Decret 173/2021, del 26 de maig del 2021

Reglament dels preus públics i del cost de referència dels serveis socials i sociosanitaris per a les persones grans Capítol primer. Disposicions generals Article 1. Conceptes bàsics a) Preu públic dels serveis socials i sociosanitaris: contraprestació exigida per l’entitat pública o, si escau, per l’entitat privada col·laboradora que efectua la prestació, quan aquesta prestació no és gratuïta. b) Cost de referència: cost real del servei reconegut pel Govern. Article 2. Cofinançament D’acord amb el principi de corresponsabilitat, el finançament de les prestacions del sistema de serveis socials i sociosanitaris correspon a les administracions públiques i parapúbliques competents i a les persones beneficiàries i, si escau, als familiars i a altres persones obligades sense perjudici que, si no disposen de recursos econòmics suficients, tinguin accés als ajuts econòmics ocasionals regulats al Reglament de les prestacions econòmiques dels serveis socials i sociosanitaris en els termes establerts legalment. Article 3. Preus públics i cost de referència 1. S’estableixen com a preus públics i com a cost de referència dels serveis de socials i sociosanitaris per a les persones grans els indicats a l’annex. Aquests preus són aplicables a les places públiques o concertades amb una entitat col·laboradora del sistema de serveis socials i sociosanitaris. 2. Els preus públics dels serveis, així com els costos de referència poden variar en funció el grau de dependència (GDA) reconegut per la Comissió de Valoració Sociosanitària (Covass). 3. Aquests imports són objecte d’actualització de conformitat amb l’índex de preus de consum. Article 4. Aportació del Govern El Govern assumeix el cost de les prestacions tècniques de la seva competència quan siguin gratuïtes i per l’import no cobert pel preu públic quan siguin de copagament. Article 5. Aportació de la persona beneficiària 1. D’acord amb l’article 61, apartat 1 de la Llei 6/2014 la persona beneficiària, els familiars obligats i les altres persones obligades han de contribuir al finançament de les prestacions tècniques mitjançant el copagament. 2. En la determinació del preu públic s’han distingit les despeses següents: a) Despeses sanitàries de les prestacions sociosanitàries. Aquesta despesa és a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (en endavant, “CASS”) i de la persona beneficiària si aquesta persona està inclosa en alguns dels seus règims, d’acord amb la normativa de la Seguretat Social aplicable. Si la persona beneficiària està protegida pel sistema de Seguretat Social ha d’abonar la part que li correspongui, d’acord amb la normativa de la Seguretat Social vigent. Si no està protegida pel sistema, la totalitat de les despeses sanitàries és a càrrec seu. b) Despeses d’atenció personal a l’autonomia (APA). La persona beneficiària d’un servei social o sociosanitari inclòs a la Cartera de serveis socials i sociosanitaris (en endavant, “Cartera de serveis”) que no sigui gratuït ha de satisfer les despeses d’atenció personal a l’autonomia en funció dels seus ingressos i patrimoni. c) Despeses de manutenció i hostaleria (MH). Aquestes despeses són a càrrec de la persona beneficiària i, si escau, dels familiars obligats i les persones obligades. 3. En qualsevol cas les despeses de dipòsit i d’instal·lació del producte de suport del servei de teleatenció domiciliària van a càrrec de la persona usuària. Article 6. Límits a les aportacions D’acord amb l’apartat 1 de l’article 61 de la Llei 6/2014, el copagament del preu públic no pot comprometre la totalitat dels ingressos que rebin les persones beneficiàries d’un servei social o sociosanitari, que han de poder disposar d’unes quantitats mínimes per a les despeses personals, que, segons el tipus de prestacions, són les següents: a) Atenció domiciliària: 100% del llindar econòmic de cohesió social (d’ara endavant, “LECS”). b) Atenció diürna i habitatges tutelats: 75% del LECS. c) Atenció residencial, excepte els habitatges tutelats: 20% del LECS. Article 7. portació dels familiars obligats i altres persones obligades 1. Quan les persones beneficiàries de les prestacions tècniques i tecnològiques no gratuïtes del sistema de serveis socials i sociosanitaris no puguin pagar el preu públic dels serveis per manca de recursos econòmics suficients, els familiars i les altres persones obligades se n’han de fer càrrec en els termes que estableix l’article 62 de la Llei 6/2014. 2. En tot cas, les aportacions dels familiars obligats al finançament de les prestacions que rebin les persones beneficiàries no poden comprometre la lliure disposició dels seus ingressos que corresponguin a dos vegades l’import del LECS personal o una vegada i mitja l’import del LECS familiar. 3.La responsabilitat de les persones obligades altres que els familiars no pot superar el valor dels béns o dels drets transmesos, o dels que els substitueixin, considerat al moment de la prestació, o, si escau, si han estat cedits a tercers a títol igualment gratuït, al moment d’aquesta cessió. Article 8. Ajuts econòmics ocasionals 1. Les persones que no disposen de recursos suficients per satisfer el preu públic dels serveis i que no reben ajuda dels familiars obligats o de les persones obligades poden sol·licitar un ajut econòmic ocasional al Govern, d’acord amb el que estableix el Reglament de prestacions econòmiques vigent, sense perjudici del dret del Govern de reclamar-ne el pagament als familiars o a altres persones obligades, si n’hi ha. 2. Si la persona beneficiària rep un ajut econòmic ocasional per gaudir dels serveis però disposa o pot disposar en un futur d’un patrimoni que es pugui afectar a aquestes despeses, les administracions públiques que es facin càrrec del pagament del preu públic de les prestacions, poden formalitzar reconeixements de deute amb la persona beneficiària, els familiars obligats o les altres persones obligades, d’acord amb l’article 61, apartat 2, de la Llei 6/2014. Article 9. Càlcul de l’import L’import mensual es calcula pels dies que els beneficiaris efectivament han estat atesos. Article 10. Contingut del servei sanitari bàsic en centres sociosanitaris El Govern publica periòdicament les tarifes dels serveis sanitaris bàsics. Disposició addicional La prestació dels serveis socials i sociosanitaris requereix l’autorització corresponent del ministeri responsable dels afers socials i de salut o, si escau, la formalització del conveni de col·laboració pertinent, així com l’aprovació, si escau, de la tarifa sanitària per part de la CASS. Disposició transitòria Els aspectes continguts en els convenis de col·laboració subscrits entre les entitats col·laboradores del sistema de serveis socials i sociosanitaris i el Govern i la CASS per concertar places sanitàries i sociosanitàries per a gent gran que siguin vigents en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Reglament tenen plena validesa fins que es revisin o finalitzin, llevat de les clàusules econòmiques. Respecte d’aquestes últimes, l’entitat col·laboradora ha d’aplicar les tarifes establertes en aquest Reglament. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Andorra la Vella, 26 de maig del 2021 Per delegació Jordi Gallardo Fernàndez Ministre de Presidència, Economia i Empresa Annex. Cost de referència i preus públics I. Cost de referència i preus públics dels serveis socials i sociosanitaris adreçats a la gent gran Prestació tècnica Finançament Atenció domiciliària Servei GDA Cost de referència Govern Preu públic Despeses sanitàries APA MH Servei d’atenció domiciliària (tarifa horària) - 15 € 6 € - 9 € - Servei de teleatenció domiciliària (tarifa mensual) - 30 € - - 30 € - Atenció diürna Servei de dia (tarifa mensual) 1-2 1.251,60 € 625,80 € Per acte mèdic 345,43 € 280,37 € 3-4-5 1.460,20 € 832,32 € 347,5 €

