord amb el que disposen el Codi de l’Administració, el Reglament regulador del procediment sancionador i les disposicions complementàries aplicables.
4. Contra la resolució dictada pel Govern en l’expedient sancionador, es pot interposar recurs en els termes del Codi de l’Administració.