Decret 173/2021, del 26 de maig del 2021

Article únic Reglament dels preus públics i del cost de referència dels serveis socials i sociosanitaris per a les persones grans Capítol primer. Disposicions generals

Els aspectes continguts en els convenis de col·laboració subscrits entre les entitats col·laboradores del sistema de serveis socials i sociosanitaris i el Govern i la CASS per concertar places sanitàries i sociosanitàries per a gent gran que siguin vigents en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Reglament tenen plena validesa fins que es revisin o finalitzin, llevat de les clàusules econòmiques. Respecte d’aquestes últimes, l’entitat col·laboradora ha d’aplicar les tarifes establertes en aquest Reglament. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Andorra la Vella, 26 de maig del 2021 Per delegació Jordi Gallardo Fernàndez Ministre de Presidència, Economia i Empresa Annex. Cost de referència i preus públics I. Cost de referència i preus públics dels serveis socials i sociosanitaris adreçats a la gent gran Prestació tècnica Finançament Atenció domiciliària Servei GDA Cost de referència Govern Preu públic Despeses sanitàries APA MH Servei d’atenció domiciliària (tarifa horària) - 15 € 6 € - 9 € - Servei de teleatenció domiciliària (tarifa mensual) - 30 € - - 30 € - Atenció diürna Servei de dia (tarifa mensual) 1-2 1.251,60 € 625,80 € Per acte mèdic 345,43 € 280,37 € 3-4-5 1.460,20 € 832,32 € 347,5 €