Reglament dels preus públics i del cost de referència dels serveis socials i sociosanitaris per a les persones grans Capítol primer. Disposicions generals Article 1. Conceptes bàsics a) Preu públic dels serveis socials i sociosanitaris: contraprestació exigida per l’entitat pública o, si escau, per l’entitat privada col·laboradora que efectua la prestació, quan aquesta prestació no és gratuïta. b) Cost de referència: cost real del servei reconegut pel Govern. Article 2. Cofinançament D’acord amb el principi de corresponsabilitat, el finançament de les prestacions del sistema de serveis socials i sociosanitaris correspon a les administracions públiques i parapúbliques competents i a les persones beneficiàries i, si escau, als familiars i a altres persones obligades sense perjudici que, si no disposen de recursos econòmics suficients, tinguin accés als ajuts econòmics ocasionals regulats al Reglament de les prestacions econòmiques dels serveis socials i sociosanitaris en els termes establerts legalment. Article 3. Preus públics i cost de referència 1. S’estableixen com a preus públics i com a cost de referència dels serveis de socials i sociosanitaris per a les persones grans els indicats a l’annex. Aquests preus són aplicables a les places públiques o concertades amb una entitat col·laboradora del sistema de serveis socials i sociosanitaris. 2. Els preus públics dels serveis, així com els costos de referència poden variar en funció el grau de dependència (GDA) reconegut per la Comissió de Valoració Sociosanitària (Covass). 3. Aquests imports són objecte d’actualització de conformitat amb l’índex de preus de consum. Article 4. Aportació del Govern El Govern assumeix el cost de les prestacions tècniques de la seva competència quan siguin gratuïtes i per l’import no cobert pel preu públic quan siguin de copagament. Article 5. Aportació de la persona beneficiària 1. D’acord amb l’article 61, apartat 1 de la Llei 6/2014 la persona beneficiària, els familiars obligats i les altres persones obligades han de contribuir al finançament de les prestacions tècniques mitjançant el copagament. 2. En la determinació del preu públic s’han distingit les despeses següents: a) Despeses sanitàries de les prestacions sociosanitàries. Aquesta despesa és a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (en endavant, “CASS”) i de la persona beneficiària si aquesta persona està inclosa en alguns dels seus règims, d’acord amb la normativa de la Seguretat Social aplicable. Si la persona beneficiària està protegida pel sistema de Seguretat Social ha d’abonar la part que li correspongui, d’acord amb la normativa de la Seguretat Social vigent. Si no està protegida pel sistema, la totalitat de les despeses sanitàries és a càrrec seu. b) Despeses d’atenció personal a l’autonomia (APA). La persona beneficiària d’un servei social o sociosanitari inclòs a la Cartera de serveis socials i sociosanitaris (en endavant, “Cartera de serveis”) que no sigui gratuït ha de satisfer les despeses d’atenció personal a l’autonomia en funció dels seus ingressos i patrimoni. c) Despeses de manutenció i hostaleria (MH). Aquestes despeses són a càrrec de la persona beneficiària i, si escau, dels familiars obligats i les persones obligades. 3. En qualsevol cas les despeses de dipòsit i d’instal·lació del producte de suport del servei de teleatenció domiciliària van a càrrec de la persona usuària. Article 6. Límits a les aportacions D’acord amb l’apartat 1 de l’article 61 de la Llei 6/2014, el copagament del preu públic no pot comprometre la totalitat dels ingressos que rebin les persones beneficiàries d’un servei social o sociosanitari, que han de poder disposar d’unes quantitats mínimes per a les despeses personals, que, segons el tipus de prestacions, són les següents: a) Atenció domiciliària: 100% del llindar econòmic de cohesió social (d’ara endavant, “LECS”). b) Atenció diürna i habitatges tutelats: 75% del LECS. c) Atenció residencial, excepte els habitatges tutelats: 20% del LECS. Article 7. portació dels familiars obligats i altres persones obligades 1. Quan les persones beneficiàries de les prestacions tècniques i tecnològiques no gratuïtes del sistema de serveis socials i sociosanitaris no puguin pagar el preu públic dels serveis per manca de recursos econòmics suficients, els familiars i les altres persones obligades se n’han de fer càrrec en els termes que estableix l’article 62 de la Llei 6/2014. 2. En tot cas, les aportacions dels familiars obligats al finançament de les prestacions que rebin les persones beneficiàries no poden comprometre la lliure disposició dels seus ingressos que corresponguin a dos vegades l’import del LECS personal o una vegada i mitja l’import del LECS familiar. 3.La responsabilitat de les persones obligades altres que els familiars no pot superar el valor dels béns o dels drets transmesos, o dels que els substitueixin, considerat al moment de la prestació, o, si escau, si han estat cedits a tercers a títol igualment gratuït, al moment d’aquesta cessió. Article 8. Ajuts econòmics ocasionals 1. Les persones que no disposen de recursos suficients per satisfer el preu públic dels serveis i que no reben ajuda dels familiars obligats o de les persones obligades poden sol·licitar un ajut econòmic ocasional al Govern, d’acord amb el que estableix el Reglament de prestacions econòmiques vigent, sense perjudici del dret del Govern de reclamar-ne el pagament als familiars o a altres persones obligades, si n’hi ha. 2. Si la persona beneficiària rep un ajut econòmic ocasional per gaudir dels serveis però disposa o pot disposar en un futur d’un patrimoni que es pugui afectar a aquestes despeses, les administracions públiques que es facin càrrec del pagament del preu públic de les prestacions, poden formalitzar reconeixements de deute amb la persona beneficiària, els familiars obligats o les altres persones obligades, d’acord amb l’article 61, apartat 2, de la Llei 6/2014. Article 9. Càlcul de l’import L’import mensual es calcula pels dies que els beneficiaris efectivament han estat atesos. Article 10. Contingut del servei sanitari bàsic en centres sociosanitaris El Govern publica periòdicament les tarifes dels serveis sanitaris bàsics. Disposició addicional La prestació dels serveis socials i sociosanitaris requereix l’autorització corresponent del ministeri responsable dels afers socials i de salut o, si escau, la formalització del conveni de col·laboració pertinent, així com l’aprovació, si escau, de la tarifa sanitària per part de la CASS. Disposició transitòria Els aspectes continguts en els convenis de col·laboració subscrits entre les entitats col·laboradores del sistema de serveis socials i sociosanitaris i el Govern i la CASS per concertar places sanitàries i sociosanitàries per a gent gran que siguin vigents en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Reglament tenen plena validesa fins que es revisin o finalitzin, llevat de les clàusules econòmiques. Respecte d’aquestes últimes, l’entitat col·laboradora ha d’aplicar les tarifes establertes en aquest Reglament. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Andorra la Vella, 26 de maig del 2021 Per delegació Jordi Gallardo Fernàndez Ministre de Presidència, Economia i Empresa Annex. Cost de referència i preus públics I. Cost de referència i preus públics dels serveis socials i sociosanitaris adreçats a la gent gran Prestació tècnica Finançament Atenció domiciliària Servei GDA Cost de referència Govern Preu públic Despeses sanitàries APA MH Servei d’atenció domiciliària (tarifa horària) - 15 € 6 € - 9 € - Servei de teleatenció domiciliària (tarifa mensual) - 30 € - - 30 € - Atenció diürna Servei de dia (tarifa mensual) 1-2 1.251,60 € 625,80 € Per acte mèdic 345,43 € 280,37 € 3-4-5 1.460,20 € 832,32 € 347,5 €

