L'article 50 de la Llei d'arrendaments de finques urbanes, del 30 de juny de
1999, estableix que es consideren arrendaments d'habitatges per a vacances
els contractes en què se cedeix l'ús d'un habitatge amb mobiliari per un temps
no superior a tres mesos. Si, com a conseqüència de pròrrogues o
renovacions, l'arrendament es perllonga per un termini superior a tres mesos,
l'arrendament perd la seva consideració d'arrendament d'habitatge per a
vacances. Segons l'article 51 de la mateixa Llei, els arrendaments d'habitatges
per a vacances es regeixen per les disposicions establertes a la Llei general de
l'allotjament turístic.
L'article 5 de la mateixa Llei considera que és arrendament d'habitatge el que
té per objecte una edificació habitable la destinació principal de la qual és servir
de residència permanent i habitual de l'arrendatari, el seu cònjuge, els seus fills
o altres familiars, en un període superior a 183 dies per any civil.
Finalment, l'