Reglament dels preus públics i del cost de referència dels serveis socials i sociosanitaris per a les persones grans Capítol primer. Disposicions generals Article 1. Conceptes bàsics a) Preu públic dels serveis socials i sociosanitaris: contraprestació exigida per l’entitat pública o, si escau, per l’entitat privada col·laboradora que efectua la prestació, quan aquesta prestació no és gratuïta. b) Cost de referència: cost real del servei reconegut pel Govern. Article 2. Cofinançament D’acord amb el principi de corresponsabilitat, el finançament de les prestacions del sistema de serveis socials i sociosanitaris correspon a les administracions públiques i parapúbliques competents i a les persones beneficiàries i, si escau, als familiars i a altres persones obligades sense perjudici que, si no disposen de recursos econòmics suficients, tinguin accés als ajuts econòmics ocasionals regulats al Reglament de les prestacions econòmiques dels serveis socials i sociosanitaris en els termes establerts legalment. Article 3. Preus públics i cost de referència 1. S’estableixen com a preus públics i com a cost de referència dels serveis de socials i sociosanitaris per a les persones grans els indicats a l’annex. Aquests preus són aplicables a les places públiques o concertades amb una entitat col·laboradora del sistema de serveis socials i sociosanitaris. 2. Els preus públics dels serveis, així com els costos de referència poden variar en funció el grau de dependència (GDA) reconegut per la Comissió de Valoració Sociosanitària (Covass). 3. Aquests imports són objecte d’actualització de conformitat amb l’índex de preus de consum. Article 4. Aportació del Govern El Govern assumeix el cost de les prestacions tècniques de la seva competència quan siguin gratuïtes i per l’import no cobert pel preu públic quan siguin de copagament. Article 5. Aportació de la persona beneficiària 1. D’acord amb l’article 61, apartat 1 de la Llei 6/2014 la persona beneficiària, els familiars obligats i les altres persones obligades han de contribuir al finançament de les prestacions tècniques mitjançant el copagament. 2. En la determinació del preu públic s’han distingit les despeses següents: a) Despeses sanitàries de les prestacions sociosanitàries. Aquesta despesa és a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (en endavant, “CASS”) i de la persona beneficiària si aquesta persona està inclosa en alguns dels seus règims, d’acord amb la normativa de la Seguretat Social aplicable. Si la persona beneficiària està protegida pel sistema de Seguretat Social ha d’abonar la part que li correspongui, d’acord amb la normativa de la Seguretat Social vigent. Si no està protegida pel sistema, la totalitat de les despeses sanitàries és a càrrec seu. b) Despeses d’atenció personal a l’autonomia (APA). La persona beneficiària d’un servei social o sociosanitari inclòs a la Cartera de serveis socials i sociosanitaris (en endavant, “Cartera de serveis”) que no sigui gratuït ha de satisfer les despeses d’atenció personal a l’autonomia en funció dels seus ingressos i patrimoni. c) Despeses de manutenció i hostaleria (MH). Aquestes despeses són a càrrec de la persona beneficiària i, si escau, dels familiars obligats i les persones obligades. 3. En qualsevol cas les despeses de dipòsit i d’instal·lació del producte de suport del servei de teleatenció domiciliària van a càrrec de la persona usuària. Article 6. Límits a les aportacions D’acord amb l’apartat 1 de l’article 61 de la Llei 6/2014, el copagament del preu públic no pot comprometre la totalitat dels ingressos que rebin les persones beneficiàries d’un servei social o sociosanitari, que han de poder disposar d’unes quantitats mínimes per a les despeses personals, que, segons el tipus de prestacions, són les següents: a) Atenció domiciliària: 100% del llindar econòmic de cohesió social (d’ara endavant, “LECS”). b) Atenció diürna i habitatges tutelats: 75% del LECS. c) Atenció residencial, excepte els habitatges tutelats: 20% del LECS. Article 7. portació dels familiars obligats i altres persones obligades 1. Quan les persones beneficiàries de les prestacions tècniques i tecnològiques no gratuïtes del sistema de serveis socials i sociosanitaris no puguin pagar el preu públic dels serveis per manca de recursos econòmics suficients, els familiars i les altres persones obligades se n’han de fer càrrec en els termes que estableix l’article 62 de la Llei 6/2014. 2. En tot cas, les aportacions dels familiars obligats al finançament de les prestacions que rebin les persones beneficiàries no poden comprometre la lliure disposició dels seus ingressos que corresponguin a dos vegades l’import del LECS personal o una vegada i mitja l’import del LECS familiar. 3.La responsabilitat de les persones obligades altres que els familiars no pot superar el valor dels béns o dels drets transmesos, o dels que els substitueixin, considerat al moment de la prestació, o, si escau, si han estat cedits a tercers a títol igualment gratuït, al moment d’aquesta cessió. Article 8. Ajuts econòmics ocasionals 1. Les persones que no disposen de recursos suficients per satisfer el preu públic dels serveis i que no reben ajuda dels familiars obligats o de les persones obligades poden sol·licitar un ajut econòmic ocasional al Govern, d’acord amb el que estableix el Reglament de prestacions econòmiques vigent, sense perjudici del dret del Govern de reclamar-ne el pagament als familiars o a altres persones obligades, si n’hi ha. 2. Si la persona beneficiària rep un ajut econòmic ocasional per gaudir dels serveis però disposa o pot disposar en un futur d’un patrimoni que es pugui afectar a aquestes despeses, les administracions públiques que es facin càrrec del pagament del preu públic de les prestacions, poden formalitzar reconeixements de deute amb la persona beneficiària, els familiars obligats o les altres persones obligades, d’acord amb l’article 61, apartat 2, de la Llei 6/2014. Article 9. Càlcul de l’import L’import mensual es calcula pels dies que els beneficiaris efectivament han estat atesos. Article 10. Contingut del servei sanitari bàsic en centres sociosanitaris El Govern publica periòdicament les tarifes dels serveis sanitaris bàsics. Disposició addicional La prestació dels serveis socials i sociosanitaris requereix l’autorització corresponent del ministeri responsable dels afers socials i de salut o, si escau, la formalització del conveni de col·laboració pertinent, així com l’aprovació, si escau, de la tarifa sanitària per part de la CASS. Disposició transitòria Els aspectes continguts en els convenis de col·laboració subscrits entre les entitats col·laboradores del sistema de serveis socials i sociosanitaris i el Govern i la CASS per concertar places sanitàries i sociosanitàries per a gent gran que siguin vigents en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Reglament tenen plena validesa fins que es revisin o finalitzin, llevat de les clàusules econòmiques. Respecte d’aquestes últimes, l’entitat col·laboradora ha d’aplicar les tarifes establertes en aquest Reglament. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Andorra la Vella, 26 de maig del 2021 Per delegació Jordi Gallardo Fernàndez Ministre de Presidència, Economia i Empresa Annex. Cost de referència i preus públics I. Cost de referència i preus públics dels serveis socials i sociosanitaris adreçats a la gent gran Prestació tècnica Finançament Atenció domiciliària Servei GDA Cost de referència Govern Preu públic Despeses sanitàries APA MH Servei d’atenció domiciliària (tarifa horària) - 15 € 6 € - 9 € - Servei de teleatenció domiciliària (tarifa mensual) - 30 € - - 30 € - Atenció diürna Servei de dia (tarifa mensual) 1-2 1.251,60 € 625,80 € Per acte mèdic 345,43 € 280,37 € 3-4-5 1.460,20 € 832,32 € 347,5 €

• a) Preu públic dels serveis socials i sociosanitaris: contraprestació exigida per l’entitat pública o, si escau, per l’entitat privada col·laboradora que efectua la prestació, quan aquesta prestació no és gratuïta. b) Cost de referència: cost real del servei reconegut pel Govern.