Decret 173/2021, del 26 de maig del 2021

Decret núm. 173/2021 del 26-5-2021 d’aprovació del Reglament dels preus públics i del cost de referència dels serveis socials i sociosanitaris per a les persones grans.

Exposició de motius

La Llei 6/2014, del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris estructura el sistema de protecció social i estableix un model d’atenció social orientat cap a un model eficaç i eficient que es fonamenta en un conjunt de drets i deures de la ciutadania basats en la corresponsabilitat dels poders públics, les persones beneficiàries i les seves famílies, que hi hauran de col·laborar en funció de les seves possibilitats.

El capítol sisè de la Llei 6/2014 aborda el finançament de les prestacions del sistema de serveis socials i sociosanitaris com a element cabdal per garantir els drets de les persones beneficiàries i la sostenibilitat del sistema, d’acord amb els principis de corresponsabilitat i d’equitat, i per aquest motiu estableix un sistema de cofinançament.

El Govern ha desenvolupat reglamentàriament el sistema de finançament dels serveis socials i sociosanitaris mitjançant el Decret del 7-6-2017 d’aprovació del Reglament regulador de la distribució competencial, la planificació, la inspecció i el finançament en l’àmbit dels serveis socials sociosanitaris, que en detalla les fonts de finançament, el concepte de preu públic i les aportacions del Govern, de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i les de les persones beneficiàries i dels familiars i les altres persones obligades; i el Decret del 7-6-2017 d’aprovació del Reglament regulador de les prestacions tècniques i tecnològiques de serveis socials i sociosanitaris, i de la Cartera de serveis socials i sociosanitaris, que concreta el contingut d’aquesta Cartera i en regula els requisits d’accés, el finançament i els recursos necessaris.

En aquest context, el Govern assumeix el cost de les prestacions tècniques de la seva competència per l’import total quan siguin gratuïtes, i satisfà la diferència entre el cost de referència i el preu públic que es fixi en el cas de les prestacions que comporten un copagament de les persones beneficiàries. Pel que fa a les prestacions tecnològiques, el Govern es fa càrrec del cost de les que es considerin garantides i de les de concurrència segons els pressupostos anyals assignats.

L’article 2, lletra k, de la Llei 6/2014 defineix el preu públic com la contraprestació exigida per l’entitat pública o, si escau, per l’entitat privada col·laboradora que efectua la prestació, quan aquesta prestació no és gratuïta. A l’efecte de fixar el preu i el copagament s’han de distingir, d’acord amb l’article 61, apartat 1, lletra b, de la Llei 6/2014, les despeses següents: les sanitàries, que seran a càrrec de la Seguretat Social si la persona beneficiària està protegida pel sistema, o a càrrec de la persona beneficiària si no està protegida; les d’atenció personal a l’autonomia, que són a càrrec del Govern, amb les aportacions de les persones beneficiàries, en funció dels ingressos i el patrimoni, i, si escau, dels familiars i les persones obligades; i les de manutenció i hostaleria, que són a càrrec de la persona beneficiària i, si escau, dels familiars i les persones obligades.

