d'habitatges que no serveixin de residència habitual i permanent, i disposa que
es regeixen per les normes previstes al títol II de la Llei per als contractes
d'arrendament de finques urbanes en general. No obstant això, a diferència
dels arrendaments d'habitatges per a vacances i dels habitatges per a
residència permanent i habitual a què es refereixen respectivament els articles
50 i 5 de la Llei, l'article 49, que es refereix als arrendaments d'habitatges que
no serveixin de residència habitual i permanent, no fa menció de cap termini i,
per tant, aquest tipus d'arrendament queda sotmès a les disposicions de
l'apartat 7.2 de la Llei, que es refereixen al contracte d'arrendament de finques
urbanes en general.
La manca d'establiment d'un termini pel que fa als arrendaments d'habitatges
que no serveixen de residència habitual i permanent i la remissió genèrica a les
normes de la Llei que regulen els contractes d'arrendament de finques urbanes
en general no sembla ni coherent amb la regulació genèrica del contracte
d'arrendament de finques urbanes ni adaptada a les necessitats actuals. La
present Llei de modificació puntual de la Llei d'arrendaments de finques
urbanes té aquesta doble finalitat de donar més coherència al text legal vigent i
d'adaptar-lo ensems a les necessitats actuals.