1. S’estableixen com a preus públics i com a cost de referència dels serveis de socials i sociosanitaris per a les persones grans els indicats a l’annex. Aquests preus són aplicables a les places públiques o concertades amb una entitat col·laboradora del sistema de serveis socials i sociosanitaris. 2. Els preus públics dels serveis, així com els costos de referència poden variar en funció el grau de dependència (GDA) reconegut per la Comissió de Valoració Sociosanitària (Covass). 3. Aquests imports són objecte d’actualització de conformitat amb l’índex de preus de consum.

1. D’acord amb l’article 61, apartat 1 de la Llei 6/2014 la persona beneficiària, els familiars obligats i les altres persones obligades han de contribuir al finançament de les prestacions tècniques mitjançant el copagament. 2. En la determinació del preu públic s’han distingit les despeses següents: a) Despeses sanitàries de les prestacions sociosanitàries. Aquesta despesa és a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (en endavant, “CASS”) i de la persona beneficiària si aquesta persona està inclosa en alguns dels seus règims, d’acord amb la normativa de la Seguretat Social aplicable. Si la persona beneficiària està protegida pel sistema de Seguretat Social ha d’abonar la part que li correspongui, d’acord amb la normativa de la Seguretat Social vigent. Si no està protegida pel sistema, la totalitat de les despeses sanitàries és a càrrec seu. b) Despeses d’atenció personal a l’autonomia (APA). La persona beneficiària d’un servei social o sociosanitari inclòs a la Cartera de serveis socials i sociosanitaris (en endavant, “Cartera de serveis”) que no sigui gratuït ha de satisfer les despeses d’atenció personal a l’autonomia en funció dels seus ingressos i patrimoni. c) Despeses de manutenció i hostaleria (MH). Aquestes despeses són a càrrec de la persona beneficiària i, si escau, dels familiars obligats i les persones obligades. 3. En qualsevol cas les despeses de dipòsit i d’instal·lació del producte de suport del servei de teleatenció domiciliària van a càrrec de la persona usuària.

D’acord amb l’apartat 1 de l’article 61 de la Llei 6/2014, el copagament del preu públic no pot comprometre la totalitat dels ingressos que rebin les persones beneficiàries d’un servei social o sociosanitari, que han de poder disposar d’unes quantitats mínimes per a les despeses personals, que, segons el tipus de prestacions, són les següents: a) Atenció domiciliària: 100% del llindar econòmic de cohesió social (d’ara endavant, “LECS”). b) Atenció diürna i habitatges tutelats: 75% del LECS. c) Atenció residencial, excepte els habitatges tutelats: 20% del LECS.

1. Quan les persones beneficiàries de les prestacions tècniques i tecnològiques no gratuïtes del sistema de serveis socials i sociosanitaris no puguin pagar el preu públic dels serveis per manca de recursos econòmics suficients, els familiars i les altres persones obligades se n’han de fer càrrec en els termes que estableix l’article 62 de la Llei 6/2014. 2. En tot cas, les aportacions dels familiars obligats al finançament de les prestacions que rebin les persones beneficiàries no poden comprometre la lliure disposició dels seus ingressos que corresponguin a dos vegades l’import del LECS personal o una vegada i mitja l’import del LECS familiar. 3.La responsabilitat de les persones obligades altres que els familiars no pot superar el valor dels béns o dels drets transmesos, o dels que els substitueixin, considerat al moment de la prestació, o, si escau, si han estat cedits a tercers a títol igualment gratuït, al moment d’aquesta cessió.

1. Les persones que no disposen de recursos suficients per satisfer el preu públic dels serveis i que no reben ajuda dels familiars obligats o de les persones obligades poden sol·licitar un ajut econòmic ocasional al Govern, d’acord amb el que estableix el Reglament de prestacions econòmiques vigent, sense perjudici del dret del Govern de reclamar-ne el pagament als familiars o a altres persones obligades, si n’hi ha. 2. Si la persona beneficiària rep un ajut econòmic ocasional per gaudir dels serveis però disposa o pot disposar en un futur d’un patrimoni que es pugui afectar a aquestes despeses, les administracions públiques que es facin càrrec del pagament del preu públic de les prestacions, poden formalitzar reconeixements de deute amb la persona beneficiària, els familiars obligats o les altres persones obligades, d’acord amb l’article 61, apartat 2, de la Llei 6/2014.