En tot cas, les aportacions de les persones beneficiàries al finançament de les prestacions tècniques no poden comprometre la totalitat dels ingressos que rebin amb els límits que estableix el Decret del 7-6-2017 d’aprovació del Reglament regulador de la distribució competencial, la planificació, la inspecció i el finançament en l’àmbit dels serveis socials sociosanitaris.

Així mateix, l’esmentat article 61, apartat 1, lletra c, assenyala que les persones que no disposen de recursos suficients per satisfer el preu públic de la prestació i no reben ajuda dels familiars o persones obligades poden sol·licitar una ajuda econòmica al Govern. En aquests casos, quan el Govern es faci càrrec del pagament del preu públic de les prestacions per manca de recursos suficients pot formalitzar el reconeixement de deute amb la persona beneficiària o amb altres persones obligades.

Article 6. Límits a les aportacions

En aquestes circumstàncies, es revela necessari l’aprovació dels preus públics corresponents als serveis socials i sociosanitaris per a les persones grans, així com del cost de referència del servei d’atenció domiciliària, el servei de teleatenció domiciliària i el servei de dia, entès com el cost real de la prestació reconegut pel Govern, que s’adjunten a l’annex, amb el benentès que cada any aquests preus seran objecte d’actualització de conformitat amb l’índex de preus de consum.

D’acord amb l’apartat 1 de l’article 61 de la Llei 6/2014, el copagament del preu públic no pot comprometre la totalitat dels ingressos que rebin les persones beneficiàries d’un servei social o sociosanitari, que han de poder disposar d’unes quantitats mínimes per a les despeses personals, que, segons el tipus de prestacions, són les següents:

Per determinar el cost de referència del servei no es tenen en compte les despeses sanitàries, que hauran de ser abonades d’acord amb la normativa de la Seguretat Social aplicable i de conformitat amb les tarifes de responsabilitat de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

• a) Atenció domiciliària: 100% del llindar econòmic de cohesió social (d’ara endavant, “LECS”).

Ateses les consideracions esmentades, el Govern, a proposta del ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, en la sessió del 26 de maig del 2021, aprova aquest Decret amb el contingut següent:

• b) Atenció diürna i habitatges tutelats: 75% del LECS.

Article únic

• c) Atenció residencial, excepte els habitatges tutelats: 20% del LECS.

S’aprova el Reglament dels preus públics i del cost de referència dels serveis socials i sociosanitaris per a les persones grans, que entrarà en vigor l’endemà que es publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Article 7. portació dels familiars obligats i altres persones obligades

Reglament dels preus públics i del cost de referència dels serveis socials i sociosanitaris per a les persones grans

1. Quan les persones beneficiàries de les prestacions tècniques i tecnològiques no gratuïtes del sistema de serveis socials i sociosanitaris no puguin pagar el preu públic dels serveis per manca de recursos econòmics suficients, els familiars i les altres persones obligades se n’han de fer càrrec en els termes que estableix l’article 62 de la Llei 6/2014.

Capítol primer. Disposicions generals

2. En tot cas, les aportacions dels familiars obligats al finançament de les prestacions que rebin les persones beneficiàries no poden comprometre la lliure disposició dels seus ingressos que corresponguin a dos vegades l’import del LECS personal o una vegada i mitja l’import del LECS familiar.

Article 1. Conceptes bàsics

3.La responsabilitat de les persones obligades altres que els familiars no pot superar el valor dels béns o dels drets transmesos, o dels que els substitueixin, considerat al moment de la prestació, o, si escau, si han estat cedits a tercers a títol igualment gratuït, al moment d’aquesta cessió.

• a) Preu públic dels serveis socials i sociosanitaris: contraprestació exigida per l’entitat pública o, si escau, per l’entitat privada col·laboradora que efectua la prestació, quan aquesta prestació no és gratuïta.

Article 8. Ajuts econòmics ocasionals

• b) Cost de referència: cost real del servei reconegut pel Govern.

1. Les persones que no disposen de recursos suficients per satisfer el preu públic dels serveis i que no reben ajuda dels familiars obligats o de les persones obligades poden sol·licitar un ajut econòmic ocasional al Govern, d’acord amb el que estableix el Reglament de prestacions econòmiques vigent, sense perjudici del dret del Govern de reclamar-ne el pagament als familiars o a altres persones obligades, si n’hi ha.

Article 2. Cofinançament

2. Si la persona beneficiària rep un ajut econòmic ocasional per gaudir dels serveis però disposa o pot disposar en un futur d’un patrimoni que es pugui afectar a aquestes despeses, les administracions públiques que es facin càrrec del pagament del preu públic de les prestacions, poden formalitzar reconeixements de deute amb la persona beneficiària, els familiars obligats o les altres persones obligades, d’acord amb l’article 61, apartat 2, de la Llei 6/2014.

D’acord amb el principi de corresponsabilitat, el finançament de les prestacions del sistema de serveis socials i sociosanitaris correspon a les administracions públiques i parapúbliques competents i a les persones beneficiàries i, si escau, als familiars i a altres persones obligades sense perjudici que, si no disposen de recursos econòmics suficients, tinguin accés als ajuts econòmics ocasionals regulats al Reglament de les prestacions econòmiques dels serveis socials i sociosanitaris en els termes establerts legalment.

Article 9. Càlcul de l’import

Article 3. Preus públics i cost de referència

L’import mensual es calcula pels dies que els beneficiaris efectivament han estat atesos.

1. S’estableixen com a preus públics i com a cost de referència dels serveis de socials i sociosanitaris per a les persones grans els indicats a l’annex. Aquests preus són aplicables a les places públiques o concertades amb una entitat col·laboradora del sistema de serveis socials i sociosanitaris.

Article 10. Contingut del servei sanitari bàsic en centres sociosanitaris

2. Els preus públics dels serveis, així com els costos de referència poden variar en funció el grau de dependència (GDA) reconegut per la Comissió de Valoració Sociosanitària (Covass).

El Govern publica periòdicament les tarifes dels serveis sanitaris bàsics.

3. Aquests imports són objecte d’actualització de conformitat amb l’índex de preus de consum.

Disposició addicional

Article 4. Aportació del Govern

La prestació dels serveis socials i sociosanitaris requereix l’autorització corresponent del ministeri responsable dels afers socials i de salut o, si escau, la formalització del conveni de col·laboració pertinent, així com l’aprovació, si escau, de la tarifa sanitària per part de la CASS.

El Govern assumeix el cost de les prestacions tècniques de la seva competència quan siguin gratuïtes i per l’import no cobert pel preu públic quan siguin de copagament.

Disposició transitòria

Article 5. Aportació de la persona beneficiària

Els aspectes continguts en els convenis de col·laboració subscrits entre les entitats col·laboradores del sistema de serveis socials i sociosanitaris i el Govern i la CASS per concertar places sanitàries i sociosanitàries per a gent gran que siguin vigents en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Reglament tenen plena validesa fins que es revisin o finalitzin, llevat de les clàusules econòmiques. Respecte d’aquestes últimes, l’entitat col·laboradora ha d’aplicar les tarifes establertes en aquest Reglament.

1. D’acord amb l’article 61, apartat 1 de la Llei 6/2014 la persona beneficiària, els familiars obligats i les altres persones obligades han de contribuir al finançament de les prestacions tècniques mitjançant el copagament.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

2. En la determinació del preu públic s’han distingit les despeses següents:

Andorra la Vella, 26 de maig del 2021

• a) Despeses sanitàries de les prestacions sociosanitàries. Aquesta despesa és a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (en endavant, “CASS”) i de la persona beneficiària si aquesta persona està inclosa en alguns dels seus règims, d’acord amb la normativa de la Seguretat Social aplicable.

Per delegacióJordi Gallardo FernàndezMinistre de Presidència, Economia i Empresa

Si la persona beneficiària està protegida pel sistema de Seguretat Social ha d’abonar la part que li correspongui, d’acord amb la normativa de la Seguretat Social vigent. Si no està protegida pel sistema, la totalitat de les despeses sanitàries és a càrrec seu.

Annex. Cost de referència i preus públics

• b) Despeses d’atenció personal a l’autonomia (APA). La persona beneficiària d’un servei social o sociosanitari inclòs a la Cartera de serveis socials i sociosanitaris (en endavant, “Cartera de serveis”) que no sigui gratuït ha de satisfer les despeses d’atenció personal a l’autonomia en funció dels seus ingressos i patrimoni.

I. Cost de referència i preus públics dels serveis socials i sociosanitaris adreçats a la gent gran

• c) Despeses de manutenció i hostaleria (MH). Aquestes despeses són a càrrec de la persona beneficiària i, si escau, dels familiars obligats i les persones obligades.

Prestació tècnica

3. En qualsevol cas les despeses de dipòsit i d’instal·lació del producte de suport del servei de teleatenció domiciliària van a càrrec de la persona usuària.

Finançament

Atenció domiciliària

Servei

GDA

Cost de referència

Govern

Preu públic

Despeses sanitàries

APA

MH

Servei d’atenció domiciliària(tarifa horària)

-

15 €

6 €

-

9 €

-

Servei de teleatenció domiciliària(tarifa mensual)

-

30 €

-

-

30 €

-

Atenció diürna

Servei de dia(tarifa mensual)

1-2

1.251,60 €

625,80 €

Per acte mèdic

345,43 €

280,37 €

3-4-5

1.460,20 €

832,32 €

347,5 €

Decret 173/2021, del 26 de maig del 2021

Decret núm. 173/2021 del 26-5-2021 d’aprovació del Reglament dels preus públics i del cost de referència dels serveis socials i sociosanitaris per a les persones grans.

Exposició de motius

La Llei 6/2014, del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris estructura el sistema de protecció social i estableix un model d’atenció social orientat cap a un model eficaç i eficient que es fonamenta en un conjunt de drets i deures de la ciutadania basats en la corresponsabilitat dels poders públics, les persones beneficiàries i les seves famílies, que hi hauran de col·laborar en funció de les seves possibilitats.

El capítol sisè de la Llei 6/2014 aborda el finançament de les prestacions del sistema de serveis socials i sociosanitaris com a element cabdal per garantir els drets de les persones beneficiàries i la sostenibilitat del sistema, d’acord amb els principis de corresponsabilitat i d’equitat, i per aquest motiu estableix un sistema de cofinançament.

El Govern ha desenvolupat reglamentàriament el sistema de finançament dels serveis socials i sociosanitaris mitjançant el Decret del 7-6-2017 d’aprovació del Reglament regulador de la distribució competencial, la planificació, la inspecció i el finançament en l’àmbit dels serveis socials sociosanitaris, que en detalla les fonts de finançament, el concepte de preu públic i les aportacions del Govern, de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i les de les persones beneficiàries i dels familiars i les altres persones obligades; i el Decret del 7-6-2017 d’aprovació del Reglament regulador de les prestacions tècniques i tecnològiques de serveis socials i sociosanitaris, i de la Cartera de serveis socials i sociosanitaris, que concreta el contingut d’aquesta Cartera i en regula els requisits d’accés, el finançament i els recursos necessaris.

En aquest context, el Govern assumeix el cost de les prestacions tècniques de la seva competència per l’import total quan siguin gratuïtes, i satisfà la diferència entre el cost de referència i el preu públic que es fixi en el cas de les prestacions que comporten un copagament de les persones beneficiàries. Pel que fa a les prestacions tecnològiques, el Govern es fa càrrec del cost de les que es considerin garantides i de les de concurrència segons els pressupostos anyals assignats.

L’article 2, lletra k, de la Llei 6/2014 defineix el preu públic com la contraprestació exigida per l’entitat pública o, si escau, per l’entitat privada col·laboradora que efectua la prestació, quan aquesta prestació no és gratuïta. A l’efecte de fixar el preu i el copagament s’han de distingir, d’acord amb l’article 61, apartat 1, lletra b, de la Llei 6/2014, les despeses següents: les sanitàries, que seran a càrrec de la Seguretat Social si la persona beneficiària està protegida pel sistema, o a càrrec de la persona beneficiària si no està protegida; les d’atenció personal a l’autonomia, que són a càrrec del Govern, amb les aportacions de les persones beneficiàries, en funció dels ingressos i el patrimoni, i, si escau, dels familiars i les persones obligades; i les de manutenció i hostaleria, que són a càrrec de la persona beneficiària i, si escau, dels familiars i les persones obligades.

En tot cas, les aportacions de les persones beneficiàries al finançament de les prestacions tècniques no poden comprometre la totalitat dels ingressos que rebin amb els límits que estableix el Decret del 7-6-2017 d’aprovació del Reglament regulador de la distribució competencial, la planificació, la inspecció i el finançament en l’àmbit dels serveis socials sociosanitaris.

Així mateix, l’esmentat article 61, apartat 1, lletra c, assenyala que les persones que no disposen de recursos suficients per satisfer el preu públic de la prestació i no reben ajuda dels familiars o persones obligades poden sol·licitar una ajuda econòmica al Govern. En aquests casos, quan el Govern es faci càrrec del pagament del preu públic de les prestacions per manca de recursos suficients pot formalitzar el reconeixement de deute amb la persona beneficiària o amb altres persones obligades.

Article 6. Límits a les aportacions

En aquestes circumstàncies, es revela necessari l’aprovació dels preus públics corresponents als serveis socials i sociosanitaris per a les persones grans, així com del cost de referència del servei d’atenció domiciliària, el servei de teleatenció domiciliària i el servei de dia, entès com el cost real de la prestació reconegut pel Govern, que s’adjunten a l’annex, amb el benentès que cada any aquests preus seran objecte d’actualització de conformitat amb l’índex de preus de consum.

D’acord amb l’apartat 1 de l’article 61 de la Llei 6/2014, el copagament del preu públic no pot comprometre la totalitat dels ingressos que rebin les persones beneficiàries d’un servei social o sociosanitari, que han de poder disposar d’unes quantitats mínimes per a les despeses personals, que, segons el tipus de prestacions, són les següents:

Per determinar el cost de referència del servei no es tenen en compte les despeses sanitàries, que hauran de ser abonades d’acord amb la normativa de la Seguretat Social aplicable i de conformitat amb les tarifes de responsabilitat de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

• a) Atenció domiciliària: 100% del llindar econòmic de cohesió social (d’ara endavant, “LECS”).

Ateses les consideracions esmentades, el Govern, a proposta del ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, en la sessió del 26 de maig del 2021, aprova aquest Decret amb el contingut següent:

• b) Atenció diürna i habitatges tutelats: 75% del LECS.

Article únic

• c) Atenció residencial, excepte els habitatges tutelats: 20% del LECS.

S’aprova el Reglament dels preus públics i del cost de referència dels serveis socials i sociosanitaris per a les persones grans, que entrarà en vigor l’endemà que es publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Article 7. portació dels familiars obligats i altres persones obligades

Reglament dels preus públics i del cost de referència dels serveis socials i sociosanitaris per a les persones grans

1. Quan les persones beneficiàries de les prestacions tècniques i tecnològiques no gratuïtes del sistema de serveis socials i sociosanitaris no puguin pagar el preu públic dels serveis per manca de recursos econòmics suficients, els familiars i les altres persones obligades se n’han de fer càrrec en els termes que estableix l’article 62 de la Llei 6/2014.

Capítol primer. Disposicions generals

2. En tot cas, les aportacions dels familiars obligats al finançament de les prestacions que rebin les persones beneficiàries no poden comprometre la lliure disposició dels seus ingressos que corresponguin a dos vegades l’import del LECS personal o una vegada i mitja l’import del LECS familiar.

Article 1. Conceptes bàsics

3.La responsabilitat de les persones obligades altres que els familiars no pot superar el valor dels béns o dels drets transmesos, o dels que els substitueixin, considerat al moment de la prestació, o, si escau, si han estat cedits a tercers a títol igualment gratuït, al moment d’aquesta cessió.

• a) Preu públic dels serveis socials i sociosanitaris: contraprestació exigida per l’entitat pública o, si escau, per l’entitat privada col·laboradora que efectua la prestació, quan aquesta prestació no és gratuïta.

Article 8. Ajuts econòmics ocasionals

• b) Cost de referència: cost real del servei reconegut pel Govern.

1. Les persones que no disposen de recursos suficients per satisfer el preu públic dels serveis i que no reben ajuda dels familiars obligats o de les persones obligades poden sol·licitar un ajut econòmic ocasional al Govern, d’acord amb el que estableix el Reglament de prestacions econòmiques vigent, sense perjudici del dret del Govern de reclamar-ne el pagament als familiars o a altres persones obligades, si n’hi ha.

Article 2. Cofinançament

2. Si la persona beneficiària rep un ajut econòmic ocasional per gaudir dels serveis però disposa o pot disposar en un futur d’un patrimoni que es pugui afectar a aquestes despeses, les administracions públiques que es facin càrrec del pagament del preu públic de les prestacions, poden formalitzar reconeixements de deute amb la persona beneficiària, els familiars obligats o les altres persones obligades, d’acord amb l’article 61, apartat 2, de la Llei 6/2014.

D’acord amb el principi de corresponsabilitat, el finançament de les prestacions del sistema de serveis socials i sociosanitaris correspon a les administracions públiques i parapúbliques competents i a les persones beneficiàries i, si escau, als familiars i a altres persones obligades sense perjudici que, si no disposen de recursos econòmics suficients, tinguin accés als ajuts econòmics ocasionals regulats al Reglament de les prestacions econòmiques dels serveis socials i sociosanitaris en els termes establerts legalment.

Article 9. Càlcul de l’import

Article 3. Preus públics i cost de referència

L’import mensual es calcula pels dies que els beneficiaris efectivament han estat atesos.

1. S’estableixen com a preus públics i com a cost de referència dels serveis de socials i sociosanitaris per a les persones grans els indicats a l’annex. Aquests preus són aplicables a les places públiques o concertades amb una entitat col·laboradora del sistema de serveis socials i sociosanitaris.

Article 10. Contingut del servei sanitari bàsic en centres sociosanitaris

2. Els preus públics dels serveis, així com els costos de referència poden variar en funció el grau de dependència (GDA) reconegut per la Comissió de Valoració Sociosanitària (Covass).

El Govern publica periòdicament les tarifes dels serveis sanitaris bàsics.

3. Aquests imports són objecte d’actualització de conformitat amb l’índex de preus de consum.

Disposició addicional

Article 4. Aportació del Govern

La prestació dels serveis socials i sociosanitaris requereix l’autorització corresponent del ministeri responsable dels afers socials i de salut o, si escau, la formalització del conveni de col·laboració pertinent, així com l’aprovació, si escau, de la tarifa sanitària per part de la CASS.

El Govern assumeix el cost de les prestacions tècniques de la seva competència quan siguin gratuïtes i per l’import no cobert pel preu públic quan siguin de copagament.

Disposició transitòria

Article 5. Aportació de la persona beneficiària

Els aspectes continguts en els convenis de col·laboració subscrits entre les entitats col·laboradores del sistema de serveis socials i sociosanitaris i el Govern i la CASS per concertar places sanitàries i sociosanitàries per a gent gran que siguin vigents en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Reglament tenen plena validesa fins que es revisin o finalitzin, llevat de les clàusules econòmiques. Respecte d’aquestes últimes, l’entitat col·laboradora ha d’aplicar les tarifes establertes en aquest Reglament.

1. D’acord amb l’article 61, apartat 1 de la Llei 6/2014 la persona beneficiària, els familiars obligats i les altres persones obligades han de contribuir al finançament de les prestacions tècniques mitjançant el copagament.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

2. En la determinació del preu públic s’han distingit les despeses següents:

Andorra la Vella, 26 de maig del 2021

• a) Despeses sanitàries de les prestacions sociosanitàries. Aquesta despesa és a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (en endavant, “CASS”) i de la persona beneficiària si aquesta persona està inclosa en alguns dels seus règims, d’acord amb la normativa de la Seguretat Social aplicable.

Per delegacióJordi Gallardo FernàndezMinistre de Presidència, Economia i Empresa

Si la persona beneficiària està protegida pel sistema de Seguretat Social ha d’abonar la part que li correspongui, d’acord amb la normativa de la Seguretat Social vigent. Si no està protegida pel sistema, la totalitat de les despeses sanitàries és a càrrec seu.

Annex. Cost de referència i preus públics

• b) Despeses d’atenció personal a l’autonomia (APA). La persona beneficiària d’un servei social o sociosanitari inclòs a la Cartera de serveis socials i sociosanitaris (en endavant, “Cartera de serveis”) que no sigui gratuït ha de satisfer les despeses d’atenció personal a l’autonomia en funció dels seus ingressos i patrimoni.

I. Cost de referència i preus públics dels serveis socials i sociosanitaris adreçats a la gent gran

• c) Despeses de manutenció i hostaleria (MH). Aquestes despeses són a càrrec de la persona beneficiària i, si escau, dels familiars obligats i les persones obligades.

Prestació tècnica

3. En qualsevol cas les despeses de dipòsit i d’instal·lació del producte de suport del servei de teleatenció domiciliària van a càrrec de la persona usuària.

Finançament

Atenció domiciliària

Servei

GDA

Cost de referència

Govern

Preu públic

Despeses sanitàries

APA

MH

Servei d’atenció domiciliària(tarifa horària)

-

15 €

6 €

-

9 €

-

Servei de teleatenció domiciliària(tarifa mensual)

-

30 €

-

-

30 €

-

Atenció diürna

Servei de dia(tarifa mensual)

1-2

1.251,60 €

625,80 €

Per acte mèdic

345,43 €

280,37 €

3-4-5

1.460,20 €

832,32 €

347,5 €

Reglament dels preus públics i del cost de referència dels serveis socials i sociosanitaris per a les persones grans Capítol primer. Disposicions generals Article 1. Conceptes bàsics a) Preu públic dels serveis socials i sociosanitaris: contraprestació exigida per l’entitat pública o, si escau, per l’entitat privada col·laboradora que efectua la prestació, quan aquesta prestació no és gratuïta. b) Cost de referència: cost real del servei reconegut pel Govern. Article 2. Cofinançament D’acord amb el principi de corresponsabilitat, el finançament de les prestacions del sistema de serveis socials i sociosanitaris correspon a les administracions públiques i parapúbliques competents i a les persones beneficiàries i, si escau, als familiars i a altres persones obligades sense perjudici que, si no disposen de recursos econòmics suficients, tinguin accés als ajuts econòmics ocasionals regulats al Reglament de les prestacions econòmiques dels serveis socials i sociosanitaris en els termes establerts legalment. Article 3. Preus públics i cost de referència 1. S’estableixen com a preus públics i com a cost de referència dels serveis de socials i sociosanitaris per a les persones grans els indicats a l’annex. Aquests preus són aplicables a les places públiques o concertades amb una entitat col·laboradora del sistema de serveis socials i sociosanitaris. 2. Els preus públics dels serveis, així com els costos de referència poden variar en funció el grau de dependència (GDA) reconegut per la Comissió de Valoració Sociosanitària (Covass). 3. Aquests imports són objecte d’actualització de conformitat amb l’índex de preus de consum. Article 4. Aportació del Govern El Govern assumeix el cost de les prestacions tècniques de la seva competència quan siguin gratuïtes i per l’import no cobert pel preu públic quan siguin de copagament. Article 5. Aportació de la persona beneficiària 1. D’acord amb l’article 61, apartat 1 de la Llei 6/2014 la persona beneficiària, els familiars obligats i les altres persones obligades han de contribuir al finançament de les prestacions tècniques mitjançant el copagament. 2. En la determinació del preu públic s’han distingit les despeses següents: a) Despeses sanitàries de les prestacions sociosanitàries. Aquesta despesa és a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (en endavant, “CASS”) i de la persona beneficiària si aquesta persona està inclosa en alguns dels seus règims, d’acord amb la normativa de la Seguretat Social aplicable. Si la persona beneficiària està protegida pel sistema de Seguretat Social ha d’abonar la part que li correspongui, d’acord amb la normativa de la Seguretat Social vigent. Si no està protegida pel sistema, la totalitat de les despeses sanitàries és a càrrec seu. b) Despeses d’atenció personal a l’autonomia (APA). La persona beneficiària d’un servei social o sociosanitari inclòs a la Cartera de serveis socials i sociosanitaris (en endavant, “Cartera de serveis”) que no sigui gratuït ha de satisfer les despeses d’atenció personal a l’autonomia en funció dels seus ingressos i patrimoni. c) Despeses de manutenció i hostaleria (MH). Aquestes despeses són a càrrec de la persona beneficiària i, si escau, dels familiars obligats i les persones obligades. 3. En qualsevol cas les despeses de dipòsit i d’instal·lació del producte de suport del servei de teleatenció domiciliària van a càrrec de la persona usuària. Article 6. Límits a les aportacions D’acord amb l’apartat 1 de l’article 61 de la Llei 6/2014, el copagament del preu públic no pot comprometre la totalitat dels ingressos que rebin les persones beneficiàries d’un servei social o sociosanitari, que han de poder disposar d’unes quantitats mínimes per a les despeses personals, que, segons el tipus de prestacions, són les següents: a) Atenció domiciliària: 100% del llindar econòmic de cohesió social (d’ara endavant, “LECS”). b) Atenció diürna i habitatges tutelats: 75% del LECS. c) Atenció residencial, excepte els habitatges tutelats: 20% del LECS. Article 7. portació dels familiars obligats i altres persones obligades 1. Quan les persones beneficiàries de les prestacions tècniques i tecnològiques no gratuïtes del sistema de serveis socials i sociosanitaris no puguin pagar el preu públic dels serveis per manca de recursos econòmics suficients, els familiars i les altres persones obligades se n’han de fer càrrec en els termes que estableix l’article 62 de la Llei 6/2014. 2. En tot cas, les aportacions dels familiars obligats al finançament de les prestacions que rebin les persones beneficiàries no poden comprometre la lliure disposició dels seus ingressos que corresponguin a dos vegades l’import del LECS personal o una vegada i mitja l’import del LECS familiar. 3.La responsabilitat de les persones obligades altres que els familiars no pot superar el valor dels béns o dels drets transmesos, o dels que els substitueixin, considerat al moment de la prestació, o, si escau, si han estat cedits a tercers a títol igualment gratuït, al moment d’aquesta cessió. Article 8. Ajuts econòmics ocasionals 1. Les persones que no disposen de recursos suficients per satisfer el preu públic dels serveis i que no reben ajuda dels familiars obligats o de les persones obligades poden sol·licitar un ajut econòmic ocasional al Govern, d’acord amb el que estableix el Reglament de prestacions econòmiques vigent, sense perjudici del dret del Govern de reclamar-ne el pagament als familiars o a altres persones obligades, si n’hi ha. 2. Si la persona beneficiària rep un ajut econòmic ocasional per gaudir dels serveis però disposa o pot disposar en un futur d’un patrimoni que es pugui afectar a aquestes despeses, les administracions públiques que es facin càrrec del pagament del preu públic de les prestacions, poden formalitzar reconeixements de deute amb la persona beneficiària, els familiars obligats o les altres persones obligades, d’acord amb l’article 61, apartat 2, de la Llei 6/2014. Article 9. Càlcul de l’import L’import mensual es calcula pels dies que els beneficiaris efectivament han estat atesos. Article 10. Contingut del servei sanitari bàsic en centres sociosanitaris El Govern publica periòdicament les tarifes dels serveis sanitaris bàsics. Disposició addicional La prestació dels serveis socials i sociosanitaris requereix l’autorització corresponent del ministeri responsable dels afers socials i de salut o, si escau, la formalització del conveni de col·laboració pertinent, així com l’aprovació, si escau, de la tarifa sanitària per part de la CASS. Disposició transitòria Els aspectes continguts en els convenis de col·laboració subscrits entre les entitats col·laboradores del sistema de serveis socials i sociosanitaris i el Govern i la CASS per concertar places sanitàries i sociosanitàries per a gent gran que siguin vigents en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Reglament tenen plena validesa fins que es revisin o finalitzin, llevat de les clàusules econòmiques. Respecte d’aquestes últimes, l’entitat col·laboradora ha d’aplicar les tarifes establertes en aquest Reglament. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Andorra la Vella, 26 de maig del 2021 Per delegació Jordi Gallardo Fernàndez Ministre de Presidència, Economia i Empresa Annex. Cost de referència i preus públics I. Cost de referència i preus públics dels serveis socials i sociosanitaris adreçats a la gent gran Prestació tècnica Finançament Atenció domiciliària Servei GDA Cost de referència Govern Preu públic Despeses sanitàries APA MH Servei d’atenció domiciliària (tarifa horària) - 15 € 6 € - 9 € - Servei de teleatenció domiciliària (tarifa mensual) - 30 € - - 30 € - Atenció diürna Servei de dia (tarifa mensual) 1-2 1.251,60 € 625,80 € Per acte mèdic 345,43 € 280,37 € 3-4-5 1.460,20 € 832,32 € 347,5 €